Malauradament, en els darrers anys, una minoria petita, sorollosa i que no saben o no han estat mai al capdavant d'una explotació agrària o ramadera, s'han dedicat a idealitzar el model de les petites explotacions, ho han fet des d'un punt de vista bucòlic i romàntic (lícit), però obviant o sense analitzar si amb aquest model seria suficient per produir els aliments que necessita tota la societat. Ans al contrari, s'han dedicat a criminalitzar a la resta d'explotacions agràries i ramaderes de dimensió mitjana o gran. Tant de bo, si aquest únic model fos possible, els últims anys no haurien desaparegut centenars de petites explotacions.

Moltes són les polítiques que s'han implementat per tal d'ajudar al fet que aquestes petites explotacions es poguessin guanyar la vida. I sí, algunes han estat efectives i cal continuar salvaguardant-les, sobretot en territoris de muntanya on per exemple la ramaderia extensiva té un paper molt important en la gestió global del medi natural.

En canvi, poc hem fet per prestigiar un esglaó importantíssim; el de les explotacions agràries familiars mitjanes, les grans i les de ramaderia intensiva que han hagut de créixer per mantenir-se. Aquestes reclamen que se'ls deixi produir flexibilitzant la burocràcia i rebre preus justos pels seus productes. Hem de ser capaços d'analitzar quines conseqüències patiria la societat si les explotacions familiars no s'haguessin ampliat, augmentant produccions de manera eficient i contribuint a fer que l'augment poblacional de les grans ciutats tingui accés als aliments a preus raonables.

Paral·lelament, sota la premissa que volem ser sostenibles (que políticament queda molt bé), una petita part de la societat ha introduït el mantra de la paraula; "macrogranges"... i que és una macrogranja?... a partir de quants animals considerem macrogranja?

Per trobar una resposta, hem d'escoltar més a les empreses familiars agràries que encara existeixen, elles diuen:

-Si les granges s'han fet grans, ha estat per tal d'aconseguir viabilitat a l'hora d'escometre les inversions necessàries davant de les exigències dels mercats. Ho han fet de manera implicada per guanyar en eficiència, invertint en mesures tècniques innovadores, en sostenibilitat i amb una agricultura de precisió que només és factible a partir d'una economia d'escala ben dimensionada.

Per un altre costat, gairebé ningú les ha defensat ni reconegut que són les garants de preservar la biodiversitat i la qualitat ambiental, viuen d'això, són qui més necessita mantenir 'equilibri de la naturalesa i fa anys que treballen i fan esforços ingents per revertir el canvi climàtic, invertint com ningú per fer un ús eficient de l'aigua i apostant per les enèrgies renovables. Per aquests motius, no és just que uns pocs sorollosos, des del desconeixement, l'estigmatitzin i criminalitzin amb desinformacions interessades.

Un altre factor important que busca la resilient emprenedoria agrària, és la necessitat de millorar la conciliació familiar i guanyar en qualitat de vida. Els pagesos i pageses de les darreres dècades van pensar; "o creixem o serem esclaus els 365 dies de l'any tal com ho van ser els nostres avantpassats". Vostès pensen que es pot aconseguir relleu generacional si explicàvem als nostres fills que per guanyar-te la vida, hauries de treballar dotze hores diàries cada dia de l'any, sense vacances ni festius. Impensable, oi?

Aleshores, per tirar endavant, la clau era reinventar-se, ampliar i augmentar producció per crear nous llocs de treball dins de la mateixa explotació. Amb aquest augment productiu i de personal, el propietari i gairebé sempre l'únic treballador fins aleshores, podria fer torns i gaudir de dies lliures i amb una mica de sort alguns dies de vacances. Crec que és ben lícit aquest anhel, oi?

Per tant, crec que els que estigmatitzen les granges, els que utilitzen la paraula macrogranja i a sobre els culpen de tots els mals de la humanitat, farien bé en pensar en tots els factors positius i beneficiosos que han aportat; accés a aliments a un preu raonable, la creació de llocs de treball en el món rural i en les indústries transformadores a la vegada que s’arrelaven persones al territori. En definitiva, crec que hem de respectar un sector primari que ha convertit Catalunya en un dels epicentres de la producció agroalimentària europea. El conjunt d’aquest sector productiu és la primera indústria catalana amb una facturació global de 48.231 M€ i amb més de 175.000 empleats (informe elaborat per ACCIÓ Gencat i Prodeca).

És per tots aquests motius que aquest ofici mil·lenari es mereix tot el respecte, estima i admiració per continuar resistint i sobretot se'ls escolti la principal reclamació que fan: que se'ls deixi treballar en pau. 

Evitem la confrontació, hem de transmetre a la ciutadania un alè d'esperança per tal de superar les dificultats i resoldre els temes espinosos, a vegades enquistats per falta de valentia política. Solucionar els problemes del dia a dia de la gent ha de ser el nostre pal de paller. Hem de servir a l'interès general per damunt d'interessos partidistes i això, a mitjà i llarg termini ens beneficiarà a tots plegats.

Qui sigui capaç de crear sinergies, realisme en el seu discurs i gestos de complicitat entre les forces polítiques actuals, fugint de personalismes i tacticismes partidistes, generarà credibilitat. Aquests valors són els més importants per tal que la ciutadania dipositi confiança en qui ha de gestionar els diners públics i a la vegada vegi la suficient capacitat per liderar polítiques de gran abast, aplicant una mirada llarga per tal de desenvolupar un futur prometedor en els nostres pobles i ciutats. Venim d'una època on el curt terminisme de les lluites electorals han hipotecat projectes i prosperitat. Capgirem-ho!

Dit això, a Alcarràs tenim un repte; alinear-nos amb qui de manera generosa ens ha allargat la mà i ha entès que la fragmentació política posa traves al progrés i al creixement econòmic. És positiu sumar amb els que escolten i tal com va encarada la política actual, el PSC és una suma que ens dona la possibilitat d’explicar i d’influir en les decisions polítiques que més d’hora que tard ens afectaran a tots. D’altra banda, igual que hem estat capaços d’entendre’ns Sempre Alcarràs i PSC, hem de cercar la unitat en tots els sectors de la societat i crear una bona convivència entre tota la ciutadania, perquè això no va d’ideologies, això va d’Alcarràs.

Hem de construir els fonaments que generin riquesa i oportunitats i que es tradueixen amb uns impostos que han permès i permetran l'estat del benestar actual. Mai hem d'oblidar que els sectors que generen prosperitat s'han de cuidar com la nineta dels ulls. Sense ells, molts serveis que l’actual societat civil ha assolit com imprescindibles, no serien possibles.

La meva motivació en particular per dedicar-me a la política municipal neix a partir dels desitjos que he explicat i del fet que Alcarràs torni a ser el poble on tots els alcarrassins i alcarrassines ens emmirallem i ens sentim orgullosos del poble que ens ha vist créixer i pels que, amb igualtat de condicions, han triat Alcarràs per desenvolupar els diferents projectes de vida o empresarials. L'èxit d’aquests projectes i la prosperitat de les famílies dels nostres conciutadans es tradueix en l'èxit i prosperitat d'Alcarràs i tot això també suma per tal que els nostres fills tinguin un futur esperançador. Aquí, en els joves, és on hem de treballar amb més força, motivant, encoratjant i creant polítiques des de totes les regidories per tal de consolidar un anhel; el de que viure i estimar el seu poble sigui una prioritat. Ells han de continuar construint l’Alcarràs que tots volem.

Aquests són els principals motius pels quals tot l'equip humà que encapçalo treballem per guanyar les pròximes eleccions municipals i així construir uns bons fonaments per Alcarràs. Aquest equip de persones implicades ho estant fent amb una tossuda constància per tal d’aconseguir-ho. Hi creiem i estic segur que des del govern ho demostrarem!

Segons Manel Ezquerra, fins al mes de juny, els lleidatans "anàvem bastant bé" en relació als casos de coronavirus entre la ciutadania i la incidència de la malaltia "no s'havia acarnissat amb Lleida". Tot canvia però, a partir de la finalització de l'estat d'alarma el 21 de juny, quan segons l'alcalde d'Alcarràs, Lleida i el Segrià esdevenen el "conillet d'índies" pel que fa a la gestió de la pandèmia.

Ezquerra diu que no es pot estar orgullós del confinament perimetral del Segrià decretat pel Govern a partir dels primers brots del juliol, així com també del que va derivar posteriorment amb un altre confinament molt més estricte per Lleida ciutat i sis pobles del Baix Segre (Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Aitona, Seròs i la Granja d'Escarp). Segons Ezquerra, això va provocar que s'assenyalés i estigmatitzés tot un sector econòmic de manera "injusta" com "mai ningú s'hauria atrevit a fer-ho amb cap altre".

Un altre dels punts que critica Manel Ezquerra és el dels controls policials itinerants. L'alcalde creu que el canvi respecte del primer confinament perimetral venia condicionat per la falta d'efectius i per això assegura que els que hi havia anaven "dirigits i dissenyats per tal que els mitjans de comunicació els visualitzessin". Segons Ezquerra, no s'havia calculat que el Segrià consta, a part de carreteres, de 2.300 camins rurals que feien impossible tancar una comarca sense corresponsabilitat de tothom i per això, "qui volia marxava a la platja o a la muntanya".

D'altra banda, Ezquerra lamenta que els cribratges massius que va decidir el CatSalut a centrals fruiteres van arribar tard i sense la determinació i instruments preparats per assegurar aïllaments en cas d'aparèixer casos positius de la malaltia. Segons l'alcalde d'Alcarràs, els ajuntaments tenien preparats uns espais que mai van estar plens mentre veien com els casos augmentaven dia rere dia.

Així mateix, assenyala que els mateixos consistoris van detectar de seguida que el rastreig de persones positives i dels seus contactes no s'estava fent correctament per la manca de mitjans. Tot plegat, mentre la ciutadania alertava que hi havia veïns amb la covid-19 que no feien el confinament correctament.

Per tot plegat, Ezquerra està convençut que la circumstància del fet que la densitat poblacional a Lleida està molt per davall de la resta de Catalunya, ha facilitat que aquest territori hagi servit de "model per testar i controlar la població". En aquest sentit, demana rectificar i aprendre de les experiències per tal de no caure en els mateixos errors amb una aposta per la cooperació interadministrativa per garantir el rastregi dels casos i guanya eficàcia a l'hora de tallar les cadenes de transmissió.

Finalment, Ezquerra demana deixar de fer política de partits i treballar des de la unitat d'acció de tots els estaments implicats.

Ara és l'hora del jovent: inscriviu-vos a la campanya de la fruita per guanyar-vos uns calerons

En el futur, malgrat la realitat de les tasques del camp, aquesta experiència us serà de molta utilitat per als vostres projectes de futur professionals o empresarials. Descobrireu o ampliareu la importància dels principals valors de l'agricultura: la disciplina i la perseverança. Teniu davant vostre el repte d'un estiu diferent. Quan sortireu a donar un tomb després d'una jornada de treball al camp, us sentireu capaços de canviar el món i demostrar a la societat que el vostre capital humà és imprescindible.

Col·laborar en sortir d'aquesta situació excepcional on ens trobem, serà una de les coses de la qual us sentireu més orgullosos.