Ja fa més de dos anys que ens estem immersos en una pandèmia mundial a causa de la Covid-19, que ha provocat una crisi sanitària, social i econòmica i no podem obviar que aquesta crisi té cara de dona. La desigualtat estructural i les bretxes ja existien abans de  la pandèmia, però  ara  s’han accentuat molt més, ja que s’ha solapat amb la necessitat de les cures familiars, que majoritàriament  recauen en les  dones. També, els sectors més afectats per la Covid-19 són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina, com els sectors sanitaris, de cures, neteja, comerç... treballs per si mateixos precaris a causa de la divisió sexual de la feina.

Des de la Unió General de Treballadores i treballadors som conscients que l’impacte econòmic  i social de la Covid-19 en les dones ha fet empitjorar les seves condicions de vida durant  aquesta pandèmia, ja que ha recaigut en aquelles que ja es trobaven en una situació de vulnerabilitat, com ara les que tenien un treball precari; les que treballen en l’economia submergida; les que  tenien ingressos escassos i/o intermitents; o les que no tenien un habitatge assequible i adequat.

Aspectes relacionats amb la cura dels fills o de les persones dependents, la parcialitat en els contractes, la segregació ocupacional a causa dels tipus d’ocupacions que majoritàriament desenvolupen les dones, o el diferent tractament en el cobrament dels complements salarials, entre altres, són factors que afavoreixen i fan créixer la bretxa salarial.

Davant d’aquesta injusta realitat, el nostre sindicat, la UGT, majoritari a les Terres de Lleida, denuncia i lluita contra tota mena de discriminacions dins i fora del mercat laboral. Per aquest motiu proposem trencar amb els estereotips i assignació de rols de gènere: a l’escola, a la família, a la feina i a la societat en general. És necessari dotar de més valor les feines de  cura i atenció. El nostre mercat capitalista no les valora, però són precisament aquestes les que sostenen la societat, sense les quals seria impossible mantenir la resta de sectors.

Vetllarem per garantir l’obligació d’aplicar el principi de transparència retributiva a les empreses amb aquests instruments: els registres retributius, l’auditoria retributiva, la valoració dels llocs de treball de la classificació professional de l’empresa i del conveni col·lectiu i el dret d’informació de les persones treballadores; així com que es respecti la igualtat de tracte i d’oportunitats  en   l’àmbit laboral, adoptant, prèvia negociació, mesures dirigides a evitar discriminacions entre  dones i homes; també per tenir un protocol de prevenció i abordatge d’assetjament sexual i per  raó de sexe; i que les empreses de més de 50 persones treballadores elaborin, registrin i apliquin  un Pla d’Igualtat a través d’una comissió negociadora.

La UGT hem lluitat, lluitem i lluitarem per la millora de les condicions laborals d’aquells sectors més feminitzats, on habitualment hi ha menys representació sindical per ser nous i descentralitzats. Som drets, som lluita, som la UGT Terres de Lleida.

Les dades que ens arriben d’aquesta violència amb múltiples expressions són molt alarmants perquè no sols no s’han reduït, sinó que amb la pandèmia i el confinament s’han agreujat.

Per això des de la UGT reclamem polítiques i recursos que garanteixin els serveis de prevenció i d’atenció integral a les víctimes de violències masclistes. Exigim tolerància zero amb totes les violències masclistes mitjançant la denúncia i la participació activa en la prevenció i protecció davant l’assetjament sexual i per raó de sexe. I instem a què s’actuï amb la màxima celeritat possible sobre les causes estructurals que la provoquen.

Però deixeu-me anar un pas més enllà. Com a home vull apel·lar al col·lectiu masculí que massa sovint, de forma involuntària vull pensar, perpetuem el patriarcat arrelat en la nostra societat. No podem restar al marge davant qualsevol tipus de violència masclista: agressions, assetjaments, intimidacions, mirades, comentaris, acudits...

No podem permetre que en les converses de carrer, a les xarxes socials, als grups de WhatsApp o Telegram... on participem, és a dir, en el nostre dia a dia, acceptem que es doni ni la més mínima mostra de violència masclista, per petita que aquesta pugui semblar. Hem de fer un pas endavant: denunciar-ho, reprovar-ho, en definitiva, no tolerar-ho!

Només així, amb la nostra implicació valenta i compromesa, els homes contribuirem de forma real i efectiva en l’erradicació d’aquesta xacra que és la violència masclista.

No actuar és, sens dubte, ser-ne còmplice.

Unes masculinitats alternatives no només són possibles sinó necessàries.

Som drets, som lluita, som UGT-Terres de Lleida.

I això no serà possible sense uns serveis de proximitat, on les i els professionals del sector tinguin un paper més actiu i participatiu en la planificació i avaluació, millorant les seves condicions de treball i dotant-los de més temps d’intervenció.

Urgeix un Pacte Nacional pels Serveis Públics, perquè aquestes treballadores i treballadors desenvolupin la seva tasca en les millors condicions.

La UGT de Catalunya en el seu 16è Congrés Nacional celebrat el desembre del 2020 ha marcat com a prioritats socials lluitar per a garantir pensions dignes, les d’avui i les de demà. Garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. Garantir la igualtat d’oportunitats, de tracte i no discriminació de les persones amb capacitats diferents; persones LGTBI+; persones sigui quin sigui el seu origen racial o ètnic. I per a garantir unes polítiques redistributives per a la reducció de les desigualtats i la lluita contra la pobresa. Un enfortiment de la Renda Garantida de Ciutadania o de l’Ingrés Mínim Vital per acabar amb l’exclusió residencial i la pobresa energètica. Uns reptes que la Unió General de Treballadores i Treballadors fem nostres perquè creiem fermament que una societat més justa és possible. Treballem i treballarem per promoure la igualtat, la cohesió i la reducció de les desigualtats socials i de la ciutadania amb la nostra acció sindical. Per això duem a terme accions que van més enllà del propi àmbit laboral, perquè entenem que el benestar general de la ciutadania també és un repte essencial per la nostra organització.

Esperem que les nostres administracions, la local, l’autonòmica i la del govern de l’Estat també ho entenguin així, pel progrés i el benestar de la nostra societat.

Som drets, som lluita, som la UGT de les Terres de Lleida.

Les xifres són esfereïdores i podem afirmar que aquesta xacra s’ha fet crònica i no sembla que vagi a minvar. El nombre total de dones assassinades per violència masclista comptabilitzades en el tercer trimestre de 2019 a Catalunya ha estat de 10.

A Espanya, des del 2010 s’han registrat a 1.074 dones assassinades per homes. I s’han registrat 88 feminicidis i altres assassinats a dones el 2019.

Les dones estan en una posició de vulnerabilitat perquè les violències segueixen invisibilitzades, naturalitzades i minimitzades per la nostra societat patriarcal.

Mostra d’aquesta violència és la discriminació i la situació de desigualtat que pateixen les dones, que es fan paleses amb diferents manifestacions, sigui física, econòmica o psicològica, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, i que tenen com a resultat un dany o un patiment —físic, sexual i/o psicològic—, tant si es produeixen en l’àmbit públic com en el privat.

Una de les manifestacions més patents de la desigualtat real que encara hi ha en la nostra societat és la presència de l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral. Fet que atempta contra un nombre significatiu de drets fonamentals bàsics de la persona: la llibertat, la intimitat i la dignitat, la no-discriminació per raó de sexe, la seguretat, la salut i la integritat física i moral.

Destacar que un 15,1% de les dones amb feina remunerada va patir algun tipus de discriminació a la feina. Del total de les dones que han tingut una feina remunerada l’últim any, un 1,2% han patit assetjament sexual a la feina. En nombre absolut significa gairebé un total de 18.000 dones.

Una altra de les violències que pateixen les dones en l’àmbit laboral és la bretxa salarial, que se situa en el 23,4% a Catalunya. Se segueix constatant que els homes segueixen tenint uns ingressos econòmics més elevats que les dones, superant-les en més de 6.000 euros.

Des de la Unió General de Treballadors, com a sindicat femenista, demanem més compromís als poders públics, administracions i institucions. Són necessaris més recursos per a polítiques d’igualtat, per poder revertir aquesta situació de discriminació que pateixen les dones en l’àmbit laboral en els vessants que són l’assetjament sexual i per raó de sexe, la bretxa salarial i la cosificació de les dones i, per extensió, en la societat en general.

La UGT de les Terres de Lleida exigim tolerància zero contra la violència masclista i ens sumem a lluitar per l’erradicació de tota mena de conductes de violència contra les dones i per la millora dels seus drets i de la seva protecció, entenent que hem de denunciar i participar activament contra la terrible situació que pateixen les dones, l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe a la feina, inclòs l’assetjament per Internet.

Per això, en l’àmbit laboral, hem iniciat aquest any la campanya «Erradiquem les violències masclistes a la feina. Tolerància zero. Ni a la feina ni enlloc», amb l’objectiu de la prevenció, el suport i la lluita contra la violència masclista i l’assetjament sexual en els centres de treball i en la societat en general, així com promoure la lluita contra les violències i la igualtat efectiva d’oportunitats i no discriminació de la dona, especialment en l’àmbit laboral, i lluitar contra la discriminació.

Com a home, davant aquesta injusta realitat, sento vergonya i indignació. No podem ser còmplices d'aquesta situació. Ens cal, se’ns demora, treballar per unes noves masculinitats que estableixin relacions igualitàries des del respecte i s’oposin de forma proactiva a la masculinitat tòxica del patriarcat i, especialment un dia com avui, contra la violència masclista, sigui física, sexual o psicològica. En definitiva, un compromís en ferm, una aposta per l’equitat de gènere.