Els pagesos i ramaders som els principals interessats en fer les coses bé. Cuidar els nostres animals i garantir-los al màxim de benestar és el que dona viabilitat i sentit a la nostra feina. I, si algú no ho fa bé, hi ha —i així ha de ser— els organismes inspectors corresponents que prenen mesures. Què és el que fa pensar a alguns, doncs, que la nostra prioritat no és cuidar al màxim els animals? La resposta és senzilla: per desconnexió. Desconnexió de tot allò agrari, tan en l'entorn urbà com en el mateix entorn rural, tot i que en menys mesura, afortunadament. Desconnexió de la realitat agrària, idealitzant un món de Disney que humanitza els animals i parla amb superioritat moral.

Ens hem trobat amb acusacions de maltractament perquè una vaca va coixa. Són éssers vius i, com nosaltres, emmalalteixen i poden patir accidents, i el ramader sap l’assistència veterinària que necessita i com l’ha de tractar. Després d’un part complicat pot passar que una euga no es pugui aixecar: sabem que és millor que estigui a l’exterior i no pas dins d'una quadra on, aixecar-se li és més complicat perquè el terra patina però... ai si per allà passa algú i la veu! Ja haurem begut oli. En lloc d'anar a trobar el propietari de l’animal i deixar que, voluntàriament, s’expliqui, truquen al 112 i són capaços de quedar-se a dormir al costat de l’animal sense que mossos ni agents rurals, per més greuge, els hi diguin que passin cap a casa seva i es cuidin dels seus assumptes. Un altre exemple: els agents rurals reben una trucada que hi ha dos cavalls morts. Quan hi van, els cavalls s’aixequen i marxen. Estaven dormint tranquil·lament... O la vegada que van avisar a un pagès que tenien un vedell dels seus dins del maleter d’un cotxe a quilòmetres d’on tenia els altres animals pasturant. L’havien agafat pensant que estava malferit quan el que tenia era el cordó umbilical encara tendre perquè feia poques hores que havia nascut. La sort que van tenir aquests il·luminats salvadors del món que no els hi sortís la vaca i els hi quedés la camisa enganxada en alguna banya!

Tot això passa i ens fa veure que no anem bé. Les lleis de benestar animal, d’ordenació ramadera i de sanitat animal deixen molt clar com hem de fer les coses i les sancions que podem tenir si no les complim però, més enllà de la normativa, els ramaders estimem els nostres animals. Vivim per a ells i d’ells. Treballem per millorar races autòctones, per gestionar el territori i per proporcionar a la societat aliments de proximitat amb totes les garanties de qualitat i seguretat alimentàries. Deixeu-nos fer la nostra feina sense criminalitzar-la ni prejutjar-la. Parleu amb nosaltres. Aprenem mútuament i busquem aliances. Tornem a connectar-nos i, junts, fem de la pagesia i el món rural una qüestió de país essencial i no un conte de fades irreal.

Tot i que a vegades no en siguem plenament conscients i ens sembli una cosa del passat, encara estem en una situació arrelada de subordinació al model patriarcal i tradicional rural que fa invisible el treball femení però que es tradueix en dobles i triples jornades laborals.  

En l'àmbit administratiu i públic falten polítiques amb perspectiva de gènere i amb perspectiva rural. En més d'una ocasió, aquestes polítiques només disfressen les dones com a objecte de política pública i no com a subjecte d'aquesta. Els textos incorporen la perspectiva però aquesta no s'aplica. Es proveeix l'eina però es buida de contingut per resistència a generar canvis estructurals.  

Però no podem oblidar la necessitat de creure'ns nosaltres mateixes la importància de ser als espais de representació. Els espais actuals de participació i decisió estan masculinitzats i podem tenir la percepció que són hostils per a les dones però hi hem de ser. La nostra visió transversal dels problemes i del nostre dia a dia és resolutiva i fa avançar en positiu. Els resultats de la nostra feina són arguments suficients perquè es deixi de dubtar del nostre valor.  

Les relacions de poder i les jerarquies socials s'estan desconstruint i, alhora, es transformen en noves masculinitats i ruralitats. Anem per bon camí, però hem de seguir lluitant perquè consolidar aquests canvis. Hem de començar a generar relats sobre la història i el present que incorporin la veu, expertesa i experiència de les dones. I cal, sobretot, parlar de perspectiva feminista.  

La perspectiva feminista busca una transformació del sistema, potencia canvis estructurals i aposta per garantir les cures. Hi ha la necessitat de crear espais on les persones se sentin amb ganes i veu per participar, però el canvi estructural s'ha de potenciar des de tots els gèneres. Totes les persones hem de fer un treball per entendre la necessitat de la perspectiva feminista. I pel que fa a l'àmbit rural, ho recordem una vegada més: l'avenç en el feminisme només és possible amb les persones que viuen i treballen en aquest àmbit.  

Per experiència, sabem que una taula de treball pot acabar sent dues coses: un grapat de bones intencions per part de l’Administració per “quedar bé” i dir que es treballa per donar suport al sector o bé un document que reculli realment les necessitats i actuacions d’execució per millorar la situació dels ramaders, a llarg termini, si hi ha ganes de treballar de veritat. Nosaltres hi serem per ser resolutius.

Però la Val d’Aran no en té prou amb això. Necessitem un pla de xoc urgent perquè la viabilitat de la ramaderia està en joc si les administracions ‘urbanocentristes’ que fan les normatives no entenen que les lleis no poden ser uniformes en un país tan diferent d’una punta a l’altra, i especialment en un territori com l’Aran, on el relleu, el clima, la pressió turística, les normes urbanístiques, la fauna salvatge, les fitxes del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no signades per ningú però interpretades subjectivament per tothom i la politització de l’oficina comarcal creen el sentiment general que es vol acabar amb la ramaderia de la vall.

Des d’Unió de Pagesos traslladarem tots aquests problemes als serveis comarcals i centrals del Departament i posarem sobre la taula les contradiccions de norma.

Els representants del Conselh Generau, durant la reunió, van esmentar diverses vegades la quantitat de diners que es destinen a la ramaderia. Pot semblar un retret i com si estiguessin fent un favor. Gestionar aquests diners procedents majoritàriament de fons europeus, estatals i autonòmics és la competència que tenen traspassada de la Generalitat; per tant, és la seva feina fer-ho. I el més important: l’objectiu de les subvencions és el de compensar el ramader per no poder vendre els animals al preu de cost real perquè tothom tingui aliments a preus assequibles a taula i compensar els perjudicis que comporta viure i conviure amb la fauna salvatge imposada, però la majoria de vegades són insuficients i no tracten a totes les produccions ramaderes igual.

Per tant, celebrem la creació de la taula de treball anunciada per la síndica però comencem a posar sentit comú, professionalitat i aposta clara per al sector primari de l’Aran des d’ara mateix. Una comarca de muntanya sense diversificació econòmica, amb un turisme que comporta contractes de treball estacionals i precaris, preus d’habitatge desorbitats i que ven paisatge i biodiversitat com un actiu no té capacitat de supervivència sense una pagesia forta, estratègica i amb futur.

És cert que des del seu inici, com en la majoria d’organitzacions i institucions, gairebé tots els seus integrants eren, i continuen sent, homes, però el 1987 les dones afiliades van veure la necessitat d’organitzar-se, quan, en una assemblea de la coordinadora estatal es van trobar un grup molt petit de dones delegades de les respectives Unions en mig de molts homes i, un d’ells, va tenir la brillant idea de regalar un ram de flors a cada una d’elles com si el seu paper allà fos només decoratiu i no actiu com a agricultores i ramaderes professionals.

Aquest fet va ser el detonant perquè les pageses reaccionessin i es posessin a treballar pel reconeixement de la seva aportació social i econòmica en el desenvolupament de les empreses agràries, ramaderes i forestals i en el conjunt del món rural. Des de llavors fins ara s’han fet molts passos fins arribar a tenir el Sector Social de Dones d’Unió de Pagesos, organitzat com el coneixem avui, i sempre ha tingut el suport dels òrgans de decisió del sindicat. Però per aconseguir aquests objectius calia, i cal, participació per part nostra a tots els nivells, des del més petit com pot ser la nostra empresa, fins al més ampli, com pot ser el sindicat, cooperatives, juntes rectores, etc. Si no hi participem, no hi som. I cal també definir uns objectius perquè hem de ser les protagonistes de les nostres decisions i actuacions.

Amb això vull dir que no ha estat el sindicat qui no ha deixat espai a les dones sinó la conscienciació social del rol preestablert que s’atorga a la majoria de dones, siguin pageses o no. A Unió de Pagesos lluitem per l’impuls de la igualtat de gènere a les zones rurals, per un medi rural inclusiu, amb serveis assistencials, educatius i de salut de qualitat, i per la reducció de la bretxa digital; per promoure l’organització de les mateixes dones i fomentar-ne la participació a les estructures sindicals i òrgans de participació i decisió. Per la diversitat, els canvis de rols i les responsabilitats compartides entre homes i dones. Per aconseguir un veritable equilibri territorial i lluitar contra el despoblament rural. Per fomentar l’accés a la terra per a les dones i per la millora dels drets de la Política Agrària Comuna. Contra la discriminació de gènere en el treball i la invisibilització de les dones en la gestió i titularitat de les empreses agràries. Per la sensibilització contra la violència de gènere al món rural. Per un medi rural sostenible, apostant per iniciatives locals constructores de paisatges i diversitats econòmiques.

Tant en el món rural com en el món urbà, hi ha col·lectius socials de dones organitzats per diferents interessos i problemàtiques, i nosaltres en som un exemple més. La necessitat de comunicació, de relació, de crear sinèrgies, de formació i creixement i reconeixement professional i personal, i la de treballar per millorar les condicions de vida dels pagesos i pageses de casa nostra ens fan moure.

A Unió de Pagesos defensem la igualtat, la pagesia femenina i el territori, avui, 8 de març, i cada dia de l’any. 

A Catalunya, el sindicat majoritari que representa la pagesia davant de les administracions i de la societat en general va ser escollit democràticament a les eleccions agràries. Tothom hauria de tenir clar què comporta aquesta representativitat, però ens adonem que no sempre és així. Per commemorar el Dia Internacional de la Dona Rural, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha organitzat una jornada en la què trobem a faltar la participació de les dones actives en el món agrari i, sobretot, que no s'hagi tingut en compte el sector de Dones d'Unió de Pagesos.

Què en traiem que ens omplin de paraules maques i que ens parlin de democràcia tan alegrement els nostres polítics si a l'hora de la veritat el que preval és fer-se la foto? Volem polítiques reals per a nosaltres i això comença per valorar qui té la veu del sector de veritat. Des d'aquí ens reivindiquem. Perquè hi som. Perquè treballem la terra, cuidem els nostres animals i construïm un país rural fort i estable com la nostra societat es mereix. 

Unió de Pagesos té un programa clar en defensa de la pagesia professional, amb l’objectiu de millorar la viabilitat de les empreses agràries o ramaderes i la qualitat de vida dels pagesos i pageses de Catalunya. I ho fem amb convenciment, fermesa, coratge i molta passió perquè tots els que fem gran el sindicat som pagesos i pageses com qualsevol.

Treballem per rebre uns preus i unes rendes dignes, per defensar un relleu generacional amb garanties, per uns costos justos, perquè s’apliqui una PAC per a la pagesia professional i per una veritable millora de l’eficàcia de les explotacions agràries i forestals. Però també batallem per aturar l’especulació i el model depredador d’espais agraris, per unes cotitzacions socials per a la pagesia i per una gestió eficient de la fauna salvatge i per tenir uns espais agraris protegits i productius.

Tot això sense oblidar que ens cal una administració agrària pròpia del segle XXI, que sigui accessible a tothom i que al món rural necessitem gaudir de serveis en igualtat amb la resta de la societat. Tenim molts fronts oberts, però cap d’aquestes lluites no serà possible sense el vot de la pagesia.

Em vull dirigir, sobretot, a la gent jove que poden votar per primera vegada a unes eleccions agràries: exerciu el vostre dret a vot. Sou el futur de la pagesia i una peça clau de la societat. Apostar perquè Unió de Pagesos ens representi vol dir apostar per qui creu de veritat en nosaltres i entén les nostres necessitats professionals. No et fallarem!

I, pageses! No deixem que un cop més les estadístiques ens diguin que les dones són el col·lectiu que menys va a votar o que més indecís està. La nostra opinió, la nostra empenta i la nostra visió transversal de la realitat són el que sempre ha fet, i farà, avançar en positiu el món rural. Us heu de creure la importància que teniu. Unió de Pagesos ho fa i creiem en polítiques d’igualtat reals i en el treball perquè tots tinguem les mateixes oportunitats, tan per una qüestió de gènere com per la millora de serveis al món rural que augmenti la nostra qualitat de vida personal i professional. La participació a les eleccions és també una forma d’empoderament de les dones, d’incrementar la nostra autonomia i de potenciar el nostre enfortiment social i polític.

Per primer cop a la història aquestes eleccions seran telemàtiques i podrem votar de manera presencial als punts de votació o bé des de casa. Que no us faci cap por ni mandra fer-ho així perquè serà molt senzill i només ens demostrarà una cosa: que la pagesia catalana té una capacitat impressionant d’adaptació als canvis i a les dificultats. Res ens fa recular i podem arribar a ser pioners en moltes coses, fins i tot tecnològicament. Orgull immens!

Per tot això i més, demanem a la pagesia que confiï en la representativitat d’Unió de Pagesos, perquè els pagesos i les pageses tinguem la Catalunya que ens mereixem i Catalunya tingui la pagesia que es mereix!

Però per aconseguir l’autonomia econòmica, social i afectiva de les pageses ens calen serveis bàsics als pobles i oportunitats econòmiques. Les empreses agràries familiars són el pal de paller de la Catalunya rural. Aporten equilibri territorial, sostenibilitat, i produeixen aliments 100% sans i segurs. S’ha fet evident la força del producte de proximitat i la fragilitat de les produccions que es troben a mans de la indústria i de la gran distribució. Vam veure com les dones dels pobles s’organitzaven per cosir mascaretes i portaven menjar i proporcionaven cures a les persones dependents per substituir les carències que patim als pobles durant els confinaments. Tampoc hem d’oblidar que s’han agreujat situacions de violència de gènere.

Si volem una societat justa i equitativa calen polítiques efectives que ens defensin i ajuts per pal·liar els efectes de la pandèmia sostinguts en el temps, fins que es pugui recuperar la normalitat, i una aposta dels consumidors pels nostres productes.

Més conscienciades i lluitadores que mai, continuarem fent la nombrosa feina que queda per fer per aconseguir la igualtat entre el món rural i l’urbà, i entre gèneres, en un futur que es presenta incert econòmicament, però no tinc cap dubte que la saviesa de les dones rurals ajudarà a construir-lo. El repte demogràfic, la transició energètica i la sostenibilitat de les produccions no es poden entendre sense les aportacions innovadores a l’agricultura i a la ramaderia que aporta la visió de la dona.

El món rural i la pagesia no quedem al marge d’aquesta lluita. Tot el contrari. Potser, fins i tot, és on més cal fer aquest canvi de la manera de pensar i de fer. Per costum, per comoditat, per rol de gènere, la pagesa, des de sempre, és qui ha assumit les tasques de cura de la família, d’atenció a la llar i de totes aquelles altres feines que “li tocaven”. La pagesa era —i encara és en molts casos— la “peça comodí”, aquella figura que arriba a tot arreu quan els altres no poden o no volen. I aquest valor, aquest esforç, no s’ha reconegut mai com es mereix.

També cal oferir visibilitat i denunciar els casos en què es manifesta més explícitament la violència masclista amb fets com no deixar cotitzar la parella a la seguretat social, no cedir-li el lloc que li correspon a l’empresa agrària, atorgar sous més baixos pel fet de ser dona o, en casos més extrems, de maltractaments físics i/o psicològics. Totes aquestes situacions, al món rural, continuen sent un tema tabú. Costa parlar. Costa explicar què ens passa a casa. La llar no és sempre un refugi, a vegades, és on tenim més por.

Des del sector social de Dones d’Unió de Pagesos volem ser al costat de totes. Volem ser el recolzament i la veu de les dones del món rural per defensar els drets que tenim, com a persones i com a professionals. És per això que ens hem organitzat i hem fet una crida a totes les dones afiliades a participar en les tasques sindicals perquè tenim molt a dir i molt a fer per millorar la nostra societat. Però no ho podem fer soles. Homes i dones ho hem de fer junts. Aquesta és la filosofia d’Unió de Pagesos i de totes nosaltres. A més, també necessitem la implicació de les administracions perquè abasteixin el món rural de tots els serveis essencials que igualin en drets i oportunitats les dones i les nenes rurals.

La nostra participació dins el sindicat, cada una amb les seves possibilitats, és essencial. El pla de treball de Dones d’Unió de Pagesos, centrat desenvolupar temes d’igualtat i de reconeixement social i laboral, no es podrà portar a terme sense la nostra opinió. Tenim una visió transversal de la vida rural. Tenim clar que ser pagesa no és només una feina, és una manera de viure i, en aquest dia a dia nostre que tan estimem, ens hi hem de sentir segures, valorades i dignes.

Tenim a mitjà termini les eleccions agràries al camp. Una oportunitat per fer sentir la nostra veu i voluntat de representació. Són les nostres eleccions. És el nostre futur i el del nostres fills i filles. Hi hem de ser. Les polítiques, si no les fem, ens les faran. Qui millor que nosaltres mateixes per saber què ens convé? Juntes podem aconseguir millorar la nostra societat. No et quedis a casa. No callis més. Parla amb nosaltres. Siguem part del canvi que ens beneficiarà a totes i a tots. S’ha acabat de ser un comodí, som una peça clau!

No pot ser tan difícil. Dones i homes, junts, formant equip, ens podem apoderar i podem participar equitativament en tots els àmbits de la vida pública i privada. Quan les dones avancem, la societat avança.

Com a dones, no volem ser una quota que cal complir en termes de paritat. No volem sentir que ens escullen per ser dona i no per ser bones en els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública. La nostra opinió i el nostre treball són imprescindibles, com ho som nosaltres com a col·lectiu si volem superar els reptes que se'ns presenten com a societat en els pròxims anys.

I, especialment necessàries, som en el nostre sector: les empreses agrícoles i ramaderes de Catalunya necessiten pageses. Cal la força emprenedora i la visió transversal que la dona pot aportar al món rural si volem que aquest es mantingui viu. Som motor.

Les últimes setmanes hem vist com el sector agrari europeu, estatal i autonòmic sortia al carrer per reclamar, com fa anys que fa Unió de Pagesos, millores en les condicions de treball i viabilitat de les nostres empreses. Les pageses també hi érem! La nostra lluita és clau perquè, entre d'altres aportacions, som les que garantim el relleu generacional, fixem les famílies al territori, impulsem projectes innovadors i apostem per la sostenibilitat. Un poble sense dones envelleix i desapareix. I què més cal garantir perquè els pobles no desapareguin? Doncs serveis i oportunitats.

També som decisives, probablement, en el repte més important que afrontem ja no com a societat, sinó com a espècie. Em refereixo a l’emergència climàtica. La pagesia estem en el punt de mira. Informacions inexactes i sensacionalistes criminalitzen el nostre sector quan, en realitat, no som el problema, sinó part de la solució. I aquí, les dones hi tenim molt a dir fent pedagogia, promocionant els nostres productes de proximitat i educant els nostres fills en els valors que les nostres àvies inculcaven i practicaven com són l’amor a la terra, l’esforç en el treball, la responsabilitat en l’estalvi, i els valors de la família. Aquests valors són els que ens han fet el que som avui. A elles els hi devem continuar treballant, homes i dones, perquè cap altre 8 de març sigui només “un altre 8 de març”.

Des de fa un temps, els ramaders estem patint una creixent pressió injustificada per part de sectors socials minoritaris però amb molt ressò mediàtic, moguts pel desconeixement i que jutgen i condemnen la nostra manera de treballar. Uns sectors socials que qüestionen la nostra professionalitat i que es creuen amb el dret de dir-nos el que està bé i el que no.
 
La clau per a una bona entesa i convivència sempre ha sigut i sempre serà el respecte. Violant la propietat privada i el dret a la intimitat, saltant-se mesures de bioseguretat i benestar, tocant els animals, donant aigua o aliments al bestiar sense saber si és o no és una pràctica correcte, la única cosa que s'aconsegueix és posar en perill la vida dels animals i la traçabilitat alimentària.
 
Les filosofies animalistes, especistes i veganes són plenament respectables a nivell individual però el sentit comú no ens pot fer contradir les recomanacions oficials de l’OMS, del Ministeri de Sanitat i del Departament de Salut de Catalunya basades en la piràmide dels aliments. 
 
Els ramaders som professionals. Complim les normes de benestar animal i bioseguretat que ens exigeix la Unió Europea, l’Estat i la Generalitat i som els principals interessats en el benestar dels nostres animals perquè volem produir aliments sans i segurs per tota la població. Aquestes normatives impliquen una correcte traçabilitat que garanteix la seguretat alimentària  (identificació, registre de tractaments veterinaris, respecte els temps d’espera abans de portar animals a l’escorxador, eliminació de llet que podria portar residus d’antibiòtics, etc) i una correcte condicionalitat, com són totes les mesures de benestar animal, fitosanitat i zoosanitat. Cada espècie animal i el seu corresponent maneig, té una condicionalitat associada. Les inspeccions que ens realitzen a les nostres empreses des dels departaments d’Agricultura, Salut i Consum, així com del cos d’Agents Rurals i SEPRONA, entre d’altres, garanteixen la nostra correcte praxis i professionalitat.
 
Les bones pràctiques d’higiene, sanitat i seguretat alimentària, salven moltes vides tant de persones com d’animals. La salut pública i la ramaderia van de la mà. Una afecta l’altra. Els ramaders en som conscients i treballem perquè el consumidor tingui totes les garanties quan s’alimenti amb els nostres productes. 
 
Cada any desapareixen empreses familiars agràries i ramaderes. Som un país ric en producció d’aliments d’origen vegetal i animal sans i segurs, tant en producció ecològica com en convencional. Treballem cada dia per cuidar i conservar el territori. La realitat i les problemàtiques del sector primari les heu de conèixer de la mà de qui les viu, no de qui s’ho imagina. Ells tenen força mediàtica, nosaltres tenim la veritat.
 
Si voleu demostrar respecte per les persones, defenseu la salut per sobre de tot. Si voleu demostrar respecte pels animals, deixeu d’humanitzar-los. Deixeu de parlar des de la ignorància quan us referiu a la ramaderia del nostre país i aposteu per nosaltres. Pels nostres productes i per la nostre gestió territorial.

Com a dona rural sé que vivim en un entorn masculinitzat, treballem en un sector econòmic sotmès a vegades a la incertesa i en un medi amb poc suport social, però som privilegiades per poder fer allò que ens agrada. Tenim dret a la formació i capacitació laboral i ens mereixem el reconeixement en l’estabilitat i el desenvolupament del món rural. Però això, ho hem d’aconseguir junts homes i dones i transmetre-ho als fills i filles.

Hem de reivindicar els valors heretats de les àvies, que ens van ensenyar a cuidar la família, la terra i el bestiar. I ens hauríem de treure del cap la nostra visió “moderna” sobre la seva vida només basada en esforç i sacrifici, feinejant amb les mans incansables que, quan no aguantaven una criatura, sargien uns mitjons o munyien una vaca. Ens entossudim a dir que eren invisibles i poc valorades, però qui pot dubtar del seu valor?

Tinc 40 anys. Visc en una època on tot és més senzill, amb problemes i reptes, i també més oportunitats, però les pageses alguna cosa seguim tenint diferent. Tant les que heu tingut la sort de néixer a pagès com les que hi vam anar a parar per amor o les que vau escollir aquest camí, som afortunadament diferents!