A partir de la crisi del 2008 i amb la baixada d’ingressos dels ajuntaments, s’han radicalitzat les polítiques fiscals i s’ha començat a aplicar l’IBI sobre aquests béns de les comunitats de regants amb unes valoracions molt elevades, que en molts dels casos suposen unes quotes a pagar inassolibles per part de moltes de les comunitats.

Tanmateix, des de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) considerem que es produeix una doble imposició pel fet que, d’una banda, tributen les finques de regadiu amb un valor a efectes de l’IBI que duplica el valor respecte del secà, amb l’increment de recaptació que això comporta. D’altra banda, tributen també els béns i les instal·lacions de les comunitats de regants sense les quals no és possible fer efectiu el regadiu.

L’ACATCOR ja fa anys que va iniciar converses amb diverses forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de demanar la modificació del Reial decret llei 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, a fi i efecte d’afegir una menció al final de paràgraf del punt 3 de l’art.73 “Bonificacions Obligatòries” que digués “així com les de les comunitats de regants”.

Aquesta modificació fou objecte de debat i aprovació per majoria a la Mesa de la Comissió d’Agricultura del Congrés de Diputats, després de ser presentada pel grup d’Esquerra Republicana (ERC) al Congrés, a través d’una Proposició No de Llei al Ple del Congrés en data 12 de juliol de 2019. Malauradament, ara com ara estem on estàvem, i les comunitats de regants continuen pagant  per uns béns i unes instal·lacions que són de domini públic, i que a més a més, i en la majoria dels casos, donen servei als mateixos ajuntaments.

Per això, des de l’ACATCOR volem apel·lar els ajuntaments perquè la bonificació de fins al 95% de l’IBI que fins ara és facultativa, passi a ser obligatòria i que, per tant, la incloguin dins de les seves Ordenances fiscals. En paral·lel, des de l’Associació continuarem treballant perquè hi hagi el reconeixement necessari per incloure a les comunitats de regants en el mateix estatus que actualment tenen les Cooperatives en aquesta bonificació obligatòria de l’IBI.

Transcorreguts més de tres anys de l’entrada en vigor de la Llei, les seves tres eines bàsiques, el Pla Territorial Sectorial Agrari, l’Anàlisi d’Afectacions Agràries i el Registre de Finques Agràries en Desús, estan en una fase de desenvolupament molt inicial i, en el cas del Pla Territorial Sectorial Agrari, encara ni s’han posat els fonaments per a la seva redacció. 

La manca de desenvolupament del Pla Territorial Sectorial Agrari la considero especialment rellevant per la implicació directa sobre la implantació dels parcs solars fotovoltaics i els parcs eòlics. Si ara es disposés d’aquest pla, els ajuntaments podrien adaptar les seves normes i plans urbanístics al que determinés el pla sectorial corresponent i, això, delimitaria on es poden posar parcs solars o eòlics.  

Disposem d’un instrument molt potent que hagués pogut evitar molts problemes. L’exemple més clar i recent és l’aprovació del Decret Llei 5/2022 de 17 de maig, que dona llum verda a ubicar plaques solars en terrenys de regadiu quan, des del 2019, existia una restricció en aquest sentit. Que ara s’hi puguin posar plaques solars en lloc de dedicar-los a la producció de matèries primeres, pot tenir greus repercussions en la nostra sobirania alimentària i, per extrapolació, en el despoblament i desertització del nostre territori. 

El més greu de tot plegat és que tenim un instrument com la Llei dels Espais Agraris, fet per protegir els sòls agraris, i que no s’ha desenvolupat per motius que, algun dia, els nostres dirigents ens haurien d’explicar. 

Malauradament, encara continuen existint veus en contra de la transformació del secà al regadiu, i que culpabilitzen l’agricultura de l’escassetat d’aigua. Unes afirmacions que es fan sense cap mena de coneixement sobre què és i representa el regadiu per a la societat, i que tot sovint s’efectuen a partir de criteris idealistes, i no pas pragmàtics ni documentats. I ara és hora de fer pedagogia sobre la valorització del regadiu a la societat, ja que els i les regants no només som consumidors d’aigua, sinó també responsables de la producció d’aliments per abastir la nostra societat de productes de proximitat i qualitat.  

El regadiu és riquesa, progrés i futur 

Perquè això sigui possible, cal mirar el sector agrari amb altres ulls: no podem analitzar el benefici social del consum d’aigua en l’agricultura només des d’un punt de vista econòmic i productiu, sinó que també cal tenir present l’impacte social i territorial que té el regadiu a la zona en què s’implanta. El regadiu és riquesa, progrés i futur. Així mateix, cal que la societat entengui que en cada acció que fa i en cada producte que consumeix, hi ha implícit un consum d’aigua, de manera que és tasca de tots ser més eficients i sostenibles. 

En el cas del regadiu, la modernització té un paper molt destacat a l’hora de garantir aquesta eficiència, i, en aquest sentit, les administracions s’hi han d’implicar de ferm, perquè es tracta d’una qüestió de país. Cal que tothom tingui clar que els regadius són un patrimoni de la societat, que ens impliquen a totes i a tots, al mateix temps que són la base per al desenvolupament econòmic del sector agrari en general i del català en particular. 

El regadiu s’ha de posar en valor no solament pel que representa per la nostra producció d’aliments, sinó també com un factor que redueix el risc de pèrdues de collites a causa de l’escassetat de precipitacions i la seva gran variabilitat. Per tant, el regadiu també va associat a la seguretat alimentària, i és un dels responsables més directes del proveïment d’aliments a escala mundial. Igualment, el regadiu fixa la població al territori, facilita el desenvolupament

econòmic de l’àrea on s’implanta, possibilita a la indústria agroalimentària poder disposar de matèries primeres de proximitat, amb la consegüent reducció dels costos de transport i d’emissions de CO2, de manera que també contribueix a mitigar els efectes del canvi climàtic. En definitiva, el regadiu ens implica a totes i a tots, tant a la població rural com a la urbana. 

A l’ACATCOR tenim un ferm compromís amb les més de 80 comunitats de regants que aixopluguem, un 70% de les actualment actives a Catalunya, que abasteixen 200.000 hectàrees de regadiu, tres quartes parts del total existent al país. A través del nostre Pla Estratègic 2020/2030, ens esforçarem per reivindicar el valor del regadiu davant de la societat, amb accions de divulgació que serveixin per posar de manifest que és gràcies a ell que la població pot disposar d’aliments sans, segurs, saludables, sostenibles i de quilòmetre zero.