Territoris.cat :: RSS de «Marc Baró i Bernaduca»

‘Tributs Lleida’, mirant al futur

Marc Baró i Bernaduca — Thu, 8 Feb 2024 08:00:00 +0100

Fins fa unes setmanes, l’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals de la Diputació de Lleida (OAGRTL), que aviat començarem a reconèixer com a ‘Tributs Lleida’, havia estat exempt de qualsevol polèmica política. És un instrument d’eficàcia provada entre consistoris, entitats menors i comunitats públiques, com les de regants, per a recaptar els seus preus públics, taxes i impostos. Aquesta feina tindria un cost elevadíssim per a cada entitat i d’aquí la bona imatge que té guanyada entre els que hi són beneficiaris. Gestionem més de 142 milions d’euros de la ciutadania per fer funcionar els serveis més propers a 223 dels 231 municipis, l’organisme que treballa per a més ajuntaments de Catalunya.

Però en el moment que els anteriors gestors han deixat de governar-la −que pràcticament ho han estat de per vida− han optat ara per rebaixar-la al fangar partidista. Fa una certa vergonya aliena que la mateixa persona que ha estat la dirigent política de l’OAGRTL, i fins i tot de la Diputació mateixa, ara ens vulgui donar lliçons i presses sobre com aplicar idees que abans ella no havia tingut.

Des de la seva cadira de Cap de l’Oposició, ‘denuncia’ l’elevada taxa de cobrança −el que els ajuntaments paguen per fer la feina de recaptar els impostos− i exigeix la seva immediata reducció en un punt percentual. La idea s’ha d’analitzar amb calma i seriositat. Amb calma, perquè aquesta “excessiva” taxa −com diuen− està vigent des de l’any 2015 i, al menys en els darrers quatre anys, en cap moment la mateixa persona que ara la reclama no havia plantejat aquesta rebaixa. Amb seriositat, perquè el cost del servei que oferim al món local ha de contemplar també la necessària actualització de l’Organisme i modernització del serveis als contribuents, qüestions que mai havien estat en l’agenda de la llavors vicepresidenta, amb cap millora significativa efectuada al servei en els darrers 10 anys.

A un ajuntament del Segrià, per exemple, que recapta poc més de 400.000€ en impostos, el servei li costa 17.500€, una quantitat amb la qual difícilment podria disposar ni d’un auxiliar administratiu per a gestionar rebuts i ingressos, beneficis fiscals, devolucions, ajornaments, fraccionaments, plusvàlues, reclamacions, contenciosos, concursals, alteracions cadastrals, valoracions d’immobles, insolvències, compensacions, i un llarg etcètera de gestions tributàries que, per al conjunt de la demarcació, suposen prop d’1.225.000 actuacions a l’any.

Des del Grup de Junts-Impulsem a la Diputació de Lleida, parlen de “superàvits” milionaris que podrien ser retornats als ajuntaments, com si fóssim una mena de depredadors de les arques municipals. El superàvit, mal entès com a benefici gràcies al llenguatge confús que utilitzen, es genera entre d’altres qüestions quan no es reinverteix en la millora i modernització del servei, amb 10 oficines d’atenció repartides al territori, i quan, a més, als contribuents se’ls tracta com a simples pagadors només amb obligacions i es dificulta l’accés als seus drets. Això està a punt de canviar amb ‘Tributs Lleida’.

Quan un ajuntament delega en l’OAGRTL, aquell rep per avançat els diners que espera ingressar per les taxes. Només disposar d’aquestes bestretes és un benefici notable per a garantir la liquiditat del consistori. I per a poder pagar per avançat, també és necessari que l’Organisme disposi de romanents i caixa líquida, i per això, primer de tot hem d’estudiar amb solvència l’impacte sobre una decisió que d’estar mal plantejada podria afectar negativament els ajuntaments.

Se’ns fa estrany aquest joc de les cadires canviades a que juga l’actual oposició a la Diputació de Lleida: Vam acceptar estudiar la proposta durant les negociacions del pressupost 2024. I la seva resposta va ser votar en contra del pressupost mateix, que contenia fins a set de les seves demandes amb un impacte de més de 9 milions d’euros. I malgrat això exigeixen presses per saber-ne com està l’estudi al respecte. Si ells mateixos van votar en contra del pressuposts i els compromisos que contenen!!!

L’actual govern de la Diputació vol abordar una transformació profunda del que aviat començarem a reconèixer com a ‘Tributs Lleida’, en la qual es doni resposta a urgències llargament obviades, amb el màxim de transparència i facilitats per als contribuents, als quals −va bé no oblidar-ho− els responsables polítics de governs i oposicions li devem el sou. I afegiria, li devem el sou i el màxim respecte.

Jocs 2030, la decisió del Pirineu que ens posiciona al mapa

Marc Baró i Bernaduca — Thu, 3 Feb 2022 11:36:23 +0100

La Diputació de Lleida dona suport a la precandidatura perquè Catalunya sigui la seu dels Jocs Olímpics 2030 Pirineus-Barcelona, ja que encaixa en els objectius d’aquesta Diputació de la promoció dels esports singulars com a segell distintiu del Pirineu i pot esdevenir un punt d’inflexió en la lluita contra el despoblament als municipis de muntanya si l’Estat i la Generalitat sumen a l’aposta esportiva l’aposta per dotar aquesta zona del país de les infraestructures necessàries per facilitar la mobilitat diària dels seus habitants, algunes d’elles, com l’Eix Pirinenc (N-260), aparcades durant dècades pel govern de l’Estat.

L’aposta de la Diputació pel desenvolupament dels esports singulars a l’Alt Pirineu és una realitat que es materialitza, fonamentalment, en dues inversions que són de futur: la seu pirinenca d’INEFC a la Seu d’Urgell i l'Institut d'Esports de Muntanya del Pallars a la Pobla de Segur. En ambdós casos, es tracta d’ofertes formatives d’alta qualitat i especialització en dos centres educatius, universitari i de Formació Professional, que siguin centres d’abast nacionalsobre el qual pivoti la formació en excel·lència especialitzada en els esports de natura. Per aquesta raó la Diputació de Lleida hi fa una aposta de territori, que és una aposta de nació.

L’Alt Pirineu té com a característica principal la seva orografia, i aquesta particularitat s’ha sabut convertir en oportunitat des del punt de vista turístic i també en la pràctica dels esports associats a la muntanya al llarg de quasi tot l’any. Amb aquests projectes ens plantegem donar una passa més i que el Pirineu no sigui només el lloc “on es practiquen” esports de muntanya, sinó que sigui el lloc “on s’estudiïn, s’investiguen i es millorin” les tècniques d’aquests esports tant especialitzats. La celebració d’uns Jocs Olímpics al Pirineu l’any 2030 serien la confirmació que aquest ambiciós projecte educatiu comporta un reconeixement internacional a la seva singularitat i que s’han trobat opcions de futur per al jovent de les nostres comarques.

Que l’Alt Pirineu, en aquesta aposta olímpica, estigui acompanyat de Barcelona li atorga al projecte la força, atractiu i projecció d’una gran capital europea. No cal oblidar que la capital catalana va saber fer al 1992 els Jocs Olímpics que van marcar un abans i un després en aquests esdeveniments, també des del punt de vista de l’impacte social.

L’efecte dels jocs Pirineus-Barcelona també ha d’impactar sobre el futur d’aquestes comarques, tot i que ara ho hauria de fer no amb noves instal·lacions, perquè ja les tenim, sinó adaptant les infraestructures al segle XXI. No es tracta de pensar en els gran complexos esquiables, sinó en els llocs més petits que es poden adaptar per acollir proves esportives d’alt impacte i repercussió, com ja han demostrat altres vegades.

Aquesta candidatura trobarà complicitats i col·laboracions amb els territoris veïns i no s’ha de plantejar com un fet puntual, un esdeveniment de 15 dies de durada, sinó que compartim la voluntat de dissenyar i aplicar una estratègia global pel Pirineu, que contempli la diversificació i transformació de l’actual model econòmic de les comarques de muntanya. La Diputació de Lleida està fortament compromesa amb el desenvolupament integral de les comarques de muntanya amb perspectiva de futur.

Som partidaris que les comarques pirinenques s’hi sentin implicades més que interpel·lades; hem de decidir el que volem des del territori i amb el territori, per aquest motiu ens oferim a acompanyar la Generalitat de Catalunya en l’agenda de consultes que ha desplegat, per a explicar el projecte i recollir iniciatives i plantejaments per fer realitat un projecte de cohesió territorial, de participació ciutadana i que sigui sostenible i amb una visió de futur molt més enllà del 2030.

Hem de saber aprofitar l’oportunitat que ens dona el Govern de Generalitat de poder votar i decidir des de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Estar a l’agenda política del Govern és important i s’ha d’aprofitar perquè ara tenim un altaveu que vetllarem perquè no es torni a apagar. Hem de posar en valor que tenim un Govern que està fent el que sempre ha promogut, donar veu a la ciutadania de baix a dalt; i canviant el que s’ha fet sempre, deixar la decisió només en el poder econòmic d’uns pocs. Tenim una oportunitat de poder decidir des del territori i no des d’un despatx, això es governança republicana. No la deixem escapar...