Aquest "Prou!" del títol va per totes les persones que són incapaces de veure que no avançarem socialment si no posem d'una vegada per totes, el problema sobre la taula. Perquè el món associatiu, sobretot el de les dones, no pot fer front al problema si no rep un suport ple del conjunt de la societat i del polític i empresarial. Només les accions de conscienciació, la justícia implacable i les lleis que regulen les normes empresarials, són garantia per construir una societat que s'entengui com a justa.

Esgarrifa veure casos d'infants que perpetren agressions sexuals. Són un clar indicador que la feina a fer no s'acota a l'etapa adulta. De res servirà tenir un Codi Penal més dur, campanyes publicitàries impactants i cridar molt a les manifestacions; si no som capaços d'actuar amb les generacions que el dia de demà hauran de conviure.
Tota aquesta lluita té un abast que cada cop s'amplia. I això no ens ha de fer defallir. Tot al contrari. Com més símptomes trobem, sabrem com aturar-ho.

Per això, aquest "Prou!" és el principi de tot: Prou! A tancar la ment i amagar el cap per aquesta xacra. Prou! A no fer polítiques reals, transversals i sorgides d'un pacte comú. Prou! A ignorar les denúncies per violències vers la dona. Prou! A no actuar amb contundència davant les denúncies. Prou! A no oferir els mecanismes que protegeixen la dona. Prou! A aquells botxins que perpetuen societats opressores.

Teresa Malla

No descobreixo res si dic que ser alcaldessa d'Almenar, el meu poble, és tot un orgull. I més encara, tenint en compte que ha estat un lloc ocupat sempre per homes. Per sort, o per millor dit, per la nostra resiliència, ara cada vegada hi ha més dones alcaldesses. Tot i això, quan parlem entre nosaltres, totes tenim les mateixes sensacions del desequilibri que encara hi ha entre alcaldesses i alcaldes: una sèrie de greuges, indiferència i invisibilitat que, en petites dosis, vas veient en diferents situacions. Com no, també aquesta sensació d'exigència per demostrar la teva vàlua en el càrrec.

Quan vaig emprendre aquest camí era conscient que era un món governat per homes, on la dona era una "rara avis" en aquest entorn. N'era completament conscient del que m'esperava. Només amb l'autoexigència de superar-me cada dia, treballant l'autoestima i la confiança en mi mateixa, es pot assolir els objectius personals d'ocupar aquest lloc al capdavant el consistori. Un consell? Superar les pors.
Posem en valor el fet de tenir una dona alcaldessa, més enllà de la visibilitat. Des d'un focus femení, plenament capacitades, hem canviat la forma de fer govern en municipis com Almenar (ni a millor ni a pitjor): som més perceptives i sensibles. Perquè feminitzar la política municipal, atorgar les mateixes oportunitats, també demostrem a les joves que poden tenir el futur que es proposin.

Montse Carbonell

El tòpic de "s'ha fet molta feina, però ens queda molt camí", sempre l'he vist una frase recurrent que s'adapta a molts àmbits de la vida. Malgrat el meu tarannà optimista i que podria no casar massa amb la frase, en clau de la lluita feminista, malauradament, penso que és la més s'hi escau. És veritat, hem fet molta feina, però en queda molta, molta, molta per fer. Perquè totes -i dic totes sense por a equivocar-me- podríem posar exemples i vivències en què ens hem vist discriminades o menystingudes per ser dones.

Miro enrere i penso en coses tan quotidianes com, quan per exemple eren les mares qui pràcticament tenien cura de la canalla, de les feines de casa o també a l'hora dels àpats. Eren la mare i les filles, qui paraven i desparaven taula, qui per descomptat feien el dinar i fregaven els plats. Era la mare qui anava a parlar amb els mestres de l'escola tot i que hi havia APA (Associació de Pares d'Alumnes); o a la discoteca encara les noies esperàvem que ens "traguessin a ballar" i quan ja teníem xicot, ell ens venia a buscar a casa i després en acabar la festa ens "acompanyava/tornava" a casa. I com aquestes trivialitats, moltes.

Ara, però, això ho veiem molt lluny i gairebé ens sembla que no pugui ser veritat. Ara, són el pare i la mare qui tenen cura de filles i fills, tant ell com ella fan les feines domèstiques, indistintament. O tots dos van a les tutories de l'escola, ara que ja hi ha l'AFA (Associació de Famílies d'Alumnes). Els nois i les noies van de festa, quan volen, amb qui volen i com volen. I tantes i tantes altres coses que per sort han canviat.

Però això no és més que una falsa realitat (necessària). Perquè encara ara, és la dona qui sacrifica la seva carrera professional, per dedicar-se a la cura de la família, ja que generalment, és la dona qui té el sou més baix, qui pateix pel seu físic; és la dona qui amb un currículum igual, no arriba als llocs de decisió. És la dona qui ha de pagar un preu més elevat pels productes d'higiene "femenina". I sempre són les dones les que moren a mans de les seves parelles. Sí, és veritat, hem fet molta feina, però com sempre al llarg no podem abaixar la guàrdia i hem de continuar treballant per no fer cap més pas enrere, No som iguals, perquè no volem ser iguals, volem ser dones i tenir els mateixos drets i oportunitats.

Maria Dolors Ganau

Des que tinc ús de raó, la dona ha de lluitar i reivindicar cada 8 de març el fet de ser dona i demanar la igualtat en el seu lloc de feina i en el seu dia a dia.
Què trist que en ple segle XXI aquests greuges encara no els hem pogut canviar. I disculpeu aquesta opinió: per desgràcia nostra en tenim per molts anys. Sempre hem dit que la generació següent serà tot millor. Jo he viscut la generació de la meva padrina i de la meva mare, dues treballadores incansables que tant ajudaven en les feines del camp com en les feines de la casa i en la nostra educació. Quan podien, destinaven les poques hores del seu temps lliure a les seves aficions, el treballs manuals.
 

Estic parlant de dones nascudes a principis de segle XX. Som l'any 2022 del, havent passat dues generacions. Sí alguna cosa ha canviat, però continuem essent menyspreades, assetjades física i psicològicament, menystingudes i moltes, deixant la seva vida pel camí. No veig que hagi millorat res, o diré molt poc per no ser tan pessimista. Perquè si una dona, només una, sigui d'on sigui, pateixi qualsevol mena de violència o greuge, pel simple fet de ser dona, voldrà dir que no està aconseguit, ni de bon tros, el que una societat com cal ha de tenir pel seu conjunt de persones, sigui quin sigui el seu sexe. Perquè això no és una lluita de les dones. És una lluita de les bones persones contra un sistema i una manera de pensar, que no té cabuda en el món que vivim.

Amb un import total de 2.968.448 €, és un pressupost que dóna continuïtat a les polítiques que s'han implementat els darrers anys pel que fa a la contenció de despesa, a les inversions, al manteniment i millora dels equipaments urbans i la xarxa de camins. Es continua amb l'increment en despesa social i en el suport al teixit associatiu alhora que s'inverteix en el creixement en la promoció turística i cultural del nostre poble.

Tot plegat, venint de dos anys marcats per la crisi de la pandèmia, suposant un vertader repte per les administracions fer l'encaix que necessita un municipi i la seva gent, amb les despeses inesperades que suposa una crisi com la covid-19.

Per això, és necessari destacar el mèrit i motiu d'orgull dels comptes d'enguany a la nostra vila. I un any més, podem dir ben orgullosos, que l'Ajuntament d'Almenar no necessita endeutar-se per finançar els seus serveis i projectes.

En l'apartat de despesa, el més destacable és la previsió de crear els següents llocs de treball: una plaça de tècnic del pla educatiu d'entorn subvencionada pel departament d'educació de la Generalitat i una nova plaça d'agutzil, que s'afegeix a la ja existent per donar millor cobertura a les necessitats que com a municipi tenim.

Altrament, per la nostra aposta ferma cap al món rural, mantenim un any més el guarda rural i seguim amb l'arranjament de camins, que tenen un impacte positiu i directe amb el sector agrícola i logístic.

D'altra banda, per tal d'afavorir l'economia dels particulars i famílies, dels comerços i de les empreses del municipi, congelem les taxes d'aigua potable, de recollida d'escombraries, cementiri i enllumenat públic. Volem remarcar, que som un dels municipis de Catalunya que paguem l'aigua més barata.

En aquest sentit, també hi ha la modernització de l'estació de bombeig de Pinyana. Una part del cost ve costejada per subvenció del PUOSC (Pla únic d'obres i serveis de Catalunya) i per front a la part restant n'hem destinat una partida.
Per enguany, també hi ha una nova partida pel manteniment integral dels aparells de climatització de tots els equipaments municipals.

En clau social, es manté la despesa en actuacions de protecció i promoció social, amb la política de treballs a canvi de llibres i es preveuen noves beques de la llar d'infants i de formació dual, per a famílies amb situació de necessitat.

La cultural, que amb la pandèmia ha demostrat ser clau tant econòmicament com socialment i de promoció turística, té, per aquest any, la previsió de realitzar-se el joc de l'Àngel. A més, es mantenen les despeses per les fires del Tastet i el Festivalent infantil que tant èxit han tingut.

En l'apartat d'inversions, continuem fent passos endavant i valents perquè el dia a dia d'Almenar sigui més amable i atractiu per a tothom. Així, hem dotat una partida per seguir amb l'ampliació de la xarxa de càmeres de seguretat als equipaments municipals.

Durem a terme la compra i l'arranjament de l'espai no urbanitzat de la placeta que hi ha al carrer Trullets, davant de l'edifici de les escoles velles. També hem dotat d'una partida per la conservació i millora de l'espai natural dels Plans de la Unilla. En aquesta actuació, remunerada en bona part per la subvenció d'espais naturals de la Diputació de Lleida, es preveuen treballs de recuperació de la bassa, instal·lació de noves caixes NIU i de nova senyalització informativa i normativa.

Pel que fa a turisme, hem assignat una partida per al projecte Paisatges de Ponent. Aquesta iniciativa, que neix fruit d'un conveni entre l'ajuntament i la Diputació de Lleida, consisteix en la dinamització turística del nostre municipi amb cartellera, senyalització, etc, dels nostres indrets històrics i naturals. Està remunerat una part per fons FEDER europeus, una altra part per subvenció de la diputació i un 25% per l'ajuntament.

Els comptes d'enguany també preveuen una partida per l'inici de la reforma de l'interior del molí fariner. És un lloc emblemàtic que volem transformar en una sala d'exposicions on poder gaudir del nostre patrimoni històric i cultural.
Per facilitar el dia a dia del veïnat, també contemplem una partida per la instal·lació de conjunts de bústies de correus en diferents entrades del municipi per als disseminats. Per una banda, creiem que d'aquesta manera els milloraríem el servei postal, i per l'altra des de correus ens avisen que és possible que tard o d'hora deixin de prestar aquest servei.

Una altra de les intervencions que hem previst realitzar, mitjançant romanent de tresoreria i subvencions de la diputació, és la millora del Carrer Trullets en el seu tram inicial fins a l'encreuament amb el carrer escoles, i de la totalitat del carrer Doctor Ballber.

I com ja sabeu, començaran les obres de la nova plaça Onze de Setembre, també fetes amb romanent de tresoreria conjuntament amb una subvenció de la diputació.

Per últim, i de nou mitjançant la subvenció del PUOSC (Pla únic d'obres i serveis de Catalunya) atorgada per la generalitat amb l'objectiu de cooperar en el finançament de les obres i serveis de competència municipal, i complementat amb romanent de tresoreria, es portarà a cap l'ampliació de l'entrada del municipi en els trams compresos entre la rotonda dels Pagesos i la rotonda de l'autovia, baixada del calvari i carrer Cerés.

Com podem comprovar, Almenar compta uns pressupostos que són realistes. Però no hem de treure el valor que té la paraula "realistes", ni menystenir-la. Més enllà que mantenim i ampliem els serveis i les inversions municipals amb l'objectiu de millorar el nostre poble, uns comptes clars, justos i "realistes", són els que responen millor a les necessitats d'un municipi i la seva gent, sense oblidar la realitat social i econòmica que vivim i treballats al màxim per fer-los eficaços i que tinguin un retorn per l'any vinent. Seguim!