El sector no recorda una gelada tan forta des del 1991, i les pèrdues de la fruita poden arribar fins al 70%. Davant d'aquest panorama és obvi que es necessitaran menys persones, però les campanyes tenen el seu efecte crida, i per tant, ens podem trobar amb la trista realitat de cada estiu: persones treballadores temporeres sense sostre, sense residència i sense feina.

El que persevera és l’actitud de la patronal del camp, que la conformen Unió de pagesos i JARC, la qual continua per enèsima vegada sense tenir tancada la negociació col·lectiva. En aquest sentit, s'han negat a què es publiquin les taules salarials amb el Salari Mínim Interprofessional, que és de compliment obligatori. Una patronal que diu que ja informa els seus associats. Un comportament amb el qual, pel nostre sindicat, ens reitera que es representen a si mateixos i no al sector.

En aquesta línia, cal posar en relleu que davant les nostres queixes ens animen que denunciem a totes les empreses que incompleixin aquest SMI i paradoxalment les mateixes organitzacions es queixen de les inspeccions de treball i ens acusen de criminalitzar el sector. Per tant, seria bo que es posessin d'acord.

Paral·lelament, tenim el sector de la manipulació i emmagatzematge de la fruita, el que coneixem com a càmeres de fruita. La patronal Afrucat ha tancat la negociació col·lectiva abans d’iniciar la campanya, perquè com sempre, l'ha encarat per tenir la màxima pau social.

Si les perspectives de baixa collita es mantenen, és possible que als agricultors els sigui difícil d'aguantar les despeses fixes que tenen, i per tant finalitzada la campanya, no tindran els quilos de fruita per poder manipular. I de retruc podríem tenir un problema afegit amb els i les treballadores. És probable que s'hagin de demanar ajuts a les administracions perquè és imprescindible per l'economia lleidatana i el seu manteniment, així com per tots els sectors associats, com són la fruita, el plàstic, el transport...

Per tant, les administracions hauran de ser sensibles davant aquestes peticions. Però no podem oblidar que aquests ajuts han de revertir a les persones treballadores i garantir un percentatge mínim de plantilla fixa. En cas d’ERTOS han de complementar salaris, sense la pèrdua de les vacances ni pagues extraordinàries.

Tothom sap que les inclemències meteorològiques i les pandèmies són inevitables, però el que no es pot tolerar és la precarietat humana. El que necessita aquest sector és dignificar-lo d'una vegada per totes!

Des de la UGT hem repetit per activa i per passiva que defensarem en tot moment la salut dels treballadors i treballadores del camp. I no permetrem que aquesta es posi en joc només per salvar la campanya de la fruita.

És per això que abans que s'iniciï la recollida, fixarem unes mesures de seguretat i uns protocols seriosos per evitar contagis de la Covid-19 entre les i els temporers d'enguany. I no sols això, també treballarem in situ per comprovar que aquestes normatives s'apliquin. Sabem que estem parlant d'un sector estratègic, molt important per l'economia catalana, però no podem permetre contagis a canvi de dur a terme la campanya.

El sector de la fruita l'hem de protegir entre tots i hem d'evitar que la pandèmia s'estengui. En cas de ser així, només aconseguirem desprestigiar els territoris on es reactivin els infectats per coronavirus i ens veurem obligats de nou al confinament, un fet que també posarà punt i final a la campanya de la fruita.

La UGT no vol solament una campanya amb totes les garanties. També volem aprofitar la temporada de fruita per reactivar dos sectors totalment castigats per aquesta pandèmia: el turisme d'interior i el transport. És per això, que reclamarem a la Generalitat un mapa d'albergs, cases de colònies i petits hotels de zones interiors, que tinguin capacitat per allotjar aquests treballadors i treballadores. Uns equipaments on es podran complir les mesures mínimes vitals, es respectarà el distanciament social... unes condicions que no podríem garantir en els allotjaments de campanya.

La UGT també aposta per reactivar els autocars per desplaçar aquestes persones des dels albergs on es trobaran allotjats, als llocs de feina, garantint així l'espai essencial entre els treballadors i les treballadores que s'ha de respectar aquests dies.

El sindicat UGT està convençut que si tothom aplica les mesures correctores pertinents i totes les administracions s'impliquen en aquesta a campanya de la fruita, TOT ANIRÀ BÉ!

Pel que fa a les institucionals sembla clar de qui són les competències; els ajuntaments ho han d'entomar de manera responsable i seriosa. I que no se'ns oblidi, que de la mateixa manera que es traspassen competències, si això no ve amb una bona dotació pressupostària, no serveix de res. Ja va sent hora que les administracions es deixin de mirar les unes a les altres i afrontin el problema de soca-arrel.

L'efecte crida que produeixen aproximadament 30.000 llocs de treball és indiscutible i per tant no podem esperar solucions miraculoses per la propera campanya, ni per les que vindran darrere... ens trobarem sempre amb la mateixa situació: sí o sí que s'han de dotar econòmicament les administracions locals per posar fi a la precarietat d'aquestes treballadores i treballadors que l'únic que fan és guanyar-se dignament el pa com tothom i dignificar el treball del camp, que és dur i sacrificat. També seria necessari que tots els agents socials hi posem una mica de voluntat per aportar el nostre granet de sorra.

Hem de ser conscients que la collita de la fruita i la seva manipulació als centres de treball és un pilar fonamental en l'economia lleidatana, i que com a societat hem de fixar-nos el propòsit de col·laborar amb el sector, sobretot amb el consum de proximitat i de manera activa, amb totes les campanyes que puguin sorgir per la reactivació d'aquest sector clau en la nostra societat. No és menys cert que el sector també té la corresponsabilitat d'ajudar a pal·liar aquesta crisi humanitària que es produeix any rere any.

Des d'UGT-FICA de les Terres de Lleida ens costa d'entendre que en plena campanya no tinguem conveni col·lectiu al sector del camp i això no és la primera vegada que passa. Respecte a les càmeres de fruita, tot i tenir el conveni vigent, no hem estat capaços de posar-nos d'acord amb una qüestió tan senzilla com l'adequació de taules salarials per l'aplicació del salari mínim interprofessional. Una situació que aprofiten alguns empresaris, que afortunadament són una minoria, amb l'incompliment de les garanties laborals pel que fa a jornada i salari. L'única solució que veiem des d'UGT-FICA i que també ens recomana la patronal és la denúncia d'aquestes empreses que actuen de manera fraudulenta. Tot i que pensem que no és el millor camí, perquè se'ns acaba acusant de criminalitzar el sector; però no ens deixen cap més sortida.

Ja va sent hora què ens plantegem el problema dels temporers de manera seriosa. Necessitem de manera urgent més dotació pressupostària per la gent sense feina i sense papers per poder-los atendre dignament i també necessitem tancar la negociació col·lectiva amb els sectors implicats, abans de l'inici de campanya per la gent amb contracte. Si anem demorant aquestes dues qüestions, passaran els anys i continuarem al punt on ara ens trobem. I no cal recordar que parlem de persones, de sentiments, de drets adquirits... i això és dramàtic i penós que succeeixi en ple segle XXI.