Apostem per una Horta de Lleida implicada. Per això, proposem un pla estratègic fonamentat sobre 4 eixos: reforçar la seguretat, millorar el manteniment dels camins de les partides, fer arribar tots els serveis bàsics a l'Horta i potenciar-ne la seva identitat. El PP Lleida estem compromesos amb la seguretat de les persones i la propietat privada. Per aquest motiu, volem revisar el conveni de seguretat que data de 1999. Des de llavors, han transcorregut 22 anys. Durant tot aquest temps, a l’Horta hi ha hagut molts canvis que evidencien la necessitat de reforçar-ne la presència policial les 24 hores al dia, amb unitats policials específiques, ja que sense seguretat, no hi ha llibertat, ni a l’Horta ni enlloc.

Pel que fa al manteniment i desbrossament dels camins públics i veïnals, reivindiquem el treball del dia a dia, com els dels nostres pagesos i ramaders. No parlem de grans obres o infraestructures, sinó de tenir cura de la neteja i manteniment dels camins de les partides i millorar-ne la senyalització. Demanem reforçar la seguretat viària perquè els camins no és converteixin en accessos secundaris d’entrada a la ciutat.

Volem fer arribar a tota l'Horta els serveis bàsics com la Internet, l’aigua, la recollida de brossa i, a més, d’ampliar el servei de TAXIS-HORTA a totes les partides. Ens comprometem a estudiar les balances fiscals, en el sentit de conèixer si els impostos que paguen els veïns de l'Horta reverteixen en forma de serveis i inversions o, pel contrari, existeix discriminació.

L’Horta és tradicions, costums, persones, vida. Per això, volem potenciar-ne la seva identitat. L'Horta és patrimoni de tota la ciutat. Insistirem en promoure iniciatives destinades a fer-ne prevaldre el valor històric, patrimonial, humà i econòmic.

Proposem millorar espais emblemàtics que estan abandonats i necessiten inversió, com per exemple, el Mirador de Rufea, la Font natural Quatre Pilans, al terme de Grealó; la conservació de tantes Masies, el Mirador del Camí la Mariola, la Cabana de Volta de Sant Just del Molí de Cervià de Grenyana i una llarga llista.

També, el nostre gran repte i compromís. No puc ni vull oblidar la gent gran que viuen a l’Horta i que han contribuït amb el seu treball diari i constant a què avui sigui l’Horta viva que coneixem. Per això, els hem de retornar la seva gran tasca, construint una residència de dia per la gent gran, ja que l’envelliment de la població que hi viu és un fet, cada dia, més real i existent. No podem permetre que la nostra gent gran marxi del territori. Elles i ells l’han fet viva i possible. Per tot, apostem per l’Horta, pels que hi viuen, també pels que hi treballen, per les nostres tradicions i costums arrelades, i per dignificar-la.

El nostre compromís ho és també amb les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat. Apostem per un pla per Sucs que inclou inversions en el poliesportiu, en els camins, en jardineria i un servei de taxi per als veïns que necessiten desplaçar-se als centres sanitaris de Lleida. Simultàniament, defensem un projecte per Raimat: arranjar les zones verdes i enjardinades, millorar el carrer les Escoles, millorar el clavegueram dels carrers Ronda i l’Estació, substituir els contenidors danyats, entre d’altres.

Ara, és el moment. Pensem en les persones, en clau de ciutat, en la bona gestió, planificació i organització. Apostem per una #Lleidaimplicada amb l’ Horta, Sucs i Raimat com a pulmó verd i estratègic per a la ciutat.

Enguany, us vull demanar que pugueu generar confiança en els lleidatans i lleidatanes perquè creguin, amb fermesa i convicció, que el projecte de #Lleidaimplicada és la seva millor opció de present i futur.

Com bé sabeu, Melcior, Gaspar i Baltasar, el projecte polític de la #Lleidaimplicada respon amb excel·lència a tots els vostres pensaments i accions. Breument, us informo que el propòsit es basa en fer una Lleida millor per a la ciutadania. Una ciutat sostenible, més bella, més cívica i segura, inclusiva, amb una alta ocupació, defensora dels drets de la infància, solidària amb la gent gran, amb oportunitats pel jovent i per la seva emancipació, que en proogui l’accés a l’habitatge, amb suficients recursos i ajuts pels més vulnerables, amb erradicació a tot tipus de violència, d’accés i ampli ventall a la cultura i l’oci, entre d’altres.

Confio plenament en què Lleida tirarà endavant. Que la #Lleidaimplicada, fruït de molt treball, es guanyi la confiança de tota la ciutadania. Desitjo que Lleida esdevingui tot un referent territorial, social, econòmica i cultural. I, sobretot, un exemple de convivència pacífica.

Porto anys treballant-hi perquè aquests propòsits puguin fer-se realitat. Sabeu que quan era petit ja us els feia saber i, ara més que, mai se que és possible. Us prometo que no em donaré per vençut, malgrat els obstacles i pressions contràries allunyades del bé. Estic convençut que si tingués l’oportunitat de donar sentit pràctic al cent per cent al projecte, fruït de molt treball en equip, experiències, reflexions i recull de moltes veus, seria la gran majoria de lleidatans i lleidatanes que sentiren goig i sabrien que veritablement valia la pena. Perquè tot el que s’hi diu és cert, no són eslògans, meres campanyes polítiques amb data de caducitat. És un projecte oposat a tot tipus d’egocentrisme i interès particular, que s’ha anat construint des de moltes mirades i aportacions, parteix dels ulls d’infant, des de la bondat d’oferir un millor benestar a les persones, perquè s’ho mereixen. Per tots, estimats Reis Maigs d’Orient, m’adreço a vosaltres.

Molt agraït, us duc al cor.

No sóc un polític darrera una taula de despatx, o sols assegut a una cadira als plens, tinc la plena convicció que únicament des de la proactivitat poden emergir els canvis positius que Lleida, la ciutat que estimo, necessita.

Implicació significa fer de la nostra ciutat una Lleida millor, per i al servei de les persones. En aquest sentit, el projecte de la Lleida Implicada, és construeix, avança i s’esmena en el seu dia a dia. Per aquest motiu ja, a data d’avui, us faig a continuació un petit avenç i de mode resumit d’alguns dels eixos bàsics d’actuació:

Seguretat Ciutadana. No pararem d’insistir fins a aconseguir que es facin convocatòries d’accés a la Guàrdia Urbana, convocant un bon nombre de places. Així mateix, a l’augmentar la plantilla base, caldrà reconsiderar el fet de convocatòries públiques de promocions verticals, pel que fa a càrrecs de comandament interns. També, valorem com a imprescindible dotar la Guàrdia Urbana dels recursos materials i dels equipaments necessaris.

La manca de seguretat a la nostra ciutat és més que evident, amb dades suficients per objectivar-se, d’acord a l’augment de robatoris, furts, ocupacions il·legals, augment d’agressions sexuals.

Urbanisme i Mobilitat. Insistim en la supressió de totes les barreres arquitectòniques que puguin haver a Lleida i que, en conseqüència, generen un obstacle per aquelles persones amb discapacitat física i/o amb mobilitat reduïda. Altrament, volem implementar un rigorós control viari que té com a prioritat una conducció sana i erradicar-ne la sinistralitat.

A més, som defensors de promoure la mobilitat, fent ús dels transports públics i el que implica disposar de més freqüències de totes les línies de bus, en especial atenció als barris i nuclis perifèrics, potenciant la connexió d’aquests amb el centre de la ciutat.

Lleida, com a capitalitat. És un fet real i històric que sempre ha estat considerada la Ventafocs de Catalunya. Volem una Lleida líder, reforçada, amb identitat i veu pròpia. Per tot, incidim en què la clau és generar riquesa local. És necessari revitalitzar el comerç de barri i proximitat. També els mercats municipals, alguns d’ells en procés de deteriorament  i “finit”. Acabar amb els cementiris de persianes abaixades, que l’actual Govern no està posant solució. Apostem per uns polígons industrials a l’alçada del nostre teixit empresarial i productiu.

Des del PP volem crear la “marca de Lleida” i obrir la nostra ciutat al món: productes, béns i serveis, coneixement, el capital, la tecnologia, innovació. Una marca de qualitat i reconeguda.

Com bé sabeu, un dels punts més forts i importants del meu treball: els barris. Tots i cadascun dels barris de la ciutat; i cobra un pes i rellevància especial d’on soc descendent: l’Horta. Actualment, estem elaborant inventaris de les deficiències que es detecten en cadascun dels barris i partides de l’Horta. A partir d’aquí, plantegem mesures d’actuació immediates.

També, saber que la Lleida Implicada és la Lleida que es sensibilitza i posa mesures per pal·liar els efectes del canvi climàtic. La Lleida Implicada també és social, al servei de les persones, allò que l’actual Govern deixa de banda, que és la Lleida que ha d’emmirallar-se en l’Estat del benestar, en la protecció sense límits als drets dels infants, en la joventut i oferir més oportunitats formatives, laborals, perquè ells són el futur. Per tant, tolerància zero front qualsevol tipus de violència, maltractament infantil i abusos sexuals infantils.

La Lleida Implicada que us presento i ofereixo és pròxima als ben anomenats “feliços anys 20”. La realitat actual és contrària i feixuga. Donar continuïtat a l’actual Govern és ser més prop que mai del crack del 29.

Quan l’emperador es va emprovar els inexistents vestits, fets a mida, va dissimular, fent veure que se’ls veia, per por a no ser jutjat com a incrèdul i, més, després que els seus propis deixebles i seguici l’elogiessin d’elegant. Mai ningú dels seus es va atrevir a explicar-li la realitat, a dir-li que la tela de la roba era inexistent. Fins que un dia els infants que, com bé sabeu, sempre diuen la veritat, van exclamar entre el públic que l’emperador anava despullat i el poble va explotar a riure.

El conte del “Vestit nou de l’Emperador” per analogia és quelcom aplicable a la nostra ciutat. L’emperador, el Sr. alcalde i els seus deixebles, regidors, la seva comparsa, li neguen la realitat. Així, fan pública una enquesta en la qual es diu que la Lleida del totpoderós emperador és una ciutat segura i poc conflictiva. Li han fet un vestit-una enquesta a mida.

Del CIS de Pueyo es desprèn que els carrers, places i barris de Lleida són oasis de la seguretat, la calma i la tranquil·litat. En l’oasi del totpoderós no existeixen robatoris o furs a la falda del castell, violència o intimidació en alguns barris, foscor i percepció d’inseguretat en algunes places, tumults  i llançament de cadires i mobiliari urbà en carrers cèntrics de la ciutat i, per descomptat, en la seva realitat paral·lela tampoc existeixen agressions d’arma blanca.

Si l’emperador no vol veure la realitat i qui té al seu costat no li vol explicar per por a perdre el seu poder, allà ells. Ara bé, que no ens enredin en les seves pel·lícules virtuals i fantasioses. Suposo que això de veure la ciutat des del seient i finestreta del cotxe reial (oficial), amb guardaespatlles, dona una visió més reial i fantasiosa, que real a peu de carrer. Volien canviar Lleida, però s’han quedat amb allò que els hi és còmode i ens han canviat a pitjor allò que funcionava. La vida a Lleida és més difícil pels ciutadans, però més fàcil pels que prometien canvi.

Ara bé, els de la #Lleidaimplicada no volem que ens converteixin en ciutadans de segona, deambulant d’una ciutat bruta, deixada i on l’incivisme crida a més incivisme. 

Apostem  perquè Lleida esdevingui una ciutat segura i erradicar en la mesura del possible conductes delictives i incíviques. Exigim el compliment de les normes, més presència i coordinació policial al carrer i posar fi a la multireincidència. Ens neguem a normalitzar l’oasi de l’emperador.

Que la por a la dissidència no us impedeix veure la realitat i dir les coses més obvies. Tot i que l’entorn és hostil el poble lleidatà és llest.

Davant d'aquest fenomen cal ser conscients que estan generant alarma social i, per això, cal erradicar les conductes delictives com més aviat millor. En democràcia, el ciutadà confia als poders públics la seguretat.

Dit sigui per endavant tot el nostre suport a tots els cossos i forces de seguretat a Lleida, pel seu treball incansable, sovint invisible i amb precaris mitjans materials al seu abast i escassetat de recursos. No obstant això, continuen defensant els nostres drets. La seva tasca mereix el nostre reconeixement i suport, per vetllar per la nostra seguretat i la de les nostres famílies.

Molts joves i les seves famílies tenen por, però també moltes persones grans se senten insegures: hi ha barris a la nostra ciutat “ocupats” per bandes i colles que roben i intimiden. Tots sabem que és recomanable evitar determinades zones a hores concretes, ja que la delinqüència s'apropia dels carrers davant de la manca d'efectius policials. Tota persona té dret a transitar per qualsevol carrer i zona de Lleida amb total seguretat i quan no és així és que alguna cosa falla i cal mitigar-ho.

Hi ha un problema de multireincidència, que genera impotència entre els ciutadans i la policia. Uns veuen com els roben, els policies els detenen i, a l'estona, surten de les comissaries o jutjats per tornar a robar, cosa que demostra les fallades del sistema. Hi ha una dificultat que cal resoldre aviat perquè correm el risc de ruptura entre l'enllaç que hi ha entre la seguretat de les persones i la convivència democràtica. Els carrers són de tots. No uns quants. No podem viure aquesta amb por i amb percepció d'inseguretat.

Una societat no pot permetre la delinqüència com a mode de vida o professió, sigui qui sigui qui ho faci. Una democràcia ha de comptar amb elements legislatius per acabar amb la multireincidència i crear un ambient propici i adequat per a la convivència pacífica de les persones.

Per això, els governants han de posar més èmfasi en el desenvolupament de les tasques de prevenció i control dels factors que generen violència i inseguretat. No ser conscients del problema generarà més sensació d'inseguretat i impotència. Som a temps, però no podem deixar la solució a les mans dels grups d'esquerres que arrosseguen la ciutat des de fa més de quaranta anys perquè seria tant com deixar els llops a cuidar les gallines. El grup municipal popular a la Paeria apostem per una Lleida segura, perquè la teva seguretat m'importa, ens importa. 

Tenim un govern municipal que, tres anys després, no s'ha reunit, encara, amb cap alcalde o alcaldessa de la franja amb l'Aragó, ni tampoc amb empresaris aragonesos, ni ha liderat cap cimera lleidatana - aragonesa. Qui no cuida les relacions econòmiques, comercials i humanes amb el seu entorn es destrueix a si mateix i condueix el seu poble a la irrellevància absoluta. No els demano que renunciïn als seus principis ideològics, seria massa demanar, però sí que pensin en l'interès dels nostres veïns que no es mereixen la seva curta mirada. 

Les empreses no poden ser víctimes de laboratoris ideològics o partidistes, tampoc d'administracions més preocupades per encrostar-nos amb burocràcia administrativa, que per agilitzar els tràmits per emprendre un negoci. Per això, les empreses lleidatanes, senyors governants de Lleida, marxen buscant la seva supervivència i s'instal·len allí on són millor acollides. 

Vivim en una ciutat on les esquerres ens han acostumat a conviure amb la inseguretat, l'abandonament, la deixadesa, la brutícia, convertint-nos en ciutat amiga dels okupes, però no dels inversors, que paguem més IBI que ningú, per exemple. El conformisme dels nostres dirigents evita que aprofitem la nostra estratègica ubicació com a atracció d'oportunitats. Recordeu, Lleida és la porta d'entrada a la resta de Catalunya i som la porta d'entrada a la resta d'Espanya i Europa. 

En la Primera Jornada Econòmica Lleida – La Franja que, el grup municipal popular a la Paeria vam organitzar el passat mes de setembre a la Llotja, amb la participació d'entitats empresarials, veïnals i polítics lleidatans i aragonesos, vam alertar de la situació que estem travessant, així com del present i futur de les nostres relacions econòmiques i oportunitats empresarials. I, em pregunto: d'entre els qui ens governen, quants han endegat negocis, generat riquesa, pagat nòmines o el rebut d'autònoms? Després lamentem perquè creix la desafecció entre els ciutadans i els que ens pretenen mal gestionar el dia a dia. Si en lloc de decidir sobre recursos públics ho fessin sobre diners d'empreses privades, més d'un es quedaria sense feina. 

Tenim molts reptes per aturar la fuga d'empreses lleidatanes a l'Aragó i evitar que Lleida es converteixi en una ciutat dormitori encapsulada en el passat. Però els resumeixo tres 

Considerem necessari l'implementació d'un conjunt de mesures per recuperar-lo i dignificar-ho. Volem posar el Centre Històric sobre la taula, en el debat polític i social de Lleida. Posar fil a l'agulla per prendre decisions en benefici del barri, dels qui hi viuen, dels qui hi treballen, dels que s'hi passegen i en resum pel conjunt de la Ciutat. Atès l'increment de la degradació d'algunes zones del barri, més les reiterades okupacions d'immobles, la qual cosa ha derivat en un augment del vandalisme, venda i tràfic de substàncies estupefaents i d'altres actituds incíviques al Centre Històric alhora que inseguretat ciutadana. Per tot plegat, cal posar-hi fi. 

Per això, el grup municipal popular el passat mes de maig vam presentar una moció amb 17 propostes, un Pla Especial per recuperar el Centre Històric. La moció es va aprovar per unanimitat i creiem que ha de ser el punt de partida per construir un projecte comú, deixant de banda les nostres llegítimes aspiracions ideològiques i/o polítiques per treballar plegats per objectius de bé comú. Per aquest motiu, al Ple de l'estat de la Ciutat vam allargar la mà al govern per adquirir compromisos per Lleida en aquest àmbit. Veure'm si agafen el guant o si tot segueix com fins ara, en decadència. Tant de bo es pugui dur a terme aquest projecte, que creixi, que es puguin estendre a altres barris i que es generi il·lusió per donar color a la nostra ciutat. 

Entre els objectius d'aquest Pla es troben, entre d'altres, la consolidació de la protecció dels edificis i espais històrics, la facilitació de la recuperació de les activitats econòmiques, la renaturalització i potenciació de la infraestructura verda, la dinamització del turisme cultural, la revalorització de l'espai públic i els equipaments, l'increment de la iniciativa i capacitat de gestió pública-privada, la consolidació de la qualitat de vida. 

A més, cal aprovar un Pla Director de Serveis Socials consensuat, amb un increment dels agents socials professionals intervinents, alhora, que inclogui major presencia i coordinació policial als carrers per la detecció de conductes delictives, compliment de les ordenances municipals per evitar la venda ambulant, posar en funcionament de forma immediata les càmeres de seguretat ja instal·lades, revisar i millorar la il·luminació dels carrers, control dels establiments existents i dels seus serveis prestats, higiene acurada de la via pública, atenció especial a la gent gran que resideix des de fa molt temps al Centre Històric i viu angoixada i atemorida per culpa de veïns que no es comporten cívicament, quantificar tots els solars edificables i busca, conjuntament, amb els seus propietaris una possible dinamització, instar a la creació de la figura de màxim responsable/coordinador del Centre Històric. 

La moció que es va aprovar ha de facilitar la protecció, ordenació i regeneració del centre històric i del seu entorn urbà, conservant la història i l'essència del barri davant de futures actuacions urbanístiques. Per aquest motiu volem implicar-nos en la revitalització, transformació i recuperació del casc antic de Lleida, per posar-lo al servei de les persones i de la Ciutat. Som i volem un Centre Històric digne. 

Agraeixo la feina que totes les persones i entitats efectuaran, implicant-se de valent en la organització del Pla Municipal d’Acollida de Persones Temporeres per a l’any 2021. La seva bona voluntat i una tasca professional de qualitat és el millor que tenim. La seva feina supleix la inexistent gestió municipal i una deficient política.

Escric aquestes línies desitjant equivocar-me, però molt em temo que el caòtic govern de la Paeria, aquest any també, és i serà incapaç de liderar una solució a la greu situació, que any rere any, vivim a Lleida. Una situació que esdevé un mal crònic. Ni socialistes abans, ni el decebedor tripartit ara, han sigut i són incapaços de resoldre. Així doncs, tornarem a ser testimonis actius de situacions que indignifiquen la condició humana i que respon a una societat que no vetlla pel benestar dels seus conciutadans. Una Lleida a les antípodes de l’Estat del benestar. Tots recordem i tenim present un bon nombre de persones dormint al carrer, concentracions a la Plaça del Dipòsit i la indignació dels veïns del Centre Històric impotents. Amb raó.

A Lleida, ens quedem afònics perquè ningú ens escolta, per començar pels qui ens prometien una Lleida valenta i s’han perdut en el seu propi laberint. Ben lluny d’aquest objectiu, xoquem frontalment amb una ciutat en què s’evidencia la desigualtat social i la pobresa. Persones que desitgen millorar les seves condicions de vida i, malauradament, es veuen abocats a condicions d’insalubritat, alhora, de sous indignes. En aquest punt, podríem obrir un gran debat i fer al·lusió a altres factors que intervenen com les polítiques migratòries.

Enguany, el desgovern municipal ha creat la figura del coordinador/a tècnic pel Projecte per a temporers per l’any 2021. Tots els grups municipals han votat a favor, excepte nosaltres, que ens hem abstingut. La nostra abstenció no és perquè no hi estiguem d’acord, sinó perquè els mals gestors són els qui traspassen la seva responsabilitat a places de nova creació per fer veure que, enguany, sí han donat la tecla de la solució, mentre fan la mudança dels problemes direcció Pardinyes. La política és assumir lideratges i els qui governen tenen el deure d’assumir responsabilitat i no traspassar-les.

Tant difícil és assumir que falta menys d’un mes per l’arribada de temporers i el més calent està a l’aigüera? A vostès, governants de Lleida, els qui tenen el poder i les eines per solucionar problemes, no amaguin més el cap sota l’ala de la Paeria, el Pal·les o com els nòmades, ja no saben a quina porta trucar. Els hi dic que cal un projecte transversal pensat per les persones, per totes: pels qui vivim a Lleida i pels qui vindran. Ho dic clar i alço la veu: dignitat per les persones!

Els proposem un Pla d’Acollida real i efectiu. Determinin l’espai legal i competencial, és a dir, que es pot fer des de l’Ajuntament i que tenim d’exigir a la resta d’Administracions (aquelles on vostès també governen). Acte seguit, determinin el context d’emergència i excepcionalitat el qual ens trobem. Sabem amb quins recursos locals comptem per desenvolupar el Pla? Tenen clar a qui va dirigit? No és el mateix acollir temporers amb contracte de treball que sense contracte i diferenciar altres emergències socials. Tenen clar els actors? Amb parlat amb tots ells o això del diàleg és dèbil. Tothom té el seu paper i la seva responsabilitat.  

La vida és tan fràgil. Lluitem per viure. Cuidem de tots i per tots. Per això, els poso sobre la taula algunes idees perquè estem implicats en Lleida. Per la dignitat de les persones.

Des de sempre he reclamat la importància de tenir una ciutat neta, d’apostar per una neteja del mobiliari urbà i dels espais públics, però parlo sol. Lluny de fer-se això, la manca de salubritat és mes que una evidència. Lleida, amb COVID o sense, cada vegada està més bruta i deixada: plagues de rates, brossa, deixalles amuntegades vora els contenidors, excrements de gossos pels carrers, són només alguns exemples. 

La deixadesa s’ha convertit en un greu problema que afecta a tots els barris, però no puc deixar de fer al·lusió al Centre Històric. Ja he exposat en nombroses ocasions que la rehabilitació d’aquest barri, anunciada per part de diverses instàncies polítiques, és una fal·làcia i tot un engany. Tot està i va a pitjor. Actualment, hi ha solars plens de brutícia i deixalleries, dins dels quals fins i tot algú hi pernocta. 

També recordar que l’apertura de l’antic Mercat del Pla encara no s’ha produït i poso de relleu l’estat deplorable, en el qual encara es troben alguns dels habitatges d’aquest barri, on no es disposa de les mínimes condicions higièniques i d’habitabilitat. A més a més, cal destacar que la manca de seguretat existent en la mateixa zona, fa que esdevingui un “barri prohibit”, on moltes persones prefereixen evitar passejar-s’hi. Tot plegat, una pena perquè el Casc Antic ha de ser el punt d’equilibri de tota Lleida. Llàstima que els qui han governat i governen no ho considerin així, perquè les diferències entre els d’abans i els d’ara, en aquest projecte de rehabilitació, són inapreciables.  

Des què em vaig presentar com alcaldable, reclamo millores concretes per cadascun dels barris de la ciutat de Lleida. Amb la declaració de la pandèmia, Lleida se n’ha vist especialment castigada i les meves peticions en cap moment s’han aturat, al contrari. La meva prioritat sempre ha anat adreçada a enfortir el sistema de serveis socials i a seguir amb les recomanacions sanitàries, garantir la seguretat als carrers, alhora, que disposar d’ajuts en matèria econòmica per totes les persones, famílies i sectors afectats.

Com sempre dic, amb els que “s’han omplert la boca de polítiques d’esquerra” -els d’abans i els d’ara-, no s’ha traduït en fets reals i queda molt lluny de garantir uns mínims drets socials per la ciutadania lleidatana. Lleida continua igual o pitjor que abans.  

Tinc el ple convenciment que molts de vosaltres, encara que no votants meus, esteu d’acord amb mi, però, alhora, us dic que hem d’evitar que el silenci ens faci còmplices d’una gestió ineficaç per part dels que governen actualment a La Paeria i de la que tots en sortim perjudicats. 

Que les sigles, etiquetes o prejudicis no ens desviïn de l’objectiu: Lleida, Lleida i més Lleida. És hora d’apostar per un canvi, per fer bona política, una gestió per a tots i totes, per la nostra ciutat, cal que ens hi impliquem de valent, per la Lleida que mereixem. 

Això no és tot. A partir d’ara, les cues per recollir primeres necessitats cada vegada són  més llargues. La precarietat és tota una realitat a Lleida i ens trobem amb un govern que es limita a la contemplació passiva. En aquests moments tenim famílies en situació de vulnerabilitat i pobresa, treballadors i treballadores que continuen en ERTE, empresaris que no poden pagar, al no obtenir suficients ingressos i negocis que, probablement, romandran tancats per impossibilitat financera. No obstant això, se’ns diu i se’ns exigeix que hem de seguir fent front als pagaments d’impostos. Ningú perdona res.

Aquest és l’Estat del benestar i de drets del qual molts se n’omplen la boca. Es contemplen demores en els pagaments, però no s’exculpen ni se suspenen. Encara pitjor han estat les afectacions econòmiques pels autònoms. Encara més, no n’hi havia prou amb tot això, que recentment hem estat testimonis actius de com es vulneren alguns drets humans, com és el cas dels temporers, els quals s’han vist abocats a condicions indignes, situació que ha estat denunciada per la nostra part.

A continuació plantejo una altra qüestió. Tenim l’obligació de dur mascareta i en cap cas és qüestionable quan es tracta de vetllar per la salut. Per una família de 4 membres suposa una despesa aproximada d’uns 120 euros mensuals. Tot un greuge, si tenim en compte que hi ha famílies que ara mateix no disposen d’ingressos suficients per comprar el més bàsic i cobrir necessitats essencials. En aquest punt, exigeixo immediatament, l’articulació per part del govern d’una tipologia d’ajuts municipals, d’accés i concessió adreçats a la ciutadania, especialment, als més vulnerables, estretament relacionats amb la satisfacció i cobertura de necessitats bàsiques per viure.

Valorem definir un catàleg d’ajuts i serveis socials que ajudin a pal·liar les noves necessitats detectades, sense oblidar-nos d’ altres mesures que creiem indispensables, com la reorganització del servei d’atenció domiciliària d’acord a la possibilitat d’existència de noves persones usuàries, gent gran i persones en situació de dependència. També, volem treballar en la implementació de plans integrals en barris més vulnerables i amb majors necessitats comptant amb la col·laboració del tercer sector, així com garantir la continuïtat de la intervenció social en infants i joves en situació de risc.

Amb tot, els recordo que els Serveis Socials són el quart pilar de l’Estat del Benestar. Per tant, és d’obligat compliment, per part del govern municipal, posar-ho a la seva agenda i prioritzar, el més aviat possible, l’actuació per donar una resposta satisfactòria a les necessitats socials dels lleidatans i lleidatanes.