Un cop iniciada l’etapa laboral, és cert que he estat treballant molt al costat del gènere masculí, però sempre ens hem respectat mútuament i no he notat cap mena de rebuig. Altrament, per raó de la meva feina d’advocada, potser sí que el client nou es sorprenia el primer cop quan venia al despatx perquè esperava trobar “el senyor advocat”. En aquesta etapa és quan començo a veure les diferenciacions vers el gènere, tanmateix, quan el cas i la professionalitat era el que comptava i depenien del meu treball, la confiança es generava sense que importés massa si era dona o home. A més, com sempre he estat autònoma, tampoc he patit cap bretxa salarial, encara que indirectament segur que sí, ja que penso que més d’una persona en veure al despatx Sra. Carnicé i no Sr. Carnicé es va fer enrere.

No obstant això, és en la meva etRosaliaapa política on he experimentat més una possible discriminació de gènere, no per les funcions que se m’han atribuït, sinó per aspectes més aviat sensorials en situacions diverses com les presentacions, sense anar més lluny. A la figura masculina és més fàcil presentar-la pels seus càrrecs i pel seu nom complet, mentre que a les dones ens acostumen a presentar amb el nom de pila i prou. En realitat, a molts homes encara els costa superar el rol de la igualtat de gènere.

Per combatre-ho, des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mollerussa treballem per avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes i per la corresponsabilitat en tots els aspectes. Aquesta setmana celebrem el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, amb tot un seguit d’activitats, des de l’homenatge a les sòcies de l’Associació Albada nascudes el 1940 i 1941 fins a una exposició d’un mosaic fotogràfic del 8M a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, entre altres activitats.

Vull destacar especialment entre aquestes la presentació del conte Qui fa què amb el que, des del consistori i a través de la Taula d’Igualtat, volen oferir eines a la comunitat educativa i a les famílies per a trencar amb els estereotips en el món laboral i ajudar als nostres infants a créixer en els valors de la igualtat, la tolerància, el respecte i la llibertat de tots els éssers humans. Per aconseguir-ho, el conte, escrit i il·lustrat per autors locals, aproxima la història real de quatre joves de la comarca, la professió dels quals trenca amb aquests estereotips.

Anem, totes i tots, cap a una #NormalitatFeminista

El repte és mantenir l’equilibri entre la sostenibilitat socioeconòmica i mediambiental a escala mundial i treballar per potenciar i mantenir aquest sector després de  l’aturada convenientment necessària a causa de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19. Però aquest raonament ha de ser fent també una mirada cap a l’oportunitat que s’entreveu per posar en context i en major prescripció d’espais i indrets propers, com és el turisme d’interior i l’oferta desestacional.  

El dia 27 de setembre es commemora el Dia Mundial del Turisme, un esdeveniment anual registrat per l’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (OMT) que aquest any arrenca  amb el tema “Turisme i desenvolupament Rural”, amb el propòsit de posar en valor el turisme amb motivació i finalitat que les persones optin per desplaçar-se de les ciutats i així gaudir d’entorns naturals i rurals. Aquesta celebració vol atendre els reptes globals rellevants en l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i deliberar com la indústria del turisme coopera i aconsegueix els objectius de desenvolupament sostenible. 

Explicats tots aquests precedents, bé mereix donar a conèixer, com ja van difondre els mitjans de comunicació, que la candidatura presentada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell havia estat l’escollida per la Generalitat per organitzar, conjuntament amb la Diputació de Lleida, el  III Fòrum d’Ecoturisme, Natura i Sostenibilitat de Catalunya, que es prepara per l’abril del 2022. Estem satisfets per l’elecció del nostre territori perquè la nostra proposta ha seduït per la ufanor dels espais de comarca del Pla d’Urgell, faedora de recursos i valors ecoturístics i naturals a les terres de Ponent.  

Tenim una extraordinària oferta ecoturística, paisatgística i arquitectònica d’interès al territori. Per tant, hem d’aprofitar aquest esdeveniment impulsat per la Generalitat de Catalunya i les parts implicades, com som el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, l’Associació Leader de Ponent, el Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i els ajuntaments del Pla d’Urgell per fer una aposta cap als reptes destacats per l’Agenda 2030, però també per fer valdre el potencial turístic que tenim a la comarca. 

Des de l’ajuntament de Mollerussa hem d’aprofitar aquest Fòrum com a oportunitat  que ens permeti avançar cap a aquesta bona gestió i seguir posant en valor el territori.

Una lluita continuada que anem arrossegant de grans experiències anteriors, per posar un exemple, no és fins a la dècada dels seixanta, que la lluita de les dones va passar per  aconseguir l’equiparació entre homes i dones en la vida quotidiana. Van desenvolupar-se uns moviments feministes, d’àmplia base social, situats normalment en l’esquerra política i que tractaven de fer-se càrrec de les desigualtats socials, d’educació i de cultura existents entre les dones.

Entrats en el segle XX, les dones ja anaven ocupant espais professionals fins aleshores monopoli masculí, per quina cosa, avui ningú s’estranya si es troba davant d’una metgessa, una jutgessa o una catedràtica, cosa impensable un segle abans.

Situats ja en el present i fent-nos valdre de la commemoració del dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona, des de la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mollerussa, volem fer palès el paper de la dona en la història de Mollerussa, i també volem denunciar les condicions discriminatòries que “elles” han anat patint.

Per aquesta raó, i amb el propòsit d’aconseguir el Distintiu Municipal d’Igualtat  de Gènere, hem impulsat un camí de recerca històrica que ens ajudarà a conèixer dones vinculades a Mollerussa que van influir, a l’ombra del seu marit o per elles mateixes, a la configuració social de la nostra ciutat. Aquesta recerca històrica que anomenem “AMB NOM DE DONA” es treballarà des de l’Associació de Dones del Pla d’Urgell ALBADA i la veureu reflectida a la web http://www.albada-mollerussa.cat a partir del 8 de març d’enguany.

Volem remarcar quines han estat les problemàtiques principals a les que van plantar cara les dones com, per exemple,  les dificultats d’accés a l’educació i la manca de llibertat per escollir el seu camí.

Aquesta recerca té voluntat de fomentar canvis d’actitud en favor del respecte als drets de les dones, impulsar una consciència crítica sobre la desigualtat i crear una actitud en favor de la justícia i la igualtat de gènere. Pensem que si les dones d’avui coneixen la lluita de les seves avantpassades podran entendre el paper de la dona en la societat actual, creant un debat de reflexió sobre els estereotips de gènere que involuntàriament s’han anat transmetent des de la infància deixant clar que no hi ha barrera, pany ni forrellat que es pugui imposar i que cada vegada que una dona fa un pas, tota la resta avança cap endavant.

 “Mai hem de tolerar que aquell que ens agafa de bracet sigui el mateix que ens ensorri”. És injusta una societat que permet la discriminació i la desigualtat entre les persones, perquè totes i tots tenim els mateixos drets. Només si ens coneixem a nosaltres en el nostre interior i reflexionem sobre el perquè ens comportem d’una manera o d’una altra, serem capaços de millorar com a persones, contribuir al fet que no hi hagi discriminació i que el món sigui més just.

Amb aquesta voluntat, l’Ajuntament de Mollerussa, ha fet passos importants per convertir-se en una administració moderna i intel·ligent. Un primer pas va ser a l’octubre de l’any 2018, posant en marxa la nova metodologia de treball recolzada en l’administració electrònica com a factor de progrés i basada en el model d’administració electrònica e-SET -validada per l’Administració Oberta de Catalunya (AOC)-, la qual aniria acompanyada d’un gestor d’expedients informàtic que ajudaria  a desenvolupar-la.

Aquest pas ha comportat un canvi notori respecte al tradicional funcionament del nostre Ajuntament. S’ha apostat per una forma d’actuar diferent, homogènia per a tots els departaments, i ha estat possible gràcies, també, a l’aprenentatge, formació i canvi d’hàbits de treball de totes i tots els treballadors del consistori. S’ha assolit sumar recursos, minorar costos i enfortir les xarxes de col·laboració fent que la digitalització administrativa no sigui una trava sinó un benefici per a tothom.

Un segon pas cabdal, ha estat la creació de la nova Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC), que es va inaugurar el març del 2019. Qui abans d’aquesta data havia entrat a fer gestions a l’Ajuntament recordarà el laudable taulell de recepció on es feia el primer punt d’atenció al públic –un taulell d’atenció a la ciutadania dissenyat cap allà l’any 1968- Ara, des del fa poc més d’un any s’ha construït una OAC moderna, diàfana i pràctica, que ha permès realitzar tràmits més àgils per la ciutadania. A dia d’avui, ja s’han fet més de 10.000 atencions presencials, essent la mitjana del temps d’atenció de 12,17 minuts. Aquest temps es reduirà encara més amb el sistema de cita prèvia iniciat el passat març amb voluntat de ser encara més eficients. Tot aquest nou mètode de treball, ha potenciat l’eficàcia dels serveis que oferim. A tall d’exemple, en un any hem tingut 19.931 registres d’entrada, s’han iniciat  9.593 expedients i s’han generat 12.150 tràmits, per tant, una millora notable del nostre servei públic. Donant també valor a una manera de treballar diferent, per raó de la Covid-19, com ha estat el teletreball, que ha permès continuar treballant gràcies al procés de digitalització administrativa.

És cert que aquesta nova metodologia de treball també ha generat un volum de dades que ens ha dut a un tercer pas, i és que ja hem posat en marxa l’aplicació de l’anàlisi Big data, el qual ens ajuda a ordenar, interpretar i gestionar les dades amb ànim de millorar i oferir qualitat a les nostres prestacions com a servei públic que som.