En la seva intervenció, establia com a principal prioritat la flexibilització de mesures per poder activar el mercat laboral de proximitat: "suficient mà d'obra en l'actual conjuntura per part de la població propera als llocs de producció".

L'endemà, el mateix ministre subratllava als diferents consellers d'agricultura de les Comunitats Autònomes que en cap cas es plantejaria l'establiment de corredors per tal que treballadors poguessin desplaçar-se d'una part del territori de l'Estat a una altra: "Perquè estem tots sotmesos al confinament per evitar l'expansió de la pandèmia. I, per tant, és imprescindible restringir la mobilitat".

Però el 18 d'abril, la premsa lleidatana publicava que, en una interpretació més flexible de la regulació aprovada per la Moncloa, Lleida podia rebre temporers de tota Espanya i de la resta de la UE. El fet és que, avui, el nombre de treballadors arribats des d'altres territoris per la campanya de fruita a Lleida es compta per milers. S'ha obert el corredor agrari, amb el consegüent risc que suposa l'arribada de molts treballadors en un curt espai de temps, i en plena crisi sanitària.

En la majoria dels casos són treballadors contractats per empresaris agraris a través d'ETTs, als quals se'ls ha de procurar un allotjament en condicions i garantir les mesures de distanciament social i higièniques exigides per la llei.

L'obertura del corredor agrari afavoreix també l'arribada de persones en situació administrativa irregular, que es traslladen d'una comunitat a una altra per provar sort i mirar de trobar feines esporàdiques, ja que la seva situació no li permet massa més. En arribar, conformen una població fluctuant que, malauradament, com que no tenen ni contracte de treball ni allotjament, improvisa assentaments en condicions de vida bastant precàries. Segons l'àrea d'immigració del Consell Comarcal del Segrià, en la campanya de 2019 es van crear 37 assentaments on, després de la distribució d'aliments, la majoria d'intervencions realitzades tenien a veure amb qüestions d'higiene i salut pública.

Si una cosa està clara, és que l'actual escenari està suposant el fracàs de la proposta de flexibilització laboral del govern de l'Estat: no s'ha aconseguit activar la borsa de treball local, no s'ha restringit la mobilitat per evitar el "corredor agrari" en plena crisi sanitària i tampoc s'ha tingut en compte la situació de vulnerabilitat i precarietat dels treballadors sense papers.

Ja en el seu moment, vam avisar que les mesures resultarien clarament insuficients i que en moments d'excepcionalitat, calien mesures excepcionals. Entre les diferents propostes que el grup republicà vam traslladar al ministre, n'hi havia una que era fonamental: la regularització permanent d'aquelles persones que estan en situació administrativa irregular. Proposàvem rebaixar l'actual exigència de contracte de 12 mesos per a l'adquisició dels permisos de treball i de residència, a un de 3 mesos. Això hauria permès poder contractar treballadors, avui en situació irregular i que habitualment resideixen en els nostres municipis, i ampliar la borsa de treball per fer front a la demanda de la campanya.

Itàlia i Portugal s'han avançat en ple COVID-19, i per poder cobrir la demanda de treballadors agraris i domèstics han aprovat una regularització excepcional i massiva, tot i que malauradament només té caràcter temporal.

En canvi, el govern espanyol, no ha donat cap resposta a la demanda feta per multitud de col·lectius i perpetua la situació irregular de milers de persones que viuen en condicions indignes. I, el que és més greu, permet un model d'explotació que vulnera tots els drets laborals.

Està vist que la COVID-19 no està afectant a tothom per igual.

Si analitzem la partida pressupostària dedicada a la secció d’agricultura aquest 2018, la major part del pressupost prové de les aportacions de la política agrària comuna.

Fora de les despeses de funcionament ordinari, les partides operatives que aporta l’Estat i que representen transferències corrents, inversions reals y transferències de capital, suposen un 20,3%  enfront del 79,7% que sufragarà la Unió Europea.

Del pressupost operatiu del 2009 i 2010, l’estat espanyol assumia aleshores el 30-35% de les inversions reals, xifres que s’han anat reduint progressivament fins a assentar-se pràcticament a percentatges propers al 20% en els darrers exercicis.

Per tant, l’Estat ha renunciat a invertir en polítiques agràries pròpies que suposarien, sense cap mena de dubte, una millora significativa del sector, i en canvi avui es limita a gestionar el gruix dels fons comunitaris.

La congelació d’inversions en projectes tan cabdals, com per exemple, els Plans de Desenvolupament Rural (PDR), deixen prou clar que els pressupostos generals de l’estat per al 2018, una vegada més, eviten fer efectiva la reforma agrària, alhora que menystenen reptes com la competitivitat de les petites i mitjanes empreses agràries familiars, temes com la cohesió social, l’equilibri territorial, polítiques de sostenibilitat, els efectes del canvi climàtic o la despoblació de les zones agrícoles.

Des del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congreso manifestem un interès especial en l’assignació d’una nova partida per als pressupostos del 2018 de 4 milions d’euros de crèdit per al sector hortofrutícola, en el capítol de transferències de capital a empreses privades. No volem, ni podem permetre que aquesta assignació beneficiï només a l’agroindustria sinó que demanem que es prioritzi la petita i mitjana empresa agrària familiar.

De totes maneres, també mostrem el nostre desencís pel baix nivell d’execució pressupostaria en el sector agrari. Un fet que fa anys que es va repetint i, per molt que el govern espanyol s’ompli la boca afirmant que les coses seran diferents, molt ens temem que aquest any tornarà a ser així.

Ja fa massa anys que els diferents governs d’Espanya han renunciat a dur a terme la reforma agrària que el país necessita i aquests pressupostos són un clar exemple de que no hi ha una voluntat real de fer cap canvi en aquest sentit.