• Fer cua al carrer davant els bancs és: UNA HUMILIACIÓ.
• Estar plantat passant fred, calor o sota la pluja és: INHUMÀ.
• Fer perdre el temps a tanta gent gran és: INÚTIL.
• Accedir al caixer i a les cites prèvies és: DIFICULTÓS.

Carlos San Juan, jubilat de 78 anys, ha iniciat una campanya de recollida de signatures, amb una gran resposta, que ha encapçalat dient: “Tengo 78 años y me siento apartado por los bancos. ATENCIÓN HUMANA EN SUCURSALES BANCARIAS”.

Tothom està molt identificat amb el problema, recolzem-lo massivament a través de la campanya: Change.org/SoyMayorNOidiota.

Fa anys que ens queixem a les entitats bancaries i només rebem respostes inconcretes com ara “És un tema que ens preocupa”. Constatem una falta d’interès en posar-hi remei de manera eficient. Per tant, exigim que els ocupi i no només que els preocupi.

Celebrem la iniciativa de la ministra Calviño i del Governador del Banc d’Espanya, que recull aquest clam general, instant a les associacions bancàries que solucionin el problema. Volem que les cues desapareguin i es faci un servei bancari adient als clients segons les seves necessitats, tenint en compte la dificultat que els hi suposa la digitalització de la banca. Molta gent gran no disposa de connexió a internet, ni de telèfon intel·ligent, ni ordinador personal, ni les habilitats necessàries per fer-ne ús. Tampoc estem d’acord en que siguin els familiars o amics qui els hagin d’ajudar. Això afecta a la privacitat, al dret a l’autonomia personal i a la dignitat.

Si el govern espanyol ens obliga a tenir un compte corrent, per a poder ingressar la pensió, el pensionista ha de tenir accés als seus diners, sempre i de manera fàcil.

Som grans però no som estúpids, som clients i mereixem un respecte i una atenció bancària adaptada a les nostres necessitats. Els bancs són empreses privades però tenen una responsabilitat social. Bé que han acceptat diners públics quan els han necessitat!