Aquest solar va tornar revertir altre cop a l’Ajuntament per tal de completar la illa d’ensenyament de la Mitjana per encabir l’escola bressol, cicles infantil i primari i l’Institut. Uns centres escolars que tenen en total més de mil alumnes matriculats. A canvi, l’Ajuntament li cedeix d’us una altra parcel·la municipal que està just al davant del lateral de l’Institut, carrer Josep Pallach, cantonada camí de Corbins.

Un solar per a residència d’avis i no per un equipament sobredimensionat

El nou solar es considerat com a reserva d’us per part de l’Ajuntament per a destinar-ho a residència d’avis, supeditat a trobar el finançament necessari per la construcció d’aquest equipament social per la gent gran. (Butlletí de Notícies de la Paeria, El 19 d’abril del 2007): “l’alcalde, Angel Ros, presideix la signatura d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Barri de Pardinyes i la Fundació Sorigué per la construcció i gestió d’un conjunt residencial especial que s’edificarà en el Pla Parcial Sur 13, qualificat de sistema d’equipaments i que s’adapti a les necessitats de la iniciativa”

L’edificació no s’ha aconseguit, fins ara, degut la crisi econòmica d’aquets darrers anys i per la dificultat de trobar finançament fins l’actualitat, a pesar de gaudir de 2 avantprojectes (Brufau Arquitectes i enginyers de Barcelona i el segon, de l’estudi d’Arquitectura Ar, dirigit per l’arquitecte lleidatà, Ferran Florensa) i ara l’Ajuntament de Lleida, sense consultar ningú, anuncia que aquesta superfície de 3.500 m2 es preveu destinar a construir un alberg per acollir a 150  temporers i centre per a persones sense llar.

La forma: falta de transparència, de diàleg, debat i d’acord

El pitjor de tot és que l’Ajuntament, no ha fet ús dels canals habituals participatius de l’entorn (Organització de Veïns, Consell de Barri, Federació d’Associacions de Veïns –FAV-, ni de les entitats afectades Fundació Pardinyes, Illa d’Ensenyament la Mitjana) i ni tampoc, sembla ser, dels diferents partits que composen la Paeria per consensuar la proposta de creació de l’alberg de temporers a Pardinyes.

El consistori va fer  públic, a través dels mitjans de comunicació, que contractarà un avantprojecte per acollir mòduls per temporers i per destinar-ho també al Pla Iglú, al carrer Josep Pallach 2 de Pardinyes, casualment en el lloc compromès per construir la residencia d’avis del barri, deixant indignats i cabrejats la majoria dels veïns de Pardinyes, per desconeixent del tema i també una gran majoria de representants d’organitzacions ciutadanes de Lleida que ens han mostrat el seu suport per la forma d’actual l’equip de Govern de la Paeria.

El fons

Això pel que fa a la forma. El fons és encara més sospitós. L’edifici d’alberg de temporers que proposa l’equip de govern municipal es projecta en un raconet amagat del final del tram urbà de la ciutat (en mig de la zona futura d’expansió de Pardinyes).

La construcció es preveu per acollir 150 persones (que tothom reconeix que seran moltes més). L’equipament es considera superdimensionat i ideat per acollir dos col·lectius totalment diferenciats: temporers i persones sense llar.

La Fundació barri de Pardinyes i moltes altres entitats i col·lectius i, fins i tot, partits polítics (Som Veïns, Bordeta, Horta, el Comú de Lleida) consideren que aquest projecte requereix un debat previ de ciutat, que hi ha altres ubicacions, tant o més optimes per acollir-ho i que l’ideal seria separar els col·lectius i estudiar unitats d’acollida diversificades en diferents punts de Lleida.

La Fundació barri de Pardinyes considera abans de començar a redactar l’avantprojecte de l’Alberg de Temporers s’ha de començar de nou, reflexionant, analitzar, dialogar i debatent àmpliament el tema, amb els representants i col·lectius que correspongui, ja que és  una problemàtica que ha de ser assumida pel conjunt de la ciutat.

Finalment,  caldria tenir en compta que, potser, concentrar en un mateix espai a aquests col·lectius tan diferenciats pot donar lloc a la possibilitat d’exclusió, de crear guetos (sector social aïllat de la resta i delimitat), sense descartar el foment de la segregació.

Però això no és tot. Des de la Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard) s’està patint aquest oblit de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida vers tot un seguit de temes que cada cop són exposat pels veïns durant el Consell de Barri, al que assisteixen el regidor corresponent i d’altres membres del govern municipal i que, a pesar de constar en acta, no es compleixen.

A tal d’exemple, tant sols cap recordar la reactivació del Pla de l’estació per trencar definitivament el mur de l’estació de trens que ens aïlla de la ciutat, tant per Roger de Llúria, com per l’antic edifici de la farinera la Meta. Així com l’adequació i millora de les corralines de càrrega del bestiar, davant el comerç del Narcís, projectat durant el mandat de Marta Camps.

La tantes vegades demanda recuperació del camí del riu, tallat des del 1982 per la part de la mitjana alta, que uneix Pardinyes amb Llívia, sense que l’Ajuntament faci res, argumentat que cop que es qüestiona que està en estudi per proveir-lo de fons procedents de la Unió Europea.

El mateix que la reivindicació, junt amb altres entitats de Lleida, del cabdal ecològic del riu Segre (15m3/segon), cosa que sortosament aquests dies es compleix per efectes de la climatologia però, durant molts mesos no és així.

L’oblit del promès estudi global de senyalització viaria (per cert, l’horitzontal gairebé esborrada de la major part de carrers del barri) i l’adequació dels vials de Pardinyes.

El projectat Pla d’enjardinament de la franja compresa entre la zona esportiva i el riu Segre. El manteniment del casal (goteres i deficient distribució del sistema de calefacció, entre altres).

Els punts foscos del barri, la falta de repoblament de l’arbrat i de conservació de les dos rambles (Corregidor Escofet i baró de Maials), entre d’altres. Les marquesines dels autobusos promeses, encara sense instal·lar; la falta d’aparcaments dissuasoris en solars buits, especialment a la zona del mercat, etc. etc.

Som conscients del que fa la Paeria a Pardinyes perquè no paren d’exposar-ho per activa i per passiva, a nivell propagandístic, durant les reunions, el consell de barri i els mitjans de comunicació que tenen al seu abast.

Però, tinguin en compta que al barri estem censats, segons les nostres dades, d’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística –INE- (no les que utilitza l’Ajuntament per excusar els límits) uns 14.000 habitants i què Pardinyes sempre té energia positiva i sabem que “fem barri, fem ciutat”.

Per tot això, no entenem que li passa darrerament a l’equip de Govern amb Pardinyes. Què potser tenen algun estudi d’intenció de vot del barri de cara a les municipals vinents?. Recordin que ja varem ser castigats amb el pegot de les naus industrials al mig del carrer Ramon Argilés, durant el govern de l’alcalde Oronich, per no afavorir el seu vot.

Per aquests fets es mereixen que els Reis Mags els portin els residus de carbó que encara es poden recollir a les carboneres del barri. Les briquetes ens les guardem per nosaltres.