Mentre que a Osca s’hi ha invertit 450.000€ durant el passat 2022, aconseguint una millora dels accessos per la banda ribagorçana... Quant hi ha invertit la nostra Diputació? Quant hi ha invertit en mobilitat, per millorar els accessos i els aparcaments? Quant hi ha invertit en seguretat, davant la massificació de visitants i el risc geològic de la zona? No val parlar de l’ajut d’urgència per una esllavissada a Àger, ni de la carretera de Sant Esteve de la Sarga... que eren obres necessàries, que calia fer per seguretat, però que no deixen de ser dos pedaços que no solucionen res.

La Diputació de Lleida ha de liderar l’impuls d’aquest projecte. I ho ha de fer amb la redacció d’un pla director que inclogui la planificació de les inversions necessàries per als propers anys. Els ajuntaments de la zona no tenen el múscul ni la capacitat financera per fer aquestes inversions, però hi són i hi seran per pensar i treballar en un model de turisme sostenible que serveixi per generar riquesa i per fixar població a la comarca. Perquè el congost de Mont-rebei és un atractiu turístic de primer ordre, que ens fa coneguts i que alhora genera llocs de feina.

A banda del plantejament de futur que cal definir, des de Junts hem demanat que es prenguin mesures concretes com ara incloure el camí entre la C-12 i Corçà al Pla zonal de la xarxa local de carreteres, per assegurar-ne el manteniment adequat a una via tan transitada que avui és un camí municipal. I també revisar i pressupostar l’estudi topogràfic del Camí de la Rècua, per recuperar l’antic pas per baix del congost.

Els darrers anys, els veïns del Montsec han vist atònits com a l’altra banda del riu una comarca que no tenia congost ara hi té una entrada immillorable. A la Noguera, i al conjunt de la nostra demarcació, tenim una assignatura pendent que és necessari i urgent que afrontem. Ja és hora de planificar i de tirar endavant un projecte ambiciós per preservar i potenciar Mont-rebei. 

D'aquelles classes passa a les tertúlies i les conferències, sota l'aixopluc primer d'Acció Catòlica i després de l'Ateneu. Són els anys de la represa cultural de Catalunya i hi juga un paper actiu. 

Josep Vallverdú és conegut per la seva carrera imparable com a escriptor de literatura infantil i juvenil i com a traductor. En aquests dos camps, Vallverdú contribueix a omplir el buit de les lletres catalanes després de l'estocada de la guerra. La seva habilitat per captar l'atenció del lector el fan un autor d'èxit, amb una setantena de títols com Rovelló, reeditats i traduïts. Títols en què recorre als valors de l'amistat i la llibertat, l'estima a la natura i als animals, i on els personatges experimenten sovint un creixement personal, mirall per al lector jove.

Però Vallverdú també fa aportacions cabdals en el camp de l'assaig. Als llibres personals, de viatges i autobiogràfics, també una setantena, hi dona testimoni del seu temps i hi teoritza sobre l'equilibri territorial, els reptes polítics o el paisatge. El nostre Josep Pla volta per totes les comarques i en descriu les vistes, la gent que hi troba, els costums, els oficis. Ambaixador de la terra ferma arreu i exponent d'una literatura feta des de pagès, però amb ambició nacional, combat el lleidatanisme mal entès -xaró i acomplexat respecte de Barcelona- i el "leridanismo", l'intent dels espanyolistes per segregar Lleida del Principat i fer-la dependre de Saragossa. Vallverdú lliura aquesta batalla i dona forma al concepte de Ponent, l'occident de Catalunya. Els centenars d'articles a la premsa, pregons i  xerrades són el llegat del Vallverdú ciutadà, l'intel·lectual a peu de carrer i de correu electrònic, l'activista per la llengua que mai no 
descansa.
Avi adoptiu de Balaguer d'ençà que s'hi va establir per segon cop fa nou anys, en la seva llarga senectut conrea abastament els llibres
memorialístics i publica diversos poemaris. Vallverdú ha travessat la meta dels cent anys llorejat amb totes les insígnies del país. El seu Any, que ara acaba, l'ha fet més conegut i estimat encara. Set dècades després d'aquell encàrrec clandestí, allunyat sempre del politiqueig, fidel a la llengua i a l'ideal d'independència, donem fe que ha fet de la seva vocació d'escriptor un servei impagable al país. I que ho continua fent amb esperit positiu i una força envejable.