Ha estat una festa popular on els carrers i places s’han omplert com mai per reprendre la normalitat d’unes festes assenyalades tan necessàries per a l’esperit identitari de ciutat. S’ha respirat bon ambient, somriures i participació en totes les propostes organitzades i això és motiu per sentir-se’n orgullós. 

La reobertura del Cafè L’Amistat també ha estat una de les novetats d’aquests dies. Després de temps d’obres, ara ja entra en funcionament. És un espai ampli, lluminós, que conserva l’essència i l’esperit del bar de tota la vida però amb materials i plantejament del segle XXI. Crec que va ser un encert fer aquesta aposta de remodelació integral de l’espai, on les possibilitats socials, de reunió, de restauració i d’oci agafen una nova perspectiva en els pròxims temps. A això se suma el fet que en poques setmanes ja tindrem la façana acabada i llavors tot el complex lluirà pell nova.

El còctel per la gent sènior, el gran correfoc de dissabte, la trobada gegantera, la diada castellera i la nova ubicació de la JoveFest, entre altres, així com recuperar la trobada de motos i el ball i els concerts a l’envelat, ha estat tot un èxit. 

Vull fer un agraïment especial a la brigada municipal, a l’empresa de neteja, a la Policia Local i a tots els cossos de seguretat que han intervingut, Protecció Civil, Bombers i Mossos d’Esquadra, així com les empreses sanitàries. Al darrere d’un gran esdeveniment hi ha molta gent que hi treballa i que col·labora voluntàriament, i això sempre s’ha de reconèixer i tenir en consideració. També vull fer un agraïment especial als tècnics i responsables municipals per les hores i el bon fer que demostren cada dia en dates tan complicades. Coordinar tothom, gestionar espais i que això es faci sempre amb una bona actitud de servei, també és molt d’agrair.

Ara ja sí, ara ja podem dir que hem tornat a la normalitat després de la pandèmia. Sense restriccions, però amb responsabilitat, Mollerussa ha tornat a fer una gran Festa Major. Gràcies per fer-ho possible. 

Marc Solsona Aixalà
Alcalde de Mollerussa
 

És un pressupost continuista i d’impuls, que respon a les necessitats administratives i financeres de l’ajuntament i que pretén desenvolupar estratègicament el Pla de Govern amb el qual ens vam presentar a les eleccions del 2019. I en aquest sentit, cal assenyalar que, malgrat dos anys de crisis econòmica i social a causa de la pandèmia, ens situem en un 76,47% de percentatge d’execució de les 136 propostes del Pla de Govern. Cal destacar aquest fet, ja que, quan es fa una anàlisi del mandat, és fàcil intentar obviar que sortíem del Pla d’inversió més important dels últims anys amb una despesa en inversió executada entre el 2017, i el 2019 de 7,5 milions d’euros, circumstància que ens va portar a una liquidació negativa de -624.000 euros que no vam poder revertir fins a finals de 2021 a conseqüència de la pandèmia.

El pressupost del 2022 contempla una amortització d’1.489.100 euros, 480.000 euros més quel’any passat. Amb tot plegat, situarem la ràtio d’endeutament a finals de l’exercici en 67,44%, el millor percentatge de la darrera dècada, i amb un ajustament pressupostari de despeses al voltant del 700.000 euros, tot i incrementar en un 1% el pressupost general. Amb aquest pressupost podem afirmar, malgrat que es vulgui fer entendre al contrari de forma malintencionada, que l’Ajuntament no té  problemes de deute ni de liquiditat i que pot atendre totes les seves obligacions, tot i que cal reduir el període mitjà de pagament a proveïdors i millorar la gestió interna. En definitiva, un pressupost que vol: 

• Mantenir tots els serveis ac-tuals assumint els costos de capitalitat que tenim.
• Fer una política social més potent i afrontant el tema de l’habitatge com a element central (proposta de micro-crèdits rehabilitar habitat-ges i incrementar la borsa i el parc públic).
• Continuar donant suport econòmic al teixit associatiu, amb una trentena d’entitats.
• Millorar els sistemes de ges-tió interna del consistori.
• Mantenir viu el ritme d’in-versions i accentuar les acci-ons de millora en la via públi-ca, duplicant les partides de conservació i arranjaments de carrers, recuperant la gestió directa de la jardineria.

Hem passat dos anys complicats però l’Ajuntament ha continuat treballant per ajudar a la ciutadania i per planificar els reptes estratègics de ciutat.

Així, ben aviat seran realitat projectes com nova l’Àrea Bàsica Policial, l’ampliació del CAP i la seva reconversió en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària, la construcció del pas soterrat de la via a la zona del Consell Comarcal, els enllaços del Vial Nord, el pas soterrat per a vianants i bicicletes que enllaçarà amb el passeig La Salle, el pont elevat a l’autovia per a vianants i bicicletes o  les actuacions resultants de l’execució del nou polígon industrial de 15 hectàrees que s’està treballant (el qual, per cert, permetrà alliberar un aprofitament mitjà per vendre per dedicar exclusivament a inversió i no a despesa corrent).

També esperem rebre inversions fruit de la participació i la concurrència en les diferents línies d’ajusts europeus, on hi participarem de forma directa o indirecta, en solitari o amb altres administracions. Per això, aquest pressupost dedica també una partida important a l’assessoria, la presentació, la tramitació, l’execució i la justificació d’aquests fons europeus.  Així mateix, també inclou propostes com la de tirar endavant el concurs d’idees per renovar el Parc Municipal o l’encàrrec conceptual del què ha de ser el Mercat Central com a nou espai gastronòmic, entre altres.

Assumim la responsabilitat de millorar la gestió municipal, de fer-ho de cara endins perquè es noti de cara enfora, amb la presentació d’assoliments dels compromisos amb els quals ens vam presentar i pels quals vam tenir la confiança de la ciutadania. Hem passat dos anys complicats, però ja ens n’estem sortint. Malgrat tot,  l’Ajuntament ha pogut ajudar a la gent i ha continuat treballant tant pel dia a dia com pels plantejaments i reptes estratègics de ciutat. I ho ha fet amb els nous llenguatges de l’Agenda 2030 i dels objectius de desenvolupament sostenible; excel·lint amb l’acompanyament a la gent gran; sent referent en la participació dels nostres joves en l’àmbit estatal amb UNICEF i amb l’impuls de Consells de participació; acompanyant l’art, la cultura i la música del KMO, la qual està en un moment creatiu potser mai vist; organitzant trobades i campionats esportius en l’àmbit català i també europeu; liderant propostes de territori i debats estratègics, i recuperant l’activitat firal amb gran èxit com aquesta passada fira de Sant Josep.

És un bon pressupost, segurament tots el voldríem millor, amb més capacitat d’inversió, però, ara per ara, és el pressupost que cal per permetre que Mollerussa continui avançant.   

Estem satisfets, no només per haver pogut acollir 138.000 visitants, els quals han generat negoci directe entre els nostres comerciants i restauradors, sinó també perquè hem estat el punt de trobada i fòrum de debat d’un sector, que malgrat estar tocat per la crisi de preus i el conflicte bèl·lic a Ucraïna, necessita reivindicar-se com el sector essencial que és.   La 149a Fira de Sant Josep els ha servit d’altaveu, esdevenint aliada compromesa amb el present i el futur de la nostra societat i en la necessitat urgent d’assolir la sobirania alimentària, energètica, fiscal i legislativa perquè, com ja vaig dir en el discurs inaugural, només serem independents com a societat i país en la mesura que siguem menys dependents i, per tant, en la mesura que siguem més sobirans.

Tenim la certesa de la nostra potencialitat i fortalesa com a territori i com a ciutat i estem convençuts que el futur del nou estat català s’ha de basar en l’equilibri territorial i la possibilitat de generar riquesa des d’aquí. Cal una estratègia clara de país perquè tothom es pugui guanyar la vida dels del territori, deixant enrere la visió de la Lleida assistida i potenciant  la Lleida productiva i d’impuls que som.

Sabem que cal millorar i molt el nostre posicionament com a territori i per això esdeveniments el de la Fira de Sant Josep són imprescindibles. Hem generat negoci i la prova és que la meitat dels 224 expositors que han confiat en nosaltres ens han dit que han complert sobradament les seves expectatives. És una fantàstica notícia perquè, venint d’on venim i mirant on som pel que fa al context econòmic i social actual,  és la prova que hem estat útils, element nuclear en la missió de Fira de Mollerussa.  

Per això, el 70% dels expositors ens diuen que tornaran a fer-nos confiança en la 150 edició de la Fira de Sant Josep, una edició que volem que tingui tots els ingredients per ser una gran esdeveniment econòmic, social i de servei. Les fires són generadores de negoci, però també d’estat d’ànim i des de Fira de Mollerussa ho sabem des de fa un segle i mig. 

Fira de Mollerussa hi posa, sobretot,  el talent organitzatiu, però la ciutadania de Mollerussa hi afegeix l’ànima. La Fira de Sant Josep té com a tret diferencial que ocupa els carrers de la ciutat, la ciutat en si mateixa, i això dona vida però també genera inconvenients sobretot en la mobilitat. Per això, aprofito l’avinentesa per renovar l’agraïment als mollerussencs i a les mollerussenques que pateixen aquest necessari peatge que beneficia la majoria.

Tanquem la 149a Fira de Sant Josep i ja estem treballant la 150a., una edició que volem que reculli passat, reconeixent la feina de qui ens ha fet arribar fins aquí, estigui atenta al present, escoltant les necessitats actuals del sector,  i miri cap al futur sent capaç d’anticipar-se a allò que cal per continuar generant negoci i sent d’utilitat.

Gràcies a tothom. Ens retrobem en la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa.

Aquesta setmana va tenir lloc la reunió de la comissió de seguiment del Pla de Rodalies de Lleida, la qual té per objectiu treballar per millorar les comunicacions dins d’una visió global del que significa el transport públic a les nostres terres, una visió global des de l’àmbit de les infraestructures. En aquesta comissió convocada per la Diputació de Lleida es van posar de manifest la necessitat d’enfortir el nostre sistema de transport públic per poder competir amb igualtat de condicions i permetre relacionar-nos entre les diferents comarques d’una manera lliure, accessible i còmoda. Duplicant freqüències de 6 a 12 en trajecte Lleida-Cervera i de 3 a 6 en el de Lleida-Manresa, coordinant bé els enllaços de l’R12 i R4 i l’alta velocitat, millorar la velocitat comercial, la puntualitat i implantar amb el temps serveis de parada a demanda, tot fent una aposta clara per la digitalització i enfortint les connexions amb la capital, Lleida, com ha de ser, però defugint d’un sistema radial de “Lleida KM0”.

Des de Mollerussa i la resta de capitals de la plana fa temps que demanem una proposta sobre com relacionar-nos millor entre nosaltres. No es pot dissenyar una oferta educativa en el territori que després el sistema de comunicacions no permeti accedir-hi. L’elecció dels estudis va condicionada amb si s’hi pot arribar fàcilment i no en el que es vol estudiar estrictament. Per això,  és molt important combinar i quadrar de manera global i transversal les polítiques educatives i de transport.

Des de Mollerussa, a l’hora d’adjudicar la redacció del Pla de Mobilitat hem incorporat diferents línies d’estudi com la mobilitat sostenible i segura, el disseny del nou carril bici, i també com ens comuniquem i relacionem amb els diferents municipis de la comarca per fer propostes que facin viable una estratègia de transport públic/urbà/conurbat.

En la conferència Mollerussa avui, que vaig fer el setembre de 2021, vaig presentar l’Estratègia 2025 amb actuacions en termes de mobilitat que incloïen vies verdes,  soterrament del pas a nivell del davant del Consell Comarcal, construcció d’un pont elevat en el terme de Golmés connectat amb el futur Vial Nord, la millora dels accessos al Parc de la Serra, una proposta pel traçat definitiu de la via Orbital i la continuïtat de la banqueta del canal afrontant solucions per superar la via del tren (passeig La Salle) i l’A2. En les pròximes setmanes es definirà un procés participatiu entre la ciutadania i també sectorial per recollir propostes

Mollerussa som i serem presents en tots els debats territorials que creiem estratègics, ara és moment de dir-hi la nostra, el futur s’està dissenyant avui. Som-hi!!!

“... és fàcil d’entendre la nostra preocupació per una iniciativa que, segons els objectius que s’anuncien, pot afectar a l’equilibri territorial del conjunt de la Plana de Lleida i al desenvolupament econòmic i social del municipi de Mollerussa, el qual es situa a poc més de 10 km de distància de l’àrea afectada pel nou PDU”.

Cal recordar que l’actuació que fonamentalment justificava la redacció del PDU era la proposta conjunta dels ajuntaments de Lleida, Els Alamús i Bell-lloc d’Urgell, els quals proposaven una actuació urbanística en terrenys d’aquests tres municipis situats a les proximitats del Tossal de Moradilla. També s’incloïa dins de l’àmbit del PDU l’actuació que des de ja fa més d’un decenni es preveu al sector de Torreblanca i Quatre Pilans.

Ara fa uns dies ens hem assabentat pels mitjans de comunicació de l’inici del procés de participació ciutadana vinculat a la publicació del document de l’avanç del PDU, del qual s’han exclòs els terrenys situats al voltant del Tossal de Moradilla. Així doncs, en la seva versió actual el PDU d’activitat econòmica de la Plana de Lleida es limita a les 400 ha situades a l’àmbit de Torreblanca i Quatre Pilans, que es localitzen íntegrament al municipi de Lleida.

Vagi per endavant que l’Ajuntament de Mollerussa no solament no s’oposava a les actuacions de Torreblanca i Quatre Pilans, sinó que les considerava oportunes i, en conjunt, beneficioses pel territori sempre que es destini a allò que es proposa, és a dir, activitats que requereixin parcel·les de grans superfícies, en especial vinculades a la logística, sense pretendre acollir altres activitats per les quals hi ha terrenys en altres municipis de la Plana de Lleida.  Contràriament, es veia amb especial preocupació l’aparició d’un nou àmbit d’activitat al voltant del tossal de Moradilla el qual s’afegiria al seguit de sectors d’activitat econòmica existents al llarg del corredor viari de l’A2 i l’antiga N-II.

Al voltant de Mollerussa i de la resta dels municipis adjacents existeixen activitats econòmiques molt rellevants pel conjunt de les Terres de Lleida, les quals s’emplacen en unes 400 hectàrees de sòl ja desenvolupat destinat a aquests usos. A més, cal afegir-hi prop de 200 hectàrees més de terrenys pendents de desenvolupar. Aquestes activitats, com moltes altres situades al llarg del corredor d’infraestructures de mobilitat format per l’antiga N-II, la nova A2 i la R-12 de ferrocarril, s’han dut a terme en cada un dels municipis que les acullen amb poca coordinació supramunicipal i insuficient planificació territorial, cosa que no ha permès extreure’n tota seva potencialitat. En els polígons existents en la conurbació formada per Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Golmés i Vila-Sana, la planificació de cada un d’ells s’ha fet sense tenir en compte la proximitat dels altres, cosa que crea problemes als municipis afectats i disfuncions al conjunt del territori del qual Lleida n’és la capital.

Cal corregir d’una vegada els dèficits dels nostres polígons, en especial els que afecten el cicle de l’aigua, el subministrament d’energia elèctrica i l’accés a la fibra òptica. Al mateix temps cal articular els imprescindibles mecanismes de col·laboració i gestió supramunicipal, especialment, en aquest àmbit. Considerem que arribats a aquest punt, es fa del tot imprescindible la redacció d’un Pla Director Urbanístic que estudiï la Plana de Lleida en el seu conjunt, no només un àmbit restringit per importat que aquest sigui.

Malgrat l’estacament poblacional de Mollerussa, un descens de la població en els últims 6 anys del 2%,, la zona centre ha tingut un increment poblacional de prop del 20%. Tot i aquest increment, la piràmide demogràfica de la zona s’ha invertit en termes d’edats, ja que abans de les obres el 62% de les persones que vivien en la zona eren majors de 40 anys  i el 38% menors de 40 anys. Ara, en aquest 2021 que hem tancat, la piràmide s’ha capgirat aconseguint que el 50%  siguin persones de menys 40 anys. Per tant, increment de població i rejoveniment d’aquesta perquè els joves veuen en el centre una oportunitat i una molt bona zona on viure i construir els seus projectes personals. Això també ha  estat possible gràcies a la rehabilitació i la construcció d’habitatges en aquesta zona. Si es crea un ecosistema de valor afegit en l’espai públic, una concentració de serveis bàsics i mixt comercial, es tradueix en una bona zona on invertir en la millora dels immobles i en la vida al centre.

Un altre dels elements estratègics d’aquesta zona va ser la supressió del trànsit rodat i, per tant, la priorització de les persones en l’ús i la gestió de l’espai públic. Això, ha favorit l’obertura de nous establiments (el 2021 hem tancat amb un saldo comercial en positiu), la generació de noves zones d’aparcament a menys de dos minuts del centre i, en termes de reducció d’emissions de CO² i  de qualitat de l’aire, una reducció de 50 tones de CO² a l’any en el centre de la ciutat, un centre 100% accessible i sense barreres arquitectòniques.

Per tant, valorem molt positivament l’impacte de les obres del Pla de Barris, ja que som del parer que la inversió executada ha compensat en termes de transformació urbanística, social, comercial, demogràfica,  de PIB i de qualitat de vida. Malgrat una inversió important que també va impactar i fort en les finances locals, crec que ha valgut molt la pena. Per això, cal que en les inversions futures plantegem també tots aquests paràmetres transversals d’urbanisme útil, per a les persones i amb valor afegit. Així doncs, mirem el futur treballant perquè el nou Pla de Mobilitat i les obres de supressió dels passos a nivell ens permetin redibuixar una nova zona de baixes emissions que reforci l’eix de l’N-II com un carrer interior de la ciutat i no com una carretera, de manera que la concentració de trànsit es derivi cap al futur Vial Nord.

Agost: (dia 5) Convoquem 2 línies de subvencions per un import total de 100.000 euros i que tenen per objectiu, d’una banda, subvencionar la pèrdua d’ingressos que van patir les empreses locals al 2020 derivades de la pandèmia (40.000€) i, per una altra, fomentar l’ocupació local, l’inici de noves activitats econòmiques i la millora i modernització de les actuals (60.000€).   Se n’hi ha presentat 27,  16 per reactivació i 11 per recuperació.

Setembre: (dia 6) Reobrim el Casal Municipal. (dia 7) Presentem la nova APP per la ciutadania Eagora Mollerussa. (dia 16) Adjudiquem les obres de la façana de L’Amistat amb un pressupost de 153.263€. ( dia 17) Xerrada Mollerussa Avui, enguany centrada en presentar l’Estratègia 2025. (dia 18) Acollim la Continental CUP d’Hoquei entre el Sporting Club de Portugal i el Lleida Llista Blava. (dies 18 i 19)  Celebrem la 26a Fira Expoclàssic . (dia 23) Celebrem l’acte en record a les víctimes de la Covid-19 i en reconeixement de les persones i els col·lectius que han lluitat en primera línia contra la pandèmia.  (dia 24) Signem conveni amb la UFEC per dotar les instal·lacions esportives municipals amb 4 càmeres d’intel·ligència artificial per promoure i fomentar l’esport de base i donar eines i recursos als clubs. (dia 25) Celebrem els 25è Aniversari del Monument a la Sardana. (dia 26) Concurs de Pintura Ràpida.

Octubre: (dia 1) Ràdio Ponent es reconeguda en els Premis de Comunicació  Local de Catalunya. (dia 8) Campionat d’Europa d’Autocròs, primer des de fa 20 anys a Espanya. (Dia 8 ) Nou mural urbà dedicat a la salut mental a la plaça d’Àngel Bonvehí. (dia 14) Inaugurem al cementiri un espai dedicat al dol perinatal. (dia 17)  Recuperem la Festa de l’Esport amb els reconeixement a esportistes, clubs i entitats. (dia 17) Rebem el Premi a la Governança per part de l’ACM per l’impuls de la nova APP Eagora Mollerussa. (dia 22) Segona trobada d’Aliances de la Plana amb els alcaldes/esses de les capitals de comarca de Lleida. (dia24) 33a Mitja Marató de Mollerussa. (dia 24) Tanquem Fira Autotardor amb bon balanç de ventes, que sumades a les de Sant Josep assoleixen un volum de negoci de 6.598.475€. (dia 28) Es presenta el Consell de Participació Infantil (CPI).

Novembre: (dia 5) 14a edició de la Mollerussa Lan Party. (dia 23) Acte institucional en ocasió del 20è aniversari del trasllat del seu Centre Especial de Treball d’ACUDAM a Vila-Sana. (dia 30) Històric partit de Copa del Rei entre CFJ Mollerussa i Getafe.

Desembre: (dia 3) VI Premis Ànima va reconèixer la periodista i activista kurda-catalana Amina Hussein. (dia 16) Inauguració exposició urbana de Vestits de Paper. (dia 18) 57è Concurs de Vestits de Paper. (dia 26) 38a Cursa de l’Indiot de Mollerussa i obrim Parc de Nadal.

Aquesta és la segona part d’aquest dietari amb què he volgut fer un repàs de l’activitat de la ciutat aquest 2021, marcat encara per la pandèmia. Els millors desitjos per aquest 2022 que encetem i en el qual des de l’Ajuntament seguirem treballant per fer millor el dia a dia de tota la ciutadania de Mollerussa.

Gener: (dia 5) Els Reis Mags  arriben a Mollerussa de forma simultània a la ciutat – (dia 9) Una forta nevada emblanquina els carrers i places – (dia 20) Mollerussa rep el Premi Jaume Ciurana en la categoria de Premis Civisme pel camp de treball jove realitzat a la Vilaclosa. – (dia 26) Rebem les claus de tres pisos per part de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya pel programa Compartir és viure.

Febrer: (dia 2) S’activa l’estació de càrrega de vehicles elèctrics al pàrquing del recinte de les piscines.(dia 19) Inici de les obres del nou aparcament de 55 places de zona blava al C/Ferrer i Busquets (N-II) amb un pressupost de 50.551€ assumits per la concessionària. (dia 24) El pavelló firal esdevé centre de vacunació de la COVID-19. (dia 28) Campionat de Catalunya de Relleus Mixtos en el marc del 43è Cros Culleré.

Març: (dia 2) Campanya Fem el Clic, fem-ho bé, dins del Pla de Civisme per sensibilitzar l’ús correcte de llençar la brossa . (dia 9) Es presenta el Consell de Participació Sènior. (dia 16) INCASOL S’inicia la fase final d’enderroc del Bloc A del Grup Sant Isidori. (dia 22) Carreteres de la Generalitat inicia les obres de millores del ferm de l’N-II. (dia 26) Primera zona de pàrquing d’alta rotació a les 17 places de C/la Creu i s’han renovat totes les màquines expenedores. (dia 26) Acollim l’acte de lliurament del 5è Premi Saó de Ponent.

Abril: (dia 1) La Policia Local incorpora 4 nous agents a la plantilla. (dia 9) Es lliura el 33è Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa. (dia 10) Entreguem a títol pòstum el Didal d’Or i Diamants a Josep Maria Ezquer per la seva trajectòria dins del Concurs de Vestits de Paper. (dia 13) Presentem el projecte de millora energètica de la Piscina Coberta  amb un pressupost de 266.999€. (dia 13) Es fa públic la posada en funcionament del pati de Cal Jaques com a nou espai cultural a cel obert. (dia 27) Fem públic el projecte del nou Cafè de l’Amistat amb una inversió de mig milió d’euros.

Maig: (dia 10) Recollim un any més el Segell a la Qualitat i Transparència en la comunicació pública local que atorga de UAB. (dia 11) Instal·lem 6 càmeres de seguretat al complex de l’Amistat. (dia 18) El programa Ajude(M)ollerussa i Reinicia han estat reconeguts en el catàleg de bones pràctiques de la FMC. (del 21 al 23) Festa Major presencial fent una aposta per la cultura popular i de KM0. (dia 22) El consell de participació adolescent va ser reconegut en la 3a en els XIV Premi Mayor Zaragoza 2021. (dia 28) Col·loquem a la Pl. de l’Ajuntament dues llambordes Stolpertine en memòria dels dos mollerussencs Josep Torres Tribó i Ramon Rocaspana Duart, deportats a camps de concentració nazis.

Juny: (dia 4) Celebrem la 147a Fira de Sant Josep de Mollerussa i el 40è saló de l’Automòbil esdevenint així la primera fira professional i presencial del territori. (dia 16) Mollerussa renova per 4 anys més el segell de Ciutat Amiga de la Infància que atorga UNICEF. (dia 22) Iniciem els actes dels 25 anys de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila. (dia 29) L’Ajuntament de Mollerussa obté el distintiu per la Igualtat de Gènere que atorga l’Associació Forgender Seal amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

El sector comercial, el de serveis i el de la restauració han estat un dels sectors que han patit més a peu de carrer la crisi de la pandèmia des del març del 2020. A Mollerussa, aquest any 2021, podem afirmar que estem en plena recuperació del que podríem anomenar "saldo comercial" amb relació a l'obertura i tancament d'activitats. Després d'un 2020 amb saldo negatiu de 14 activitats, aquest 2021 recuperem un saldo positiu, ja que s'han obert 22 activitats enfront de les 13 de l'any anterior suposant un increment del 69% . En les últimes setmanes hem pogut assistir a la inauguració de botigues de roba, un restaurant i una agència de màrqueting, entre altres, i es preveuen noves obertures pròximament en l'àmbit de la restauració en la zona de les places. Actualment, tenim 6 expedients en tràmit, una ampliació d'una activitat existent i un trasllat per ampliació. Per tant, tot indica que el saldo comercial serà encara molt més gran abans d'acabar l'any.

És molt important vendre i explicar la nostra força com a comerç local, la nostra bona posició en la distribució del mix comercial, tant en l'àmbit d'oferta de productes com en l'àmbit de preus. A més a més de tenir continuïtat de façana comercial, diversitat i qualitat de producte, agradabilitat i professionalitat dels nostres comerciants, un dels elements que es valoren a l'hora de posicionar el comerç local és també la facilitat d’arribar a l’eix comercial i aparcar-hi a prop.  L'esforç en els últims anys per incrementar l'aparcament a la ciutat ha estat i és molt rellevant, nous aparcaments com el del C/Ferrer i Busquets amb sortida al C/Domènec Cardenal en 55 places més les 17 places  al nou pàrquing del C/ de la Creu han estat de les últimes incorporacions, incrementant en 72 les places d'aparcament a menys de 2 minuts del centre. En les setmanes vinents incorporarem també noves places al C/Navarra amb un nou aparcament a superfície i seguirem sumant places per fer més accessible i còmode venir a comprar a Mollerussa.

Aquest any 2021 hem obert les convocatòries d'ajuts del programa (Re)Activem al qual s’han presentat una trentena de sol·licituds per beneficiar-se de les dues línies obertes com són la de reactivació i la de recuperació, hem aplicat la gratuïtat de les taxes per ocupació de les terrasses, hem habilitat un apartat específic per al comerç i serveis a la nova APP Eagora, hem promogut l'impuls de creació de l'associació d'empresaris de Mollerussa, estem a punt de licitar el projecte de l'INSEMI (Institut d'Innovació i Emprenedoria de Mollerussa) i seguim amb la col·laboració estreta amb Mollerussa Comercial,  la Cambra de Comerç i PIMEC per tal d'aconseguir i consensuar ajuts i projectes amb fons europeus a més de seguir amb la dinamització comercial de la ciutat. Tenim un bon comerç, grans professionals i una oportunitat com mai de fer ciutat a través del nostre millor aparador: el nostre teixit comercial.

Avui, un dels temes més recurrents és la neteja de la ciutat. Per tenir una ciutat neta i agradable al passeig (vector estratègic) cal un dia a dia que ho pugui afavorir (vector quotidià). En els últims mesos ha crescut la percepció sobre la manca de neteja, problemes amb la jardineria, deixadesa en la via publica, àrees de contenidors desbordades, la brutícia que generen els estornells al canal i els coloms a la plaça Major,  l’increment de les colònies de gats, i un reguitzell de manteniments diaris que no ajuden a  millorar aquesta percepció, a voltes reals en alguns casos i a voltes amb biaix d’oposició. En som molt conscients i en tots aquests àmbits hi posem mesures i recursos per la qual cosa pensem que, en poc temps, que hi podrem veure millores substancials.

En aquest últim any, les dificultats internes de l’Ajuntament en l’àmbit administratiu, contractual i econòmic han obstaculitzat la resposta eficient, però un cop ordenat i endreçat ens permetrà donar un millor servei en una època postpandèmia la qual ha accentuat les debilitats operatives del consistori.  El 2022 tindrem contractes nous de neteja viària, de neteja d’instal·lacions municipals i de jardineria. Farem una revisió exhaustiva dels actuals perquè els nous en cobreixin les mancances. També farem un reforç del Pla de Civisme i instal·larem més càmeres mòbils en les ares de contenidors, on volem implementar un nou sistema de tancament per millorar el reciclatge i la reducció de les tones de rebuig a l’abocador.

Hem contractat temporalment més treballadors de la brigada per millorar la reacció a les incidències en la via pública i plantejarem, per ser efectiu el 2022, un contracte de manteniment per sectors a la ciutat per atendre més ràpidament aquestes incidències. I sabem que, malgrat que hem modificat el sistema d’encesa de llums i reforçat el sistema sonor dissuasiu, hem de donar una solució més efectiva al problema dels estornells i també al dels coloms  

El vector quotidià, que depèn també de tots i cadascun de nosaltres, afecta el vector estratègic. Tenim grans projectes en els pròxims temps en termes de mobilitat, descarbonització, assistencials i de serveis:  pas soterrat de la via del tren, vial nord, noves vies verdes, nou polígon industrial, digitalització de les instal·lacions esportives, concurs d’idees del parc municipal, ampliació del CAP, nova residència de gent gran, nova façana de l’Amistat, reducció de la contaminació lumínica, nova Àrea Bàsica Policial, refugi d’animals ... Sabem on anem, on créixer i on actuar, sabem el que Mollerussa necessita, sabem de la nostra força i potencialitat, sabem de la nostra bona posició estratègica en generació de riquesa i en reducció de l’atur, però necessitem generar més complicitats i aportar més solucions en les coses més quotidianes i diàries. Aquest és el nostre repte. Ens preocupa i ens ocupa el dia a dia i treballem incansablement malgrat les dificultats per donar solucions i respostes.

A Mollerussa, el 2020 vam generar 7.908 tones de residus municipals, un 7% més del que vam generar el 2019. Una dada important és que el 2020 la generació de residus per habitant ha estat d’1,48 quilos diaris o, cosa equivalent, uns 540 quilos anuals, mentre que l’any anterior va ser 1,38 quilos diaris. Per contextualitzar, la mitjana catalana al 2019 va ser 1,44kg/hab/dia i la mitjana europea 1,33kg/hab/dia.

El 2020, malgrat generar més tones de residus, s’han recollit selectivament 3.827 tones, un 11% més que el 2019, i representa un índex de recollida selectiva bruta del 48’39%, per sobre de la mitjana català que estava situada el 2019 al 44,8%. L’índex que marca si estem fent prou bé o no la selectiva és, però, l’índex de recollida selectiva neta, i aquest a Mollerussa és al 46,17%, uns deu punts per sobre la mitjana català que el 2019 que era de 36,4%.

L’objectiu per al 2025 marcat per la UE és assolir el 55% de reciclatge. Per arribar a aquest objectiu la Generalitat de Catalunya, via l’Agència de Residus, ha incrementat en els últims anys i ho seguirà fent fins al 2024, el cànon o gravamen per tona de fracció rebuig portada a l’abocador. Aquesta pujada és escandalosa, ja que hem passat de 19,10€/tona el 2016 als 53,10€/tona el 2020 i la projecció aprovada serà d’un increment anual del 12% del cànon (59,10€/tona -2022 // 65,30€/tona – 2023 // i 71,60€/tona – 2024). Per tant, el problema el tenim en el fet que no reciclem prou bé la fracció resta. Teòricament, aquesta fracció hauria de constituir només el 16% del pes dels residus municipals. A Mollerussa, però, el 2020 representa el 52% dels residus municipals recollits. Hem d’afrontar doncs que no n’hi ha prou en anar millorant els índexs cada any, perquè l’increment del cànon i l’increment de tones generades és molt superior a la millora dels números del nostre reciclatge.

Si no apliquem alguna mesura, l’increment de la taxa de la brossa anualment serà inevitable. És per això que l’equip de govern treballem perquè aquest 2022 sigui l’últim any en què pugem aquesta taxa, la qual, malgrat que l’increment del 10% la situa en 94,13€ per habitatge, segueix sent un import inferior al de la resta de capitals de comarca de Lleida de característiques similars a Mollerussa. La pressió fiscal a Mollerussa està controlada malgrat els ajustos necessaris dels últims anys i per això, amb la voluntat de mirar de “premiar” o, si més no, de no “penalitzar” a aquelles persones que estan fent bé el reciclatge, treballem per impulsar una acció concreta, aprofitant la implantació de noves tecnologies, que incideixi directament en l’ús dels contenidors de rebuig i d’orgànica per reduir de manera radical el número de tones de la fracció resta que arriben a l’abocador. Només així podrem estabilitzar la taxa i, en alguns casos, reduir-la, la qual cosa és l’objectiu final.

Hem assistit últimament a la notícia del traspàs de la xarxa de Rodalies de Lleida a la Generalitat, anunci que ja es va fer el setembre del 2020, i això implicarà el doble de freqüències cap a Lleida, nous trens i millora en el servei. Des de Mollerussa reclamem també que aquest traspàs inclogui l’estació de trens actuals, tancada als usuaris i mancada de manteniment. Volem una estació que torni a relacionar el servei ferroviari i d’autobús amb l’avinguda de la Generalitat, la qual cosa vol dir amb la connexió urbana de la ciutat. Amb aquest traspàs reclamat, esperat i necessari, millorarem la connexió amb Lleida, però que passa amb les relacions amb Balaguer, Tàrrega, Les Borges Blanques o Cervera? Ens queda molt per a fer. L’oferta educativa de Mollerussa necessita connexions, per exemple amb Balaguer, que permetin competir amb transport amb horaris compatibles per poder venir a estudiar a la ciutat. Necessitem una nova mirada en la mobilitat. Per això, més enllà de reclamar noves línies i freqüències en transport públic, estem centrats en el nostre propi Pla de Mobilitat, una acció contemplada també en el Pla Reactivem Mollerussa, que està en fase de licitació i que ens ha de permetre dibuixar la ciutat en termes de mobilitat sostenible amb un carril bici, plantejar alguna solució de transport urbà (segurament supramunicipal), disposar de nous aparcaments i  desenvolupar el reforç d’infraestructures clau per al progrés de la ciutat. Parlo del Vial Nord, del pas soterrat de la via del tren davant del Consell Comarcal, d’un pas elevat en el terme de Golmés que permeti circumval·lar a través del Vial Nord tot el trànsit pesat de la ciutat provocant una reducció en les emissions de CO₂ de 420 tones per any. Són infraestructures que, a banda d’eliminar barreres històriques, també són vitals en termes d’Objectius de Desenvolupament Sostenible i compliment de l’Agenda 2030 i, en definitiva, volen aconseguir millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Si hi afegim la definició de dues vies verdes a conseqüència del desenvolupament d’un nou polígon industrial en direcció cap a la Serra, aconseguirem una xarxa de rutes verdes interiors atractives i complementàries a la de la banqueta del canal fins al Salt del Duran. En aquest paquet de projectes a implementar també cal afegir-hi, la construcció d’un pas soterrat per a bicicletes i vianants al passeig de La Salle, donant continuïtat a la banqueta del canal fins a l’autovia i eliminant la barrera de la via del tren. En termes de mobilitat, abans d’acabar l’any senyalitzarem i pintarem el nou disseny de trànsit del carrer de Domènec Cardenal, on suprimirem aparcament alternatiu a banda i banda i en millorarem la seguretat.

Cal seguir treballant per millorar la mobilitat estratègica i també la mobilitat interior de Mollerussa. Per això, el nou Pla de Mobilitat s’iniciarà amb una fase participativa i us demano que hi digueu la vostra perquè la vostra opinió importa i l’heu de fer sentir.

La pandèmia ha estressat el sistema i ha generat menys ingressos, nova despesa, més exigència, més atencions, més inversió, més logística... Tot això ha posat de manifest, un cop més, que les capitals de comarca necessitem explorar el marc competencial existent per equiparar-nos, aquelles que ho vulguem, amb les ciutats de més de 20.000 habitants i poder gestionar o co-gestionar serveis i programes de manera directa o compartida.  Aquest ha estat el principal acord al qual hem arribat aquest passat divendres a Mollerussa els alcaldes i les alcaldesses de Lleida, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Les Borges Blanques i Mollerussa. Ha estat la segona de les reunions de les Aliances de la Plana de Lleida. La primera es va fer el 17 de desembre del 2019 a Lleida amb voluntat que es repetís periòdicament de forma itinerant en cada una de les ciutats partícips, una voluntat que la pandèmia ha aturat fins ara.

Aquesta segona trobada ha servit per acordar la creació d’un grup de treball entre els diferents ajuntaments amb el responsables jurídics dels mateixos per plantejar com incrementar el nostre marc competencial i quines mesures legals i polítiques emprendre per fer-ho possible.  A tota Catalunya hi ha 21 capitals de comarca que tenen menys de 20.000 habitants i onze d’aquestes es troben a la demarcació de Lleida, on només Lleida ciutat supera aquesta xifra.

Ara que en el Parlament sembla que es vulgui abordar la qüestió de la llei electoral, la llei de governs locals i el finançament local, cal posar sobre la taula la necessitat de buscar i donar nous instruments a les capitals per millorar els serveis i l’atenció a les persones. Aquest plantejament, en cap cas, posa en qüestió el paper d’altres administracions supramunicipals sinó que el que vol és explorar sota els principis d’eficàcia i eficiència si hi ha camí jurídic i polític per trencar principis que entenem discrecionals com ho és el criteri únic poblacional.

Des d’aquestes ratlles, vull posar en relleu la importància d’unir esforços des del món local per poder fer allò que ens toca com a alcaldes i alcaldesses: millorar el servei que donem a la ciutadania. També un agraïment especial a la complicitat de la ciutat de Lleida en aquestes reivindicacions i a la voluntat de liderar altres acords com presentar una estratègia conjunta per aconseguir fons europeus Next Generation.

No podem oblidar que aquest mandat ha estat marcat per la pandèmia, la qual ha afectat en tots els àmbits de la vida i també a l’Ajuntament, ja que han estat 18 mesos en els quals no hem pogut acomplir el projecte amb el qual ens van presentar en els tempos previstos, però que ara, a mitjan de mandat, agafarà velocitat de creuer. Hem passat dos anys complicats econòmicament a causa de l’esforç en la inversió del passat mandat i per la incidència de la Covid-19. Ara la situació ja està reconduïda i a poc a poc hem recuperat liquiditat per posar-nos al dia i complir amb les nostres obligacions. Mollerussa estructuralment està en un bon moment, en l’àmbit comercial, industrial i en termes d’atur. Estem fent molts esforços en ajudar  la gent i les famílies i no ha estat fàcil però estem satisfets de la resposta i l’acompanyament que estem fent en termes comunitaris i d’acció social. 

Tenim reptes diaris com la neteja dels carrers, la jardineria, les plagues o la gestió de les  colònies de gats, entre altres. Estem atents a totes aquestes situacions i hi estem posant solució.  Per posar un exemple, hem col·locat de càmeres de seguretat en tres illes de contenidors per detectar accions incíviques i ja hem posat una trentena de denúncies. En aquest sentit, també cal destacar que les més de 90 càmeres que tenim col·locades en instal·lacions i a la via pública, han ajudat a la resolució del 85% dels delictes per part dels cossos policials.

Però els següents seran mesos de concreció i realització de projectes de gran envergadura tant en l’àmbit de la mobilitat i la descarbonització amb la construcció de passos soterrats per superar la via del tren, una actuació per millorar els accessos a la Serra i al Vial Orbital i l’habilitació de dues vies verdes més o modificacions en el trànsit dels carrers Domènec Cardenal i la carretera de Miralcamp. Altres projectes destacats seran la construcció d’una residència per a la gent gran  entorn de Cal Castelló  i la generació d’un nou polígon industrial de 15 hectàrees a la zona sud-oest de la ciutat així com altres més immediats com la de l’obertura del Cafè L’Amistat amb un interior totalment reformat i una façana renovada i amb caràcter o l’adequació de la piscina coberta amb un seguit d’actuacions que permetran un estalvi energètic del 32% així com l’adequació i posada en funcionament del nou Institut d’Emprenedoria i Innovació a l’edifici Sant Jordi. Amb tots aquests projectes i més que en vindran Mollerussa segueix amb l’aposta clara de millorar la qualitat de vida de la seva ciutadania.

Insistent, persistent i amb bon humor, amb els seu acudits i les seves reivindicacions i vivències, el Josep Maria era un anecdotari de Mollerussa, una persona que sentia la ciutat com una part inseparable del seu cos i de la seva vida.

Personalment, he compartit amb ell moltes de les responsabilitats que ell ha exercit. Ho he fet com a alcalde, com a company de partit, com a Lluquet dels Pastorets que ell ens dirigia, com a soci del Club de Tenis, com a jugador de bàsquet quan ell n’era president  i com a mollerussenc que va néixer el mateix any que es van recuperar les festes de Sant Isidori i es va estrenar l’Orfeó Renaixença, una circumstància que ell sempre molt amablement i públicament em recordava.

En definitiva, el Josep Maria era, és i serà una persona imprescindible per explicar la vida associativa de la ciutat dels últims 50 anys. És per això que, des del record i l’afecte a ell, a la Maria Teresa, a l’Eduard, la Mònica i el Roger, vull expressar en aquestes paraules la consideració i el respecte que es mereix.

Descansi en pau.

Ell sempre hi era. En qualsevol acte oficial que l’Ajuntament organitzava, hi assistia per donar el seu suport i mostrar la seva militància i compromís ciutadà. Aquesta actitud i la tasca que va desenvolupar tota la vida per donar testimoni de la història passada i present de la ciutat el van fer valedor del títol de Cronista Oficial de la ciutat de Mollerussa, un merescut honor que va ser validat per unanimitat de tota la corporació en Ple el 27 de març del 2014 i que ell va ostentar sempre amb orgull, aquest orgull que sentia per la seva ciutat i la seva gent. Just la setmana passada, en la darrera conversa que vàrem mantenir quan el vaig anar a veure a casa seva, encara em recordava que Mollerussa és la que és gràcies a l’empenta i la força de la seva ciutadania. Per a ell, la seva gent és la vitalitat de la ciutat, una ciutat capaç d’organitzar esdeveniments d’una magnitud que, a primera vista, no li correspondrien per les seves dimensions i alhora capaç de ser protagonista de la història d’un territori, que l’ha feta capital de comarca.

En Miquel coneix la història de Mollerussa com ningú i els seus llibres així ho palesen. L’arribada del Canal d’Urgell i el que va significar de transformació del territori, la Fira de Sant Josep, el Concurs Nacional de Vestits de Paper, el paper rellevant del futbol o de l’Orfeó Renaixença han estat algunes de les temàtiques en les què ha aprofundit. El seu arxiu documental és magnífic, acurat i rigorós. La nineta dels seus ulls i un sensacional bagul de records d’allò que ha viscut la ciutat en els darrers segles. No en va sempre que calia algun aclariment o alguna foto antiga o aquell document que cal per agafar el fil d’una investigació històrica, el primer nom que ens venia al cap a molts era el del Miquel Polo.  Ell no tenia mai un no per això. Gaudia explicant i ensenyant tot el material de que disposava i a la recerca del qual havia dedicat tota la vida i il·lusió.

Per això, ell volia, i així m’ho va recordar la setmana passada, que el seu llegat cultural, periodístic i d’investigació fos per a la ciutat, per a gaudi de la seva gent, però també per contribuir a donar a conèixer Mollerussa, una ciutat que, per a ell mai, mai no ha estat prou ben reconeguda públicament per la seva excepcionalitat.

No pateixis, Miquel, vetllarem per complir els teus desitjos i que la ciutat es pugui beneficiar de tota la gran tasca que has fet al llarg d’aquesta vida de dedicació incondicional a Mollerussa.

Ens ha plogut i el temps no ens ha acompanyat però el balanç és més que positiu. Hem aconseguit fidelitzar els nostres expositors perquè 8 de cada 10 ens ha dit que tenen intenció de tornar a participar en la propera edició i 6 de cada 10 ens han assegurat que han cobert les seves expectatives i que, fins i tot, les han superades. A més a més, un 88 per cent dels expositors han valorat bé o molt bé l’organització. Aquestes xifres ens omplen de satisfacció perquè són un reconeixement a la feina ben feta i acompleixen amb l’objectiu fixat de ser una fira útil per al sector.

Per això, des d’aquests ratlles vull agrair la confiança que ens dipositen any rere any els expositors i, justament perquè sabem que ells són l’ànima de la fira, enguany hem fet un especial esforç per incrementar la seva satisfacció ampliant la connexió Wi-Fi a tot el recinte, incrementant la seguretat i augmentant les places de pàrquing.

Però el meu agraïment és també per a tota la ciutadania que, un any més, han entès la importància d’aquesta fira, la única d’aquestes característiques i aquests volums que es fa en trama urbana, és a dir, que converteix la ciutat, en un recinte firal a l’aire lliure. Sé de les dificultats que això comporta, sobretot per la mobilitat, i aquest motiu, només puc agrair la complicitat de tots els mollerussencs i mollerussenques per saber ser amfitrions d’aquesta gran festa que és la fira, una fira que ha rebut més de 140.000 visitants en 4 dies, tot i les inclemències del temps i que enguany ha estat inaugurada pel president de la Generalitat, Artur Mas, cosa que li ha donat encara més ressò mediàtic.

Hem deixat enrere 4 dies intensos, on des de Fira de Mollerussa i des de l’Ajuntament, hem treballat perquè tot fos un èxit com així ha estat. Tingueu per segur però que des del mateix moment de la cloenda d’aquesta 143a edició ja hem començat a preparar la que serà la 144. La Fira de Sant Josep és una de les nostres cartes de presentació arreu del territori i, per això, la nostra aposta és que es parli de fira 365 dies a l’any.

Gràcies a tots i a totes per ajudar-nos que així sigui.

Aquest Àngel més social i socialitzador ha marcat els últims anys de la seva vida, però també li hem de reconèixer que ell va ser l’impulsor de la trobada de la colla dels 50 anys a Mollerussa amb la generació del 1947, la qual va ser pionera gràcies a ell a iniciar una tradició que encara perdura. Precisament, la Colla dels 50 i + va voler tenir un record per a l’Àngel, com a promotor d’aquesta entitat que cada any es renova, a les representacions d’El Musical dels musicals que es van fer al Teatre L’Amistat. També van retre-li aquest homenatge als partits que els equips del Club Bàsquet Mollerussa va jugar a casa aquest cap de setmana per la seva implicació no només econòmica sinó de constat suport a l’esport de casa. I és que la família Pujol a Mollerussa és cognom d’emprenedoria, progrés, però també està associat al patrocini i foment de l’esport a la ciutat i a les terres de Lleida.

Vull també agrair-li que Mollerussa fos la seu del Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran. Aquesta iniciativa ens va permetre conèixer d’a prop la tasca d’aquest cooperant i missioner basc a Etiòpia i fins i tot ajudar-lo participant de les diferents activitats que l’Àngel organitzava per recaptar fons i divulgar la seva tasca amb l’entusiasme que el caracteritzava.

A banda de la seva faceta pública, el lligam personal, però sobretot la coincidència generacional amb els seus fills, m’ha permès conèixer l’Àngel des d’una vessant més sentida. Converses mirant el futbol al camp, abans, durant i després d’una entrega de premis, al despatx, en xerrades... i descobrir que, de la mateixa manera que tu no podies tenir un NO  a les seves propostes, ell sempre estava disposat a dir SI als altres.

Descansa en pau.

Ara, el nom del diari digital es mostra en la seva magnitud, Territoris.cat, perquè la suma de diferents  indrets noticiables fan un territori d'actualitat, amb gran riquesa de continguts i amb moltes possibilitats.

Néixer és difícil, mantenir-se encara ho és més i créixer, avui en dia, ja és un acte de valentia i d’emprenedoria que cal tenir present i respectar. Anar donant veu a totes les comarques, buscant inèrcies de col·laboració per tal de fer-ho possible, és un objectiu que mereix tot el reconeixement per la pluralitat i la sensibilitat  que demostra.

Per tot això, us desitjo molta sort i encerts i, sobretot, que tingueu el coratge per seguir endavant sense posar límits a la vostra ambició.

Tinc l'honor, com molts de vosaltres, de tenir un Pepito Isanda a casa. És un quadre de l’església i la plaça de l'Ajuntament que em va regalar quan ens vam casar la Maria Rosa i jo. Però sou molts els  que,  a partir de les làmines de Mollerussa, de les esglésies de la comarca, dels murals a l’Ajuntament i al Centre Cultural, dels monuments en els espais públics com el de la Senyera al parc municipal o el de l’Orfeó, o a través de plats pintats i cuits al seu forn amb l'escut de la ciutat, o admirant els gegants creats i restaurats i ja recuperats, i un llarg i llarg etcètera, també teniu un Pepito Isanda amb vosaltres, un record que ens farà sempre tenir-lo present, personalment però també col·lectivament.

90 anys viscuts amb una banda sonora de pàtria i esperança, la sardana amb la tenora marcant la melodia d'una vida, com totes, amb diferents intensitats, amb diferents moments personals, amb rialles i silencis, però també amb llàgrimes i silencis, perquè els silencis del Pepito deien moltes coses. Home prudent i tenaç, d'estima incondicional a la seva ciutat, a la seva família, als seus alumnes, a totes i tots els que comptaven amb ell. I és això el que el feia diferent, la seva capacitat d'obrir les portes de casa seva, d'obrir el seu art i la seva obra al servei de la comunitat.

Gràcies Pepito, gràcies també Carme. Dijous institucionalment et vam dir adéu al Ple Municipal, el divendres tota la ciutat et va acomiadar a l’església. Avui, amb aquestes ratlles, et dic adéu com a alcalde però sobretot com a mollerussenc que sap que aquesta Mollerussa d'avui és gràcies també a tu, al teu compromís i militància amb la cultura popular, amb la sardana, amb la societat civil, en definitiva, al teu compromís amb tots nosaltres.

Mollerussa té ara el gran repte de saber recordar-te, d’aprendre a viure sense tu. Esperem superar-lo, encara que sembli una contradicció, amb tu. Només tenint-te present en l’absència podrem honorar-te. 

D’aquesta manera, tot i reconèixer que l’eix de la Fira de Sant Josep ha estat, és i serà tot l’àmbit de la maquinària agrícola i ramadera, hem volgut aprofitar l’avinentesa per donar un impuls a un dels sectors d’aquest certamen que any rere any està agafant protagonisme, sobretot si tenim en compte el volum de negoci que mou tot i el moment complicat per l’economia que estem vivint en l’actualitat. Vull recordar en aquest sentit que en l’anterior edició del Saló de l’Automòbil es van generar 4,4 milions d’euros en venda de vehicle nou, una xifra que dóna força i caràcter a aquest aparador que és el segon més important de Catalunya.

El certamen agrícola, en concret, continua fomentant un any més la sectorització i professionalització amb la voluntat de donar un millor servei tant als expositors com al públic visitant. Des de l’Ajuntament i des de Fira de Mollerussa hem volgut, doncs, treballar perquè, a banda de la làmina expositiva amb els prop de 300 expositors directes i els més de 25.000 metres quadrats de superfície neta ocupada, la fira agafi també un major protagonisme pel que fa a l’àmbit més demostratiu. És per això que hem volgut donar un tomb a les jornades tècniques que any rere any organitzem i els hem remarcat el caràcter professional aprofundint en la interacció entre els participants. Com reduir l’impacte de l’ús de fitosanitaris, la planificació del reg i la fertilització o l’afectació de la PAC són alguns dels temes escollits enguany per protagonitzar la part més formativa de la fira, un camp en el qual també es vol comptar a partir d’ara amb la col·laboració estreta de l’àmbit universitari .

La nostra voluntat de servei cara a l’expositor també ens ha empès a fer una aposta clara per les noves tecnologies i oferir-los la possibilitat de vendre el seu producte a través d’una WebApp dissenyada per a telèfons intel·ligents i tauletes tàctils i adaptada per a ordinador que funciona mitjançant codis QR.

La nostra fira és útil i és per això que ha perdurat en els anys amb la mateixa fortalesa que la va veure néixer perquè ha sabut adaptar-se als canvis i convertir-los en oportunitats per a aquells que hi confien any rere any.