A ningú se li escapa, però, que “Alcarràs” no només és un film d’una indiscutible qualitat artística i d’un talent evocador. “Alcarràs” és també un baló d’oxigen. Una joia. Una oportunitat. “Alcarràs” és una porta d’entrada única per al coneixement, per a la divulgació, per a la dignificació, per a la defensa, per a l’empoderament i per a la visibilització d’un dels grans tresors que tenim al territori i al conjunt del país: la nostra agricultura.

El Baix Segre és terra de cultiu, d’agricultura, de treball amb la terra. Els valors d’honradesa, treball, esforç i fermesa, implícits en el dia a dia dels pagesos i temporers, són compartits per tots nosaltres i són l’essència que es desprèn a “Alcarràs”. La importància de la pagesia no és només un fet històric, cultural i social, és també econòmica. L’agricultura és un dels principals motors econòmics de les terres de Lleida, coneguda com el ‘Rebost de Catalunya’. I, al mateix temps, es tracta d’un sector sotmès, no només a les dificultats econòmiques de cada moment, sinó també a les inclemències meteorològiques i al maltractament i criminalització injustificats i inadmissibles per part d’alguns sectors.

Amb tot, la nostra pagesia és forta, és rebel, és resistent i poderosa. Un exemple de dignitat i resiliència. I això també queda ben palès a “Alcarràs”. Cal, doncs, que sapiguem aprofitar totes i tots -administracions municipals i supramunicipals, pagesia i ciutadania- amb intel·ligència i col·laboració aquesta oportunitat única que ens brinda l’èxit creat per la Carla Simón en favor del present i el futur d’un sector que és clau i pal de paller a casa nostra.

Així ho entenem des de fa molts anys en municipis com Aitona, on la pagesia és el nostre principal eix vertebrador a nivell històric, social, econòmic i turístic. I el millor exemple és l’èxit continuat i exponencial del projecte de Fruiturisme que enguany compleix ja el seu desè aniversari.

Carla, moltes gràcies per brindar-nos aquesta oportunitat. I moltes gràcies per dignificar la tasca de la nostra pagesia. Ara ens toca a nosaltres treballar per a plasmar tot aquest èxit.

Fruiturisme es va presentar públicament el 7 de setembre de l’any 2011 amb l’objectiu de buscar noves vies de difusió i promoció turística d’Aitona, tot posant en valor els principals actius del municipi: el paisatge, l’activitat agrícola i la fruita dolça. Va ser a partir d’aquest primer pas que va germinar la llavor d’aquest projecte que, fins a dia d’avui, com ho fa la nostra flor i la nostra fruita -la més dolça del món-, no ha parat de créixer i evolucionar fins a donar els seus fruits. 

Així, avui Fruiturisme és una iniciativa que al llarg de tot l’any ofereix als visitants propostes turístiques, culturals i lúdiques per a tots els públics i per a totes les edats, amb l’objectiu de compartir i donar a conèixer l’entorn patrimonial, paisatgístic i gastronòmic únic que té Aitona. Des de visites guiades acompanyades dels pagesos i guies locals -tant al camp com al patrimoni-, fins a rutes lliures per a poder gaudir del paisatge aitonenc en flor a la primavera, en fruita a l’estiu i en fulla a la tardor. Una oferta diversa, desestacionalitzada, sostenible, de proximitat i de màxima qualitat destinada a dignificar la tasca de la nostra pagesia i a posar en valor la nostra història i el nostre patrimoni.  

Fruiturisme, a més, ha representat una font de riquesa econòmica, cultural i social per al nostre poble i per als seus veïns i veïnes, així com un eix bàsic en la dinamització de la comarca del Segrià. El desplegament de Fruiturisme a Aitona és ben palpable i involucra diversos sectors de la nostra economia. Així, entre els més destacats hi ha l’aparició de nous productors locals, l’impuls d’iniciatives gastronòmiques i turístiques, o la creació dels primers habitatges turístics d’Aitona. El nostre comerç i el sector de la restauració, a més, també s’han vist beneficiats directament per l’arribada de nous visitants a la vila.  

Complerts els primers 10 anys de vida, el projecte passa ara, per una banda, per seguir enfortint el treball intens i productiu que realitzem conjuntament els agents públics i privats de la vila i que ha convertit Aitona en una destinació turística de referència; de l’altra, per potenciar la iniciativa com un model turístic responsable i sostenible que doni resposta a les necessitats dels nostres visitants prioritzant i protegint la integritat i la diversitat dels nostres camps; i, finalment, per obrir i cercar constantment noves iniciatives per explicar-nos i compartir la riquesa patrimonial, paisatgística i simbòlica de què tenim la sort de poder gaudir cada dia els aitonencs i les aitonenques.

Finalment, m’agradaria tenir unes paraules de sincer agraïment cap a totes les persones implicades en el projecte des del primer dia i a totes aquelles persones que s’han anat incorporant progressivament per tal de poder atendre als visitants en les seves visites a Aitona. El fet de poder comptar amb el suport i la col·laboració d’un grup creixent de voluntaris, de les primeres persones que van rebre la formació en guies turístics en fructicultura, i de tots i totes els que s’han anat incorporant els darrers anys -i que també han rebut una formació constant amb la finalitat d’acompanyar els visitants durant les rutes guiades i ensenyar les vistes més excepcionals dels camps al llarg del cicle de vida de l’arbre fruiter, i els rics i diversos punts d'interès patrimonial del municipi- ha estat vital per al creixement i la consolidació del projecte.  

Fruiturisme es podria definir com un projecte de poble, ja que des del seu inici ha comptat amb la implicació dels veïns i veïnes i de les centrals de fruita, a més dels nostres pagesos i guies locals. Tots ells són la pedra angular i l’actiu principal sobre el qual es recolza el projecte per seguir creixent i donant-se a conèixer arreu del món. A més, comerços, restauradors, emprenedors/es i productors locals, entre altres, són un veritable actiu i una peça essencial per al creixement econòmic de la nostra vila. Tots plegats han estat els veritables motors perquè aquest somni s’hagi fet realitat!  

I és que davant la impossibilitat de poder rebre visitants vinguts de l’estranger o de diferents punts del nostre país, apostem per fer arribar la mística de la flor a través dels dispositius mòbils i canals digitals a totes aquelles persones que no es volen perdre aquest espectacle. Volem que tothom qui ho desitgi pugui seguir sent partícip d’aquest tresor tan preuat de les nostres terres, malgrat no poder-se desplaçar-se fins a Aitona a causa de les restriccions. En aquest sentit, des de les xarxes socials i el web de Fruiturisme anem compartint diàriament imatges representatives de la campanya d’enguany de la flor, que un cop més arriba carregada de color i poesia visual.

Estem constatant que, malgrat no poder gaudir de visites guiades, hi ha persones que decideixen venir igualment i perdre’s pels màgics racons del nostre paisatge rosat. Des de l’Ajuntament els donem una càlida benvinguda, els demanem que segueixin totes les indicacions rebudes per garantir la seguretat de tothom i els fem saber que hem habilitat un punt informatiu al Pavelló Esportiu, on podran conèixer les rutes disponibles i els elements patrimonials a visitar (s’han tancat alguns accessos a finques privades per evitar aglomeracions i complir amb les distàncies de seguretat).

Estem convençuts que l’any vinent la campanya tornarà amb tota la seva màxima esplendor. Perquè el creixement i l’evolució constants, any rere any, del projecte de Fruiturisme així ho avalen. I perquè comptem amb el suport i la col·laboració d’un nombre ingent de veïns i veïnes, guies, pagesos, cooperatives, SATS i empreses del sector turístic, que són el pal de paller d’aquesta iniciativa de referència arreu del país.

Fruiturisme, la marca “Fruita d’Aitona”, el patrimoni religiós i arquitectònic o els nostres actius paisatgístics són alguns dels elements que ens defineixen i ens han posicionat com una destinació turística de primer nivell. I des de l’Ajuntament seguirem apostant per transformar tot aquest potencial en un benefici per a la nostra vila, la nostra població i tot el nostre territori, així com per sortir d’aquesta crisi més forts, units i preparats per als reptes de present i de futur.

La pandèmia amenaçava seriosament la celebració d’un projecte, el de la campanya de la flor, clau a nivell social, cultural i econòmic per a Aitona i per a tota la comarca. Un moment tan excepcional, doncs, requeria més que mai posar tot el talent, inventiva i treball al servei d’aquesta iniciativa per a fer-la possible sense comprometre en cap moment la salut i el benestar de ningú.

I, un cop començada ja la campanya, podem dir amb orgull que l’objectiu s’està assolint i que el resultat està sent un veritable èxit malgrat el context tan desfavorable. Des d’Aitona hem abanderat a tot el nostre territori una campanya de la flor capaç de superar tots els obstacles que ens ha posat la pandèmia. I això ha estat possible només gràcies a l’enorme treball de totes les persones que formen part de Fruiturisme.

Es tracta d’una feina temporal durant els mesos d’estiu. És una feina que t’ajuda a estimar la natura, els arbres, els fruits. De fet, com a pagesa, he de dir que poder collir fruita és un privilegi. Has de tenir cura: quina fruita agafes en el seu punt més òptim, la manera de collir-la per a que mantingui la seva forma, la seva pell. Els pagesos i pageses del poble tenen esguard de la cura dels nostres arbres fruiters, dia a dia, incansablement, perquè s’estimen allò que cultiven. Potser per això surt tan dolça! Una estima que demanen i que transmeten als treballadors i temporers que venen a casa nostra, a ajudar-nos en aquesta tasca de recol·lecció. Ens agrada comptar amb ells, hi hem de comptar per tal que la nostra fruita no es quedi als arbres i que arribi a un consumidor que desitja gaudir dels sabors de la fruita de l’estiu: els préssecs.

El meu poble, a l’estiu, triplica la població. Molts dels nouvinguts ja són fixes des de fa anys. Alguns d’ells, són els de “tota la vida”. Els acollim a casa nostra i fan tasques que nosaltres hem fet des de petits. Entre tots fem la feina. Tenen ja l’experiència en collir que els ha anat donant els anys i que els pagesos els hem anat ensenyant, al seu costat; i és per això que ja formen part de la nostra comunitat durant la campanya de recollida de fruita a l’estiu. Molts d’ells van arribar fa molts anys i són uns aitonencs i aitonenques més.

Justament és per aquesta vivència de família, de poble, de col·lectiu, que em sap molt greu que en diferents espais, col·loquis i mitjans de comunicació hi hagi persones que ens acusin d’explotadors o que parlin de racisme. S’està tergiversant la gran tasca que està fent el pagès en el sector agroalimentari. Des de fa anys es diu que Lleida és el rebost de Catalunya. A la nostra fruita li donem valor. Qui no apostaria doncs per fer bé les coses, per tractar bé, d’igual a igual, a la gent que formen part del nostre poble durant els mesos d’estiu?

Explotadors? El preu que es paga als pagesos per quilo de fruita és ridícul en comparació amb tota la inversió que han de fer al llarg de l’any i que des de fa anys ni cobreix les despeses mínimes per al cultiu i producció d’una fruita, repetim, d’alta qualitat.

Racisme? Tenim a la nostra població un alt percentatge de persones empadronades que ja no són immigrants, sinó que són nascuts i formem part de la nostra població.

Utilitzar aquests termes, avui en dia, a les nostres terres, és no saber quina és la nostra realitat.

A totes aquelles persones que vulguin conèixer de primera mà què som, qui som i com vivim l’estiu en plena campanya de fruita, els convido a conèixer a les nostres famílies, als nostres pagesos i a les nostres centrals de fruita. Som conscients que l’agricultura és un pilar de la nostra economia i de la nostra cultura mediterrània. Ens l’estimem i per això la cuidem. Em sembla alarmant i perillós que es malmeti amb mentides i només amb explicacions unilaterals un món que es dedica amb tots els seus esforços a tirar endavant. La pagesia es mereix respecte.

A més, enguany estem vivint una campanya ben difícil per l’alerta sanitària provocada per la Covid-19. Això, però, no ens impedirà que continuem treballant per oferir al consumidor la fruita més dolça del món i amb excel·lents propietats, recollida amb totes les precaucions i amb totes les mesures sanitàries. La feina conjunta és la que ens permet proporcionar un producte excepcional de la terra: els nostres préssecs, la nostra fruita dolça.

Avui, Aitona i el seu entorn s’identifiquen amb aquest esclat de color. Un rosa que s’ha convertit en patrimoni immaterial del territori i que hem de seguir potenciant i compartint amb saviesa i generositat. Perquè els aitonencs i aitonenques estimem el nostre territori. I l’estimem tant, que volem compartir-lo amb tothom. És realment emocionant veure com els camps treballats per moltes generacions i carregats d'històries personals ara són visitats, fotografiats i admirats per milers de persones vingudes d'arreu i fora del país. L'orgull per la nostra terra i el fet de dotar-la del protagonisme merescut ens alena cada dia per empènyer amb determinació el projecte Fruiturisme. 

Des de fa uns anys l’Ajuntament d’Aitona presenta un complet programa d’activitats, rutes i visites guiades al voltant de la flor. De totes aquestes rutes, potser la més genuïna de totes és la ruta de la flor rosa del presseguer, un passeig inoblidable que permet descobrir l’agricultura de regadiu i el món agrícola de la mà del mateix pagès. Una visita imprescindible que us recomano per aquesta nova temporada de la flor que ara encetem.  

Alhora, Fruiturisme us ofereix la possibilitat de gaudir d’una experiència completa, combinant natura, patrimoni arquitectònic i gastronomia en una mateixa visita; sense tampoc oblidar el patrimoni religiós que suposa ser poble natal d'una santa i dos beats. 

Aitona és esclat de color. Vine i descobreix-lo. Estàs convidat/da! 

Unes acusacions totalment interessades i impregnades de populisme que no fan sinó criminalitzar injustament i infundada els nostres pagesos fent creure al conjunt de la societat que practiquen de forma generalitzada vulneracions dels drets dels temporers de la fruita. Aquestes afirmacions no només danyen greument la imatge de la nostra terra i la nostra pagesia -perjudicant i entorpint la seva tasca vital pel territori-, sinó que manquen a la veritat. 

Les condicions laborals dels temporers que treballen en la recollida de la fruita han estat sempre i en tot moment motiu d’ocupació i de preocupació per a les administracions, els municipis, els sindicats i els pagesos lleidatans. És per això que, colze a colze i any rere any, Lleida ha anat creixent en aquest aspecte fins a fer de la nostra terra, entre tots, un exemple generalitzat avui en dia d’integració, civisme i convivència.  

Som plenament conscients i ens preocupen, però, les males praxis i els salaris per sota de la normativa vigent que encara pateixen injustament alguns dels nostres temporers. Unes pràctiques que cal que siguin eradicades sense més demora i resoltes de forma decidida amb el consens de tots els agents implicats, però que en cap cas són -tal i com pretenen fer creure de forma interessada des de determinats sectors- pràctiques generalitzades al sector. Ans al contrari. I és que precisament gràcies al treball conjunt de pagesos, administracions públiques, cooperatives, sindicats i temporers, les males praxis en el sector de la pagesia lleidatana són avui un fet radicalment aïllat i en vies d’extinció.   

És de vital importància, doncs, que entre tots defensem públicament i posem el nostre gra de sorra per potenciar el nostre model exitós de convivència i civisme. Un model que segur que encara té marge de millora, però del que ens en podem sentir plenament orgullosos. Només cal viure el dia a dia de la immensa majoria dels nostres pobles per palpar la realitat de la nostra societat i comprovar de primera mà la tasca essencial de pagesos i temporers i la relació d’harmonia, professionalitat i respecte mutu que germina entre tot el sector.   

Com a alcaldessa d’Aitona, i també com a persona amb un estret lligam amb el món de la pagesia, vull manifestar públicament el meu suport més sincer als nostres pagesos. El Baix Segrià és terra de cultiu, d’agricultura, de suor, de sacrifici i d’esforç. I també és terra de valors ètics tan valuosos com l’honradesa, la integritat, la pulcritud, la generositat i l’estima per la feina ben feta, uns principis defensats dia a dia amb el seu treball incansable per una amplíssima majoria dels pagesos, així com per la gent de les terres de Lleida. 

La importància de la pagesia no és només un fet històric, cultural i social, sinó també econòmic. L’agricultura és un dels principals motors de desenvolupament de les terres de Lleida. No en va les nostres terres són conegudes col·loquialment com el ‘Rebost de Catalunya’. Però malauradament es tracta d’un sector vulnerable i excessivament sotmès als capricis de factors atzarosos i incontrolables, com ara les inclemències meteorològiques o les oscil·lacions de la conjuntura econòmica. Així doncs, és un sector fort, potent i imprescindible per al país que, per desgràcia, pateix molt i sovint i es veu obligat a resistir com pot i sobreviure a les adversitats que el dia a dia li posa en el camí.  Per tot això, crec que des de les institucions, administracions, i també des de la societat civil, no podem fer altra cosa que encoratjar-lo i fer-li arribar tot el nostre suport en moments de necessitat com l’actual. 

Els municipis del Baix Segrià treballem intensament per fer la vida dels pagesos una mica més fàcil i ajudar-los a superar amb èxit els obstacles de l’economia, del temps, dels baixos preus de la fruita i de moltes altres adversitats que dificulten la seva contribució al desenvolupament del país i al benestar de la societat.  I afortunadament no estem sols en aquesta tasca. Comptem amb el suport d’institucions com la Diputació de Lleida i el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Precisament, el passat dijous 8 de juny el conseller Jordi Jané va visitar el nostre municipi per conèixer com estem treballant des d’Aitona i altres localitats de la comarca per donar resposta a aspectes tan importants com la seguretat, la convivència i les problemàtiques quotidianes tant de pagesos com de veïns i veïnes en general.   

El territori de la plana de Lleida, anomenat el rebost de Catalunya, que sempre ha tingut i te gent treballadora, ha sabut transformar un paisatge agrari en una vivència turística. Gràcies a aquest reconeixement de la feina del pagès i a l’esplendor del paisatge agrícola, el mar rosa que ofereix al Baix Segre i en concret les grans extensions de presseguers d’Aitona, hem vist un potencial com a territori d’interior, pioner, per desenvolupar un turisme agrícola, vivencial, de proximitat, un turisme que inicia una nova etapa a les terres de Lleida. Fruiturisme s’ha convertit en un nou referent turístic, símbol i identitat del territori. 

Com a lleidatans, ens sentim orgullosos de poder ensenyar els nostres paisatges agrícoles, mostrar als visitants que ser de la plana de Lleida significa molt més que la calor a l’estiu i la boira a l’hivern. Som per excel·lència la terra de la fruita. Ens omple de satisfacció poder explicar el nostre dia a dia com a poble rural. A més a més, el nostre món de la pagesia ha vist en l’àmbit del turisme una possible diversificació econòmica del territori a més d’una oportunitat per a nous projectes d’emprenedoria a nivell local. Resulta molt satisfactori percebre com els turistes donen valor a les tasques diàries dels pagesos i d'aquelles persones implicades en el procés de producció agrícola, recol·lecció de la collita i comercialització final de la fruita.  

Fruiturisme es configura com a projecte de desenvolupament rural, que combina el camp agrícola amb la promoció turística. El projecte ha posat sobre la taula el gran potencial que tenim com a territori. El nostre paisatge agrícola és únic al món i ens fa sortir l’orgull de ser lleidatans i lleidatanes. Guies locals i pagesos ensenyen la flor rosada de la primavera, un color màgic que tots els mitjans de comunicació i televisions de diversos països han descrit com un mar rosa ple d’encant. Per tot plegat, els nostres camp fan viure als nostres visitants la intensitat dels colors rosats de les flors dels presseguers amb molt de gust! 

Hi ha qui només coneix de la fruita el producte últim, és a dir, el nutrutiu i saludable aliment que tenim per costum ingerir al final dels nostres àpats. No obstant, el món de la fruita és tota una forma de vida. Un poble fruiter és un poble que dorm, menja i respira al ritme que marca la fruita; un poble que riu i plora al dictat de la meteorologia i les collites; un poble en permanent estat d'alerta i expectació; un poble en què, durant un temps, fins i tot l'aire té un olor lleugerament ensucrat. Es tracta d'una realitat sovint desconeguda en tots aquells indrets aliens al cultiu de la fruita, tot i oferir experiències visuals i sensitives que, un cop viscudes, queden gravades en la memòria.  

És per això que des del municipi d'Aitona ens vam proposar fa alguns anys donar a conèixer tot allò que envolta el món de la fruita, des del paisatge de l'arbre fruiter fins al procés de recol·lecció i tractament de la fruita dolça. I aquest mateix cap de setmana marca l'inici d'una de les activitats que sens dubte proporciona un major plaer per als sentits: la visita dels camps en flor. En qüestió de pocs dies les àmplies extensions aitonenques, ara nues, es vestiran completament de rosa i lluiran les seves millors gales, oferint al passejant les genuïnes i delicioses escenes que tan bé ha sabut retratar el film Segon Origen.  

Des de l'Ajuntament d'Aitona convidem a totes les persones amants del paisatge i la natura a deixar-se seduir i endolcir per la meravellosa estampa de l'arbre florit. Es tracta de tot un regal per als sentits que, de ben segur, no deixarà ningú indiferent i imprimirà la seva empremta en el record de tot aquell que s'hi endinsi.