Fa dècades que les dones hem entès que la lluita de classes, que les transformacions socials de fons, estan íntimament lligades a la lluita feminista i a allò que en diem lluites compartides. La literatura feminista recull moltes definicions, però avui volem aturar-nos en dos conceptes. El primer: el feminisme de la igualtat, que es posa èmfasi en la idea que els homes i les dones són essencialment éssers humans, més enllà dels gèneres imposats. Aquesta definició entén que el gènere és una construcció social, que històricament ha servit per vehicular l'opressió cap a les dones a través dels rols de gènere assignats artificialment en néixer. En aquest sentit, Esquerra Republicana fa molts anys que ha fet els deures amb les llistes cremallera.

Però no en tenim prou, i ara fem un pas endavant, un pas qualitatiu. I aquest és el segon concepte: no es tracta només de trencar sostres de vidre sinó de deixar enrere els terres enganxosos. Es tracta de reivindicar els valors femenins en política i en les polítiques públiques, el millor actiu que tenim per donar una perspectiva diferent al dia a dia i al futur de la nostra societat.

Ja ho deia l'estimada i enyorada Maria Mercè Marçal i Serra: "Si hi arribem, si aconseguim impregnar el poder i els seus espais amb els valors que tradicionalment s'han entès com a femenins, estarem salvades. I de retruc, la humanitat". Dit d'una altra manera, no només pretenem accedir a llocs de responsabilitat per mantenir els mateixos esquemes que han sostingut els rols actuals, sinó que volem reivindicar els valors femenins i feministes per liderar.

No volem només arribar-hi unes quantes, sinó que volem poder arribar-hi totes i contribuir a capgirar també les polítiques públiques. Hem de passar d'un model pensat i fet per uns quants a una societat de drets per a tothom. I d'això ja n'hem vist orgulloses alguns exemples. La presidenta Carme Forcadell, i les conselleres Alba Vergés, Teresa Jordà i Meritxell Serret han obert pas, han canviat la perspectiva, han fet trontollar esquemes dogmàtics fets per homes en un món patriarcal que, incrèdul, sovint s'hi revela en contra.

I d'això, també en parlàvem fa uns dies en una trobada telemàtica per presentar-nos, les dones que formem part de la candidatura d'Esquerra Republicana per la demarcació de Lleida a les pròximes eleccions. Les dones d'Esquerra Republicana hem fet un pas endavant i volem ser la generació de l'empoderament femení, la que ha de trencar tenalles socials i fer irrompre les referents que tenim a la societat. Unes referents que han d'esperonar a dones d'aquí i d'arreu, compromeses amb els valors republicans d'igualtat, llibertat i fraternitat amb una vocació inequívocament humanista per posar les persones i la vida sempre, sempre, sempre al centre de les nostres decisions.

Fa una setmana de la vaga general i la imatge de la cara ensangonada del Ramon a la premsa, encara les tinc ben present.

El silenci còmplice i la connivència per part de polítics irresponsables, ens pot dur a incorporar dins del pensament col·lectiu, elements d’animadversió cap el cos de Mossos d´Esquadra, que en general no s’ho mereixen i m’atreveixo a dir, que no ens ho podem permetre com a societat.

Però, és que ja en comencem a tenir les alforges plenes de rebre cops, dels aliens i dels “nostres”. Ens hem acostumat a veure com es reparteix llenya de forma gratuïta, amb caràcter fins i tot d’aferrissament, que sota el meu parer, no deixa de ser un acte il·legítim, simplement d’extrema covardia, tals com els que practiquen la violència masclista i que mentalment ens trasllada, legítimament i comprensiblement als fets ignominiosos de l’1 d’octubre.

I en aquest punt, crec important saber, simplement per una qüestió higiènica, de quina manera es regulen, controlen o simplement es revisen aquestes actuacions, que es practiquen com si fossin protocols d’actuació definits i perfectament establerts.

I, és que amb aquest mal costum que té la societat de generalitzar, uns quants elements que acostumen a pertànyer a un grup específic dins del Cos de Mossos, posen en entredit tota la professionalitat d’un cos que, amb més llums que ombres, està permetent que, un mal entès companyerisme irresponsable o corporativisme, propicií l’estigmatització del nostre cos policial.

Farien bé, els polítics responsables i també els càrrecs policials, de prendre’s seriosament els drets dels ciutadans i, potser també, de repassar els deures dels que tenen la prerrogativa de la força.