El silenci que anuncia el geni

El rodatge avança amb el ritme frenètic de qualsevol gran producció, fins que un canvi en l'atmosfera ho atura tot. No és un crit, ni una ordre de producció. És una presència: "Recordo que em trobava d’esquena i no vaig adonar-me de la seva presència fins que es va produir un silenci absolut, gairebé impactant", explica l'actriu: "Ningú no va sentir arribar el cotxe, però de sobte es va generar una quietud total que va deixar tothom impressionat".

És el magnetisme de Pedro Almodóvar. El director manxec entra en escena i el set es transforma en un espai de "dinàmica horitzontal" on la jerarquia es dissol en favor de la creació. L'escena que es roda és una d'aquelles peces clau: intensa, irreverent, carregada de la tendresa marca de la casa.

El pes de la mirada: sostenir l'escena

A pocs metres, figures com Bárbara Lennie, Victoria Luengo i Patrick Criado habiten els seus personatges. Tot i que no hi ha paraules entre la figuració i els protagonistes, la comunicació flueix per vies més subtils. Durant una de les preses, en Patrick es reclina i els seus ulls es troben amb els d'ella: "Vaig sentir que la meva funció com a figurant anava més enllà de la simple presència escènica: es tractava d’acompanyar i sostenir emocionalment l’escena, transmetent una sensació de suport i confort, gairebé com si li indiqués que es trobava en un espai segur".

És en aquest instant on la ficció i la realitat es fusionen. Una connexió invisible que, mesos després, es tradueix amb una fidelitat aclaparadora a la pantalla gran. El que es va viure al set —aquella "màgia colpidora"— no s'ha perdut pel camí del muntatge.

Un encenedor i sis mesos de desitjos

Però tota gran experiència deixa un residu tangible, un tòtem. En un moment del rodatge, el guió exigeix fum. Ella, que no fuma, improvisa amb la naturalitat de qui ha entès que el cinema és, sobretot, veritat. En acabar, un encenedor de la productora es queda, per descuit o per destí, a la seva butxaca.

Aquest objecte, incapaç de ser retornat, es converteix en un objecte de culte personal durant mig any: "Durant aproximadament sis mesos, el vaig anar compartint amb altres persones, convidant-les a encendre’l i a demanar un desig. Ho plantejava com un petit ritual, amb un toc d’humor i complicitat".

Avui, l'experiència perdura com un regal inesperat. Una crònica de com la paciència i l'instint poden portar una aspirant a intèrpret a ser el testimoni silenciós, l'ombra protectora, d'una de les seqüències més belles de la cinematografia recent.

El periodista Àlvar Llobet torna a posar-se al capdavant de la direcció de les aventures de Lluquet i Rovelló, que comptaran enguany amb una renovada escenografia en la qual destacaran els elements naturals i un atrezzo  més espectacular: “Aquests Pastorets seran els més multitudinaris i treballats de tota la història de l’escola”, explica Llobet, que destaca la voluntat de fer sortir l’espectacle dels perímetres dels Escolapis per arribar a tota la ciutadania.

En aquest sentit, el director apunta que l’Escola Pia "ha estat i és garant de mantenir la tradició dels Pastorets a Balaguer”, una responsabilitat que, explica, “ens ha portat a desenvolupar durant tres mesos una ingent tasca teatral i tècnica per fer una obra equiparable als dels grans teatres”. Llobet remarca que, per aquesta raó, el projecte de Pastorets compta per primera vegada amb la col·laboració logística i econòmica de la Paeria de Balaguer.

El muntatge és organitzat per l’Associació de Famílies d’Alumnes juntament amb la direcció del centre i compta també amb l’enginyer Josep Sala com a responsable tècnic d’il·luminació i amb el coreògraf Albert Bonet, que s’ha encarregat dels balls. El preu de l’entrada serà de 5 euros i es pot comprar des del 29 de novembre a l’estanc San Agustín i la recepció de l’Escola Pia.

Noves cançons i arranjaments

Els Pastorets d’aquest 2025 presentaran una renovació total de les melodies. El jove músic balaguerí Èric Solé ha estat l’encarregat d’arranjar les peces que fa 25 anys va crear el compositor Sisco Amorós per les representacions de l’obra de Folch i Torres representada al Teatre Municipal. Solé ha renovat cançons com “La Vianda” i “Neva i neva”, i ha incorporat noves obres que no s’havien cantat mai sobre les taules de l’escola. Així, s’ha posat en solfa un duet còmic entre Jeremies i Marta i un nou cant de pastors.

Homenatge sardanístic

Les sardanes també tindran un paper protagonista. El grup sardanista EsPiardenyes, col·lectiu creat a l’escola, oferirà durant l’espectacle el ball de la Galop de Balaguer i la sardana “Balaguer Ciutat Comtal” emmarcada en el 50è aniversari de la seva estrena. La direcció d’aquestes danses ha anat a càrrec de les docents Maria Pedra i Laia Aran.

Un cartell fet per infants i un eslògan

La cartelleria dels Pastorets ha estat obra dels alumnes de la classe d’I5, que han estat orientats pel dissenyador i il·lustrador balaguerí Arnau Torrente. La imatge gràfica d’aquesta edició agermana el traç infantil amb el disseny professional en el qual hi pren rellevància el logo dels Pastorets, creat l’any 2024 pel mateix Torrente.

Per reblar la imatgeria,  s’ha creat l’eslògan “La nostra història. La tradició de tots”, un lema que vol resumir l’esperit dels Pastorets de l’Escola Pia, que s’acosta a la celebració del 50è aniversari de la primera representació.

Aquesta edició reunirà 54 espectacles, gairebé un terç d’ells estrenes absolutes, que abastaran des de propostes locals fins a creacions internacionals vingudes d’Andorra, Portugal, Irlanda, França, Bèlgica o el Regne Unit. Totes elles comparteixen una mateixa vocació: ocupar el carrer i transformar-lo en un lloc de trobada compartida, un escenari que convida al diàleg entre disciplines, cultures i maneres de viure l’art.

Una ciutat escènica

La fira aposta enguany per una configuració urbana més compacta i integrada. El centre històric acollirà la major part de les representacions, convertint-lo en un autèntic mapa escènic. Un altre punt clau serà l’antiga estació d’autobusos, reconvertida en espai gastronòmic i de socialització, que es preveu com a epicentre de trobades informals. La programació també s’estendrà al vespre amb concerts i sessions de DJ que allargaran l’energia festiva fins a la nit, mentre que els matins es reservaran per a activitats més tranquil·les, com els vermuts i els espais de debat.

Irlanda al focus

L’aposta internacional d’aquesta edició té un protagonista clar: Irlanda. Quatre companyies del país mostraran a Tàrrega la vitalitat i diversitat de les seves arts de carrer, aportant noves mirades i enriquint el diàleg amb altres creadors europeus. Amb això, la fira reforça el seu paper de mercat i d’espai de descoberta, on es trenca qualsevol frontera i on el llenguatge de l’escena esdevé universal.

Un repte d’escala i ambició

El gran format també tindrà la seva presència amb un espectacle inaugural que, fins i tot en el títol, respira poesia i complexitat: “INTERFERÈNCIA 03: Breu inici d’aproximació fugaç al prefaci del segon folre en l’esfondra. Trajecte a 85bpm”, creat per Marc Salicrú i Teatres de Campanya. Aquesta peça, que busca fer de la ciutat una partitura i dels seus habitants intèrprets involuntaris, vol situar el públic davant l’experiència d’un art que emergeix i es dissol en el mateix espai urbà.

Més que una fira

Amb més de quaranta anys d’història, FiraTàrrega és molt més que un festival d’arts escèniques. És un ritual col·lectiu que implica tota la ciutat. El voluntariat de l’Escamot, la col·laboració del teixit comercial i el suport de mecenes locals i institucionals construeixen una xarxa de complicitats que transcendeix l’àmbit cultural. Cada setembre, Tàrrega sembla reinventar-se, reafirmant-se com un espai de creació i convivència.

En aquesta edició, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros i un 61% de companyies debutants, la fira manté el compromís amb el risc, l’experimentació i la descoberta de nous llenguatges. Les entrades sortiran a la venda el 18 de juliol, però la veritable experiència s’escriurà als carrers, quan la llum del capvespre transformi una cantonada en escenari i un desconegut en company de viatge.

FiraTàrrega 2025 es presenta, així, com una nova oportunitat per reivindicar l’art com a motor de comunitat i com a eina de connexió en un món cada vegada més fragmentat. Un recordatori que la cultura, quan surt al carrer, té la capacitat de transformar les ciutats i, alhora, les persones que les habiten.

"Les llengües no s’han de veure només com una eina pràctica o curricular", ha defensat la presidenta del CAOC, Esther Lucea, "sinó com maneres diferents de veure el món, de narrar històries i d’entendre la realitat". En un context on la pressió de les llengües dominants és creixent, tant a França com a Catalunya, Lucea ha advertit que molts topònims occitans s’estan adaptant a la fonètica francesa i que aquí hi ha persones que "viuen d’esquena al català o fins i tot exigeixen que se’ls parli en castellà".

La jornada ha tingut un caràcter festiu i comunitari. Participants vinguts de la Val d’Aran, Barcelona, Girona, el Vendrell o l’Arieja han compartit caminada, gastronomia local, música i reflexió a l’aire lliure. L’escenari, una zona de muntanya a la qual només s’hi pot accedir a peu, ha acollit parlaments institucionals, l’hissada de les banderes catalana i occitana, una fotografia de grup i el tradicional cant dels adeus que tanca la trobada.

Amb aquest acte, el CAOC vol reforçar el missatge que la diversitat lingüística no és un obstacle sinó una riquesa que cal preservar i transmetre. “Pensar que amb una sola llengua n’hi ha prou per entendre’ns és una simplificació que empobreix”, ha conclòs Lucea, que ha fet una crida a la consciència col·lectiva: “Qui ja hi està compromès ha d’ajudar a fer créixer aquesta consciència dins la societat”.

La clausura compta amb l’actuació conjunta de Joana Gomila i Lali Ayguadé, i ha inclòs propostes com Mil primaveres, amb l’Esbart Manresà, i el duet Magri, que explora la música d’arrel del Pirineu.

Entre els moments destacats hi ha la presentació de diversos elements patrimonials restaurats, com la nova talla de Sant Esteve a Estaís, obra de David Marzo, o el baldaquí de Sant Pere de Sorpe. També s'ha homenatjat Artur Blasco a Escaló, en un concert que reconeix la seva tasca com a divulgador de la música tradicional pirinenca.

Una de les produccions pròpies d’aquesta edició ha estat Corint i Herba de prat, estrenada a Borén, amb Andrea Motis i Joan Díaz al capdavant d’una proposta que combina música i poesia.

Des de l’organització celebren que el públic “ha sortit com mai a participar”, i reivindiquen el festival com una experiència col·lectiva que reafirma el valor cultural de les Valls d’Àneu.

La segona fase, que encara no té calendari definit però es preveu d’aquí a un o dos anys, abordarà la restauració de la portalada renaixentista que dona al carrer Sant Antoni. Aquest accés conserva diverses fornícules que acollien escultures de sants, de les quals només resten els torsos mutilats.

Els especialistes treballen per identificar les figures. Una, la central, s’ha pogut vincular clarament a Sant Antoni Abat, patró del temple. Les altres dues podrien correspondre a Sant Bonaventura i Sant Isidor, o bé a Sant Agustí i Sant Jeroni. En funció dels resultats d’aquest estudi, es valorarà si és possible restaurar-les i reposar-les al seu lloc original.

A més, el projecte també preveu reparar l’enteixinat de l’interior de l’església, actualment cobert amb fusta provisional després d’un despreniment.

El projecte compleix 10 anys com a eina per valorar la feina del sector primari i acostar el món rural a la ciutadania, oferint una experiència directa amb els pagesos i pageses. A banda de descobrir el seu ofici, els visitants poden comprar productes de temporada i omplir el rebost de manera conscient. Tot plegat també ajuda a fidelitzar nous públics i reforçar el teixit agroalimentari català.

Entre les propostes d’aquest any destaquen experiències com visitar una granja familiar ecològica al Pallars Jussà, conèixer una olivera mil·lenària al Montsià, o endinsar-se als boscos de castanyers del Montseny en plena temporada. També s’hi sumen activitats complementàries com volar en globus per la Garrotxa, aprendre a fer espelmes a la Terra Alta o visitar un centre astronòmic al Solsonès.

Les reserves per a les activitats s’han de fer a través de la web benvingutsapages.cat, on es pot consultar el programa complet. Les visites tenen un preu simbòlic de 2,5 euros per als majors de 15 anys i són gratuïtes per a infants i joves. Els diners es destinen a cobrir part de les despeses d’organització assumides per les explotacions participants.

Impulsat per la Generalitat de Catalunya —amb la coordinació de Prodeca i l’Agència Catalana de Turisme—, el projecte compta amb el suport de nombroses institucions públiques i entitats del país. Des de la seva creació el 2016, prop de 200.000 persones hi han participat, consolidant Benvinguts a Pagès com una gran iniciativa d’educació, turisme i promoció dels productes locals.

L’estudi, publicat a Cretaceous Research, es basa en l’anàlisi de dents fòssils localitzades al jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà, un dels pocs llocs d’Europa que conserva restes d’aquesta època propera a l’extinció massiva fa 66 milions d’anys.

Aquest jaciment ha aportat diverses dents de dinosaures teròpodes —els coneguts dinosaures carnívors— un grup fins ara poc conegut a la península Ibèrica i Catalunya. Mentre que en altres regions es documenta una gran diversitat d’aquests animals, a la zona pirinenca fins ara les restes trobades eren escasses i poc estudiades.

Els fòssils analitzats indiquen la presència de tres grups principals: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids. Els velociraptorins, de mida generalment petita però amb algunes espècies més grans, i els dromeosaurins tenien una dieta carnívora basada en un mecanisme d’alimentació de “punxar i estirar”, que consistia en mossegar per després arrencar la carn amb un moviment enrere de les dents.

D’altra banda, els troodòntids, representats a Catalunya per l’espècie Tamarro insperatus, tenien una dieta omnívora amb una alta proporció de plantes, diferent dels altres teròpodes carnívors.

A més, s’ha identificat un quart tipus de carnívor, la forma més petita trobada al jaciment, que podria correspondre a un llinatge que es creia extingit durant el Maastrichtià i que només s’havia trobat a l’actual Xina.

Bernat Vila, coautor de l’estudi, destaca que “la presència d’aquests grups a la regió d’Ibero-Armòrica mostra un panorama molt diferent del que es coneixia a altres llocs del planeta en aquest període final del Cretaci”. Aquesta antiga illa gegant, que incloïa la península Ibèrica i el sud de França, tenia faunes de dinosaures amb característiques pròpies.

L’estudi també ha analitzat les marques de desgast de les dents, que indiquen que els dinosaures d’aquest jaciment, tot i ser de mida petita, ocupaven nínxols ecològics diferents, cosa que reduïa la competència entre ells.

Els jaciments dels Pirineus són fonamentals per entendre els últims dinosaures d’Europa, amb espècies exclusives com Pararhabdodon isonensis, Tamarro insperatus i Abditosaurus kuehnei. Aquestes troballes no només són clau per a la ciència, sinó que també alimenten la divulgació en museus i centres d’interpretació del territori.

L’entitat, representada pel seu president, Àngel Ros (exalcalde de Lleida), el vicepresident Josep Borràs (exalcalde de Balaguer) i el secretari general Pompili Roigé, va presentar un ambiciós programa d’actes per commemorar els 40 anys d’aquesta històrica relació entre dos territoris units per vincles institucionals, culturals, científics i econòmics.

L’origen d’aquest agermanament es remunta al 15 de juliol de 1986, quan el Senat i l’Assemblea de Califòrnia van aprovar per unanimitat una resolució de germanor amb Catalunya. L’any següent, el 12 de maig de 1987, el Parlament de Catalunya va respondre amb una resolució també unànime acceptant aquesta proposta. Amb la mirada posada en aquest aniversari simbòlic, l’associació ha plantejat al Govern un seguit d’actuacions destacades, entre les quals es troba la ratificació i ampliació del Memoràndum d’Entesa signat entre els dos governs a San Francisco el 6 d’abril de 2015.

El programa proposat inclou la celebració solemne de l’Any de l’Agermanament amb la participació de les màximes autoritats de Catalunya i Califòrnia, una exposició commemorativa del 40è aniversari de l’agermanament, les primeres Jornades Universitàries i de Recerca Catalunya-Califòrnia a Barcelona i Lleida aprofitant els acords entre universitats d’ambdós territoris, unes Jornades Econòmiques i Empresarials centrades en les relacions comercials existents.

També es proposa una exposició antològica d’artistes de San Francisco i Barcelona amb la col·laboració dels ajuntaments d’ambdues ciutats agermanades des del 2010, la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Agermanament Catalunya-Califòrnia al nucli antic de Balaguer i la fundació de la Fundació Catalunya-Califòrnia promoguda per la Generalitat per reforçar els lligams de futur; una proposta que, amb el suport de figures institucionals de pes i una trajectòria consolidada de relacions bilaterals, busca convertir el 2026 en un any clau per reforçar, visibilitzar i projectar al món els vincles històrics i actuals entre Catalunya i Califòrnia.

La proposta es desplegarà durant els mesos d’agost i setembre amb semifinals a les quatre demarcacions catalanes i una final que es farà a Lleida el 28 de setembre. A cada fase, diversos restaurants oferiran plats emblemàtics de la cuina popular amb la carn de porc com a protagonista, mentre el públic gaudirà d’un esmorzar col·lectiu.

Entre les creacions que es podran tastar hi ha unes galtes de porc amb patates a Torrelameu (Noguera), un blanc i negre amb allioli a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), botifarra amb mongetes del ganxet a la Garriga (Vallès Oriental), i un mar i muntanya amb mandonguilles i sèpia a Santa Coloma de Farners. A la final de Lleida, el plat triat serà una cassoleta amb costella, llonganissa i cargols.

Segons l’impulsor de la iniciativa, Rafa Gimena, el repte vol promoure l’esmorzar de forquilla com a “element identitari i patrimoni gastronòmic català”, a més de donar visibilitat al sector porcí.

La lliga, que de moment ja compta amb una desena de restaurants inscrits, preveu arribar fins a dotze participants per territori. Si se supera aquest límit, es farà una selecció prèvia.

El jurat estarà format per perfils vinculats al món gastronòmic i de la comunicació, com el periodista Albert Molins, l’influencer Jonathan Nuevo, la sommelier Marta Cot i el mateix Rafa Gimena.

El projecte compta amb el suport de bonÀrea, Gust de Lleida i els ajuntaments que acolliran les diferents jornades: Lleida, la Garriga, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Farners i Torrelameu.

Els comensals que facin parada a algun dels establiments adherits rebran un receptari que recull les elaboracions, el vi que les acompanya i el rostre de qui les fa possibles, tant al restaurant com al celler. També es difondran vídeos i materials visuals per conèixer el procés d’elaboració i el vincle entre plats i vins.

Des del Patronat de Turisme, Juli Alegre ha remarcat que Enruta’t és una oportunitat per recórrer el territori “harmonitzant sabors, aromes i paisatge”, mentre que Andreu Vàzquez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha subratllat la connexió entre gastronomia, cultura i identitat. Montse Guardiola, presidenta de la Ruta del Vi, ha destacat que es tracta “d’un viatge de sabors” compartit entre cuiners i viticultors.

La campanya inclou accions de promoció a xarxes, col·laboracions amb creadors de contingut i sortejos, a més de materials físics com cartells i el mateix receptari. Entre les propostes culinàries hi ha espatlla de cabrit amb Finca Comabarra 2012 de Tomàs Cusiné (La Boscana), popets a la siciliana amb Prat d’Hores del Celler de Sanui (La Torretta), o galta de vedella amb xocolata i Purgatori 2022 de Família Torres (Saroa), entre d’altres.

Enguany, quatre rais han sortit des de la presa de Llania per fer un recorregut d’uns sis quilòmetres fins al pont del Claverol. Tot i que el trajecte ha estat marcat per algunes incidències —amb xocs i trencaments en dos dels rais—, tots han pogut completar el descens. “Hi havia bastant corrent, però hem pogut resoldre-ho i hem arribat. Ha estat una bona baixada”, valorava el Roger, un dels raiers veterans.

Una de les novetats destacades d’aquesta edició ha estat la mida dels rais. Per primera vegada, totes les embarcacions comptaven amb tres trams de fusta, una fita que s’ha assolit gràcies a l’augment de participants. Segons la vicepresidenta de l’Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, Marta Oliva, aquest creixement reflecteix que hi ha “joves amb ganes de participar i mantenir viva la tradició”.

Durant el matí, centenars de persones van seguir el descens des de diferents punts de vista: miradors habilitats a la vora del riu, corriols de muntanya i el mateix pont del Claverol, un dels indrets preferits per veure l’arribada. “El que fa especial aquesta festa és que mai no saps com acabarà. Baixem en estructures de fusta, i això comporta un risc, però també molta emoció”, explicava Oliva.

La jornada de diumenge ha estat el punt culminant d’un cap de setmana ple d’activitats. Concerts, propostes culturals, mercats i tallers han completat un programa pensat per reivindicar la memòria històrica d’un territori que se sent profundament vinculat a l’ofici de raier. El dinar de germanor al final del descens va posar punt final a tres dies intensos de festa.

“És una tradició molt nostra, que vivim amb orgull. Cada any esperem aquest dia com un moment especial”, deia un altre dels participants. La Diada dels Raiers continua sent, gairebé mig segle després de la seva recuperació, una cita imprescindible per al calendari festiu i patrimonial del Pallars.

El tret de sortida tindrà lloc a la catedral de la Seu d’Urgell amb una producció pròpia: El primer Rèquiem de Montserrat. El concert, a càrrec de l’Ensemble Joan March, inclou obres dels compositors Miquel López, Joan March i Joan Cererols, i s’inscriu dins la commemoració del mil·lenari del monestir de Montserrat. Aquesta producció també es podrà veure durant el cap de setmana a Molló i Riner, en espais patrimonials d’alt valor històric.

La programació continuarà al llarg de l’estiu amb una gran diversitat d’estils i formacions, combinant grups emergents amb noms consolidats de l’escena europea. Al juliol, hi actuaran formacions com Egeria, Ensemble Leipzig 1723, Ars Choralis Coeln, Tiento Nuovo, Apollo’s Cabinet, Orquestra Acadèmia 1830, Les Timbres & Harmonia Lenis o The New Old. També hi destaca la presència de la soprano Núria Rial, cap de cartell d’enguany, que hi presentarà el recital À tre, basat en repertori barroc i renaixentista.

A l’agost, prendran el relleu grups com The Wig Society, La Ritirata, O Vos Omnes, Camera Aperta o Concerto di Margherita, entre molts altres. El festival es clourà amb la Missa Vidi speciosam de Le Grande Chapelle, que es podrà escoltar el 23 i 24 d’agost a l’Escaló i Camprodon, respectivament. Amb aquesta cloenda, el certamen vol posar en valor espais emblemàtics del territori mitjançant la música antiga.

El director del festival, Josep Maria Dutrèn, destaca el bon moment del certamen, amb una mitjana de 5.000 espectadors per edició i una xarxa municipal que ha passat de 9 a 41 pobles. Confia que el creixement continuarà els pròxims anys i que el projecte es pugui estendre encara més en l’àmbit internacional.

Paral·lelament, es mantenen iniciatives com els Concerts amb Gust, amb set tastos gastronòmics, i una cinquantena d’activitats culturals i patrimonials prèvies als concerts. També el FeMAP Social, que enguany oferirà 25 actuacions adaptades a residències, centres de salut mental i entitats de persones amb discapacitat. El conjunt d’aquestes propostes busca fer del FeMAP un festival arrelat al territori i inclusiu, capaç de connectar música, paisatge i comunitat.

L’acte començarà a les 18 h amb accés lliure a la Vinya dels Artistes, un itinerari entre escultures monumentals i instal·lacions artístiques que s’estenen per un paisatge de vinyes i oliveres. Els visitants podran fer el recorregut al seu ritme, amb un mapa i informació detallada de cada obra.

A partir de les 19 h, s’oferirà un tast de vins ecològics del celler, elaborats a més de 700 metres d’altitud. Mitja hora més tard, s’inaugurarà pagesiART, una mostra fotogràfica d’Eloy Sarrat que homenatja la pagesia lleidatana amb una trentena d’imatges que capturen l’essència del cicle agrícola. L’originalitat del projecte rau en la tècnica: les fotografies, sense postproducció digital, s’han creat amb processos pictòrics previs a la captura, aconseguint una estètica propera a la pintura impressionista. Cada peça incorpora un codi QR amb àudio per aprofundir en la mirada de l’autor.

La vetllada culminarà a les 20 h amb l’actuació d’Emma Campàs. La guitarrista balaguerina, reconeguda per la seva combinació de clàssica i flamenc, oferirà el concert Arrels. Campàs ha actuat en escenaris com el Liceu o el Palau de la Música, ha estat solista amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i acumula guardons internacionals. Actualment cursa un màster a Düsseldorf i és considerada una de les veus emergents més potents del panorama guitarrístic. L’entrada costa 10€ (8€ anticipada).

Un altre aspecte rellevant és la reincorporació d’Andorra al festival, després d’un temps d’absència. Aquesta tornada es fa amb la col·laboració directa del govern andorrà, els comuns de Sant Julià de Lòria, Canillo i Ordino, així com de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA). La intenció dels organitzadors és reforçar l’aposta social del FeMAP a Andorra, una línia de treball que vol créixer especialment l’any 2026, amb una programació orientada a acostar la música antiga a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.

Josep Maria Dutrèn, director del FeMAP, ha explicat que aquest mateix divendres 27 de juny es realitzarà a Sant Julià de Lòria un concert emmarcat dins del FeMAP social, destinat a persones en risc d’exclusió de tot el país. Dutrèn ha remarcat que Andorra compta amb diversos col·lectius susceptibles de beneficiar-se d’aquestes activitats, i que la idea és ampliar la proposta social en els pròxims anys.

Aquest 2025, la programació a Andorra inclou quatre concerts destacats. El 10 de juliol, l’Ensemble Leipzig 1723 oferirà El concurs de Leipzig a l’Església de Sant Julià i Sant Germà, un concert singular en què el públic podrà votar entre obres de tres compositors diferents, sense conèixer-ne prèviament l’autoria, afegint una dimensió interactiva i didàctica a l’experiència.

La consellera de Cultura de Sant Julià de Lòria, Teresa Areny, ha ressaltat la importància de mantenir aquesta col·laboració iniciada l’any passat, destacant que el festival combina cultura, territori i cohesió social, elements que fan que la seva continuïtat sigui fonamental. En aquest sentit, la connexió entre institucions ha estat clau per a l’èxit del projecte.

Altres moments especials seran el concert al llac d’Engolasters, previst pel 19 de juliol, on dues ballarines vestides d’època afegiran un toc visual i teatral a la proposta musical, contribuint a crear una atmosfera que uneix història i natura. Aquesta activitat ha estat destacada per Nerea Moreno, directora de Sostenibilitat de FEDA, com un exemple de com la cultura pot posar en valor l’entorn natural i el patrimoni històric.

Finalment, el festival inclou dues actuacions més en indrets emblemàtics d’Andorra: el 8 d’agost, Il gioco della cieca a càrrec del grup Concerto Di Marguerita al Santuari de Meritxell, i The Devil’s Pipe! amb Carles Vallès i Edwin García a l’Església de Sant Martí de la Cortinada, a Ordino. Dutrèn ha qualificat el primer com un dels grups revelació d’aquesta edició, especialment per la seva habilitat de cantar i tocar instruments simultàniament.

Joan-Marc Joval, director del departament de Promoció Cultural del govern d’Andorra, ha subratllat que la participació en el FeMAP no és només una aposta cultural, sinó una declaració de valors i un vincle amb les arrels i patrimoni comuns als territoris del Pirineu. Així, Andorra es projecta com un país actiu, compromès i orgullós de la seva vinculació cultural amb aquesta regió.

El cicle inclou tres sessions temàtiques de curtmetratges, seguides d’un debat conduït per professionals de la psicologia i la psicoanàlisi. Les projeccions es faran a l’ScreenBox de Lleida, de 18.30 h a 20.30 h, amb un preu simbòlic de 3 euros. En acabar cada sessió, s’oferirà un petit refrigeri.

La primera cita serà el 27 de juny amb el títol Malestar i família, que inclourà els curts «Vida o teatre» de Guillem Manzanares, «Mamie» de Pedro Tamames i «24 siete» de Santiago Requejo. El col·loqui estarà dinamitzat per Marta Sanjuán, coordinadora del Servei d’Acolliments Familiars, i Adriana Fabiani, psicoanalista.

La segona sessió, el 3 d’octubre, portarà per nom Solitud a la vellesa, amb els curtmetratges «O coidado», «Pari 70» i «La entrega». El debat comptarà amb Josep Maria Forné, professor de filosofia, i José Carlos Palma, membre de l’Escola de Psicoanàlisi Lacaniana.

El cicle es tancarà el 7 de novembre amb Desemparament en la infància, i la projecció de «Blava Terra», «La niña tatuada» d’Elisa Lanzas i «Flechas» d’Imanol Ruiz de Lara. Participaran Anna Maria Cunyat, psicòloga del Centre d’Acolliment de Raimat, i Magda Mataix i Cecília Espejo, membres de la comunitat psicoanalítica.

«Esteles del Psicurt» és una extensió del festival Psicurt, nascut a Tarragona i Reus, que busca acostar la salut mental a la ciutadania a través del llenguatge audiovisual. A Lleida, la proposta es manté fidel a l’esperit original, però amb un enfocament adaptat al territori i amb un llenguatge clar i proper.

Mathausen, el cementiri dels republicans

La gran majoria de víctimes van morir a Mathausen-Gusen, un dels camps més brutals del sistema concentracionari nazi, conegut pels republicans espanyols com “el camp de la mort lenta”. Mathausen es va convertir en una de les principals destinacions per a excombatents de la Guerra Civil, especialment catalans, que després de fugir a França en l’exili republicà, van ser capturats per tropes alemanyes o entregats pel règim de Vichy.

Segons va documentar Montserrat Roig al seu imprescindible Els catalans als camps nazis, prop de 2.000 catalans van morir en camps com aquest. Entre ells, desenes i desenes de lleidatans, que van ser empresonats, explotats fins a l’extenuació i exterminats en condicions inhumanes. L’estudi de la UdL, consultable en línia, aporta noms, dates i llocs d’origen d’aquests presoners, recuperant així la seva humanitat i retornant-los al relat col·lectiu que els va oblidar massa temps.

Dones deportades: resistència i oblit

Però si hi ha una memòria especialment silenciada, és la de les dones. Elles també van patir la barbàrie, i sovint en condicions específiques i encara més deshumanitzadores. En aquest context s’inscriu el treball de la historiadora Míriam Roma García, Les sis de Ravensbrück, que rescata les vides de sis lleidatanes deportades al principal camp femení del Tercer Reich: Lola Casadellà, Generosa Cortina, Felicitat Gasa, Conxita Grangé, Maria Maranges i Coloma Seró.

Aquestes dones, provinents de diversos indrets de la demarcació, van viure l’experiència tràgica de la Guerra Civil, l’exili republicà i finalment la captura per part de les autoritats alemanyes. Algunes, com Casadellà, tenien una militància activa —en el seu cas dins el PSUC—; d’altres, com Maranges, van ser perseguides pel vincle amb familiars compromesos amb la causa republicana. Totes elles van experimentar una repressió creuada: política i de gènere.

A Ravensbrück, van haver de suportar humiliacions específiques com la instrumentalització del cos, la negació de la seva identitat i l’explotació laboral extrema. L’autora del llibre remarca com la seva condició de dones les convertia en doblement vulnerables, però també les empentava a formes de resistència invisibles: solidaritat, cures, transmissió cultural. Una resistència que sovint ha quedat al marge dels relats heroics, però que és clau per entendre la supervivència.

El silenci i la reconstrucció de la història

Una de les dificultats principals amb què es va trobar Roma a l’hora de reconstruir aquestes biografies va ser la manca de documentació. Molts arxius van ser destruïts pel règim nazi o bé han estat inaccessibles durant dècades. A més, el silenci posterior a la Segona Guerra Mundial —tant a França com a Espanya— va fer que moltes supervivents no relatessin mai la seva experiència. Per això, el llibre de Roma és també una reivindicació del dret a la memòria i un exercici de reparació històrica imprescindible.

Aquest treball s’afegeix a altres iniciatives que, des de l’àmbit acadèmic i institucional, volen visibilitzar el llegat dels deportats catalans. Amb actes commemoratius, plaques de record, i ara també amb l’obertura digital d’arxius, es comença a revertir una llarga desmemòria. Però la tasca és llarga, i exigeix compromís col·lectiu.

A les terres de Ponent, la memòria de la deportació no és un assumpte del passat: és una eina per entendre el present i defensar el futur. Les històries de les víctimes lleidatanes ens interpel·len com a societat i ens obliguen a pensar com s'articulen avui els discursos de l'odi, la persecució política o la discriminació de gènere.

Recuperar els noms de les víctimes, fer memòria de les dones oblidades, posar en valor la resistència republicana en els camps nazis no és un exercici de nostàlgia, sinó una defensa activa de la dignitat i la llibertat.

La memòria a peu de carrer

Als carres empedrats d’Europa, entre voreres anònimes i façanes desmemoriades, hi ha petites llambordes que sobresurten del terra. No criden l’atenció per la seva mida —mesuren tot just 10 centímetres quadrats— sinó pel seu significat profund: són les Stolpersteine, les "pedres que fan ensopegar", un projecte d’art i memòria que interpel·la vianants amb noms propis i històries colpidores.

Aquestes llambordes, encastades a terra davant dels domicilis o llocs de detenció de les víctimes del nazisme, són obra de l’artista alemany Gunter Demnig. La primera es va col·locar el maig del 1996 al barri berlinès de Kreuzberg, en homenatge a una persona jueva assassinada durant la persecució nazi. Des d’aleshores, el projecte ha crescut fins a esdevenir el memorial descentralitzat més gran del món. Avui, n’hi ha més de 100.000 repartides per una vintena de països europeus.

A la demarcació de Lleida, el projecte ha estat impulsat per diverses entitats de memòria democràtica, amb la col·laboració d’institucions locals i familiars de les víctimes. Fins ara, s’han instal·lat 71 llambordes, que permeten recórrer un mapa de la repressió nazi a través de noms com el de Dolors Casadellà (Alcoletge), deportada a Ravensbrück, o el de Josep Maria Roca (Lleida), mort a Mathausen. Són només dues de les desenes d’històries que la memòria havia amagat i que ara tornen a emergir amb dignitat.

Les Stolpersteine no només recorden les persones que van morir als camps de concentració, sinó també aquelles que van sobreviure, van fugir o que van ser perseguides pel règim nazi per motius ètnics, polítics, religiosos o d’orientació sexual. Cada pedra, feta de formigó i coronada amb una placa de llautó, conté informació bàsica: el nom de la víctima, l’any de naixement, el lloc de deportació i la seva destinació final —la mort o la llibertat.

A diferència dels grans memorials concentrats en llocs concrets, aquestes pedres trenquen amb la lògica del record institucionalitzat. Ens obliguen a mirar a terra, literalment, i a ensopegar amb la memòria. Davant de casa, al costat d’un portal, al peu d’una escola... Els noms tornen a ocupar l’espai públic que els fou arrabassat.

Art preservat

El museu dedicat a Benozzo Gozzoli es coneix com el BeGo. En ell s’exposen els frescos del tabernacle que Gozzoli havia pintat, sobre els mateixos murs en els quals ara Josep Minguell fa els frescos. Per tal de conservar els de Gozzoli, van ser arrencats de la paret mitjançant la tècnica de l’strappo i primer van ser exposats a la Biblioteca Comunale de Castelfiorentino, abans de passar al museu, que va ser inaugurat l’any 2009. Quan Gozzoli va executar l’obra, l’any 1491, ja era un pintor consolidat, especialment conegut pels frescos El Viatge dels Reis Mags a Betlem, emplaçats a la Capella dels Reis Mags del Palau Mèdici-Riccardi de Florència.

Tal com explica l’artista Josep Minguell, especialista en pintura mural al fresc, aquest tipus de pintura, que el seu pare també dominava, Jaume Minguell,
“consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc”. Per això -diu- “la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.”. Al llarg de la història, els frescos s’han utilitzat en grans obres arquitectòniques, com és la Capella Sixtina, al Vaticà, conjunt pictòric realitzat pel pintor renaixentista Miquel Àngel i un dels exemples més coneguts de pintura mural.

Amb aquesta intervenció artística a Itàlia, Josep Minguell Cardenyes consolida encara més la seva dedicació a la pintura mural i, en aquest cas, ho fa a la Toscana, origen de tants pintors que l’han inspirat. Minguell és doctor en belles arts i un dels pocs artistes arreu del món dedicat a aquest sistema pictòric mil·lenari. L’any 2022 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya, i la medalla d’or de la Ciutat de Tàrrega. L’any 2024 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.

El treball de Josep Minguell

Al llarg de la seva trajectòria, Minguell ha combinat la pràctica artística amb la recerca. Ha pintat un total de 50 conjunts arquitectònics, entre els quals destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 1.000 m2 de frescos) i el Palau de la Diputació de Lleida. També ha pintat la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del Port de Barcelona.

En l’àmbit acadèmic, ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University de Tokio, Universidade Nova de Lisboa.

A més, Josep Minguell és autor de diversos articles especialitzats i dels llibres Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).

És la nova vida d’un espai insòlit, un hospital modular de cartró produït per l’empresa alemanya Christoph & Unmack, muntat peça a peça seguint instruccions com si fos un moble. Tot i estar pensat per durar pocs anys, l’edifici ha aguantat més d’un segle i avui es converteix en testimoni silenciós d’un diàleg entre passat i present. El mateix diàleg que busca el cicle impulsat pel Departament de Cultura, que convida artistes a reinterpretar espais patrimonials no pensats per acollir art contemporani.

Escultures fetes de llum i territori

Les obres de Bestué no només ocupen l’espai; el transformen. Són verges esculpides amb elements naturals, com si fossin extensions de l’entorn. “He volgut fer una transició entre l’interior i l’exterior, entre la construcció humana i la natura que l’envolta”, ha explicat l’artista. Amb una voluntat de vincular-se al paisatge i a les tradicions iconogràfiques locals, Bestué planteja preguntes sobre la memòria, la fe, i com aquestes simbologies es dissolen lentament amb el pas del temps.

Les escultures busquen ser reconegudes pel públic local, no com una provocació externa sinó com una presència familiar, íntima, gairebé orgànica. Aquesta voluntat d’arrelament a l’entorn és una de les claus de l’exposició: crear peces que puguin ser enteses com a pròpies, que interpel·lin directament els habitants de la Vall Fosca.

Quan el patrimoni parla un nou llenguatge

El projecte de Bestué forma part del cicle Passat i present, comissariat per Frederic Montornès. La iniciativa pretén trencar la barrera entre l’art contemporani i el públic general portant-lo a escenaris insospitats: museus, castells i monuments que, habitualment, no tenen cap relació amb les pràctiques artístiques actuals. L’objectiu, diu Montornès, és que “la gent s’hi trobi l’art de manera quasi involuntària”, com qui descobreix un secret amagat en una visita turística.

Aquesta segona edició del cicle inclou vuit artistes que intervenen en vuit espais patrimonials d’arreu del país. Al Museu Hidroelèctric de Capdella, les escultures de Bestué no només acompanyen la memòria industrial del Pirineu, sinó que li donen una nova capa de significat.

El futur d’un espai que mai havia de tenir futur

L’Hospital de Cartró és, en si mateix, una paradoxa: pensat per desaparèixer, ha esdevingut un monument involuntari a la resistència dels materials i de la memòria. Ha servit com a hospital, menjador, caserna i magatzem, i ara com a galeria d’art. La seva fragilitat estructural es contraposa a la seva tenacitat simbòlica. Les escultures de Bestué —fetes amb materials igual de fràgils— en són una metàfora perfecte.

Fins al 12 d’octubre, qui visiti la Vall Fosca no només podrà descobrir un paisatge espectacular i un patrimoni industrial singular, sinó també com l’art contemporani pot fer emergir preguntes i emocions des de racons inesperats. Perquè, de vegades, és en els llocs més insòlits on s’encén la llum.

Amb una perspectiva poc habitual en el pop estatal, la cançó posa el focus en la vulnerabilitat emocional dels nois, sovint silenciada pel pes d’una masculinitat mal entesa. “He volgut visibilitzar una realitat que molts viuen però pocs s’atreveixen a explicar”, afirma Simón.

El videoclip, rodat en blanc i negre, reforça el to íntim i contundent de la proposta, amb imatges que evoquen dependència i dolor emocional. Lluny del romanticisme tòxic, Batega fort es converteix en un crit d’alerta necessari.

Amb influències que van de Los Secretos a Pereza, Simón combina frescor melòdica amb una lletra que invita a mirar més enllà del que es considera “normal” en les relacions.

La fira, presentada aquest dimecres pel diputat Fermí Masot, el regidor de Turisme Josep Taribó i el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre, vol ser un homenatge a la memòria col·lectiva pirinenca. “Rialp fa un viatge en el temps per preservar la identitat i el talent que ha definit el territori”, va dir Masot.

L’esdeveniment inclourà activitats per a infants i adults com tallers de ceràmica, sabons artesanals, pintura, daurat de marcs o creació de joguines amb materials reciclats. També hi haurà jocs gegants de fusta, passejades a cavall i visites guiades, entre les quals destaca la del molí fariner de Bellera.

Un dels punts d’interès serà l’exposició Rialp, parada i fonda, ubicada a la sala municipal. L’espai repassa, a través de plafons i recreacions d’ambients d’època, la història dels establiments d’allotjament del poble des del segle XIX fins a mitjans dels seixanta, moment en què obre l’hotel Condes del Pallars. L’exposició posa en relleu com les comunicacions i l’aïllament van condicionar el desenvolupament turístic de la zona.

Durant la jornada també es podran veure en directe diversos artesans treballant: des de un guarnicioner que confeccionarà peces de cuir, fins a una restauradora de retaules romànics o una especialista en filatura de llana. La jornada es clourà amb animació teatral a càrrec de Cotó Fluix Teatre, jocs tradicionals dinamitzats i un concert del grup Buena Onda, amb Violeta Canales i Albert Gallardo.

El codirector Marçal Girbau destaca que el festival busca sacsejar consciències i que “l’occità no és patrimoni mort, sinó un futur de resistència i diversitat cultural”. La nit comptarà amb l’actuació d’Alidé Sans i Francesc Ribera “Titot”, que oferirà un espectacle inèdit basat en la poesia satírica medieval de Guillem de Berguedà.

A més, l’Esperanceta de Casa Gassia protagonitzarà un monòleg satíric que posarà a prova aspectes de la societat actual amb ironia i crítica. La gastronomia també tindrà un paper destacat amb un sopar creat pel xef Sergi de Meià, que reivindica l’arrel i la fraternitat occitanocatalana a través de plats tradicionals.

Perifèria Cultural es reafirma com un espai de resistència cultural i de celebració de les llengües i territoris que sovint queden al marge. Més informació i entrades a www.periferiacultural.cat

La dansa tindrà enguany un pes destacat, amb propostes com Tempo, de Toni Mira, i Altars Profans, de Magdalena Garzón. L’acte inaugural anirà a càrrec de Jon Maya i Adriana Bilbao, i la clausura tindrà lloc al poliesportiu d’Esterri d’Àneu amb Lali Ayguadé i Joana Gomila. L’espai, a més, es reserva com a alternativa en cas de pluja.

Pel que fa a la música, destaquen els concerts de Tarta Relena, Salvador Sobral amb Lucia Fumero, Mayte Martín, Judit Nedderman amb Pau Figueres, Quimi Portet i Kalakan. També s’hi sumarà un homenatge als 50 anys de la trobada d’acordionistes del Pirineu i al compositor Juli Garreta, amb la participació de les cobles Sant Jordi i Principal del Llobregat.

El festival inclourà, a més, lectures i espectacles de text, com l’actuació de Carlos Cuevas al bosc del Gerdar en un muntatge sobre Thoreau, o La Majordoma de Josep Maria Miró amb Rosa Renom. També es recuperarà Venus i Adonis amb Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Lluís Claret.

L’eix temàtic d’enguany gira entorn del binomi patrimoni i comunitat. En aquest marc, el Dansàneu celebrarà el retorn d’una peça del retaule gòtic de Sant Martí d’Escalarre —desapareguda fa cent anys— que serà presentada per l’historiador Albert Velasco acompanyat d’una acció artística amb el Cor Cererols i el ballarí Aleix Martínez. El festival també exhibirà elements patrimonials restaurats recentment, com un baldaquí de Sorpe o un relleu procedent de Borén.

Pel que fa a les exposicions, es podrà visitar Bressols de pedra, amb fotografies de l’arxiu Joan Blanco, així com dues mostres centrades en figures històriques: una dedicada a Palmira Jaquetti i una altra als deportats republicans als camps nazis, amb Joaquim Amat-Piniella com a protagonista.

Aquest projecte s’emmarca dins la iniciativa de reproduir els antics sepulcres d’aquests nobles, venuts a un antiquari el 1906 i actualment exposats al museu The Cloisters de Nova York.

Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera, ha subratllat que aquesta és una ocasió única per estudiar directament els ossos d’uns comtes d’Urgell coneguts i accessibles, fet que permet aprofundir en la història del comtat i de la nissaga Cabrera, a la qual pertanyien.

Les osseres actuals van ser instal·lades l’any 1967, després que les restes fossin traslladades provisionalment a l’església parroquial de Vilanova de la Sal, arran de la venda dels sepulcres originals.

Segons ha explicat Núria Armentano, antropòloga del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el primer pas serà una revisió preliminar al mateix monestir per determinar el nombre d’individus representats i contrastar-ho amb la informació històrica. Posteriorment, es preveu dur a terme estudis genètics i proves de radiocarboni per confirmar el parentiu i datar les restes, tot i que els resultats d'aquestes anàlisis poden tardar mesos.

Robert Porta, director del monestir, ha assenyalat que l'obertura s'ha fet coincidint amb la retirada de les osseres per deixar pas a les reproduccions dels sepulcres, previstes per arribar al setembre. La voluntat és que, un cop autenticades, les restes tornin a ser dipositades dins els nous monuments funeraris. En paral·lel, l’historiador Stefano Maria Cingolani està desenvolupant una recerca documental complementària sobre els comtes d’Urgell. També es contempla una col·laboració amb el Museu Etnològic del Montseny, que lidera un projecte sobre la nissaga Cabrera, originària de la zona gironina.

Una programació contra la intolerància i el centralisme

Els codirectors del cicle, Marçal Girbau i Estel Solé, han presentat una programació que busca “combatre el feixisme i la intolerància amb cultura, pensament i reflexió”, i que aposta per espectacles sense seqüències pregravades ni filtres, a l’estil d’una “cultura de foc lent”. En l’acte hi ha participat també Estefania Rufach Fontova, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha subratllat la importància del suport públic amb perspectiva de mitjà termini.

Una de les grans novetats d’enguany serà la incorporació de la glosa, el cant improvisat tradicional, com a eina de crítica social i de cohesió comunitària. També s’hi estrenarà el format Rostits Perifèrics, amb monòlegs satírics d’autors com Sergi López, Empar Moliner i Maria Nicolau. Entre les cites destacades hi ha el concert a quatre bandes amb Adrià Puntí, Borja Penalba, Sergi López i Estel Solé (5 de juliol a Agramunt), i el retrobament de Carles San José i Jaume Pla (19 de juliol a Gàrzola).

El territori com a escenari i com a cuina

El cicle manté la seva aposta per la gastronomia com a eix fonamental. El xef Sergi de Meià hi torna com a conseller en cap dels fogons, amb propostes fetes a mida per a cada esdeveniment. El tret de sortida, el 31 de maig a Castell de Mur, combinarà música trobadoresca adaptada per Francesc Ribera Titot, l’actuació d’Alidé Sans i un menú occitanocatalà amb productes del Pallars.

Amb formats familiars, horaris assequibles i una programació paritària, Perifèria Cultural es consolida com una alternativa amb valors al model dels macrofestivals. “Quin interès pot tenir anar a un festival ple de gent fins a vessar, on acabes menjant un entrepà car i mediocre?”, es pregunten els codirectors.

El projecte compta amb un conveni de col·laboració fins al 2027 amb la Diputació de Lleida i la Generalitat, i enguany s’hi han sumat més d’una dotzena d’ajuntaments, el Consell Comarcal de l’Urgell i entitats com la Fundació Coma de Meià.

Els sabors del territori protagonitzen moltes de les fires d’aquest mes, amb propostes que van de la cervesa artesanal al cóc urgellenc, passant pel cargol o el vi del Pirineu. Espais per tastar, però també per entendre millor el que es produeix i es consumeix a Ponent.

Aplec del Caragol de Lleida (23-25 de maig)
Una de les festes més emblemàtiques de Lleida tornarà a reunir milers de persones al parc de Gardeny. El cargol hi serà el protagonista gastronòmic, però també hi haurà concerts, tallers i activitats per a tots els públics.

Tast del Cóc a Tàrrega (17 i 18 de maig)
Degustació del cóc urgellenc i altres receptes tradicionals, en una mostra que reivindica la rebosteria local.

Fira de la Cervesa Artesana de Tàrrega (31 de maig)
Una dotzena de cervesers presentaran varietats locals en una jornada amb música en directe i parades de menjar.

Fira del Vi del Pirineu a Talarn (7 i 8 de juny)
Mostra de vins i cellers pirinencs amb tastos, maridatges i activitats enològiques.

Fira de l’Ou a Sant Guim de Freixenet (7 i 8 de juny)
Fira dedicada a l’ou i la producció avícola local, amb tastos i activitats relacionades amb aquest producte.

Fira de Productors del Parc Natural a Arrós de Cardós (25 de maig)
Productes artesanals i mostres ramaderes del Pirineu català i occità.

Verd-Lloc a Bell-lloc (1 de juny)
Fira sobre alimentació saludable i hàbits de consum responsables, amb parades de proximitat i tallers divulgatius.

Festes majors i cultura popular

Les festes majors marquen el calendari de molts municipis amb concerts, tradició i comunitat. A més, hi ha festivals singulars que porten el circ, la cultura japonesa o la música a carrers i places.

Festa Major de Maig de Tàrrega (10-18 de maig)
Nou dies d’activitats amb espectacles de cultura popular, música i actes tan emblemàtics com la Nit del Tararot i el Firacóc.

Festa Major de Mollerussa (15-18 de maig)
Concerts de Doctor Prats i Ginestà, havaneres, orquestres i activitats per a totes les edats. La festa arrenca amb una llonganissada popular i un espectacle de foc.

Fira del Circ de Talarn (17 de maig)
Una proposta cultural singular on el poble es transforma en un gran escenari amb circ contemporani, artistes de carrer i espectacles familiars.

Matsuri de Ponent a Ivars d’Urgell (24 de maig)
Festival de cultura japonesa amb gastronomia, actuacions i tallers per apropar el Japó rural a Ponent.

Fira a Torregrossa (7 i 8 de juny)
Mostra d’artesania, productes de proximitat i espectacles per a tots els públics al Pla d’Urgell.

Fires medievals i tradicionals

Recreacions històriques, personatges antics i artesania omplen carrers de diversos pobles amb mercats medievals i fires que remeten als orígens. Tradició viva que connecta passat i present.

Harpia de Balaguer (30 de maig - 1 de juny)
El Centre Històric esdevé un mercat medieval amb artesania, música tradicional, gastronomia i recreacions d’ambient històric.

Mercat Medieval d’Almenar (7 i 8 de juny)
Recreació històrica amb veïns caracteritzats, parades d’oficis antics i ambientació al nucli antic del poble.

Fira de les Trementinaires a Tuixent (24 i 25 de maig)
Reivindicació de la figura tradicional de les remeieres del Pirineu, amb mostres d’herbes medicinals i activitats etnobotàniques.

Fira de Sant Isidre de Solsona (17 i 18 de maig)
Una mostra agrícola amb maquinària, artesania i tradició ramadera, arrelada a la cultura pages.

Artesania i oficis antics

Les mans que treballen la terra, la fusta o el ferro tenen un espai destacat en fires que valoren l’artesania local i els oficis d’abans. Un patrimoni viu que es mostra amb orgull.

Fira d’Oficis i Menestrals de Rialp (1 de juny)
Un viatge als oficis tradicionals del Pallars, amb demostracions en viu, parades i activitats familiars.

Firabell de Bellcaire d’Urgell (1 de juny)
Mostra de proximitat amb parades d’alimentació, comerç i artesania local.

Fira de la Camamilla i Tractors Antics a Linyola (25 de maig)
Dedicada a les herbes medicinals i a la maquinària agrícola antiga, amb un ambient entre la tradició i la innovació rural.

L’espectacle, que adapta el llibre de Francesc Canosa Aigua a les venes, combina òpera, dansa, teatre i audiovisual per homenatjar una de les obres hidràuliques més rellevants del segle XIX. La gira inclou actuacions a Mollerussa (1 de juny), Bellpuig (7 de juny) i Ponts (8 de juny), amb entrades disponibles per 15 euros a través de canalsurgell.org i orfeolleidata.cat.

En aquesta gira, l’Orfeó Lleidatà, dirigit per Xavier Pagès-Corella i amb la mezzosoprano Marta Infante com a solista destacada, presenta una versió reduïda sense orquestra, amb acompanyament de piano a càrrec de Bernat Bonjorn. El muntatge compta amb la col·laboració de la Fundació Canals d’Urgell, l’Orquestra Julià Carbonell, la Diputació de Lleida i el Teatre de la Llotja, que celebra enguany el seu 15è aniversari.

La proposta inclou fragments d’òperes de Verdi, Bizet o Puccini, a més de peces simbòliques com els Goigs a la Verge del Remei adaptats per a cor i orquestra, en un espectacle amb accent lleidatà i esperit col·lectiu.

El jurat, integrat per professionals del món literari i educatiu, també ha reconegut la tasca de 27 docents que han impulsat la participació als centres: 15 de Catalunya, 6 del País Valencià i 6 de les Balears.

Aquest certamen, organitzat per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), ha reunit enguany 4.703 joves participants. L’edició es clourà el 20 de maig amb l’acte final al Paranimf de la Universitat de Barcelona, després d’haver celebrat actes previs a València, Eivissa, Formentera i Mallorca.

Els premis inclouen dispositius electrònics per als guanyadors i estades per als docents més destacats. L’objectiu del concurs és fomentar la lectura i l’escriptura creativa en català entre els joves, amb el suport d’entitats com la Fundació Carulla, la Fundació Jordi Sierra i Fabra o la Secretaria de Política Lingüística.

Des de petit, Garcia Sisteró va sentir una gran curiositat pels mons imaginaris i les civilitzacions perdudes, influït per la lectura de La volta al món en 80 dies de Jules Verne. El llibre reflecteix aquesta passió pel coneixement combinada amb la seva formació en enginyeria i cinema.

«La vuelta al saber en 80 días» és més que una obra divulgativa: cada capítol és una invitació a descobrir les grans preguntes que han marcat la història de la humanitat. A més, el llibre està acompanyat d’un audiollibre i il·lustracions creades mitjançant intel·ligència artificial.

Garcia Sisteró ha organitzat el llibre per temàtiques setmanals, amb cada dia dedicat a un àmbit específic, com la història, la ciència o la filosofia. Així, els lectors poden gaudir d'un viatge variat i coherent, amb un enfocament rigorós però proper.

Amb aquesta obra, l’autor busca despertar la curiositat i inspirar reflexions en els lectors. «La vuelta al saber en 80 días» no només informa, sinó que provoca preguntes i fomenta el debat. El viatge del saber no acaba aquí... només canvia de capítol, assegura Garcia Sisteró, que ja treballa en noves publicacions.

L'autor: una trajectòria lligada a la cultura i a la tecnologia 

Robert Garcia Sisteró combina el pensament analític propi de la seva formació tecnològica amb una sensibilitat narrativa que ha desenvolupat al llarg dels anys en projectes audiovisuals i educatius. Actualment, es dedica a la docència i, des de fa més de tres anys, aprofundeix en l'àmbit de la intel·ligència artificial aplicada a l'aprenentatge, la creació de continguts i la comunicació.
Com a cofundador de Territoris.cat, Garcia Sisteró ha apostat des de sempre per un periodisme digital de proximitat i innovador a les Terres de Ponent. Amb «La vuelta al saber en 80 días» , fa un pas endavant en la seva vocació divulgativa, connectant passat i futur, radició i innovació. Aquest és el seu primer volum publicat, però ja prepara noves entregues per continuar viatjant pels camins infinits del saber. "El viatge del saber no acaba aquí... només canvia de capítol", afirma amb il·lusió.

Els assistents podran gaudir també d'exposicions d'art contemporani, amb obres de Picasso, Miró, Dalí, Warhol i d'altres, així com la mostra fotogràfica Alaska, la darrera frontera de Jordi Chamagué. Per a la canalla, hi haurà activitats com l'espectacle Lo Biel, l'home del sac, i un taller de globoflèxia.

La jornada continuarà amb una conversa literària entre els escriptors Xavier Macià i Núria Perpinyà, on presentaran els seus llibres El cos invisible i Miceli. A les 12 h, el Cor Absis de l'Escola de Música Pare Ireneu Segarra d'Ivars d'Urgell interpretarà el Virolai al Santuari de la Mare de Déu del Remei, en commemoració de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat.

Els assistents que arribin vestits de blanc podran rebre un obsequi especial, un llevataps, mentre gaudeixen de l'ambient de l'època noucentista. A més, el duo TalKual oferirà música en viu durant l'aperitiu.

Finalment, el dinar a l'aire lliure serà el colofó de la jornada, i caldrà adquirir tiquets amb antelació.