El passat 28 de maig, el jove esportista Pol Blanco Lluch, representant de la Comunitat Autònoma d'Aragó, es va proclamar campió nacional de judo en la categoria elit infantil menys 46 kgs. La medalla d'or va ser atorgada a aquesta promesa del judo nascut el 2010 a la ciutat de Lleida, en el campionat nacional celebrat a la ciutat de Pamplona (Navarra) els dies 27 i 28 d'abril. 

El seu club, el Tamarite Club de Judo, després de conquerir amb el mateix esportista, un bronze a Alacant i 5 ors, a Cantàbria, Barbastro, Tenerife, Extremadura i aquest últim a Pamplona, fa balanç dels resultats i assegura que Blanco s'ha mantingut primer en el Ranking Nacional de Copes d'Espanya durant tot el curs.

El petit, amb els seus cinc ors aquesta temporada, entrena tots els dies de la setmana i el seu esforç i tenacitat han estat recompensats amb aquesta primera classificació i pòdium a la ciutat navarra.

Els pares de la jove promesa asseguren que dedicaran temps i esforços econòmics perquè Pol pugui arribar a representar a Espanya a Europa i, arribat el moment, que pugui formar-se com a esportista professional en un centre d'alt rendiment.

Al darrere de la Tutti hi ha una feina ingent d'investigació que ha durat dues dècades. La nova poma sorgeix d'un programa de millora de varietats que s'ha batejat amb el nom de Hot Climate Partnership, on hi ha representats l'IRTA, els principals productors del sector a Catalunya -agrupats sota l'epígraf Fruit Futur- i un centre d'investigació neozelandès.

Per fer-se'n una idea del treball que s'ha fet, Joan Bonany hi posa xifres. Any rere any, s'han anat creuant varietats (pol·linitzant estigmes d'una i altra) fins a arribar a obtenir 10.000 llavors. Totes elles s'han plantat, s'ha esperat que fessin fruits i se n'han tastat les pomes després de conservar-les en fred durant vuit setmanes. "A partir d'aquí s'han eliminat aquelles que eren petites, tortes o bé que no tenien el color i el gust adequat, fins a escollir les que tenien millors característiques", precisa.

La Tutti és el resultat de quatre fases diferents de selecció, en què no tan sols s'han tingut en compte les qualitats organolèptiques, sinó també la resistència a temperatures extremes. Perquè s'ha comprovat que, tot i haver de suportar calorades de més de 40 graus -aquí, el test s'ha fet a la finca que l'IRTA té a Gimenells- la poma no se'n ressenteix.

Joan Bonany subratlla que la Tutti és una varietat 100% catalana, perquè s'ha format a partir de "dos germoplasmes locals" que tenien "una qualitat gustativa molt alta". El resultat, subratlla el director de l'IRTA-Mas Badia, és una poma "ferma, molt crocant i sucosa, que al mateix temps té una coloració molt alta" (a cavall del vermell intens i el groc). "En definim la seva textura com a moderna, perquè no et canses de menjar-la i a més et refresca", hi afegeix.

Tot i que la Tutti s'adapti al canvi climàtic, Bonany també precisa que això no és sinònim que necessiti menys aigua que d'altres varietats (com la Gala o la Golden). "No tenim cap estimació que ens porti a concloure que consumeix més o menys aigua i que per tant, sigui més resistents a la sequera", subratlla el director de l'IRTA.

"Probablement, es doblarà"

De moment, a les comarques gironines hi ha unes 40 hectàrees de pomeres plantades amb la nova varietat, que al 2023 van donar una producció de 120 tones. A aquestes, se n'hi afegeixen 60 més procedents de camps de la zona de Lleida.

El director de l'IRTA-Mas Badia, però, ja avança que aquesta xifra anirà creixent exponencialment, perquè cada cop més productors s'animen a plantar-ne. "Probablement, aquesta superfície es doblarà en breu; ja hi ha un programa de plantació arreu de Catalunya i també una aposta decidida per part del sector per impulsar-la", diu en referència a la Tutti.

I això, de retruc, també permetrà que la nova poma adaptada al canvi climàtic s'estengui per fruiteries i supermercats. Fins ara, tan sols hi ha una cadena catalana que la ven, tot i que ho fa sota l'etiqueta del nom experimental (HOT84A1). A partir d'aquesta tardor, però, la Tutti -que no és tardana perquè es recull a mitjans setembre- ja es començarà a distribuir a l'engròs sota la nova marca. Serà amb una etiqueta on, al costat del nom, hi apareixerà la frase 'Love every bite' (estima cada mossegada).

Substituir la Fuji

Joan Bonany concreta que, pel que fa a producció, la Tutti es troba dins la franja "mitjana-alta" (una mica per sota del grup de la Gala). "Sobretot, però, a més de la seva adaptació a temperatures extremes, en ressaltem les seves qualitats organolèptiques; és una varietat més que suficient per permetre que el productor n'extregui rendiment econòmic", explica.

I si una varietat entra, una altra en surt. De fet, el director de l'IRTA-Mas Badia avança que la Tutti està cridada a agafar el lloc d'aquelles altres pomes que no s'adapten tan bé a les temperatures altes (sobretot, superiors als 35 graus). "Per les seves característiques, com que és una poma dolça, creiem que està destinada a substituir la Fuji, amb la qual tenim molts problemes de manca de coloració, textura o fisiopaties associades amb la calor", explica el director de l'IRTA-Mas Badia.

"Amb orientació al segle XXI"

El secretari d'Alimentació del Departament d'Acció Climàtica, Carmel Mòdol, explica que la Tutti és "la primera varietat de poma que s'ha obtingut amb orientació al segle XXI". Entre d'altres, perquè s'ha investigat a consciència, el seu nom és "fàcil de recordar a nivell mundial" i la varietat s'adapta "perfectament" a les noves condicions climàtiques (sobretot, a la manca de salt tèrmic entre el dia i la nit).

Mòdol també explica que les primeres produccions es destinaran íntegrament als consumidors catalans, i que més endavant la Tutti es començarà a exportar (aquí, també hi ha un acord amb Nova Zelanda sobre aquells mercats on podran vendre-la uns i altres). El secretari del Departament subratlla que la Tutti és una poma en què "s'hi confia molt de cara al futur".

Això sí, Mòdol precisa que, a l'hora de plantar-ne arbres, els productors han de tenir en compte "una sèrie de condicionants". Entre aquests, la necessitat d'invertir no tan sols amb el reg gota a gota, sinó també amb xarxes antipedregada. A més, els pagesos també han de rebre l'aval de Fruit Futur (que és qui, conjuntament amb l'IRTA i l'institut neozelandès, té la patent) i, per optar a ajudes europees per subvencionar fins al 50% de la inversió, cal que formin part d'alguna associació de productors (arreu de Catalunya, n'hi ha més d'una seixantena).

En espera que ja es pugui trobar a fruiteries i supermercats, la Tutti continua fent camí a fòrums i fires especialitzades (on s'està presentant oficialment). Aquesta tarda, precisament, es donarà a conèixer en el marc del Fòrum Gastronòmic de Girona.

Per tal de portar a terme aquest servei, que serà presentat a les alcaldies en un acte públic previst durant la Fira de Sant Josep de Mollerussa, el Patronat de Promoció Econòmica ha incorporat quatre tècnics que treballaran amb el suport extern d’una assessoria jurídica. El president de la Diputació, Joan Talarn, acompanyat del vicepresident de Planificació i Cooperació Municipal, Agustí Jiménez, i del vicepresident del Patronat, Jordi Verdú, ha visitat aquest dilluns l’espai en el qual s’ha instal·lat l’OSPE, dins les dependències del mateix Patronat de Promoció Econòmica.

Joan Talarn ha animat els tècnics a “tenir sempre present que hem de poder assessorar els ajuntaments de les possibilitats reals que tenen d’assumir les obligacions que comporten els finançaments europeus i, alhora, fer viable en la mesura del possible que un projecte municipal pugui arribar amb garanties a convertir-se en un servei a la ciutadania”.

L’OSPE durà a terme la seva tasca de suport de manera transversal per a tots els projectes amb finançament europeu que té actualment aprovats la Diputació, 4 projectes Next Generation i 1 Life, així com qualsevol altre que pugui ser aprovat durant la vida de l’Oficina, tal com ha explicat el director del Patronat de Promoció Econòmica, Ramon Boixadera.

El vicepresident Agustí Jiménez ha destacat que “és important aquest suport als ajuntaments més petits, que són els que menys recursos tenen al seu abast per accedir a ajuts que complementin els que ja reben de la pròpia Diputació”.

Segons ha explicat el vicepresident del Patronat, Jordi Verdú, “quan l’Oficina estigui rodada podrem fer el rastreig de convocatòries i programes de finançament europeu existents, però abans estem creant una base de dades que inclogui tots els projectes aprovats a la demarcació, per tal tenir una visió global de captació de fons al nostre territori”.

L'Assemblea Pagesa ha emès un comunicat on valora que les protestes del sector agrícola d'aquestes dies pretenen donar una "imatge uniforme" d'una pagesia que en realitat és "plural i diversa". En aquest sentit, consideren que sota la defensa del "sector primari" es volen "camuflar" les desigualtats i asimetries de poder entre la gran agroindústria i la pagesia. Per això, lamenten que sota una "falsa pretensió apolítica", es transmeten "idees ultraliberals i antiecologistes".

Per l'Assemblea Pagesa, l'actual crisi agrària prové de l'aposta per un model agroindustrial que ha volgut destruir la figura de la petita pagesia local i substituir-la per un empresariat agrari dependent, integrat en creixement constant, endeutat, en competència mútua i bolcat cap al mercat capitalista global. Segons el sindicat, aquest model ha estat impulsat per la Unió Europea, pels estats i per les autonomies i "acceptat acríticament" pels sindicats majoritaris.

Les protestes del sector ja van començar divendres a Ponent amb marxes lentes de tractors a les carreteres que porten al Pirineu. Dimarts, la Plataforma 6F ha convocat un tall de l'autovia A-2 a Fondarella que començarà a les vuit del matí preveu que s'allargui fins a les dotze de la nit. Encara no està massa clar com continuaran les protestes i els convocants no descarten continuar-les al llarg de la setmana o fins i tot traslladar-les a Barcelona.

El programa educatiu Joves Talents Científics-Agricultura busca millorar el coneixement dels estudiants al voltant d'àrees específiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques vinculades amb les ciències agroalimentàries. Les sessions són dinàmiques per captar l'atenció dels joves i combinen la teoria amb una part pràctica. Els encarregats d'impartir-les són investigadors de la Universitat de Lleida (UdL). El programa inclou també visites posteriors als centres de recerca de procedència dels investigadors i les investigadores.

La iniciativa ha fet parada aquest dijous a l'Institut de Ponts (Noguera) de la mà dels investigadors i estudiants de doctorat Irene Teixidó i Pau Sentís. Hi ha participat una vintena d'alumnes de primer i segon de batxillerat científic i la ha comptat amb una part teòrica i una de pràctica al laboratori, on els joves han pogut examinar i comparar dues varietats de panís, una de groga i una de morada, per veure quina de les dues té conté més antioxidants.

Més demanda que oferta

L'objectiu final del programa és cridar l'atenció de joves perquè s'interessin i estudiïn Cicles Formatius de Grau Superior a les escoles agràries del país. Sobretot en el cas de les noies, ja que encara són minoria en aquest sector.

La gent que treballa al sector agrari i forestal acostuma a tenir o estudis bàsics o graus universitaris. En canvi, hi ha poca gent formada en posicions intermèdies, ha explicat el cap del Servei de Formació Agrària de la Generalitat, Joan Minguet, que afirma que la falta d'aquests perfils professionals fa que actualment només es pugui cobrir entre el 30 i el 40% de la demanda. Alguns d'aquests perfils intermedis demandats hi ha encarregats de granges, responsables d'instal·lacions o tractoristes, entre altres.

Una de les veterinàries del Zoo del Pirineu, Laia Sanchez, explica que alguns animals arriben massa tard a les seves instal·lacions per poder sobreviure o per poder tornar-los a la natura. A més, també lamenta que algunes cries, que han estat salvades per particulars, arriben molt manses al refugi perquè han passat molt temps a casa del particular i això

"fa molt difícil el retorn a un hàbitat salvatge". "Altres animals, a causa de la manca d'una alimentació correcta abans d'arribar al refugi, mostren deformacions permanents que n'impedeixen la reintroducció a la vida silvestre", conclou.

El Zoo del Pirineu és un refugi obert al públic, ja que una de les tasques més importants que duen a terme és l'educació ambiental. Els responsables de l'equipament creuen que si els visitants coneixen els animals del país i la seva lluita per sobreviure "desperta l'interès per la protecció de la natura".

La Fundació Zoo del Pirineu és una ONG privada situada a prop de les pistes d'esquí del Port del Comte, que es finança amb les entrades dels visitants del refugi, les donacions i les quotes de socis i els padrins dels animals.

El riu Llumeneres s'ha desbordat aquesta tarda, al voltant de les 17:00 hores, a causa de la intensa pluja caiguda en poca estona a Sant Julià de Lòria. El riu ha envait la calçada a l'encreuament entre la carretera de la Rabassa i el centre de Sant Julià de Lòria, fins a la plaça Laurèdia, sorprenent conductors i vianants. L'Agència de Mobilitat d'Andorra ha informat que la carretera ha quedat tallada entre la plaça Laurèdia i l´aparcament de l'escola andorrana.

Poc després del desbordament del riu s'ha convocat un comitè de crisi amb Govern, Protecció Civil, Bombers i Policia per pactar els punts a seguir després dels fets. I és que el terreny ha quedat molt afectat i s'ha de fer seguiment per evitar més despreniments després de la gran acumulació de troncs i fang. Les tasques de neteja han començat tant bon punt s'ha reduït el volum d'aigua. Ara la prioritat és poder desallotjar un grup important de turistes que s'han quedat atrapats a Naturlàndia després del tancament de la carretera.

Les fonts del Bastareny, a la zona del Cadí, baixen ben plenes; el riu Valira ha tingut una crescuda espectacular (en alguns trams s'ha desbordat, com explica Albert de Gràcia al seu bloc MeteoPirineusCatalans) i el Segre ha augmentat de cabal en els seus trams superiors, així com la Noguera de Vallferrera al Pallars i la majoria de rius de l'Alt Pirineu.

Més info: www.meteopirineuscatalans.com

La quantitat de neu al Pirineu és un 45% inferior a la de les reserves que hi havia l'any passat a les muntanyes del Pirineu a primers de maig.

El Premi, creat per reconèixer la tasca de persones físiques i jurídiques en l’àmbit de la conservació de l’entorn, s’emmarca enguany en la temàtica del turisme i el medi ambient. Les votacions es poden realitzar en aquest enllaç.

Joan Ubach, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, ha explicat que “cal disposar de models de referència sobre l’impacte socioeconòmic que genera la declaració de Parc Natural sobre un territori partint de l’experiència d’altres espais i construir aquest nou escenari conjuntament amb el habitants de la zona”.

L’estudi, que es durà a terme en coordinació amb els ajuntaments de la zona així com amb representants de sectors com el turístic i l’agrícola i ramader, pretén identificar els diferents tipus de serveis que requereixen les persones que practiquen el turisme de natura o l’ecoturisme en aquests espais i per tant, quin tipus d’empreses cal potenciar per cobrir les necessitats d’aquests visitants.

El Consell del Jussà vol que l’estudi integri exemples de bones pràctiques d’altres territoris que serveixin com a model per crear una estructura econòmica al voltant del Parc Nautal sostenible i alhora beneficiosa per sectors com l’agroalimentari i el turístic que hauran d’adaptar el seu producte a aquesta nova situació.

L’estudi també incorporarà models que ja han estat desenvolupats en altres espais relacionats amb els processos de planificació dels usos dels Parcs Naturals, que permetin compatibilitzar la conservació i desenvolupament intern. D’altra banda, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha traslladat a la Generalitat el seu posicionament contrari a la construcció de la presa de Montrebei ja que aquesta pot perjudicar greument l’ecosistema tal com el coneixem actualment.

De moment, des d'Aeroports de Catalunya no preveuen l'arribada de més vols comercials a la pista alturgellenca. L'activitat aèria es concentra de monent en operacions puntuals de xàrters i aerotaxis, a banda de la ja habitual d'aviació privada.

El valor afegit de FemPARC recau en fer que els parcs siguin concebuts pels seus habitants com una oportunitat de desenvolupament econòmic i de millora de la qualitat de vida, i no com un impediment a les seves activitats. És per aquest motiu que s’ha endegat un treball conjunt que permetrà elaborar i posar en pràctica plans d’acció comuns amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament socioeconòmic dels espais naturals protegits i les seves zones d’influència.

La primera actuació de FemPARC ha consistit en la creació de 38 propostes d’ecoturisme al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i als parcs naturals del Cadí-Moixeró i l’Alt Pirineu.

Entre les propostes elaborades hi ha, per posar uns exemples, la vall de Peguera, la ruta de la llúdriga o els estanys de la Vall Fosca i el carrilet amb telefèric, al Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; la vall de Santa Magadalena, els bosc de Virós o la Mollera d’Escalarre, al Parc de l’Alt Pirineu; i la vall de la Vansa i Tuixent, el naixement del Llobregat o el massís de la Tosa, al Parc del Cadí-Moixeró.

De cadascuna de les propostes se n’ha fet una fitxa, la qual conté mapes i fotografies, a més de la ressenya dels atractius principals, de les rutes que s’hi poden fer, dels equipaments de què disposa la zona i dels diversos serveis que s’ofereixen al visitant. Uns codis QR donen l’opció d’obtenir més informació a la xarxa. Aquestes fitxes en paper es poden consultar als establiments turístics participants en les formacions del projecte, i també es poden descarregar gratuïtament des de la web www.femparc.cat.

En aquest mandat, la Diputació de Lleida ha subvencionat 75 remodelacions i 10 noves construccions de consultoris mèdics a les comarques de Lleida. També s’han subvingut les despeses de manteniment, funcionament i administració d’aquest tipus d’instal·lacions a 199 municipis per facilitar l’atenció de capçalera i evitar el desplaçament de la població. En total, s’han invertit 10,8M€ en aquest període.

Albert Batalla repeteix com a alcaldable

A la Seu d'Urgell, el president de la Generalitat ha participat en un acte de partit en el qual s'ha fet la presentació pública de l'actual alcalde de la ciutat, Albert Batalla, com a cap de llista de CiU a les properes eleccions municipals. Batalla optará a la reelecció i compta amb tot el suport del president Mas tant al capdavant de l'alcaldia com, també, en la tasca de diputat al Parlament de Catalunya.

El conseller d’Empresa i Ocupació ho ha explicat a Pont de Suert després d’assistir a la constitució i al primer consell d’administració d’Actius de Muntanya SA, societat que pertany a Avançsa i que és propietària de l’estació. Puig ha explicat que els membres del consell estan “treballant en un pla de viabilitat” que tindrà en compte les necessitats d’inversió per al manteniment i renovació de l’estació, les sinèrgies i cooperació amb la comarca, i l’assoliment d’un nombre de visites que faci rendible l’estació.  Pel conseller, aquest pla “ens ha de permetre donar continuïtat a una activitat  econòmica molt important  per la comarca” i té la voluntat “no sols de donar perspectives de futur”  sinó “d’aportar més activitat”.

Han acompanyat el conseller els membres del consell d’administració d’Actius de Muntanya SA, format pel secretari d´Empresa i Competitivitat, Pere Torres que presideix l’empresa; el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa; el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, el Coordinador d'Actuacions Interdepartamentals en les estacions de muntanya, Xavier Civit; el director general d’Avançsa, Joan Tarradellas, i el secretari del consell d’Aaministració Actius de Muntanya SA, Antoni Guillén.

El conseller i els membres del consell d’administració  han mantingut una reunió amb els treballadors. Reunió que el conseller ha qualificat de “molt positiva”. “Ens hem compromès a donar estabilitat i continuïtat als llocs de treball” ha explicat Puig. I ha deixat ben clar que “la Generalitat assumeix el compromís a curt i mitjà termini de garantir els llocs de treball i l’activitat econòmica tant hivern com estiu”.

El conseller ha explicat que el pla de viabilitat inclourà un programa d’inversions per part d’Actius de Muntanya SA per al manteniment i la renovació dels equipaments de Boí Taüll. Aquest pla contempla un compromís d’inversió mínim de 3,2M€ en els pròxims 5 anys i es durà a terme conjuntament amb l’empresa Promocions Turístiques de la Vall, SA, que s’encarrega de la gestió de l’estació.

En concret, per a la temporada 2015-2016 es preveu una inversió mínima de 0,6M€; per a la temporada 2016-2017, 0,75M€; per al període 2017-2018, 0,85M€, i per al 2018-2019, 1M€. Per a cada temporada, la Generalitat hi invertirà un màxim de 0,5M€.

La temporada 2014-2015 de Boí Taüll es preveu que tanqui amb 125.000 esquiadors, un rècord respecte la mitjana d’altres anys situada en 105.000. Això vol dir que els ingressos per forfets hauran augmentat entre un 15 i un 20%, fins a 1,87M€.

La Generalitat estima que, aproximadament, l’impacte econòmic de l’estació a la comarca es situa en 22,5M€, una xifra que representa el 16% del PIB de l’Alta Ribagorça. Pel que fa als llocs de treball, l’estació dóna feina 60 treballadors de manera directa i a 300 de manera indirecta, xifra que suma el 20% de la població ocupada de la comarca.

Finalment Felip Puig ha explicat que  “ l’empresa Promocions Turístiques de la Vall tindrà un seguit d’exigències des del punt de vista de gestió i d’inversió”. “Hi haurà un seguiment molt exigent perquè no es tornin a produir impagaments  de nòmines ni de proveïdors. Si no es compleixen les condicions i no es compleixen els pagament, immediatament la propietat rescindirà el contracte de lloguer” ha sentenciat el conseller.

Barrera ha subratllat “aquest camí reconeix que aquests valors es van iniciar de forma internacional a l’assolir al gener del 2014 la certificació Biosphere Destination que entrega la UNESCO. Aquest reconeixement ens ha permès presentar la nostra candidatura al guardó de la National Geographic. El fet de ser escollits com ha finalistes al certamen de Singapur amb una preselecció d’entre 150 territoris turístics d’arreu del món ja va ser per l’Aran un èxit, però el fet de ser finalista ahir a Berlín ha estat sens dubte l’èxit de projecció mundial de la Val d’Aran que fins ara mai s’havia assolit.”

“Des del Conselh Generau d’Aran felicitem a Foment Torisme Val d’Aran per la tasca de promoció turística que està fent. A tot l’empresariat aranès per la seva professionalitat i esperit innovador dels seus establiments i del tracte professional que dispensen als seus clients. A l’estació aranesa de Baqueira Beret per la seva contínua política d’inversió, modernització de les seves instal·lacions i pel gran respecte i integració a l’entorn del conjunt de l’estació. També felicitem a tots els veïns d’Aran que a títol individual i de forma quotidiana vetllen per la excel·lent conservació del nostre patrimoni, i evidentment a totes les Administracions araneses implicades en garantir la pervivència de tots els valors que fan meritòria a la Val d’Aran de poder haver estat finalista d’aquest guardó de territori Destination Leadership” ha afegit el sindic d’Aran, Carlos Barrera.

D’aquests, se n’ha derivat  44 empreses creades en les que han participat un total de 50 promotors. S’ha realitzat també accions de consolidació a empreses creades en anys anteriors i un total de 56 accions d’assistència tècnica.

El programa Catalunya Emprèn està patrocinat pel Departament d’Empresa i Ocupació, El Fons Social Europeu i el Ministerio de Empleo i Seguridad Social. 

Aquest programa realitza tasques d’orientació, informació, assessorament, formació i consolidació a emprenedors de la Comarca.

L’objectiu és acompanyar a l’emprenedor des de moment que te una idea de negoci fins a la consolidació de l’empresa creada, a través d’un seguit d’accions que li permetin afrontar el procés de creació del projecte empresarial amb les millors condicions d’assessorament, finançament i assistència tècnica possibles.

Des del mateix servei s’ha organitzat juntament amb l’àrea de Joventut el premi Jove Emprenedor i trobada empresarial. Aquest premi te com a objectiu fomentar l’esperit emprenedor entre els joves de la comarca amb idees innovadores i facilitar-los la posada en marxa dels seus negocis al mateix temps que s’impulsa el creixement i la modernització del sector productiu de la comarca. En aquesta edició hi han participat un total de dotze projectes empresarials.

Actualment, es troben en curs les obres a la carretera de Llimiana LV-9121, la carretera Estorm LV-9125, o els arranjaments al camí d’accés a Conca de Dalt. També està previst que es portin a terme millores a la carretera de Sant Romà d’Abella (LV-5131).

Entre els treballs finalitzats en aquesta comarca, s’inclouen la carretera d’Orcau LV-5112, inaugurada pel president de la Diputació recentment, la carretera d’accés a Sarroca de Bellera L-521 així com també les obres d’urgència que es van efectuar al pont de Gavet de la Conca.

Abans i després per al pont de Gavet de la Conca

La Diputació de Lleida va emprendre el maig de  2014 les obres d’emergència  del pont sobre el riu Abella a la carretera local que uneix la C-1412b amb el nucli de Sant Serni, a Gavet de la Conca en detectar-se patologies estructurals que s’havien agreujat durant l’últim any. Per aquest motiu, es va procedir a l’inici immediat de les obres de reparació d’aquest pont de 250 metres de longitud.

El cost de l’actuació ha estat de 593.795 euros. Les principals causes del deteriorament de l’estructura van ser l’antiguitat d’aquesta construcció, inaugurada l’any 1929, i els efectes de l’entrada d’humitat al formigó i de les gelades freqüents en aquesta zona de la conca de Tremp.  (Us adjuntem fotografia d'arxiu foto 1, corresponent a l'estat del pont abans de l'inici de les obres).

La Festa del Trinxat va més enllà d’un sopar de gala i vol ser un aparador de la gastronomia cerdana, els seus plats més tradicionals i els productes de la terra.

Després del sopar hi haurà un ball de nit amenitzat pel grup Stress Band. Les entrades es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà a partir del dia 9 de febrer. El preu es manté igual que l’any passat (25 €).

El certamen l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, i compta amb la col·laboració imprescindible de diversos restaurants, proveïdors i establiments de Puigcerdà i la Cerdanya. El cartell de la Festa del Trinxat 2015 és obra de Roger Vidal Munells.

El guardó es va lliurar en el transcurs de la 6a Trobada Empresarial del Pallars Jussà que es va celebrar dissabte a Cellers en una vetllada en la qual hi van participar prop de 140 persones del món del comerç i l’empresa del Pallars Jussà, així com empresaris de la comarca que desenvolupen la seva tasca arreu del territori català.

Durant la trobada també es van lliurar mencions a diverses empreses que durant el 2014 han rebut reconeixements i distincions en l’àmbit nacional. Aquestes han estat Licors Portet, i Celler Vila-Corona. També s’ha distingit a l’empresa centenària de la Pobla de Segur Verdú-Guimó.

La 6a trobada Empresarial del Pallars Jussà, organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i les delegacions de les cambres de comerç, les associacions i federacions de comerciants de la Pobla, Tremp i Isona, ha comptat amb la presència del Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio.

En el marc de la Trobada Empresarial s’homenatja també un empresari o directiu d’origen pallarès destacat en l’àmbit nacional. En aquesta edició el reconeixement ha estat per a Joan Vallés, fill de Tremp, Director-gerent de l’empresa Cartonajes Vallés Gasset S.A., puntera en el sector de la fabricació de caixes de cartró a mida.

En la seva intervenció, Joan Reñé va destacar la importància d’aquest espai “com un element simbòlic del patrimoni cultural del poble i del sentiment de moltes generacions de veïns de Rialp”. El molí, ubicat a la zona de la muralla de la població, encara conserva tota la maquinària en bon estat de conservació i a l’exterior de l’edifici hi ha el canal, actualment en funcionament per reg.

Prèviament a l’acte celebrat a Rialp, va tenir lloc la inauguració de les obres de remodelació de l'Escola Àngel Serafí Casanovas de Sort, i posteriorment l’acte de confirmació solemne de la Llei de Règim Especial d’Aran, a càrrec del president de la Generalitat que es va fer al Santuari de Mijaran.

El Mercat, que s'ubicarà a la Plaça porxada i davant d'alguns comerços per diferents carrers propers al Centre Històric de la població, es podrà visitar des de les 09.00 i fins a les 13.30 hores i comptarà amb 13 parades que aplicaran descomptes de fins al 60% en els seus productes, a més de disposar de la quinzena de parades habituals del Mercat dels dissabtes a les Borges Blanques. 

El regidor de Promoció Econòmica, Fires i Mercats, Jordi Ribalta, ha explicat que aquest mercat representa una molt bona oportunitat per adquirir roba, calçat, parament per la llar i flors, entre d'altres, molt més barats del que s’acostumen a trobar habitualment. A més, per combatre les baixes temperatures, tots els clients podran gaudir d’un vas calent de xocolata desfeta amb coca.

“Hem deixat de fer infraestructures espectaculars perquè la situació econòmica no ens ho permet i hem actuat amb responsabilitat prioritzant plans de serveis als municipis i als ciutadans per mantenir la seva qualitat de vida”. El president de la Diputació de Lleida ha explicat que aquests 13M€ s’han invertit en diferents àmbits i actuacions, com en la millora de carreteres, en el manteniment de camins, en la promoció d’activitats culturals i en la recuperació de patrimoni, amb plans específics de suport a ens locals, amb la subvenció de les llars d’infants municipals, amb la millora del pla d’aigües o en la millora de la qualitat assistencial a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell.

Alguns dels projectes on ha invertit la Diputació en matèria de xarxa viària són  el condicionament, eixamplament, millora i pavimentació asfàltica de la carretera LV-5134, de Noves de Segre als Castells; el reforçament del ferm i millora de drenatge a la carretera LV-4008, de la C-462 a Ortedó o l’arranjament ferm camí d’accés a Argestues i Berén.

El president de la Diputació de Lleida s’ha desplaçat aquest dimecres a la Seu d’Urgell i ha visitat la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, on la corporació ha finançat la instal·lació d’una caldera de biomassa i l’adquisició d’equipament mèdic, com un colonoscop i un mamògraf.

Aquesta no és la primera vegada que la Diputació de Lleida col·labora amb aquest centre hospitalari de referència. La corporació va subvencionar amb 750.000 euros un nou sistema d’informació de gestió assistencial, gràcies al conveni de col·laboració interadministrativa signat entre la Diputació de Lleida, el Servei Català de la Salut i Gestió de Serveis Sanitaris.

Reñé defensa la internacionalització com un objectiu estratègic per al desenvolupament econòmic, social i cultural

Prèviament, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha estat l’encarregat d’inaugurar, juntament amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, la jornada “L’acció internacional: una oportunitat de desenvolupament local.

La jornada, organitzada per la Diputació de Lleida, juntament amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la Diputació de Barcelona, està adreçada als ens locals i el seu principal objectiu és conscienciar-los del valor de la promoció exterior i alhora donar a conèixer els diferents instruments existents per tal que els ajuntaments puguin reforçar la seva projecció internacional.

En la seva intervenció, Reñé ha manifestat la transcendència i la importància de la internacionalització per enriquir i afavorir el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori.

“La internacionalització del país és una necessitat i un objectiu estratègic bàsic, al qual no estem disposats a renunciar, per projectar la nostra identitat, per defensar els interessos generals del país a l’exterior, per influir en la presa de decisions i per arribar a uns nivells com més òptims millor de desenvolupament econòmic i empresarial”.

Reñé ha manifestat que creu “fermament” que la internacionalització és una oportunitat per al desenvolupament local i territorial, motiu pel qual la Diputació de Lleida treballa portant a terme diferents accions de promoció i col·laboració en aquest àmbit. La corporació “ha entès sempre la internacionalització com una obligació i com una responsabilitat, com una oportunitat i com una vocació, indefugible si volem donar-nos a conèixer a l’exterior”, ha indica Reñé.

En el seu parlament, Reñé ha assenyalat la bona tendència exportadora de les comarques de Lleida, que l’any 2013 han tornat a batre el seu màxim històric d’intercanvis comercials internacionals amb 2.555 M€.

A més, van exportar per un valor de 1.726 M€ i van importar per uns 766 M€, la qual cosa representa una balança comercial positiva i un augment de 149 milions d’euros respecte l’any precedent; és a dir, un creixement del 6,75%.

Atenent la demanda dels alcaldes de la comarca, Pere Porta ha anunciat la convocatòria, les properes setmanes, d’una nova sessió de debat i participació sobre la nova Llei de Muntanya a l’Alt Urgell, després de les que es van fer el mes de gener a Berga i a Sort. Com les anteriors, la próxima reunió estarà oberta tant a alcaldes i regidors com a la ciutadania en general.

El director de l’IDAPA ha fet un repàs de les diverses etapes del procés de participació i debat entorn la Llei de Muntanya des que es va iniciar, l’any 2011, i ha explicat els trets principals del document amb què s’està treballant i entre els quals destaca la proposta de conversió del propi IDAPA en una agencia d’integració i participació que exerceixi de node entre el territori i l’administració de la Generalitat. En aquest sentit, es planteja una nova manera d’operar, de tal manera que es concentrin els esforços en els projectes estratègics i es treballi mitjançant programes integrats.

El president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, considera que “cal una nova Llei de Muntanya que respongui a les necessitats reals del territori en els moments actuals”.

El Consell d’Alcaldes ha tractat altres temes, com ara el nou programa Leader per al període 2014-2020, i s’ha presentat el balanç anual de les actuacions del cos dels Mossos d’Esquadra a la comarca. Una altra de les intervencions ha estat la del diputat comarcal Antoni Navinés, que ha informat sobre diversos assumptes de la Diputació de Lleida que afecten l’Alt Urgell. Durant la reunió ha fet la seva presentació als alcaldes en nou delegat de TV3 al Pirineu, Eugeni Rius.

La intervenció en el conflictiu tram de la C-14 tindrà com a objectiu evitar els despreniments a la via, col·locant malles protectores a la part alta de la muntanya, ja que és allà on s'originen les caigudes de roca més perilloses, en una zona de gran complexitat orogràfica com és el congost.

Pel que fa al futur túnel de Tres Ponts, està previst que el projecte executiu estigui enllestit durant el proper trimestre, tot i que serà difícil que es comenci a executar aquest any vinent ja que, amb les dificultats pressupostàries actuals, la Generalitat no pot afrontar una inversió que es calcula en més de 20 milions d'euros. El Govern va anunciar en el seu moment que durà a terme el projecte tan bon punt hi hagi disponibilitat per a aquest tipus d'obres.

El túnel de Tres Ponts ha de tenir una longitud d'aproximadament 1,3 quilòmetres, per salvar el complex tram viari entre Organyà i Montant de Tost.

L'alcalde de la Seu i diputat al Parlament, Albert Batalla, ha fet aquest anunci en el ple municipal de la capital urgellenca i s'ha mostrat satisfet pel compliment dels compromisos de la Generalitat sobre les tres qüestions sol·licitades des del territori: solucions de seguretat urgents, enllestir el projecte del túnel en tres mesos i executar el túnel tan aviat com el pressupost ho permeti.

El cost d'aquestes vies locals ha estat finançat, al menys en els darrers anys, de fons autonòmics com el Pla únic d'Obres i Serveis (PUOSC), que actualment està pendent d'aprovació; el Pla de Camins de la conselleria de Territori, l'últim que es va dotar va ser al 2010 i al 2014 amb actuacions mínimes i de baix pressupost; i plans sectorials i amb aportacions de la Diputació de Lleida, puntuals i reduïdes en el cas de Tremp.

Tot plegat comporta un greuge envers els habitants de les zones de muntanya i un sentiment d’oblit i acaba provocant una tendència al despoblament dels pobles allunyats.

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Tremp ha aprovat una moció perquè el govern de la Generalitat activi de manera urgent els Plans que han permès el finançament d'obres de manteniment, incorporant-hi les inversions no realitzades en els darrers anys, així com la creació d'un pla de camins específic per a municipis de l'Alt Pirineu per equiparar-lo a la resta de nuclis de Catalunya.

En paral·lel, l'Alcalde de Tremp ha fet un escrit a tots els alcaldes de l'Alt Pirineu demanant-los que es sumin a aquesta petició.