Les quatre entitats van crear la marca Oh!mylot l'any passat amb l'objectiu d'unir esforços, ja que fins llavors cadascuna elaborava de manera individual els lots de Nadal. Així, la unió busca sumar esforços per ser més competitius en el mercat dels distribuïdors de lots i treballar per promoure uns lots que apostin per l'economia social i solidària.

El nou equip, format per vuit persones, fa setmanes que treballa confeccionant els lots d'aquesta campanya. Entre les novetats, els lots inclouen diferents productes d'empreses del territori, a més de les galetes de l'obrador El Rosal, oli, olives i vins ecològics de L'Olivera, cervesa artesana, xocolata i torrons de Casa Dalmases i paper de llavors d'Alba Jussà. La caixa també presenta un nou disseny.

Concretament, segons informa en un comunicat, s'actuarà al llarg de la línia Lleida-Roda de Berà i La Plana de Picamoixons-Reus, així com en boques de túnels, amb la instal·lació de parallamps, limitadors de tensió a les estacions, protectors de catenària, viseres en passos superiors i cablejat terrestre.

En total, l'administrador d'infraestructures destinarà 1,3 milions d'euros amb la voluntat de protegir la infraestructura de possibles caigudes de llamps i descàrregues elèctriques. L'objectiu és reforçar "la fiabilitat" de la xarxa i del servei quan hi hagi una meteorologia contrària.

En un estudi recent, un equip de recerca format per Aixa Tosal (Universitat de Barcelona), Alba Vicente (ICP-CERCA) i Thomas Denk (Museum of Natural History Stockholm) ha descrit una nova espècie fòssil de la família de la vinya, "Nekemias mucronata", a partir de restes vegetals trobades a Cervera. El descobriment contribueix a omplir el buit en el coneixement sobre l’evolució i la distribució d’aquest grup de plantes durant el Cenozoic.

En botànica, una tribu és una classificació taxonòmica intermèdia entre la família i el gènere, utilitzada per organitzar aquelles famílies que contenen moltes espècies, com és el cas de la família Vitaceae. Aquesta família es divideix en cinc tribus,  incloent Viteae, que agrupa unes 200 espècies, entre elles la vinya (Vitis vinífera). L’estudi publicat se centra en una altra tribu, ‘Ampelopsideae’, molt més petita i formada per 47 espècies, entre les quals es troba la nova "Nekemias mucronata".

Les fulles d’aquesta espècie tenen una característica interessant compartida amb algunes altres espècies modernes de la mateixa família: són fulles compostes, formades per diversos folíols units per un eix comú. A través de l’estudi de prop d’un centenar d’exemplars fòssils, el personal investigador ha pogut caracteritzar en detall els tres foliars de la nova espècie, reconeixent patrons comuns entre els folíols apicals i laterals. Segons Alba Vicente, investigadora "Beatriu de Pinós" de l’ICP, aquesta anàlisi ha permès distingir "Nekemias mucronata" d’altres espècies fòssils de la mateixa família trobades a Euràsia, ajudant a comprendre millor les “rutes de dispersió” d’aquestes plantes durant el Cenozoic.

L’estudi també analitza la distribució paleobiogeogràfica de la tribu Ampelopsideae. Fins ara, el registre més antic de la família Vitaceae es remunta al Cretaci Superior, amb restes trobades a l’Índica, explica Thomas Denk. Això no obstant, durant l’Eocè (fa uns 40 milions d’anys), els llinatges "Ampelopsis i Nekemias" ja es trobaven a Europa i Àsia Central. A partir de la informació fòssil, l’equip de recerca ha proposat dues rutes possibles de dispersió per explicar com aquestes plantes van arribar a Amèrica del Nord i altres regions de l’hemisferi nord.

Segons els investigadors, una de les rutes proposades suggereix que aquestes espècies es van dispersar des d’Àsia Central cap a Europa i després cap a Amèrica del Nord a través de l’istme de l’Atlàntic Nord, una via de dispersió terrestre que connectava les masses continentals fa milions d’anys. L’altra hipòtesi apunta que la dispersió va tenir lloc a través de l’estret de Bering, una ruta utilitzada per diverses espècies vegetals i animals en aquella època. Segons Aixa Tosal, els resultats mostren que aquesta dispersió va tenir lloc uns 20 milions d’anys abans del que es pensava i això obliga a “replantejar models tradicionals” de dispersió per l’hemisferi nord per aquesta família.

L'advocat defensor ha al·legat que "no hi ha proves de sol·licitud de fotografies íntimes o del tors dels denunciants" per part del seu client ni tampoc "cap imatge de les parts íntimes de cap noi esportista". Tot i això, admet que al mòbil del seu client s'hi ha trobat fotografies d'altres jugadors, alguna de les quals amb el tors nu, i altres imatges procedents de Tiktok, de les quals diu que "les podríem haver rebut qualsevol de nosaltres" i posa "en dubte el seu origen".

D'altra banda, la defensa argumenta que les converses entre el seu representat i els menors "no tenen pes per a treure'n una conclusió d'indicis racionals de delicte" i afegeix que no hi ha risc de fugida ni tampoc de manipulació de proves per part de l'empresonat. 

Així, Argilés interposa el recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació contra la interlocutòria que dicta l'empresonament de l'entrenador i sol·licita anul·lar la mesura de presó provisional i la seva llibertat amb les mesures preventives que cregui convenient el jutge.

La novel·la literària descriu un món de pagès que defineix com a "immòbil però vibrant" i que atrau silenciosament a tots aquells que l'han contemplat. El periodista convida el lector a redescobrir la bellesa i la profunditat dels vincles entre l'humà i el territori. Foix vaticina que al camp "ja es pot fer tot" i que les ciutats cada vegada perdran més població.

Amb el neguit que la ciutadania només coneix bé el que succeeix a les ciutats, Foix s'interessa pel que passa a l'entorn rural en general i als termes municipals en concret. "Quan passem per les carreteres dels termes municipals pensem que tot allò són espais morts i son molt vius. Son els marges, els camins, els arbres... un pi, una alzina que porten molts segles a allà. Rere una realitat silenciosa hi ha una vida. Darrera les realitats dels termes hi trobes moltes coses", ha explicat en roda de premsa.

En una lectura reposada acompanyada per algunes il·lustracions, Foix presenta persones relacionades amb la terra, que saben quin són els bons espais "on no hi toca el sol i no hi faci gaire vent" i que coneixen els cicles naturals. El periodista parla d'avantpassats que han dedicat mitja vida a la natura amb la sega, la sembra, el batre i el bramar. "Tot això està descrit dins d'un ambient, una narrativa i un punt de nostàlgia. Tot sabent que avui ja no hi trobes ningú en els termes municipals", ha exposat. "Molta gent recollia olives. Avui no són ni cinc famílies perquè amb una sola persona amb un tractor pots fer la feina amb un dia que feien en cinc setmanes", ha lamentat.

Foix ha reivindicat que actualment viure al món rural "té més qualitat de vida que no pas fer-ho en edificis de 30 pisos". "La gent jove abandona la ciutat perquè aquesta s'encareix, l'habitatge és car. La gent amb més mitjans anirà a viure el camp", ha pronosticat. "Tal com passa al Regne Unit", ha afegit.

A diferència de l'anterior volum, ara Foix manifesta molt més "explícitament" el seu contacte directe amb la terra. "Explico que he anat plantant magraners, perers, cirerers i molt tipus d'arbres. Per gaudir-los, menjar, veure com creixen", ha subratllat. Així doncs, en aquest llibre és mostra una essència més experimental, tot relatant el que suposa treballar la terra en un món "silenciós però molt actiu" i amb tota mena de colors.

En concret, els ecologistes van denunciar el consistori arran d'una tala d'arbres que es va fer per protegir la Col·legiata de Sant Pere. Abans d'accedir als jutjats, Joan Vázquez, d'Ipcena, ha explicat que l'actuació va vulnerar lleis i normatives urbanístiques, entre altres, talant arbres "protegits".

Per la seva part, Marisa Vernet, de DAIMA, ha acusat l'ajuntament de manca de transparència i de "negar" l'accés a informació sobre el procés, del qual ha afegit que també va afectar animals.

"El que és nostre", és una producció del director i dramaturg Albert Baldomà que vol fer reflexionar a l’espectador sobre una problemàtica però al mateix temps parlar dels “eixos sentimentals” del fet de moure’s d’un país a un altre per treballar en una feina no somiada.

La d’aquest dissabte és l’única funció programada d’aquesta obra que s’ha cuinat els darrers 4 anys i Baldomà no s’ha pogut estar de criticar el poc “impuls” per part de la Paeria de Lleida, de qui no ha rebut cap “feed back” perquè creu que no els interessa parlar d’un tema que els genera problemes a l’estiu.

Albert Baldomà, natural de Puigverd de Lleida (Segrià), explica que l’obra podria estar ambientada a qualsevol poble de les comarques de Ponent on hi ha fruita per collir. Parla dels temporers estrangers que s’hi desplacen per treballar i quina interacció tenen amb una societat, la catalana, que “teòricament” és molt acollidora però a vegades només ho demostra en el discurs i no els fets. Es refereix a la casuística que a Lleida els temporers són benvinguts perquè són necessaris per fer funcionar una part important de l’economia però moltes vegades no es vol reconèixer aquesta realitat.

Baldomà remarca que l’obra és “antifeixista” i s’ha concebut per anar en contra dels qui no accepten que una persona no sigui com ells al seu territori. En aquest sentit, assenyala que qualsevol societat és racista i la catalana, l’espanyola i l’europea ho són. Però puntualitza que també hi ha racisme entre diferents estrats de temporers o dels temporers cap a la societat catalana.

La història de l’obra parla del cas d’un temporer del Senegal que s’enamora de la filla del pagès que l’ha contractat. És una història d’amor basada en les “grans tragèdies europees clàssiques”, afirma Baldomà, que amb aquest fil argumental pretén entrar en els eixos més sentimentals del fet de marxar de teu país per arribar-ne a un altre amb uns costums completament diferents, amb “gent que fa cassoles amb cargols per dinar o noies que es banyen amb biquini”.

Les detencions són el resultat d'una investigació que la policia va iniciar fa unes setmanes després de tenir indicis que en una nau del polígon industrial Campllong de Balaguer s'hi cultivava marihuana.

El passat dijous, a primera hora del matí, la policia va fer una entrada i perquisició a la nau, situada al carrer Vent Serè, on van detenir tres homes, que estaven en una zona d'oficines que havien habilitat com dormitoris i menjador, com a responsables de la plantació. Es van intervenir un total de 2.139 plantes de marihuana.

Els agents també van comprovar que s'havien habilitat sis estances per realitzar un cultiu intensiu de marihuana, els quals disposaven d'una complexa infraestructura amb làmpades, ventiladors, transformadors, filtres d'aire, aparells portàtils d'aire condicionat, aparells per mesurar la temperatura i material fitosanitari per afavorir el ràpid creixement de les plantes.

En total van intervenir 2.139 plantes en diferents estats de creixement i, a més, tenien tota la instal·lació connectada fraudulentament a la xarxa elèctrica.

Els detinguts van passar dissabte a disposició judicial davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer.

Els joves consultats per l'ACN han considerat que aquest projecte és una oportunitat per intentar trobar feina quan deixin d'estar tutelats per la Fundació Obra Tutelar Agrària. "Ara que he acabat aquest curs vull ser un bon tractorista i treballar al camp", ha explicat l'Ahmedoune, un adolescent senegalès que fa uns anys va arribar en pastera a l'Estat des del Senegal. En la mateixa línia, el Manuel, un jove d'origen albanès, ha valorat molt positivament la iniciativa perquè li agrada "molt" el camp i amb el curs tindrà més facilitats per trobar feina.

Precisament, el projecte vol servir per incorporar al mercat laboral més persones capaces de conduir un tractor, una necessitat detectada entre el sector agrari en els darrers anys. Davant d'aquesta necessitat, la FCRL va proposar aquesta iniciativa a l'Escola Agrària i ja s'han celebrat tres edicions, en les quals hi ha participat menors migrants i treballadors sense formació prèvia que volien millorar les seves habilitats.

"Els pagesos a vegades no tenen el temps, els mitjans o la paciència suficient per formar joves que mai han conduït un tractor i els preocupa molt que el puguin fer malbé. Per aquest motiu, incidim molt en el fet que els alumnes procurin conduir el vehicle de manera molt delicada, fluida i vetllant per la mecànica", ha dit el cap d'estudis de l'escola agrària de les Borges Blanques i instructor del curs, Ferran Camp.

"Persones formades als nostres cursos ja estan treballant en empreses. Aquest és el cicle que realment volem tancar: formació de qualitat tant teòrica com pràctica a l'escola agrària, i després l'accés al món laboral", ha explicat la presidenta de la FCRL, Elena de Carandini, que ha afegit que el projecte s'està "consolidant" gràcies a l'aliança amb col·laboradors com la Fundació United Way, John Deere i concessionaris Vicens.

La deessa, relacionada amb la foscor i temuda històricament, reviurà a l'Aquelarre. Serà la 46a edició de la festa del foc i les bruixes que culmina amb l'aparició del Mascle Cabró i la seva gran escorreguda. Unes 30.000 persones hi van participar l'any passat i es van cremar uns 350 quilos de pólvora en diferents correfocs que comencen amb l'encesa de la Universitat i acaben amb el gran Foqueral a Cal Racó.

Gemma Oriol és dissenyadora de moda cerverina i té una àmplia experiència en el món escènic a través del vestuari. Ha creat i dirigit espectacles de teatre en petit format per Dimecres de Centra i ha creat i dirigit coreografies per Teatre Viu durant diversos anys.

Forma part del teixit associatiu cerverí i ha presidit el projecte Vestim Segarra. Pol Bosch repeteix al capdavant de la direcció artística de l'Aquelarre després del debut exitós de l'any passat. Bosch és coautor de Titelles de Dimecres de Cendra els últims tres anys i ha assumit la direcció de Santa Innocència.

La caiguda de l'atur representa un 2,13% menys que el mes anterior i un 3,7 menys que fa un any, amb 605 aturats menys en total. L'ocupació segueix a l'alça i a la demarcació hi ha 215.298 persones afiliades a la Seguretat Social, un 2,84% més que el mes anterior i un 2,49% més que fa un any. A Catalunya, l'ocupació torna a superar els màxims històrics amb 3,83 milions de treballadors i una desocupació a la baixa que marca el nivell més baix dels darrers 16 anys.

Del total d'aturats que hi ha a la demarcació de Lleida, 6.561 són homes i 9.182 dones. Per sectors, l'agricultura compta amb 1.231 persones a l'atur (+12), la industria amb 1.445 (-70), la construcció 1.190 (-28), i els serveis 10.339 (-300).

Barrufet ha expressat el seu compromís amb la comunitat, afirmant que es farà el que es pugui en un moment que ha qualificat de molt difícil. Ha subratllat que la moció de censura no era una qüestió personal, sinó una necessitat per avançar amb els interessos del poble.

Per la seva banda, Josep Solsona ha mostrat la seva disconformitat amb la situació, lamentant que els temes personals hagin influït en la decisió. Tot i això, ha desitjat sort al nou equip municipal i ha expressat el seu agraïment a la seva família i amics. Solsona ha sortit de la sala sense saludar Barrufet després de la votació.

El discurs més contundent ha estat el de Sandra Barberà, cap de l'oposició d'ERC. Barberà ha recordat l'arribada de Solsona a l'alcaldia el 2019 gràcies a una moció de censura contra ella mateixa i l'ha acusat de comportar-se com un nen petit i mal criat. Ha criticat la gestió de Solsona, afirmant que Junts està desfet i que el poble es troba en una situació insostenible amb projectes de futur paralitzats. Barberà ha conclòs que la comunitat no volia un alcalde amb greus qüestions pendents amb la justícia.

Els fets han tingut lloc prop de les nou del vespre al carrer Companyia, on la víctima ha rebut diverses ferides als braços a causa de l'agressió del detingut. L'agressor també ha patit ferides i ha sigut traslladat a l'Hospital Arnau de Vilanova, on posteriorment ha sigut arrestat pels agents presents.

L'individu, amb un registre de 25 antecedents per delictes diversos, haurà de comparèixer davant les autoritats judicials en els propers dies.

La collita de pera a Catalunya esperar arribar a les 80.426 tones, un 33% menys que l'any passat, quan se'n van recollir 120.754. Tanmateix, aquesta davallada productiva al territori també l'haurien patit altres països competidors d'Europa, per la qual cosa s'espera una "falta generalitzada d'algunes peres més que d'altres", ha exposat Simon. En aquest context, el sector prioritzarà el mercat nacional en comptes de l'internacional, ja que suposa un risc inferior i menys dificultats, ha dit el director general d'Afrucat. De fet, Simon ha avançat que un dels reptes del sector a mig termini és "reconquerir el mercat nacional, tal com passa amb el préssec".

Respecte als fruits, Simon preveu que tinguin una "bona qualitat i bons calibres, cosa que és especialment interessant per afrontar la comercialització en el mercat nacional". Tot plegat hauria d'ajudar a "defensar els preus" i els interessos dels pagesos catalans, tot i que encara és aviat per parlar-ne, ha afegit.

La blanquilla resisteix

El responsable de pera i poma d'Afrucat, Joan Serentill, ha atribuït la caiguda de la producció a la calor que va afectar els arbres durant la primavera passada, la qual cosa va comportar la mala inducció floral dels perers i ara aquesta davallada productiva. La patronal estarà amatent en els pròxims anys als efectes del canvi climàtic en la producció de fruita, ja que una situació com la d'enguany sostinguda en el temps seria insostenible per al sector. De fet, Afrucat ja ha avançat que aleshores s'hauria d'optar per adaptar la producció i potenciar les varietats resistents al context climàtic.

En aquest sentit, la blanquilla és l'única varietat que enguany tindrà més producció a Catalunya. Concretament, se'n preveu collir 6.255 tones respecte a les 5.198 del 2023. D'altra banda, la disminució de producció afecta principalment la pera conference, de la qual se'n colliran unes 33.693 tones, un 45% menys que l'any passat. Així mateix, la collita de pera llimonera (14.458 tones) cauria un 15%, mentre que la davallada seria més pronunciada en les varietats d'ercolini (-27%) i williams i barlet (-34%).

La formació d'extrema dreta ha acordat tramitar la baixa disciplinària de Puig "pel seu posicionament contrari a l'ideari del partit", segons ha informat a X.

La líder d'AC, Sílvia Orriols, ja havia demanat aquest mateix dimarts l'expulsió de l'edil de Ribera d'Ondara "per emetre discursos que contradiuen els objectius fundacionals del partit". Pocs minuts després de la petició d'Orriols, Puig ha demanat disculpes, també a través d'X, per les seves paraules LGTBI-fòbiques.

En les tasques d'extinció hi treballen fins a 12 dotacions terrestres, tres helicòpters i un avió. Els bombers han prioritzat el flanc dret, per la proximitat d'una granja a les flames.

En el dispositiu també hi ha tractors que estan llaurant els camps per facilitar les tasques d'extinció.

Segons la plataforma, de les 12.000 sol·licituds que es van presentar, encara n'hi ha 7.500 que no han rebut cap resposta i tampoc s'han resolt les al·legacions d'unes 1.500 sol·licituds a les quals el Departament d'Acció Climàtica havia demanat documentació. Sí que s'han pagat, de moment, unes 1.500 sol·licituds d'ajuts corresponents a cereals d'hivern i unes 1.500 més corresponents a farratges.

D'altra banda, la plataforma també critica que amb les reserves actuals d'aigua la comunitat de regants del canal d'Urgell endarrereixi l'assignació de més hidros.

Arran d'això, la presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha demanat l'expulsió de Puig del partit d'extrema dreta i ha dit que les declaracions del batlle "en cap cas representen el meu sentir ni el del partit". De la seva banda, Puig ha demanat "disculpes sinceres".

El Departament d'Igualtat i Feminismes va publicar divendres passat un vídeo a les xarxes socials amb motiu del Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI+. En resposta, l'alcalde accidental de Ribera d'Ondara, d'Aliança Catalana, va dir: "El càncer més gran que té Catalunya, autèntiques sectàries, a Ribera d'Ondara ben lluny, no sou benvinguts ni ara ni d'aquí uns mesos, ja està bé de destrossar la societat".

L'alcaldessa de Ripoll i presidenta d'AC, Sílvia Orriols, ha condemnat "enèrgicament" les declaracions de Puig i ha dit que "en cap cas" representen el seu sentit ni el del partit. "No admetrem cap actitud homòfoba dins les nostres files ni als nostres carrers", ha dit en un missatge a X, on també ha afegit que ja ha sol·licitat a la resta de membres de la direcció del partit que l'alcalde accidental sigui expulsat.

Per la seva banda, Albert Puig ha dit en un missatge breu publicat aquest dimarts a X que demana "disculpes sinceres" per les seves declaracions homòfobes. "Em vaig expressar molt malament. Lamento profundament si he ofès algú i reconec el dany que poden haver causat".

Únic alcalde d'AC a Lleida

Albert Puig és l'únic alcalde de la formació d'extrema dreta a la demarcació de Lleida. Ho és de manera provisional ja que l'actual alcaldessa del municipi, Elisabet Jové (AM), està de baixa per maternitat. Puig està al capdavant del consistori des de fa poc més de tres mesos, després que prosperés la moció de censura d'AM i AC contra el govern en minoria del PSC. De fet, Orriols va assistir al ple extraordinari que es va celebrar el 13 de març per donar suport a Albert Puig, l'únic edil de la formació d'extrema dreta al municipi segarrenc.

L'arrestada ha passat a disposició judicial aquest dissabte i, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalnya (TSJC), ha prestat declaració davant del jutge i ha contestat a totes les parts en una causa oberta per homicidi. 

La dona, de 62 anys, va ser detinguda per la seva presumpta implicació en la mort d'un home dijous en un domicili a l'avinguda Vallmanya de la localitat. Un avís al telèfon d'emergències 112 va revelar que hi havia una persona morta a l'habitatge.

El sindicat ha fet aquesta petició una setmana abans que finalitzi el termini de pagament, que és el 30 de juny. En aquest sentit, l'ajut excepcional estava lligat a les mesures estatals de reforç a l'economia davant l'esclat de la guerra. La sol·licitud per optar a l'ajut -en forma de subvenció- es considera feta d'ofici amb la presentació de la DUN 2023.

Concretament, l'ajut a pagar és de 170 euros per hectàrea en superfícies de secà i de 240 euros per hectàrea en superfícies d'olivera de regadiu en l'àmbit dels pantans de Guiamets, Riudecanyes, Margalef i Siurana.

Amb tot, el sindicat remarca la "precarietat" en la qual es troben moltes explotacions de tot Catalunya, sobretot les que enguany afronten el tercer any consecutiu sense collita i, per tant, sense ingressos. La preocupació per la supervivència d’aquesta pagesia és "màxima", remarca UP.

Així, el cos investiga actualment les morts presumptament per enverinament de 17 exemplars d'aus protegides a la demarcació de Lleida durant el 2024 i està a l'espera dels resultats toxicològics. Una de les espècies més afectades en aquest territori és el milà reial, en perill d'extinció, de la qual s'han detectat 10 exemplars morts per verins en els últims tres anys. Aquesta espècie té una concentració de població important a terres lleidatanes, sobretot a les comarques de la plana, on arriben exemplars del centre i nord d'Europa per nidificar.

El cos d'Agents Rurals fa recerques molt regulars per evitar que els cadàvers de les aus mortes desapareguin a causa de predadors i evitar també morts secundàries d'altres espècies. Per fer aquesta tasca disposa dels agents del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme, del Grup de suport de col·laboració amb l'administració de Justícia així com dels gossos del Grup Especial Caní.

La utilització de verins es considera una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat per a diferents espècies, i molt especialment per a les aus rapinyaires, com en el cas del milà reial. El verí pot entrar a la cadena alimentària pel que representa un perill per a les persones, així com per a altres animals salvatges i també per a animals de companyia. Per aquest motiu, es fa una crida a utilitzar mètodes legals per lluitar contra les plagues d'espècies com són els rosegadors o els conills i que no produeixen morts indirectes o secundàries al medi.

Per contra, la conservació de rapinyaires permet mantenir l’equilibri de poblacions i el sanejament d'ecosistemes, com són les poblacions de rates i conills, que poden convertir-se en plagues per a l'agricultura i la ramaderia. Una altra funció ecològica d'aquestes aus és el sanejament animal, ja que s'alimenten preferentment d'exemplars envellits, malalts o dèbils, o fins i tot carronya de manera ocasional, evitant així la propagació de malalties.

Col·laboració de la ciutadania

En aquest sentit, el cos recorda que davant la sospita d'estar davant un animal mort probablement per enverinament en cap cas s'han de manipular esquers o els mateixos animals i demana que es truqui immediatament al 112 o directament als Agents Rurals a través del telèfon permanent 24 hores i 365 dies l'any que atén les trucades ciutadanes: 93 561 70 00, on s'ofereix una primera resposta.

Aquesta nova línia de subvencions per als anys 2024 i 2025 s’emmarca dins de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya, aprovada el mes d’abril. El Departament preveu que les entitats del tercer sector puguin presentar sol·licituds durant les properes setmanes.

Concretament, les iniciatives se centraran en la millora del rendiment educatiu dels infants i dels adolescents, el foment i la promoció d’hàbits per a una alimentació saludable i de la pràctica de l’activitat física, la seva participació en activitats d’educació en el lleure i el suport i l’acompanyament a les seves famílies per a l’obtenció d’ajuts i prestacions i el seu empoderament en el desenvolupament de les funcions parentals.

La identificació dels cinc barris participants s’ha fet atenent a diferents graus de pobresa i tenint en compte característiques sociodemogràfiques i territorials específiques (àrees urbanes i rurals, població migrant), així com la presència de serveis i recursos disponibles especialitzats en infància.

La convocatòria s’adreça a 17 ajuntaments (Aitona, Albatàrrec, Albesa, Alcoletge, Artesa de Lleida, Bell-lloc d’Urgell, Bellpuig, Corbins, la Granadella, la Granja d'Escarp, Lleida, Mollerussa, Serós, Soses, Tornabous, Torres de Segre i Verdú), els consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Segrià i l'Urgell i les organitzacions empresarials i sindicals agràries de la campanya agrària.

Aquests organismes i entitats podran subscriure 75 contractes a jornada completa i una durada de mig any. Les persones que es podran contractar hauran d'estar aturades i estar inscrites al SOC com a demandants d'ocupació. Caldrà que tinguin una titulació universitària de grau o equivalent o bé haver superat el primer o segon cicle d'educació universitària o cicles formatius de grau mitjà o de grau superior o certificats de professionalitat, relacionades amb les funcions de la campanya agrària.

A les persones participants se'ls farà un contracte de sis mesos a jornada completa. Així mateix, se'ls oferirà formació en l'àmbit de la mediació, la intermediació, el suport i l’acolliment a les persones temporeres.

Aquesta formació serà transversal i professionalitzadora perquè assoleixin les competències necessàries que es desenvoluparan en cadascun dels llocs de treball. El termini per presentar les sol·licituds per demanar la incorporació d'aquestes persones és de 10 dies naturals a partir de demà.

Un dels factors que poden ajudar a assolir aquestes xifres és la recuperació del volum d'aigua a bona part dels embassaments, rius i barrancs. Els cabals són molt millor que fa uns mesos i permetran garantir l'activitat de les empreses d'aventura, alhora que afavoriran l'ocupació turística a la zona, especialment al Pirineu. El Patronat de Turisme de la Diputació ha estrenat la campanya de promoció amb el lema 'Lleida, tot el que busques és a l'interior'.

El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació, Juan Antonio Serrano, confia que el sector pugui "revalidar" enguany els bons resultats de l'estiu passat (entre juny i setembre). Aleshores es va registrar un rècord de 604.314 turistes en establiments reglats, així com 1.547.304 pernoctacions, xifra que es va quedar a les portes de revalidar el rècord de 2022. Segons Serrano, aquestes bones previsions venen avalades pels resultats dels primers quatre mesos de l'any, que es van tancar amb més visitants i més pernoctacions que el mateix període de 2023, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

També es va registrar un increment del 25,3% de la xifra de turistes internacionals que va rebre la demarcació respecte a 2022, mentre que en comparació amb les dades del mateix període de l’any passat l’augment va ser del 12,7%. Així, el sector preveu l'arribada d’un públic majoritàriament català i de proximitat al llarg de la temporada d'estiu. Això no obstant, les dades del primer quadrimestre també apunten que es registrarà un augment del turisme internacional.

A més, el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, ha dit que la situació hídrica ja era prou bona en la majoria de rius, barrancs i embassaments, però amb les pluges de la primavera és "molt millor", fet que permet "garantir totalment" la temporada d'esports i turisme actiu a la zona amb un servei "molt més potent".

En aquest sentit, ha destacat que "estem entrant a l’estiu amb uns cabals de primavera, mentre que l'embassament de Sant Antoni es troba al 98% de la seva capacitat, Terradets al 95% i Camarasa al 92%".

Tanmateix, ha lamentat que hi ha excepcions com el pantà de Canelles i la zona del congost de Mont-rebei, on la demanda d'activitats aquàtiques no remunta malgrat les pluges. Respecte a això, Dolcet ha dit que es tracta d'un espai que necessitarà d'un període de temps "molt més llarg, gairebé de 10 anys per recuperar-hi l'activitat turística amb tota normalitat".

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, també s'ha mostrat convençut que la recuperació de l'aigua al territori afavorirà el sector turístic i ha subratllat que "s’estan generant molts llocs de treball gràcies al turisme". A més, ha afegit que afronten amb un "esperit totalment positiu" la reunió amb els representants de la Diputació d'Osca prevista pel pròxim 28 de juny per tractar els projectes que tenen en comú, alguns dels quals impliquen la gestió del mateix congost de Mont-rebei.

La presentació de les previsions turístiques ha comptat també amb la participació de la presidenta de les federació de Càmpings, Cel Feliu, que s'ha mostrat "molt optimista" perquè els pantans i els rius porten més aigua i el "nostre sector viu de la natura, de les muntanyes i de l'aigua".

També han mostrat el seu optimisme per a la campanya el president de la federació d'Hostaleria, Josep Castellarnau, que ha apuntat que després de la crisi sanitària del coronavirus, "s’ha consolidat el turisme familiar" i també ha instat als turistes a "redescobrir" Lleida. Finalment, el representant de la junta de la Federació de Turisme Rural, Jaume Ramon, ha explicat que el segell Biosphere ha ajudat als establiments de turisme rural a millorar la seva oferta.

L'IRBLleida surt de la capital del Segrià per acostar la seva vessant divulgativa a l'entorn rural, i en especial al infants que viuen en poblacions de menys de 5.000 habitants per "trencar una mica aquesta diferència entre el món rural i l'urbà", ha explicat Anaïs Panosa, investigadora participant que treballa de responsable del servei de Microscòpia i Citometria a la Universitat de Lleida i a l'IRBLleida.

L'objectiu del projecte, afegeix, és "posar referents de dones científiques, acostar la ciència a infants des d'una perspectiva una mica diferent per generar vocacions científiques i trencar estereotips de gènere que hi ha dins del món de la ciència".

Així mateix, també vol reivindicar Lleida com a ciutat on es pot desenvolupar una carrera dins l'àmbit de la recerca científica. "Volem ensenyar que hi ha noies que poden arribar molt lluny i estudiar ciència aquí i fer recerca aquí a Lleida sense necessitat d'haver d'anar a una gran ciutat com Barcelona", afirma Panosa.

Al projecte s'hi han adherit 35 escoles i la valoració que en fa l'IRBLleida és "molt positiva", segons Panosa, ja que els alumnes "s'impliquen molt" en els tallers. "Els nens acaben súper contents i aprenen coses que és l'objectiu que busquem", afegeix.

Aquest projecte compta amb un ajut de la Convocatòria d'Ajuts Oró a la Cultura Científica en Català de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, dotat amb 12.600 euros. Està centrat en les zones escolars rurals del Segrià, tot i que la voluntat de l'IRBLleida és poder arribar a totes les escoles ZER de la demarcació.

El cos, amb la col·laboració de la Policia Local de Mollerussa, va aturar el 8 de maig un passat un vehicle que portava 251 peces de roba esportiva, suposadament falsificades, valorades en 10.084 euros als voltants de la capital del Pla d'Urgell. Així mateix, els agents van detectar el 12 de juny passat un altre vehicle a la zona que portava 98 peces valorades en 7.960 euros. En ambdós casos, es van denunciar els conductors per un delicte contra la propietat industrial.

Més controls

La Guàrdia Civil també va desplegar aquest diumenge un dispositiu amb més d'una vintena d'agents al mercat dominical de Torrefarrera (Segrià) amb el propòsit de dissuadir la instal·lació de parades amb peces de roba suposadament relacionades amb delictes contra la propietat industrial. L'operació policial va començar cap a les 7.30 del matí i, segons la Guàrdia Civil, va servir per evitar els llocs de venda de material falsificat al mercat. Així, els agents van identificar unes 70 persones i 60 vehicles. En aquest cas, no es va intervenir cap material, ja que l'objectiu era dissuasori.

Aquestes actuacions s'emmarquen en un conjunt d'operatius que la Guàrdia Civil intensificarà durant els pròxims mesos en la lluita contra els delictes que afecten la propietat industrial, sobretot en llocs de venda ambulant on es comercialitzen productes que poden ser falsificacions de marques de roba conegudes i de prestigi.

Durant l'acte d'inauguració, Larrosa ha destacat que la nova seu del Morera és un projecte "gegantí" que ha necessitat "quatre alcaldes i cinc cicles polítics" per materialitzar-se. Per tal de donar-li continuïtat, el primer edil ha assegurat que la Paeria seguirà treballant amb les diferents institucions. "La història del Morera no acaba aquí, entrem en una nova etapa", ha explicat Larrosa. En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui ha considerat que el nou equipament arriba "en un bon moment" per la demarcació. "Tenim oportunitats en l'àmbit econòmic, fa ben poc en l'esportiu i ara en el cultural", ha dit.

Polèmica per la retallada de personal

La inauguració del Morera arriba després de la polèmica per la retallada del personal de l'equipament. En aquest sentit, Larrosa ha considerat que "les coses s'han de fer bé" i d'acord amb la legislació. "No ens podem inventar figures. La institució pública té els seus reglaments", ha dit.

Més de 17.500 visitants

El nou Morera compta amb més de 3.500 m2 dedicats a l'art i un fons artístic integrat per 5.000 obres. L'exposició inaugural 'Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art' mostra una selecció de 470 obres d’artistes representatius dels moviments artístics i culturals del segle XX fins a l'actualitat com Jaume Morera, Xavier Gosé, Garcia Lamolla, Leandre Cristòfol o Rosa Siré.

Des de la posada en marxa de la nova pinacoteca, més de 17.500 persones han visitat l'equipament, un renovat edifici que havia estat seu de l’Audiència Provincial. Durant el mes de portes obertes van descobrir l'edifici i les obres que s'hi allotgen en la primera exposició programada unes 13.500 persones.

Fins arribar a la seu definitiva, l'equipament s’ha ubicat en diversos espais de la ciutat com el Mercat de Sant Lluís, l'antic Hospital de Santa Maria, el convent del Roser o l'edifici Casino.

L'organització agrària ha explicat la previsió per a l'actual campanya de la fruita i les necessitats del sector en una roda de premsa que s'ha celebrat a la seu d'UP a Lleida i que ha comptat amb les intervencions del responsable de Temporers, Jaume Pedrós; el responsable de Fruita Dolça, Jaume Gardeñes, i el responsable de Sectors Agrícoles, Miquel Piñol.

Pel que fa a la campanya, Unió de Pagesos preveu una "bona campanya" amb una "bona producció", tot i que hi ha algunes varietats que encara arrosseguen els efectes de la sequera que veuran minvades les seves produccions. És el cas, per exemple, de la pera, que se'n collirà menys degut als "malts quallats per falta de floració", ha explicat Gardeñes.

Pel que fa al personal, Unió de Pagesos alerta que cada vegada resulta més difícil trobar persones per cobrir la campanya agrària en l'escenari actual de reducció de l'atur fins al 9,5%, la taxa més baixa dels darrers 16 anys. Expliquen que hi ha treballadors d'anteriors campanyes que prefereixen treballar en altres sectors més estables.

De moment, el sector ja s'està trobant amb aquesta falta de personal, una situació que es pot agreujar en el pic màxim de feina, durant la segona quinzena de juliol, quan en una bona campanya fan falta uns 16.000 treballadors al camp. En el conjunt de la campanya se'n necessiten 25.000 en un any normal i 30.000 en un de bo.

Un problema que estant tenint els productors és la dificultat per poder contactar amb treballadors d'anteriors campanyes. Hi estan obligats, però hi ha treballadors que no contesten i això provoca que hagin de buscar personal alternatiu a les vigílies de collir.

A banda, Unió de Pagesos denuncia que s'estan trobant "molts temporers" amb els permisos de treball a punt de caducar amb problemes per renovar els papers. "Ens trobem que tant les administracions d'estrangeria i la Policia Nacional no donen hores ni cites i aquesta gent pateix un estrès", afirma Gardeñes, que exigeix un "increment de personal" en aquests llocs per poder facilitar aquestes renovacions d'una manera "tranquil·la".

D'altra banda, el sindicat celebra que s'ha pogut augmentar la contractació en origen i diu que enguany arribaran a Catalunya 1.590 persones contractades per treballar a la campanya de la fruita, la majoria de les quals treballaran en centrals fructícoles.

La policia va tenir coneixement dels fets el 3 de juny i van iniciar una investigació per tal de localitzar l'abocament i esbrinar d'on provenien els residus. Les gestions fetes pels investigadors van permetre identificar i denunciar a l'autora.

La denúncia s'ha tramès a l'Ajuntament de Lleida per tal que determini la sanció escaient pels fets.

Si primer ha estat el Jovent Republicà qui ha fet públic el seu posicionament de no facilitar la investidura de Salvador Illa, ara des de Lleida, els republicans recorden que al Parlament tenen la "missió" de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i treballar per la independència del país alhora que promoure polítiques progressistes. Un pacte amb el PSC diuen ho faria incompatible. També remarquen que no els fan por les urnes i criden a mantenir la "coherència" i la "integritat" dels principis del partit.

En un comunicat emès aquest dimecres, ERC considera que les eleccions són una "oportunitat" per a la ciutadania de decidir el seu futur, i asseguren que estan preparats per afrontar qualsevol convocatòria electoral amb la "convicció" que els seus principis seran recolzats pels ciutadans. En aquest sentit, insisteixen que no tenen por a sotmetre's al "veredicte" de les urnes perquè saben que la seva "lluita per una Catalunya lliure, justa i republicana", és la que compta amb el suport majoritari.

Per tot plegat, des de la secció local de Lleida fan una crida a mantenir la "coherència" i la "integritat" dels principis del partit i rebutgen qualsevol aliança amb aquells que han "actuat en contra de la voluntat democràtica de poble català". Així, insten a la direcció nacional a seguir treballant per una Catalunya independent i republicana, mantenint-se fidel als valors que defineixen el partit.