Els nostres avantpassats van posar la llavor d’una proposta, nascuda com a fira de bestiar, i que ha anat, al llarg d’aquests 150 anys i amb l’esforç i col·laboració d’innumerables persones, adaptant-se, renovant-se i fent-se gran. Podem dir que la Fira de Sant Josep de Mollerussa no és, avui, només la carta de presentació de la ciutat sinó també l’aparador del sector agrícola de les Terres de Lleida, importantíssim com ja va quedar palès durant la, ja deixada enrere, però no oblidada, pandèmia.

Els darrers anys, i la situació sanitària, van servir per reivindicar la demarcació lleidatana com el graner de Catalunya. I, és en aquesta línia, que m’atreveixo a posicionar la Fira de Sant Josep com el principal certamen-aparador d’allò que són les nostres comarques.

Del 17 al 19 de març, Mollerussa tornarà a esdevenir, més que mai, capital agroalimentària, amb un Recinte Firal remodelat que constitueix una aposta clara i ferma de professionalització i de futur.

Els temps canvien, però això no és nou. Poca cosa té a veure la fira de bestiar que es va engegar amb el certamen que coneixem avui. Han estat 150 anys d’història del sector agrícola; cent cinquanta anys al llarg dels quals la fira ha estat testimoni de les transformacions del camp.

Són molts els reptes i projectes que s’han anat assolint i incorporant fins a tenir el certamen actual; esforços que buscaven, primer, consolidar-se, la qual cosa s’aconseguia en el trencant dels segles XIX i XX, com ens recordava l’Ignasi Aldomà en el llibre del 125è aniversari de la Fira de Sant Josep; i després, expandir-se, amb un seguit d’iniciatives que obrien i ampliaven l’oferta firal.

El 1950, amb la 1a Exposició de Maquinària Agrícola, arranca l’etapa moderna de la Fira i, al reclam de ser lloc de trobada i facilitar l’intercanvi econòmic del sector agrícola, s’afegeixen, en les dècades posteriors, activitats com concursos, jornades formatives, borsa de cereals, etc., o la incorporació de nous espais expositius com el del saló de l’automòbil; fins a arribar, amb un continuo procés de canvi, a la fira que avui coneixem.

Són moltes les dates crucials de la Fira. També han estat molts els llocs del Recinte Firal, buscant sempre adaptar els espais al creixement de l’exposició. 

El 2023 la 150a Fira de Sant Josep estrenarà nova ubicació: la sisena en aquest segle i mig. Aquest canvi, que suposarà la remodelació del Recinte Firal i afectarà gairebé el 80% dels expositors, respon a l’oportunitat de generar un espai comercial, professional, sectoritzat i potent per al futur, com va dir l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, en la roda de premsa durant la qual es va fer públic el projecte.

La reorganització de l’espai, en resposta a les demandes d’una part important d’expositors d’augmentar l’àrea expositiva, facilitar el muntatge i el desmuntatge i procedir a una sectorització general, inclou l’habilitació com a recinte de la zona posterior als Pavellons Firals, on es disposa de 19.000 m² bruts -9.000 nets- i on fins ara es localitzava el parc d’atraccions, que es traslladarà a un camp proper, concretament a la cruïlla de la carretera de Miralcamp amb Ronda Ponent.

Serà en aquesta zona, batejada com “sector Ronda Nord”, on s’ubicaran les firmes de maquinària agrícola i els concessionaris de tractors, col·lectiu aquest últim amb qui es va arribar a un acord perquè hi siguin en la 150a edició del certamen.

Així mateix, suposarà un nou emplaçament expositiu per al sector alimentari, que passarà del Pavelló del 125è aniversari –que es destinarà a partir d’ara a productes ‘agro’ – al Recinte Exterior. I, amb aquest objectiu de sectoritzar i professionalitzar, mentre el Pavelló del 125è aniversari estarà dedicat a l’exposició de fitosanitaris, pinsos, llavors, farratges, etc., el Pavelló Verd esdevindrà una àrea dinàmica i interactiva amb presentació de productes, sales per a jornades, networking...

Volem que la 150 Fira de Sant Josep sigui també l’inici d’una nova etapa i és per això que cal sumar la nova imatge gràfica dissenyada amb motiu de l’emblemàtic aniversari, la qual inclou no només el cartell promocional sinó també la creació d’un logotip propi del certamen, marca que referencia i amb què es fa un pas més en el posicionament de la nostra Fira. 

Aquesta nova imatge esdevé “la nostra icona” des d’ara i durant els pròxims mesos, perquè la 150a Fira de Sant Josep són també cent cinquanta anys de la nostra història: de Mollerussa i de la professionalització i modernització del sector agroalimentari català.

No ho hem fet sols. Des de Fira de Mollerussa teníem la ferma convicció de dur-la a terme conscients del paper dels certàmens firals professionals en la reactivació econòmica del país, si bé, fer-la o no, no depenia únicament de nosaltres.  

La represa, després de l’aturament, primer forçós i més tard amb una arrencada amb comptagotes de l’activitat aprofitant petites escletxes en les restriccions dels darrers quinze mesos per la pandèmia, estava condicionada també per altres factors externs a l’ens firal, els quals van concórrer finalment i es van alinear en guany de la Fira.

La 148 Fira de Sant Josep ha estat la primera gran fira professional i per les seves dimensions que s’ha desenvolupat a Catalunya des de la declaració de la pandèmia el març del 2020 i ho ha fet, en primer lloc, gràcies a la confiança dels expositors que ens van fer costat en la difícil decisió d’ajornar el certamen de la seva data habitual de març al juny; van continuar al nostre costat en unes últimes setmanes carregades d’incertesa, i que, finalment, van fer possible amb la seva presència que el certamen fos una realitat. A totes aquestes firmes el meu més sincer agraïment i reconeixement perquè sense elles, segur, no haguéssim pogut fer la fira.

L’avanç en la campanya de la vacunació i la millora de les dades epidemiològiques han estat també elements bàsics perquè la fira tingués aquest recorregut i el vistiplau del Procicat al Pla de Contingència que es va presentar i que tenia com a objectiu, per damunt de qualsevol altra cosa, la seguretat de les persones.

Agrair, per descomptat, l’escalf i la feina dels membres del Consell Directiu del Patronat, a les diferents administracions i  a totes les persones i/o entitats que han posat el seu gra de sorra perquè el certamen agroalimentari i també el 40è Saló de l’Automòbil tiressin endavant i ho fes amb seguretat.

Com l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha dit aquests dies, els resultats d’enguany han de mesurar-se amb diferents paràmetres d’anys anteriors. El no fer fira hauria suposat un segon any sense la Fira de Sant Josep, un certamen que en els seus 148 anys només el 2020 i per la pandèmia per la Covid-19 no es va poder desenvolupar. Hagués sigut l’absència de tot i no ens ho podíem permetre. Partíem de zero i tot el que es pogués fer suposava sumar. La participació de 153 expositors ens va omplir de satisfacció i ens va esperonar per fer la millor fira de totes.

Diumenge, amb les enquestes dels expositors a les mans ens vam veure reafirmats en què la decisió excepcional d’haver ajornat la fira al juny va ser un encert. Les dades, amb 74.558 visitants, un 88% dels expositors manifestant la seva intenció de tornar l’any vinent, el 60% valorant bé o molt bé el certamen i el 50% indicant que havien complert les expectatives que tenien posades en la fira a nivell de negoci, posaven damunt la taula la utilitat de les fires, i d’aquesta Fira de Sant Josep en particular, en la reactivació econòmica del territori. Sabem que també tenim aspectes a millorar i de ben segur ho farem entre tots, per la nostra part tenen el meu compromís.

Posar en valor i reconèixer així mateix la presència de cadascú dels membres del Govern, començant per la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i dels consellers d’Empresa i Treball, Roger Torrent; d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, en els actes protocol·laris d’aquesta fira, així com la visita també de la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Ha estat una representació important, generosa i amb la qual, i amb els seus missatges, ens han transmès l’essencialitat del sector agroalimentari i el que ha suposat la celebració de la 148 Fira de Sant Josep i del 40è Saló de l’Automòbil com a tret de sortida, com a inici de la represa de l’activitat econòmica i com a senyal que el país es torna a posar en marxa, alhora que l’ens firal ha rebut la felicitació per la valentia de fer el certamen i el caràcter emprenedor de Mollerussa.

Per últim, i no per això el menys important ni molt menys, agrair el seguiment dels mitjans de comunicació, el seu ressò a nivell informatiu de la fira, el qual ha contribuït sense dubte a arribar més lluny en la promoció i difusió del certamen.

Avui, amb aquesta ressaca de la fira, només puc dir gràcies a tots i totes pel vostre ajut, suport i confiança. La 148 Fira de Sant Josep ha estat la represa també a una anhelada tornada a l’activitat de Fira de Mollerussa que continuarà als mesos de tardor amb l’Expoclàssic, el Concurs de Pintura Ràpida, l’Autotardor i la Mollerussa Lan Party, certàmens en els quals espero i confio poder retrobar-nos.

Amb una realitat tocada, el lema renovar-se o morir té ara més sentit que mai.

En el món de les fires aquest ha estat un dels eslògans més empleats pels organitzadors des de sempre. Un repte al qual es veu ara abocada una majoritària part de la nostra economia.

Com a director de Fira de Mollerussa i secretari de la Junta directiva de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) em vull centrar però en el sector firaire.

El passat mes de novembre, la presidenta de la FEFIC, la Coralí Cunyat feia referència -en el marc del 27è Congrés de Fires de Catalunya- a l’impacte econòmic generat pel sector firal al nostre país i que en termes generals ascendeix a 7.000 milions d’euros anuals, una xifra, però, que enguany s’ha vist greument minvada davant la pandèmia causada per la Covid-19. Segons l’estudi referit per Cunyat, aquest 2020 aquest impacte s’ha reduït en un 93%, deixant així de generar-se 6.500 milions d’euros.

A Lleida també s’ha fet palesa aquesta aturada de l’activitat firal amb petits, mitjans i emblemàtics certàmens que no han pogut desenvolupar-se com estàvem acostumats i afectant tot l’engranatge que això suposa: des de llocs de treball directes i serveis professionals contractats com a proveïdors d’aquests esdeveniments, al volum de negoci generat directament per les vendes assolides pels expositors que hi participaven o en les economies locals, amb empreses que també la falta d’aquests esdeveniments ha fet disminuir els seus ingressos als comptes anuals.

Així, i malgrat el clam del sector per la celebració de convocatòries amb la implementació de mesures que garantissin la seguretat d’expositors i visitants, les fires comercials han estat un més dels molts sectors greument afectats amb la seva suspensió i un també dels absents en el pla de desescalada.

Ajornaments, suspensions i/o adaptacions al format virtual han estat majorment les sentències per als certàmens firals des del passat mes de març, pot ser sense tenir en compte una més que possible capacitat del col·lectiu firal per desenvolupar certàmens segurs per als nostres expositors i visitants. 

A Mollerussa, i per posar un exemple, el sector automobilístic va assolir l’any 2019 a les tres fires on hi és present (Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor) un balanç de 555 cotxes venuts i un volum de negoci d’11.955.712 euros. Per contra, aquest 2020 aquestes xifres s’han quedat a 0.

La falta d’activitat firal del 2020 a Mollerussa, malgrat que vam poder adaptar i portar a terme el saló Expoclàssic, el Concurs de Pintura Ràpida o, en format virtual, la Mollerussa Lan Party i assolint una més que bona resposta per part d’expositors i visitants, la impossibilitat de realitzar altres convocatòries previstes ha suposat una pèrdua en impacte indirecte anual estimat en 45 milions d’euros, dels quals 40 corresponen només a la cancel·lació de la Fira de Sant Josep a falta d’una setmana de la seva celebració i amb bona part de la despesa ja feta.

Els organitzadors firals necessitem la implicació de les administracions per minimitzar aquesta falta d’activitat. La situació econòmica actual ens porta a demanar -com ja ha fet Fira de Mollerussa amb l’enviament de cartes a diferents departaments del Govern  malgrat la manca de resposta concreta fins a dia d’avui- línies d’ajut directe per superar l’impacte de la pandèmia generada per la Covid-19.

Aquesta falta d’activitat no és deguda a la nostra incapacitat ni a la nostra falta de voluntat per adaptar els nostres espais i implementar les mesures que siguin necessàries per fer les nostres fires segures, menys encara quan veiem com d’altres esdeveniments que poden ser considerats fires-mercat o les superfícies comercials que puguin limitar els metres quadrats i aplicar mesures d’higiene i control han pogut obrir les seves portes.

Des de Mollerussa reclamem una resposta concreta; una implicació que només hem vist en la Diputació de Lleida i en el seu compromís amb el territori mantenint les seves aportacions. No podem permetre administracions emmudides mentre les fires estan en escac.

A conseqüència d’aquesta realitat i l’estat d’alarma en què ens trobem, gran part d’aquests esdeveniments han hagut de ser cancel·lats –entre aquests la 148 Fira de Sant Josep de Mollerussa– o ajornats, confiant que millori la situació i les autoritats sanitàries permetin el seu desenvolupament; cancel·lacions que en la major part dels casos han comportat un perjudici no només a expositors, visitants i organitzadors sinó també en les economies locals i comarcals per l’impacte econòmic –directe i indirecte – que suposen.

Cal destacar però, que si bé aquesta emergència va suposar una frenada en sec per a una gran part de l’economia, també cal posar en valor la feina realitzada durant aquests mesos -gràcies en bona part al teletreball i a la tecnologia- del món firal per preparar-se i recuperar, com més aviat millor, una activitat que creiem pot ser una gran eina de recuperació i reactivació.

Les fires són plataformes de promoció i de negoci, jugant un paper primordial en el màrqueting i com a mitjà de comunicació integral de les empreses. Les fires són relacions comercials però també són  innovació i transferència de coneixements.

Des de Fira de Mollerussa ens fem ressò de la reclamació col·lectiva a través de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) per reivindicar el paper cabdal dels certàmens firals i el  reconeixement del sector com a dinamitzador i activador de l’activitat econòmica del nostre país.

Amb aquest objectiu compartit pels organitzadors firals que en formem part de la FEFIC i que des de l’associació s’ha fet arribar al Govern, posem damunt la taula la necessitat de no encabir les fires dins el mateix calaix dels esdeveniments en general i la urgència per treballar plegats –administració i món firal- en definir les condicions i planificació necessària per engegar l’engranatge firal amb les mesures i recomanacions que s’estableixin.

Com es diu al document lliurat, volem mirar al futur i mostrar el nostre compromís per esdevenir un agent actiu per a la superació de tanta incertesa i considerem fonamental que el sector firal català formi part de la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social perquè ara més que mai cal reivindicar l’eslògan Catalunya, país de fires.