En el món de la pagesia, un programa de mentoria s’encarrega d’això, de fer més fàcil l’accés de persones al treball agrícola i ramader, perquè ho poden fer durant un temps, en començar, al costat d’algú que allò ja ho domina. Ja fa tres anys que un programa de mentoria així funciona i està deixant molts bons fruits. Va ser pensada especialment per a facilitar la incorporació de joves -de 18 a 40 anys- al sector. I aquest any, un nou programa batejat com a Mentoria Oberta ofereix la mateixa experiència de poder ser acompanyats per algú amb experiència en allò que es vol treballar, però encara que se sobrepassi l’edat de 40 anys també. Fins als 65, no hi ha límit per comptar amb un mentor. Per exemple, es pot donar el cas que una persona que hagi treballat sempre el cultiu extensiu, i vulgui fer ara producte d’horta ecològica, amb la Mentoria Oberta pot treballar al costat de qui conegui bé el cultiu d’hort ecològic perquè ja s’hi dediqui. 

Vuitanta o cent vint hores

La mentoria consisteix a fer que la persona mentorada treballi unes hores, poden ser vuitanta o bé cent vint hores, segons cada cas, que és l’equivalent a dues o tres setmanes de feina. I ho farà durant aquest temps al costat del mentor, aprenent d’ell mentre treballa a la seva explotació.

“El més important d’aquest programa és la relació que es crea entre ambdues persones, una relació que, si volen, perdurà tota la vida”, explica el cap del Servei de Formació Agroalimentària de la Generalitat, Joan Minguet. “És una sinergia que pot anar molt més enllà de la durada del programa”, afegeix. 

Les persones que vulguin participar del programa per a ser mentorades només cal que tinguin clar el sector d’especialització al qual es volen dedicar i adreçar-se a l’escola agrària que tinguin més a prop. Allà, des de la direcció se’ls assigna un tutor, que, un cop conegui a quina activitat en concret volen dedicar-se, els buscarà el millor mentor per anar-lo a conèixer i treballar al seu costat durant tot el programa. Aquesta iniciativa és una de les actuacions previstes dins l’Estratègia de relleu generacional pensades fins a l’any 2027 i es pot realitzar en qualsevol de les 15 Escoles Agràries del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 

Amb l’acompanyament d’un mentor, un projecte viable pot encarrilar més aviat i millor la seva posada en marxa, amb més confiança i seguretat. Això es deriva de l’expertesa i coneixements de la persona al costat de la qual es treballa aquestes dues o tres setmanes. 

El calendari d’aquest treball en companyia s’adapta al millor moment per a plantar, sembrar, llaurar, podar, és a dir que es té en compte el cicle del cultiu que es vol fer. També si és el moment de la transhumància, de deslletar xais o vedells, o la tasca en la qual es vol instruir la persona mentorada que, en finalitzar el programa rep un certificat amb les hores destinades a l’experiència de mentoria. 

El mentor, que ha de ser algú amb una experiència laboral destacable, i amb un negoci similar al que vol iniciar la persona mentorada, també rep una formació prèvia de tres hores per saber què es trobarà i com funciona el programa. Un tutor, des de l’Escola Agrària, s’encarrega de fer el seguiment setmanal de l’experiència, contactant tant amb el mentor com la persona mentorada.

Formació tècnica, suport constant i treball col·laboratiu a més de tot un any d’assessorament són els beneficis del programa de Mentoria Oberta.

La Nit de la Formació Professional a Lleida és una iniciativa del Departament d'Ensenyament per tal de promoure els ensenyaments d’FP a la demarcació, i alhora reconèixer la tasca de centres, alumnes i empreses en aquest àmbit. La consellera Ruiz va posar de manifest la importància de la formació professional per al futur de Catalunya, i va destacar la tasca duta a terme pels centres en tots els projectes presentats, així com la implicació de les empreses de la demarcació.

La consellera Ruiz va presidir l'acte a la Llotja de Lleida

La titular d’Ensenyament va destacar l’àmplia oferta en formació professional arreu del país. Lleida és el servei territorial amb major diversitat d’oferta d’FP, tant en Famílies Professionals -n’ofereix 23-, com de cicles de grau mitjà – un total de 43-, o de grau superior -41 cicles-. Al marge de l’oferta educativa, Ensenyament promou que els centres de formació professional diversifiquin la seva oferta de serveis destinats a les persones i a les empreses. Aquests programes faciliten que els centres d’FP s’interrelacionin millor amb el seu entorn social i empresarial.

Els guanyadors de la 1a Nit de la Formació Professional a Lleida van ser:

Premi a la Formació dual

-       Àmbit Empreses: Els Vilars d’Arbeca 

-       Àmbit Centres: Institut Caparrella

Premi a la Transferència tecnològica

-       Àmbit Empreses: ICG

-       Àmbit Centres: Escola del Treball

Premi a la Formació ocupacional

-       Àmbit Empreses: BonÀrea Agrupat – CAG 

-       Àmbit Centres: Ilerna

Premi a la Projecció europea

-       Àmbit Centres: Escola d’Hoteleria de Lleida

-       Àmbit Empreses: Natural Optics

Premi a la Qualitat i excel·lència

-       Àmbit Centres: Escola del Treball

Premi a l’Orientació professionalitzadora

-       Entitat, grup de treball, centre o projecte formatiu: Ilerna

Premi a l’Emprenedoria

-       Àmbit centres de formació: Escola del Treball

Premi a la Participació en concursos o competicions

-       Àmbit Centres: Institut Caparrella

-       Àmbit Alumnat: Samuel Torres- Institut Guindàvols

Premi a la Trajectòria

-       Àmbit Exalumne/a: Josep Mª Gòdia del Col·legi Episcopal - Mare de Déu de l’Acadèmia

-       Àmbit Docent: Joan Monyarch del Col·legi Episcopal - Mare de Déu de l’Acadèmia

Premi a la Millor iniciativa per la promoció de la formació professional

-       Associació Alba

Les escoles que es beneficiaran d'una línia més de P3 són la Teresa Bergada d'Alguaire, la Maria-Mercè Marçal de Tàrrega i la Garona de Vielha e Mijaran

Pel que fa a 1r d'ESO, l'oferta inicial per al curs vinent serà de 4.703 places i s'incrementaran grups als instituts Joan Oró i Josep Lladonosa de Lleida, al Terres de Ponent de Mollerussa i al de Guissona. Com a principals novetats pel curs escolar 2017-2018 a la demarcació, destaquen la creació d'un nou institut de dues línies al municipi d'Alpicat i la transformació de l'escola Torre Queralt de Lleida en un institut escola d'una línia.

La ràtio serà de 25 alumnes a P3 i es reduirà a 22 en els grups de P3 i P4 de les 18 escoles de màxima complexitat del territori (13 a la ciutat de Lleida i 5 a la resta del territori). Pel que fa a l'ESO, la ràtio serà de 30 alumnes a 1r d'ESO i es reduirà a 27 als 7 instituts de màxima complexitat del territori (5 a la ciutat de Lleida i 2 a la resta de la demarcació).

Els presents han reivindicat "el dret universal a l'educació garantit pels poders públics", una escola "laica i respectuosa amb la diversitat", la participació "democràtica" de la comunitat educativa en els centres, així com una escola "catalana i en català". Representants dels sindicats convocants de la protesta a la capital del Segrià, USTEC-STEs, CCOO, UGT, CGT i el Sindicat d'Estudiants, han llegit un manifest unitari, que posteriorment han lliurat a la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso.

Els sindicats xifren en un 10% dels docents i el 50% dels alumnes a Lleida, el seguiment de la jornada de vaga convocada a nivell de l'Estat

Pel que fa al seguiment de la jornada de vaga convocada a nivell de l'Estat, en el cas de la demarcació de Lleida els sindicats l'han qualificat de "desigual" i l'han xifrat en un 10% en el cas dels docents, i entorn del 50% entre l'alumnat. Des d'Ensenyament, però, parlen d'un seguiment a Lleida del 0,23% en el cas del personal docent i d'administració i serveis.

A Catalunya, el fracàs escolar està situat en un 20%

El gerent de la UTE que agrupa les 10 entitats, centres formatius i empreses d'inserció que s'ocupen dels joves que participen en el Programa Noves Oportunitats a Lleida, Marcos Febas, ha explicat que l'objectiu d'aquest és que els joves tornin al ''circuït formatiu'' i tinguin una nova oportunitat per estudiar allò que no han pogut fer ''pel motiu que sigui''. En aquest sentit, ha descrit el perfil dels nois que s'inscriuen com a ''molt complicat'', ja que són joves que han tingut un o diversos fracassos, per la qual cosa, molts d'ells estan ''desorientats''. Amb el programa s'intenta donar un suport molt directe i individual, una tutoria personalitzada per tal que puguin tornar a estudiar allò que els agradi o acabar els estudis que havien començat.

El programa s'han presentat al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega

La presentació de programa que va començar a principis d'any s'ha fet al Palau dels Marquesos de la Floresta de Tàrrega i ha comptat amb la participació de la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Grau, que ha destacat que el programa no té per objectiu tornar a posar els joves a una aula per examinar-los sinó d'oferir la possibilitat de fer ''un vincle'' amb els tutors i engegar així un procés d'orientació tranquil per poder ''tastar'' diferents opcions per a un futur ofici. 

En aquest sentit, ha ressaltat la innovació que suposa que a Lleida això estigui coordinat per 10 entitats amb una oferta formativa molt diversa com són: l'Associació Alba de Tàrrega, Sant Joan de Déu d'Almacelles, Talma de Juneda, Reintegra, Inlingua, Acser, CTI, Prosec, Ilersis, Enfoc i New School II.

Grau ha destacat que el programa és ''flexible'' amb les necessitats dels joves, ja que si per exemple a l'estiu volen aprofitar per treballar en campanyes temporals com la de la fruita, ho poden fer, i després tornar a la formació. Tot plegat amb l'objectiu de trencar amb el tòpic que molts ells han de sentir a l'escola i es diu que ''no serveixen per a res''.

Grau també ha explicat que el programa ve plantejat des d'Europa per mirar de frenar l'elevat índex de fracàs escolar de Catalunya, que és de 20% així com reduir la taxa d'atur juvenil, situada més enllà del 23%, tot i que a Lleida, aquest és una mica inferior.

Finalment, la directora del SOC ha lamentat que el govern espanyol posi requisits a l'hora de poder ampliar fins als 29 anys, programes i també altres condicions com que no s'hagi tingut un contracte laboral en els darrers 30 dies, que no s'hagi fet cap acció formativa de més de 40 hores, i que tampoc s'hagin matriculat a algun curs en els darrers 3 mesos.

El curs ha comptat amb un total de 21 alumnes, nois i noies que gràcies al PTT han adquirit coneixements teòrics i pràctics de les branques professionals d'auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic, sectors amb moltes oportunitats d'inserció al mercat del treball. El PTT s'ha saldat enguany amb un gran èxit, ja que un 95% de l'alumnat ha superat la prova d'accés a Cicle Formatiu de Grau Mitjà.

Enguany, un 95% de l'alumnat ha superat la prova d'accés a Cicle Formatiu de Grau Mitjà

L'acte de cloenda, que va acabar amb el lliurament d'orles, va tenir lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència del director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, juntament amb Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega, i Rosalia Carnicer, tinent d'alcalde de Mollerussa.

Per al curs vinent, que serà la setzena edició del PTT, ja és oberta la matrícula.

Segons va explicar el director dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, en total, se suprimeixen set grups de P3 a la demarcació i se’n creen set de nous. Una altra escola que perd una línia de P3 a Lleida és Joan Maragall, que passa de dos a un grup en rebre només 12 preinscripcions. Des d’Ensenyament, però, calculen que arribaran a 19 alumnes incorporant alguns que no obtindran plaça al Parc de l’Aigua i Enric Farreny.

A comarques s'amplien o creen grups de P3 als centres d'Almenar, Bellpuig, Juneda, la Pobla de Segur i Torà

Les altres quatre escoles que passen de dos grups de P3 a un són les d’Aitona, Alcarràs, Alguaire, Guissona i Golmés, segons va explicar Cullerés. A més, també es tanca una línia de primer d’ESO a l’IES Hug Roger de Sort. Pel que fa als cinc grups de P3 que s’amplien a la demarcació de Lleida, quatre ho fan a les escoles d’Almenar, Bellpuig, Juneda i la Pobla de Segur. En aquestes poblacions es passa d’un a dos grups. A Torà, a més, es crea un grup nou des de P3. 

El president de la FAPAC a Lleida, Ismael Alfaro, va lamentar les informacions contradictòries d’Ensenyament, que primer va dir que tancava quatre grups de P3 a Lleida i Mollerussa i després que si hi havia prou preinscripcions els mantindria. 

Reclamen que es permeti el canvi de centre a aquelles que ho desitgin i que l’any que ve a través d’un procés “transparent” es decideixi què es fa, però no amb tancaments preventius. Cal destacar que a tota Catalunya el Departament d’Ensenyament inclourà 9 grups més a l’oferta d’escola pública de P3, una vegada registrades les sol·licituds de preinscripció per al curs vinent. 

Solsona assegura que no se suprimirà cap línia de P3 i que, en tot cas, només es deixarà d'oferir el pròxim curs

Solsona espera que els grups de l'oposició reconsiderin la petició de Ple extraordinari i ha assegurat que no se suprimirà cap línia de P3, i que en tot cas només es deixarà d'oferir el pròxim curs. L'alcalde ha afegit que caldrà veure si hi ha una qüestió de demografia que obliga a rebaixar l'oferta de línies de P3, si bé espera que les preinscripcions per al curs 2016-2017 siguin un èxit i la ciutat pugui continuar mantenint l'oferta de 8 línies en el conjunt dels centres públics i el concertat que hi ha a la ciutat.

Tot i l'optimisme de l'alcalde de Mollerussa, el portaveu d'ERC Engelbert Montalà, insisteix què s'ha de celebrar el Ple extraordinari, una demanda a la qual també s'afegeix la CUP -grup que no compta amb representació municipal -. Montalà considera que la sessió plenària és l'única eina de què disposen per fer aquest procés participatiu, parlar i debatre sobre aquesta situació i mirar de fer un front comú entre tots els partits per defensar que Ensenyament no clausuri la línia de P3.

Montalà ha afegit que la proposta de reduir les ràtios de les línies actuals, seria la solució més coherent, d'una banda per garantir la continuïtat de l'oferta educativa i, per altra, la millora de la qualitat de l'ensenyament, tal com es fa en altres països d'Europa, on treballen amb ràtios inferiors. Els grups de l'oposició consideren que es prioritzen els factors econòmics per sobre de la qualitat de l'ensenyament.

Convoquen una mobilització dimecres dia 30 a les 7 de la tarda a la Plaça de l'Ajuntament

D'altra banda, les AMPES dels tres centres públics de Mollerussa (Ignasi Peraire, Pompeu Fabra i Les Arrels) i els equips docents han convocat per a aquest mateix dimecres dia 30 de març una cassolada a la Plaça de l'Ajuntament a les 7 de la tarda i com a mostra de desacord amb l'anunci d'Ensenyament. 

Mitjançant un comunicat, representants dels centres han fet una crida a la mobilització de "pares, mares, padrins, tiets, alumnes, professors, directius..." a "formar un gran equip en defensa de l'escola pública i de qualitat".

La presentació ha comptat amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Maria Huguet, de la regidora de l’Ajuntament de Mollerussa, Imma Casanella, i de la també regidora i consellera comarcal, Rosalia Carnicé.

La iniciativa fa adreçada a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius dels instituts

Aquesta nova proposta consisteix en un esdeveniment gratuït que constarà de 25 estands i que oferirà xerrades i tota la informació que els estudiants necessiten per decidir el seu futur acadèmic sense sortir de la comarca. Va adreçat a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius dels instituts.

L’alcalde de Mollerussa ha destacat que aquesta iniciativa que ja es fa en altres llocs “era una de les mancances que havíem detectat al Pla d’Urgell”, i que ara es podrà cobrir “oferint informació a una xifra que inicialment és d’uns 1.500 estudiants de la comarca, però que es podria ampliar, ja que la fira està oberta a altres comarques i és gratuïta”.

La Fira Universitària del Pla d’Urgell s’articularà en dos espais: al denominat A, s’oferiran durant tot el matí xerrades cada 20 minuts a càrrec de representants de diferents universitats d’arreu de Catalunya, mentre que al B, les xerrades seran cada 40 minuts i aniran a càrrec de responsables de diversos centres de les comarques lleidatanes. En total, hi prendran part 22 centres formatius.

Així, està previst que per l’espai A hi passin la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, l’Escola Universitària de Turisme de Barcelona, la Universitat Abat Oliba, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universidad Nacional de Educación a Distancia, la Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra. Per la seva part, a l’espai B hi participaran La Salle de Mollerussa, l’Institut Torre Vicens de Lleida, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, l’Escola de Sobreestants d’Obres Públiques de Tàrrega, Erasmus + mobilitat internacional / Garantia Juvenil, l’Institut Mollerussa i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega.

Es tracta d’un edifici destinat a quiròfans a Torrelameu i un aulari al Campus Universitari de l’ETSEA, a Lleida. Un cop finalitzada la seva construcció, la corporació lleidatana cedirà l’ús dels mateixos a la Universitat de Lleida per un termini de 50 anys a comptar des de l’1 d’octubre de 2017.

L’acord institucional, que es traslladarà en un conveni marc, aprofita les sinergies i el potencial de les instal·lacions del Centre d’Estudis Porcins i el Centre de Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) que la institució ha construït a la Noguera i suposa una descentralització de l’oferta formativa de la Universitat de Lleida.

L’objectiu és cobrir les necessitats formatives dels estudiants del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal i així desenvolupar tota la potencialitat que suposa aquesta titulació, que fou àmpliament reivindicada per la Universitat de Lleida i la Diputació de Lleida com a eina de progrés per a un territori on el sector ramader té un pes estratègic.

Així ho han anunciat aquest dimarts en roda de premsa el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el rector de la UdL, Roberto Fernández, i el president del Consell Social de la UdL, Ramon Roca.

Pel que fa a les característiques dels dos edificis, un d'ells es destinarà a quiròfans docents veterinaris al costat de les instal·lacions del Centre d’Estudis Porcins i del Centre de Ciència i Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) a Torrelameu. Aquest equipament cobrirà les necessitats formatives de l’estudiant i serà el nucli de l’hospital veterinari de referència a les comarques de Lleida i el nucli del Campus Universitari de Torrelameu. Tindrà una superfície mínima de 435 metres quadrats amb quatre consultes externes, dues sales d’anestèsia i prequiròfans, dos quiròfans, una sala d’hospitalització, una morgue, un quiròfan mòbil i altres unitats complementàries.

Pel que fa al segon immoble es destinarà a l’aulari i equipament docent, laboratori analític i sala de necròpsies dels serveis hospitalaris veterinaris. Es construirà al Campus Universitari de l’ETSEA a Lleida, a una finca propietat de la UdL cedida a la Diputació de Lleida pel termini de 50 anys, a comptar de la formalització de l’escriptura pública de constitució del dret de superfície. Comptarà amb una superfície construïda de 1.238 metres quadrats en tres plantes i disposarà d’una sala de necròpsies, una cambra de refrigeració, una cambra de congelació, vestidors per al professorat i l’estudiantat, quatre aules docents, un laboratori docent, deu despatxos de professorat, un laboratori de sanitat i una sala de fotografia.

Els dos equipaments estaran operatius l’any 2017, ja que seran necessaris per a la realització d’assignatures del segon quadrimestre del curs 2016-2017 i del primer quadrimestre del curs 2017-2018.
 

Dilluns passat es va celebrar a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) la primera de les xerrades prèvies al contacte entre els centres, protagonitzada per la mediadora intercultural senegalesa Bombo N'Dir.

A partir del mes vinent, aquests centres estaran en contacte a través de videoconferència i de les xarxes socials amb un calendari establert i treballaran per assolir els objectius concrets que hagin decidit prèviament.

Pel que fa a la resta de centres participants són de Sant Vicenç dels Horts, Cabrera de Mar, Ripollet, Esplugues de Llobregat, Santa Margarida i els Monjos, Tordera, Reus, el Vendrell, Tortosa i Artés. 

A partir del mes vinent, els centres estaran en contacte a través de videoconferència i de les xarxes socials ​

La cooperació del Departament de Territori i Sostenibilitat amb aquesta regió senegalesa va començar l’any 2009, amb una missió que tenia entre els seus objectius explorar la possibilitat de treballar conjuntament per adaptar el Programa Escoles Verdes a la realitat del país. Per a aquest any 2015 s’ha previst realitzar aquests agermanaments i elaborar un dossier amb diferents dinàmiques per facilitar el contacte al professorat dels dos països, entre els principals objectius.

En aquesta edició s’han sumat a les etapes de secundària obligatòria i postobligatòria les d'infantil i primària, havent arribat aquest programa formatiu a 21 centres, els quals van sol·licitar 43 activitats amb les quals han rebut  formació 1.280 alumnes i professors. Està  previst pel pròxim curs, ampliar el nombre de col·laboradors externs i l’oferta formativa amb tallers de creativitat.

Més de 200 alumnes han assistit a l'acte que s'ha portat a terme al CaixaFòrum

En el decurs de l’acte, en el que han assistit més de 200 alumnes, s’ha impartit la conferència Actituds per triomfar a la vida: de l’escola a l’empresa, a càrrec de Daniel Gavarró.

Els Premis que s’ha atorgat, estan estructurats en 10 categories i han avaluat criteris com la innovació, la recerca, la interacció amb l’entorn, el projecte de centre o la viabilitat del projecte i tenen una dotació total de 5.000€.

L’acte que ha estat dinamitzat a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, YouTube i Instagram, amb la col·laboració dels alumnes de l’Escola del Treball, ha tingut una audiència de més de 38.000 seguidors amb el hastag #premisE2, i s’han arribat a les 195.000 impressions amb dispositius digitals, superant l'audiència de la primera edició.

Alumnes de l'Escola de Treball han dinamitzat l'acte a través de les xarxes socials 

Els premis han estat lliurats per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros,  el diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Enric Mir, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, el conseller delegat de GLOBALleida, Oriol Oró, i els representants de La Caixa i SEMIC, com a patrocinadors d’aquests premis.

Els projectes premiats han estat:

Cicle Formatiu de Grau Superior

Projecte ECOINGRAL, SL. Núria Brescó i Aida Puebla (Episcopal). Premi a la Millor Idea. 

Estudis: 2n CFGS Administració i Finances. Activitat: Reciclatge d'ampolles de plàstic.

Projecte WHATS EAT. Elena Alexa, Sandra Arenas i Núria Sánchez (Ilerna). Premi al projecte més viable. 

Estudis: 2n CFGS Administració i Finances. Activitat: Venda de menjar preparats per a particulars i empreses.

Projecte CENTRE LOGÍSTIC PONENT, SA. Gerard Ramells, Francesc Xavier Argelich i Maria Teresa Puigvert. (Escola del Treball). Menció especial al millor estudi tècnic.

Estudis: 2n CFGS Transport i logística. Activitat: Prestació de serveis 'emmagatzematge i transport nacional i internacional.

Cicle Formatiu de Grau Mitjà

Projecte MOTO TUNING, SL. David Martín (Escola del Treball). Premi al projecte més viable. 

Estudis: CFGM Comerç. Activitat: Venda de recanvis per a motos, reparació de motocicletes i comercialització de pit bikes

Projecte MIM. Gerard Fernández i Júlia Piquer (Escola del Treball). Premi a la millor idea. 

Estudis: 2n CFGM Fusteria i moble + CFGS Gestió comercial i màrqueting.  Activitat: Venda de mobiliari nòmada (adaptable a canvis d'ús i necessitats de l'usuari) amb muntatge DIY. (Do it yourself).

Batxillerat

Projecte ECO GOODS. Sandra Minguell (La Salle Mollerussa). Premi al millor treball de recerca relacionat amb l’emprenedoria i la creació d’empreses. 

Estudis: 2n Batxillerat. Activitat: Elaboració i comercialització de productes ecològics com sucs de fruita i melmelades.

ESO

Projecte RED BUTTON. Elena Tello, Xavier Trullols, Ariadna Chas, Jordina Portolés i Aleix Castells. (INS Guindavols). Premi a la idea més innovadora. 

Estudis: 4t ESO. Activitat: App als mòbils per obrir portes de garatges i portes de cotxes.

Projecte YELLOW PEACE. Núria Babot, Andreu Mallada, Laia Victòria Vilaró, Carles Palacios i Mercè Zapater (INS Guindavols). Premi al millor treball relacionat amb l’emprenedoria i la creació d’empreses. 

Estudis: 4t ESO. Activitat: Lavabo químic portàtil.

Centre d’Infantil i Primària

Projecte Bombolles per un somni de l’Escola La Noguera de Balaguer. Premi al projecte més interactiu amb l’entorn. 

Estudis: Cicle superior de primària (5è i 6è). Activitat: Elaboració de sabó artesanal a partir d’oli reciclat.

Projecte La meva escola és emprenedora de l’Escola Dos Rius de Camarasa. Premi al millor projecte. 

Estudis: Infantil i primària (de P3 a 6è). Activitat: Comercialització de productes artesanals fets amb material de reciclatge.

Projecte d’Emprenedoria 2014 – 2015 de l’Escola La Salle La Seu d’Urgell. Menció especial a la qualitat educativa.

Estudis: Primària (de 1r a 6è). Activitat: Treballem l’emprenedoria com a matèria transversal del centre.

Sobre aquest punt, Gatell ha defensat que “els nois i les noies han de poder triar els estudis i la professió que vulguin sentint-se totalment lliures d’estereotips de gènere que limitin el seu futur i desenvolupament”. 

Jornada al novembre amb gairebé 500 estudiants de 4t d'ESO perquè la condició de sexe no limiti el seu futur professional 

El conveni preveu que el pròxim dia 6 de novembre tingui lloc una jornada de la iniciativa Per què no puc fer-ho?, per presentar els estudis d’INEFC a les noies, i els estudis d’Infermeria, als nois. Participaran en la jornada 470  alumnes, 229 noies i 241 nois, de 6 centres de secundària de la demarcació de Lleida. 

Segons els organitzadors, l’elecció acadèmica i professional dels i les joves continua estant molt marcada actualment pels estereotips assignats tradicionalment a dones i homes. En aquest curs 2015-2016, l'INEFC/Lleida compta amb 517 alumnes matriculats, dels quals 411 són homes i 106 dones. En canvi, al Grau d'Infermeria de la UdL, dels 375 estudiants matriculats, 294 són noies i 81 nois. Aquests desequilibris  també es trobarien al Grau de  Medicina, amb 83 noies matriculades i només 41 nois, o a Enginyeria Informàtica on només s'han matriculat 4 noies i 56 nois.

Servei de menjador i transport

A diferència d'altres centres que s'han adaptat a un horari intensiu, l'INS Lo Pla d'Urgell manté dues tardes, les de dilluns i dimarts, amb horari lectiu, per la qual cosa, compta amb servei de menjador. 
La direcció del centre ha considerat necessari mantenir aquest servei per la particularitat del seu alumnat, ja que la meitat prové d'altres poblacions.
Pel que fa als horaris, les classes comencen a dos quarts de 9 del matí, i finalitzen a les 5, els dies que hi ha classe a la tarda.

Pel que fa al transport escolar, compta amb una àmplia xarxa gratuïta, gestionada pel Consells Comarcal de l'Urgell. 

Sortides i activitats extra-escolars

El centre es caracteritza per organitzar moltes i variades sortides. Tot i que en els darrers anys les famílies han hagut de d'estrènyer els seus pressupostos, el centre considera que els seus alumnes -que viuen en una zona molt determinada i amb uns valors- han de sortir, han de conèixer altres indrets, per la qual cosa s'ha portat a terme una política d'ajustos en el preu de les sortides per tal de facilitar l'accés dels alumnes a aquestes activitats, contemplades en el programa educatiu.

Es realitzen sortides de pernoctar, de dos o de quatre dies. La sortida de Batxillerat és l'habitual d'una setmana. França, Itàlia... Són algunes de les destinacions. En matèria d'idiomes, i en relació a l'aprenentatge de l'anglès, es fan sortides d'una setmana a Anglaterra, que s'aprofita també per visitar l'entorn.

Altres punts més propers, són la costa catalana, o visites a l'entorn més immediat, en què s'opta per les sortides a l'Estany d'Ivars i Vila-sana o les visites a plantes solars, indústries, granges, etc.

Escola de Teatre

El centre compta des de fa més de 25 anys amb la seva pròpia escola de teatre, que s'ha convertit en referent a les comarques de Ponent. Dirigida per Joan Cornudella, director teatral i amb la implicació de la Montse Olivart, professora de llengua Catalana, aquesta activitat en arts escèniques ha estat un èxit de participació i fantàstica com a model, segons explica Mir. 

Activitats esportives 

L'Institut Lo Pla d'Urgell compta amb un club esportiu, creat com a associació pròpia jurídicament, essent un dels clubs esportius més veterans de la província de Lleida. 
Un treball en equip amb una junta formada per alumnes, pares i professors, que ha fet possible que la participació en competicions de l'INS Lo Pla d'Urgell hagi estat una constant. 

L'equipament

L'any 2009 es va inaugurar el nou edifici del centre, en substitució de l'antic que datava del 1976. Sortosament, el centre va poder acollir-se als últims pressupostos expansius del departament d'Ensenyament, la qual cosa va significar una millora i unes excel·lents condicions de treball, que cal afegir també un continu esperit de superació i il·lusió que defineix a aquest centre.

Aposta tecnològica

El centre disposa de fibra òptica i wi-fi, i en el camp digital, s'ha fet una aposta per la inversió tecnològica amb un esforç important en la dotació de 90 ordinadors que estan a disposició dels alumnes; també cal destacar la inversió en pissarres digitals, una finestra al món com ho anomena el seu director, que enriqueix substancialment les matèries que s'imparteixen, a partir de l'accés a enllaços a continguts d'Internet. 

Tot i la presència d'aquestes eines digitals, el paper continua mantenint una certa hegemonia, així cada alumne disposa dels seu llibre en paper i digital respectivament. Com apunta Mir, "la tecnologia és un complement però no cal caure en l'error de pensar que aquest camp ho substituirà tot, durant bastant temps conviurà encara el món nou amb el vell. No parlem de deixar de banda ni el paper, ni les llibretes, ni copiar, perquè els alumnes han d'aprendre amb les eines que tenen a l'abast; en el món de l'empresa els ho demanaran i les hauran de fer servir".

Un centre educatiu privilegiat

"L'Institut d'ensenyament secundari, situat al municipi de Bellpuig i que no ostenta una capitalitat de comarca, i amb una matrícula d'alumnes de dues comarques, hagués pogut desaparèixer en el seu moment, però aquí som", com destaca el seu director. "No tenim cap excés, les classes tenen entre 18, 20 o 22 alumnes, disposem d'una escola de teatre, club esportiu, la tecnologia més puntera disponible per a cada aula... En un centre bàsicament públic, crec que això és un privilegi envers els alumnes i les famílies", unes característiques, com apunta el seu director, que es tradueixen en un ensenyament de qualitat. 
Ser propers amb les famílies i amb els alumnes, és una constant de la política del centre. Pràcticament la taxa d'abandó no existeix, i en el cas que hi hagi algun alumne que decideixi optar per altres propostes de formació, es facilita l'accés a les proves d'accés a cicles formatius, a programes de garantia o que continuï la seva formació en centres de Mollerussa o Tàrrega. 

Pel que fa als objectius, el claustre té un pla de redacció i de lectura propi, que es fa sense suport de l'administració, però en el que creuen per al bon assoliment dels estudis. Ho ratifica el fet que en les proves externes, els resultats de l'INS Lo Pla d'Urgell són espectaculars.

La filosofia del centre és intentar que la majoria del seu alumnat aprovi el batxillerat, que tingui opcions per aprovar les proves d'accés a la universitat (PAU) o selectivitat, amb la màxima confiança, o en el seu cas, puguin accedir a cicles superiors. "Tenim 40 alumnes que són la millor gent que volen estudiar i volem acompanyar-los i ajudar-los, no escollim deixar-los en un suspens pel setembre o un torna l'any vinent, la nostra opció és endavant!" afirma Josep Mª Mir. 

"Aquesta determinació, potser va en detriment de la ràtio de mitjana que presenta l'institut respecte a altres centres. Els que som aquí sabem que això no és el més important, el que sabem és que els alumnes se'n sortiran. Si aquests han fet una bona tria, tiren endavant amb la carrera" conclou amb passió Mir.

Proximitat i actitud col·laborativa 

Els plans d'estalvi que el centre ha portat a terme en algunes àrees, ha repercutit satisfactòriament en altres, possibilitant la inversió en innovació. És el cas de les pissarres digitals que es troben a cada aula. Amb uns recursos econòmics ajustats, la tasca compartida i la visió col·laborativa, entre professors i pares, ha ajudat a fer realitat aquesta aposta en tecnologia. La compra de llibres i material, s'ha reduït de forma important, amb l'objectiu de destinar els recursos a altres accions, amb la implicació també dels professors que han dedicat part del seu temps a localitzar els continguts d'Internet necessaris per a cada assignatura. Per la seva part, cal destacar l'actitud col·laborativa entre pares i tutors, en bona harmonia amb la filosofia del centre, clau de l'èxit d'un dels centres de secundària més emblemàtics de les comarques de ponent.

+ Informació:

INS Lo Pla d'Urgell

Av. Urgell, 26 · Bellpuig · Tel. 973 32 00 83

Als anys 60, la Seu era la ciutat de l’estat espanyol amb el percentatge més alt universitari. I, actualment, és l’institut més gran del Pirineu i compta amb una àmplia oferta educativa que s’ha anat ampliant i adaptant a la realitat de l’entorn any rere any, amb un increment constant de l’activitat internacional (amb intercanvis d’estudiants, projectes europeus…) i el treball en l’àmbit cultural tant en les activitats escolars com en les extraescolars amb excursions, sortides culturals, concursos, etc.

Avui el centre que dirigeix el professor Xavier Falcó, ofereix la possibilitat de cursar estudis d’ESO, Proves anuals per completar ESO, Batxillerat, Formació professional, Curs formació específic accés a CFGS, Orientació acadèmica, Proves d'accés CF, IOC-Estudis a distància, Serveis FP, Acredita't i Portuguès a l'institut.

Aquest gran ventall formatiu l’ha convertit en un centre educatiu de referència al Pirineu, que compta amb una àmplia xarxa de transport i de menjador escolar gratuït, gestionada pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell per tal de garantir l’accés formatiu a tots els veïns de l’Alt Urgell. 

Però més enllà de l’oferta educativa i dels serveis de transport i de menjador escolar, l’IES Joan Brudieu destaca per dues propostes educatives específiques: 

-Un profund treball en l’àmbit dels idiomes a l’ESO.

-I en els Cicles Mig i Superior, l’incentivació de projectes empresarials individuals i col·lectius de creació d’empreses en el terreny de l’emprenedoria.

Destaca el Concurs d’Idees Emprenedores o la Fira de Productes i Serveis. Aquests dos elements formatius tenen un paper fonamental en l’evolució educativa actual, igual que el tenen altres propostes com la de la Coral i Orquestra de l’Institut que reuneix més de 200 alumnes amb la música com a element central i que s’ha convertit en un element d’identitat i identificatiu del centre. Una coral i orquestra que amenitza els principals actes públics de l’escola i que té una intensa activitat tant a l’interior del centre com en concerts extraescolars i actuacions arreu del territori. 

Evolució dels estudis

A partir del curs 1996-1997 s’inicien els estudis d’Educació Secundària Obligatòria, amb els nivells de 1r i 3r, que es completen el curs següent amb 2n i 4t. A partir de 1998-1999 s’inicia el Batxillerat – LOGSE, amb les quatre modalitats previstes, inclosa l’Artística, la gran novetat. I a partir del curs 1999-2000 s’inicien, per primera vegada a l’Institut, estudis de Formació Professional, amb els estudis de grau mitjà de «Comerç», de 1400 hores, de la família professional de COMERÇ I MÀRQUETING.

Posteriorment, aquesta oferta d’estudis professionals s’ha anat ampliant i modificant fins a arribar al curs 2009-2010 en què es tenen consolidats quatre cicles formatius de grau mitjà i dos cicles formatius de grau superior de quatre famílies professionals diferents, i el Curs de Preparació a la Prova d’accés a CFGS. 

El curs 2002-2003 es va posar en marxa el cicle formatiu de grau mitjà «Cures auxiliars d’infermeria», de la família professional de SANITAT, de 1400 hores. El curs 2004-2005 es va iniciar el cicle formatiu de grau mitjà «Explotació de sistemes informàtics», de 2000 hores, de la família professional d’INFORMÀTICA. 

El curs 2006-2007 es va iniciar el cicle formatiu de grau mitjà «Atenció sociosanitària», de 2000 hores, de la família professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT.

A partir del curs 2007-2008, s’intenta donar un nou impuls als estudis de formació professional a la Seu d’Urgell, en concret, i a l’Alt Urgell, en general, i, a partir de la promulgació del decret 240/2005, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen diverses mesures flexibilitzadores de l'oferta dels ensenyaments de formació professional específica, a l’Institut Joan Brudieu es proposen noves propostes organitzatives dels estudis de formació professional en el grau mitjà, molt més atractives per a l’alumnat de la nostra comarca pirinenca.

Apareix el cicle formatiu de grau mitjà «Gestió administrativa», de 1300 hores, de la família d’ADMINISTRACIÓ, en substitució del cicle formatiu de grau mitjà «Comerç», de 1400 hores, de la família de COMERÇ I MÀRQUETING. Aquest cicle, conjuntament amb el ja existent d’«Explotació de sistemes informàtics», de 2000 hores, de la família d’INFORMÀTICA, conformen la nova proposta conjunta d’organització singular, amb un total de 2880 hores, a realitzar en dos cursos escolars i un trimestre. 

Paral·lelament, també es proposa una organització singular amb els altres dos cicles formatius de grau mitjà existents: el cicle formatiu de grau mitjà «Cures auxiliars d’infermeria», de la família professional de SANITAT, de 1400 hores; i el cicle formatiu de grau mitjà «Atenció sociosanitària», de 2000 hores, de la família professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT; amb un total de 2600 hores, a realitzar en dos cursos escolars. 

Aquest mateix curs escolar 2007-2008, l’Institut Joan Brudieu recupera de nou la impartició dels cicles formatius de grau superior amb l’inici del cicle «Administració de sistemes informàtics», de 2000 hores, de la família professional d’INFORMÀTICA.

També en aquest curs escolar 2007-2008 s’inicia el «Curs de Preparació a la Prova d’Accés de Cicle Formatiu de Grau Superior». Al curs 2008-2009, l’oferta de cicles formatius de grau superior s’amplia amb l’inici del cicle «Educació infantil», de 2000 hores, de la família professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT.

En el curs 2009-2010, en el marc del desplegament de la Llei Orgànica d’Educació de 3 de maig de 2006 (LOE), s’inicia la implantació progressiva de les noves titulacions de formació professional.

En el cas de l’Institut Joan Brudieu s’inicia substituint el cicle formatiu de grau mitjà «Explotació de sistemes informàtics», de 2000 hores, de la família professional d’INFORMÀTICA, per la nova titulació «Sistemes microinformàtics i xarxes», de 2000 hores, de la nova família professional d’INFORMÀTICA I COMUNICACIONS. Amb aquest canvi es produeix una reorganització de la proposta conjunta d’organització singular existent, ara amb la nova titulació LOE, amb un total de 2874 hores.

I, en aquest mateix curs 2009-2010, també es produeix la substitució del cicle formatiu de grau superior «Educació infantil», de 2000 hores, de la família professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT, pel nou títol, amb el mateix nom, «Educació infantil», de 2000 hores, de la mateixa família professional. 

Al curs 2010-11, toca el torn al cicle formatiu de grau mitjà «Gestió administrativa», de 1400 hores, de la família professional d’ADMINISTRACIÓ, per la nova titulació, amb el mateix nom, «Gestió administrativa», però ara de 2000 hores, de la família professional d’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ. Amb aquest canvi es produeix una nova reorganització de la proposta conjunta d’organització singular existent, ara amb les noves titulacions LOE, amb un total de 3140 hores.

I, en aquest mateix curs 2010-2011, també es produeix la substitució del cicle formatiu de grau superior «Administració de sistemes informàtics», de 2000 hores, de la família professional d’INFORMÀTICA, pel nou títol, «Administració de sistemes informàtics en xarxa», de 2000 hores, de la família professional d’INFORMÀTICA I COMUNICACIONS.. 

A partir del curs 2012-13, es produeix la substitució del cicle formatiu de grau mitjà «Atenció sociosanitària» de 2000 hores, de la família professional de SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT, per la nova titulació LOE, amb el nom de «Atenció a persones en situació de dependència», de 2000 hores. Amb aquest canvi es produeix una reorganització de la proposta conjunta d’organització singular existent, ara amb la nova titulació LOE, amb un total de 2607 hores. L’Institut Joan Brudieu ha estat autoritzat a impartir conjuntament en tres anys els cicles formatius de grau mitjà de «Atenció a persones en situació de dependència » i de «Cures auxiliars d'infermeria». 

També a partir del curs 2012-13 s'inicia a l'Institut la impartició del cicle formatiu de grau superior «Desenvolupament d'Aplicacions Web» en règim d'alternança amb el cicle de grau superior «Administració de sistemes informàtics en xarxa». Ambdós cicles tenen un primer curs amb Unitats Formatives i/o Mòduls Professionals comunes, mentre que el segon curs és específic de cada cicle. En règim d’alternança, l’alumnat inicia el primer curs amb un títol (per exemple, DAW) que finalitza el segon any. Quan acaba el segon any, aquest alumnat pot optar a obtenir un segon títol, tot inscrivint-se en el segon any d’aquest segon títol (en aquest cas, ASIX) que prèviament ha fet la seva singladura en el primer curs l’any anterior. 

També al curs 2012-13, el Curs de Preparació a la Prova d'Accés, que s'impartia des del curs 2007-08, canvia de nom i d'estructura, a partir de la normativa vigent en què canvien les condicions d'accés a la formació professional. Ara s'intitula «Curs de formació específic per a l'accés als cicles de grau superior», amb 20 hores de curs (11 hores de la part comuna, 8 hores de la part específica i 1 hora de tutoria).

A partir del curs 2007-2008, s’inicien, progressivament, els estudis de secundària i batxillerat d’acord amb la Llei Orgànica d’Educació de 3 de maig de 2006 (LOE): S1 i S3 (2007-2008); S2, S4 i B1 (2008-2009); i B2 (2009-2010). La novetat radica en la transformació de les quatre modalitats del batxillerat-LOGSE a tres modalitats: Humanitats i ciències socials, Ciències i tecnologia, i Arts (via d’arts plàstiques, imatge i disseny). 

A partir del curs 2009-2010, amb l’aplicació de la Llei Catalana d’Educació de 2009 (LEC) es canvia la nomenclatura de l’Institut: deixa de ser Institut d’Educació Secundària per passar a nomenar-se Institut Joan Brudieu . 

El curs 2009-2010, l’Institut obté la certificació ISO 9001:2008 de gestió de la qualitat, atorgada per l’empresa certificadora Applus. Al llarg del curs 2012-2103 l'Institut Joan Brudieu va obtenir de nou la certificació ISO 9001:2008 de gestió de qualitat per un període de tres anys més i actualment es treballa en una nova certificació de qualitat.

Més informació: 

Institut Joan Brudieu c/ Iglesias Navarri, 27 - Tf: 973 35 04 03

http://agora.xtec.cat/iesjoanbrudieu/intranet/

https://www.youtube.com/user/iesjoanbrudieu

https://plus.google.com/photos/116002158147758864909/albums?banner=pwa

El proper curs cal destacar l’inici de nous cicles formatius com el de Grau Superior de Màrqueting i publicitat o el de Grau Mitjà de Telecomunicacions actualitza la informàtica al seu màxim exponent com a base dels diversos perifèrics que envolten a les telecomunicacions. 

Cal destacar també la seva base un Programa de Formació Inserció d’Informàtica que complerta l’oferta de base per tots aquells que no han tret la ESO i que volen començar el seu camí en la formació professional sense perdre cap possibilitat en el seu futur. 

Destaquem els nous tallers d'Automatització i Robòtica on el CFGS d’aquesta especialitat es consolida com a el més demandat pel teixit industrial de la província, així com les noves tendències que ha creat el CFGS de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, on desenvolupen els alumnes aplicacions per tàblets i mòbils o fins i tot la part web –components més que actuals-. 

Consolidem amb gran acceptació per part d’alumnes i empreses el CFGM d’Emergències Sanitàries on desenvolupar tasques urgents i ben fetes ha estat la pauta del treball d’aquests dos darrers anys.

La xapa i pintura en tallers externs com Autonayox, Opel, Renault, GSX i Clarisó han suposat per a la nova formació DUAL un punt pràctic força atractiu per al CFGS d’Automoció. 

Cal destacar els intercanvis amb altres països com Islàndia, Itàlia o practiques al estranger a Leeds –Grup Pujol- o a Clemont Ferran a França, així com classes amb professor nadiu de conversa amb anglès.

Els cicles consolidats de Gestió Administrativa, Electromecànica de Vehicles i Instal·lacions Elèctriques i robòtiques de Grau mitjà han suposat la base per més de 200 alumnes. 

Cal destacar la seva continuïtat en el CFGS d’Administració i Finances, Comerç Internacional o fins i tot la del CFGS de Telecomunicacions i Informàtica amb gran acceptació en aquests moments que tenim el desplegament de la Fibra Óptica en poblacions com Mollerussa o Balaguer i en desenvolupament inicial per tot el territori de Lleida, així com les seves classes pràctiques al centre Magical Media de Lleida. 

El cicle Formatiu de Vídeo Discjòquei i so es configura com el cicle més pròxim a les noves tecnologies de la imatge i el so, on es desenvolupen aspectes de reparació i muntatges i gaudim de les col·laboracions del Teatre l’Amistat –Ajuntament de Mollerussa-, FOKUM, Big-Ben i Magical Media.

L’oferta que atreu a gent de poblacions tant llunyanes com Vic, Vielha, Andorra, Montblanc, Igualada, Manresa i de molt més pròximes com Lleida i rodalies configuren una oferta formativa complerta i interessant per qualsevol persona en aspectes industrials, l’oci o la salut. 

+ Informació:

Carrer de Ferrer Busquets, 17 · Mollerussa · Tel. 973 60 02 70

​www.mollerussa.lasalle.cat

Presents a Facebook i twitter  

noves propostes de sectors del lleure, l'esport i la natura, així com tecnologies del sector informàtic. 

per tal d'esdevenir un Institut de Formació Professional Integral de referència a Catalunya. 

ensenyaments esportius en l'àmbit de l'hípica, cursos d'accés a cicles, i programes de formació i inserció. 

+ Informació: Ctra. de Torregrossa, Km. 1,9 · Mollerussa
Tel. 973 60 03 59 / e-mail: ies-mollerussa@xtec.cat

Institut Mollerussa és present a Facebook i Twitter