L'alcalde i president de la Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha acompanyat a la consellera en la seva visita pel recinte firal i ha aprofitat per fer balanç de la present edició.

L’alcalde i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, celebra la bona rebuda del nou recinte i agraeix la col·laboració de les institucions per fer-lo possible

Solsona ha reconegut que "el que més ens preocupava aquest any era saber com han rebut els expositors els canvis als Pavellons Firals i l'Esplanada de Ronda de Ponent", per això s'ha mostrat satisfet en fer públic que "un 76% dels expositors dels pavellons i un 66% de les empreses de l'esplanada amb els tractors i la maquinària agrícola han valorat positivament les noves infraestructures de la Fira".

A més, un 70% de les 253 empreses participants a la Fira ha assegurat que tornarà a repetir la seva presència de cara a la pròxima edició.

Un 52% també explica que han satisfet les seves expectatives de negoci, mentre que entre el 20 i el 25% manifesten que estan pendents de tancar balanç i només un 7% considera que la seva experiència a la Fira ha estat negativa

El president de la Fira ha celebrat aquestes dades de satisfacció, les quals, explica, també ajuden a fidelitzar els expositors: un 60% porten més de 10 anys venint i un 27% porta d'1 a 5 anys participant a la Fira. "Això vol dir que hi ha una base molt sòlida d'expositors i que, alhora, hi ha empreses que continuen apostant per la Fira perquè ho veuen com una bona oportunitat per als seus negocis", ha declarat l'alcalde de la capital del Pla d'Urgell.

Enguany, la Fira de Mollerussa ha estat visitada per prop de 140.000 persones (pràcticament les mateixes xifres de l'any passat, on va haver-hi 138.000 visitants), les quals s'han repartit al llarg d'un recinte firal recentment remodelat i que ha tingut una superfície de gairebé de 22.000 metres quadrats, un 30% més respecte a l'edició anterior. Segons Marc Solsona, això ha possibilitat que la Fira de Sant Josep hagi pogut celebrar el seu 150è aniversari amb "el millor recinte firal de la nostra història", fet que ha volgut agrair al Departament d'Acció Climàtica, el qual ha aportat un ajut directe de 250.000 euros, que s'ha sumat a un altre de 100.000 del Ministeri d'Indústria i a la subvenció anual de la Diputació de Lleida, de 135.000 euros.

En aquest sentit, la consellera Teresa Jordà ha reconegut que "com a Govern no podem fer altra cosa que abraçar iniciatives com aquesta de la ciutat de Mollerussa, per fer una Fira més gran i resilient" i s'ha mostrat "esperançada" en mantenir certàmens com la Fira de Sant Josep en un "moment de transformació del sector agrari".

Pel que fa a la part més professional de la Fira, el programa de Jornades Tècniques, prop de 2.000 persones han assistit a alguna de les quinze sessions que s'han celebrat durant la darrera setmana a la capital del Pla d'Urgell.

La vetllada també va servir com a escenari per a l'entrega de la 43a edició dels Premis de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials

En el seu parlament inaugural, l'alcalde de la capital del Pla d'Urgell i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, es va mostrar molt satisfet per la recuperació d'aquest esdeveniment que no se celebrava des de l'any 2019. Solsona, també va voler agrair als expositors la seva col·laboració, sobretot "en aquest any en el qual hem complert 150 edicions i s'han produït molts canvis a la Fira", com, per exemple, la remodelació del recinte firal, que ha fet que alguns expositors hagin canviat la seva ubicació habitual. Tot i així, s’ha aconseguit augmentar el nombre d’expositors respecte l’any passat. Per acabar, el president de l'ens firal va emplaçar els presents a mantenir aquesta estreta relació entre la Fira i les empreses i institucions participants de cara l'edició vinent i que "la Fira de Sant Josep compleixi 150 anys més".

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va rememorar que fa 150 anys "Mollerussa i el Pla d'Urgell es van obrir al món, gràcies a l'arribada del tren i també de l'aigua a través del Canal d'Urgell" i va destacar que la Fira de Sant Josep "és el símbol d'aquest progrés que ha viscut la comarca durant aquests 150 anys". Per això va donar les gràcies als expositors presents per haver format part d'aquest desenvolupament. Talarn també es va mostrar confiat que la Fira "continuarà sent el referent agrícola de Catalunya" i que això s'aconseguirà gràcies a la presència d'expositors i empresaris que vulguin continuar col·laborant amb el certamen.

Els guanyadors dels Premis de la Maquinària Agrícol,a Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials

Tot seguit, es va fer entrega dels guardons de la 43a edició dels Premis de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va fer entrega del Premi Especial d'Innovació, al Constructor/Expositor de Maquinària Agrícola o Ramadera de l'estat espanyol, atorgat per Fira de Mollerussa, a l'empresa Tallers Ribacar S.L. d'Igualada, per un braç de sembra muntat en una Virkar Dynamic.

El Premi dels Enginyers Industrials d'Innovació en Maquinària, atorgat pels Enginyers Industrials de Catalunya, de la Demarcació de Lleida, va ser per l'empresa Bosaf European Tecnology S.L. de Balaguer, per un equip per a tractaments fitosanitaris i adob líquid d'alta precisió. Va entregar aquest premi Xavier Argilés, vocal de l'associació dels Enginyers Industrials de Catalunya a la Demarcació de Lleida. En aquesta categoria, les empreses Agrotec Motor Tàrrega i Maquinària Agrícola Solsona, també van aconseguir un accèssit per un vehicle agrícola que utilitza gas natural comprimit com a combustible en lloc de dièsel. Van rebre el premi de la mà del president de Fira Mollerussa, Marc Solsona.

Finalment, Maria Teresa Voltes, secretària de la junta de govern del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals  de Catalunya  a Lleida, va fer entrega del Premi dels Enginyers Tècnics Agrícoles d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, atorgat per Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya de la demarcació de Lleida. L’empresa guanyadora va ser Baltrons Maquinària Agrícola S.L. d’Alcarràs, per un canvi robotitzat adaptable a tractors fruiters.

En acabar, els 350 assistents van poder gaudir d’un sopar de gala al mateix Complex Resquitx de Golmés.
 

Alcaldes i alcaldesses de Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon, Torregrossa, Vila-sana i Vilanova de Bellpuig s'han aplegat en aquest reconeixement

L'acte va celebrar-se ahir a la sala d'actes de l'Ajuntament de Mollerussa i va comptar amb els parlaments de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el president del Consell Comarcal, Rafel Panadés; i el convidat especial, Carles Campuzano.

Els diferents representants van fer esment dels reptes als quals s'afronten els municipis com l'envelliment social, la diversitat comunitària i la revolució tecnològica

Solsona va assenyalar que el Pla d'Urgell és una comarca "prospera, rica i que no s'acovardeix davant dels reptes", a més de valorar positivament la rebuda de la fira. Mentre que Panadés remarcava que Mollerussa celebrava aquest dia commemoratiu abans que la proclamessin comarca, reivindicant el sentiment gran que això comporta, sent una comarca petita. Per la seva banda, Talarn va explicar que "ser alcaldes del món rural significa problemes" i que al mateix temps, "la proximitat ens ha fet forts i decisius". Per acabar, Campuzano va recordar que el Pla d'Urgell va ser "una comarca guanyada a pols" i va voler fer un parèntesi, explicant la importància que té que el conseller de drets socials sigui convidat en una fira econòmica, per tal que les polítiques socials tinguin un dinamisme econòmic. 

Ubicat al recinte de les piscines i parc municipal, el saló ha organitzat també un sorteig de 6.000 euros entre els compradors d’un automòbil en el marc de la fira, premi que està patrocinat conjuntament per l’ens firal i els expositors participants i que té com a objectiu incentivar les vendes.

És destacable el volum de negoci tancat per aquest sector edició rere edició, registrant-se l’any 2022 un total de 181 vendes per un import superior als 5,8 milions d’euros

A més del Saló de l’Automòbil, en el marc de la Fira de Sant Josep, Fira de Mollerussa organitza al llarg de l’any dos certàmens més adreçats al sector automobilístic d’ocasió: l’Autotrac i l’Autotardor. L’any passat, la suma dels resultats assolits per les tres fires, i pel que fa a aquest sector, va ser 367 cotxes venuts, entre nous i d’ocasió, i un volum de negoci de 9.659.384 euros, xifra que va suposar el quart millor registre dels darrers anys, només per darrere del 2019, 2017, 2018 i 2006.

LinkedIn és una xarxa social adreçada a professionals i empreses, però sovint és una gran desconeguda en el món digital, en comparació d'altres plataformes més desconegudes. Ester Barqué, community manager i formadora en xarxes socials ha ofert aquesta tarda algunes claus i secrets per aprofitar al màxim totes les eines que ofereix aquesta plataforma.

La xerrada ha començat amb aspectes bàsics com obrir un perfil de LinkedIn o l'elecció del nom d'usuari i ha seguit amb temes més concrets com les diferències entre perfils professionals i pàgines d'empresa; com fer que el nostre perfil de LinkedIn sigui el primer que trobin les empreses quan busquen el nostre nom a Google; com fer contactes a través d'aquesta xarxa social; com ser un bon ambaixador d'una empresa o com observar la competència.

La sessió ha acabat amb un intercanvi de preguntes entre la ponent i els presents, que ha servit per resoldre dubtes i compartir experiències amb aquesta xarxa social.

Les comarques de Lleida tenen una meteorologia singular. Any rere any, i durant la primavera i l'estiu, les gelades i pedregades produeixen danys importants a les collites. Aquesta jornada va tenir com a objectiu aportar el coneixement i la conscienciació necessària per a poder gestionar millor les explotacions. Tot plegat de la mà d'experts del Servei Meteorològic de Catalunya.

Montserrat Busto, tècnica del Servei Meteorològic de Catalunya, va presentar la ponència 'Les glaçades i altres indicadors climàtics en temps d'escalfament global', on es va explicar com es calculen indicadors climàtics que poden ajudar als agricultors a preveure glaçades o onades de fred. També es va fer una anàlisi dels indicadors actuals, els quals mostren que el fred va a la baixa a causa del canvi climàtic i això farà que hi hagi menys glaçades, però si poden ser més extremes, ja que el clima s'està tornant més inestable, com la viscuda l'abril passat a les terres de Lleida.

En canvi, els indicadors climàtics de la calor sí que assenyalen que aniran a l'alça i que els climes seran cada vegada més càlids. A Catalunya, per exemple, s'ha registrat un augment de la temperatura mitjana de 0,25 graus cada 10 anys (des de l'any 1950).

En segon lloc, Tomeu Rigo i Carme Farnell, tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya, van oferir la conferència 'D'on venen i on van les pedregades que afecten el Pla de Lleida'. Van recordar que l'any passat va ser un dels anys amb més pedregades de la història de Catalunya i, de fet, es va registrar la pedregada amb el màxim de gruix de pedra, la qual va arribar fins a 10 cm de diàmetre. Els tècnics van explicar que es va començar a fer un estudi de la composició de les diferents pedres caigudes durant aquests darrers anys perquè esperen que això els ajudi a millorar la predicció i direcció de les pedregades. També es van desgranar els darrers avenços en radars meteorològics i la utilització d'algoritmes per millorar les prediccions meteorològiques en terrenys agrícoles.

Aquesta trobada empresarial no se celebrava des d'abans de la pandèmia de la COVID 19, per això el coordinador de la Borsa, Ramon Roset, es va mostrar molt satisfet:

"Després de tres anys d'aturada, hem reunit a més de 400 empresaris i això demostra que el sector tenia ganes de trobar-se i venir a Mollerussa".

A més, enguany la Borsa celebra el seu vintè aniversari: "Ens hem anat consolidant dins el sector i, majoritàriament, la gent que ve acaba repetint, hi ha persones que ja deu o quinze anys que venen a cada edició", va agrair Roset, el qual creu que l'èxit d'aquesta jornada està en "el tracte distès i sense pressions que oferim. És un espai on interactuar i parlar, on et pots reunir en un mateix matí amb totes les persones del sector que t'hauries de trobar al llarg d'un any".

Un sector que, malgrat tot, viu uns moments d'incertesa a causa de la guerra d'Ucraïna, la inflació i l'escalada dels preus de producció. Això ha creat un escenari que els presents han descrit com a "excessivament volàtil" i que dificulta fer previsions i plans de futur. En el cas de Catalunya i Aragó, un dels principals problemes amb els quals s'estan trobant és amb el descens de la demanda de cereal per alimentar l'indústria porcina, la qual ha reduït la seva producció a causa dels alts costos i de la reducció d'exportacions a mercats com el xinès o el rus.

Durant l'acte d'inauguració de la 150a Fira de Sant Josep, la consellera Natàlia Mas també va fer referència al retorn d'aquesta Borsa, fet que va qualificar com a positiu davant "d'un moment complex pel sector, sobretot per la situació d'Ucraïna, ja que, recordem, era d'on provenien el 60% de les importacions de blat de moro de Catalunya.

El Secretari d'Alimentació del DACC, Carmel Mòdol, va inaugurar la jornada amb un discurs on ha animat als joves presents a formar part de la transformació agrícola i a prendre part en la "construcció del món que vindrà". També va posar en valor la seva tasca com a base de l'alimentació de la societat, la qual va lamentar que sovint no es té prou en compte i no es valora prou la feina que fan els pagesos, no només produint aliments, sinó també gestionant el territori. Finalment, també va emplaçar els estudiants presents a seguir-se formant, per continuar millorant el producte que ofereixen els pagesos lleidatans.

Tot seguit, va ser el torn del protagonista de la jornada, el Martí Canadell, un jove agricultor que ha treballat en tres continents diferents. Canadell, de 30 anys, va explicar que quan era un adolescent no va arribar ni a acabar l'educació secundària, però quan va superar la vintena, va començar a pensar en marxar un temps a l'estranger per veure món i aprendre l'anglès, al mateix temps que treballava del que li agradava: l'agricultura. Va trobar feina a Irlanda i després als Estats Units, portant recol·lectores i altres màquines agrícoles. L'experiència li va agradar tant que va voler continuar obrint horitzons i també va acabar treballant al Canadà, Tasmània i Austràlia.

Canadell, que de seguida es va guanyar al públic present, ha volgut insistir que l'emprenedoria en el món rural "no té límits, només els que un mateix es posa" i els ha animat a sortir de la zona de confort. En acabar, també va estar responent les nombroses preguntes dels presents, els quals han volgut saber més sobre les seves vivències en conreus d'aquí i de l'altra punta del món.

Finalment, la cap de programes de l'Escola Agrària Mas Bové, Almodis Pardo, va dirigir una dinàmica participativa dels assistents respecte a l'emprenedoria, on s'ha intercanviat punts de vista sobre el món laboral agrícola.

La responsable d'Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) del DACC, Teodora Tornos, va estar l'encarregada de donar la benvinguda a la jornada. Tornos va remarcar la importància de "valorar el sòl" i la necessitat de "traspassar la línia del terra i conèixer l'interior dels nostres conreus per poder-ne fer un bon maneig". És per això que va remarcar la necessitat de protegir-lo i tenir cura dels microorganismes que hi viuen, ja que són fonamentals per la correcta producció dels conreus.

La primera conferència va anar a càrrec del doctor Jordi Recasens Guinjuan, catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida, el qual va presentar els darrers estudis realitzats per investigadors de la UdL sobre com els encoixinats orgànics poden ser una eina molt eficient a l'hora de reduir les males herbes dels conreus. Principalment, es va presentar la utilització d'encoixinats d'estella de pi en vinyes de Raimat, on es van aconseguir arraconar les males herbes a més d’un 90%, deixant que aquestes ocupin només el 10% de tota la superfície dels conreus, una xifra molt més baixa que les que s'aconsegueixen amb els herbicides tradicionals, com el glifosat. A més, segons va explicar Recasens, un sol encoixinat pot durar fins a tres anys, fet que també suposa un estalvi molt important per als agricultors, els quals no hauran d’invertir tant temps i recursos en productes químics, aplicacions i mà d'obra.

El segon torn va estar per a Maria Isabel Trillas Gay, professora emèrita de la Facultat de Biologia de la UB i directora de la Càtedra Microorganismes per a l'Agricultura, la qual va explicar els beneficis del Trichoderma spp, un fong que pot ser utilitzat com a controlador biològic de diversos patògens vegetals.

Finalment, Luis Miranda Barroso, responsable d’agricultura sostenible de l’empresa Syngenta, va presentar els beneficis agronòmics i ambientals d’utilitzar cobertes vegetals en cultius d’arbres llenyosos, com poden ser els fruiters.

L’alcalde ha mostrat satisfacció per poder comptar amb una “història gràfica de butxaca amb fotos inèdites” que ajuden a “reivindicar la història de Mollerussa”.

Per la seva part, Marc Pons ha destacat el fet que compondre aquest llibre l’ha ajudat a recuperar la memòria de la seva infantesa a la ciutat i de les històries que el seu pare, botiguer al carrer Balmes de la ciutat, li explicava quan tancaven el servei a la clientela, històries del bandoler Parrot, del guerriller carlí de Belianes o dels presos del túnel de Montclar, les quals li van despertar la passió per la història.

Jaume Alcázar de l’editorial Efadós, per la serva banda, s’ha referit als 200 municipis que ja formen part de la col·lecció Catalunya desapareguda, entre els que ara ja hi ha Mollerussa, una col·lecció que, segons ha dit, vol recollir la forma de vida i les manifestacions culturals a través d’un discurs fotogràfic amb “fotografies que es llegeixen”.

El llibre, que ha estat possible amb la col·laboració del consistori, l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell i l’arxiu fotogràfic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, explica a través de les imatges el procés de transformació de la ciutat a través de l’arquitectura, l’urbanisme, els mitjans de locomoció o en el vestuari de la gent.

Marc Pons Barrachina,  llicenciat en Humanitats en l’especialitat d’Història (UOC) i màster en Gestió Cultural en l’especialitat de Recuperació i Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic (UOC), és professor universitari i col·laboradors en diferents diaris i plataformes digitals com a articulista especialitzat en història.

El Premi dels Enginyers Industrials d’Innovació en Maquinària Agrícola, dotat amb 1.200 euros i placa d'honor, atorgat també pel Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Demarcació de Lleida, ha estat per a l’expositor Bosaf European Technology S.L. de Balaguer, que ha presentat un equip per a tractaments fitosanitaris i adob líquid d’alta precisió. 

En aquesta categoria, el jurat ha atorgat també un Accèssit a la Maquinària Agrícola, dotat amb placa d’honor, a Agrotec Motor Tàrrega/Maquinària Agrícola Solsona per un vehicle agrícola que utilitza gas natural comprimit com a combustible en lloc de diesel. 

Finalment, el Premi dels Enginyers Tècnics Agrícoles d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, dotat amb 1.000 euros i placa d’honor, atorgat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Demarcació de Lleida, ha estat per a la firma Baltrons Maquinària Agrícola S.L. d’Alcarràs per un canvi robotitzat adaptable a tractors fruiters. 

A la convocatòria d’enguany, la 43a edició d’aquests guardons, s’han presentat un total de deu màquines d’una desena d’expositors. El lliurament d’aquests premis es durà a terme aquest dissabte en el marc del Sopar de l’Expositor, acte que estarà presidit pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.

Iniciat el 1980, aquest concurs té com a objecte reconèixer les novetats tècniques exposades en el certamen. L’any 2022 es va recuperar la convocatòria després que els anys 2020 i 2021 no es fes per la pandèmia.

Durant el seu discurs inaugural, Solsona ha celebrat que la fira hagi recuperat la "confiança" de les firmes de tractors, que no assistien al certamen des de l'any 2019. Des de Fira de Mollerussa s'ha fet enguany un esforç per millorar el recinte expositiu, especialment, l'espai dedicat a la maquinària agrícola. Amb tot, s'ha aconseguit una "espectacular làmina expositiva" que, organitzativament, es considera com "la millor de la història", segons ha afirmat el president de l'ens firal. Solsona ha aprofitat també l'ocasió per reivindicar la "ruralitat" i el seu "valor afegit" i demanar un país "més generós" des de les "àrees urbanes".

En aquest sentit, el tret de sortida oficial al certamen l'ha donat enguany la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, que ha destacat l'aposta del govern per elaborar un pressupost en el qual les partides adreçades al sector primari "creixen un 20% en un any". Mas ha assegurat que l'agricultura, la ramaderia i la pesca serveixen per "vertebrar" el país i per això al govern els hi "importa molt". La consellera ha dit també que l'augment del pressupost per aquest sector demostra que el govern "acompanya les paraules de fets".

La 150a Fira de Sant Josep se celebra enguany en un context de sequera que, segons algun dels expositors, afecta a les vendes de determinats productes. Un dels representants de la firma Mecanocamp espera que el certamen "vagi millor" que d'altres anys, malgrat que considera que el sector està "tocadet" i això fa que "costi més" de vendre. Per la seva part, Josep López, de la firma Ilersans, considera que la fira arriba "amb molts ànims", ja que la remodelació del seu recinte i el fet de complir 150 anys d'història generen "moltes expectatives".

Fira de Mollerussa ha traslladat enguany les firmes de tractors a l'esplanada que s'ubica a la zona posterior dels pavellons firals, asfaltada gràcies a un ajut de la Generalitat. L'objectiu d'aquesta modificació és donar resposta a la demanda dels expositors de tractors per incrementar la seva superfície expositiva dins del certamen, ja que la zona on s'ubicaven fins ara, el camí de Belianes, no els era suficient. Això ha obligat també a modificar l'espai habitual de les firetes.

Un 15% dels expositors a la fira són nous

Dels 253 expositors que hi ha enguany a la fira, un 15% són nous. Es distribueixen entre els pavellons firals (107), el recinte exterior (102), el sector de l'alimentació (16) i les piscines municipals (28), que acullen el 42è Saló de l'Automòbil, espai que diposa de 1.000 metres quadrats més de superfície expositiva gràcies a la supressió d'una antiga piscina i també d'una zona d'ànecs del parc municipal.

Després de la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, està previst que visitin també la fira el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que presidirà demà dissabte el dia de la comarca, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, qui s'encarregarà de cloure el certamen diumenge a la tarda.

En el marc dels 150 anys de la Fira de Sant Josep han tingut lloc les jornades 'Reducció i optimització de l'ús d'herbicides en blat de moro: estratègies, ajuts i maquinària' i 'El sòl, un gran desconegut per explorar: maneig en fruiters', que han comptat amb la participació de professionals del sector per tal de divulgar noves formes de fer.

La primera jornada es va celebrar el passat 16 de març i va comptar amb un centenar de persones assistents. La sessió -organitzada des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb la col·laboració de l'IRTA, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fira de Mollerussa- va treballar de forma teòrica i pràctica la utilització de la maquinària.

Durant l'activitat, els tècnics del programa de conreus extensius de l'IRTA, Josep Antoni Betbesé i Joan Serra van explicar noves estratègies per tal de reduir l'ús d'herbicides, com el control del banc de males herbes, l'ús de diferents màquines disponibles al mercat, les velocitats i mètodes d'aplicació dels productes o la combinació del desherbatge químic, mecànic i a bandes. 

El DACC ha explicat el pla d'acció i ajuts que es despleguen per tal de fer efectives i atractives la utilització d'aquestes estratègies 

Per altra banda, el Cap del Servei de Sanitat Vegetal del DACC, Jordi Giné va explicar les diferents estratègies possibles pels pagesos, com un desherbatge total sense producte químic, un altre a bandes o un combinat amb un tractament a tota superfície, però aplicat en preemergència o postemergència. També i abans de cloure la jornada, l'Institut de Mollerussa va fer una demostració de calibració i neteja d'equips d'aplicació de productes fitosanitaris hidràulics i de sistemes d'incorporació de productes fitosanitaris, a més d'una demostració d'aplicació de fitosanitaris a bandes i de desherbatge mecànic entre línies de cultiu.

Jornada sobre el sòl

En canvi, la jornada sobre el sòl celebrada també ahir, va acollir una cinquantena de persones interessades en 'El sòl, un gran desconegut per explorar: maneig en fruiters', que va tenir lloc a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell. 

La responsable d'Agrupacions de Defensa Vegetal del DACC, Teodora Tornos va ser l'encarregada d'obrir l'esdeveniment, mentre remarcava la importància de "cuidar el sòl i valorar-lo" i la necessitat de "traspassar la línia del terra i conèixer l'interior dels nostres conreus per poder-ne fer un bon maneig". Després, es va donar pas a les conferències divulgatives, la primera va ser a càrrec del doctor Jordi Recasens Guinjuan, catedràtic de Producció Vegetal a la Universitat de Lleida, el qual va presentar els darrers estudis realitzats per investigadors de la UdL sobre com els encoixinats orgànics poden ser una eina molt eficient a l'hora de reduir les males herbes dels conreus. 

A les vinyes de Raimat s'ha utilitzat encoixinats d'estella de pi, que han aconseguit reduir les males herbes a més d'un 90%, deixant que aquestes ocupin només el 10%

La següent xerrada va anar a càrrec de la professora emèrita de la Facultat de Biologia de la UB, Maria Isabel Trillas Gay, la qual va explicar els beneficis del Trichoderma spp, un fong que pot ser utilitzat com a controlador biològic de diversos patògens vegetals. Per acabar, el responsable d'agricultura sostenible de l'empresa Syngeta, Luis Miranda Barroso, va presentar els beneficis agronòmics i ambientals d'utilitzar cobertes vegetals en cultius d'arbres llenyosos, com poden ser els fruiters. 

La jornada va comptar amb l'organització del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i l'Agrupació de Tècnics ADV i Assessors de Lleida i va comptar amb la col·laboració de Fira de Mollerussa. 

Enguany es recupera el V Aplec de Joves del Camp i la 20a Borsa Interpirinenca 

La consellera d'Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat, Natàlia Mas ha estat l'encarregada d'inaugurar l'espai firal i d'obrir les portes d'aquesta edició històrica. Tanmateix, l'edició també ha vingut marcada per una remodelació de l'espai que no només ha afectat els expositors de la màquina agrícola, sinó que també ha reestructurat el sector de l'alimentació que s'ha traslladat al Recinte Exterior i els productes agraris s'han ubicat al pavelló del 125è Aniversari.

El pavelló firal del 125è aniversari esdevé l'epicentre del certamen en la seva aposta de futur que busca ser més professional i potent per tal de continuar sent la fira referent del sector

En el marc de l'acte inaugural i del 42è Saló de l'Automòbil, l'esdeveniment ha acollit tres jornades formatives que s'afegiran a la 20a Borsa Interpirinenca de Cereals i el V Aplec de Joves del Camp, que han abordat els projectes de reg de precisió per donar suport al desenvolupament territorial, les pedregades i gelades al Pla de Lleida i l'agricultura regenerativa en fruiters. 

Per acabar i en el marc del primer dia de fira, s'anunciaran els guanyadors de la 43a convocatòria dels Premis de la Maquinària, Ramaderia i Instal·lacions Agroindustrials, concurs al qual s'han presentat enguany deu expositors amb deu màquies que opten als guardons. 

Premis de la Maquinària, Ramaderia i Instal·lacions Agroindustrials

El concurs es va iniciar el 1980 amb l'objectiu de reconèixer les novetats tècniques exposades en el certamen. El guardó atorga un premi de 3.800 euros i estableix tres categories: el Premi Especial d'Innovació que premia al constructor o expositor de maquinària agrícola o ramadera de l'Estat espanyol amb una dotació de 1.600 euros; el Premi dels Enginyers Industrials d'Innovació en Maquinària Agrícola, de 1.200 euros; i el Premi dels Enginyers Tècnics Agrícoles d'Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials, dotat amb 1.000 euros.

El director de Fira Mollerussa, Xavier Roure, es va mostrar molt satisfet per la recuperació d'aquesta jornada insígnia de la Fira i va destacar la bona acollida que ha tingut entre les empreses del sector, ja que compta amb participants d'arreu de l'Estat i també de França, Bèlgica i Holanda.

Rafael Doménech va oferir als presents una anàlisi de l'econòmica global, enfocat des del cereal i els moviments dels mercats actuals. L'economista va explicar que "finalment Europa no ha entrat en recessió, ni ha tingut cap restricció energètica durant l'hivern i, per tant, hem revisat a l'alça les nostres previsions econòmiques. De fet, esperem que els països europeus puguin créixer un 1% aquest any". També s'espera que l'economia espanyola s'acceleri, però va advertir als presents que aquest optimisme està supeditat a molts condicionants, sobretot de naturalesa geopolítica, com la guerra d'Ucraïna.

En referència a la Fira de Sant Josep, Doménech va destacar que és un clar exemple de "la potència econòmica que hi ha a la regió i la qualitat del seu teixit empresarial".

Un altre dels presents en la trobada va ser José Luís Esteban, president de la Llotja de Cereals de Barcelona, el qual va posar en relleu la importància de la Borsa Interpirinenca: "La trobada és molt important. Catalunya i Aragó representen el 55% de la totalitat del consum espanyol de cereal, per tant, era una trobada molt esperada per tot el sector".

Esteban també es va mostrar satisfet pel bon camí que estan seguint els mercats del cereal europeu, després d'un any complicat a causa de la guerra d'Ucraïna:

"Quan va començar la guerra, el blat va arribar a costar 440 euros la tona, avui està a 290. És a dir, hi ha una baixada molt important que ha afavorit el sector. Lleida i Aragó concentren el 50% de la producció porcina espanyola i s'han vist beneficiats per aquesta millora de preus".

Així i tot, Esteban va demanar prudència davant la incertesa del que passarà amb la guerra i pel fet de no saber si el corredor agrari de l'estret del Bòsfor, el qual possibilita la importació de productes des d'Ucraïna, continuarà obert.

En aquesta mateixa línia es va pronunciarJorge de Saja, director d'AFOEX, associació d'empreses espanyoles dedicades al sector de l'oli, el qual va explicar que encara és aviat per veure una baixada de preus als supermercats: "D'aquí a juliol no s'espera una baixada perquè hi ha altres factors que encara estan cars com l'electricitat, però amb els productes que utilitzen cereals, potser sí que podria baixar passat l'estiu".