Tots aquells elements que fins ara contribuïen a generar estabilitat i una perspectiva de futur, estan en qüestió com, per exemple, l’anomenada cultura de l’esforç. Els pares d’avui no gosem assegurar als nostres fills que si estudien i treballen de valent obtindran el benefici que en vam treure nosaltres del nostre esforç. Sabem que no hi ha altre camí, però és evident que ja no dona els mateixos resultats. La cultura de l’estalvi ha desaparegut perquè és impossible fer-ho, i només cal observar el mercat de treball i els preus de l’habitatge.

Les referències tradicionals estan en revisió. El principi d’autoritat o el civisme a l’espai públic són la mostra del que parlo. Però ens debatem entre el populisme bonista d’esquerres, que tot ho soluciona amb retòrica benintencionada i més despesa pública, i el populisme ultradretà i xenòfob que atia la por com a únic argument per activar solucions tan falses com perilloses.

La clau continua estant en la moderació política. Però ha de ser una moderació valenta, que ha d’afrontar el repte del moment amb tanta eficàcia com determinació. I ho ha de fer posant el focus en la defensa del model de societat que hem construït entre tots. Una societat de drets, però també d’obligacions, una afirmació molt repetida darrerament, però que hem de començar a declinar: Tens dret a uns serveis públics i el deure de cotitzar per tenir-los. Tens dret a tenir ajudes i el deure de no rebutjar les feines que se t’ofereixen. Tens dret que es respecti la cultura i el deure de respectar la llengua i cultura del país d'acollida. Tens dret que et recullin les escombraries i el deure cívic de no embrutar els carrers. En definitiva, tens dret que et respectin i el deure de respectar... entre molts d’altres.

Volem una societat on la igualtat entre homes i dones no sigui negociable, ni per raons culturals ni per cal altra raó. On la llibertat del culte no empari cap integrisme, vingui d’on vingui. On la defensa de la seguretat pública sigui un dels puntals de la nostra llibertat individual i col·lectiva.

Totes aquestes qüestions preocupen la classe mitjana de Lleida i del nostre país, que avui se sent amenaçada i empobrida. I el que és pitjor, se sent desplaçada de la centralitat política i fora de joc, mentre el debat públic sembla més interessat únicament en dirigir-se a les minories. Cal protegir les minories i els seus drets, faltaria més, però no podem sacrificar l’atenció als interessos i les preocupacions de la majoria, de la classe mitjana, i menys quan aquesta és la que sosté amb els seus impostos aquest Estat del Benestar. Un model de benestar que ni ens han regalat, ni és barat ni és infinit.

Tothom sap, i no cal que aquest article serveixi per reblar-ho, les enormes i colossals diferències de visió i de model de País, i de vegades de ciutat, que ens distancien a Junts per Catalunya i al PSC. Aquest fet, però, no volem que condicioni en cap cas la nostra vocació de govern encara que ara ens toqui demostrar-ho des de l’oposició. No crec que tingui especial mèrit mostrar aquesta vocació quan es tenen responsabilitats de govern o quan és un pacte per al repartiment de quotes de poder, que sovint els ciutadans veuen com un simple intercanvi de cadires. Quan sí cal fer-ho, i té valor, és quan el teu benefici polític no és altre que, modestament, la pròpia satisfacció d’haver contribuït a fer avançar la ciutat.

Els acords pressupostaris són difícils de veure’s materialitzats en els primers mesos del mandat i només un seguiment dels acords permet anar veient com es va avançant. Ara, en el darrer trimestre de l’any, podem començar a retre comptes: la construcció del pavelló 5 de la Fira de Lleida, la instal·lació de càmeres de vigilància, la creació de l’Oficina d’atracció d’inversions, la reactivació del Consell de l’FP... i, la setmana passada, la constitució de la comissió mixta de seguiment per avançar en el projecte del Pla de l’Estació on, Junts en formarà part.

La nostra primera reivindicació dels pressupostos del 2024 era l’aprovació de la modificació urbanística de l’entorn de l’Estació i, després de les consideracions d’Adif (propietari majoritari de l’entorn) sobre el cost del cobriment de les vies, hem continuat treballant amb l’equip de govern per tirar endavant una alternativa que pugui fer viable el projecte que ha de prioritzar la seguretat i la seva viabilitat econòmica. Això vol dir que comencem de nou? No. Fa tant de temps que els diferents equips d’Adif i de la regidoria d’urbanisme treballen en el projecte que, en aquests moments, els posicionaments són coincidents. Per tant, moltes gràcies a tots els equips i govern que hi han estat treballant fins ara. Estem convençuts que, en breu, podrem donar més detalls sobre la proposta i el calendari.

Però les ciutats no funcionen només amb pressupostos. També són necessàries les ordenances que han de regular com sufraguen els ciutadans els serveis municipals. Érem i som conscients que, com tot acord, aquest té riscos. Com el d’adaptar la taxa de la recollida d’escombraries al cost del servei, com han fet tots els municipis de la demarcació tal i com marca la llei. És fàcil fer un discurs del no a tot sense aportar solucions realistes i sense explicar com es pensa fer aquesta distribució. Des de Junts, creiem que el millor repartiment és a partir del padró municipal però, en aquests moments, no és possible calcular-lo a partir d’aquest paràmetre. Per això s’ha afegit una transitòria en les ordenances que ha de permetre, a partir del 2027, tenir una taxa que s’ajusti al màxim al que diu la llei: Qui més deixalles produeix, més ha de pagar.

Som conscients que dia a dia hem d’anar renovant les confiances, de la mateixa manera que és necessari mantenir el perímetre polític que et dona sentit com a proposta política. Un perfil que ha de saber mantenir la coherència en els plantejaments i la capacitat de negociació i pacte per complir amb la nostra vocació al servei del progrés de la ciutat. Així de senzill i així de complex.

Aquesta és la manera d’entendre la política municipal que tenim a Junts per Lleida. Som i ens sentim socis de la ciutat i aquest principi és el que ens inspira. Volem que la nostra tasca d’oposició sigui, sobretot, útil per als ciutadans, propositiva i constructiva. I, si cal assumir riscos, els assumirem. Un partit de govern ho demostra quan està a l’oposició. 

Són moltes les causes que expliquen els motius d’aquesta situació: un contracte de neteja de fa 18 anys, de l'any 2006, que ara treballa amb maquinària obsoleta i ofereix una plantilla insuficient; una ciutat amb barris amb diverses singularitats; una recollida selectiva poc dimensionada per una ciutat que ha crescut en població i dimensió i l’incivisme d'alguns ciutadans que no respecten l’espai comú i que augmenta la degradació dels nostres carrers i barris. Tot plegat, provoca una frustració creixent envers el nostre entorn.

Les solucions a aquesta situació són clares i tots ens hi hem de sentir interpel·lats, ciutadans i administració.

Els reptes per capgirar aquesta situació són molts grans. Per una banda, el repte de la sostenibilitat. Trobar l'equilibri entre l'eficiència mediambiental i l'adaptació a les necessitats concretes dels barris i dels seus veïns. Lleida, amb diverses singularitats urbanístiques, d’habitatges diferents, socials... i una Horta que compta amb més 3.000 cases disseminades, ha d’aconseguir implementar un sistema d’escombraries, que més enllà de posicions dogmàtiques, permeti als seus ciutadans fer aquesta recollida selectiva amb les màximes facilitats possibles. Només així podrem aconseguir la complicitat necessària per fer front al repte que se’ns encomana.

I m’atreveixo a afirmar que la recollida de les escombraries, amb la implantació del porta a porta en alguns barris, ha patit d’aquest mal. Molta ideologia, massa, i poc reconeixement de les especificitats que en cada barri condicionen l’eficàcia del servei amb l’aplicació taxativa d’un model que se sosté sobre el paper però que, en la pràctica, ha tingut un impacte negatiu que evidencia la seva inviabilitat i, per tant, la seva eficàcia. Les polítiques públiques i la gestió dels seus residus és un dels reptes més importants per a una comunitat. I s’han de pensar a escala humana. Què vol dir? Cal tenir en compte si és assumible per a la majoria dels veïns o, si per contra, es converteix no només en una incomoditat sinó que provoca efectes contraris en la seva aplicació.

Als veïns se’ls poden demanar certs esforços, però no tant com per trasbalsar de manera permanent els seus hàbits diaris. La societat s’ha d’adaptar a nous hàbits? Sí, si a canvi es genera un guany tangible més enllà de les dades que s’utilitzen per justificar discursos i models que no casen amb la percepció social de la realitat. Convé pedagogia, facilitats i un ritme d’aplicació que faci assumibles aquests esforços que, en el fons, ningú no es nega a fer. Cal escoltar i posar-hi creativitat per trobar les solucions que millor s’ajustin a les especificitats de cada barri i estar disposat a combinar models i evitar complicar la vida als veïns a l’hora de col·laborar en la millor gestió dels residus. És bo quan des de la política s’aporta visió i transformació al servei d’un futur millor i encara és millor quan ho fa situant-se de costat de la comunitat que representa i serveix per no caure en l’error de pensar que es pot prescindir del seu criteri.

El nou contracte de recollida d'escombraries ha de permetre que, en el futur, l'avenç tecnològic permeti una bonificació econòmica a aquelles famílies que reciclin millor. Aquest ha de ser el camí!

I per acabar, civisme, civisme i més civisme. És imprescindible modificar les ordenances i augmentar la formació cívica i viària. Les infraccions han de ser penalitzades perquè l’espai públic és de tothom. Només així, amb més i millor neteja, més i millor recollida i més civisme comentarem, quan tornem de viatge, quines ciutats més maques hem visitat però, sentirem orgull de Lleida i ens direm: que bé que s’hi està a casa!

A més, l’any 2018 es va instal·lar, com a prova pilot, el sistema Porta a Porta en alguns barris de la ciutat. Durant aquest sis anys, alguns veïns i veïnes han participat de la recollida selectiva a partir d’un sistema que ha estat mal dimensionat, amb poca formació i sensibilització i que s’ha dut a terme sense el seu vistiplau. L’error de la recollida porta a porta va consistir en incorporar aquest model de recollida a Pardinyes i Balàfia, dos dels barris amb més població, amb acumulació d’escombraries al carrer, els requeriments horaris, les olors i la sensació de brutícia constant. Aquesta situació ha molestat els veïns que tenen tota la predisposició a col·laborar amb la tria selectiva de la brossa, sempre i quan fer-ho no els compliqui la vida en excés. La millor gestió de residus és aquella que es fa amb la complicitat dels ciutadans i tenint en compte les singularitats de cada barri.

Amb el nou contracte de neteja, que s’haurà d’aprovar en 18 mesos, això ja haurà canviat. En aquest darrer ple, s’ha aprovat una pròrroga de la concessió de neteja que servirà per definir i posar en marxa un model de recollida de la brossa que acabi amb el Porta a Porta a Pardinyes i Balàfia i que millori les condicions de recollida en altres zones, com ara Ciutat Jardí. Hem comprovat que, tot i la voluntat de reciclar, aquest sistema no és perfecte i també cal tenir en compte que les dificultats en la classificació de residus a les plantes de recepció augmenta el cost del model. Volem concentrar-nos en la solució, més que recrear-nos en els problemes, repensant l’actual sistema per fer-lo més eficient des del punt de vista de la tria selectiva i, de l’altra, fer-ho en complicitat amb els ciutadans i les ciutadanes de Lleida. Totes i tots volem crear les condicions per assolir la màxima eficàcia de la recollida selectiva, però potser no tots som conscients que la única fórmula viable és aquella que es fa des de la pedagogia i no des de la imposició ideològica, la que posa facilitats als ciutadans i no els genera molèsties poc suportables.

Només cal ser una mica humils, escoltar els veïns i les veïnes, conèixer altres experiències d’èxit i aprendre dels professionals que porten anys aportant solucions pràctiques. Això és el que cal que fem i el que volem fer des de Junts.

L’aprovació dels pressupostos esdevé un moment crucial per a la vida municipal, un marc en el qual s’han de determinar les prioritats per al desenvolupament econòmic i social d’un municipi. Junts hem volgut donat un pas ferm cap a la construcció d'un futur de progrés i compromès amb la ciutadania, amb projectes com ara el Pla de l’Estació, el pavelló 5 de Fira de Lleida, l’Oficina d’Atracció d’Inversions per als nostres polígons (especialment el de Torreblanca-Quatre Pilans), la promoció de la marca Horta, el Pla Estratègic de l’Esport o la restauració de l’Església de la Sang, la lluitar contra el fracàs escolar, la cohesió social, la neteja, la seguretat i la mobilitat, treballar per l’orgull de ciutat amb un nou Museu d’Història i per aconseguir que la Seu Vella sigui Patrimoni de la Humanitat.

La primera reunió amb l’equip de govern ha estat un punt de partida fonamental per establir les bases de treball i, sobretot, per garantir el seguiment efectiu dels punts compromesos en l’acord de pressupostos del 2024. Aquestes trobades representen el compromís de continuat de Junts amb una gestió activa, transparent, responsable i enfocada en les necessitats reals dels lleidatans i lleidatanes.

És important recordar que Junts serem exigents en el compliment dels terminis establerts per avançar en els diferents projectes. No es tracta només de promeses, sinó d'una acció decidida per impulsar el creixement, el benestar i la millora de la qualitat de vida. El rigor en la planificació i l’execució dels projectes és essencial per garantir un progrés real i tangible.

La dinàmica de treball establerta entre Junts i el PSC és un signe clar del compromís amb la cooperació i el diàleg per avançar en les línies del pacte. La col·laboració entre forces polítiques és fonamental per aconseguir un consens sòlid que ens permeti impulsar les accions més beneficioses per a totes i tots.

Els veïns i veïnes de Lleida poden confiar en la nostra dedicació, responsabilitat i escolta activa de les seves demandes, per portar endavant els compromisos adquirits i treballar incansablement per una ciutat millor

Aquesta nova etapa marca un camí de col·laboració i progrés, on el diàleg, la determinació i l’exigència seran les eines fonamentals per aconseguir una Lleida més pròspera i inclusiva per a tots els seus habitants.

Molts cops ens referim a Lleida com a la segona capital de Catalunya, i des de Junts estem convençuts que, en molts aspectes, som la primera ciutat del país. Reivindiquem l’orgull de lleidatanisme, i des de la nostra contribució en positiu, volem fer possible les oportunitats que tenim per a crear riquesa, ocupació i benestar.

Junts estem decidits a fer honor a aquesta responsabilitat i seguir treballant per un futur millor, perquè som i serem socis de la ciutat.

El voluntariat és molt més que un acte altruista. És una expressió de solidaritat i un motor vital per a la societat. Quan ens involucrem en activitats voluntàries, en realitat ens enriquim personalment i contribuïm al teixit social que dona vitalitat a la nostra ciutat. La satisfacció de saber que has estès una mà amiga, d'haver millorat la vida d'algú o d'haver col·laborat en la construcció d'un entorn més just és impagable. És vital entendre el voluntariat com una expressió de valor humà, i com a tal, ha de ser una prioritat de les polítiques públiques que reconeguin i promoguin la seva pràctica entre la ciutadania, especialment entre els i les joves, el futur de la nostra ciutat.

A Lleida, tenim la sort de comptar amb un teixit associatiu i solidari molt ric i divers, que compta amb la participació de centenars de persones voluntàries que col·laboren amb diferents entitats socials. Aquestes entitats són una font d’inspiració, de solidaritat i empatia que enforteixen els llaços de la nostra comunitat. El seu paper fonamental ens recorda que, junts, podem aconseguir grans fites.

Per això, des del grup municipal de Junts apostem per seguir impulsant el voluntariat a Lleida, incrementant la dotació econòmica a entitats del tercer sector, treballant de la seva mà, creant sinergies i facilitant el seu creixement i impacte per seguir avançar cap a una ciutat més solidària i cohesionada, en benefici de tots els lleidatans i lleidatanes. Hem de valorar, acompanyar, protegir i oferir oportunitats de formació als nostres voluntaris i voluntàries. Hem de seguir fomentant la participació i la implicació dels lleidatans i lleidatanes per millorar-ne la qualitat de vida, especialment dels més vulnerables i desfavorits.

Junts seguirem treballant per fer de Lleida una ciutat més humana, donant suport a aquesta tasca social que ens enriqueix com a de manera individual i col·lectiva, centrant els nostres eixos fonamentals en la cohesió social, la inclusió i la diversitat.