Per a ICV les eleccions són constituents: l’inici d’un procés constituent que ens ha de portar a la creació d’una República Catalana. Per d’altres (CDCERC, i CUP) les eleccions son plebiscitàries i ajornen el caràcter constituent de les eleccions a una convocatòria posterior al 27S. I per altres (PSC, PP i Cs), les eleccions són simplement autonòmiques, encara que alguns d’aquests
partits es troben còmodes amb una visió plebiscitària i cap dels tres accepta el dret a decidir.

Compromís per la Independència expressa el seu profund desacord amb la voluntat d’excloure els independentistes que no comparteixen l’estratègia de CDC i ERC, ni permetrem ser comptats al costat del PP, Cs i PSC, ni que s’arrenglerin forces com “Catalunya sí que es pot” al costat de les forces centralistes. Les declaracions del mateix president de l’ANC, Jordi Sánchez o
bé de Raül Romeva, semblen no compartir aquesta visió sectària d’Artur Mas sobre el moment polític qui amb la intenció de guanyar una quants vots més per a la seva coalició, oblida una bona part d’independentistes que no combreguen amb la seva llista. I el que és pitjor, oblida les classes populars que van votar sÍ-sí el 9N, i els que varen participar el 9N votant Sí-No o Sí-en
blanc. Responsabilitat és treballar per la inclusió de totes les capes socials al procés i no per l’exclusió.

Inevitablement el 28 de setembre totes les candidatures que defensen la sobirania de Catalunya i el dret a decidir s’hauran de posar d’acord en definir un full de ruta definitiu al Parlament de Catalunya per això cal mantenir ponts de diàleg oberts entre totes aquestes forces pel que fa als drets nacionals encara que en l’àmbit dels drets socials mantinguem posicionaments
confrontats.

CxI demana als integrants de la candidatura de CDC-ERC, en especial a Raül Romeva, i a l’ANC i Omnium que recuperin el paper de transversalitat i de societat civil que havien fet abans de formar part d’aquesta candidatura i que facin campanya per aquesta majoria àmplia que reconeix Catalunya com a subjecte polític sobirà que té dret a decidir el seu futur. CxI es compromet a
treballar per a que aquests ponts de diàleg continuïn oberts car els interessos nacionals de Catalunya han d’estar per sobre de de totes les candidatures que es presenten a les eleccions.

Considerem que el full de ruta de “Catalunya sí que es pot” recull les principals aspiracions de Compromís per la Independència però també d’una majoria àmplia del país i de les organitzacions sobiranistes:
   a) Reconeix “la plena sobirania del poble català com a subjecte col·lectiu que pot decidir el seu futur”
   b) Aposta “per iniciar un procés constituent propi” “que no estigui subordinat ni sigui subaltern a cap altre marc”.
   c) Planteja “la ruptura del règim de 1978” i alhora contempla la possibilitat que els diversos processos constituents, el de l’Estat i     el de Catalunya puguin “interinfluir-se i afavorir-se mútuament des de la pròpia identitat de cadascun”.
   d) Proposa “la realització d’un referèndum” per decidir sobre la independència o la relació que es vulgui mantenir amb l’Estat espanyol i l’elaboració de la Constitució d’una “República catalana” ,que haurà de ser ratificada pel poble.

No cal dir, que en el moment del referèndum d’autodeterminació, Compromís per la Independència, defensarà l’opció de la independència com a millor opció, i que la República catalana sigui plenament independent.

CxI valorarà molt positivament la inclusió de Procés Constituent a la confluència, sabem que s’estan fent els esforços necessaris per conjugar totes les demandes i esperem amb molta esperança un acord tenint en compte les dificultats que el calendari electoral planteja.

Considerem que Procés Constituent aporta un valor afegit en augmentar el caràcter de democràcia participativa i el grau d’emancipació en el projecte nacional, així mateix el seu objectiu de fer confluir les esquerres casa perfectament amb el projecte de Catalunya Sí que es Pot.

Ara, avui i aquí tenim aquesta oportunitat com mai abans l'havíem pogut somniar i és necessari continuar amb aquesta mirada alçada cap a l'horitzó. L'entesa i l'encaix d'organitzacions polítiques amb cultures i tarannàs diferents no sempre és fàcil però estem més a prop que mai d’aconseguir-ho, estem oberts a tots els moviments d’esquerres i socials que vulguin afegir-se a aquest projecte inclusiu i rupturista alhora però també oberts al diàleg amb la resta de forces sobiranistes de Catalunya. Considereu-nos el vostre pont, la vostra eina i el vostre paraigua.

Resultat: a dia d’avui el CSG només rega prop de 3.000 hectàrees i actualment la desviació pressupostària és del 81%, és a dir, una obra de 1.069 milions d’euros pot acabar tenint un cost final de 1.928 milions, o més. Segons aquests mateixos articles, però també segons tècnics de diferents departaments de la Generalitat, experts i persones que han estat enquestades, sembla que davant la manca de viabilitat econòmica del projecte, la Generalitat va encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) un informe per a la seva avaluació. Si més no, a hores d’ara encara se’n desconeixen els resultats, però el que és més greu és que diversos diputats de CiU i el Govern n’hagin negat la seva existència i ens menteixin quan se’ls pregunta pel seu contingut. Per què? Què amaga aquest informe que no es vol que sigui conegut pels propis pagesos, regants i contribuents en definitiva?

Des d’ICV-EUiA, ja al setembre del 2013, vam presentar una moció durant el Debat de Política General per demanar aquest mateix informe i una auditoria dels costos del canal que fos el màxim de pública i transparent possible. També qüestionàvem el model agrícola que s’estava generant al voltant del Canal però això ja són figues d'un altre paner. Per cert, la moció no va prosperar a conseqüència dels vots en contra de CiU, ERC, PP i PSC.

Malgrat tot, com que al meu grup som tossuts i insistents de mena, vam presentar la mateixa demanda a la Comissió d’Agricultura (CARPAMN) perquè si la primera no va generar debat, ens vam assegurar que a la segona sentiríem les opinions dels diferents grups polítics forçosament. Els recomano que facin seguiment del vídeo de la comissió d’Agricultura del dia 29 de gener a la web del Parlament, no té pèrdua!

La bona notícia però és que aquest grup que represento va aconseguir que, malgrat el vot contrari de CiU, el Govern ara tingui l’obligació de lliurar l’informe del CADS als grups parlamentaris gràcies a l’abstenció d’ERC (ni als socis han pogut convèncer de la seva inexistència). La dolenta: no vam aconseguir l’auditoria pública que demanàvem, ERC i CiU s’hi van oposar. La resta de grups presents es van abstenir ja queno tenen clar que s’hagi de posar llum i taquígrafs a la despesa que ha generat el CSG: a diferència del de Panamà, la porqueria que s’amaga sota la catifa del nostre canal sí que es percep com a molt propera.

Però ja ha arribat el moment de dir prou. El cop de puny sobre la taula ja ha estat etzibat. Potser molts encara no l’han escoltat, però -no es preocupin-, aviat ho faran. El Govern sap que quan ens ho proposem els catalans i catalanes organitzem plataformes més que empoderades com ho ha estat Aturem el Fracking, com ho és la Plataforma en Defensa del Farfanya o en Defensa de la Tossa d’Algerri. Com ho són les plataformes que rebutgen futures incineradores a Juneda i al Palau d’Anglesola. No dubtin que ja en tenim l’embrió i que ens enfrontarem a aquest pou sense fons que representa el CSG, que en comptes de servir per regar, només serveix per engreixar les constructores i les butxaques dels que el gestionen políticament. En comptes de crear riquesa pel territori, genera futuribles de negoci pels de sempre. En comptes de fer de l’aigua un bé comú, en fa una mercaderia cobejable i especulativa.

Actualment ja hi ha moltes persones de les Terres de Lleida, pagesos/es, regants, regidors/es de la Segarra i de les Garrigues, sindicats, partits, associacions comarcals, territorials i nacionals com Unió de Pagesos; ICV-EUiA; Ateneu Popular Garriguenc; Ecologistes en Acció; Som lo que Sembrem; CCOO; UGT; la CUP i CGT entre d’altres col·lectius, preocupats per la manca de transparència, rigor i honradesa. Transparència per saber on han anat a parar els diners que no estaven pressupostats des d’un bon principi i que gestionats d’una altra manera ara es podrien destinar al funcionament d’aquest sistema de reg.

Des d’ICV-EUiA concretament volem que s’acabi el canal i que s’acabi ja, volem que serveixi per regar sosteniblement, volem que el CSG serveixi per crear un nou model agrícola just i respectuós amb la terra i la salut de les persones, sense transgènics. Volem una renda digna per la nostra pagesia i retenir el màxim de gent possible al territori, era aquest l’objectiu del Canal. Volem que l’aigua no es converteixi en una arma llancívola que es projecti sobre la ciutadania, els municipis i els agricultors, coaccionant-los perquè carreguin sobre les seves espatlles la nefasta gestió i els obscurs viaranys financers.

Senyora Cristina Bosch, diputada de CiU a Lleida, deixi’ns que li diguem que les ombres que tenim els que n’estem farts no són sobre si el Canal era necessari, si és una obra important o no, sinó sobre la seva GESTIÓ, així, en majúscules. Més li direm encara: sobre aquells que l’han gestionat des dels seus inicis fins ara, inclosa l’època tripartit si s’escau. No tenim por perquè nosaltres sabem que no en som els responsables però sí els que en paguem les conseqüències. Volem saber la veritat i l’encalçarem fins on calgui.