La decisió arriba després d’un procés complex. El passat 30 de juny expirava el termini marc'at per la RFEF perquè el Lleida CF regularitzés els deutes denunciats per la plantilla davant la Comissió Mixta AFE-RFEF. L’entitat blava, amb greus dificultats econòmiques i en concurs de creditors, va sol·licitar una pròrroga que va ser denegada per la federació. Davant l’impagament, es va decretar el seu descens administratiu a Tercera RFEF.

Amb la plaça vacant, la RFEF va obrir un procés per cobrir-la basat en criteris esportius, territorials i econòmics. L’Atlètic Lleida, segon classificat del seu grup a Tercera i del mateix àmbit geogràfic, va complir tots els requisits i va abonar el cànon de gairebé 289.000 euros que estipulava la normativa. Altres clubs com el Cornellà, que tenia prioritat, o la Rapitenca, no van formalitzar el pagament, mentre que Badalona, Hospitalet i Toledo sí que ho van fer, però no van ser prioritzats.

Ara, l’Atlètic té fins al 15 de juliol a les 14 hores per inscriure’s oficialment. En cas que no ho faci, la plaça s’oferirà als altres candidats per ordre.

Un pas endavant entre dubtes i malestar

En un comunicat, l’Atlètic Lleida ha qualificat la decisió com una oportunitat que arriba després d’un “gran esforç” i ha volgut remarcar que el projecte no vol apropiar-se del sentiment de cap afició. “Respectem la història recent del futbol a Lleida i qualsevol iniciativa sorgida del sentiment legítim dels aficionats”, afirmen. També reconeixen haver comès errors i es comprometen a treballar amb més transparència i vocació integradora.

El Lleida CF, per la seva banda, ha anunciat que es planteja demanar mesures cautelaríssimes per intentar revertir la decisió de la RFEF. Segons fonts del club, estan pendents d’una resolució del Jutjat Mercantil, que en el seu moment es va declarar incompetent per intervenir en una competició privada.

Paral·lelament, el conflicte judicial entre el Lleida CF i la Paeria sobre l’ús del Camp d’Esports continua obert. L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha defensat la voluntat municipal de preservar l’estadi per a l’ús públic i ha afirmat que cal “recuperar un club referent per a la ciutat”. També ha anunciat una reunió imminent amb el club per tractar qüestions com les subvencions i l’ús compartit de les instal·lacions.

Mentrestant, les xarxes socials reflecteixen el malestar d’una part de l’afició, que considera l’Atlètic Lleida un projecte “aliè” al sentiment històric de la ciutat, nascut després de la desaparició de la UE Lleida l’any 2011. A les xarxes socials, la reacció majoritària a la decisió de la RFEF ha estat de rebuig. Molts aficionats han expressat que “es veia a venir” i han carregat contra el que consideren un projecte “artificial”, desvinculat del sentiment històric pel futbol a la ciutat. Paral·lelament, està en marxa una iniciativa popular per mantenir viu l’esperit de la desapareguda UE Lleida, amb la voluntat de reconstruir un club que representi de manera autèntica la memòria col·lectiva i la identitat esportiva de la ciutat.

El Lleida CF va comunicar aquest dilluns que havia demanat una pròrroga del termini establert per fer efectius els pagaments pendents a la Comissió Mixta de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). L’objectiu del club era liquidar els deutes contrets amb els seus futbolistes durant la temporada.

També dilluns, 30 de juny, expirava el termini oficial per regularitzar la situació econòmica de l’entitat amb els jugadors. Tot i això, el club va deixar constància que restava a l’espera de la resolució definitiva sobre la concessió d’aquesta pròrroga, clau per garantir la continuïtat esportiva i institucional del projecte. Finalment la RFEF no l'ha acceptat.

El club deu gairebé cinc milions d'euros i ha de pagar endarreriments a Hisenda, a la Seguretat Social, als treballadors i als futbolistes. Luis Pereira, que havia de ser l’artífex de la reconstrucció, ha acabat sent percebut com un actor més en la llarga llista de dirigents que no han sabut fer una bona gestió de l'entitat del Camp d'Esports. El futur del Lleida CF mira cap a la desaparició.

El rotatiu apunta que el club lleidatà ja té garantit el pagament dels prop de 310.000 euros necessaris per complir amb els requisits federatius: uns 265.000 corresponents a deutes salarials amb la plantilla i uns 45.000 més destinats a arbitratges i sancions pendents.

Aquesta injecció econòmica serà possible, diu Segre, gràcies a l’entrada imminent d’un grup inversor procedent del nord de l’Estat espanyol, que està ultimant l’acord per prendre el control de l’entitat, fins ara en mans de Luis Pereira i el seu equip. Les negociacions avancen, tot i que encara hi ha esculls importants a resoldre, com ara el futur de l’elevat deute amb Hisenda i la Seguretat Social, que ronda els 5 milions d’euros, i la compensació que Pereira reclama per les aportacions fetes al club, xifrades en uns 2,8 milions.

L’empresari gallec, que resideix a Suïssa, estaria disposat a facilitar la transició oferint fórmules de cobrament ajornades o, fins i tot, la cessió d’accions en cas que el club esdevingui una Societat Anònima Esportiva. Aquesta transformació, però, és un dels punts que més està encallant l’entesa. En qualsevol cas, l’actual direcció ha posat com a condició indispensable que els nous gestors no optin per liquidar el club un cop prenguin el relleu.

Un forat de 27 milions

Tot això va començar a trontollar a finals dels anys 2010. El club, ofegat per un deute superior als 27 milions d’euros, entrava en una espiral d’insolvència. L’arribada d’inversors de dubtosa solvència, la manca de transparència en la gestió i una política esportiva erràtica van precipitar la situació. Tot i alguns intents per reconduir el rumb —com el lideratge de l’empresari lleidatà Tatxo Benet al capdavant d’un projecte de salvació— les pressions judicials i la manca de suport institucional van convertir l’intent en una gesta impossible.
Benet, coneixedor del món esportiu i mediàtic, va intentar rellançar el club aportant estabilitat i estructura. La seva proposta implicava sanejar el deute i recuperar el projecte esportiu des de la base, però es va trobar amb un mur legal i administratiu infranquejable. L’embolic judicial i els desacords amb la propietat van fer que el pla se n’anés literalment en orris. El jutge encarregat del concurs de creditors va dictar la liquidació del club, i el 10 de maig de 2011 es decretava oficialment la desaparició de la UE Lleida.
Aquell estiu, un grup de fidels incondicionals va posar en marxa l’Atlètic Lleida, però seria el Lleida Esportiu, nascut també aquell 2011 i impulsat inicialment per l’empresa de Jordi Esteve, qui heretaria el llegat esportiu i sentimental del desaparegut club. Tot i això, el buit deixat per la UE Lleida no es pot omplir amb un simple canvi de nom o escut: la Unió Esportiva era un relat, una emoció, un tros d’història col·lectiva.

Lleida Esportiu, crònica d’un naufragi anunciat

Gairebé immediatament, un nou projecte sorgia de les cendres. El Lleida Esportiu, impulsat pels germans Esteve —Albert i Jordi—, assumia la difícil missió de recuperar l’esperit d’un club històric, fer-lo reviure i projectar-lo cap al futur. Els Esteve, empresaris amb arrels lleidatanes però residència a Barcelona, van adquirir la plaça esportiva de la UE Lleida a través de la compra dels drets federatius, i van començar la seva singladura a Segona B, amb la voluntat de construir una entitat sòlida. L’esperança es va fer lloc entre els aficionats. El nom canviava, però l’emoció de tornar al Camp d’Esports mantenia viva la flama.
Durant les primeres temporades, el club va aconseguir estabilitzar-se a la categoria, fins i tot flirtejant amb l’ascens a Segona Divisió en diverses ocasions. Sota la direcció d’entrenadors com Imanol Idiakez i Gerard Albadalejo, l’equip va oferir un futbol competitiu, arribant a jugar promocions d’ascens i despertant l’orgull. No obstant això, rere aquesta aparença de normalitat, el projecte presentava esquerdes de difícil reparació.

Opacitat i precarietat estructural

Amb el temps, van començar a aflorar problemes estructurals. El club operava sense un projecte clar de base, amb una gestió personalista i sovint hermètica. Jugadors i treballadors denunciaven retards en els pagaments, manca de recursos bàsics i condicions laborals inestables. El planter, històricament una font de talent a Lleida, era menystingut o infrafinançat. La relació amb l’afició s’anava degradant per la manca de transparència i el distanciament progressiu de la direcció.
A mesura que avançava la dècada, el desgast es feia evident. Les promeses d’un salt endavant es diluïen en la rutina d’una gestió cada cop més opaca i mancada de visió. La Covid-19 va ser un cop dur, però només va accentuar problemes ja existents. El Camp d’Esports, cada cop més buit, es convertia en una metàfora de l’aïllament institucional del club.

Causes judicials i abandonament

El declivi es va accelerar dramàticament a partir de 2021. Diverses denúncies per impagaments, incompliments fiscals i males pràctiques van situar el club al centre de l’escàndol. Els germans Esteve van ser assenyalats per una gestió nefasta que va acabar en múltiples fronts judicials oberts. L’Agència Tributària, la Seguretat Social i fins i tot exjugadors i exentrenadors exigien responsabilitats per contractes impagats i una gestió que fregava la temeritat.
Sense projecte esportiu, sense suport social ni institucional, i amb una estructura completament deteriorada, els germans Esteve van abandonar el club. Ho van fer sense donar explicacions públiques, deixant enrere una entitat arruïnada i condemnada a desaparèixer. El Lleida Esportiu, com la UE Lleida, s’esfumava entre silencis, decepció i una ciutat que un cop més veia com li arrabassaven el seu club.
En poc més d’una dècada, Lleida ha vist morir dos clubs, víctima d’una combinació letal de mala gestió, inestabilitat institucional i desconnexió amb la ciutadania.

Lleida CF, un futur entre boires

L’arribada del Lleida Club de Futbol havia de simbolitzar un nou començament, una oportunitat per tornar a creure en el futbol a la capital del Segrià després del desastre institucional que va suposar la caiguda del Lleida Esportiu. Quan l’empresari gallec Luis Pereira va anunciar la creació del nou club, l’estiu del 2023, ho va fer amb un discurs carregat de promeses i voluntat de ruptura amb el passat immediat. Volia marcar distància amb la gestió opaca i erràtica dels germans Esteve i, sobretot, recuperar la confiança d’una afició cansada de ser humiliada.
Tanmateix, el somni ha durat poc. Menys d’un any després de la fundació del club, el projecte del Lleida CF es troba en una situació crítica, amb moltes més ombres que certeses i un futur incert que amenaça de repetir els errors del passat.

L’esperança de la reconstrucció

Quan el nom Lleida CF va començar a circular, molts hi van veure una oportunitat de renaixement. El club va assumir el repte de tornar a posar en valor el futbol lleidatà des de la base, amb una estructura nova i la voluntat de reconnectar amb el teixit social i esportiu de la ciutat. L’elecció del nom, sense l’adjectiu "Esportiu", ja era una declaració d’intencions: un trencament simbòlic amb un model que havia fracassat estrepitosament.
Luis Pereira, de perfil baix però amb ambicions visibles, va impulsar el projecte amb l’objectiu de consolidar un club amb projecció i sostenibilitat. Va negociar la utilització del Camp d’Esports i va començar la temporada amb el primer equip a Primera Catalana. Malgrat les dificultats logístiques inicials, el projecte semblava agafar forma.

Un projecte que s’erosiona

Però aviat les costures van començar a cedir. Els problemes econòmics van aparèixer amb una rapidesa desconcertant: impagaments, retards en les nòmines, deutes acumulats amb proveïdors i una estructura interna cada cop més precària. El club, malgrat els discursos de renovació i transparència, va començar a recordar massa el que volia enterrar.
Jugadors i membres del cos tècnic han denunciat condicions de treball deficients, manca de recursos materials i una gestió que, de nou, sembla governada des del desordre i la improvisació. L’ambient intern s’ha enrarit, i les expectatives inicials s’han anat diluint en una realitat marcada per la frustració i la sensació d’oportunitat perduda.

L’afició, entre l’escepticisme i la resignació

Els seguidors, ja escarmentats pels episodis recents, han respost amb una barreja d’escepticisme i resignació. El Camp d’Esports, malgrat el retorn del futbol, continua sent un espai més silenciós del que hauria de ser. El vincle emocional amb el nou projecte no ha arrelat, i molts aficionats es mantenen a l’expectativa, esperant veure si el club és capaç de revertir la situació o si esdevindrà un nou capítol trist dins la llarga història de decepcions futbolístiques a Lleida.

Un futur incert

Avui dia, la incògnita sobre el futur del Lleida CF és total. El club busca inversors per evitar la liquidació. El que havia de ser una nova etapa neta i esperançadora amenaça de convertir-se en un nou fracàs, amb conseqüències

La jornada arrencarà a les nou del matí amb el check-in, una dinàmica de benvinguda i el lliurament d’una polsera numerada com a símbol de compromís amb els nous hàbits. Tot seguit, es farà una presentació que inclourà un vídeo de Strength Legacy i una explicació del funcionament de la jornada.

Cap a les 9:40 hores començarà el primer seminari sobre entrenament de força, on s’abordarà la importància de treballar patrons bàsics de moviment, l’execució tècnica i conceptes com la intensitat, el volum o la sobrecàrrega progressiva. A les 10:20 hores serà el torn del seminari d’entrenament cardiovascular, centrat en les zones d’entrenament, especialment la zona dos com a base aeròbica, i també la tècnica de carrera.

Després d’un coffee break per socialitzar i recuperar forces, a les 11:30 hores s’iniciarà el Legacy Challenge, una sessió d’una hora d’entrenament per equips adaptada a diferents nivells: una versió competitiva (StrengthWar), una modalitat funcional tipus crossfit per al públic general, i una versió més suau enfocada a la tècnica per a qui s’estigui iniciant.

A partir de les 13:00 hores hi haurà un càtering saludable elaborat per la chef Chaima Arjam en format bufet i zona de relax. L’àpat servirà també com a espai de formació pràctica sobre macronutrients, micronutrients i com estructurar una alimentació equilibrada. Ja a la tarda, a les 15:00 hores, s’oferirà un seminari sobre recuperació i lesions a càrrec de Vibra, un centre de fisioteràpia de Lleida, que tractarà la detecció de lesions, l’estirament i la mobilitat, la suplementació i la prevenció.

A les 15:30 hores tindrà lloc una conversa dinàmica sobre hàbits i mentalitat amb la periodista Clàudia Raimat i l’atleta olímpica lleidatana Emma Carrasco, centrada en la motivació, la constància i l’equilibri entre cos i ment. A continuació, a les 16:00 hores, els assistents faran una rutina final que resumeix i aplica tot el que s’ha après durant el dia.

L’acte es clourà amb un cercle final, sorteig de premis i una sessió de fotos al photocall, amb impressió instantània i la proposta de fixar un objectiu personal com a record i punt de partida d’un nou estil de vida.

Totes les persones assistents rebran un welcome pack amb una bossa totebag, una barreta energètica de la chef Chaima, aigua, flyers de patrocinadors, una polsera numerada i un pin solidari de Postureig Lleida, que contribueix a la investigació del càncer de mama i de pròstata.

Els premis inclouran experiències relacionades amb la salut i el benestar, però el seu contingut es mantindrà en secret fins al dia de l’esdeveniment.

La seva història va començar amb un breu però simbòlic pas per La Lliga: 35 minuts amb el Saragossa contra l’Atlètic de Madrid el 1993, a les ordres de Víctor Fernández. Dos anys més tard, deixava el futbol estatal per aventurar-se al desconegut futbol anglès, fitxant pel Wigan Athletic, aleshores a la Third Division. Ho va fer sense parlar una paraula d’anglès i acompanyat dels també pioners Isidro Díaz i Jesús Seba. Els van batejar com The Three Amigos, i van obrir una porta que molts altres seguirien.

Martínez no només va adaptar-se, sinó que va brillar. Va marcar a la FA Cup, es va convertir en ídol del Wigan i fins i tot en el seu millor jugador de la història segons una enquesta de la BBC el 2005. Més enllà de l'estadística —181 partits i 23 gols—, va deixar una empremta inqüestionable: lideratge, visió i una filosofia clara inspirada per Johan Cruyff, amb qui compartia adoració pel joc de possessió.

El seu salt a les banquetes va arribar gairebé per accident. El Swansea va pagar 25.000 lliures per fitxar-lo com a jugador-entrenador, però ja no tornaria a calçar-se les botes. Va salvar l’equip del descens i el va tornar a la Segona Divisió després de 24 anys. Així començava una nova etapa. El Wigan el va reclamar el 2009 per dirigir-lo a la Premier League, on va fer història: el 2013, el club va conquerir per primera vegada l’FA Cup derrotant el poderós Manchester City a Wembley. Era la culminació d’un somni improbable.

El seu nom va començar a sonar a les altes esferes. Sir Alex Ferguson el volia com a ajudant al Manchester United, però va declinar l’oferta. El Liverpool també el va tenir a l’agenda abans de fitxar per l’Everton. Més endavant, va rebutjar una milionària oferta de la Xina i va començar una nova etapa amb la selecció de Bèlgica, amb qui arribaria a ser tercer al Mundial de 2018.

Amb Portugal, ha sabut combinar la seva idea de joc amb una generació de talents emergents. El títol de la Nations League suposa el tercer gran triomf per al combinat lusità i el segon de l’entrenador català com a seleccionador.

Robert Martínez, que ha narrat part d’aquesta aventura en la seva autobiografia "Roberto: Golpeando cada balón", continua afegint capítols a una carrera que desafia tòpics. Un entrenador que, com ell mateix diu, “va ser pioner de la possessió a Anglaterra” i que avui ja forma part de la llegenda del futbol europeu.

Aquest moviment implica la dissolució gairebé total de l’estructura professional del primer equip, que queda pràcticament desmantellada. L’única figura que, de moment, conserva el seu lloc és el balaguerí Jordi Cortés, que havia exercit de segon entrenador durant l’efímera etapa d’Idiakez a la banqueta.

Aquestes baixes arriben poc després del fracàs en les negociacions amb un grup inversor, l’última esperança per evitar l’extinció d’un club històric del futbol català. Sense un rescat imminent i amb la plantilla i els professionals marxant, el futur del Lleida Esportiu penja d’un fil.

Moltes gràcies, Raúl Fuster, Iñigo Idiakez, Pol Fresneda i Omar Ruiz, membres del cos tècnic del Lleida CF.

Us desitgem molta sort i èxits en el vostre futur! pic.twitter.com/qxY3SCPoCB

— Lleida CF (@LleidaCF) June 2, 2025

L’equip, encapçalat pel president Pere Codina, ha estat rebut aquest dijous pel president de la Diputació, Joan Talarn, en un acte celebrat a la Sala Viladrich del Palau. També hi han assistit l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, així com diversos diputats i representants institucionals.

Així ho ha anunciat l’entitat a través d’un comunicat oficial difós a les seves xarxes socials, on reconeix que les negociacions per garantir la viabilitat econòmica del club han fracassat definitivament. L'entitat ha anunciat que convocarà una roda de premsa per explicar els detalls de les negociacions fallides.

La notícia arriba després de mesos d’incertesa i tensió entre l’afició, enmig d’una greu crisi econòmica que ha deixat el club amb un deute de prop de cinc milions d’euros i sense capacitat per fer front als compromisos més immediats. Amb aquest escenari, el Lleida CF es troba al límit i, si no es produeix un gir inesperat de guió, el club podria desaparèixer en els pròxims dies.

El comunicat no entra en detalls sobre els motius pels quals les negociacions han quedat trencades, però fonts pròximes al club apunten a discrepàncies econòmiques i jurídiques entre les parts. A més, es dona per fet que la situació de judicialització del club i la manca d’implicació institucional han fet molt difícil qualsevol acord.

Segons avança Segre, el club s'ha donat un marge de deu dies per tancar converses amb diversos grups interessats a aportar capital i ajudar a redreçar una situació financera molt delicada. L’entitat es troba al límit de la desaparició, amb una tresoreria pràcticament esgotada i amb greus retards en els pagaments al personal, jugadors i tècnics, que acumulen mensualitats sense cobrar des del gener. El futur del club penja d’un fil i tot depèn d’una injecció econòmica urgent que podria arribar, o no, abans de la data límit.

En cas que no es formalitzi cap acord per a la incorporació de nous inversors abans del termini establert, els responsables actuals del Lleida CF contemplen iniciar el procés de dissolució del club. Aquesta opció guanya pes davant la inacció i la manca de solucions reals, especialment després que quedés en no-res la promesa de presentar un preconcurs de creditors, anunciada públicament el passat 4 d’abril en una compareixença conjunta del president Pereira i l’adjunt a la presidència, Marc Torres.

Sense aquesta mesura de protecció legal, que hauria pogut donar un marge de maniobra en l’àmbit econòmic, el club es troba ara en una situació límit. Els gestors, cada vegada més resignats, valoren la liquidació com l’únic escenari possible si no arriba una injecció financera immediata que permeti revertir la situació crítica en què es troba immersa l'entitat.

Des de l’inici, l’enfrontament ha estat marcat per la tensió. Ambdós conjunts es coneixen a la perfecció i han sortit a pista disposats a llegir-se els moviments l’un a l’altre amb precisió quirúrgica. Però ben aviat, al minut 3, una acció elèctrica del Vila-sana ha trencat l’equilibri: Luchi Agudo, amb un moviment ràpid i precís, ha perforat la porteria contrària, desencadenant una explosió d’eufòria entre el públic, majoritàriament entregat a les lleidatanes.

Només un minut després, Anna Salvat ha fet gala dels seus reflexos en aturar un potent xut de Vinyet Flix, mantenint la superioritat inicial del seu equip i consolidant una fase de domini de les del Pla d’Urgell. L’empenta del Vila-sana no s'ha aturat aquí. Al minut 10, Luchi Agudo ha tornat a ser protagonista amb un xut potent des de la distància que, desviat subtilment per Dai Silva, ha acabat al fons de la xarxa. La desconnexió defensiva del Fraga ha fet la resta, i la celebració de les jugadores catalanes s'ha reflectit en l’energia d’un equip que ho tenia claríssim: volien la glòria mundial.

Tot i la resposta constant del Fraga, que pressionava intensament per intentar retallar distàncies, el control emocional i l’eficàcia ofensiva del Vila-sana han decantat la balança. La final s'ha convertit en una festa de gols i emocions, i el Vila-sana, en el nou referent internacional d’aquest esport.

L’emoció ha esclatat amb el xiulet final. Les jugadores del Vila-sana s'han fos en abraçades, amb llàgrimes d’alegria als ulls. Victòria Porta, visiblement commoguda, ho ha resumit orgull: «Hem treballat dur i avui hem recollit el fruit. Guanyar aquí, a la ciutat natal de quatre companyes, és increïble». Sobre el duel, ha admès la duresa del rival: «Sabíem que seria intens, però mentalment estàvem preparades. Ha valgut la pena».

Els ajuts es distribueixen en diverses categories: dos milions per a entitats esportives, 400.000 euros per a esdeveniments esportius singulars, 60.000 per a clubs amb esportistes amb discapacitats, 160.000 per a federacions esportives, 400.000 per a esportistes individuals i 50.000 per a equips que participen en fases d’ascens.

En total, s’han beneficiat 191 entitats d’esport base, 56 organitzadores d’esdeveniments, set federacions, 79 esportistes i dos equips en fases d’ascens, destacant el compromís de la Diputació amb la promoció de l’esport al territori.

Durant la segona part, el partit va perdre el control. Els jugadors francesos, visiblement frustrats pel resultat, van acusar insults racistes provinents de la grada, cosa que va desestabilitzar l'ambient. Poc abans del final, després d’un gol de França, un jugador francès va fer un gest cap a la grada, cosa que va escalfar encara més els ànims. Després d’una llarga pausa, el partit va concloure sense més incidents, amb una victòria per a Catalunya que els permetrà afrontar el pròxim partit contra Paraguai.

Després del partit, Hèctor Lozano va parlar sobre el creixement del futbol sala a Catalunya, un esport que segueix guanyant força: “A Catalunya, el futbol sala creix molt als barris i pobles. Cada cop hi ha més equips i els clubs professionals estan consolidant-se.”

L’entrenador va subratllar també la passió dels jugadors de la selecció catalana: “El que destaca d’aquest grup és la il·lusió i les ganes de competir internacionalment. Tenir aquesta oportunitat és una gran motivació per a ells.”

Sobre la situació del futbol sala en l'àmbit institucional, Lozano va reconèixer les dificultats: “No és fàcil. El futbol sala no rep el mateix suport que altres esports, però esperem que això canviï a mesura que l’esport vagi creixent.”

Finalment, Lozano va valorar la importància de disputar competicions d'aquesta magnitud a pobles petits com Balaguer: “Celebrar aquest tipus de competicions en pobles com Balaguer crea un ambient especial. A les grans ciutats, potser no tindríem aquest suport.”

El torneig, que se celebra cada quatre anys des de la seva creació el 2014, és un dels més destacats en l'àmbit internacional per a equips juvenils de futbol sala. Durant la inauguració, Balaguer ha mostrat diverses manifestacions de la cultura catalana, incloent-hi una ballada de sardanes, una exhibició de gegants i bastons i l'actuació del grup de percussió Bandelpal.

Les seleccions participants són Brasil, Uruguai, Índia, Paraguai, Itàlia, Austràlia, Mònaco, Colòmbia, Mèxic, França i Catalunya, que han desfilat fins al centre de la pista per començar la competició.

Aproximadament trenta nens i nenes d'Aitona podran participar en diverses activitats esportives i sessions d'acompanyament acadèmic, tot seguint les metodologies de la Fundació Barça, com el mètode SportNet. “Aquesta iniciativa és un pas important per la nostra vila. Creiem en l’esport com a eina d’inclusió social i estem molt orgullosos de poder oferir aquest programa al nostre jovent”, destaca Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona.

Activitats esportives orientades a valors

Durant els pròxims dos anys, el projecte s’implementarà entre dos i tres dies setmanals en espais cedits per l’Ajuntament. Les activitats inclouran:

• Suport acadèmic per fomentar la responsabilitat.
• Sessions esportives centrades en valors com la inclusió, el respecte i el treball en equip.
• Experiències educatives, on els participants desenvoluparan projectes amb impacte al municipi.

Un projecte amb gran repercussió a Catalunya

El programa Barça Activa't ja ha beneficiat més de 110.000 persones en 84 municipis catalans. La col·laboració entre la Fundació Barça, les diputacions i els ajuntaments permet que infants de tot Catalunya puguin créixer en un entorn que combina esport i educació. La Fundació Barça afirma: "L’esport és molt més que competició; és una eina poderosa per generar canvis socials i personals, especialment en els infants. Aquest programa és una aposta pels valors i la inclusió".

Amb un total de 99 pilots inscrits, entre els quals hi ha 10 lleidatans, l'emoció està garantida, ja que és la penúltima prova del campionat. En la categoria Elit MX1, José Antonio Butrón és el líder amb 32 punts d'avantatge sobre Ander Valentín, mentre que Sergi Castro destaca entre els participants locals.

Gerard Congost, vigent campió, lidera la categoria MX2 amb Adrià Monné i Biel Piera com a representants de Bellpuig. En la nova categoria MX Femení, l'atenció es centrarà en Daniela Guillén, subcampiona del Campionat del Món WMX, que competirà contra 14 pilots més.

A la categoria MX85, Pau Caudet, amb 180 punts, lidera la classificació i lluitarà pel títol amb Jorge Salvador i Mario Moreno. Lluís Capdevila ha subratllat que aquesta és l’última prova del campionat i determinarà el campió d'Espanya.

Jordi Verdú ha ressaltat la importància del Circuit de Catalunya-Montperler tant a nivell territorial com català. Les activitats començaran dissabte amb entrenaments i curses classificatòries, i diumenge es disputaran les finals.

El Barça Escola Perfeccionament, un projecte del FC Barcelona reconegut internacionalment, busca fomentar la pràctica esportiva i inculcar valors com el treball en equip, l'esforç i el respecte. Gràcies a aquesta col·laboració, els nens i nenes de la província podran gaudir d'un entorn formatiu que promou tant la millora esportiva com el creixement personal.

Amb aquest acord, Alcoletge es posiciona com un nucli esportiu destacat a Lleida, proporcionant als seus joves esportistes l'oportunitat d'aprendre sota la metodologia del FC Barcelona, que combina l'excel·lència esportiva amb la formació en valors.

Després d’un èxit tan significatiu, es podria pensar que Márquez i el seu equip celebrarien amb magnificència. Però el cerverí, amb 31 anys i després de múltiples lesions, manté un compromís ferm amb la seva rutina d’entrenament i recuperació. Tal com va admetre, la seva prioritat és mantenir-se en la millor forma possible, especialment amb la proximitat del Gran Premi de San Marino.

En una entrevista a la cadena Cope, Márquez va revelar que la seva celebració va ser ben discreta: res de festes o excessos, sinó una petita parada a una benzinera per comprar uns donettes, que es van convertir en el seu únic caprici.

"Després de la cursa, no vaig prendre res especial. El meu únic caprici van ser uns donettes que vaig comprar en una benzinera mentre anàvem cap a Madrid", va explicar el pilot. Aquest detall demostra la seva dedicació i disciplina en la preparació dels pròxims desafiaments a la pista.

El Lleida, que va finalitzar en tercera posició la fase regular de la LEB Or, va superar l'Alacant al play-off per 3 a 0 i posteriorment, a les semifinals de la Final Four es va desfer del Sant Pablo Burgos en un duel molt ajustat.

El bàsquet lleidatà ha tornat d'aquesta manera a l'ACB després de 19 anys. L'any 2005 va ser el darrer any en què la ciutat va tenir un equip a la màxima categoria del basquetbol estatal. 

SOM ACB ‼️‼️‼️‼️
LLEIDA ÉS ACB‼️‼️‼️‼️‼️‼️‼️#HEMTORNAT pic.twitter.com/uhY7pnD4Mg

— Força Lleida / ICG Força Lleida (@flleida) June 9, 2024

L’essència d’Entrenúvols es basa en la passió per viure i compartir l’aventura del vol. Marquillas i el seu equip han decidit seguir la seva vocació, creant una escola que fos molt més que un simple negoci: un espai on cadascú, independentment de les seves limitacions físiques, pugui experimentar la llibertat de volar com un ocell.

Cada any, Entrenúvols realitza prop de 1.500 vols, incloent-hi una cinquantena de vols adaptats. La temporada de vols s’estén des de mitjans de març fins a novembre, oferint una finestra d’oportunitat per a aquells que desitgen explorar els cels.

Dins del fascinant món del vol lliure, cada experiència és una fusió d’aventura, destresa i comprensió de la naturalesa. Així, Jordi Marquillas, co-fundador d’Entrenúvols, comparteix la seva passió per formar nous pilots i explorar les múltiples dimensions del vol.
El parapent, l’Ala Delta i el planejador són els principals mitjans de transport aeris, que ens apropen al cel alhora que ens fan connectar d’una forma diferent amb la natura. El parapent, especialment, destaca per la seva versatilitat i practicitat, sent el company ideal per als amants de la natura i la muntanya. La integració del parapent amb l’entorn natural ha donat lloc a una nova forma d’aventura: el “Hike and fly” o caminar i volar, que permet als entusiastes del senderisme ascendir a les cotes més altes, conquerir cims i descobrir la llibertat de volar com ocells lliures.

Tot i les possibilitats infinites que ofereix el vol, l’element més desafiador és la comprensió de la meteorologia. L’art del vol no només es troba en la mecànica de volar, sinó també en la capacitat d’interpretar les condicions atmosfèriques per garantir una experiència segura alhora que emocionant.

Marta Ges, col·laboradora de l’escola, destaca la simplicitat inherent del parapent com a aeronau, però subratlla la complexitat d’entendre el seu entorn. El veritable repte no rau en l’acte de volar, sinó en la capacitat d’interpretar el vent i les condicions atmosfèriques.

El vol lliure no només és un art, sinó també una ciència. A través de cursos pràctics i teòrics, Entrenúvols no només ensenya a volar, sinó també a respectar i comprendre l’entorn que ens envolta. Amb cada vol, al costat dels seus professionals, s’obre una nova dimensió de descobriment i llibertat i se’ns convida a explorar els cels amb humilitat i admiració.

Entrenúvols, més que una escola de parapent, és una comunitat de somiadors que creuen en la llibertat, la inclusió i la passió per volar. La màgia dels cels i el somni ancestral de volar com un ocell mai no havia estat tan a prop nostre.

Es preveu que la cursa passi per la capital de l'Urgell entre les 15:44 i les 15:57 h aproximadament

La Vuelta a Tàrrega

La Vuelta passarà per la capital de l'Urgell entre les 15:44 i les 15:57 h aproximadament en un itinerari que transcorrerà per la carretera C-14, la plaça d'Andorra, el carrer dels Comtes de Barcelona, la plaça de Riambau, la Via Lacetània, el carrer de Maria Aurèlia Capmany, l'avinguda de la Ronda, el carrer de la Verge de Montserrat i l'avinguda de Tarragona de nou cap a la C-14.

Prèviament al pas dels ciclistes, els patrocinadors de la cursa oferiran mitja hora d'espectacle amb música, animació i obsequis al Parc Esportiu de Tàrrega. Serà a partir de les 14 h de la tarda.

S'habilitaran vies alternatives per disminuir les afectacions i la Policia Local i Mossos d'Esquadra regularan els talls

La Vuelta ha passat per la capital de l'Urgell en altres ocasions com l'any 1956, quan va acollir un final i un inici d'etapa o l'any 1995, amb un inici d'etapa.

Les pistes que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) acolliran les proves del Skimo 2023, entre el 26 de febrer i el 4 de març, que es duran a terme en les modalitats d'esprint, individual, vertical, relleus i equips. La decisió del Comitè Olímpic Internacional (COI) de donar cabuda a l'esquí de muntanya als JJOO de Milano Cortina 2026 ha marcat un abans i un després en les competicions de skimo a tots els nivells. Així, de les cinc competicions que es disputaran a Boí Taüll, dos seran les que el COI ha decidit que formin part dels JJOO: l'esprint i els relleus.

Boí Taüll compta amb 550 hectàrees de domini esquiable i 45 quilòmetres de pistes així com 4 itineraris abalisats per a la pràctica de l'skimo. El domini esquiable està situat just al costat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons l'organització, la seva ubicació, alçada i orientació garanteixen unes condicions idònies pel que fa a la neu.

En els dies vinents està previst tancar el llistat definitiu de corredors, però de moment ja n'hi ha inscrits més de 400. Es preveuen superar les 650 acreditacions amb el conjunt dels equips que provenen de 24 països: Andorra, Alemanya, Austràlia, Àustria, Brasil, Bulgària, Canadà, Colòmbia, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Japó, Noruega, Polònia, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Turquia, Estats Units i la Xina.

La inauguració dels mundials es farà el dia 27 de febrer al vespre just al davant de l'església romànica de Sant Climent de Taüll, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La cita convoca esportistes d'arreu perquè cuida els detalls a fons, des dels obsequis a l'arribada, passant pel bon ambient al llarg del recorregut i un esmorzar de primera esperant a la meta. Això l’ha consolidat en el calendari de curses atlètiques de Ponent i és una cita que convoca més de 600 atletes. 

La cita convoca esportistes d'arreu perquè cuida els detalls a fons, des dels obsequis a l'arribada, passant pel bon ambient al llarg del recorregut i un esmorzar de primera esperant a la meta. Això l’ha consolidat en el calendari de curses atlètiques de Ponent i és una cita que convoca més de 600 atletes. 

L'alcalde del Palau d'Anglesola, Francesc Balcells va destacat que “pels visitants significa conèixer de ben a prop carrers, places, parcs i zones verdes que ens reconeixen com a Vila Florida i pels amfitrions suposa mostrar la millor cara del municipi i enfortir el ric teixit associatiu esportiu”.

El coordinador de la Cursa, Marc Solé, va destacar “el compromís dels cent voluntaris que fan possible la festa esportiva” i ha convidat als atletes a inscriure’s perquè “el circuit és ben entretingut, amb molts encreuaments entre corredors, cosa que facilita l’animació de la cursa”. 

A més, també es va organitzar una cursa de 10 km i una caminada popular

La carrera de 10 quilòmetres ha transcorregut per dins de la ciutat, mentre que la Marató ha arribat fins a Benavent de Segrià i Torre-Serona, abans de retornar cap a Lleida.

Marc Otero i Sònia Labrador han estat els més ràpids en recórrer els 42,195 km de la Marató, mentre que en l’altra prova, s’han imposat Muhammad Lamin i Mireia Sosa.

En la Marató, en l’apartat masculí, Marc Otero (JA Sabadell) ha invertit un temps total de 2h35’25” en recórrer la distància, seguit de Marc Gispert (TMB) amb 2h44’.18” i Cesar Mur (El Reto de Correr) amb 2h46’00”.

En l’apartat femení, Sònia Labrador (Club Atletisme Olot) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 3h26’36”, seguida de Susana López (L’H SA) amb 3h34’36” i de Carola Muñoz (L’H SA) en tercer lloc, que ha invertit deu segons més a arribar a la meta.

En la Cursa de 10 km, en la categoria masculina s’ha proclamat campió Muhammad Lamin (AA Xafatolls) amb un temps total de 29’51”, seguit de l’independent Jordi Calafell, amb un temps de 32’34”, i de Juanma Fernández (Finques Prats Runners), amb 32’39”.

En la categoria femenina, Mireia Sosa (AA Xafatolls) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 36’05”, seguida de la independent Carla Ropero, amb 40’06”, i Elisa Lladós (Clos Pons Thai Runners), 40’55”.

El duet guanyador forma part del Club Tennis Urgell i estan seguint la dinàmica ascendent en les seves competicions de pàdel

Llobera es va imposar a semifinals per 6-4 i 6-3 a Annouck Meys i Dorien Cuypers. El primer set de la final es va decantar ràpidament del costat de Llobera-Cano, per 6-3, encara que la final va ser disputada i van imposar-se amb un 7-6.

Després d'aquest gran mèrit internacional, la padelista Ares Llobera continua la seva ruta cap a Palma de Mallorca per jugar a una nova ronda del World Pàdel Tour Next, que se celebrarà del 12 al 18 de setembre.

Entre tots els participants un nombrós col·lectiu d'atletes que competien per la classificació en la Lliga Ponent, sota el cronometratge d’Iter5 en els dos recorreguts i la resta de participants també es va distribuir entre els dos circuits.

Pel que fa al besant competitiu el primer classificat en la cursa de deu quilòmetres va ser l'atleta dels Xafatolls, Bernat Vaqué, seguit de l'independent, Juanma Fernández, i Jose Do Prado també dels Xafatolls. Pel que fa a les fèmines el millor temps l'assolia Nuria Tillo, de l'Associació Atlètica Xafatolls, seguida de les companyes d'equip Eva Ribalta i Joana Tomé.

En el recorregut de sis quilòmetres Pau Aiguadé dels Xafatolls es va proclamar campió, seguit de l'atleta del Clos Pons Thai Runners, Jordi Camats, i Jose Luís Pérez, de l'Stargard Go!. En la categoria femenina els millors temps els van aconseguir Antonia Argiles, del Clos Pons Thai Runners, en segon lloc, es va classificar Maria March, dels Xafatolls, i el tercer lloc l'aconseguia Adriana Vilalta, del Clos Pons Thai Runners. 

Pel que fa als caminadors, van poder gaudir d'una caminada exigent pels desnivells de La Serra i els embassaments, entre conreus les vistes des de la part més alta del terme, passant pel jaciment ibèric del Tossal de les Tenalles, els dels deu quilòmetres es van endinsar en els voltants del terme de Bell-lloc, per entrar novament a Sidamon per La Coma. Tots els recorreguts perfectament senyalitzats, amb controls en els punts amb alguna dificultat i avituallaments al llarg de tot el recorregut, amb aigua fresca, fruita i fruits secs. Una magnífica organització que va ser possible gràcies als voluntaris i un gran nombre de veïns de Sidamon que hi van participar.

En l'arribada als participants els esperava el sopar i beure, concert de la banda I-nuits, discjòqueis i també es va obrir el recinte de les piscines per gaudir d'un bany a la llum de la lluna, per participants i pels veïns.   

Monzó té 38 anys i és l'actual campió d'Espanya absolut en la modalitat de dobles amb Marc Durant del CTT Borges, un títol que ha guanyat en vuit ocasions

L'equip de tennis taula mollerussenc incorpora així, un jugador estrella a la plantilla juntament amb un equip format per Eric Calderó, Albert Masip i Ivan Fernández, a falta que el club concreti un altre fitxatge. Tanmateix, el palista combinarà la lliga espanyola amb la lliga francesa, competint amb l'AS Mònaco, i la Premier League, a les files de l'Ormeau TT d'Irlanda del Nord. 

Així doncs, el CTT Mollerussa ha quedat enquadrat al grup 2 de Divisió d'Honor, juntament amb el Publimax CAI Santiago T.M d'Aragó; el Club Palma Tennis Taula de les Illes Balears; Santjosep.net; el Blanxart Xaloc Olesa; el Centre Natació Mataró; el CETT Esparreguera; el Girbau Vic TT; el Sosmatic Badalona; el CTT Olot; i el CTT Borges. 

Monzó debutarà amb la samarreta verda i per primera vegada amb l'equip plaurgellenc el pròxim diumenge 28 d'agost en el 1r Open Ponent que celebrarà Golmés a partir de les 9.00 hores del matí. La Federació pretén consolidar aquest torneig per tal que sigui un referent en el calendari de pretemporada de tots els palistes i el guanyador, s'endurà un premi de 100 euros, bescanviable per material esportiu.

La Diputació de Lleida i la Fundació Barça van presentar el dijous 2 de juny, a la sala polivalent del Palau de la Diputació de Lleida, un projecte el qual vincula l'esport i la integració social. Els municipis que posaran a la pràctica aquest projecte seran: Lleida, Tàrrega, Guissona i Tremp. 

Les dues institucions creuen que la pràctica de l'esport mitjançant la metodologia FubolNet, pot obrir una via per treballar la integració social entre els adolescents. La iniciativa engegarà els motors a partir del mes de setembre i a través d'un programa extraescolar de dos dies a la setmana a cada població. 

FutbolNet és una pràctica pròpia de la Fundació Barça on mitjançant l'esport, s'ofereix un suport integral en temes d'educació, assistència sanitària, nutrició i atenció psicosocial

Durant l'acte de presentació de la proposta esportiva, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn va destacar que aquest projecte exposa una aliança de col·laboració amb la Fundació Barça que ja existia i que permet fer un treball en valors de l'esport en municipis que ho requereixen. 

El projecte, forma part de la creació d'una àrea de reforç escolar als centres i la generació d'iniciatives de participació activa de grups de joves en la creació de projectes que tinguin a veure amb l'esport o la pràctica esportiva

La línia d'activitats del programa són gratuïtes per als infants i adolescents i seran finançades per les institucions creadores de la iniciativa. A més, els ajuntaments per la seva banda, es comprometen a facilitar l'ús d'un equipament esportiu adient per a aquesta activitat.

A la roda de premsa de la presentació del projecte hi va assistir el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la coordinadora d'aliances de la Fundació Barça, Yolanda Antin; l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan; l'alcalde de Guissona, Jaume Ars; el regidor d'Esports de la Paeria de Lleida, Ignasi Amor; i el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tremp, Francesc Castells.

Enguany el municipi de Vila-sana va exercir d'amfitriona de la pedalada, els participants es van concentrar al parc del Plataner centenari, per prendre la sortida del recorregut i tornar a Utxafava, trepitjant en circuit local de BMX, Bike Aventura

La marxa de BTT no és competitiva, l’objectiu en tot moment era recórrer tots els nuclis del Pla d’Urgell sense repetir cap trajecte amb un temps límit. Cada participant podia escollir el recorregut que més s’adaptava al seu nivell físic, recorregut curt d’uns 45 km. El Mitjà, d’uns 71 km i el Llarg, d’uns 103 quilòmetres senyalitzats i amb un desnivell positiu de 500 metres.

Més de 100 kilòmetres de ruta i 18 pobles de la comarca van ser els testimonis de la cursa celebrada aquest primer diumenge de maig

Cal afegir que també hi havia una marxa per als més petits de la família. La CatiGat KIDS una pedalada infantil no competitiva està pensada perquè tots els nens i nenes entre 6 i 12 anys gaudeixin d’un matí d'activitat física en família. El traçat era senzill i fàcil, sense cap dificultat i sempre adequat a l’edat dels participants, aproximadament serà entre  15 a 20 km.

La cursa era oberta a tothom qui acceptava el present reglament. La cursa ha adoptat totes les mesures de seguretat contra la COVID-19 per tal de poder-se dur a terme amb la màxima seguretat per a tots els participants. La mascareta ha set obligatòria en la sortida i totes les zones de pas.

En la Cursa 103KM, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Xavier Balagué (BICI 3.0) amb un temps total de 02.58.13, seguit de Jaume Badia (PLAYBIKE) amb un temps de 02.58.13 i en el tercer lloc Bernat Reñé (PLAYBIKE) amb un temps total de 02.58.17. En l’apartat femení Violeta Sancho (CC TERRES DE LLEIDA) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 03.34.07, seguida de l’independent Merce Tusell amb 03.34.50 i, en tercer lloc, l’independent Larisa Maria amb un temps total de 03.35.43.

En la Cursa 71KM, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió l’independent Carles Herrero amb un temps total de 02.23.43, seguit de Joel Faura (CC TORREGROSSA) amb un temps de 02.23.52 i en el tercer lloc l’independent Jaume Perera amb un temps total de 02.23.52. Entre les participants femenines la independent Roser Padullés s’ha proclamat campiona amb un temps total de 02.37.31, seguida de l’independent Dolors Guim (AA XAFATOLLS) amb 02.44.49 i de Mònica Martínez (MIRALCAMP RUNNERS) en tercer lloc, amb un temps de 02.51.49. 

En la Cursa 45KM, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Jordi Sala (CC FABULOUSE TEAM) amb un temps total de 01.27.35, seguit d’Alan Arilla (TERRES DE LLEIDA) amb un temps de 01.35.18 i en el tercer lloc Carlos Cuenca (AE EKKE) amb un temps total de 01.35.19. Les fèmines, Clàudia Pulido (ALCOLETGE CLUB CICLISTA) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 01.47.52, seguida de la independent Carla Arenas amb 01.55.05 i de la independent Aida Balcells, en tercer lloc, amb un temps de 01.55.32. 

Trobeu en la nostra pàgina web la classificació final i la nota de premsa de la cursa.