Conscienciar-nos sobre aquesta repercussió és la premissa per poder actuar per alentir la degradació planetària, de prats, boscos, mars, rius i llacs. I, malgrat que en aquesta tasca tothom hi està cridat a posar el seu gra de sorra, els productors dels aliments que consumim hi tenen un paper rellevant.

Avui ens fixem en l’experiència d’una família de La Pobla de Segur que són ramaders, agricultors, productors i venedors de carn que comercialitzen amb la marca Cal Tomàs, ara ja des de quatre botigues a peu de carrer, a La Pobla, a Tremp, a Sort i a Vielha. També des de la seva pàgina web caltomas.cat els arriben encàrrecs de tot arreu en línia, comandes que lliuren amb transport especial per tal de garantir el manteniment de la cadena de fred que protegeix el producte. A banda d’això, desenvolupen tota la tasca comercial i de distribució com a proveïdors d’establiments de restauració: un volum de feina que es tradueix en el 50% del negoci.

El Miquel i la Laura Gordó són la quarta generació d’aquesta saga de ramaders ben arrelada a la terra pallaresa. Ells comanden ara el negoci i ho fan en sintonia amb la sostenibilitat que demana la terra, una nova mirada del sistema de producció que, en realitat, no és tan nou, només que mira enrere per aprendre dels qui segurament eren més conscients que havien de cuidar tant la terra com els animals, l’entorn que ens alimenta i on vivim. 

Parlem d’agricultura i ramaderia regenerativa. La mateixa paraula ens explica que la clau d’aquesta manera de treballar és regenerant i deixant regenerar la terra. Fixant-nos en el cicle natural de plantes i animals, es procura tancar cercles com el de la fertilització dels prats amb els fems dels animals que produeixen menjant l’herba dels mateixos prats. Miquel Gordó ens en fa cinc cèntims:

“fem que els animals mengin més herba i menys gra, perquè així la seva alimentació s’assembli més a la d’un remugant. I anem fent rotacions dels animals per diferents pastures, canviant fils de tancats perquè les vaques canviïn de partida”.

D’aquesta manera, el bestiar no esgota el menjar i permet que l’herba vagi refent-se més ràpidament que si ho hagués de fer des de zero. “A la muntanya -afegeix Gordó- “cada cop fem partides més petites, anem movent els animals tres o quatre vegades durant tot l’estiu, perquè a més de menjar, caguen i pixen allà on són, imitant el que fan els ramats d’animals salvatges a la sabana o a on sigui, que no se separen i es van movent, i això ho fem perquè està demostrat que és el millor per a la terra. Això fa que cada cop quedi més fertilitzat el terreny i d’anar-hi més, cada any hi ha més herba”.

Aquesta és una mirada més holística del conjunt de l’activitat, tenint en compte on es fa. Cuiden els animals alhora que beneficien la terra. Una altra mesura que apliquen és fer el seu propi cereal, per tal de no dependre tant de les fàbriques de pinso, i amb aquest sistema han aconseguit que tota l’agricultura que es destina als vedells i a les vaques sigui regenerativa i ecològica. “No deixem mai la terra llaurada ni per llaurar, la toquem el mínim possible perquè, en general, s’està perdent molta terra fèrtil de tant llaurar. Fertilitzem tota la terra amb els fems dels nostres animals, encara que sigui portat amb remolc”, argumenta el Miquel.

El balanç d’aquesta nova manera de treballar “és positiu”, afirma Miquel Gordó.

“Evidentment, això t’ha d’agradar i t’ha d’apassionar. Les collites mai són tan bones com amb l’agricultura convencional, però, en contrapartida, s’hi gasta menys perquè no fiques fertilitzants ni additius químics”.

I, per damunt de tot -afegeix- “pots estar tranquil amb tu mateix. Si t’interessa una mica el planeta, la terra, el canvi climàtic, no tens grans collites, però tampoc no hi has invertit tant, per tant, el balanç és positiu i equilibrat”.

El Miquel explica que els han anat a veure alguns ramaders, d’ovelles o vaques, per veure com ho fan. “També ha vingut gent que ja ho practica, però que vol compartir experiències, com el Francesc Font, que és el xaman de l’agricultura regenerativa. Li hem explicat el que sabem nosaltres d’engreixar vedells i ell ens ha explicat moltíssimes coses de la terra, a banda dels cursos que hem pogut fer”, precisa des del Pallars aquest ramader convençut que en aquesta altra manera de fer hi sortim guanyant tots. 

Als qui encara són poc inclinats a deixar-se portar per la filosofia del ‘menys és més’, ell “els diria que ho provin. L’ús de pesticides a dojo ja veiem que ha causat problemes amb algunes espècies com les abelles, que estan desapareixent, i això és una catàstrofe per a la cadena tròfica, i només és un exemple senzill i clar que tots entenem, però també tenim aqüífers contaminats per aquesta causa. Ens hi va el futur”, exposa Miquel Gordó. Però també entén qui no fa el pas. “Necessitaríem que les administracions ens ajudessin més, perquè costa tirar endavant i més amb aquests sistemes, perquè tot avui dia està basat en la producció, per això és normal que a la gent li faci por”.

El Dia Internacional de la Mare Terra, tal com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el va anomenar, és també un bon dia per a pensar en la força que, com a consumidors, també tenim. Informar-nos sobre qui hi ha al darrere de cada article que adquirim ens farà més o menys còmplices de la cura del planeta i d’aquesta terra que habitem i que també nosaltres així podem cuidar.

El relleu en la gestió l’assumeix en Joan, actual responsable de l’Hotel Jardí, que passa a dirigir l’Hotel La Rosaleda amb la voluntat de preservar la filosofia que ha fidelitzat generacions d’hostes: un servei atent, càlid i de qualitat.

Aquesta nova etapa anirà acompanyada d’una actualització tecnològica de l’hotel, amb la incorporació de millores en automatització i sistemes de gestió. L’objectiu és oferir una experiència més còmoda i adaptada als nous temps, sense renunciar al caràcter acollidor que ha estat un dels seus principals trets distintius.

L’acord entre ambdues parts es va tancar de manera satisfactòria el passat desembre, garantint una transició ordenada i positiva que permetrà que l’Hotel La Rosaleda continuï consolidant-se com un referent d’hospitalitat i tradició a la zona.

L’Oriol i el Jordi són ara al capdavant del negoci, la quarta generació d’aquesta saga que va encetar Jaume Bonjoch Piera, començant a vendre ràdios i gramoles. Després, el seu fill, Blasi Bonjoch Arrufat, va obrir la botiga de neveres, televisors i altres aparells electrodomèstics on avui es manté la mateixa filosofia de sempre, una atenció de porta a porta, un comerç de proximitat i confiança.

Durant més de quaranta anys, van ser el Jaume i el Domingo, els qui varen guanyar-se aquesta complicitat amb la clientela que encara avui tothom recorda

Actualment, Bonjoch és part de Mielectro, el grup líder del sector en l’àmbit estatal, però que combrega amb el mateix esperit de botiga local, de comerç de prop com el de la família Bonjoch. Tenir una infraestructura gran al darrere sense perdre aquest tracte de tu a tu garanteix un bon servei postvenda sobre una gran varietat de productes i marques.

Els trobareu a: 

Avinguda Catalunya,43 - 25230 Mollerussa (Lleida)

Tels. 973600479  / +34 973600479   

info@electrodomesticsbonjoch.com

www.electrodomesticsbonjoch.com

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha visitat les instal·lacions del Grup Teresa Carles Flax & Kale, situades a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), per conèixer els projectes d'I+D+i relacionats amb innovació, digitalització, traçabilitat i sostenibilitat que han obtingut finançament a través del PERTE Agroalimentari que gestionen diferents ministeris del Govern d'Espanya, inclòs dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

A la visita també hi ha assistit el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, i el Comissionat Especial per al Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) Agroalimentari, Jordi Carbonell.

Hereu ha explicat que l'assignació que ha rebut l'empresa supera els 4 milions d'euros i es destinaran a la implementació de "recursos per optimitzar processos de producció, digitalització i transició energètica". Hereu ha qualificat la firma d'"exemple d'innovació" i un "epicentre de la indústria agroalimentària", sector que, segons ha afegit, representa, el 2,4% del PIB estatal.

-Avui, les solucions d’aprofitament de l’aigua són el bé més preuat, sobretot per a l’agricultura.

En temps de crisi, per a molta gent, l’agricultura i la ramaderia han estat un refugi. Moltes inversions d’altres sectors han anat al camp. Hem passat de ser 36 milions d’habitats a l’Estat, a ser-ne gairebé 46, i tota aquesta població s’ha d’alimentar, per això la producció d’aliments serà un procés clau. Més de 5 milions de la nostra facturació anual provenen del sector agrícola, que és el principal consumidor d’aigua (80%), seguit de la indústria i el consum d’aigua de boca.

-Teniu, a més, la tecnologia a favor vostre.

Sí, i això suposa aprendre cada dia sobre sondes, satèl·lits, drons, que ens fan tenir més control i aconseguir estalvi. Treballem amb sensors climàtics, de sòl, i de creixement de la planta. Tenim aparells que amb una targeta SIM prenen i comuniquen dades per afinar més els moments més idonis del reg i així poder gestionar millor l’aigua en funció del seu aprofitament a la planta. Gràcies a la tecnologia i petites obres, en zones on l’aigua era molt escassa, avui n’hi pot arribar més. Però caldria implicació de més gent, per a fer obres de benefici més global, i això suposa en algun cas decisions polítiques o renunciar a drets de pas.

-Quin és el principal repte del sector agrícola?

Millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua. Això permetrà fer un salt molt gran en els pròxims cinc anys. Amb la intel·ligència artificial (IA) es pot recollir la informació dels sensors i prendre decisions de rec. Ja s’han anat desenvolupant algoritmes per a fer-ho. Fins ara havíem analitzat el creixement de les plantes amb dades de mitjanes per temporada, però ara amb la tecnologia de sensors, tenim informació instantània, a cada moment. Sabem si el fruit creix a la nit i la planta consumeix aigua durant el dia, així es pot saber quan la planta pot aguantar sense aigua i quan són els seus moments crítics. Aquesta precisió permet no ser tan dependents de l’aigua i la neu. Tot es pot controlar, i és així com es facilitarà a les noves generacions poder ser més eficients.

Amb l’IRTA, les universitats i les empreses privades, el sector agrícola i ramader treballa conjuntament amb IA, també en investigació en salut, per saber com les plantes produeixen els nutrients. Els petits s’emmirallaran en els grans productors, i el coneixement s’expandirà com una gota d’oli, a través d’empreses que hi veuen una oportunitat de negoci.

-Com viviu la revolta de la pagesia vosaltres que treballeu per a ella?

Encara que no vinc de família pagesa, com a empresari he anat invertint en finques, on fem ametlles, olives i fruita. I veiem una burocratització tremenda de tots els processos. No sé si, per la pandèmia, la gent de l’administració ja no es mou i deleguen totes les tasques al pagès. El tracte als autònoms és com el d’una gran empresa que segurament té plataformes digitals per estar al dia de pagaments, inspeccions i tot el control. Així, les empreses creixen, però les petites explotacions agropecuàries necessiten produir molt per a ser rendibles i moltes no compten ni tan sols amb una persona capaç de gestionar tots els papers que els demanen.

D’altra banda, l’envelliment del sector i la manca de relleu i de mà d’obra per a les collites, per la duresa de la feina, la baixa renda i el sacrifici que comporta, són els altres grans problemes de l’agricultura. S’hauria d’invertir més en formació de la gent que ve d’altres països a treballar al camp. Per començar, en aprendre la llengua.

El Peugeot 3008 és una mostra més del compromís de la marca amb l'excel·lència amb cada un dels seus models. Amb més d'1.300.000 clients en més de 130 països en els últims anys, el 3008 es va erigir, des del seu llançament com el Cotxe de l'Any 2017, un èxit en tots els aspectes.

El nou model E-3008 que reemplaça un supervendes, és un dels 7 finalistes al Cotxe de l'Any del 2024. El guanyador s'anunciarà al Saló de Ginebra a finals de febrer de 2024.

Amb el llançament del nou E-3008 i altres versions electrificades, Peugeot consolida la seva posició com a líder en electrificació a Europa, sumant aquest model a una gamma que inclou versions híbrides endollables i elèctriques d'altres models emblemàtics com el 308. Amb el seu estil seductor sota el concepte Allure, visible en el seu atractiu disseny  amb una silueta fastback, el nou 3008 consolida la posició de Peugeot com una marca referent en el sector automobilístic. 

La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, acompanyada del director dels Serveis territorial d'Empresa i Treball, Vidal Vidal, ha visitat aquest dimarts Suela Ràpid, a Mollerussa. A la trobada hi han assistit els propietaris de la firma, Núria Rosell i Jaume Carulla Rosell. 

Bergés ha destacat la trajectòria de creixement de Suela Ràpid al llarg de tres generacions de mestres sabaters reparadors i el seu compromís amb el comerç sostenible i la reutilització de materials.

El contingut del curs se centra en la gestió empresarial, proporcionant als estudiants les eines i els coneixements necessaris per afrontar els reptes del món laboral actual.

Els interessats en participar poden inscriure's fàcilment mitjançant WhatsApp al número 641 24 72 25 o enviant un correu electrònic a hola@britishformacio.com. Les classes es realitzaran a British Formació, Passeig Compositor Beethoven, 8, 25230 Mollerussa.

No deixis passar aquesta oportunitat de formació i millora professional. Inscriu-te avui mateix i prepara't per a un futur prometedor en el món de la gestió administrativa.

Els cellers pertanyents a la DO Costers del Segre que participaran en la BWW són Batlliu de Sort, Carviresa, Castell d'Encús, Castell del Remei, Celler de Sanui, Celler del Montsec, Cérvoles, Clos Pons, Costers del Sió, Lagravera, L'Olivera, Mas Blanch i Jové, Mas Ramoneda, Matallonga, Purgatori, Solana Roivert, Tomàs Cusiné, Vall de Baldomar i Vinya els Vilars.

"Des de la denominació d'origen fem molt bona valoració d'aquesta alta participació dels cellers lleidatans que demostra fan vins de qualitat i estan preparats per competir en el sector fent arribar els vins de Lleida a tots els mercats internacionals", afegeix Cusiné

BWW, el saló de referència del vi espanyol de qualitat, compta amb la participació de 950 cellers, de 70 denominacions d'origen o segells de qualitat, espera la visita de 20.000 professionals del sector procedents de 80 països; entre els quals es troben 650 compradors internacionals, convidats per la fira. Una mostra amb més de 7.200 m², un 15% més que el 2023 tant en xifra d'expositors com en metratge.

"Amb només tres edicions, i després de l'èxit de convocatòria registrat, l'organització ja projecta una ampliació d'espai per a 2025 que permeti acollir l'alta demanda d'empreses interessades", segons va informar ahir l'organització.

La conferència, que va formar part del programa d'activitats del Tour del Talent a Lleida, promogut per la Fundació Princesa de Girona, va ser rebuda amb entusiasme pels estudiants de la UdL.

La iniciativa Rock & Business no es limita a ser simplement una conferència; representa una fusió entre la música, el rock i la visió empresarial. Aquesta iniciativa esdevé una narrativa apassionant amb el ritme de la guitarra de Coque, que recorre les pàgines d'una història de perseverança i èxit empresarial. Tota una crònica fascinant sobre com muntar una startup amb només 3.000 euros i al quart intent, superant els obstacles i aprenent dels errors fins a aconseguir el triomf.

En escena, Rock & Business irradia un esperit genuïnament americà, com bé explica en Josep, influenciat per la seva estada d'un any a Nova York. Amb aquest bagatge, Coll i Coque, músics experimentats amb una trajectòria de prop de 30 anys, van decidir canalitzar la seva passió per la música i l'emprenedoria a través d'una xerrada amb un format únic.

La música en directe s'uneix amb vídeos que complementen la història i impulsen l'audiència cap a l'aventura de crear la seva pròpia empresa. "El nostre superpoder és la resistència als problemes, i no tenim un altre camí que el d'emprendre. Jo no podria posar-me a treballar per una altra persona", sentencia Josep Coll.

Així ho ha demostrat seguidament al llarg de la seva vida, com feu des de l'empresa tecnològica Red Points, creada el 2009: "Amb 32 anys, ja era lliure del meu propi destí", indica.

Aquesta conferència, carregada d'energia i vitalitat i narració també d'una apassionant història de vida, és una porta a explorar els camins de l'èxit empresarial des d'una perspectiva molt personal. Avui, Josep Coll és conegut no només com un advocat, sinó com un emprenedor visionari que ha desafiat els límits de la innovació.

Coll va compartir la seva experiència en la creació de Red Points, una de les LegalTech més importants d'Europa i una de les 10 millors startups espanyoles, empresa pionera en la lluita contra la pirateria digital, que va aconseguir vendre amb èxit el 2018.

Aquesta venda va marcar un punt d'inflexió en la seva trajectòria, portant-lo a reflexionar sobre nous reptes i oportunitats en el món de la tecnologia. Red Points va donar pas a un nou projecte amb una missió profundament humana: Repscan. Aquesta startup, amb seu a Los Angeles i Miami, cofundada amb el seu soci Coque Moreno, és testimoni del seu compromís amb la resolució de problemes socials urgents, com el cyberbullying, l'odi en línia, els insults, el racisme i les fake news, protegint nens, adults i empreses de les seves negatives conseqüències.

Amb un equip de 16 persones, Repscan s'ha erigit com a una història d'èxit en el panorama de les startups. La seva visió d'un món digital més segur i inclusiu ha guanyat reconeixement en àmbits tant locals com internacionals. "Treballem amb entitats esportives, asseguradores i empreses de l'IBEX 35, però també treballem per a la ciutadania. Tenim un e-commerce on qualsevol ciutadà pot eliminar continguts d'Internet; a través del nostre web de Repscan (www.repscan.com) i sol·licitant la supressió de qualsevol contingut, ja sigui una foto, un vídeo, o altres". Rock and Business ofereix una visió de com els emprenedors poden transformar els seus passats en una nova oportunitat per crear un impacte positiu en la societat.

Josep Coll afirma que en el cor de la seva filosofia empresarial "hi ha els valors de llibertat, lleialtat i respecte", que considera essencials per al creixement i l'èxit d'una empresa

"Hi ha dues maneres de dirigir una companyia: una és a l'estil alemany -"això és així perquè ho dic jo"-, i l'altre és amb l'enfocament mediterrani, que busca fomentar una cultura d'empresa basada en la llibertat, la lleialtat i el respecte, donant-li molta confiança a l'equip, deixant que s'equivoquin i que adquireixin el sentit de la responsabilitat i la lleialtat".

A més de compartir la seva història i visió empresarial, Coll és partidari que els joves que vulguin emprendre ho facin amb un mentor, un emprenedor que els ensenyi, i també que aprenguin de la seva pròpia experiència. "No pots pujar a l'Everest sense el xerpa al teu costat" assenyala.

La figura de Josep Coll destaca per ser un exemple de perseverança i visió. Nascut en una família d'emprenedors, Coll va aprendre els secrets dels negocis des de petit. El seu besavi i la seva mare, figures inspiradores, van inculcar-li els valors fonamentals de la tenacitat i la visió empresarial. El seu avi, un reconegut arquitecte teatral i promotor, va experimentar els alts i baixos del món dels negocis, passant des de dinars glamurosos amb Frank Sinatra fins a la ruïna a causa d'un crèdit fallit. D'aquest període turbulent, Coll llança una reflexió: cal "no endeutar-se amb els bancs", especificant que "una cosa és una pòlissa, i una altra, un crèdit".

La seva trajectòria vital, marcada per èxits i revessos, reflecteix la resiliència i la determinació que són els requisits indispensables per als emprenedors. Des de les seves arrels familiars fins a assolir el cim en les seves empreses, Josep Coll personifica la fusió entre la tradició i la innovació, entre el passat i el futur de l'emprenedoria. La seva història és més que una narrativa d'èxit; és un testimoni de la perseverança humana i la capacitat de transformar els obstacles en oportunitats.

L'impacte de Rock & Business a Lleida demostra que el talent i la inspiració poden trobar-se en qualsevol lloc, i que les experiències personals poden ser la millor font d'aprenentatge i creixement. Una bona ocasió per connectar amb la passió, la creativitat i la determinació que impulsen l'emprenedoria i el creixement personal.

En resum, el projecte Rock & Business 'Com muntar una startup d'èxit amb 3.000 euros al quart intent' és una invitació a abraçar els reptes i les oportunitats que ens ofereix la vida empresarial, amb la música com a guia i la resiliència com a companya de viatge.

El delegat de personal de Transports Teifer, Antoni Gay, ha assegurat que porten molt temps negociant amb l'empresa i després de convocar molts tribunals laborals no han acabat de consolidar el pacte. En aquest sentit, ha assegurat que fa 10 anys que tenen els salaris congelats i ara estaven "il·lusionats" perquè s'havia aconseguit un conveni provincial "força bo" amb la previsió d'unes pujades de sou que l'empresa no ha acabat de repercutir.

A més a més, ha afegit que hi ha un pacte del 2019 que té l'objectiu "d'apropar" els que cobren menys perquè no tenen tanta antiguitat i que no s'està complint. Segons Gay, és injust que en una empresa hi hagi gent de la mateixa categoria laboral cobrant diferents sous i per això la gent demana la igualtat salarial. Finalment, els treballadors també reclamen el pagament de complements cotitzables com a dietes.

Situat a Les Garrigues, a peu de serra, el celler celebra el més de quart de segle d'existència i és fidel al seu compromís amb el paisatge i al llegat ancestral d'aquest territori vinícola

Des dels seus inicis, manté la seva filosofia de vins de finca arrelats al seu especialíssim terrer, sumant nous reptes com la recuperació de la varietat ancestral trobat. Tomàs Cusiné, el seu propietari, va ser pioner a recuperar una pràctica gairebé oblidada des de feia dècades: la viticultura de muntanya.
Ja ha passat més d'un quart de segle des que, el 1997, el propietari del centenari celler Castell del Remei s'enamorés de les vinyes de la finca La Pobla de Cérvoles (Les Garrigues, Lleida) i decidís donar forma a Cérvoles Celler.

L'origen va ser poc més de trenta hectàrees, repartides en petites parcel·les de vinyes plantades entre els anys 70 i 90, amb què van posar en marxa un projecte visionari, únic en aquell moment a Catalunya, amb la ferma filosofia d'elaborar vins de finca que representaran amb fidelitat el seu paisatge de muntanya/muntanyós i el seu terrer.

Més de vint-i-cinc anys després s'ha convertit en tot un referent, confirmant el potencial qualitatiu d'aquesta zona i revelant la complexitat i la personalitat que imprimeix als vins el microclima de la Pobla de Cérvoles.

L'aposta per la viticultura de muntanya

Tomàs Cusiné, el propietari del grup vinícola que engloba, a més del celler de la Pobla de Cérvoles, tres cellers més (Castell del Remei, Cara Nord i Tomàs Cusiné), estava habituat a treballar la vinya a les planes d'Urgell –a Castell del Remei, la propietat que la seva família va adquirir el 1982– quan descobreix les vinyes de la Pobla de Cérvoles i decideix replantejar-se la seva feina com a viticultor, alimentant el seu somni de crear vins a partir d'una finca única, a peu de serra.
La finca de les Garrigues era perfecta per desenvolupar aquesta viticultura de muntanya que en aquell moment estava gairebé oblidada. Les Garrigues és una zona de complexa orografia situada a la subzona més meridional de la DO Costers del Segre, on se succeeixen nombrosos turons i tàlvegs que es van elevant fins a la Serra de la Llena, frontera natural amb el Priorat i la Conca de Barberà.

Un mosaic compost de diferents paratges, amb un terrer molt especial de caràcter franc pedregós, on les vinyes ofereixen uns rendiments molt limitats, però donen un raïm de gran qualitat. Situada a 700-750 metres d'altitud, Cérvoles actualment s'estén per unes 55 hectàrees de vinya distribuïda en dotze parcel·les, amb ceps principalment de garnatxa negra, ull de llebre, syrah, cabernet sauvignon, merlot, macabeu i chardonnay. S'hi desenvolupa un cultiu orgànic, procurant potenciar l'activitat microbiana per mantenir un terreny viu, on els vins puguin expressar-se, gràcies al mínim intervencionisme possible, amb un caràcter nítid i diferenciat.

Recuperant l'ancestral raïm trobat

Acabat de complir el seu 25è aniversari, és el moment perfecte per valorar el que s’ha aconseguit, analitzar el camí seguit i continuar fixant nous objectius. Intacte manté el compromís del celler amb el paisatge, que es materialitza en el desenvolupament d'una viticultura ecològica i respectuosa amb el seu entorn. Dins de la cerca de l'autenticitat i dels valors de la seva terra, continua aprofundint en aquest caràcter singular que aporta La Pobla de Cérvoles als seus vinyars, posant el focus als varietals autòctons i mediterranis. Mentre es realitzava una tasca d'evolució varietal important en varietats com la garnatxa, la macabeu i altres varietats mediterrànies, Cérvoles també ha apostat per la recuperació d'una varietat ancestral gairebé desapareguda, la trobat.

La trobat és un raïm negre molt característic de les comarques de Ponent, amb la qual s'elaboraven, tradicionalment, uns vins negres lleugers. Actualment, el seu cultiu està en forta regressió i només sobreviu en algunes vinyes dedicades a l'autoconsum. Per tal de preservar la riquesa genètica de la comarca, Cérvoles Celler col·labora en un estudi que generarà prou informació per, en un futur, incloure-la en el llistat de varietats autoritzades al plec de condicions de la DO amb la finalitat, no només d'incentivar-ne el cultiu entre els viticultors, sinó elaborar-hi vins que mostrin la cultura i la diversitat de Costers del Segre.

Els vins de Cérvoles Celler

Gràcies a les pràctiques respectuoses amb el medi ambient durant 25 anys, Cérvoles aconsegueix que els seus vins siguin un reflex fidel de la distintiva expressió de les petites parcel·les de vinya d'aquesta finca de muntanya, localitzada en un entorn natural únic. Colors Blanc, Colors Negre, Garnatxa, Cérvoles Blanc, Cérvoles, Negre i Cérvoles Estrats expressen la singularitat de la viticultura de muntanya del celler, practicada a més de 700 metres d'altitud.

La decisió de buscar aquesta col·laboració sorgeix després d'un període de reflexió conjunta de les dues cooperatives, tenint en compte el context extern marcat per l’alta concentració d'actors en la cadena de valor agroalimentària i els canvis significatius en la producció agrària causats per l'emergència climàtica, especialment accentuada en les darreres campanyes. Aquests factors, juntament amb l'objectiu de promoure el desenvolupament sostenible de l’activitat empresarial, plantegen el repte d’oferir als seus socis i sòcies una major rendibilitat en les seves explotacions, mitjançant una transformació i comercialització més eficients dels productes agraris, així com explorar de manera conjunta un major dimensionament per fer front a les altes necessitats d'inversió actuals.

A més, aquesta aliança estratègica té com a finalitat proporcionar un servei integral a tota la massa social i buscar noves oportunitats de negoci, especialment en àmbits com l'energia, el suport de treball a camp amb personal per als socis productors i la captació de talent en la futura organització. Els principis cooperatius que comparteixen ambdues entitats fan que sigui una iniciativa arrelada al territori i al servei de tota la societat.

En cas de consolidar-se l’aliança, la nova societat conjunta gestionaria més de 100 mil tones de fruita, arribant a una facturació anual que superaria els 160 milions d'euros, sumant les diverses àrees de negoci compartides.
Ambdós grups cooperatius ja han establert un programa de treball amb l'objectiu que la nova entitat pugui iniciar la seva activitat durant el primer semestre d’aquest any 2024.

Francesc Pua, gerent de Servisimó, va posar de relleu els notables canvis experimentats per la indústria dels vehicles elèctrics des del 2019. Va destacar la importància del suport directe als clients com a estratègia per reduir els costos. En aquest sentit, també va fer menció a l'ajuda financera de 7.000 € proporcionada pel Pla Moves III del Govern d'Espanya per a la compra de vehicles elèctrics.

Pua va detallar les característiques d'alguns models específics de Volkswagen, com la primera furgoneta 100% elèctrica, l'e-Crafter, amb una autonomia de fins a 400 km, així com la Volkswagen Caddy e-Hybrid amb una autonomia de 170 km o l'ID.4, un vehicle 100% elèctric amb una autonomia de fins a 544 km.

Per la seva banda, Anselm Llovera , gerent d'Autansa 3000, va posar l'accent en la importància de planificar viatges amb vehicles elèctrics, destacant opcions com el Dacia Spring, una alternativa més econòmica per a trajectes urbans amb una autonomia de 180 km.

El responsable comercial d'Autansa 3000, Josep Estudillo, va destacar el nou Megane E-Tech amb una autonomia de 470 km i la nova Renault Master E-Tech 100%, amb una autonomia de 410 km. També es va posar en relleu la proposta del nou Renault Scenic, vehicle 100% elèctric que inclou càrrega ràpida.

Impacte ambiental

Anselm Llovera va advertir que "ben aviat ha d'entrar en vigor una nova normativa, més rigorosa en termes d'emissions de CO₂. Amb la nova legislació, es preveu que la tecnologia més sostenible sigui clau. Això, però, també implicarà un encariment dels vehicles tradicionals impulsats per gasolina i dièsel".

Llovera va assenyalar que "l'entorn actual exigeix una transició cap a vehicles més nets i, tot i que la nova normativa pot suposar un desafiament per als fabricants, té com a objectiu contribuir significativament a la millora de la qualitat de l'aire"

Aquestes mesures reflecteixen la necessitat de "trobar un equilibri entre les aspiracions ambientals i les capacitats tecnològiques de la indústria automobilística" va apuntar.

Mites i realitats: La veritat sobre la transició als vehicles sostenibles

Per la seva part, Francesc Pua va subratllar que la idoneïtat d'un cotxe elèctric depèn de les necessitats i el comportament del conductor. D'opcions n'hi ha per a tothom, incloent-hi aquells executius que, per la seva activitat, necessiten una autonomia superior a 500 km.

En l'elecció d'un vehicle sostenible, Pua va remarcar que "la visita al concessionari es converteix en una etapa crucial, on és essencial reflexionar sobre diversos factors abans de prendre la decisió final"

Per Francesc Pua, el pas a un vehicle elèctric o híbrid requereix una autoavaluació, considerant factors com la infraestructura elèctrica necessària de carregament, l'estil de vida i les preferències personals, "cada individu té les seves pròpies necessitats i preferències, i la selecció del vehicle adequat és una decisió que s'assembla a triar entre gasoil o benzina en el passat".

Profunditzant en les tendències actuals del mercat, especialment en el segment de furgonetes, el 90% dels vehicles matriculats són dièsel.

En aquest sentit, Pua va tancar la seva intervenció advocant en "la necessitat d'una transició cap a opcions més sostenibles per abordar les preferències actuals dels compradors i promoure un futur ambientalment responsable".

Al supermercat situat a la benzinera es podran trobar una selecció de productes envasats, fleca i carn envasada. A diferència d’altres establiments situats a estacions de servei, Plusfresc no apujarà els preus als seus productes i mantindrà els mateixos que a la resta de les seves botigues. El que canviarà, serà l’horari d’obertura que, en aquest cas, serà ampli, de 6h del matí a 22h de la nit els 365 dies de l’any, com la resta del complex.

“Amb aquesta obertura volem donar un nou servei als nostres clients, ja que a partir d’ara podran omplir el dipòsit del seu vehicle alhora que fan la compra de productes bàsics còmodament, gaudint dels mateixos preus que a qualsevol dels nostres supermercats”, explica Francisco González, director General de Plusfresc.

Amb aquesta nova obertura, la companyia disposarà de 86 establiments arreu de Catalunya, 70 dels quals, es troben a la província de Lleida, un fet que els posiciona com a líders al territori. D’aquesta manera, la cadena de supermercats, continua oferint una experiència de compra exclusiva, diferencial i de proximitat als diferents pobles de la demarcació lleidatana.

Com a la resta de supermercats Plusfresc, per tal de facilitar la compra als seus clients, aquells que disposin de la Targeta Plusfresc i l’APP del supermercat es podran beneficiar d’alguns avantatges com vals i descomptes.

Amb la participació activa de l'entitat, en aquesta edició, s'han implementat canvis significatius a diferència de l'anterior. Per a la convocatòria de 2023, AGRUPEM ha establert una col·laboració amb l'associació Talma i el seu centre a Mollerussa, Apunt, amb l'objectiu de formar una vintena de joves en les especialitats de soldadura i electricitat.

Enguany, s'incorporen els centres d’Aulastudi i el Centre d'Estudis Pla d'Urgell, ampliant l'oferta formativa a les àrees d’Administració, Construcció, Mecànica i Jardineria, amb un total de sis especialitats.

Si la sol·licitud és aprovada, aquest any es preveu la formació de més de mig centenar de joves com a aprenents, amb destinació tant a empreses com a consistoris del Pla. La meitat d'aquests participants s'incorporen per primera vegada a aquesta iniciativa.

Joan Caba, president d’AGRUPEM, ha destacat la naturalesa comarcal d'aquest projecte, i ha afegit que cal adaptar l'oferta formativa del Pla, amb la demanada real, “al Pla hi ha grans projectes empresarials però manquen professionals”

Rosa Ticó, gerent de TALMA, ha valorat les sinèrgies entre l'associació i AGRUPEM en aquesta iniciativa comarcal, "de seguida van encaixar per treballar en aquesta iniciativa de comarca. De la iniciativa anterior ja es coneix que almenys 5 empreses es quedaran els joves que han estat formant aquests 12 mesos”, que és “l’objectiu del programa i el que de veritat ajuda al territori”.

Ainhoa Sansó, gerent dels centres Aulastudi i Centre d’Estudis Pla d’Urgell, que se suma per primera vegada a aquesta iniciativa, ha destacat que “amb la col·laboració entre centres es dona servei a més alumnat i s’ajuda molt millor a les empreses”

Amb un pressupost d'aproximadament 1 milió d'euros, el projecte s'alinea estretament amb les demandes del territori i les necessitats empresarials. Amb aquesta iniciativa, es pretén reduir l'atur juvenil, proporcionar aprenents a les empreses, donar visibilitat als oficis i despertar vocacions professionals.

Durant l'acte, els petits van tenir l'oportunitat de xerrar, compartir les seves opinions i gaudir d'una actuació musical a càrrec de Rikki de @xiulaoficial, col·laborador actiu de la campanya: BO, SA I D'AQUÍ. Aquesta iniciativa, que destaca els centres educatius compromesos en menús saludables amb productes locals, ha aconseguit unir la gastronomia amb la música per promoure un estil de vida saludable entre els més petits.

BO, SA I D'AQUÍ és una entitat amb l'eslògan "Mengem bo. Fem música. Som escola", que encapçala una campanya de comunicació destinada a acostar artistes coneguts del panorama musical català als espais de lleure de les escoles que promouen una alimentació sostenible i saludable. L'objectiu d'aquesta iniciativa és destacar els menjadors escolars que treballen amb productors locals i prioritzen la qualitat dels aliments.

L'empresa Sercodaga, a més de rebre aquesta distinció, continua sent un exemple del compromís amb la qualitat proximitat, ja que la seva missió és fer arribar als menjadors escolars els aliments de proximitat de Catalunya. La col·laboració amb músics joves catalans com a ambaixadors d'aquest model de proximitat que promou la campanya "Mengem bo. Fem música. Som escola", destaca el valor de la qualitat per sobre del preu en l'àmbit de la nutrició escolar.

Sobre Sercodaga

Sercodaga destaca pel seu compromís amb la qualitat dels productes i el desenvolupament saludable dels infants.

Amb una clara aposta per l'ecologia i la sostenibilitat, la oferta gastronòmica de Sercodaga es distingeix per la seva estreta relació amb productes ecològics, de proximitat i de temporada. Cada plat preparat és una oda a la frescor i a l'impacte positiu en el medi ambient.

La pausa per menjar és una oportunitat per educar, afavorir l'autonomia i promoure una alimentació saludable. Amb aquesta perspectiva, l'empresa considera que seure a taula és una part essencial del procés educatiu dels infants, un moment fonamental per consolidar bons hàbits alimentaris.

Cercant l'excel·lència en tots els àmbits, l'empresa col·labora estretament amb els seus clients per adaptar l'oferta gastronòmica a les expectatives i necessitats de cada centre. La empresa treballa activament per millorar les dietes amb deficiències, demostrant un compromís constant amb la salut i el benestar dels infants.

Amb Sercodaga, la salut dels infants es converteix en una prioritat, demostrant que cada menjador escolar pot ser un espai on els bons hàbits alimentaris es converteixen en una part intrínseca de l'educació dels més joves

La innovació és un altre pilar fonamental per Sercodaga, que introdueix tecnologia a la cuina per garantir una preparació precisa i de qualitat. A través d'aquesta combinació de tradició i modernitat, l'empresa busca aconseguir el seu objectiu primordial: oferir una alimentació sana i equilibrada.

En la seva dedicació diària per oferir productes ecològics, respectuosos amb el medi ambient, i productes de proximitat, Sercodaga es consolida com una empresa especialitzada en l'elaboració de menús escolars i càtering. Cada plat, confeccionat i controlat per una dietista-nutricionista, representa la garantia d'una experiència gastronòmica que posa la salut en primer pla.

Destaca la fusió cromàtica i de sabors entre còctels com el Roku Cucumlet i la cuina creativa, com l'Ensaladilla Verda de Tardor o el Taco de Porc Mexicà. Els tocs fumats de la Corvina a la brasa es van adaptar al Penicilin amb whiskies Dyc 15 i Laphroaig 10. El plat principal, Royal de Senglar, va combinar-se amb un Chicha Sour de Pisco. El final dolç va incloure recreacions amb Brandy Fundador Triple Fusta i Mel amb Mató del Cadí.

Els assistents van explorar les harmonies entre els còctels exclusius de José Person i la cuina innovadora de Jesús Gimena. Les connexions subtils entre ingredients i sabors van proporcionar una experiència gastronòmica única, una col·laboració entre la cocteleria Black Berry i el restaurant L'Espurna que va ser celebrada i gaudida pels assistents.

eTelecom es va fundar fa més de 22 anys per a facilitar serveis de connectivitat a la província de Lleida, i després va estendre la seva activitat a Barcelona. La companyia, que ofereix serveis de connectivitat a particulars i empreses, ha escomès desplegaments de fibra òptica a municipis com ara Castelldans, Castelló de Farfanya, Penelles o La Fuliola, acostant així la internet d'alta velocitat a les zones rurals. També compta amb infraestructures de tecnologia WiMAX per a portar internet de banda ampla a diferents municipis a la zona de La Cerdera, Bellpuig o Solsona.

Amb un fort compromís pel desenvolupament local, l'actual eTelecom by 7Play col·labora des de fa anys amb Mi Fundación Álex, i també és patrocinador del Lleida Esportiu. Precisament aquest any ha posat en marxa una campanya per a animar a l'afició del club a renovar el seu abonament anual.

Actualment, 7Play arriba, amb fibra òptica, a un milió de llars a Catalunya gràcies als desplegaments realitzats per eTelecom i als acords que aquest grup de telecomunicacions té signats amb proveïdors de xarxes neutres.

7Play, una operadora amb l'objectiu de posicionar-se entre les primeres del sector

7Play és un nou operador de telecomunicacions amb un ambiciós pla de creixement per a convertir-se en un dels líders del sector en els propers cinc anys. Des del seu llançament, fa tot just un any, ha incorporat diversos operadors locals a la seva estructura i té, a més, un sòlid pla per a créixer orgànicament amb unes tarifes molt competitives en telefonia, internet i televisió.

El grup 7Play basa la seva activitat en el desenvolupament d'infraestructures d'internet d'alta velocitat, la creació d'una variada oferta de productes i la integració d'empreses locals de telecomunicacions que troben en 7Play un suport per a continuar desenvolupant-se.

"Amb l'entrada d'eTelecom i la previsió que tenim d'incorporar noves operadores a Catalunya i la Comunitat Valenciana, podrem escometre millor els nostres plans d'expansió i desenvolupament a la zona del Mediterrani, assenyala José Carlos Oya, conseller delegat de 7 Play

Ens alegra poder sumar a la nostra estructura tot el coneixement i l'experiència de l'equip d'eTelecom, la qual cosa ens permetrà continuar creixent junts", afegeix José Carlos Oya

Comptant amb eTelecom, 7Play suma ja 17 operadors locals dins de la seva estructura. A més d'una xarxa pròpia de fibra òptica pròpia que arriba a 300.000 llars a Andalusia, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Galícia i Aragó, la companyia té acords amb els principals majoristes de xarxes neutres per a oferir serveis de connectivitat.

El paper clau del voluntariat 

Per fer una crida a la col·laboració ciutadana, el Banc dels Aliments mobilitzarà més de 1.300 persones voluntàries, que s’encarregaran d’animar els clients dels seus establiments a participar activament en la campanya. Els consumidors podran contribuir-hi per mitjà de la donació física d’aliments, del 24 al 25 de novembre, o bé a través d’aportacions monetàries a la línia de caixes de les botigues, a la pàgina web granrecapte.com o mitjançant Bizum, fins al 30 de novembre.

Les persones voluntàries que participen, any rere any, per impulsar la iniciativa són un element clau del Gran Recapte, tot encarregant-se de difondre la tasca que realitzen els Bancs d’Aliments per combatre la pobresa alimentària a Catalunya, així com d’informar sobre la situació de precarietat nutricional de la població en els diferents punts de recollida

Recaptació a Condisline 

Més enllà de la donació física i econòmica d’aliments a tots els seus establiments, Condis també posarà a la disposició dels ciutadans, entre el 14 de novembre i el 17 de desembre, la recaptació d’aquests béns de primera necessitat per mitjà de CondisLine, el seu supermercat online. Així, durant aquest període, les persones que vulguin participar en la campanya podran comprar a la plataforma en línia de la companyia tres lots de donació d’aliments, per imports de 5, 10 o 25€ cadascun.

Sobre Condis Supermercats 

Condis és una empresa fundada el 1961, amb seu a Barcelona i amb una forta presència a Catalunya i Andorra de 680 supermercats, dels quals més de 386 establiments estan a Barcelona capital i la seva àrea metropolitana. L'empresa té una quota al voltant del 10% en superfície a Catalunya i està especialitzada en supermercats de proximitat i conveniència, amb una quota de mercat que arriba al 25% a la demarcació de Barcelona, en els formats de proximitat i petit supermercat. A més a més del model de botiga física, Condis ofereix un servei d'entrega en línia de qualitat, a través de la seva plataforma CondisLine. Actualment, CondisLine cobreix el 50% del mercat total de Catalunya i va constituir un canal clau del servei de Condis durant el 2020. L'empresa està molt involucrada en iniciatives ESG i compta amb un model de negoci enfocat a reduir l'impacte mediambiental del sector de l'alimentació i col·labora de forma activa amb nombroses organitzacions d'acció social.

Els sopars Gin Pairing, es desenvoluparà les nits dels divendres i dissabtes de novembre amb un menú de tres plats i les postres, combinats amb diferents ginebres i tòniques. El preu de l'experiència és 37 euros, IVA inclòs.

Pel que fa al menú, l'Antoni obre la seva proposta amb un "Carpaccio de gambes, amb les seves croquetes i mostassa violeta". De plat de peix presenta unes "Vieires amb verdures i pernil"; mentre que de terra endins cuina "Paella de blat sarraí amb cua de bou i ou ferrat en tempura". La cloenda dolça del sopar serà amb "Pastís de formatge a la llimona i gingebre".

Hendricks Flora Adora, Gin Mascaró 9 i Gindíbil, seran les tres ginebres d'aquestes vetllades de novembre. Sempre combinades amb les tòniques Original: Yozu, Berries o Classsic. Pel que fa a les ginebres, destacar que la Hendricks Flora Adora és una beguda amb una aroma profundament floral, amb una barreja de roses, lavanda i gerani que li donen un toc fresc, herbaci que al paladar mostra un gust de ginebre amb notes de coriandre, barrejat amb la frescor i dolçor de les flors. 

La Gin Mascaró 9, de color transparent, té un sabor saborós amb matisos fins de ginebre mediterrani i amb un llarg final que recorda el pebre negre. La seva aroma combina el ginebre amb notes cítriques. Finalment, la Gindíbil (ginebra feta a Almacelles) és aromàtica i suau i aporta molta frescor amb sabor a ginebró i cardamom.

La combinació amb les tres ginebres: Hendricks Flora Adora, Gin Mascaró 9 i Gindíbil, reflecteix l'art de l'harmonització i una minuciosa atenció als detalls. Cada ginebra s'ha seleccionat amb cura per complementar de manera subtil i equilibrada els sabors dels plats.

Les instal·lacions del Grup TCFK ocupen 6.500 metres quadrats i són el centre de referència de producció de kombutxa al sud d'Europa. L'objectiu de la visita del president Pere Aragonès ha estat conèixer de primera mà la forta aposta de la companyia per aquesta beguda probiòtica i el seu lideratge en el creixement de la categoria a Espanya. El seu CEO, Jordi Barri, ha avançat xifres molt positives respecte a la facturació de cara al tancament de l'exercici actual. Enguany s'ha registrat un creixement del 70% respecte a l'any anterior, quan es van facturar 3,3 MEUR en kombutxa.

Actualment la beguda fabricada en aquesta planta està present en mercats com el del Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Àustria, la República Txeca, Romania i Hongria. En vista al 2024 es preveu incrementar fins a un mínim de 14 països.

Segons les darreres dades Nielsen, Flax & Kale és la marca que més creix al mercat espanyol tant en volum com en valor. A més, en termes de notorietat de marca i segons dades de Kantar, també és la marca que presenta més creixement del mercat, passant del 30 al 48%.

La famosa bossa de fils amb foradets que guarden patates, cebes o taronges d'arreu té un origen català i envasadors i distribuïdors fan servir les màquines del Grup Giró. El 70% del seu negoci és a l'exterior.

De mitges per a dones a malles per fruita

"Giró va néixer com una empresa tèxtil, com tantes altres del teixit industrial català en aquella època. Un dels articles que feien eren mitges per dones", explica David Porta, director d'estratègia de la companyia. Els anys 20, 30, 40 i 50 eren una empresa tèxtil més, de petita dimensió.

Fins que va arribar el 1958: "L'avi de l'actual president va tenir una idea brillant: en lloc de fer una malla de teixit com una peça de roba, fer-ho de plàstic i posar-hi fruita dins i verdura dins". I així és com van crear aquest sistema d'envasat que s'ha popularitzat a països dels cinc continents. "S'ha convertit en un sistema estàndard i es fa servir a gairebé tot el món", destaca Porta.
 

L'èxit de la malla: de Mercadona a Walmart

La malla es va popularitzar ràpidament com a sistema d'envasat de cítrics, cebes o patates. El director d'estratègia n'explica els motius: "La malla és un producte molt transpirable i la fruita es conserva i no es fa malbé en el punt de venda". A més, als consumidors els agrada veure, tocar i olorar el producte que compra i la malla ho permet.

"Tot això va fer que es convertís en un referent i es va anar estenent a tot el món. Avui Giró ven a 50 països dels cinc continents, estem presents a la major part de les cadenes de supermercats del món". Mercadona, Carrefour, Walmart, Tesco, Lidl, Aldi, Morrisons, Conad, Rewe Dein Markt o Costco són només alguns exemples.

Avui dia, el tipus de bossa de malla es coneix en el sector com a girosac, el que demostra la importància que ha tingut la companyia catalana.

David Porta: "Sempre hem tingut una vocació innovadora i exportadora, de ser una empresa internacionalitzada"

Ja als anys 60, Giró va començar la seva expansió internacional, començant per Europa. "Sempre hem tingut una vocació innovadora i exportadora, de ser una empresa internacionalitzada", resumeix Porta. Tot i això, l'exportació s'ha disparat especialment a partir del segle XXI: el 2000, el 70% de les vendes eren a Espanya i, ara, s'ha capgirat i el 70% de la facturació prové de l'exportació. Especialment dels Estats Units, que genera el 35% del negoci i és el principal mercat per Giró. Especialment, gràcies a Califòrnia, on són grans productors de cítrics.

Avui en dia estan presents en 49 països dels cinc continents. Però no només això: tenen set filials i vuit fàbriques repartides pel món, amb uns 760 treballadors. "Allà on hi ha cítrics, patates o cebes per envasar i una cadena de distribució moderna, podem desenvolupar el nostre negoci", destaca el responsable d'Estratègia.
 

La millor màquina del món és catalana

Però el Grup Giró és molt més que les malles. El seu és un negoci global que ofereix totes les solucions que necessita una empresa envasadora del sector hortofructícola. Des de la maquinària fins als materials necessaris per crear els envasos. Ja al 1962 van dissenyar la primera maquinària per l'envasat, que venien a altres companyies.

Durant el 2022, van vendre 1.375 milions de metres de malla tubular, 1.087 milions de metres de film imprès, 1.594 milions d'etiquetes, 345 màquines envasadores i 115 màquines pesadores.

Porta: "Em sento orgullós d'estar en una empresa catalana que exporta tecnologia a tot el món"

Aquesta combinació de productes i negocis, que comprèn tot el que necessita qualsevol empresa envasadora de fruita o verdura és possible gràcies a l'aposta per la innovació i la recerca del Grup Giró: "Tenim un departament d'I+D potent, les màquines i la tecnologia és nostra. I també el disseny de tots els materials". Una prova d'això és que avui en dia tenen una vintena de patents actives

Una aposta que va tenir un dels seus moments més importants el 2005, quan van crear la GirBagger, una màquina revolucionària pel sector hortofructícola, l'envasadora més potent i avançada. "És la millor màquina envasadora del mercat", sentencia Porta, que afegeix: "Em sento orgullós d'estar en una empresa catalana que exporta tecnologia a tot el món. Ningú ha fet una màquina superior a la nostra".
 

La guerra al plàstic

Tradicionalment, el plàstic és el material principal d'aquestes malles. Avui en dia hi ha una guerra contra el plàstic per l'impacte negatiu que té pel medi ambient. "Ens preocupava", reconeix Porta. Per això, des de fa un temps també van incorporar la possibilitat de fer les malles amb cel·lulosa, fent servir les mateixes màquines amb petites adaptacions. Tot i això, dels 1.300 milions de metres de malla, només uns vuitanta són avui en dia amb cel·lulosa.

I és que no tot és blanc o negre: "El problema del plàstic és com es gestiona el residu, si acaben als oceans o boscos. Però si es fa correctament, es recicla i es trona a reutilitzar, no és dolent en si". Les seves característiques l'han fet sempre únic: amb un gram de plàstic es pot fer una malla que suporti un quilo. Amb cel·lulosa, necessàries molt més. I el preu és quatre o cinc vegades més. Segons el director d'estratègia de Giró, l'empremta ecològica de la cel·lulosa és més alta pel transport, l'ús d'aigua i energia que requereix

Tot i això, cada vegada aposten més per materials alternatius al plàstic. "El plàstic no desapareixerà del tot, és impossible. Ben gestionat és molt eficient. No hi ha res perfecte", afegeix.

Una història catalana

Per això, un dels objectiu és obrir noves línies de negoci per fer-se menys depenent del plàstic. Una d'elles es va materialitzar fa poc amb la compra d'una empresa dedicada a la robotització i automatització de plantes d'envàs. Això els permetrà oferir un servei encara més integral als seus clients.

Tot plegat per continuar liderant la tecnologia i els materials que es van servir en les plantes d'envasat de fruita i verdura d'arreu del món. Una història que va començar fent mitges per a dones i que va esclatar amb un invent català revolucionari i que ara es veu a tot el món: la malla per guardar patates, cebes, taronges o tota mena de fruita i verdura.

L'empresari Xavier Marcet ho té clar: quan un equip creix, també creix l'empresa. I la millor forma de fer-lo créixer, és aprenent. Així ho va remarcar el prestigiós expert en estratègia i innovació la setmana passada en la seva ponència que va acollir el Parador de Lleida, una cita que va esdevenir una oportunitat pels empresaris i públic assistent per conèixer les claus que permeten que els seus projectes progressin, tot afrontant els canvis i la transformació, superant reptes i obtenint resultats innovadors.
La trobada, sota el títol Innovació i talent. Redefineix el futur, es va organitzar de la mà de Marlex, empresa líder en la gestió del talent i enfocada al progrés dels seus clients (dues realitats indissociables), que treballa per seleccionar els millors professionals per configurar els equips dels seus clients.

Marcet apunta a un lideratge de servei als altres, treballant per la gent sense esquivar els compromisos. En aquest sentit, assegura que "la formació és una decisió corporativa, però aprendre és una decisió personal". Segons Marcet, aquestes empreses basades en el talent, lluny de dinàmiques d'ostentació més pròpia dels negocis, són les que deixen llegat i empremta en la societat. Aquestes es conformen d'equips humans que han assolit una cultura de l'empoderament que ha permès que aquest talent aflorés i arrelés, i que és el que acaba oferint resultats innovadors pels clients i per la mateixa empresa. 

Marcet va afirmar que el moment actual, on la tecnologia i la innovació tenen un gran pes és molt interessant per a la gestió de les persones.

Sense sostres de vidre

Per arribar més lluny, cal acabar amb els 'sostres de vidre'. Per establir un ecosistema estable on el talent pugui desenvolupar-se, cal doncs reduir la distància tant amb els membres de l'equip com amb els clients: "la innovació, al final, és saber quines aspiracions, necessitats i quins problemes ets capaç de resoldre d’una forma nova pels altres", assegura Marcet, qui indica que "a una empresa li anirà bé si fa créixer els seus clients i fa créixer la seva gent" sense limitacions o 'sostres de vidre' i que, sense aquest lideratge més transversal, una empresa no té fluïdesa.

Xavier Marcet:

La gent, si sent que creix, no se’n va; quan no aprenen dels seus caps, marxen

Aquesta aproximació busca fomentar la motivació, la creativitat i l'engagement de les persones, així com el compromís amb els valors i les metes de l'organització.

"Organitzacions mediocres"

En efecte, cada vegada són més els estudis que demostren que els líders que se centren en les persones, que escolten les seves necessitats i les seves inquietuds, els qui els animen a expressar les seves opinions i a contribuir activament a la vida de l'empresa, són els qui gestionen els millors equips. En aquesta línia, Marcet es va referir a les "organitzacions mediocres" que basen la gestió dels seus equips en l'amenaça, i en la creença que els seus treballadors poden ser fàcilment substituïts. Oposant-se a aquest tarannà, trobem un líder "capaç d'emocionar" la seva gent.

La importància de retenir el talent: casos pràctics

L’acte va continuar amb una taula rodona a càrrec de Ramon Carulla, director de RRHH de Ros Roca i Ismael Bertran, director de RRHH de Plusfresc que van coincidir en la importància de posar al centre les persones, escoltar la seva veu i que els propietaris tinguin empatia amb la seva gent per tal de retenir el talent.

Per tot això, sembla evident que un lideratge humà és una estratègia que pot ser molt beneficiosa per a les empreses i les organitzacions que vulguin aconseguir un alt rendiment i una gran cohesió en els seus equips de treball.

Sobre Xavier Marcet

Xavier Marcet és un reputat expert en estratègia, innovació i emprenedoria corporatiu format en postgraus a les escoles de negocis UC Berkeley, IESE i ESADE, amb una llicenciatura anterior en història per la UAB i amb àmplia experiència internacional en més de 20 països, on ha desenvolupat consultories i ha impartit conferències sobre innovació i emprenedoria. President de Lead to Change (consultora especialitzada en gestió del canvi i transformació), col·laborador habitual de La Vanguardia i Fundador i President de la Barcelona Drucker Society, Marcet ha demostrat amb la seva experiència ser capaç de liderar equips en camps i projectes molt diversos on el factor comú és l'èxit i la innovació. 

Pau Garcia-Milà va crear eyeOS una solució de virtualització que en poc temps va adquirir telefònica. Des de les hores s’ha dedicat amb un equip de col·laboradors a orientar i ajudar a nous emprenedors.

Garcia-Milà va assegurar que l’objectiu de l’emprenedoria no ha de ser tenir èxit sinó “fracassar el més ràpid possible amb el menor cost” per tal de poder provar moltes possibilitats

En aquest sentit, el ponent va parlar d’eines que permeten treballar en aquest sentit com el ChatGPT. Una aproximació a la intel·ligència artificial que permet desenvolupar projectes empresarials, formularis, pàgines web, continguts entre altres matèries, en escassos deu minuts.

La setena edició del certamen tecnològic de referència en terres lleidatanes, es va celebrar aquest dijous en el Teatre L’Amistat de Mollerussa amb la participació de 350 professionals de sectors molt diversos, segons va explicar el directiu de Xtratègics, Narcís Romà.

Els empresaris troben en la jornada propostes de tecnologia i negoci, per en realitat el que els interessa és saber com incorporem la tecnologia a les seves activitats i com utilitzar les xarxes per arribar al nombre més gran de clients

Els professionals volen entendre quins recursos tindran al seu abast en els pròxims anys per seguir competint en el mercat, destaca Romà.

Una altra de les qualitats que destaquen els assistents en la trobada i la relació entre empresaris i professionals dels sectors tecnològics.

La trobada també ha comptat amb la ponència de Laura Ravés, que ha parlat sobre el Talent i la manera de canviar les regles de les empreses. Des de l’empresa Cisco, Xavier Azemar va parlar sobre economia d’innovació.

La part central de la trobada va ser la dedicada a la intel·ligència artificial, en una taula rodona que van compartir Eva Corretge de la companyia Frit Ravich, Ramon Figueres de Tecsidel, i Marta Baró de la consultoria Xtrategics; va moderar la xerrada el director del Grup Saltó, Jaume Saltó.

La conclusió de la taula rodona va ser que la intel·ligència artificial no s’ha de veure com una amenaça o una oportunitat, en realitat és una oportunitat per crear i provar coses i identificar les que poden funcionar amb el mínim cost possible. També va explicar Saltó que ha de permetre generar llocs de treball i noves activitats.    

El certamen tecnològic compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa i la Diputació de Lleida.

Des de la direcció de Xtrategics destaquen que en aquesta setena edició la innovació serà l'eix central de les ponències, ja que s’ha constatat que el procés de transformació digital s’està aplicant en moltes d’aquestes empreses, la qual cosa ha portat a fer un pas més enllà i abordar d’altres qüestions com la innovació.

Respecte a les ponències d’aquesta convocatòria hi participaran reconeguts professionals de diversos àmbits tecnològics. Així, entre els conferenciants que hi participaran figuren, entre altres, Pau Garcia-Milà, emprenedor nomenat Innovador de l’any per MIT-TR-35 i que parlarà sobre les noves regles socials de la tecnologia i les noves formes d’oferta i demanda; el mediàtic en temes de ciberseguretat i espionatge, Elies Campo; la directora de Cultura, Organización y Personas, Laura Ravés, qui abordarà la captació de talent i el canvi de regles a les empreses; el referent a nivell mundial en intel·ligència artificial, Xavier Azemar, amb la xerrada Ecosistemes d’Innovació, o el president de la Cambra de Comerç de Lleida i fundador i director del Grupo Saló, Jaume Saltó.

Destacar la suma enguany de col·laboradors institucionals i empresarials de les Terres de Lleida com la Generalitat, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida, Pimec, la Cambra de Comerç Lleida o l’associació empresarial Agrupem.

Amb relació a la trobada, que es va començar a fer el 2016 per la consultora de negocis d'Internet, Xtrategics, passant a ser coorganitzada des del 2017 també per Fira de Mollerussa, Solsona en valora el creixement en qualitat any rere any, consolidant-la i fent que institucions com la Generalitat, el Consell Comarcal, la Diputació de Lleida, Pimec o la Cambra de Comerç Lleida, així com altres entitats com Agrupem Mollerussa, col·laborin i participin en l’edició d’enguany. A més d’aquesta “suma” de col·laboradors, l’alcalde en destaca la repercussió d’acollir aquesta cita empresarial, “que situa Mollerussa i el Pla d’Urgell com un espai de trobada professional en un entorn digital”. 

Per la seva part, Narcís Romà va desgranar aquest dimarts el cartell d’enguany amb els ponents que intervindran en aquesta setena trobada, un seguit de reconeguts professionals de diversos àmbits tecnològics. Així, entre els conferenciants que hi participaran figuren, entre altres, Pau Garcia-Milà, emprenedor nomenat Innovador de l’any per MIT-TR-35 i que parlarà sobre les noves regles socials de la tecnologia i de les formes d’oferta i demanda; el mediàtic en temes de ciberseguretat i espionatge, Elies Campo; la directora de Cultura, Organización y Personas de MPM Software, Laura Ravés, qui abordarà la captació de talent i el canvi de regles a les empreses; l'expert en intel·ligència artificial, Xavier Azemar, amb la xerrada Ecosistemes d’Innovació; o el president de la Cambra de Comerç de Lleida i fundador i director del Grupo Saltó, Jaume Saltó. 

La jornada preveu aplegar entre 250 i 300 inscrits

A falta de més de dues setmanes per a la 7a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital, el ritme d’inscripcions és bo, segons van assenyalar dimarts tant Solsona com Romà, confiant a acabar registrant una xifra similar a anys anteriors d’entre 250 i 300 participants. 

D’altra banda, Narcís Romà va voler incidir en el fet que la jornada no només vol "transmetre continguts", sinó que també dedica una part del matí a networking amb l’objectiu que els assistents puguin relacionar-se entre ells. 

Romà es va mostrar satisfet, així mateix, pels col·laboradors d’enguany, i es va referir a l’interès que ha mostrat la Generalitat per la jornada i el seu reconeixement dins el Mapathom de l’ecosistema d’innovació de Catalunya.

Santamaria va fer com a treball de final de màster a la UB 'La salut íntima de la dona' i, després d'escoltar 400 dones, es va adonar que era necessari un espai que acompanyés la dona en totes les etapes de la seva vida, "des de la infància fins a la maduresa, que inclogués assessorament sobre menstruació, sòl pelvià, postpart, lactància, menopausa, educació sexual i sexualitat des d'una visió basada en la subtilesa i la naturalitat".

Fins ara, on s'abordava la sexualitat acostumaven a ser botigues fosques en carrers amagats i rètols lluminosos i en un espai que costava sentir-se a gust

Però volia anar més enllà i, volia que qualsevol dona pogués trobar allò que necessitava al seu establiment. Llibres sobre educació sexual es poden trobar a les llibreries i alguna calceta o copa per a la menstruació es pot trobar a les farmàcies, però a Dàlia, a més, "assessoren com escollir una copa segons el teu cos". "Amb la menopausa passa el mateix, hi ha molts productes al mercat però no s'acompanya emocionalment la dona perquè encara algunes etapes íntimes segueixen sent tabú", lamenta Santamaria.

De tot això neix Dàlia. "Volíem crear un espai al centre de la ciutat que fos lluminós, on una sexòloga o una terapeuta menstrual acompanyés la dona i trenqués tots aquests tabús que existeixen perquè no hi ha hagut una bona educació sexual i nosaltres volem normalitzar i trencar-los", diu. 

A la botiga de Girona hi ha una sexòloga i una terapeuta menstrual. A Lleida hi ha una noia especialitzada amb aquests temes. Normalment, són dones perquè donen més confiança

També ofereixen contes per a infants des dels 4 anys perquè des de ben petits normalitzin i positivitzin la sexualitat i la menstruació. Compten amb diverses opcions per a cada edat per donar a les famílies opcions per decidir com gestionar aquest aprenentatge i també fan xerrades i tallers a instituts, escoles i associacions de dones en el mateix sentit.

Hi ha un llibre per a 8-9 anys que es diu 'Explica-m'ho tot' que recull les 100 preguntes més habituals que es fan els nens i nenes sobre el seu propi cos. També el llibre 'La regla mola' o 'El Tresor de Lilith', adreçat a nens i nenes d'entre 4 i 7 anys. "Als països nòrdics estan molt més avançats que aquí i el que intentem és forjar un canvi i pal·liar aquestes carències", destaca.

Santamaria destaca que Save the Children va treure un informe que deia que el 25% de nens i nenes de 8 anys havia consumit pornografia més d'un cop en els darrers mesos. "Moltes famílies s'escandalitzen en escoltar-ho, però amb l'accés que hi ha avui a Internet, si deixem que l'única informació que rebin sobre la sexualitat sigui aquesta és quan es generen problemes", alerta. És per això que a Dàlia aposten per donar eines que siguin pedagògiques i que estiguin validades per sexòlogues i professionals educatius per tal que els infants no es trobin només amb la pornografia com a única eina d'educació sexual.

També són fabricants, juntament amb enginyers de la universitat politècnica que van desenvolupar el projecte, de l'única copa menstrual del món que es buida sense treure de la vagina. La idea va néixer després d'adonar-se que els banys públics no estan preparats per a la higiene menstrual de les persones que tenen flux moderat o abundant.

Fa 4 mesos Dàlia va obrir a Girona la segona botiga; després de Nadal a Reus la tercera i l'objectiu és obrir-ne dos més l'any que ve a Barcelona, a Poblenou i a Gràcia. "Venen dones de totes les edats i ens agraeixen el que fem perquè se senten acompanyades, i aquest és el nostre objectiu", celebra Santamaria.

La planificació estratègica de continguts és el procés de dissenyar i organitzar de manera sistemàtica la creació i publicació de contingut per assolir objectius específics de màrqueting i comunicació. Això inclou la identificació del públic objectiu, la definició d'objectius de màrqueting i comunicació, la selecció de canals de publicació i la creació d'un calendari de publicació per assegurar que el contingut estigui disponible quan i on es necessita.
 

Per què és important la planificació estratègica de continguts?

La planificació estratègica de continguts és important perquè ajuda una empresa a assegurar que estigui publicant contingut rellevant i de qualitat per a la seva audiència, cosa que pot ajudar a atraure i retenir clients potencials i ha promoure la marca de manera efectiva. També podeu ajudar una empresa a estalviar temps i esforç en tenir una estratègia clara en lloc de crear contingut sense una visió clara a llarg termini.

Aquí hi ha alguns avantatges de tenir una planificació estratègica de continguts:

1. Ajuda a assolir objectius de màrqueting i comunicació: Una planificació estratègica de continguts permet definir objectius clars i mesurables i crear contingut que contribueixi a assolir-los.
2. Assegura que el contingut sigui rellevant i de qualitat: En identificar el públic objectiu i els seus interessos, és més fàcil crear contingut que sigui rellevant i de qualitat per a ells.
3. Millora l'eficiència: Com que té un pla i un calendari de publicació, és més fàcil organitzar i prioritzar el treball i evitar haver de crear contingut d'últim minut.
4. Ajuda a atraure i retenir clients potencials: El contingut rellevant i de qualitat pot atraure clients potencials i retenir els actuals.
5. Promou la marca de manera efectiva: El contingut que es publica de manera consistent i que és rellevant per al públic objectiu pot ajudar a promoure la marca de manera efectiva.
6. Facilita el mesurament de resultats: Una planificació estratègica de continguts permet establir mètriques i mesurar els resultats del contingut publicat per poder avaluar el rendiment i fer ajustaments en conseqüència.
7. Ajuda a mantenir la coherència i la consistència de la marca: Com que té un pla per al contingut, és més fàcil mantenir la coherència i la consistència de la marca en tot el contingut que es publica.

Quins són els passos per dur a terme una planificació estratègica de continguts?

1. Identificar el públic objectiu: Qui són les persones a qui vol arribar l'empresa amb el contingut? Què els interessa i quins problemes estan tractant de resoldre?
2. Definir objectius de màrqueting i comunicació: Quin és el propòsit de la campanya de continguts? Què vol aconseguir l'empresa amb el contingut?
3. Seleccionar canals de publicació: On es troba el seu públic objectiu i com hi pot arribar de manera efectiva? Quins canals de publicació són els més adequats per al contingut i els objectius?
4. Crear un calendari de publicació: Quan es publicarà el contingut i amb quina freqüència? Quin tipus de contingut es publicarà en quin moment i per què?
5. Crear i publicar contingut: Quan s'hagi establert una estratègia clara, és hora de crear i publicar el contingut seguint el calendari de publicació.

Com es mesura l'èxit d'una planificació estratègica de continguts?

L'èxit d'una planificació estratègica de continguts es pot mesurar utilitzant mètriques específiques, com ara l'abast, la taxa de clics, la taxa de conversió i el compromís (m'agrada, comentaris, compartits).
 

És necessari actualitzar regularment la planificació estratègica de continguts?

Sí, cal actualitzar regularment la planificació estratègica de continguts per assegurar que continua sent rellevant i efectiva per al públic objectiu i els objectius de l'empresa.

De fet, el sector torronaire tampoc s'escapa d'aquest augment de costos. La firma artesana d'Os de Balaguer ha apujat el preu del torró un 5% per compensar l'increment del cost de les matèries primes, l'energia i els envasos. "És una pujada prudent", però necessària per compensar el cost de producció, que en el cas del torró ha estat del 10% i en el de la mel, més d'un 20%, ha explicat el gerent de la firma artesana.

Amb tot, Alemany celebra que en el seu cas l'augment dels costos no ha estat tant "dramàtic" en comparació amb altres firmes i sectors ja que utilitzen biomassa i perquè en el cas dels envasos, van comprar-los abans que hi haguessin els encariments "mes forts"

Davant d'aquest escenari marcat per la inflació, l'empresa és mostra optimista i confia que els consumidors que aprecien la qualitat dels seus productes els seguiran comprant, encara que apostin per "menjar menys però que sigui bo", afirma Alemany.

A banda d'oferir un producte "que sigui molt bo, amb aliments de qualitat i proximitat", l'empresa fa anys que aposta per col·leccions amb valor social, com és el cas de les caixes d'Art i Torró, enguany il·lustrades per l'artista Miquel Àngel Herrero i que en el seu interior inclouen torrons i mel de la marca i una nadala il·lustrada per un artista amb diversitat funcional d'un dels quatre centres de Ponent que treballen amb Alemany: Fundació Privada Ilersis, Fundació Aspros, l'Estel i La Torxa.

Torrons i Mel Alemany ocupa diàriament 60 persones d'aquests quatre centres del tercer sector, que se sumen a les 25, la majoria dones, que treballen a l'obrador d'Os de Balaguer.