Malauradament, a la demarcació de Ponent i més concretament a la comarca de les Garrigues, la qualitat de l’aire dista molt de ser la desitjable per diversos factors. Si analitzem els indicadors d’aquesta comarca, trobem que les xifres són de les pitjors de Catalunya. Per exemple, si ens fixem en les partícules PM10, aquest darrer any l’estació de vigilància atmosfèrica de Juneda ja ha superat diverses vegades el llindar dels 50 micrograms per metre, el que indica una qualitat deficient de l’aire. D’altra banda, si ens fixem en els indicadors d’ozó troposfèric (O3), trobem que l’estació de mesurament de Juneda també supera diverses vegades el valor objectiu recomanat, tot i que no arriba al límit de 25 superacions a l’any.

Actualment, existeix un gran malestar a la comarca per l’anunci d’un projecte privat de tractament de purins mitjançant la incineració de matèria orgànica i altres residus, tot i que l’empresa promotora encara no n’ha fet la presentació oficial. Caldrà veure en detall que és el que realment proposa aquest nou projecte, però el neguit per part dels veïns i veïnes és evident. Des de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya creiem que cal centrar els esforços en reduir els gasos d’efecte hivernacle i no contribuir a augmentar-los, i més en una comarca tan estressada ambientalment com és la de les Garrigues.    

Tanmateix, el Govern actual de la Generalitat de Catalunya està compromès amb el medi ambient, la qualitat de l’aire i, en definitiva, amb la salut i el benestar de les persones. Per això, està apostant per rebaixar les emissions de CO2 provinents del conjunt de la indústria del territori. En aquest sentit, la creació de la Taula de la Qualitat de l’Aire de Les Garrigues, una llarga reivindicació a la comarca, ajudarà a posar llum amb dades objectives a la problemàtica actual i proposarà mesures efectives per millorar la qualitat de l’aire que respiren actualment els veïns i veïnes de les Garrigues. Aquest serà un espai de treball compartit on confluiran les institucions, les administracions locals i les entitats que vetllen per a la preservació del nostre entorn.

Així doncs, creiem que aquesta és una bona notícia pel territori i un bon punt de partida per començar a revertir la situació de la qualitat ambiental a les Garrigues i que, a més, generarà uns aprenentatges i uns coneixements que seran també extrapolables a la resta de comarques de la plana de Lleida.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya defensem un model d’economia circular on es revaloritzin els subproductes orgànics, prioritzant-ne aquells que genera el sector primari i el mateix territori, perquè deixin de ser un problema per esdevenir un recurs i una nova font d’energia renovable i contribueixin a la dinamització de l’economia local. És possible tractar les dejeccions ramaderes en el marc de l’autèntica economia circular, permetent obtenir biogàs, adobs orgànics i altres productes similars, emprant les tecnologies que ja s’utilitzen eficaçment en altres territoris.

És per això que treballem i treballarem, per una economia sostenible i posant sempre la salut al centre.

Ho fem amb la convicció que és moment, doncs, d’actuar amb la major convicció i lideratge republicà, tot mantenint intacta la dignitat de les nostres institucions i, molt especialment, la de la Presidència de la Generalitat. És una autoexigència individual i col·lectiva; per a la nostra organització i per a cada un i una de nosaltres.

Aquest és el missatge de fons i plenament vigent que avui ens envia el president Companys: el de la dignitat institucional i personal mantingudes en totes les circumstàncies i davant de totes les dificultats. Perquè també davant de la terrible injustícia que ell va patir i que nosaltres no podem ni volem oblidar, Companys era el reflex dels nostres anhels de llibertat nacional i d'esperança de justícia social.

Malgrat les lluites indestriables en el camí de construcció de la República que ens refermem a seguir des de l’immens salt endavant que la societat catalana ha sabut dur a terme en l’última dècada, avui, cinc anys després dels fets de l’1 i 3 d’Octubre, en coneixem millor els obstacles i, precisament per això, ho sabem possible i a l‘abast de la nostra voluntat lliure i democràticament expressada a les urnes, per llarga i tenaç que hagi de ser la nostra determinació col·lectiva.

Per això té sentit fer present la seva figura: la d’un advocat social, un polític transformador, un republicà convençut. Això era, i molt més. L'abril del 1931, Companys va ser el primer a hissar la bandera republicana al balcó de l'Ajuntament, i ho feia amb el mateix convenciment que ho fem avui tots els republicanes i republicans. Regidor i governador civil, diputat a les Corts i ministre, president del Parlament i de la Generalitat. Companys no va renunciar a cap front des d'on defensar Catalunya, i ho va fer convençut fins aquell 15 d'octubre de 1940. Detingut, empresonat i jutjat, aquell matí a Montjuïc, l'Estat va afusellar el president de Catalunya.

El millor homenatge que li podem retre en aquest moment tan exigent és actuar plegats amb fermesa, intel·ligència i determinació des de les institucions, des de les organitzacions polítiques, des dels ajuntaments, des de la ciutadania activa i de manera corresponsable. Per ell, per tots els que ens han precedit i pels que han de venir, "Republicans, unim-nos". Per la memòria del president Companys, per Catalunya i per la República!

Els homes i les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya hi vam jugar un paper clau. Com hem fet al llarg dels més de 90 anys de la nostra història, vam estar al costat de les aspiracions de llibertat del país. Des de les institucions i a peu de carrer, colze a colze amb els nostres veïns i veïnes. Des de la direcció operativa del referèndum a fer possible que les urnes fossin a lloc i defensant els col·legis electorals.

L’Estat espanyol va tractar d’impedir el referèndum per la força, amb detencions indiscriminades, prenent el control de les finances de la Generalitat, amb escorcolls arreu del territori per desmuntar l’operatiu. No ho van aconseguir. Com tampoc la repressió política contra l’independentisme aconseguirà que renunciem als nostres objectius.

L’1 d’octubre vam guanyar, i cal que en traiem totes les lliçons per tornar a guanyar, aquest cop de manera definitiva. Perquè quan apel·lem al dret a vot, quan posem al centre la democràcia, ens hi acompanya moltíssima gent. Els que volen la independència i també molts dels que no. I trobem la complicitat de la comunitat internacional. Quan mobilitzem la transversalitat i diversitat del país en base als grans consensos de la societat catalana, tenim molta més força. L’1 d’octubre ens ho demostra.

Seguim treballant en totes les eines que ens ajudin a aconseguir els suports internacionals que necessitem. Apostant pels principis democràtics que són entesos i compartits arreu del món. La bandera de la negociació ens obre portes arreu, i en l’aposta per les urnes ens hi acompanyaran molts actors de la comunitat internacional. Perquè quan esdevinguem un país independent necessitarem del seu reconeixement. 

Esquerra Republicana de Catalunya hi vam ser, hi som i hi serem per guanyar. Treballant cada dia per ser més i per estar millor preparats. Seguim fermament determinades a fer camí cap a una república catalana de drets per a tothom, justícia social i prosperitat compartida.

Perquè l’1 d’octubre també va anar d’això: de tenir totes les eines perquè les famílies del nostre país tinguin la màxima qualitat de vida, per un estat del benestar fort i serveis públics de qualitat, per unes infraestructures dignes, perquè les empreses catalanes tinguin les màximes facilitats. En definitiva, per fer un país millor per a tots i totes, per a la Catalunya sencera.

Hi vam ser, hi som i hi serem. I no tenim cap dubte que guanyarem.

El nostre és un projecte sòlid i que vam iniciar fa 91 anys, de la mà de grans homes com Lluís Companys, Francesc Macià o Víctor Torres i de grans dones com Natividad Yarza o Victorina Vila, defensant, lluitant i reivindicant els drets i les llibertats del poble català. És per això que, com cada any, amb motiu de la Diada Nacional sortirem als carrers per reclamar la independència del nostre país i la construcció d’una República catalana integradora, radicalment democràtica, pròspera i socialment justa.

Nosaltres hi serem i animem també a tota la ciutadania a mobilitzar-se en els diversos actes reivindicatius que es duran a terme a cada ciutat, cada barri i cada poble d’arreu del país, per participar activament d’una jornada que ha de tornar a ser un clam per la llibertat nacional. Perquè la mobilització de la societat és una eina fonamental per avançar cap a aquest horitzó d’esperança per millorar la vida de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya defugim les crispacions i totes les provocacions que sabem que només volen minvar-nos que s’adrecen contra els partits independentistes i contra la feina que, amb molt d’esforç, i sovint patint repressió, presó i exili, fan cada dia milers de persones compromeses amb la llibertat del país. Ho fem perquè sabem que el nostre objectiu només l’aconseguirem pel camí de sumar, d’integrar, de ser inclusius; en definitiva, de ser més, ser més forts i estar millor preparats.

Ens remetem a l’experiència dels darrers deu anys en la qual es constata que, precisament, l’independentisme –que nosaltres sempre hem portat al nostre full de ruta i que no hi hem renunciat- s’ha fet gran quan ens hem donat la mà des de la transversalitat i la diversitat. I nosaltres volem guanyar incloent en aquest projecte comú totes les sensibilitats de l’independentisme, del republicanisme i, en definitiva, d’aquells que lluitem per una Catalunya lliure.

Aquest Onze de Setembre ens trobem als carrers per fer un país millor i més just. En definitiva, per la Independència de Catalunya.

Han estat anys de persecucions judicials, de repressió i de vulneració dels drets fonamentals –incloent-hi tots aquells que reconeix la inamovible Constitució Espanyola- a tots els nivells: des del Govern de la Generalitat, a les meses del Parlament, a càrrecs de l’administració, a alcaldes i alcaldesses de tots els municipis de Catalunya, a ciutadans i ciutadanes anònims als quals s’ha jutjat i se’ls jutja sense respectar els seus drets o posant en dubte la seva presumpció d’innocència. Se’ls persegueix únicament per defensar unes idees i propostes polítiques, del tot legítimes.

L’estat espanyol, estigui governat pel uns o altres, ha renunciat sempre de manera continuada a resoldre, des de la negociació i el diàleg, el que és un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i ha escollit la judicialització com a única manera de solucionar-lo; molts cops posant en entredit davant de la comunitat internacional el seu sistema judicial, com en el cas de les euro ordres restablertes amb traïdoria, premeditació i nocturnitat de fa ben just una setmana.

És evident que això no ajuda gens al procés de resolució del conflicte polític. No contribueix a generar les condicions que afavoreixen la confiança entre les parts. El primer pas era i és que s’acabi la repressió. És per això que exigim que es retirin les ordres de detenció contra les persones exiliades i imputades per motius polítics. És per això que demanem l’Amnistia!

Què més necessita l’estat espanyol per adonar-se que aquesta manera d’actuar va en contra dels drets més fonamentals? A part de la majoria inapel·lable de l’independentisme a les darreres eleccions al Parlament, quantes proves més necessita per adonar-se que la repressió no acabarà amb els anhels de milions de persones que només demanen decidir el seu futur exercint, únicament, el seu dret a vot?

En els seus més 90 anys d’història, Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha tingut molt clar el seu objectiu polític i aquest no és cap altre, per molt que alguns el vulguin enterbolir, que l’alliberament nacional de Catalunya des del diàleg, la perseverança i la suma de més ciutadans i ciutadanes del nostre país a les nostres aspiracions. És per això que exigim el final de la persecució política i de la repressió i que no descansarem fins acabar amb totes les causes obertes i fer tornar a tots els exiliats i les exiliades lliures.

Com molt ha dit, darrerament, el nostre Molt Honorable president Pere Aragonés: “la repressió només s’aturarà amb amnistia, autodeterminació i independència”.

Han estat moments carregats d’emoció, però no han estat cap d’ells els objectius pel quals des d’Esquerra Republicana de Catalunya fa 90 anys que estem lluitant. Encara queda molt camí per a fer. Cal que tots els demòcrates, els de soca-rel, enlairem un clam unànime exigint l’amnistia per a tots i totes les persones que han estat injustament represaliades, empresonades i el retorn sense condicions de totes les persones exiliades. Cal que aturem el la repressió judicial de totes les persones que van permetre la celebració del referèndum de l’1-O, que només respon als desitjos de venjança d’aquells que instal·lats en el Règim del 78, tenen por de perdre tots els seus privilegis injustament adquirits.

És per això que sabem que aquest 11 de setembre l’independentisme tornarà a demostrar, tant des de les grans manifestacions, com des dels actes celebrats a cada poble, barri o ciutat que és un moviment polític i social imparable i que aglutina gent molt diversa. Ni la pandèmia, ni la repressió, seran capaces d’aturar un moviment que defensa la República catalana i la Governança Republicana, que esdevé la millor manera d’ajudar la gent i estar al seu costat.

Però la Diada d’enguany també és una oportunitat per demostrar la força de l’independentisme de cara a la taula de negociació. Apel•lem a que torni a ser una demostració d’aquesta fortalesa que tenim i de canalitzar-la cap a la taula de negociació que és importantíssima per la resolució del conflicte polític, que no es pot ajornar més i que ha tenir el màxim rang dels governs, tal i com està pactat i en la que cal abordar sense excuses la necessitat de dur a terme un referèndum que permeti escoltar la voluntat del poble de Catalunya.

Ja s’ha fet el primer pas, i és reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol. I el 80% dels catalans i de les catalanes volem que s'arribi a una resolució democràtica i es deixi de tapar aquesta realitat amb pedaços. Ara és el moment de recomençar la negociació; una negociació que la comunitat internacional demana i espera. I, des d'Esquerra Republicana de Catalunya la volem liderar per assolir el nostre objectiu de dur a Catalunya a la seva independència.

L’alliberament del peatge de l’AP2 arriba amb anys de retard a causa de la pròrroga acordada pels governs de la Generalitat i estat, llavors governats per Jordi Pujol i per José Maria Aznar, respectivament, era l’any 1998. Aquesta pròrroga va determinar que s’allargués la concessió de l’AP2 amb ACESA, ara Abertis, fins l’agost del 2021.

Una de les conseqüències que ha provocat aquest endarreriment, la més greu, és l’increment del volum de trànsit per la N240, majoritàriament en el seu tram les Borges Blanques – Lleida; un tram especialment conflictiu amb un gran índex de sinistralitat i en el qual han perdut la vida un gran nombre de persones. Amb l’alliberament de l’AP2, reduirem el volum de trànsit de la N240 i també de l’autovia A2, especialment de vehicles pesants, i per tant, guanyarem en seguretat en aquestes carreteres. Aquesta reducció de trànsit hauria de fer innecessàries inversions destinades a ampliar la capacitat d’aquestes vies, i així, poder destinar-les a la millora de la seva seguretat viària i la dotació de nous accessos a la AP2.

Però són molts més els beneficis i oportunitats que pot generar la gratuïtat de l’AP2, i en això estem treballant Esquerra Republicana de Catalunya. En primer lloc, aquest alliberament suposarà una major sostenibilitat econòmica i ambiental, ja que disposarem d’una via d’alta capacitat que unirà gratuïtament Lleida amb Tarragona, fent innecessari el seu desdoblament. Recordem que altres formacions polítiques havien posat sobre la taula la construcció d’una autovia paral·lela entre Lleida i Montblanc, sense tenir massa en compte les afectacions agrícoles, paisatgístiques i territorials que aquest desdoblament comportava.

També guanyarà en competitivitat la nostra economia. L’alliberament de l’AP2 coincideix amb l’alliberament total de l’AP7 (des de Jonquera fins a Alacant) i per tant estarem connectats de forma directa i gratuïta amb Saragossa i el centre de la península; també amb el sud dels Països Catalans i amb Europa. En aquest sentit, cal tenir present que l’AP2, codificada com E-90, forma part d’aquesta ruta internacional de 5.000 quilòmetres que uneix Lisboa amb la frontera Turco – Iraquiana i que és considerada de primera magnitud tant a nivell logístic com econòmic. Així doncs, gràcies a la connexió directa i gratuïta amb el ports de Tarragona i Barcelona, fins i tot, el port de València, tenim ara una oportunitat d’or com a territori per millorar la competitivitat i la internacionalització de l’economia lleidatana, de potenciar i externalitzar la industria agroalimentària i de fomentar i promocionar el turisme d’interior.

L’alliberament de la AP2 també suposa un major equilibri territorial i millor distribució de la riquesa al voltant de l’Eix Lleida-Tarragona i en especial als municipis de les comarques del sud de Lleida incloses als àmbits de Les Garrigues, el Baix Segre i el Segrià sec. Aquests municipis passaran a tenir una nova conjuntura respecte l’AP2, atès que el peatge penalitzava la competitivitat de les seves activitats econòmiques. Aquest alliberament obre un nou marc econòmic per aquests municipis, convertint-los en un punt estratègic per a la implantació de noves empreses i teixit industrial. Pensant en aquest horitzó i en plena negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat a Madrid, el grup d’Esquerra Republicana al Congrés va fer incorporar al govern de Pedro Sánchez una partida destinada a l’estudi i la realització dels enllaços a les Garrigues i el Segrià, més concretament l’accés Juneda – Castelldans i l’accés Artesa de Lleida- Puigverd de Lleida.

Però encara resta molta feina per fer. Des d’Esquerra Republicana ens comprometem a seguir treballant des de les nostres institucions, ajuntaments, consells, diputacions fins al proper govern de la Generalitat, a cercar els consensos i les aliances necessàries per tal d’avançar en la construcció d’aquesta futura realitat, i ens convertirem en un mur de contenció a les intencions de l’estat de voler tornar a cobrar per l’ús de les nostres autopistes i autovies a partir del 2024.

Continuem vivint moments excepcionals, amb la crisi sanitària més important dels darrers cent anys i, de retruc, una crisi econòmica que, a hores d’ara, només ens porta incerteses i que està provocant un sotrac entre els treballadors i treballadores.

Malauradament, aquest any -i ja en van quatre- hem de començar aquest manifest recordant els nostres presos i preses polítiques, els exiliats i les exiliades i, també, els milers de persones que han patit o pateixen la repressió per l’exercici dels seus drets civils i polítics. Continuen sotmesos als estralls de la injustícia més abjecta, basada en la venjança política, per part del govern espanyol i les seves institucions judicials. No us oblidem!

Alhora, la sinistralitat laboral continua sent una realitat crua i, sovint, amagada i oblidada. L’any 2020 es van produir als Països Catalans gairebé 100.000 accidents laborals i, en molts altres casos, hi ha persones que han perdut la vida al seu lloc de treball: 48 a Catalunya, 73 al País Valencià i 5 a les Illes Balears. Reivindiquem totes aquestes persones anònimes, i insistim que cal posar més recursos i extremar els protocols per vetllar per la seguretat de la classe treballadora.

En l’actual context, en què la fractura social es normalitza i es va fent més gran, ni podem ni hem d’assumir la cronificació de les nostres reivindicacions, encara que semblin aturades en el temps i  no tinguin solució. És necessari continuar persistint en la mobilització, i per això continuem reivindicant els punts següents:

1. Derogar les reformes laborals del 2010 i del 2012 impulsades pels governs del PSOE i PP
2. Derogació de la llei mordassa, que limita la llibertat d’expressió i manifestació
3. Posar fi a la temporalitat endèmica que afecta, entre molts d’altres, el sector sociosanitari, i millorar les condicions laborals de col·lectius feminitzats. També és necessari que totes les treballadores i treballadors públics tinguin els mateixos drets evitant, per exemple, l’abús en la temporalitat de la mateixa administració pública, que hauria d’actuar de manera exemplar.
4. El repartiment de la feina i l’establiment de la jornada laboral de 35 hores.
5. El control públic efectiu dels sectors estratègics i els serveis essencials per evitar les situacions de domini del mercat: sanitat, educació, habitatge, energia, aigua, transports, comunicacions i finances.
6. Vetllar per treure el lucre de les activitats relacionades amb el benestar, les cures de les persones i la salut. Els criteris de gestió d’aquests serveis han de ser la qualitat de l’atenció a les persones i no el benefici econòmic.
7. Un sistema sociosanitari per a tothom, amb vocació de servei públic, real i complet, en què no es torni a retallar ni un euro. Volem que s’incrementi la plantilla d’aquesta sanitat i es respectin els drets de les persones treballadores.
8. La regularització urgent i permanent de les persones migrants que es troben en situació administrativa irregular.
9. Impulsar un marc propi de relacions laborals basat en la realitat econòmica i productiva del nostre país.
10. La posada en marxa d’una renda bàsica universal que permetria no deixar ningú fora, ni que l’economia s’aturés.

Volem mostrar la nostra solidaritat a totes les persones treballadores que estan patint la duresa de la crisi, els ERTOs, els EROs i els milers i milers d’acomiadaments individuals que s’han dut a terme.

Des del sindicalisme hem de ser els primers a contribuir en la construcció de la República catalana. És per tot això que us convidem a enfortir els sindicats de classe i nacionals.

Visca la classe treballadora dels Països Catalans! Visca el Primer de Maig!

És evident que totes i tots podem, i hem d’assenyalar diverses precipitacions en els fets d’aquell final d’estiu i principis de tardor de 2017. I és, precisament d’aquestes mancances de les que n’hem d’aprendre la lliçó i aprofitar aquest tercer aniversari per tornar a la càrrega amb les nostres energies sobiranistes totalment renovades i des d’un independentisme plural i transversal.

Cal que el dret a l’autodeterminació de Catalunya sigui l’eix i el motor central de totes les lluites compartides de la societat catalana per a poder demostrar que, des del model de governança republicana, anem sumant en la nostra causa a més i més catalans i catalanes fins a ser una majoria inapel·lable la que demani un referèndum per a convertir Catalunya en un nou estat d’Europa.

Tots i totes nosaltres, des de les nostres responsabilitats socials, laborals i relacionals hem de posar el nostre granet de sorra per teixir responsabilitats i constituir aquesta unitat estratègica de la majoria de la ciutadania de Catalunya que ens dugui, de nou, a poder posar les urnes com a pedra vertebradora del nostre llibre de ruta com a país.

En els seus gairebé 90 anys d’història Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha tingut molt clar el seu objectiu polític i aquest no és cap altre, per molt que alguns el vulguin enterbolir, que l’alliberament nacional de Catalunya des del diàleg, la perseverança i la suma d’adeptes a les nostres aspiracions.

Cal que, aprofitant aquest tercer aniversari d’aquell mes d’octubre, recuperem l’esperit de lluita compartida, teixim noves complicitats i que reprenguem la nostra lluita d’una manera serena, però sense defallir i sense mirar més enrere; demanant, primerament l’amnistia de tots els líders i persones represaliades per la judicialització de la causa independentista.

Continuem de nou cada dia amb el full de ruta que ens vam marcar llavors i que ens portarà, com no pot ser d’una altra manera, a una victòria inqüestionable perquè de la mateixa manera que sabem que els catalans de les pedres en fem pans, som també, totalment conscients de que la victòria és dels que mai es rendeixen i, per tant com que no ens redirem mai, sens dubte tots i totes resistirem fins a aconseguir la victòria final.

Tornarem a vèncer!

Malgrat tot, les crisi sanitària, econòmica i social provocades pel COVID-ho no han de ser un pas enrere en la lluita per les llibertats Catalunya sinó que cal veure-les com una oportunitat de fer balanç, de reflexionar sobre les fortaleses, debilitats i les noves oportunitats que se’ns presenten per a assolir, amb energia renovada, els nostres anhels de fer del nostre un nou país d’Europa.

Ara es fa més avinent que mai aquella estrofa immortal del company Lluís Llach que ens demana de no somiar passats que el vent ja s’ha empotat. Només hem de mirar enrere per assumir els errors que hem comés en el passat, per prendre alè i per assolir els nous reptes que ens permetran assolir la victòria en un futur proper.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya defugim de les lluites internes que mantenen alguns sectors de l’independentisme i ens proposem com a principal objectiu ser més i construir una majoria inapel·lable de l’independentisme, d’una manera plural i transversal que tingui en compte les necessitats compartides de tota la societat catalana i que posi com a eix vertebrador de les mateixes, el dret a l’autodeterminació del nostre poble. I ho farem amb un model de governança republicana que farà que assumim les regnes del nostre país amb equitat, solucionant els problemes reals i estenent la nostra mà oberta a tota la ciutadania.

Mai no hem defugit del nostre compromís amb la creació d’una República que estarà feta a la mida de tots els catalans i catalanes i sabem que, si ens feu confiança, si treballem plegats, si som constants en les nostres lluites compartides i ens empoderem plegades per crear l’escenari d’un nou referèndum, Tornarem a vèncer!