Aquest col·lapse posa en evidència la necessitat d’una resposta col·lectiva. I una de les més potents comença amb un gest individual: adoptar. Més enllà d’un acte solidari, acollir una mascota pot transformar profundament la vida de les persones i també la del territori, quan es construeix una cultura de respecte i convivència.

Diversos estudis científics han demostrat que conviure amb animals de companyia aporta beneficis emocionals i físics. Les persones que tenen gos o gat registren nivells més baixos d’estrès, ansietat i depressió. La presència d’un animal millora la sensació de companyia i redueix la soledat, especialment en persones grans o que viuen soles. A més, en el cas dels gossos, la necessitat de sortir a passejar afavoreix l’activitat física i el contacte social, dos elements clau per a la salut mental i cardiovascular. Un estudi publicat a la revista BMC Public Health indica que els propietaris de gossos caminen de mitjana 22 minuts més al dia que les persones que no tenen animals de companyia. En moltes zones de Ponent amb població envellida o dispersa, el vincle amb una mascota pot ser un factor d'equilibri emocional i una font de rutina saludable.

Els infants que conviuen amb mascotes desenvolupen valors com l’empatia, la responsabilitat i el respecte pel cicle de la vida. Tenir cura d’un animal, entendre les seves necessitats i establir-hi una relació basada en el respecte és un aprenentatge vital que no s’ensenya als llibres. I en famílies, el vincle amb l’animal pot esdevenir un punt de trobada emocional i de cura compartida.

Tot i aquests beneficis, el problema de l’abandonament persisteix. L’Ajuntament de Balaguer recorda que la identificació amb microxip i l’esterilització dels animals són eines bàsiques per evitar fugides i camades no desitjades. Segons el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, només un 35% dels gats recollits a la via pública estan identificats amb microxip, una dada que dificulta molt la seva recuperació per part de les famílies. També insisteixen que l’adopció ha de ser un acte responsable: cal valorar el compromís a llarg termini, el temps disponible, la capacitat econòmica i les necessitats de l’animal. Adoptar no és un impuls: és una decisió madura que implica temps, paciència i afecte.

Els refugis i protectores del territori ofereixen assessorament i acompanyament durant tot el procés d’adopció. Coneixen bé el caràcter de cada animal i poden ajudar a trobar el perfil més compatible amb cada família. “No és només que tu escullis el gos o el gat, també és ell qui et tria a tu”, resumeix una persona que ha optat per adoptar. I és precisament en aquest reconeixement mutu on neix un vincle profundament transformador.

L’adopció responsable és una eina poderosa: redueix el nombre d’animals abandonats, descongestiona els centres d’acollida, fomenta una societat més empàtica i genera vincles humans plens de sentit. Segons dades de la Xarxa de Protecció Animal de Catalunya, cada any s’adopten més de 20.000 animals, però encara hi ha milers que passen llargs períodes als refugis sense trobar una llar definitiva. En un estiu marcat per l’emergència als refugis, el missatge és clar: no abandonis, adopta. I si no pots adoptar, col·labora. Ser casa d’acollida temporal, fer voluntariat, difondre casos a les xarxes socials o fer una donació també és una manera de salvar vides i contribuir al benestar animal del territori.

Perquè una societat que cuida els seus animals, també s’està cuidant a si mateixa.

Quina és la situació actual de les reserves de sang a Catalunya i a Lleida?

Ara mateix tenim reserves per a unes dues setmanes, que pot semblar poc, però el Banc de Sang treballa amb una logística que permet anticipar-se i evitar situacions crítiques. Tot i això, quan arriben èpoques com l’estiu o Nadal, les donacions acostumen a caure al voltant d’un 25%, i per això cal reforçar la conscienciació. A Lleida estem en una situació similar a la mitjana catalana. Hi pot haver variacions per municipi, però globalment estem igual. A més, Catalunya és autosuficient pel que fa a la sang: cobrim totes les necessitats dels hospitals del país amb les donacions fetes aquí.

En què no som autosuficients, doncs?

En plasma. Aquest component s’està utilitzant cada cop més i no en produïm prou. Per això s’ha impulsat la campanya El repte d’or, per fomentar la donació de plasma entre els donants habituals. El procés de plasmafèresi —extracció i retorn de components— és una mica més llarg que el de sang, i es necessita que la persona ja hagi donat abans i tingui bones venes. Però és molt segur i es pot repetir cada dues setmanes.

La ruralitat de Lleida dificulta l’organització de campanyes?

Tot al contrari. A les zones més rurals, com les de Lleida, hi ha més sentiment de comunitat i més implicació. On és més difícil mobilitzar gent és a Barcelona, on tot és molt més impersonal. Allí costa més trobar voluntariat, tot i tenir una de les associacions més antigues. Per això és tan important la xarxa local. A Lleida tenim més de 130 municipis amb campanyes de donació i a cada un hi ha una persona delegada que coneix la gent i ajuda a organitzar-ho tot. Aquesta proximitat marca la diferència.

Hi ha resposta ciutadana quan es fan crides urgents?

Fa uns anys, es feien crides massives quan hi havia mancances, però ara s’intenta evitar crear l’alarmisme. Donar sang, o plasma, no és només un gest solidari puntual: hauria de ser un hàbit. L’objectiu és que la gent doni de forma periòdica: tres cops l’any les dones i quatre els homes. Això garanteix una estabilitat que és molt més efectiva que una crida puntual. Però també cal tenir en compte que cada any unes 3.000 persones deixen de donar sang en complir els 70 anys. I amb els joves no n’hi ha prou per compensar aquesta pèrdua. Cal temps perquè els nous donants esdevinguin habituals.

Com es treballa la conscienciació entre joves i gent gran?

Treballem molt a escala local. A cada municipi on es fa una campanya hi ha una persona delegada que fa d’enllaç amb el Banc de Sang i la Federació. Aquesta figura és clau per coordinar, informar i mobilitzar. A més, ajuda molt que sigui algú de confiança, que coneix la gent del poble. I a més llarg termini, treballem amb escoles, universitats i entitats per sembrar consciència des de ben jove.

I el plasma, com es pot fomentar més?

Donar plasma és un procés segur i molt necessari. Personalment, he arribat a donar plasma 13 cops en un any. El cos el regenera ràpid perquè és bàsicament proteïna. Un cop donat, al cap de dues setmanes es pot tornar a fer la donació. I a més, com que se separen els components —plaquetes, plasma i glòbuls vermells—, el procés és molt eficient. Però cal que més gent conegui com funciona i s’hi animi.

El certamen va reunir una selecció de restaurants de tot el territori especialitzats en aquest plat tan vinculat als esmorzars de forquilla, un àpat que continua ben viu en moltes comarques catalanes. El jurat encarregat de tastar i valorar les propostes estava format per veus reconegudes del món gastronòmic i cultural: l’alcalde d’Igualada, Marc Castells; la cuinera i divulgadora Maria Nicolau; el periodista Jonathan Nuevo, i la filòloga Rosa Molinero. Cadascun d’ells va aportar la seva mirada i sensibilitat a l’hora d’escollir les elaboracions més fidels a la tradició, però també amb un toc distintiu.

Després de la deliberació, el primer premi va ser per al Restaurant Sant Josep, de Belpirineu ilver de Cerdanya, que va convèncer el jurat amb una versió del capipota que combinava respecte pel receptari clàssic amb una execució refinada. En segona posició va quedar el restaurant Caprici d’Igualada, que també va rebre elogis per la seva proposta. Tots dos establiments van agrair el reconeixement a través de les xarxes socials i van destacar la importància de donar visibilitat a plats com aquest, sovint relegats a un segon pla en les cartes actuals.

Què és el capipota?

El capipota és un plat tradicional de la cuina catalana elaborat a base de carn de cap i pota de vedella. Aquestes parts, cuinades lentament, donen com a resultat una textura gelatinosa i un sabor intens i profund. Considerat durant molts anys un plat humil, era habitual a les llars i fondes de Catalunya, especialment com a esmorzar contundent per començar la jornada.

Amb el temps, ha anat desapareixent de moltes cuines, però diversos cuiners i cuineres l’han reivindicat com a part fonamental del patrimoni culinari català. Avui, el capipota es presenta en guisats saborosos, acompanyat sovint de sofregits amb tomàquet, all, ceba, espècies i, en alguns casos, picades amb fruits secs o tocs de vi ranci.

Però aquesta història va molt més enllà de l’esport. És la història d’un poble que ha cregut en un somni i que, contra tot pronòstic, l’ha vist complert. D’una entitat que ha crescut de forma sostinguda, ambiciós però amb els peus a terra, i que ha sabut trobar la manera de competir al màxim nivell sense perdre la seva essència.

D’extraescolar al mundial

El Club Patí Vila-sana va néixer fa dues dècades (2003), gairebé per casualitat. Al poble hi havia ganes de fer esport, i l’hoquei patins va començar com una activitat per a la mainada. Sense instal·lacions pròpies, sense gaires recursos, però amb molt compromís. Amb el pas dels anys, el club va créixer i va començar a competir en categories federades. Les instal·lacions es van millorar, van arribar fitxatges de fora, i l’equip sènior femení va anar escalant fins arribar a la primera divisió estatal.

El punt d’inflexió va arribar la temporada 20-21, quan el club va fer una aposta clara pel primer equip femení. La incorporació de jugadores internacionals i la consolidació d’un cos tècnic professional van fer créixer l’ambició del projecte.
“Cada any volem superar-nos, millorar. Sempre hem estat a prop i molta gent ha parlat, però nosaltres hem continuat treballant i creient-hi”, explica Lluís Rodero, entrenador de l’equip. L’any passat ja van disputar la final de la Lliga Europea. Aquesta temporada, però, han culminat el somni: arribar i guanyar la màxima competició mundial.

Un mundial en terres llunyanes

La World Skate Club Championship no és una competició menor. Es tracta de la màxima cita internacional per clubs d’hoquei sobre patins, amb la participació dels millors equips d’Europa i Amèrica. El Vila-sana va viatjar a l’Argentina com a aspirant, però va acabar convertint-se en l’autèntica revelació del torneig.

Després d’una fase de grups impecable, les del Pla d’Urgell van superar el Martinelia Manlleu a les semifinals i es van plantar a la final contra el Generali Palau de Plegamans, tot un gegant de l’hoquei femení. El partit, ajustat i intens, es va decidir als darrers minuts amb un gol decisiu que va fer esclatar d’eufòria l’equip i els seguidors desplaçats. Les de Vila-sana, campiones del món.

“Després de lluitar tant i aconseguir la fita més gran, la sensació era de molta satisfacció, il·lusió i ganes de continuar. Aquestes noies han continuat treballant i creient-hi, també en els moments dolents”, assegura Rodero, visiblement emocionat pel que han aconseguit com a grup.

Orgull rural

La gesta ha tingut un impacte directe al poble. L’Ajuntament va rebre les jugadores amb una rua pels carrers, i el pavelló, que habitualment acull partits amb una cinquantena de persones, ha quedat petit. A les escoles, les nenes volen jugar a hoquei. Al bar, només es parla de la final. I a les xarxes socials, l’etiqueta #VilaSanaCampió ha estat trending topic a Catalunya.

Aquest èxit no s’entén sense l’aposta per un model humà i cohesionat.
“Un dels secrets del Vila-sana és que busquem bona gent, no només bones jugadores. Volem portar les millors persones i les millors jugadores possibles”, diu Rodero, que insisteix en la importància de la connexió dins del grup per competir al màxim nivell.
Aquesta filosofia també s’ha estès a les estrangeres que han arribat al club: “No mirem d’on són quan estan aquí: per nosaltres són de Vila-sana. Elles també se senten com a casa, i això és clau per a l’èxit del grup”.

Mirant cap al futur

El tècnic té clar que aquest èxit és fruit d’un procés llarg.
“El Mundial el vam començar a guanyar l’any passat, quan vam perdre la final de la Copa d’Europa als penals. Aquella derrota ens va fer créixer”, recorda. Enguany, amb la lliçó apresa, han guanyat la Supercopa i la Copa del Món.
I no es volen aturar: “Volem acabar la temporada guanyant la Copa de la Reina. Ens ho hem proposat tot i saber que és molt difícil”.

A Vila-sana, la copa del món no és només un trofeu: és una bandera. Una declaració de principis. I un recordatori que, de vegades, els grans miracles comencen en pobles molt petits.

Tot i que la intenció de la Paeria era traslladar aquest servei a l’antic hotel de l’estació, Adif ha declinat cedir l’espai i s’ha mantingut l’equipament habitual. El pavelló obre cada tarda a les 18.00 hores i tanca a les 8.00 hores del matí, amb una estada màxima de set dies per persona.

A banda d’aquest recurs, s’han posat a disposició un centenar de places en pisos municipals per a treballadors amb contracte, amb una aportació simbòlica de cinc euros al dia. Un dels 17 habitatges està reservat per a dones.

Les persones en situació vulnerable s’adrecen a altres recursos com l’alberg Jericó. Tota la primera atenció es centralitza a l’oficina única instal·lada al mateix pavelló, amb un equip de 15 professionals que també coordina la derivació a l’alberg de Seròs, gestionat amb el suport d’administracions com la Generalitat i la Diputació.

L’any passat, el servei va atendre més de mil persones, unes 600 sense permís de treball. Per aquest motiu, el consistori ha tornat a proposar a l’Estat una prova pilot per regularitzar temporalment persones sense papers que puguin treballar durant la campanya.

D’altra banda, el 15 de juny començaran les obres del futur centre d’acollida a la Caparrella, que tindrà una capacitat inicial per a 32 persones, però no estarà operatiu a temps per a la campanya actual.

A Lleida capital, ahir dimecres es van registrar fins a 36 graus, avui dijous s’hi arribaran als 37 i demà divendres i dissabte es podrien assolir els 38 graus. La nit de dissabte a diumenge podria registrar mínimes de fins a 19 graus, fet que la convertiria en la primera nit tropical de l’any. A Mollerussa, també s’esperen màximes de 38 graus i mínimes de 20. A la Pobla de Cérvoles, la mínima de fa dos anys va arribar als 21,3 graus.

La situació recorda la de maig de 2022, quan Catalunya va viure l’episodi més càlid en 82 anys durant els dies 21 i 22. Llavors, Lleida va arribar als 36,8 °C. Aquest any, la calor també s’estén a zones de muntanya, amb màximes previstes que freguen els 35 graus a la Seu d’Urgell i superen els 32 a Arties.

Segons el Servei Meteorològic, la radiació ultraviolada (UV) es manté molt alta, amb índexs de nou, cosa que obliga a extremar la protecció solar i evitar exposicions entre les 12:00 i les 16:00 hores. Divendres, les temperatures podrien arribar als 38 graus, i dissabte es mantindrien al mateix nivell. Diumenge, si bé baixaria lleugerament la màxima, les mínimes encara dificultaran el descans nocturn.

Davant aquesta situació, diversos centres geriàtrics de la ciutat han activat protocols per protegir la salut dels usuaris. La residència i centre de dia Balàfia II ha climatitzat totes les estances i s’ha declarat refugi climàtic. El Centre Geriàtric Lleida ofereix aigua i fruita fresca, ha habilitat zones ombrejades i organitza sortides a piscines públiques en grups reduïts.

També les escoles de Lleida han pres mesures. Alguns centres, com l’Institut Escola Torre Queralt al Secà de Sant Pere, disposen d’aire condicionat i ventiladors. Altres, com La Mitjana o el Frederic Godàs, es refien dels ventiladors per pal·liar la calor. I n’hi ha, com el Magí Morera a la Mariola, que sense sistemes de refrigeració adequats, fan mans i mànigues per garantir la hidratació de l’alumnat i adaptar els espais.

Tot plegat, configura un dels primers grans episodis de calor extrema d’aquest any a les terres de Lleida, que pot marcar un punt d’inflexió climàtic en ple mes de maig.

Consells davant la calor extrema

• Hidratació constant: beu aigua sovint, encara que no tinguis set. Evita l’alcohol i les begudes ensucrades.
   
• Evita les hores punta: no surtis al carrer entre les 12 h i les 16 h, quan el sol pica més fort.
   
• Roba lleugera: tria peces de cotó, de colors clars i que deixin respirar la pell.
   
• Protegeix-te del sol: fes servir crema solar d’alt factor i no t’oblidis del barret i les ulleres de sol.
   
• Refresca’t sovint: dutxes curtes amb aigua tèbia o mullar-te el clatell, les aixelles i els canells ajuden a baixar la temperatura corporal.
   
• Espais frescos: queda’t en llocs climatitzats o a l’ombra. Si a casa no tens aire condicionat, ves a refugis climàtics com biblioteques, centres cívics o comerços.
   
• Alimentació lleugera: opta per àpats frescos, fruita i verdures, i evita els menjars molt calents o greixosos.
   
• Vigila els més vulnerables: infants, gent gran i persones amb problemes de salut són els qui més pateixen la calor.

Impulsada per L’Oest, Xarxa d’Informació Positiva, la campanya compta amb la participació de dues figures conegudes vinculades a la UdL: l’actor Ferran Aixalà i la creadora de contingut Marina Castellví. A través de vídeos breus, difosos principalment a TikTok i Instagram, els dos protagonistes desmunten tòpics amb ironia i arguments sòlids.

Els vídeos posen el focus en graus com Geografia, Història, Filologia, Estudis Anglesos o Comunicació Audiovisual, i exposen aplicacions professionals reals, com ara la gestió del territori, la recerca històrica, la docència, la meteorologia o la preservació del patrimoni. També destaquen els avantatges de formar-se a Lleida: menys massificació, més contacte amb el professorat, i millors condicions per accedir a beques internacionals.

La iniciativa s’adreça tant a l’alumnat de secundària i batxillerat com a les seves famílies, amb missatges adaptats per connectar amb cadascun dels públics. Aixalà encarna la veu de l’experiència i la confiança dels pares, mentre Castellví apel·la a la mirada dels joves.

Amb aquesta campanya, la Facultat de Lletres de la UdL reafirma el seu compromís amb el territori i el talent local, oferint una alternativa acadèmica amb valor de futur.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Facultat de Lletres UdL (@lletres_udl)

Els primers grups de suport eren petits, però a mesura que es van anar coneixent va sorgir una necessitat comuna: visibilitzar una malaltia desconeguda i crònica. Així va néixer l’associació, amb l’objectiu inicial de trobar-se, unir forces i reclamar atenció sanitària. “La nostra lluita és per donar veu als que encara no han estat escoltats i aconseguir l’atenció que els afectats per la Covid persistent necessiten”, afegeixen.

“La nostra lluita és per donar veu als que encara no han estat escoltats i aconseguir l’atenció que els afectats per la Covid persistent necessiten

Cinc anys després, els afectats han impulsat teràpies grupals per afrontar símptomes com la fatiga crònica, els mals de cap o les migranyes, i han reforçat la promoció de la recerca científica. “La nostra tasca se centra en donar eines per afrontar el dia a dia i en fomentar la investigació científica per trobar una possible cura en el futur”, remarquen. Recorden que la Covid persistent continua sense cura i denuncien que l’única unitat d’atenció es troba a Barcelona, amb llistes d’espera de fins a un any i de difícil accés des de Ponent. “A Catalunya, només hi ha una unitat multidisciplinària a Barcelona, i és molt difícil per a nosaltres, que vivim fora de la capital, accedir-hi”, lamenten.

Els membres de l’associació alerten que conviure amb Covid persistent suposa un desgast físic i emocional constant. “Molts de nosaltres experimentem cansament extrem que ens limita les activitats diàries”, asseguren. El patiment, sovint invisible, és incomprès per una societat que desconeix la realitat d’una malaltia que no sempre presenta signes visibles. Segons dades recollides, només a la demarcació de Lleida hi hauria uns 750 casos, i a la regió sanitària, uns 600, tot i que només una petita part està diagnosticada.

Molts de nosaltres experimentem cansament extrem que ens limita les activitats diàries

Un dels principals entrebancs continua sent el diagnòstic. Diversos afectats expliquen que han trigat anys a obtenir el reconeixement d’una invalidesa, i relaten processos llargs i dolorosos, marcats per la incomprensió mèdica. Alguns admeten que van arribar a perdre les ganes de viure abans de veure reconeguda la seva situació.

El vincle entre afectats s’ha convertit en un dels grans pilars de l’associació. “Quan et trobes amb gent que pateix el mateix que tu, et sents alleujat, perquè no has d’estar excusant-te ni donant explicacions tot el temps”, expressen. Recorden amb emoció moments com el del Dia Mundial de la Covid Persistent, celebrat el 15 de març davant la catedral de Lleida, on una jove, després d’acostar-s'hi, va acabar plorant quan va poder expressar el seu patiment. Pel que fa a les seqüeles més habituals, destaquen la fatiga crònica, la pèrdua d’olfacte i gust, els problemes cognitius i alteracions emocionals persistents. Molts membres, inclosos els de la junta, pateixen discapacitats que els impedeixen continuar les seves feines habituals. Un concepte clau en el seu relat és el de descans no reparador: malgrat dormir hores, es desperten esgotats i qualsevol estrès pot desencadenar un col·lapse físic o mental.

“Quan et trobes amb gent que pateix el mateix que tu, et sents alleujat, perquè no has d’estar excusant-te"

Sobre l’atenció sanitària, reconeixen que hi ha professionals empàtics, però critiquen que el sistema no estigui preparat per gestionar una malaltia tan complexa. Consideren que aplicar tractaments uniformes a tots els pacients és un error, ja que cada cas és diferent.

Amb tot, l’Associació Long Covid Lleida continua treballant per fer visible aquesta realitat i per reclamar una atenció sanitària justa i adaptada. El seu compromís és ferm: transformar el sofriment silenciat en una causa compartida.

Els sabors del territori protagonitzen moltes de les fires d’aquest mes, amb propostes que van de la cervesa artesanal al cóc urgellenc, passant pel cargol o el vi del Pirineu. Espais per tastar, però també per entendre millor el que es produeix i es consumeix a Ponent.

Aplec del Caragol de Lleida (23-25 de maig)
Una de les festes més emblemàtiques de Lleida tornarà a reunir milers de persones al parc de Gardeny. El cargol hi serà el protagonista gastronòmic, però també hi haurà concerts, tallers i activitats per a tots els públics.

Tast del Cóc a Tàrrega (17 i 18 de maig)
Degustació del cóc urgellenc i altres receptes tradicionals, en una mostra que reivindica la rebosteria local.

Fira de la Cervesa Artesana de Tàrrega (31 de maig)
Una dotzena de cervesers presentaran varietats locals en una jornada amb música en directe i parades de menjar.

Fira del Vi del Pirineu a Talarn (7 i 8 de juny)
Mostra de vins i cellers pirinencs amb tastos, maridatges i activitats enològiques.

Fira de l’Ou a Sant Guim de Freixenet (7 i 8 de juny)
Fira dedicada a l’ou i la producció avícola local, amb tastos i activitats relacionades amb aquest producte.

Fira de Productors del Parc Natural a Arrós de Cardós (25 de maig)
Productes artesanals i mostres ramaderes del Pirineu català i occità.

Verd-Lloc a Bell-lloc (1 de juny)
Fira sobre alimentació saludable i hàbits de consum responsables, amb parades de proximitat i tallers divulgatius.

Festes majors i cultura popular

Les festes majors marquen el calendari de molts municipis amb concerts, tradició i comunitat. A més, hi ha festivals singulars que porten el circ, la cultura japonesa o la música a carrers i places.

Festa Major de Maig de Tàrrega (10-18 de maig)
Nou dies d’activitats amb espectacles de cultura popular, música i actes tan emblemàtics com la Nit del Tararot i el Firacóc.

Festa Major de Mollerussa (15-18 de maig)
Concerts de Doctor Prats i Ginestà, havaneres, orquestres i activitats per a totes les edats. La festa arrenca amb una llonganissada popular i un espectacle de foc.

Fira del Circ de Talarn (17 de maig)
Una proposta cultural singular on el poble es transforma en un gran escenari amb circ contemporani, artistes de carrer i espectacles familiars.

Matsuri de Ponent a Ivars d’Urgell (24 de maig)
Festival de cultura japonesa amb gastronomia, actuacions i tallers per apropar el Japó rural a Ponent.

Fira a Torregrossa (7 i 8 de juny)
Mostra d’artesania, productes de proximitat i espectacles per a tots els públics al Pla d’Urgell.

Fires medievals i tradicionals

Recreacions històriques, personatges antics i artesania omplen carrers de diversos pobles amb mercats medievals i fires que remeten als orígens. Tradició viva que connecta passat i present.

Harpia de Balaguer (30 de maig - 1 de juny)
El Centre Històric esdevé un mercat medieval amb artesania, música tradicional, gastronomia i recreacions d’ambient històric.

Mercat Medieval d’Almenar (7 i 8 de juny)
Recreació històrica amb veïns caracteritzats, parades d’oficis antics i ambientació al nucli antic del poble.

Fira de les Trementinaires a Tuixent (24 i 25 de maig)
Reivindicació de la figura tradicional de les remeieres del Pirineu, amb mostres d’herbes medicinals i activitats etnobotàniques.

Fira de Sant Isidre de Solsona (17 i 18 de maig)
Una mostra agrícola amb maquinària, artesania i tradició ramadera, arrelada a la cultura pages.

Artesania i oficis antics

Les mans que treballen la terra, la fusta o el ferro tenen un espai destacat en fires que valoren l’artesania local i els oficis d’abans. Un patrimoni viu que es mostra amb orgull.

Fira d’Oficis i Menestrals de Rialp (1 de juny)
Un viatge als oficis tradicionals del Pallars, amb demostracions en viu, parades i activitats familiars.

Firabell de Bellcaire d’Urgell (1 de juny)
Mostra de proximitat amb parades d’alimentació, comerç i artesania local.

Fira de la Camamilla i Tractors Antics a Linyola (25 de maig)
Dedicada a les herbes medicinals i a la maquinària agrícola antiga, amb un ambient entre la tradició i la innovació rural.

L’alcalde Marc Solsona i el tècnic de Cultura i Festes, Àlex Culleré, han presentat el programa, destacant concerts destacats com Ginestà i Doctor Prats al Pavelló Firal. A més, el Jovent de Mollerussa organitzarà la JoveFest amb diversos DJ’s i grups. El dijous 15 començarà amb el repic de campanes i una llonganissada popular, seguit d’un espectacle de foc i un concert de La Causa Major.

El Teatre L’Amistat acollirà espectacles com les havaneres del grup Port Bo i el monòleg de Peyu La Niña Bonita. Les famílies també podran gaudir d'activitats al carrer i l'espai de jocs creatius a Cal Jaques.

La tradició tindrà un paper destacat amb la Trobada gegantera i grallera i el correfoc de l’ARF Diables de Mollerussa. El diumenge serà el torn de la Diada Castellera, amb la participació de diverses colles. A més, el Mercat de Festa Major tornarà a oferir productes locals, i s'organitzaran tornejos esportius com el Memorial Igor Florez d’Escacs i competicions de tenis taula, pàdel i waterpolo.

Joan Masdéu obrirà el cicle amb La Bonaventura, un recull de temes nous i versions pròpies. La següent setmana, serà el torn de Maren, artista revelació del pop estatal, que oferirà un concert únic i íntim amb el seu nou disc Qué Lástima. El 21 d’agost, Eduard Gener, acompanyat per Les Coristes, portarà un directe amb aires de jazz clàssic i orquestral. Finalment, Dan Peralbo —Premi Enderrock al millor disc de rock— tancarà el festival amb un set acústic en clau festiva.

Com a novetat, enguany es posen a la venda entrades anticipades al bar Punt 14, amb l’objectiu de facilitar l’accés als veïns i millorar el sistema de reserva. També hi haurà entrades disponibles a taquilla el mateix dia del concert, amb portes obertes a dos quarts de vuit del vespre.

El festival aposta per l’arrelament local, i enguany incorpora Sant Isidori, patró de Mollerussa, al cartell. L’alcalde Marc Solsona ha destacat que el Minúscul “s’ha integrat en la vida social de la ciutat, convertint els dijous en punt de trobada estival”.

El Minúscul està impulsat per Produccions Minúscules amb el suport de l’Ajuntament i diverses empreses del territori.

Els manifestants assenyalen tant la direcció del cos com els responsables polítics de la Generalitat per no haver assistit a la reunió mantinguda divendres amb representants sindicals. USPAC critica especialment l’absència del comissari en cap, Miquel Esquius, i de la consellera d’Interior, Núria Parlon. També consideren “vergonyoses” les declaracions de l’inspector en cap de Lleida, que va qualificar els aldarulls de “fet puntual”.

“Quan reps pedrades o et veus envoltat per desenes de persones amb actituds violentes, no és un fet puntual. És una agressió organitzada i deliberada”, explica un agent. “El més frustrant és veure que des de dalt es treu importància al que vivim al carrer.”

La Paeria reforça la presència policial a la zona

En resposta als incidents, l’Ajuntament de Lleida ha anunciat aquest mateix dilluns un increment de la vigilància al barri de la Mariola, especialment als voltants del carrer Júpiter. Mossos i Guàrdia Urbana treballaran de manera coordinada i mantindran patrulles constants per restablir la seguretat a la zona.

Una de les veïnes que va participar en les tasques d’ajuda va ser Judith Pixopalo, que va col·laborar amb el seu propi vehicle per traslladar passatgers fins al nucli urbà: "Vam començar a fer viatges amb cotxe, sortia de casa, trobava més veïns i ens repartíem per portar a la gent". Segons explica, la situació era difícil, especialment per les persones grans, però va destacar l'eficiència dels serveis d'emergència: "Els Bombers, Mossos i agents rurals van fer una tasca increïble, van estar al peu del canó tot el temps", ha afegit.

Pixopalo destacaa també la resposta solidària del poble: “La gent va respondre com si fos una gran família. Alguns portaven mantes, d’altres menjar... ens vam bolcar”. Afegeix que “era impressionant veure com desconeguts es donaven la mà i s’ajudaven”, i reconeix que “va ser un dia molt intens emocionalment, però també molt bonic pel que vam viure com a comunitat”.

Finalment, els passatgers han passat la nit al pavelló municipal amb lliteres habilitades per la Creu Roja. Aquest dimarts al matí, prop de la meitat han optat per buscar alternatives pel seu compte i marxen en taxis cap a Barcelona, assumint el cost del trajecte davant la manca d’informació sobre quan arribaran els autobusos. La resta ha sortit en dos autocars amb destinació a l’estació de Sants. Tant els viatgers com representants del municipi critiquen la falta de comunicació per part d’Adif.

“Quan vam veure que la llum no tornava, vam decidir posar la graella i passar-ho bé amb el que teníem a casa”

D’altres, van optar per sopar a la llum de les espelmes, creant un ambient inusual però íntim a les llars. “Era el moment perfecte per menjar en família, sense distraccions. Fins i tot els nens van trobar-ho emocionant”, comentava una mare que va sopar a la llum de les veles amb la família.

Els comerços també es van veure obligats a reinventar-se. A les carnisseries i fruiteries, els treballadors van recórrer a mètodes tradicionals, com balances manuals i pagaments en efectiu. Alguns establiments es van veure obligats a tancar temporalment degut a la manca d’energia. A les terrasses de molts bars, la falta de llum no va aturar l’ambient, i les taules es van omplir de clients que aprofitaven per fer un beure i passar una estona conversant entre ells. “No hi havia llum, però la gent estava relaxada, xerrant i gaudint del moment”, explicava un cambrer de la ciutat.

Davant de la crisi, molts lleidatans van recórrer als supermercats, buidant les prestatgeries d’aigua i menjar preparat, temorosos de no poder conservar els aliments frescos a casa. Les cues van ser llargues i la tensió es notava en l’ambient, però les situacions de nerviosisme es van dissoldre a mesura que passava el temps.

Hostal Benet Les - Borges Blanques

Ubicat a Les Borges Blanques, capital de la comarca de les Garrigues, el Restaurant Hostal Benet va obrir les seves portes al juny de 2003 en un espai que abans formava part d’un antic molí d'oli. Amb només 20 places, aquest petit restaurant és dirigit per Silvia Castelló a la sala i Xavier Benet Rebull a la cuina. Especialitzat en cuina de qualitat amb productes locals, ofereix plats ben elaborats que reflecteixen la gastronomia de la comarca. Els productes de la terra, com els millors olis d'oliva i verdures de proximitat, sovint cultivades al seu propi hort, són protagonistes a la carta. Tot això maridat amb els millors vins i una atenció acurada, el converteixen en un referent de la cuina actual de les terres de Lleida.

Carballeira - Lleida

Situat al cor de l’horta de Lleida, el restaurant Carballeira ofereix un ampli menjador així com espais privats de diverses capacitats per a reunions, negocis o celebracions especials. La seva característica distintiva és la qualitat del producte. El restaurant destaca per oferir peix i marisc fresc, que arriba diàriament des dels ports de Galícia i Tarragona, a més de carns, verdures i fruites de proximitat. El restaurant vetlla per seleccionar els millors productes del mercat, treballant amb proveïdors que compleixen amb els estàndards més alts en frescor, traçabilitat i qualitat. Considerada una de les set millors marisqueries de tot l'estat, el seu equip de cuina treballa per oferir els millors productes del mar, cuinats amb passió i presentats de manera que cada àpat sigui una experiència gastronòmica de gran nivell.

El Niu - Escunhau

A tocar de Vielha, a peu de carretera, El Niu s’aixeca en una casa de pedra amb un interior que respira ambient de muntanya: fusta abundant, xemeneia, antics esquís i raquetes de neu. Aquest entorn acollidor dona pas a una proposta gastronòmica de gust tradicional amb subtils tocs afrancesats. La carta es complementa amb suggeriments del dia que la propietària presenta personalment a cada comensal. Entre les especialitats, destaquen plats com el paté de campanya tradicional, el púding de porros amb salsa de bolets i tòfona negra, o les manetes de porc guisades amb cargols. Una cuina amb caràcter, arrelada i acurada.

El Portalet - Bossòst

Obert l’any 1984, El Portalet es troba a la vora del riu Garona, al municipi de Bossòst, al cor de la Vall d’Aran. Envoltat d’un entorn natural privilegiat i d’una regió rica en història, art i cultura, aquest restaurant familiar ha passat de generació en generació mantenint viva la passió per la gastronomia. La seva cuina ha evolucionat des dels inicis fins a convertir-se en una proposta d’autor, contemporània i creativa, dirigida pel xef Josep Gregorio. Amb plats que es reinventen a cada estació, el restaurant aposta per producte fresc i d’alta qualitat, i combina tècniques actuals amb l’essència de la cuina tradicional, cuidant cada detall en l’elaboració.

El Ventador - Barruera

A peu de carretera i integrat amb harmonia en el paisatge de muntanya, El Ventador ofereix una proposta gastronòmica íntima i amb caràcter. Amb una carta pensada per compartir i un menú degustació sorpresa, aquest restaurant convida a redescobrir la cuina del Pirineu des d’una mirada actual i personal. A la seva acollidora sala, s’hi serveixen plats artesanals i delicats, elaborats amb productes de temporada i proximitat. Hi destaquen creacions com el carpaccio de cérvol del Pirineu fumat amb té, l’arròs melós de muntanya amb bolets i guatlla, o les costelles de cabrit ecològic de Taüll amb formatge truco. Una cuina de muntanya contemporània, amb subtils tocs asiàtics, que posa en valor el gust per allò natural i autèntic.

Er Occitan - Bossòst

Amb un estil propi que ja s’ha fet un nom a la Vall d’Aran, el restaurant Er Occitan presenta una proposta gastronòmica innovadora i d’esperit modern. La seva cuina sorprèn per la combinació de productes de temporada i proximitat —provinents del mateix Aran, la Ribagorça, el Pallars o el sud de França— amb sabors asiàtics i indians. El resultat és una fusió entre tradició i avantguarda, amb plats elaborats amb detall i pensats per oferir una experiència culinària que connecta els orígens del territori amb influències internacionals.

Era Coquèla - Vielha

Anomenat com l'antiga olla de ferro típica de la Vall d'Aran, Er Coquèla s'ha convertit amb el temps en un referent gastronòmic de la zona. El restaurant ofereix una cuina contemporània que conviu amb plats tradicionals, com els clàssics caragols a la llauna o l'olla aranesa. Amb dues sales de menjador i un espai reservat, l’ambient és càlid i acollidor, ideal per gaudir amb calma d’una cuina arrelada i saborosa. La carta inclou una àmplia selecció de plats, i es pot optar també per dos menús: un de diari, més econòmic, i un altre més elaborat anomenat Garona. Una proposta que equilibra tradició i actualitat amb producte local com a protagonista.

Es Arraïtzes - Garòs

Ubicat en un dels pobles amb més encant de la Vall d’Aran, Es Arraïtzes ofereix una proposta gastronòmica que porta el Perú fins als Pirineus. El xef César Mory, d’origen selvàtic, hi plasma una cuina peruana personal, creativa i plena de color, elaborada amb productes de proximitat i ingredients típics del seu país. El resultat és una fusió amb identitat pròpia, on la qualitat del producte local es combina amb sabors intensos i exòtics, tot mantenint l’essència de la cuina tradicional peruana. Una experiència singular i sorprenent al cor del Pirineu lleidatà.

Eth Bistro Gastro - Espai Vielha

Amb gairebé una dècada de trajectòria, Eth Bistro Gastro Espai s’ha consolidat com un dels grans referents gastronòmics del Pirineu. El seu projecte, iniciat el 2015, ha anat evolucionant amb maduresa i estil propi, fusionant la cuina tradicional amb tècniques de l’alta cuina moderna i una clara influència mediterrània. Guardonat amb un Sol Repsol el 2024 i reconegut per la Guia Michelin durant set anys consecutius, també ha estat destacat recentment per la guia Macarfi, que l’ha situat com el tercer millor restaurant de la província de Lleida. El restaurant ofereix una proposta innovadora i arrelada a la identitat gastronòmica del territori, amb plats elaborats amb passió i ingredients de qualitat. Una experiència ambiciosa que continua creixent temporada rere temporada.

Ferreruela - Lleida

Situat a la ciutat de Lleida, el restaurant Ferreruela defensa una cuina de la terra arrelada al territori i basada en el respecte pel producte local. A través d’una proposta que combina la memòria gastronòmica amb tècniques avantguardistes, ofereixen plats elaborats amb productes de temporada i de proximitat, molts d’ells cuinats a la brasa, una tècnica ancestral que reinterpreten amb mirada actual. La seva aposta per treballar amb productors artesans locals vol no només garantir la qualitat, sinó també donar suport a les economies rurals. Ferreruela és una cuina honesta, amb identitat i compromís amb l’entorn.

Roc´n´Cris - Aubèrt

Amb una mirada oberta al món i arrelats a la cultura mediterrània, el restaurant Roc’n’Cris, a Vielha, proposa una cuina de fusió que combina sabors d’arreu amb productes i tècniques de proximitat. L’espai respira passió per la gastronomia, però també per la cervesa: elaboren la seva pròpia en col·laboració amb la cervesera REFU i ofereixen una carta amb estils diversos, nacionals i internacionals. A això s’hi suma una celler de vins en creixement constant i una acurada selecció de cafès orgànics de diferents orígens. Una proposta gastronòmica que busca sorprendre amb naturalitat, bon gust i molta personalitat.

Saroa - Lleida

A Lleida capital, el restaurant Saroa s’ha consolidat com una de les millors opcions gastronòmiques de cuina d’autor amb productes de proximitat. Des del 2020, la seva proposta ha estat reconeguda per la Guia Michelin i altres distintius com el TripAdvisor Travel Choice i els premis Plato de Oro i Medalla de Oro de Turismo Radio. La seva cuina combina tradició i modernitat amb una execució sofisticada, sempre amb productes de temporada seleccionats amb cura perquè cada plat sigui una experiència memorable. Un espai on l’elegància i l’arrelament es troben al plat.

Els venedors, entre somriures i presses, no donen l’abast. “La gent ve molt decidida, tothom busca la rosa vermella, però també s’interessen per les varietats grogues i blanques”, comenta la Laura Giné, florista del barri de Cappont. La seva parada, engalanada amb l'espiga i paper kraft, és una de les més concorregudes.

I tot i que sovint s’associa la rosa a les parelles joves, la tradició es manté viva també entre els més grans. “Porto 42 anys regalant-li una rosa a la meva dona, i cada any és especial”, explica el Josep Aluja, que passeja de bracet amb la Maria, tots dos amb un llibre nou sota el braç. “És un detall, però diu molt”.

La música en directe omple l’aire amb melodies conegudes, versionades per grups locals i joves estudiants de música. Molts lleidatans s’hi aturen, canten baixet i fan vídeos. L’energia és compartida. “És un dia preciós, el millor de l’any”, diu el Jordi Roca, que passeja amb la Núria, la seva parella. “Això no és només comprar un llibre o regalar una rosa, és sentir que formes part d’una cosa més gran”.

Les llibreries lleidatanes, apostades amb les seves paradetes al llarg del passeig, tenen molt moviment. En Josep Maria Vallverdú, llibreter, explica que “els llibres en català funcionen molt bé aquest any, i també els que parlen del territori. Ens agrada veure que la gent vol llegir coses que ens toquen de prop”.

La Rambla és plena d’aire primaveral, d’aromes de flors, de converses espontànies entre desconeguts, d’autors que signen exemplars i lectors que fan cua amb il·lusió. No hi ha pressa. Només ganes de celebrar una festa que a Lleida es viu intensament, amb orgull i amb el somriure posat.

Guimerà, pedra i silenci a la vall del Corb

Poc hi ha més evocador que passejar per les empedrades i sinuoses carreretes de Guimerà, un dels pobles medievals més bonics de Catalunya. Encimbellat en un turó i abraçat pel riu Corb, Guimerà enamora amb les seves cases de pedra, portals antics i finestres decorades. La pujada fins a l’església de Santa Maria i la torre del castell recompensa amb vistes espectaculars. Després del passeig, res millor que tornar a baixar cap a la plaça Major i recórrer carrers plens d’encant com el del Cacau o el de la Cendra. I si vols completar l’experiència, atura’t al Bar Moretes per fer un vermut o tastar les famoses arengades amb pa amb tomata, un esmorzar típic de la zona. A només dos quilòmetres, les ruïnes del monestir de Vallsanta t’ofereixen una escapada tranquil·la i plena d’història.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una natura salvatge

L’únic parc nacional de Catalunya és una meravella natural que convida a desconnectar i caminar entre muntanyes de més de 3.000 metres, estanys d’aigües cristal·lines, rius sinuosos i boscos frondosos. Amb accés des de Boí o Espot, cada entrada ofereix paisatges diferents: des dels prats i els llacs com el de Llebreta, Travessani o el Negre si entres per Boí, fins a les icones com el llac de Sant Maurici, els Encantats o les cascades de Ratera si ho fas per Espot. És un indret ideal per fer-hi rutes a peu, tot i que des de Sant Maurici també hi ha servei de 4x4 per arribar a les zones més altes.

El romànic de la Vall de Boí, patrimoni a cada pedra

Fer una ruta per les esglésies romàniques de la Vall de Boí és un viatge al segle XI, amb un conjunt arquitectònic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Les altes torres campanar, els arcs cecs i les pintures murals fan d’aquest conjunt un dels més destacats d’Europa. La ruta inclou temples com Santa Maria i Sant Climent de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro. Totes elles són visitables i estan obertes entre les 10 h i les 14 h, i de 16 h a 19 h. L’allotjament rural de la zona, amb esmorzars d’embotit local, completa l’experiència.

Penelles, l’art urbà al cor de la Noguera

Penelles és un poble petit, però amb una ànima artística gegant. Les seves façanes s’han convertit en llenços per a artistes d’arreu d’Europa gràcies al festival Gargar. Avui dia, passejar pels seus carrers és com visitar una galeria d’art a l’aire lliure, on cada cantonada sorprèn amb un grafit diferent. El més emblemàtic és el de l'“avi Tato”, però n’hi ha molts més que pots localitzar amb el mapa que ofereix l’Oficina de Turisme. Una visita sorprenent i plena de color.

La Vall d’Aran, postals de muntanya i encant pirinenc

La Vall d’Aran és un dels tresors més ben guardats del Pirineu català. Amb pobles com Vielha, Bossòst, Bagergue, Artiés o Salardú, la comarca combina arquitectura de muntanya, esglésies romàniques i paisatges alpins. Les rutes de senderisme, les valls verdes i els cims escarpats la fan ideal per a caminadors i amants de la natura. I per als qui busquen emocions d’hivern, Baqueira Beret ofereix una de les millors estacions d’esquí del país. Un destí complet i amb identitat pròpia.

Montfalcó Murallat, un viatge directe a l’edat mitjana

Situat dalt d’un turó a la comarca de la Segarra, Montfalcó Murallat és un dels pobles amb més encant de la demarcació de Lleida. Aquesta petita vila medieval emmurallada, amb només una quinzena de cases i una església romànica, conserva intacta l’estructura urbana dels segles passats. Passejar pels seus carrers estrets, travessar galeries porticades i arcs adovellats o aturar-se a la plaça central —amb una cisterna que encara avui emmagatzema l’aigua del poble— és com fer un salt en el temps. És un lloc ideal per a una escapada tranquil·la, envoltada de silenci i història.

El Congost de Mont-rebei i les passarel·les de vertigen

A la frontera natural entre Lleida i Aragó, el Congost de Mont-rebei és una meravella geològica i una de les rutes més impressionants de la província.
El camí, que segueix el riu Noguera Ribagorçana, inclou trams excavats a la roca, ponts penjants i les famoses passarel·les de Montfalcó, una experiència tant vertiginosa com fotogènica. Pots començar des de la Masieta o des del pàrquing de la Pertusa, prop de l’ermita de la Mare de Déu. Ideal per als més aventurers.

En aquesta edició, la mostra comptarà amb 25 firmes —dues més que el 2024— i ocuparà més de 16.000 metres quadrats, un increment del 50% en superfície. A la roda de premsa, on Solsona ha estat acompanyat pel tècnic Ramon Xinxó, s’ha remarcat que les bones dades de la recent Fira de Sant Josep generen optimisme.

El certamen reunirà 20 expositors de cotxes —inclòs un de furgonetes—, 4 de maquinària i 1 de serveis.

L’espai firal, que combina pavellons i recinte a l’aire lliure, estarà obert de 10 del matí a 8 del vespre durant els tres dies, amb accés gratuït. L’acte d’inauguració oficial es farà el divendres 25 a les 17.30 h i anirà a càrrec del subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín.

Pel que fa a xifres de l’any anterior, la fira va exposar 380 cotxes i prop d’un centenar de màquines. Enguany es preveu superar aquestes dades, així com també les de vendes: el 2024 es van vendre 103 vehicles per un valor de dos milions d’euros.

Com és habitual, entre les persones que comprin un cotxe durant el certamen se sortejarà un premi de 3.000 euros, iniciativa impulsada per l’ens firal amb la col·laboració dels expositors per fomentar les operacions de venda.

Celebreu 80 anys d'història. Què significa per a vosaltres aquesta fita?

És un repte enorme, sens dubte. Hem aconseguit arribar fins aquí gràcies als nostres clients, a les generacions que ens han visitat, i a l'esforç dels meus avis, que van obrir la pastisseria en una època difícil, en plena dictadura, i tot i les dificultats, van tirar endavant. Després, els meus pares van continuar amb la tradició, i ara la pastisseria la portem la meva mare i jo. Han estat anys d'alts i baixos, però seguim aquí.

Els seus avis van obrir la pastisseria l'any 1945. Quines dificultats van tenir al principi?

Van obrir la pastisseria en plena dictadura, en un moment de postguerra, amb la ciutat de Lleida en plena reconstrucció. No sé exactament com va ser, ja que el meu avi va morir quan la meva mare tenia 15 anys. Però imagino que va ser difícil, amb accés limitat a productes i molta feina manual, ja que no tenien la maquinària moderna que tenim ara. Recordo que, al principi, no tenien obrador, així que feien la producció en altres obradors i després portaven el producte aquí. La solidaritat entre els companys va ser essencial per mantenir el negoci en marxa.

Quins valors han permès que aquesta pastisseria es mantingui fins avui dia?

Els valors que ens han guiat han estat la qualitat, el compromís i la serietat. Sempre hem mantingut un nivell de qualitat molt alt, tot i la gran competència que existeix. Preferim oferir menys tipus de productes, però que siguin d'alta qualitat. La serietat també és clau: aquí no enganyem ningú, tot es fa artesanalment i sabem exactament què estem oferint. Si algú ens pregunta per al·lèrgies o ingredients, li direm la veritat. Sabem el que tenim perquè ho fem tot aquí mateix.

Com és el dia a dia? És molt dur?

No és dur, és molt divertit. Tot negoci implica sacrifici, però és agraït. Estar a prop de les famílies, celebrar els seus moments especials com aniversaris o Nadal, i veure com la gent torna perquè els nostres productes els agraden, és fantàstic. És un treball que et connecta amb les famílies, i això és una gran satisfacció.

Els titans són un dolç emblemàtic de la pastisseria Terés. Com va néixer i quina és la seva història?

A Lleida la gent coneix molt els granados, però els titans també tenen una història interessant. El 1956, es va fer un concurs per crear un dolç que pogués mantenir-se bé en el clima de Lleida, amb molta calor i fred. El primer premi va ser per la pastisseria Torres, amb els granados, i el segon premi va ser per la pastisseria Terès, amb els titans. Els titans són una pasteta fregida, com una petita rosquilla, feta amb productes locals.

Tot i que la resta de pastisseries van deixar de fer-los, nosaltres els hem seguit mantenint, perquè és una tradició de la nostra família. El meu avi va crear els titans, que són en honor als titans de raça gegantina que van construir la Seu Vella, segons el poema El campanar de Lleida de Magí Morera.

Com ha canviat la pastisseria en aquests 80 anys? Les receptes han canviat?

Les receptes no han canviat, però hem ampliat l'oferta i afegit noves opcions. Les tendències van canviant i els productes que abans eren difícils d'aconseguir, ara els tenim fàcilment. La xocolata, per exemple, abans era més difícil d'aconseguir, però ara és una de les coses que més s'ha desenvolupat. També s'han incorporat postres que abans no eren habituals, com el tiramisú o el panettone.

Quina és la clau per mantenir un negoci familiar durant tantes generacions?

La clau és mirar-se la feina de manera divertida. Si no tens aquesta passió, l'esforç que requereix un negoci com aquest et pot arribar a esgotar. Quan fas la feina amb alegria, gaudeixes de cada moment, fins i tot quan és un treball sacrificat. Si només ho veiessis com una obligació, no podries continuar durant tant de temps.

Com viu l’època de Pasqua a la pastisseria? Quina importància té per a vosaltres?

La Pasqua és la meva època preferida de l'any, més que Nadal. És un moment molt especial perquè veus els nens amb els ulls plens d'il·lusió mirant les mones de xocolata. Són unes dates molt importants per a nosaltres. Tot i que és una època molt sacrificada, veus la reacció dels nens i els padrins, i això ho compensa tot.

Quina ha estat la mona més curiosa que us han encarregat?

Recordo un cop, quan els barrufets estaven de moda, el meu pare va fer un poble sencer de barrufets amb xocolata. Fins i tot hi havia un molí que funcionava amb aigua, aquesta és la més impressionant que he vist a la pastisseria, També recordo, quan un any em vaig presentar a un concurs a Barcelona on vaig fer una figura que es deia Aquest any toca. Vaig recrear amb xocolata el Palau de la Generalitat, on pel seu balcó sortien tres jugadors del Barça, inclòs el Ronaldinho, i aixecaven la Champions, encara ara, la recordo amb molta estima.

I la més venuda?

La figura més venuda que hem fet per l'època de mona va ser la del Ronaldinho. Va passar fa anys, quan la meva germana, la Mariona, em va fer una caricatura de la cara del Ronaldinho, la típica de l'època. Les vaig vendre totes, no hi va haver cap figura que es vengués tant com aquella. Va ser un autèntic boom en aquell moment.

Hi ha alguna tendència o moda aquest any en les mones de Pasqua?

Aquest any, el bitxo japonès Labubu s'ha posat de moda, així que estem fent mones amb aquest peluix dins de xocolata. També s'ha recuperat la moda de Stitch, per la nova pel·lícula. A més, els tractors continuen sent una opció molt popular a Lleida, sobretot entre els més petits.

Com afrontareu que la mona de Pasqua caigui just abans de Sant Jordi?

Per nosaltres és un repte, perquè tot ho fem aquí. La mona es fa dilluns i Sant Jordi és dimecres, així que haurem de fer tot de cop. Però és el que ens fa seguir endavant. Tot i que serà una setmana intensa, ens motiva veure la il·lusió de les persones que compren els nostres productes.

Amb quin tipus de mona es quedaria, la tradicional de fruita i mantega o les modernes amb xocolata?

La mona tradicional de fruita i mantega és la meva preferida. Per mi, aquesta és la mona autèntica: mantega per dintre, llema d'ou per fora i ametlla al voltant. És la que més es ven, i sempre serà la meva preferida.

El document recull criteris per elaborar censos d’habitatges tancats i planteja set propostes concretes per incentivar-ne l’ús o penalitzar-ne la inactivitat. Algunes mesures inclouen ajuts per a la rehabilitació, bonificacions fiscals o fórmules com la masoveria urbana. També s’hi contemplen sancions com recàrrecs de l’IBI o més controls sobre els immobles buits.

La guia ha estat elaborada per la Taula Territorial d’Habitatge Rural i finançada per l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes (ARCA) i l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, dins el projecte Cal Rural.

Segons dades de l’INE del 2021, hi ha 16.683 habitatges buits als municipis catalans de menys de 2.000 habitants. La xifra real, però, podria ser encara més alta, ja que no es tenen dades dels pobles amb menys de 500 veïns.

Projectes per donar vida a cases buides

Alguns municipis ja han començat a aplicar iniciatives per recuperar aquests habitatges. És el cas del Palau d’Anglesola, al Pla d’Urgell, on l’associació Repoblem ha impulsat la rehabilitació de Cal Celestino Vell mitjançant un projecte de masoveria. En tres mesos, una jove família de Vic s’hi traslladarà i gestionarà el forn de pa de la planta baixa.

L’alcalde, Francesc Balcells, alerta del desajust entre demanda i oferta: “Hi ha gent que vol venir a viure al poble, però les cases estan tancades. El problema és que els propietaris no tenen pressa ni necessitat d’obrir-les.”

A Ciutadilla (Urgell), l’Ajuntament ha rehabilitat l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per convertir-la en habitatge social. Ja hi ha un bloc de quatre pisos llest i un segon en obres. Les primeres claus es lliuraran a l’estiu i es prioritzaran famílies amb infants per afavorir la continuïtat de l’escola local. Tot i això, l’alcalde Òscar Martínez lamenta els entrebancs administratius que han allargat el projecte iniciat el 2018.

El Bar Social és un espai senzill però acollidor, amb taules petites repartides per tota la sala i una barra que convida a fer una bona conversa. La llum natural entra per les finestres, omplint el local d’una sensació de calma i proximitat. Aquí, els veïns s’hi reuneixen per passar temps junts, parlar de la vida, fer tornejos de botifarra i gaudir de la companyia, a vegades, massa difícil d’aconseguir. 

Mari, una de les treballadores del bar, explica com la gestió pública ha fet una gran diferència. “El tracte amb els avis és molt més proper, ens coneixem de tota la vida i això fa que l’ambient sigui molt més familiar”. El Bar Social no només és un lloc on es poden gaudir menjars i begudes a preus assequibles, sinó també un espai on la gent gran, molts dels quals han crescut al poble, poden reunir-se per passar temps junts.

Les taules de fusta i les cadires amaguen les històries de molts anys. Els matins, sobretot, es veu una gran quantitat d’homes pagesos que “s’hi reuneixen per parlar de les collites, del temps i de les seves coses”, relata la Dolors. 

Un projecte municipal amb vocació social

Després d’una sèrie de gestions fallides per part d’empreses privades, l’Ajuntament d’aquest municipi de 800 habitants va decidir prendre les regnes del Bar Social a partir de l’octubre, amb l'objectiu de mantenir viu el vincle entre els veïns. L’alcalde Toni Bosch afirma que “aquest espai no només era essencial per a la convivència social, sinó que representa l’únic lloc on podíem trobar-nos tots”. La compra i gestió del bar per part de l’Ajuntament era imprescindible, apunta.

I així va néixer un dels projectes més ambiciosos del Bar Social: Un plat calent a taula, un programa que ofereix menús saludables i econòmics a les persones grans o en situació de risc. Menús que utilitzen productes de proximitat i ecològics, amb l'objectiu de garantir que ningú quedi al marge. “Era impossible implementar aquest projecte amb la gestió privada anterior. Ara, gràcies a la gestió pública, podem oferir un servei essencial per a aquells que més ho necessiten”, afegeix l’alcalde.

El Bar Social com a motor cultural i comunitari

A més dels àpats econòmics, el Bar Social ha esdevingut un pol cultural i social del municipi: activitats per a infants, concerts de música local i altres esdeveniments estan previstos per al futur amb l'objectiu de donar vida a l'espai i crear un ambient animat i participatiu. “M’agrada que al bar passin coses més enllà del cafè. Els nens també tenen un lloc on poder jugar i fer activitats”, comenta la treballadora.

L’experiència del Bar Social ha estat tan positiva que l’alcalde Bosch anima altres municipis a seguir aquest model. “Els pobles petits necessiten serveis propis. Gestionar espais així directament és una bona manera de garantir-ne l’èxit i dinamitzar la vida local”, conclou.

Entre les novetats d'enguany, destaca la incorporació d'activitats innovadores dins del programa de les Jornades Tècniques. Es podran gaudir de sessions com l'oficina d'eficiència energètica de l'associació Agrupem, una jornada sobre digitalització i millora de la qualitat de l'aigua, i la Jornada del Campus Empresarial sobre la producció agrícola de proximitat. A més, una de les principals novetats serà el fòrum Gastro Sàvies, una activitat que posa en valor la gastronomia tradicional de la comarca. Segons Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i president de la Fira de Sant Josep, “és una jornada molt especial, on cuiners i cuineres grans del Pla d’Urgell compartiran els seus coneixements culinaris amb el xef amb estrella Michelin, Joel Castanyé, en el marc de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia”.

Una edició inèdita de cinc dies i canvis per al futur

La Fira de Mollerussa continua creixent i evolucionant, consolidant-se com una de les grans referències del calendari firal català. Aquesta edició, que tindrà lloc del 19 al 23 de març, arriba amb una durada inèdita de cinc dies, una extensió que ha permès augmentar considerablement l’oferta d'activitats professionals i fer créixer la presència d'expositors i visitants, consolidant el paper de la fira com a punt de trobada clau per al sector.

Tanmateix, aquest serà l'últim any en què es mantindrà aquesta durada, ja que, segons Solsona, “després de parlar amb els sectors i expositors, vam considerar que aquest format era massa feixuc i costós. Per això, a partir del 2026, la fira se celebrarà durant quatre dies, de dijous a diumenge, amb l’objectiu de fer-la més eficient i accessible per als participants”. Aquest canvi respon a la voluntat de millorar l’experiència general de la fira, adaptant-se millor a les necessitats dels expositors i del públic.

No obstant això, per al sector de l'hostaleria, l'extensió de cinc dies ha estat ben rebuda. Joan Parra Santiago, propietari del Bar del Canal, destaca que "quan ve la fira, l'afluència de visitants és molt més gran que qualsevol altre moment de l'any. Aquest esdeveniment afavoreix no tan sols l'economia del meu bar, sinó de tot el Pla d'Urgell. De fet, molts hostalers preferim que siguin més dies, ja que això significa un volum més gran de visitants i, per tant, de clients".

Una fira de referència amb un fort impacte econòmic

Amb uns 250 expositors confirmats i l'espai d'exposició completament ocupat, la Fira de Sant Josep s'ha consolidat com el punt de trobada més important per al sector agrícola. Aquesta edició comptarà amb un suport destacat de la Generalitat i altres entitats que permetran garantir l'èxit de l'esdeveniment. La seva programació inclou esdeveniments importants com la jornada de Reg i Futur, que atrauran un gran nombre de professionals del sector agrícola. La fira no només ha esdevingut un espai de negoci, sinó també una plataforma per a la innovació i l'intercanvi de coneixements entre els diferents agents del sector agrícola.

Per a empreses del sector, aquesta fira és una oportunitat única per establir contactes i generar negoci. Fermí Amorós, de l’empresa Regs del Segrià, destaca que "el més valuós de la Fira de Sant Josep és que agrupa totes les empreses del sector agrari en un mateix espai, facilitant que qualsevol empresa aprofiti aquests dies per donar-se a conèixer i establir relacions comercials". La seva empresa viu de primera mà aquesta interacció, ja que "és una fira molt de tu a tu, on la gent ve directament al teu estand, pregunta, s'interessa i s'acaben tancant acords".

L'any passat, la fira va comptar amb uns 180.000 visitants, però enguany, amb l'ampliació a cinc dies, es preveu un increment de la xifra. Amorós recalca que "són dies d'activitat constant per als negocis locals. La fira no només és una plataforma comercial, sinó també una manera perquè la gent descobreixi el territori i la seva gastronomia".

En analitzar la fira de l’any passat, el govern local destaca que, a banda del nombre d'expositors i visitants, l'impacte econòmic i de negoci és el veritable termòmetre de l'esdeveniment. Marc Solsona, explica que més enllà de les xifres, les enquestes de satisfacció dels participants són clau per mesurar l'èxit de la fira. Unes enquestes que no només valoren el nombre d'assistents, sinó també si ha estat útil per als expositors i si s'ha generat prou negoci per justificar la seva participació. Caldrà veure com reacciona el sector a la fira d’enguany i a les novetats que ofereix.

El Palau de la Diputació de Lleida i el monestir d'Avinganya acullen dues visites especials per destacar el paper de les dones en la història. El 6 de març, la visita al Palau abordarà el paper femení a l’antic hospici i casa de maternitat. El 9 de març, al monestir d’Avinganya, es posarà en relleu el primer monestir trinitari femení de la península i la influència de les dones Montcada.

Dones i arqueologia al Museu de Lleida

El 5 de març, el Museu de Lleida projecta el documental Off the Archeological Record, que reflexiona sobre la situació de les dones arqueòlogues. Després, una taula rodona amb expertes analitzarà els desafiaments del sector. El 9 de març, la visita Dones, poder i cultura explorarà la seva influència històrica.

Balaguer reivindica el 8M amb actes culturals i tallers

El 7 de març se celebrarà l’acte institucional a la plaça del Mercadal, seguit de l’espectacle de ball i poesia Dones en dansa i el taller Cosim en tribu. El 8 de març, una xerrada analitzarà la baixa presència femenina en la sardana i la cobla, i el 19 de març es parlarà sobre la menopausa al Casal Lapallavacara.

Cervera homenatja Rosa Fabregat en un itinerari literari

El 7 de març, la ciutat acollirà la ruta literària Simplement perquè són dones. Una realitat silenciada, amb lectura de poemes de Rosa Fabregat i música en directe. L’itinerari resseguirà punts clau de Cervera per reivindicar figures femenines rellevants.

Tàrrega posa el focus en la memòria feminista i la cultura

El 9 de març, Tàrrega presentarà el llibret Reivindicacions d'una lluita global i llegirà el Manifest institucional. A la tarda, se celebrarà la Gamverrada, una trobada de colles de cultura popular formades per dones. A la nit, Alidé Sans actuarà a l’Espai MerCAT. Les activitats seguiran fins al 22 de març amb tallers i presentacions literàries.

Les Borges Blanques allarga la commemoració del 8M fins al maig

L’Ajuntament ha impulsat un ampli programa que inclou exposicions, teatre i xerrades. El 6 de març, Ramona Solé presentarà la seva novel·la Sense bisturí, mentre que el 8 de març es representarà l’obra Amb 4 Ovaris, un espectacle interactiu sobre sexualitat femenina.

D'altra banda, l'anunciat esdeveniment de Lleida es farà a novembre, centrat en el sector agroalimentari i amb un nom diferent. La separació de dates afavoriria la Fira de Sant Josep, que consolidaria el seu lideratge en el sector agrícola. Solsona també ha avançat que aquesta serà l'última edició de la fira amb cinc dies de durada, ja que, a partir de 2026, la fira es reduirà a quatre dies, de dijous a diumenge.

En el programa de les Jornades Tècniques, destaquen novetats com l'oficina d'eficiència energètica de l'associació Agrupem i una jornada sobre digitalització i millora de la qualitat de l'aigua. Una altra activitat innovadora serà la Jornada del Campus Empresarial, que tractarà la producció agrícola de proximitat.

A més, enguany, la fira inclourà una activitat especial dins del programa ‘Som Gastronomia’, amb el nom ‘Gastro Sàvies del Pla d’Urgell’, que consistirà en la recuperació de receptes tradicionals de la comarca cuinades pel xef amb estrella Michelin, Joel Castanyé. El seu objectiu és preservar aquest patrimoni gastronòmic i evitar que es perdi.

Durant el seu mandat, va impulsar importants projectes per al desenvolupament de la ciutat, com la cessió de terrenys per a la Creu Roja l’any 1984 o, un any abans, quan va aconseguir aprovar els Estatuts que regirien el Patronat Fira de Sant Josep com a organisme autònom, una fita molt important per poder gaudir d’aquest esdeveniment tal com la coneixem avui en dia. Carner va ser també una figura fonamental per a la creació de la Mancomunitat d'Aigües de Mollerussa i la fundació de l'Organisme Autònom Fira de Mollerussa, entre altres fites.

Tot i el pes de les seves responsabilitats polítiques, la figura de Magí Carner va transcendir l’àmbit públic. En una conversa amb el seu fill, Jordi Carner, recorda al seu pare com un home de contrastos entre la dedicació professional i la vida familiar. Magí Carner mai va deixar de treballar amb la mateixa intensitat, fins i tot quan assumia el càrrec d'alcalde. Els seus dies estaven organitzats de manera estricta: de vuit del matí a una del migdia es dedicava a la seva empresa constructora, i a la tarda, es desplaçava a l'Ajuntament. Però, malgrat el seu horari exigent, sempre es feia present a casa per sopar amb la família, cosa que va marcar la manera d’entendre la relació amb els seus fills.

Jordi recorda que les hores compartides amb ell eren més abundants durant els caps de setmana, moments en què la família es reunia a llocs com Rialp o Cambrils, on practicaven esquí o gaudien de l'estiu. Per a Magí Carner, aquestes escapades no només eren una oportunitat per desconnectar, sinó una forma de mantenir els vincles familiars i transmetre valors importants a la seva descendència. "Passàvem més temps amb ell durant els caps de setmana," explica Jordi, afegint que, malgrat les seves agendes saturades, el pare sempre buscava mantenir les tradicions familiars vives com el dinar de Nadal i el dia de Sant Esteve.

Un home proper i senzill

La seva influència no es limitava a l’àmbit polític ni a la vida familiar. Era un home molt respectuós i equilibrat, amb una gran capacitat per establir vincles profunds amb la comunitat. A Mollerussa, la seva proximitat a la gent era evident; fins i tot quan s'escapava a Rialp, preferia passar temps amb les persones del poble que no pas amb les de Lleida, ja que sentia que a les de Lleida les veia sovint, mentre que a les de Rialp no tant, a més sentia una connexió molt forta amb els veïns. "Li agradava la proximitat i l’afecte de la gent del poble," recorda Jordi, destacant com la seva manera de relacionar-se amb els altres es caracteritzava per una gran senzillesa i naturalitat.

Com a pare, Magí Carner també va inculcar valors d’esforç i constància als seus fills. "Els èxits arribaven gràcies a l'esforç i la constància," subratlla Jordi, fent referència a l'ensenyament més important que el seu pare va transmetre. Aquesta disciplina i determinació eren característiques que també definien la seva personalitat, en què la senzillesa era un tret fonamental. "No era una persona que busqués luxes ni complicacions," destaca el seu fill, reflectint com la seva vida, tant en l'àmbit personal com professional, es basava en la calma, la paciència i l'eficiència.

Generositat i serenitat per governar

Enfront de les crítiques que va rebre com a alcalde, Jordi recorda la serenitat amb què el seu pare les va afrontar. "Ell sempre les va afrontar amb serenitat," comenta, destacant que Magí Carner no compartia amb la seva família els detalls de les crítiques rebudes, però sí la capacitat d'afirmar-se en les seves conviccions i en la tranquil·litat davant l’adversitat.

Tot i el càrrec que ocupava, Jordi afirma que el seu pare mai va canviar la seva manera de ser. "Sempre va mantenir la mateixa actitud," afirma. La seva dedicació i el seu profund sentiment de responsabilitat cap a la família i la comunitat van ser els pilars que van guiar la seva vida. "Era una persona molt sensible, fins al punt que es podia emocionar fàcilment," recorda Jordi, indicant com, malgrat la seva imatge pública de força i lideratge, la seva humanitat i afecte per la família eren els aspectes que realment el definien.

Una de les característiques més destacades de Magí Carner era, sens dubte, la seva generositat. A la seva família mai els va faltar res, i als seus nets també els va oferir tot el que tenia. Sempre estava disposat a complaure a tothom i, d’aquesta manera, va construir una reputació de persona amable i accessible. La seva casa a la Vall d’Aran es va convertir en un punt de trobada habitual, amb dinars i sopars que es prolongaven en llargues sobretaules, on les converses i rialles no faltaven. “Fins i tot, en una ocasió, vam compartir un moment inoblidable cantant amb l’alcalde de Vielha, Calbetó,” comenta en Jordi, tot en un ambient distès i ple de complicitat.

"El meu pare sempre va ser un home generós, amb una gran capacitat d’estar al servei dels altres. A casa nostra, mai vam viure amb mancances." Un altre exemple de la seva generositat es va produir en el context de la seva tasca en el sector immobiliari. En una de les promocions que estava portant a terme, un client que volia establir-se a Mollerussa va mostrar interès per comprar un dels pisos que estaven construint. Tot i que el client necessitava tancar l’operació amb urgència, no disposava de la totalitat dels diners per fer front al pagament.

En aquell moment, conscient de la situació, l’exalcalde de Mollerussa va decidir assumir el risc i va formalitzar l’escriptura del pis sense que el client hagués completat el pagament. Aquest gest de confiança va ser agraït per l’adquirent, qui més tard va abonar l’import pendent quan va poder fer-ho. Fins i tot avui, aquest client recorda amb agraïment l’actitud generosa del pare, una història que reflecteix la seva manera de viure i d’interactuar amb els altres.

Treballador incansable, pare exemplar

Jordi, al final, resumeix la figura del seu pare en poques paraules: "Com a professional, era un treballador incansable. Com a pare, era exigent, però sempre amb un to suau". Les seves arrels familiars i el seu compromís amb la ciutat de Mollerussa van marcar la seva vida, tot i que mai no va renunciar a la seva essència. En un moment tan carregat de canvis socials i polítics com va ser la transició a la democràcia, Magí Carner va ser una figura que va saber mantenir la calma i la serenitat, encara que la responsabilitat que comportava el seu càrrec era gran.

Per a la família Carner, ell va ser, sobretot, un pare que donava exemple amb la seva dedicació i la seva capacitat de mantenir l'harmonia entre les responsabilitats personals i professionals. Aquella senzillesa i proximitat que el van caracteritzar, fins i tot en els moments més difícils, són ara un llegat que perdura. La seva memòria queda no només reflectida en les fites polítiques i socials que va aconseguir per a la ciutat, sinó també en els petits moments que compartia amb els seus éssers estimats, amb una tranquil·litat que només poden donar aquells que saben el que és important a la vida: la família, el treball i la pau interior.

Magí Carner Tella va ser més que un exalcalde per a Mollerussa. Va ser un home que va dedicar-se al seu poble i a la seva família amb una passió i una humilitat que el defineixen com una figura important de la ciutat.

Tot i que aquest desembre i gener han estat més nets que altres anys, la boira segueix sent una constant a la vida lleidatana, acompanyada de la dita popular: “Per Sant Vicenç, marxen les boires i arriben els vents”. Però, com afrontar aquesta manca de sol i la persistència de les boires durant llargues jornades?

Consells per millorar el benestar en temps de boira

Segons la psicòloga Margarita Molero, la falta de sol pot afectar el nostre estat d'ànim i fins i tot provocar sensacions de tristesa o fatiga. No obstant això, hi ha estratègies per mitigar aquests efectes i mantenir-se saludable:

1. Fer exercici físic: Practicar activitat física és una de les millors maneres d’alliberar serotonina i endorfines, neurotransmissors que ajuden a millorar l'estat d'ànim i redueixen l'estrès. Una caminada per la natura o una sessió al gimnàs poden marcar la diferència!

2. Mantenir una vida social activa: La boira pot fer que ens sentim aïllats, però la clau per combatre aquest sentiment és mantenir el contacte amb amics i familiars. La interacció social aporta suport emocional i pot ajudar a millorar el nostre estat d'ànim.

3. Fer activitats que generin benestar: Dedicar temps a activitats que ens facin sentir bé – com la lectura, la meditació, o fins i tot un hobby creatiu – ens pot ajudar a desconnectar de les preocupacions i aportar-nos una sensació de satisfacció i tranquil·litat.

4. Llum artificial que imiti la natural: Quan el sol escasseja, la llum artificial pot ser una aliada. Utilitzar làmpades que imitin la llum natural pot estimular la producció de serotonina, ajudant així a combatre la sensació de tristesa i a mantenir-nos actius.

A més, la meteoròloga Sònia Papell, natural de Bellpuig, explica que la boira de Ponent té una explicació meteorològica basada en la presència d’anticiclons, que mantenen l’aire fred a les fondalades i eviten que la boira s’aixequi. Aquest fenomen pot tenir efectes positius en els cultius, ja que evita la sequera i ajuda a conservar la humitat del sòl.

Si bé la boira és part del paisatge d’hivern a Ponent, aquests consells poden ajudar-nos a afrontar millor els seus efectes i mantenir un benestar físic i emocional durant aquesta època de l’any.

Unió de Pagesos planteja el congrés com un punt d’inflexió per definir els grans reptes del camp català i buscar solucions reals davant d’una crisi que no para de créixer. Entre les qüestions centrals hi ha la greu afectació de la sequera, l’increment dels costos de producció, la manca de preus justos pels productes agraris i les dificultats per atraure joves al sector, agreujades per la despoblació rural.

Quins són els reptes del camp català?  

Excés de burocràcia

El sector agrícola denuncia l'excés de burocràcia i la lentitud dels tràmits, que dificulten la gestió diària. Reclamen mesures urgents per alleugerir la càrrega administrativa i una col·laboració més efectiva entre govern i pagesia.

Falta de relleu generacional

La manca de relleu generacional i l’envelliment del sector posen en risc la continuïtat de l’activitat agrària. Proposen ampliar la bonificació de l’impost de successions per facilitar la transmissió de terres als joves agricultors.

Amenaça de l'acord amb Mercosur

Els productors alerten que l’acord amb Mercosur afavoreix la competència deslleial i perjudica la producció local. Demanen a Europa més protecció per als productors locals davant productes amb menys exigències ambientals i laborals.

Sequera i necessitat del reg de suport

La sequera persistent posa en perill les collites. Pagesos i institucions reclamen accelerar la modernització dels regadius i garantir el reg de suport a tot Catalunya per salvar les explotacions.

Conreus danyats per la fauna

L’augment descontrolat de conills i senglars causa greus danys als conreus. El sector reclama una normativa actualitzada i una millor coordinació amb l’administració per controlar la sobrepoblació.

Falta de conscienciació ciutadana

Els pagesos demanen més suport als productes locals i insisteixen en la importància de fer pedagogia per conscienciar la ciutadania sobre el valor del sector primari i els productes de proximitat.

La 152a edició de la Fira de Sant Josep ja compta amb uns 250 expositors confirmats i l'espai d'exposició al 100% de la capacitat. El pressupost anual supera els 732.000 euros. A més, la fira s'inclourà en la iniciativa de Catalunya com a Regió Gastronòmica Mundial amb una jornada tècnica específica i comptarà amb el suport econòmic de la Generalitat.

Aquest any serà l'última edició de la fira que durarà cinc dies, ja que en les properes edicions es reduirà a quatre dies. El 19 de març, data de la inauguració, s'iniciarà un conjunt d'esdeveniments agraris a la ciutat, incloent-hi el Congrés Nacional d'Unió de Pagesos i la jornada de Reg i Futur.

Durant la presentació, Rosa Altisent, directora general d'Agricultura, ha destacat que, a més de la caça i la protecció dels arbres, el Departament analitzarà noves accions per abordar la problemàtica. Tot i així, ha subratllat que l'ús de biocides es valorarà dins dels límits establerts per la normativa. Segons les dades d'Agricultura, la densitat de conills ha augmentat de 145 a 190 exemplars per km² en tan sols un any.

Per part seva, Ramon Boleda, portaveu de la plataforma Pagesos o Conills, ha criticat que els pagesos locals no fossin convidats a la presentació, tot i considerar positiva la iniciativa "si no hi ha plaga". Boleda ha subratllat que les xifres de densitat no són homogènies i hi ha zones amb afectacions molt més grans, fins a 10.000 conills per km². Ha defensat que el millor mètode per reduir la població és augmentar la caça, demanant més flexibilitat, recursos i permisos als pagesos.

Durant la presentació, l’investigadora de l’IRBLleida, Anna Visa, ha destacat la importància d’iniciatives com aquesta per garantir el finançament necessari per a la recerca. Visa, que investiga el glioblastoma, un càncer cerebral molt agressiu, ha explicat que la beca de l'Associació contra el càncer li permetrà continuar la recerca durant quatre anys.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha posat en valor la tasca de l’entitat, mentre que Víctor Roman, vicepresident de l’associació a Lleida, ha explicat l’ampliació de la seva presència a tots els municipis de la província.

El concert es dividirà en dues parts, amb un repertori de sis cançons a càrrec de les corals del Segrià i del Pla d’Urgell. La cita culminarà amb la interpretació conjunta de L’hora dels adeus i l’acompanyament de diversos instruments.