Sense la tasca imprescindible que fan aquests mitjans, els nostres pobles i ciutats, el territori seria més pobre, menys plural, menys participatiu i democràtic i amb menys sentit d’identitat i pertinença

I si parlem de la llengua, tots aquests mitjans utilitzen majoritàriament el català, fins i tot a les àrees metropolitanes i a les grans ciutats. 

Fa pocs mesos, l’AMIC vàrem celebrar a La Pedrera de Barcelona el primer Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat, un premi que destaca el rigor i l’excel·lència professional amb una perspectiva catalana, europea i internacional. Els guanyadors van ser un mitjà nord-americà, ‘The Outlier Media’; un danès, ‘Der Nordschleswiger’; i un català, ‘Revista Cambrils’. Vam voler aprofitar la trobada per escoltar les experiències i la realitat del nostre sector en altres països dels quals ens volem emmirallar. 

Davant la baixada d’ingressos de la publicitat tradicional i de la necessitat de preservar aquests mitjans, ja que sense ells s’ha demostrat que apareixen els deserts mediàtics i amb ells la despersonalització i la pèrdua de referents i de participació, fet que dona pas als populismes i a la propagació de falses notícies, aquests països disposen d’eines per tal que aquestes capçaleres no pateixin per la seva viabilitat i desapareguin. A banda dels ajuts de les administracions a través de subvencions i campanyes de publicitat, tenen altres mecanismes, en el cas dels Estats Units, la feina la fan fundacions sense ànim de lucre destinades a invertir en projectes d’interès per al país i entenen que la premsa de proximitat és un bé que cal preservar. Això sí, en aquests països el mecenatge social i cultural té grans avantatges fiscals, tant per les empreses com per les persones, avantatges que en el nostre cas no hem sabut articular. 

Ben a prop, al País Basc hi ha exemples de fundacions que tenen un braç inversor a diverses empreses i una part dels guanys els reverteixen en projectes que difonen l’eusquera. Aquest model podria ser un bon mirall per enfortir el català, en un clar retrocés social i els mitjans de proximitat som la torre de defensa de la nostra llengua. Aquí voldria destacar l’encert de crear una Conselleria específica. 

Cada vegada més els mitjans d’informació, sobretot els de proximitat amb estructures difícils de mantenir, necessitaran alternatives complementàries als ingressos tradicionals agreujats per la crisi del comerç i per la dependència de les grans tecnològiques que monopolitzen les xarxes, amb un excés de missatges en gran part falsos o tendenciosos

Per altra banda, tot i que la intel·ligència artificial pot suposar una amenaça, també pot ser un aliat, sempre que al centre hi hagi el compromís de la missió periodística. 

Darrerament, hem trobat més sensibilitat per part dels responsables de la Generalitat de Catalunya, s’han incrementat les campanyes institucionals i s’han recuperat els projectes per a mitjans en català, però continuem patint el barcelocentrisme i que la major part del volum d’inversió sempre se'n vagi als grans grups mediàtics. Cal fer un canvi d’enfocament i valorar el pes que representa aquesta riquesa singular, plural i diversa de mitjans. Per a la normalització com a país, sobretot lingüística, els mitjans de proximitat sempre hi som, el nostre compromís amb el servei públic i amb els interessos del dia a dia de la gent, està fora de dubte. Convé que els nous responsables de la Generalitat i aquí hi afegiria de la resta d’administracions, trenquin tendències sistèmiques i valorin de veritat l’actiu que representen els mitjans de proximitat, la que segons tots els estudis, gaudeix de més confiança de la ciutadania. Com diu la nostra darrera campanya publicitària; som el “batec de la comunitat”.

L’AMIC és l’entitat de referència dels mitjans de proximitat a tots els territoris de parla catalana, formada per 475 mitjans tant en paper com digital, la gran majoria auditats, que sumen 2,5 milions de lectors en paper i en digital més de 12 milions d’usuaris únics. No hi ha cap mitjà que ho iguali i per això i per moltes altres coses, des de sempre reclamem tenir un lloc destacat en l’agenda de les administracions en el repartiment de la publicitat i dels ajuts.

Som l’estructura de comunicació de la gent, la que mai falla i que sempre s’ha mullat en defensa de la cultura, la llengua i tot el que representa la suma de moltes petites identitats que en conformen una de més gran. Si ho mirem des del vessant lingüístic, els mitjans de proximitat de l’AMIC utilitzen més del 85% el català en totes les comarques catalanes, i també en tota l’àrea metropolitana de Barcelona (més del 95% si hi afegim els mitjans bilingües). Sí, podem afirmar que la penetració dels mitjans en la llengua del país en espais on el català és minoritari és absoluta. És però, per desgràcia, una realitat amagada en molts despatxos tant de l’administració com dels departaments de comunicació de les grans i mitjanes empreses i de les centrals de mitjans.

L’AMIC, des de fa 20 anys, treballa per visibilitzar aquest fenomen únic i ric per la seva diversitat i pluralitat, que contribueix a mantenir l’equilibri territorial, la cohesió social i la democràcia.

Arriben nous responsables en els diversos departaments del Govern, i fora bo que ho tinguessin clar i no seguissin abocant tants recursos a la roda de sempre. Són temps nous i cal fer coses diferents. En aquest sentit, l’AMIC és un gran altaveu de 475 altaveus que junts arriben molt lluny.

Durant la crisi sanitària s’ha demostrat una vegada més, les audiències així ho avalen, que els mitjans de proximitat som necessaris com a servei bàsic per a les nostres comunitats. Hem de treballar més i amb més dificultats, però els ingressos han baixat dramàticament, i veiem complex un futur que va molt lligat a l’evolució econòmica dels nostres clients.

Segons estudis de les associacions d’anunciants, trigarem més de sis mesos en recuperar certa normalitat en la inversió publicitària, i parlem dels grans anunciants, no diguem del petit comerç i serveis; alguns ja no tornaran a aixecar la persiana i d’altres trigaran a tenir capacitat per anunciar-se. 

És per això que creiem fonamental l’esforç que en aquestes setmanes s’ha fet des de les administracions; ajuntaments, diputacions com la de Barcelona, Tarragona i Lleida, i especialment des de la Generalitat, accelerant la publicació dels ajuts estructurals, agilitzant els pagaments pendents i intensificant la seva inversió amb campanyes de divulgació de mesures sanitàries i cíviques. Des de l’AMIC volem reconèixer aquest esforç, perquè creiem que, en aquests moments, unes administracions implicades és el que toca per a la preservació de l’ecosistema de mitjans de proximitat, una riquesa territorial pròpia i essencial.

“Una riquesa de mitjans pròpia i essencial que vertebra el territori i és garantia d’una democràcia de qualitat i participativa”

Però cal que la supervivència i la innovació en els mitjans de proximitat s’asseguri més enllà d’aquest període de crisi, i que la planificació publicitària institucional sigui una constant. Per altra banda, sembla que després d’uns anys retornaran els ajuts a projectes d’innovació per part del Departament de la Presidència de la Generalitat, una eina essencial per al desenvolupament dels nostres projectes periodístics, per tal d’adaptar-los a un entorn canviant. Cal que la convocatòria surti el més aviat possible perquè els mitjans tinguem el temps necessari per sol·licitar-los i implementar-los.

Tot això donarà noves oportunitats per encarar els nous models d’informació amb visió de futur i viables; aquest és el camí a seguir per gaudir d’un ecosistema de mitjans de proximitat professionals i sòlids al servei del país. Un ecosistema propi, singular, que a banda d’ajudar a vertebrar i dinamitzar els territoris i les comunitats garanteix la pluralitat i la participació ciutadana.

Opinió publicada també a Comunicació 21