La producció d’oli de Lleida es concentra en una trentena de poblacions de les comarques de les Garrigues, l’Urgell i el Segrià, que conformen la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues, la més antiga de tot l’estat espanyol -atorgada l’any 1975-. A més de les cooperatives d'aquests municipis, també han proliferat molins privats que fan produccions petites fora de la DOP i que també són d’alta qualitat. Actualment, l’or líquid i tot el que representa aquest patrimoni cultural es troba en risc. Les collites escasses a causa de la sequera sumades a l’augment dels costos de producció han colpejat un sector que es veu amenaçat en un context econòmic advers. 

L’encariment de l’oli, una conseqüència sense retorn 

Fa només uns anys, el preu mitjà de l'oli d'oliva verge extra (OOVE) era d'uns tres euros el litre; avui, aquest preu ha augmentat fins a quasi els deu euros, amb marques prèmium que el sobrepassen per molt. Segons l'última estadística de l'Institut Nacional d’Estadística (INE), el preu de l'oli d'oliva ha augmentat un 113,8% del març del 2019 al març del 2024.

El 2023-2024 s'ha registrat un any pluviomètric sec, amb un 80% de la superfície total de Catalunya que ha recollit precipitacions inferiors al 90% respecte de la mitjana climàtica de referència. Aquesta situació ha deixat moltes terres en una situació crítica, amb una escassetat d'aigua que afecta directament les collites d'oliva. De fet, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha estudiat durant dos anys i mig les causes del descens en el rendiment dels olivarers de les DOP Les Garrigues i Siurana i els investigadors han constatat una baixada de més de tres punts en l'extractabilitat industrial, -un indicador del rendiment-, en l'última dècada.

L'IRTA atribueix aquest descens a factors com l'augment de la humitat de l'oliva, la reducció de la proporció de greix a causa dels canvis en els cultius, incloent l'avançament de la collita i l'augment de superfície dedicada als sistemes superintensius. També s'ha observat una transformació de plantacions tradicionals a reg, juntament amb l'ascens de les temperatures i l'efecte de la sequera, que afecten la maduració dels fruits i la generació de greix dins l'oliva. Això ha provocat que les olives, processades amb el sistema continu de dues fases predominant als molins, presentin més humitat i menys greix, afectant la capacitat d'extracció de l'oli. 

Reg de suport: la clau per a la supervivència de les oliveres

Davant d’aquesta situació, el reg de suport s’ha convertit en un element crucial per a la supervivència de moltes plantacions d’oliveres a Catalunya. Aquest sistema actua com un complement per assegurar la salut de les plantes en períodes de necessitat. Així, quan les pluges no són suficients o hi ha onades de calor, el reg de suport garanteix que els arbres rebin aigua en els moments més crítics del seu cicle productiu.

"Sense el reg de suport, no tindríem collites"
Anna Gibert

L'impacte positiu d’aquest sistema és clar en comparació amb les plantacions que es mantenen en secà, on les collites són cada vegada més incertes. Els agricultors que utilitzen reg de suport poden mitigar els efectes devastadors de la sequera. És el cas de l’Anna Gibert, gerent d’Olicatessen, qui considera que “sense el reg de suport, no tindríem collites. Els secans són imprevisibles, i la sequera pot destrossar una collita si no estàs preparat". Aquesta situació posa de relleu la vulnerabilitat del sector davant del canvi climàtic i la necessitat de garantir una producció sostenible i estable.
De fet, les explotacions que compten amb reg de suport han pogut assegurar collites més estables, mentre que aquelles que no en tenen, s'enfronten a una incertesa que pot comprometre'n la viabilitat econòmica. A més, el pes de la qualitat en la producció de l'oli d'oliva no només afecta els preus, sinó també la percepció dels consumidors i el seu reconeixement com a producte de valor. 

"La producció final és gairebé la meitat d'una campanya mitjanaç"
Antoni Galceran

Produccions a la baixa

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) preveu que en aquesta campanya que acaba de començar es produirà una davallada del 50% en relació amb la producció mitjana històrica d'oli d'oliva a Catalunya, situant la collita en unes 16.500 tones, molt similar a les 15.084 tones de la campanya 2022/23.

Antoni Galceran, portaveu d'oli d'oliva de la FCAC, alerta que "a dues de les tres darreres collites d'oli d'oliva, la producció final és gairebé la meitat d'una campanya mitjana. Aquesta caiguda té una afectació molt important i suposa un increment notable de les despeses de les cooperatives."

A Lleida la producció cauria un 20%, passant de 8.813 a 7.000 tones, amb el reg de suport ajudant a salvar la collita en algunes zones. La davallada més important seria a Tarragona, especialment al Baix Ebre i Montsià,  on es concentra la major part de la producció a Catalunya i on les previsions parlen d’una collita que passaria de 23.125 tones a només 8.000 tones. Les pluges i les condicions meteorològiques de les pròximes setmanes podrien incrementar lleugerament la producció, però no de manera rellevant.

En el global de l'estat espanyol, s'estima una producció aproximada d’1.290.000 tones, la qual cosa suposaria una recuperació de la producció d'oli d'oliva similar a la mitjana, després de dues campanyes consecutives per sota de 850.000 tones.

A més, la seva història, els costums i la proximitat amb la natura fan dels pobles lleidatans un lloc ideal per desconnectar i gaudir de la tranquil·litat. Si bé la ciutat de Lleida és un pol turístic interessant, allò que de veritat enamora els visitants són els petits pobles amb carrerons empedrats, cases de pedra i vistes impressionants a la muntanya o la plana.

Alguns pobles de Lleida són patrimoni per la UNESCO, mentre que d’altres s’han convertit en referents pel seu turisme actiu o els seus festivals culturals. Si estàs buscant una escapada que combini natura, cultura i bellesa arquitectònica, aquests són els 15 pobles de Lleida amb encant seran la teva millor elecció.

Els pobles més pintorescs de Lleida

D'entre tots els pobles que hi ha en aquesta regió, a Territoris n'hem escollit uns quants que no t'has de perdre si vols conèixer una mica més la història i l'entorn de les comarques lleidatanes:

Montsonís

Montsonís és un petit poble medieval que sembla tret d’un conte de fades. La seva ubicació privilegiada, envoltada de muntanyes i boscos, fa que sigui un dels destins més atractius de la Noguera. El seu castell, perfectament conservat, és una visita obligada per a aquells que volen conèixer la història de la comarca. A més, el poble es caracteritza per la seva tranquil·litat i pels seus carrers estrets i empedrats que conviden a passejar-hi amb calma.

Sant Llorenç de Montgai

Situat a la vora del seu embassament, Sant Llorenç de Montgai ofereix un paisatge espectacular enmig de la natura. És ideal per als amants dels esports aquàtics, com el caiac, però també per als que volen gaudir de rutes de senderisme envoltades de penya-segats. Aquest poble de la Noguera és un autèntic refugi de pau a tocar de Balaguer.

La Pobla de Cérvoles

A l’ombra de la serra de la Llena, La Pobla de Cérvoles és un dels pobles més interessants de les Garrigues. A part del seu entorn natural privilegiat, destaca per la seva església barroca i el Museu de l’Oli, on es pot aprendre sobre el procés tradicional d’elaboració d’aquest producte estrella de la comarca. Els concerts d’orgue a l’església són una de les grans atraccions de l’estiu.

Sant Guim de la Plana

Aquest poble de la Segarra està dominat pel castell de Vicfred, que en èpoques passades servia com a punt defensiu. Actualment, el castell s’ha convertit en una mansió senyorial que es pot visitar, on es mostren antiguitats i estris tradicionals. Sant Guim de la Plana és especialment conegut pel seu pessebre vivent, una tradició nadalenca on tot el poble recrea antigues professions i escenes de la vida rural.

Barruera

Situada a la Vall de Boí, Barruera és coneguda per la seva església romànica de Sant Feliu, una de les set esglésies de la vall declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El poble és un punt de partida excel·lent per a aquells que volen explorar els paisatges del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici.

Història i natura en perfecta harmonia

Les comarques de Lleida també destaquen per la seva riquesa històrica però també d'entorns naturals, boscos i zones úniques que no et deixaran indiferent:

Durro

Durro és un altre dels pobles de la Vall de Boí que destaca per la seva bellesa i patrimoni. A més de la seva església romànica, reconeguda per la UNESCO, Durro és famós per la seva festa del foc, les falles, una tradició pirinenca declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Els seus carrers empedrats i la seva ubicació a 1.395 metres d’altitud el converteixen en un destí imprescindible per als amants de la natura.

Peramea

Aquest petit poble de muntanya està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional pel seu conjunt històric. Peramea conserva l’ambient medieval als seus carrers, amb una església del segle XII i un gran om declarat arbre monumental. És el lloc ideal per a aquells que busquen tranquil·litat i un viatge al passat, envoltats de natura i història.

Peramola

Peramola, situat al Prepirineu, ofereix paisatges espectaculars amb formacions rocoses i ermites romàniques disperses per les muntanyes. Aquest poble és perfecte per als aficionats al senderisme i l’escalada, amb rutes que ofereixen vistes panoràmiques inigualables sobre la vall del Segre.

Racons medievals: història i tradició en cada pedra

Pels amants del passat, hi ha pobles i racons arreu de les comarques lleidatanes que amaguen històries i tradicions del passat:

Guimerà

Guimerà és un dels pobles medievals més ben conservats de la comarca de l’Urgell. Els seus carrers empedrats, que s’enfilen cap al castell i l’església de Santa Maria, et transportaran a una altra època. Aquest poble conserva un ambient medieval autèntic, que es fa encara més viu durant el mercat medieval que s’organitza cada agost. Passejar pels seus carrers estrets i descobrir racons amagats és una experiència que no es pot deixar passar.

Cervera

La ciutat de Cervera, tot i ser més gran que altres localitats d’aquesta llista, mereix una menció especial per la seva riquesa històrica i cultural. Amb monuments tan impressionants com la Universitat de Cervera, l’Església de Santa Maria i el Castell de Cervera, aquesta ciutat és un indret ideal per als amants de la història. A més, si tens l’oportunitat de visitar-la a finals d’agost, podràs gaudir de l’Aquelarre, una festa plena de màgia, espectacles i tradicions locals que et sorprendran.

Arties

Arties és un dels tresors amagats del Pirineu Català. Situat entre els rius Garona i Valarties, aquest poble es caracteritza per l’arquitectura típica de muntanya, amb cases de pedra i teulades de pissarra que reflecteixen la bellesa de la seva ubicació. Però Arties no és només un conjunt de boniques cases; el poble ofereix una immersió en la història i la tradició del territori, amb elements arquitectònics que fan un viatge enrere en el temps.

Un dels grans atractius d’Arties és la seva riquesa patrimonial. Destaca l’Església de Santa Maria, una de les construccions romàniques més importants de la zona, amb elements arquitectònics que es conserven gairebé intactes. A més, la història del poble es veu ampliada amb l’Església de Sant Joan, un exemple gòtic del segle XIV que sorprèn per la seva grandesa i bellesa.

Més que paisatges: pobles amb ànima i essència

N'hi ha que prefereixen acostar-se allà on la història és viva amb carrers i miradors únics a Catalunya:

Vielha

Vielha, la capital de la Vall d’Aran, és un altre indret ple d’encant. Aquest poble combina a la perfecció la modernitat amb la tradició, amb les seves cases de pedra, fusta i pissarra que decoren els seus carrers. Vielha també destaca pel seu patrimoni romànic, amb esglésies com la de Sant Miquèu, i per estar envoltada de muntanyes i valls que ofereixen infinites possibilitats per als amants del senderisme i la natura.

Àger

Àger és un poble tranquil, però amb un encant especial gràcies a la seva proximitat al Congost de Mont-rebei i al Parc Astronòmic del Montsec. Aquest últim és un dels millors llocs de Catalunya per observar el cel nocturn, cosa que converteix Àger en una destinació ideal per als aficionats a l’astronomia. A més, la seva ubicació prop de les muntanyes i els rius fa que sigui perfecte per fer excursions i gaudir de la natura.

Entre muntanyes i valls: pobles amb encant natural

Si ets dels que la muntanya t'atrau, les comarques del Pirineu lleidatà tenen racons d'una màgia inoblidables:

Taüll

Si parlem de pobles amb encant a Lleida, Taüll és una parada obligatòria. Situat a la Vall de Boí, és conegut per les esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent, declarades Patrimoni de la Humanitat. Aquest petit poble de muntanya destaca no només per la seva arquitectura històrica, sinó també per la seva tranquil·litat i bellesa natural. Les cases de pedra i fusta que decoren els seus carrers, així com l'entorn pirinenc que l'envolta, fan de Taüll un lloc perfecte per desconnectar i gaudir de la natura en el seu estat més pur. Un autèntic paradís per als amants de la història i la calma.

Bagergue

Amb més de 1.400 metres d'altitud, Bagergue és el poble més alt de la Vall d'Aran. Les seves vistes panoràmiques són impressionants, i el seu patrimoni històric tampoc es queda enrere. L'església de Sant Fèlix i l'ermita de Santa Margarida són dos dels monuments més destacats, però també mereix una visita el museu d'Eth Corrau, on es pot veure una col·lecció d'objectes tradicionals que reflecteixen la vida antiga a la vall. A més, Bagergue es troba a la vora del riu Unyola, fet que el converteix en un indret ideal per fer passejades tranquil·les en un entorn natural incomparable.

La bellesa atemporal dels pobles de Lleida

Els pobles de Lleida són un tresor per descobrir, amb una combinació perfecta de patrimoni històric, natura exuberant i una tranquil·litat que difícilment trobaràs en altres llocs. Tant si vols gaudir d’unes vacances actives a la muntanya com si prefereixes relaxar-te i submergir-te en la història i la cultura de la regió, aquests quinze pobles lleidatans amb encant t'ofereixen una experiència inoblidable!

El certamen convidarà a una tertúlia-vermut el dissabte 12 d’octubre a les 12.30 h a La Soll a una de les teresines, l’actriu Mont Plans, el fundador de La Cubana, Jordi Milán, el periodista Oriol Puig Taulé i el responsable del compte de Twitter @Teresinologia per recordar una de les sèries més exitoses de TV3.

Emesa fa més de 30 anys, encara es manté vigent per caricaturitzar l’imaginari català i, a més, es podrà tornar a reviure el mateix dissabte a les 17.30 h als Cinemes Majèstic amb l’emissió dels tres capítols més votats pels seguidors de Lo Memefest a Instagram. Abans de començar la sessió, es farà un concurs de disfresses i la més Teresina guanyarà un lot de productes relacionats amb la sèrie creada per La Cubana l’any 1992.

Flavita Banana, Marc Sarrats o La Élite, caps de cartell d’un programa polièdric

La inauguració del festival tindrà lloc el dimarts 8 d’octubre a les 19 h a la Sala Marsà amb la inauguració de l’exposició de la popular ilustradora Flavita Banana.

Amb més de 600.000 seguidors a Instagram, l’artista presentarà Allò difícil, un recull de les seves vinyetes preferides per complicades, burres o políticament incorrectes. Posteriorment, a les 20 h a La Soll també participarà en la xerrada Tòpics de l’humor (gràfic) amb els dibuixants Sergi Moreso i Matías Tolsa per parlar d’aspectes relacionats en el procés creatiu, la influència de l’entorn i l’evolució de l’art en els humoristes (gràfics).

El Festival d’Humor de Ponent continuarà portant el més destacat de l’escena actual de comèdia a Catalunya i comptarà amb el nou espectacle de Marc Sarrats, Vaques Flaques. El còmic català, que ja ha actuat a Lo Memefest 2020 i 2022, proposarà amb el seu estil irreverent diferents maneres d’encarar l’Apocalipsi, o, molt pitjor, tot el que passi mentre aquest no arriba. L’espectacle tindrà lloc al Teatre Ateneu el divendres 11 d’octubre a les 22.30.

El festival també fa un salt qualitatiu en l’aspecte musical i enguany organitzarà un concert amb l’actuació de La Élite. El grup targarí format per David Burgués i Nil Roig s’ha convertit en una de les sensacions del panorama estatal tocant a les millors sales i festivals amb el seu estil gamberro que combina el punk i la música electrònica.

Abans d’actuar a París o Londres, faran aturada a l’Espai Mercat de Tàrrega la matinada del diumenge 13 d’octubre. Les entrades ja es poden adquirir a la plataforma Dice per 12,5 euros. Després de la seva actuació, s’obriran les portes i La Memefesta continuarà amb les actuacions musicals gratuïtes d’Ypnosi, la banda barcelonina d’avantguarda que destaca per una presència escènica brutal, i la sessió de les locals PD Xena, un duet que combina la música electrònica amb tota mena d’estils frenètics.

Fins a 13 actuacions que toquen totes les branques de l’humor

Un dels plats forts més esperats de cada any és la Nit dels Monòlegs. El dissabte 12 d’octubre a partir de les 22.30 h a l’Espai Mercat actuaran una selecció de 6 monologuistes destacats de l’escena catalana i espanyola. La granadina La Prados, el segovià Miguel Campos, la reusenca Maria Lyona, el lleidatà Marc Oliva, la sabadellenca MissJones i el badaloní Arnau Garcia oferiran la seva dosi d’humor no apte per aprensius amb la conducció del popular MC Donatello, targarí d’adopció.

El dimecres 9 a les 11 h del matí, el Teatre Ateneu acollirà una de les novetats d’enguany amb una xerrada sobre salut mental, humor i joves dirigida a tots els alumnes de 4t d’ESO dels instituts de Tàrrega. Lo Memefest manté la col·laboració sobre aquesta temàtica amb Quàlia i Ocell de Foc Ponent i l’amplia amb el suport del Pla Educatiu d’Entorn per poder oferir la conferència Riure per no plorar? a càrrec d’@Occiomorons.

Pablo Rodríguez Coca és psicòleg i dibuixant de còmic i s’ha fet conegut a les xarxes (més de 300.000 seguidors) per parlar sobre la salut mental gràcies al seu estil proper i fresc, a la vegada sensible i rigorós. Als més de 300 alumnes previstos se’ls hi plantejarà si l’humor una eina clau per al benestar emocional.

El mateix dimecres a les 21.30 h s’oferirà Improssible 2.0, un show a càrrec dels alumnes que hauran participat en el curs d’improvisacions que tindrà lloc les setmanes prèvies del festival organitzat per Cruma. Un especialista en la matèria ensenyarà les claus per fer brillar l’humor en les situacions més surrealistes. Si algú està interessat en formar part del taller s’ha de posar en contacte amb Cruma a hola@crumataller.com

El dijous 10 a les 19.30 h des de La Soll es donarà el tret de sortida a un correbars per diferents locals de restauració del centre de Tàrrega amb el show de La Nit del Tururut. Enguany, els artesans del mem presenten un ¿simpàtic? homenatge a l’homenatge de la Patum de Berga, una paròdia popular molt nostrada mentre es proven les millors viandes de les posades targarines. Posteriorment, a les 21.30 h al Local de Socis de l’Ateneu, es comptarà amb la presència de L’Arrabassada, el pòdcast que es passa de frenada, a càrrec de tres revolucionaris de Nou Barris: Marc Lesan, l’Oriol Lapeira i l’Iñaki Sola. Sense miraments ni pèls a la llengua, debatran sobre diversos temes de l’actualitat més candent amb un convidat molt especial.

Divendres 11 a les 19.30 h a La Soll se celebrarà el clàssic taller d’humor. Enguany l’encarregat de conduir-lo serà Arnau Garcia (@juegodelitronos), conegut per la seva participació a l’APM, que oferirà un particular Taller LGBTQ+ de ceràmica inclusiva per aprendre a navegar per l’ecosistema de les xarxes socials d’una forma més generosa, conscient i respectuosa. A continuació, els Memecenes podran gaudir del sopar de celebració de l’Any del Drac xinès amb un menú clàssic del país asiàtic cuinat pels joves del CAU de Tàrrega.

Espectacles gratuïts i de pagament

Lo Memefest ha posat aquest dilluns 16 de setembre les entrades a la venda www.agratickets.cat a través del tradicional Pack Memecenes que inclou les entrades amb lloc preferent a l’actuació de Marc Sarrats, la Nit dels Monòlegs, l’emissió de les Teresines als Cinemes Majèstic, el sopar de celebració de l’Any del Drac xinès i un regal commemoratiu al preu de 30 euros.

A partir del dijous 19 a les 19h, a www.agratickets.cat, es vendran les entrades individuals per als 3 espectacles de pagament: Marc Sarrats (12 euros), La nit dels monòlegs (12 euros) i la projecció de ‘Teresina S.A.’ (5 euros). Les entrades per al concert de La Élite (12,5 euros) ja es poden adquirir a través de la plataforma Dice.

La seva formació va ser a l'Escola d'Hosteleria i Turisme de Lleida i a l'Escola Universitària d'Hosteleria i Turisme de Sant Pol de Mar. Ha treballat en restaurants reconeguts com el Neichel de Jean-Louis Neichel, l'Àbac de Xavier Pellicer i el Bulli Catering. El 2009, Joel i la seva família van obrir La Boscana (Bellvís) com un espai per a grans esdeveniments i, el 2014, Joel va obrir el restaurant gastronòmic a La Boscana. El 2016, va rebre la seva primera estrella Michelin i el 2018, la Guía Repsol els va atorgar un Sol Repsol, i el 2020, el segon Sol. Aquell mateix any, va ser premiat com a xef revelació per l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Què l'ha impulsat a ser cuiner?

Com aquell que diu, vaig néixer al restaurant Resquitx, a Mollerussa, a Golmés, vivíem just a sobre del restaurant. La meva habitació donava sobre de la cuina del restaurant, molts dies menjava al restaurant, a la taula on menjaven els cuiners. Jo sortia del col·legi i dinava mentre els cuiners anaven passant plats, menjava a la mateixa taula, em passaven una patata, em donaven un tros d'entrecot. De petit, els deia als meus pares que em volia quedar a la barra, em deixaven fregar la pica, fins i tot, no arribava ni a la barra, i em quedava fregant i netejant; i només amb això jo ja estava content. Els clients que anaven entrant em feien bromes, em portaven alguna llaminadura, era un moment d'oci, tots s'ho passaven bé dins del restaurant. Quan vaig acabar l'EGB, als 14 anys, me'n vaig anar a estudiar Hostaleria a Lleida.

"L’amor per la cuina em va captivar des de petit, quan cada moment al Resquitx era una festa"
 

El Resquitx significa haver començat a la cuina?

I tant, sense dubte. Sense dubte, he conegut molts cuiners, he vist moltes maneres de cuinar, moltes maneres de treballar, moltes maneres d'organitzar-se, toquem tots els pals d'hostaleria. El Resquitx ha sigut la meva font d'inspiració i el meu aprenentatge.

Qui és el seu referent a la cuina?

El cuiner per excel·lència de la meva generació, Ferran Adrià. Vaig treballar al Bulli Càtering, era el segon de cuina de la part d'esdeveniments i sempre l'he admirat. Ell m'ha influenciat molt, soc el cuiner que soc, en part, gràcies a ell.

Quin moment considera que és dur quan cuines?

El moment més dur és quan veus un client que et sembla que no està prou satisfet. Et fa preguntar, en què m'he equivocat? Potser ens hem equivocat en l'estil o els plats no són del seu gust. Al final, quan jugues a fer una cuina d'autor, amb la fruita de Lleida i amb producte local, pot ser que hi hagi gent que preferia menjar unes gambes, un tall de carn o un arròs. Lleida és un lloc que té poc turisme i has d'intentar que la majoria dels clients quedin contents, però també has de mantenir el teu propi estil, és complicada la balança.

Què va suposar guanyar una estrella Michelin?

Estava estudiant a Sant Pol de Mar i va venir al cap de tres mesos Ferran Adrià a fer una demostració de cuina. Ens va fer un plat que era una minestra de verdures amb textures que a mi em va marcar la vida. Un plat senzill, però que avui dia encara és un plat d'avantguarda. I diuen que aquest plat va canviar el paradigma de la cuina mundial. Perquè va encaminar-se cap a les textures aèries, i era un gelat, una mousse, una espuma, un granissat, una gelatina, això va canviar el concepte de la cuina.

"L’estrella Michelin és un somni que he perseguit des de la meva infància"

Un plat salat d'una minestra de verdures, et sembla unes postres d'avantguarda, encara avui dia. Jo el reinterpreto cada estiu, aquest plat al restaurant, perquè és un plat que em va arribar al cor. Als 20 anys ja volia guanyar una estrella. Dins de la cuina del Resquitx, començava a fer els menús degustació, als clients els agradava, fins i tot em volien reservar per poder provar aquell menú que havia ideat. Tenia capficat que volia guanyar l'estrella, però aquí a Lleida anem a poc a poc, anem amb tractor, i no la vaig guanyar fins als 40 anys.

Per mi La Boscana és un somni fet realitat, és el restaurant dels meus somnis. Sempre deia que no volia morir sense guanyar una estrella, però el dia que la vaig guanyar, més que estar content per mi i pel meu equip, per qui més content estava, era per la meva mare i els meus dos germans grans. Tot i que els meus germans i la meva mare s'encarreguin del Resquitx i jo de La Boscana, tots anem a una i estava content per ells, perquè ells han sigut qui han confiat en mi des del principi i m'han ajudat a aixecar el restaurant. Per mi l'estrella és un reconeixement per a tots, per la meva família, el meu equip, la comarca i per la província. Perquè els restaurants amb estrella Michelin són atraients turístics i això també ajuda a la meva terra.

És més difícil aconseguir-la o mantenir-la?

Tothom diu que el més difícil és mantenir-la, possiblement tenen raó. El tema és tot l'equip estem molt il·lusionats buscant la segona estrella. Potser no la guanyem mai, però estem molt enfocats en aquest objectiu. Cada dia millorem una mica, sense perdre el meu estil, el del cuiner de la fruita.

Que significa el renom del cuiner de la fruita?

Tots els cuiners que tenim la sort de cuinar en zones rurals, cuinem el que tenim a prop. Un cuiner que està a Roses o a Llançà, és normal que cuini menjar del mar, perquè la seva cuina té aquesta flaire de mar. No fa gaires dies vaig anar a sopar al Miramar de Llançà, del Paco Pérez, i després de sopar, al sortir del restaurant, la flaire que feia el mar, era precisament la que feia els plats que havíem acabat de menjar, havíem degustat aquesta aroma de mar. Llavors, per què no ha de fer cuina de mar? I nosaltres, que hi tenim aquí ben a prop? El que no entenc és que com no ens n'havíem adonat abans. En la cuina sempre hem cuinat coses amb fruita, puntualment, però amb el focus creatiu en un altre lloc. No era protagonista, era una guarnició, unes postres, jo intento canviar aquesta concepció.

Creu que els limita? O tot el contrari?

En una altra entrevista, un periodista em va dir que no em capfiqués tant amb la fruita. Però ara la fruita, i sobretot en el món salat, està prenent protagonisme. En les postres ja t'has menjat tot tipus de fruita, però en el món salat, i com a plat principal d'alta gastronomia, no t'ho havies menjat d'aquesta manera, que la fruita sigui l'ingredient principal. I per domesticar la dolçor, per no saturar al client, hem d'utilitzar tècniques com avinagrats, escabetxes, fermentacions, embotits, misos, lactofermentats, kimchi, aguachiles, cevixes, alcohols, hem d'aconseguir domar aquesta dolçor. Un client si es menja tres plats dolços dirà que ja en té prou, el que fem és canviar aquesta concepció de dolçor.

"La fruita pot ser l’ingredient principal de plats d’alta gastronomia i no només una guarnició"

A La Boscana et servim un curri tailandès, amb préssec, i dos talls de nectarina, i el client no ha tastat mai aquest gust. D'aquesta manera, la fruita més que limitar, és una explosió màgica d'un gust nou. El tipus de comensals que venen als restaurants gastronòmics venen amb la ment molt oberta, el client vol que els sorprenguis; i la fruita ens porta a sabors inèdits, a composicions visuals, olfactives, gustatives, i de textura, que no has provat mai. Al final, la gasolina dels cuiners creatius és trobar coses noves. Nosaltres som gent molt observadora, estem buscant l'oportunitat tota l'estona. En qualsevol moment podem veure una cosa que podria canviar el plat i provem com surt; i la fruita ens porta a una nova dimensió.

Portem unes 200 receptes en fruita, o 300, que aplicades al restaurant potser només són 80 o 100. Només les implementem quan les trobem rodones, les altres encara s'han de treballar. Per fer els descobriments tanquem dos mesos a l'any només experimentant, fent creativitat, però és que ara, durant l'any també continuem fent proves. Les proves són molt divertides, però també provoquen frustració, perquè no et surt com vols. Però és molt emocionant, perquè quan surt bé i saps que l'has clavat el sentiment d'eufòria brolla de dins teu. En el moment que un restaurant deixa de fer proves, baixa la qualitat, perquè disminueix l'estímul i l'amor que li pots donar als plats.

"Les proves són molt divertides, però també provoquen frustració. Però quan surt bé i saps que l'has clavat el sentiment d'eufòria brolla de dins teu"

I per què ha escollit aquesta localització per La Boscana? Els perjudica estar allunyats de la ciutat?

Doncs, la meva família és tota d'aquí i m'encanta poder fer això a la meva terra. Tothom qui em coneix s'alegra quan em veuen al diari i el client de Ponent que ve aquí t'ho agraeix. La gent del camp t'abraça i agraeix que donis valor a la pagesia. El meu avi és d'aquí de tota la vida i jo sento els colors, però el que ve de Barcelona, el que ve de Madrid, el que ve de Saragossa, el que ve de fora, també ho valora, i em diu que mai hauria imaginat menjar-se la fruita d'aquesta manera. El restaurant està a l'epicentre, estem a la zona més important de fruita dolça d'Espanya. La realitat de la pagesia, de la fruita dolça és aquí.

Com crea un plat?

Començo pensant en combinacions. Penses que el préssec combina amb el foie, al foie li va bé la vainilla, també el podem coure de mil maneres; una terrina amb micuit de foie, un foie al buit, un foie a la planxa, al forn, a la brasa. Però el préssec també el puc tractar com si fos un peix, una verdura o una carn. Llavors penso en la combinació i com la faré; potser ficarem un gelat, una espuma, una mousse o li ficarem un brioix. Després provem la combinació, desenvolupem la recepta, llavors fem les comandes i en acabat ens posem a cuinar-ho. Però jo ja he fet la recepta prèviament. Nosaltres observem tots els detalls cada dia.

"La meva cuina és un homenatge a la pagesia i a la fruita de Lleida"

Per crear noves receptes ens inspirem en El Bulli, perquè va desenvolupar una forma de fer-ho. Començava fent una llista de productes amb una llista de tècniques. Si hi poses un producte, amb una tècnica de la llista et surten múltiples variables, és infinit mai t'ho acabaràs. Això també és inspirador.

Al final és atreviment, per què no pot ser un foie amb vainilla? Per què no pot ser un préssec al forn, com si fos un peix al forn, i el foie un gelat? Evidentment, no tot s'hi val. He intentat fer una cuina neta, una cuina essencial. On el producte s'expressi, on la fruita de Lleida s'expressi.

Allò que no sabies de Joel Castañé:

Quin restaurant recomana de Lleida?

Primer de tot diria el de casa, el Resquitx. Però també m'agrada molt la Cava de Tàrrega, l'Aimia, del Jordi Pallàs, prop de l'Escorxador de Lleida i el Ferreruela és un restaurant que també recomano molt.

Un plat que li transporti a la seva infància?

La cassola de tros és el plat que em transporta a la meva infantesa. Com el bon menjador que soc, és un plat que em torna boig. I si ho penses és el nostre suquet de pescadors, la nostra paella.

Quin és el seu plat preferit?

La cassola de tros és un d'ells, els cargols a la llauna m'encanten i els canelons de la recepta de la meva mare, que fem al Resquitx, també podrien estar dins dels meus plats preferits, soc molt senzill i molt de la terra.

Què es cuina quan no té ganes de cuinar?

Una amanida amb el mateix sistema de la cassola de tros, tot el que trobo cap a dins; formatges, fruits secs, fruites, tomàquet, que a més ara és el temps, bàsicament tot el que arreplego per la cuina.

Un plat per sorprendre els convidats

Un gaspatxo: senzill, refrescant, fàcil, però que agrada. Per exemple, a vegades el fem una mica atrevit i li fiquem fruita, a vegades ho faig amb un vinagre de cava, i tens un gaspatxo amb aquell puntet més delicat.

Els arancini o arancine són unes boles d’arròs típiques de la tradició gastronòmica de l’illa de Sicília. Per preparar el risotto primer porta l'aigua a ebullició i apaga el foc. Afegeix els bolets deshidratats i deixa'ls reposar uns 30 min. Treu els bolets de l'aigua i deixa el brou a l’olla a foc baix. Talla els bolets en trossos petits i reserva'ls. 

En una paella posa-hi oli i mantega i sofregeix la ceba tallada petita fins que sigui transparent (uns 5−10 min).Afegeix l'arròs, la ceba granulada, l’all en pols i el julivert, remena durant 1 min i tira-hi els bolets. Remena i incorpora elvi. Cou fins que s'evapori. Ves afegint el brou i remenant fins que estigui cuit (15−20 min). Si falta brou, afegeix-n’hi fins que quedi cremós. Ajusta la sal.

És recomanable refredar el risotto durant mitja hora a la nevera. Com dèiem, els arancini són boles d’arròs arrebossades i fregides, tot i que la forma tradicional és cònica. Hi ha uns motlles anomenats arancinotto. Si no en tens, pots fer-los esfèrics utilitzant les mans com a motlle i inserint un tros de mozzarella al centre de cada bola.  

Per preparar l’arrebossat primer barreja la farina d’arròs i els bolets en pols en un plat poc profund. Prepara un segon plat amb l’ou batut. Posa en un tercer recipient força pa ratllat. Passa les boles per la mescla de farina i bolets, després per l’ou batut i a continuació pel pa ratllat, assegura’t que estiguin ben recobertes prement-les amb les mans. Fregeix-los completament submergits en l’oli a 180 °C, fins que estiguin ben daurats. Serveix-los immediatament amb salsa de bolets i tomàquet per acompanyar. 

Som Granel, la teva botiga d’alimentació ecològica, saludable, responsable i de proximitat. Som Artesania. Gourmet. Gluten Free. Vegan. Som comerç just. Som Foodies!

Pi i Margall, 11 - 25004 Lleida - Tl. 654 86 25 74 - www.quatrevents.es

*Cada setmana noves receptes a l'Instagram de @granel_lleida

La deessa, relacionada amb la foscor i temuda històricament, reviurà a l'Aquelarre. Serà la 46a edició de la festa del foc i les bruixes que culmina amb l'aparició del Mascle Cabró i la seva gran escorreguda. Unes 30.000 persones hi van participar l'any passat i es van cremar uns 350 quilos de pólvora en diferents correfocs que comencen amb l'encesa de la Universitat i acaben amb el gran Foqueral a Cal Racó.

Gemma Oriol és dissenyadora de moda cerverina i té una àmplia experiència en el món escènic a través del vestuari. Ha creat i dirigit espectacles de teatre en petit format per Dimecres de Centra i ha creat i dirigit coreografies per Teatre Viu durant diversos anys.

Forma part del teixit associatiu cerverí i ha presidit el projecte Vestim Segarra. Pol Bosch repeteix al capdavant de la direcció artística de l'Aquelarre després del debut exitós de l'any passat. Bosch és coautor de Titelles de Dimecres de Cendra els últims tres anys i ha assumit la direcció de Santa Innocència.

En aquest sentit, s'apunta que el nou preu serà de 25 euros en el primer tram, una xifra que anirà augmentant a mesura que s'esgotin les entrades disponibles en els tiratges que es posin a la venda. La direcció del Big Ben assegura que l'aforament serà limitat i que es retornarà la diferència de diners a les persones que ja havien comprat les entrades, que tenien un preu de 45 euros (39 euros si es feia la compra en el paquet de les quatre sessions previstes). Totes les persones que ja han comprat entrades s'inclouran automàticament en el primer tram. 

L'empresa assegura que aquesta decisió s'ha pres "per fidelitzar el públic més jove i per garantir el seu posicionament amb una proposta més atractiva". 

L'organització preveu fer tres sessions més el 9 de novembre, el 5 de desembre i el 7 de desembre i apunta que per entrar caldrà ser major de 18 anys. El local, que portava nou anys tancat, tindrà quatre quatre sales amb ambients diferents: seran la Sala Plató, on es podrà escoltar música dels 90 i els 2000, la Sala Planetari, amb música dels 80, la Sala House, on hi haurà música màquina i techno, i la Sala Univers, amb èxits de pop espanyol.

L'empresa Bunker, que va anunciar l'adquisició del complex a finals de l'any passat, està fent feines de conservació i adequació de la discoteca per millorar l'estalvi energètic en un 30% a tot el recinte. Per l'obertura, han anunciat tecnologia audiovisual de pantalles corregudes que emetran imatges en 3D i també el funcionament de la mítica làmpada de la sala gran.

Giribet ha explicat que la programació persegueix un "equilibri entre l'oferta i la demanda", amb una "selecció variada de formats, dimensions, disciplines, públics, temàtiques o estètiques". Respecte a la decisió que el joc sigui el leitmotiv d'aquesta edició, la directora artística ha explicat que ja fa temps que "ressalten" els espectacles de carrer que fan partícips al públic i aposten per un vessant més lúdic de l'experiència. Així, la programació inclou fins a 11 propostes que giren al voltant d'aquest concepte per oferir als espectadors una fórmula per activar-se, posicionar-se i prendre un rol.

A més, la iniciativa vol ser un "petit homenatge a les companyies catalanes, moltes de les quals ubicades a la demarcació de Lleida, que es dediquen a les instal·lacions del joc teatralitzades i que han esdevingut pioneres i referents a escala internacional", ha expressat Giribet. "Aquest any hem vingut a jugar", ha afegit.

Alguns dels noms consolidats de la programació són l'artista Claire Ducreux, que s'acomiada dels escenaris amb una peça íntima, o les companyies Sol Picó, que celebra el trentè aniversari amb una proposta de gran format a la plaça de l'Hort del barceloní, i Adhok (França), amb un espectacle que reflexiona sobre el pas de la vida.

A més, la fira continua sent un aparador del talent emergent amb propostes com les de Clara Ingold o bé Júlia Godino i Alexa Moya. També hi haurà cinc espectacles procedents del programa Suport a la Creació amb les companyies Ça Marche, Cia. Ferran Orobitg, Kolektiv Lapso Cirk, La Córcoles i Sergi Estebanell.

Artistes nacionals i internacionals

El 53% de les companyies que actuaran a la fira són de procedència catalana, set de les quals són de la demarcació de Lleida, mentre que un 25% venen de diversos punts de l'Estat espanyol. D'altra banda, el 20% de la programació és internacional amb 10 companyies vingudes d'Austràlia, Bèlgica, Canadà, França, Lituània, República Txeca i Ucraïna.

Els espais

El 64% dels espectacles de la fira tindran lloc al carrer, i la resta es dividiran en espais no-convencionals i en recintes de sala. Com a espais destacats, la Paraula acollirà propostes que combinen la poesia, la música i el teatre a la plaça dels Comediants. L'Espai Reguer serà l'escenari de cinc propostes relacionades amb el joc, mentre que les Piscines Municipals es reserven com un espai per gaudir dels espectacles de forma més tranquil·la, amb un accés econòmic. També es mantindrà la secció l'Inesperat, amb un parell de propostes que l'espectador es trobarà sense saber-ne l'hora ni el lloc de l'actuació.

Impuls a la presència dels programadors de Lleida i Catalunya

La fira serà novament un punt de trobada perquè els professionals de les arts escèniques puguin conèixer-se i compartir experiències. Enguany s'espera que s'hi citin prop de 1.000 professionals, 200 dels quals estrangers. De fet, hi ha confirmades l'assistència de dues delegacions internacionals procedents d'Amèrica del Nord i de la regió de Llombardia. A més, s'acollirà tres programadores del Japó, Marroc i Lituània i també hi ha convenis de col·laboració amb les comunitats de les Illes Balears, Euskadi, Múrcia i Navarra.

La directora executiva de la fira, Natàlia Lloreta, ha destacat l'interès de companyies, professionals, delegacions i institucions per ser presents al certamen i omplir els 45 estands que hi haurà. Lloreta ha dit que tots ells valoren la "capacitat de convocatòria i congregació del sector en aquestes dates tan significatives com són l'inici de la temporada escènica".

Un dels nous projectes destacats Lleida Escena, una col·laboració entre FiraTàrrega i l'Institut d'Estudis Ilerdencs amb el finançament de la Diputació de Lleida, que ha convocat 231 municipis lleidatans a la jornada inaugural del certamen amb l'objectiu de potenciar la programació d'arts escèniques de carrer. L'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha destacat que el projecte donarà a conèixer al món local les possibilitats de programar teatre en places, carrers i auditoris. "És un pas endavant molt important i ens fa referents en la pedagogia d'arts escèniques al carrer", ha afirmat Pijuan.

1,2 milions i entrades

Aquesta edició de la fira disposarà d'un pressupost global d'1,2 milions, amb un augment del 12% de l'aportació per part de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). El director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull, ha dit que s'ha aconseguit "rascar" aquest augment tot i la pròrroga dels pressupostos del Govern. Més enllà de l'aportació econòmica, Turull ha valorat el "marc de projecció internacional" de l'esdeveniment.

Les entrades per al públic general es posaran a la venda a partir del divendres 26 de juliol a través del web del certamen.

Durant l'acte d'inauguració, Larrosa ha destacat que la nova seu del Morera és un projecte "gegantí" que ha necessitat "quatre alcaldes i cinc cicles polítics" per materialitzar-se. Per tal de donar-li continuïtat, el primer edil ha assegurat que la Paeria seguirà treballant amb les diferents institucions. "La història del Morera no acaba aquí, entrem en una nova etapa", ha explicat Larrosa. En la mateixa línia s'ha expressat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui ha considerat que el nou equipament arriba "en un bon moment" per la demarcació. "Tenim oportunitats en l'àmbit econòmic, fa ben poc en l'esportiu i ara en el cultural", ha dit.

Polèmica per la retallada de personal

La inauguració del Morera arriba després de la polèmica per la retallada del personal de l'equipament. En aquest sentit, Larrosa ha considerat que "les coses s'han de fer bé" i d'acord amb la legislació. "No ens podem inventar figures. La institució pública té els seus reglaments", ha dit.

Més de 17.500 visitants

El nou Morera compta amb més de 3.500 m2 dedicats a l'art i un fons artístic integrat per 5.000 obres. L'exposició inaugural 'Arrels i horitzons. Més d’un segle d’art' mostra una selecció de 470 obres d’artistes representatius dels moviments artístics i culturals del segle XX fins a l'actualitat com Jaume Morera, Xavier Gosé, Garcia Lamolla, Leandre Cristòfol o Rosa Siré.

Des de la posada en marxa de la nova pinacoteca, més de 17.500 persones han visitat l'equipament, un renovat edifici que havia estat seu de l’Audiència Provincial. Durant el mes de portes obertes van descobrir l'edifici i les obres que s'hi allotgen en la primera exposició programada unes 13.500 persones.

Fins arribar a la seu definitiva, l'equipament s’ha ubicat en diversos espais de la ciutat com el Mercat de Sant Lluís, l'antic Hospital de Santa Maria, el convent del Roser o l'edifici Casino.

En el marc de la jornada inaugural de la Fira del Teatre, el dia 5 de setembre, la iniciativa ha convocat 231 municipis d'arreu de la demarcació perquè coneguin les possibilitats de programar teatre en places, carrers i auditoris, així com agents que els acompanyin en el procés. A més, el projecte presentarà deu propostes escèniques adaptades a les necessitats dels diferents municipis i que no requereixen d'una gran tècnica o escenografia per afavorir la seva programació. Dels 231 municipis convidats a la jornada, FiraTàrrega espera la participació d'una cinquantena.

La iniciativa neix en forma de projecte pilot per promoure l'activitat cultural als municipis de la demarcació de Lleida, independentment de les seves dimensions. Tot i això, part de la iniciativa se centra en donar a conèixer les diferents possibilitats que ofereix el teatre als pobles "que no estan acostumats a programar o que estan fora d'aquest sistema", segons ha apuntat la directora executiva de FiraTàrrega, Natàlia Llorete.

D'aquesta manera, un dinar de networking amb la participació dels Ajuntaments convocats a la jornada serà la prèvia d'una sessió de dues hores on es presentaran els 10 projectes escènics susceptibles de ser programats a les seves places, carrers, auditoris o teatres.

Amb aquest projecte, FiraTàrrega preveu establir els primers llaços d'una xarxa d'arts escèniques, agents culturals i programadors del territori per mantenir-los en contacte permanent. El projecte compta amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) amb una aportació de 12.000 euros.

Territori d'atracció d'iniciatives culturals

Per la seva banda, la coordinadora del Lleida Escena, Margarida Troguet, ha assegurat que la iniciativa arriba "en un moment oportú" perquè la demarcació de Lleida és "un territori d'atracció". En aquest sentit, Troguet ha apuntat que "iniciatives itinerants veuen la demarcació com un lloc on aterrar durant uns dies" i ha posat d'exemples el projecte de circ i teatre "Nilak", el festival internacional de microdansa "15m2" i el festival de música, gastronomia i patrimoni barroc "Espurnes Barroques".

En la mateixa línia, Troguet ha destacat el creixement de "petits" festivals fora de les grans ciutats com el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu, el Festival d'Arts Escèniques al Carrer (FART) d'Isona (Pallars Jussà) o el Mil Maneres d'Alcoletge (Segrià). Tot plegat, en un context on els espectadors "exhaureixen entrades" i "responen" a les propostes d'aquests "municipis petits".

En aquesta ocasió, Circ Picat compta amb 18 companyies, 12 de les quals són catalanes, 2 de la resta de l'Estat espanyol (Aragó i Madrid) i 4 estrangeres (Argentina, Eslovènia, França i França-Suècia). Pel que fa a la presència lleidatana, estarà en mans de les companyies La Baldufa i Zum Zum Teatre, així com del grup musical Nasty Lovers. De la totalitat d’espectacles programats, només són de pagament els tres que es representen a La Unió, i a un preu únic de només tres euros.

Tot plegat en una programació pensada per a totes les edats, amb tallers, concerts i la taverna amb foodtrucks, és a dir, mantenint l’aposta dels darrers anys per les propostes de qualitat i per seguir sent un referent en el món del circ.

L’altra gran novetat de l’edició d’enguany de CircPicat és que, arran de les obres que s’estan executant a les pistes poliesportives, l’anomenat Espai Pista no estarà ubicat al lloc habitual, sinó al pàrquing del Parc del Graó. Així, els escenaris on es desenvoluparà Circ Picat seran, a més d’aquest reubicat Espai Pista, els espais Taverna, Roure, Molí i La Unió.

Quant a la venda d’entrades, les localitats per als espectacles de pagament es podran adquirir a la pàgina web www.alpicat.cat/entrades o des de l’App de l’Ajuntament. L’entrada que acredita l’accés es rebrà per correu electrònic en format PDF i caldrà mostrar-la a l’organització per accedir al recinte.

Pel que fa al cartell d’aquesta edició, és una creació del dissenyador alpicatí Ernest Casals i, sobre un fons negre, hi apareixen unes mans fent malabars amb unes boles blanques.

La presentació d’aquests llibres estava prevista en el marc de l’any del centenari de l’Orfeó, però a causa de la pandèmia es va haver d’ajornar. Per voluntat dels autors, els beneficis obtinguts per la venda dels llibres revertiran íntegrament a l’Orfeó Balaguerí, i fins al 14 de juny tothom qui vulgui podrà reservar els seus exemplars a un preu reduït.            

Els divendres de juliol i agost (quinzenal), la col·legiata acollirà un festival amb artistes com la pianista Alba Ventura o el Trio Fortuny en col·laboració amb la companyia de dansa Mal Pelo i que clourà Maria del Mar Bonet el 30 d'agost. A manera de preludi, aquest juny es presentarà una coproducció amb el festival Barcelona Poesia, "Sageta de foc", en homenatge a Salvat-Papasseit i concerts d'alt nivell com el del grup internacional antiga Tasto Solo.

Després d'uns primers mesos marcats, entre d'altres, pels concerts d'estils diversos com el del Mestre Jordi Savall i Hespèrion XXI o la cantant Lídia Pujol, els organitzadors d'aquest aniversari (l'Ajuntament de Ponts i l'Associació Amics de Sant Pere), han posat en valor que aquest mes de maig s'ha donat tot el protagonisme a les entitats locals, amb l'objectiu de presentar el cicle d'estiu que vol servir per posicionar Ponts i la seva col·legiata en un lloc destacat del mapa cultural de les comarques de Ponent.

La producció "Sageta de foc, homenatge a Joan Salvat – Papasseit" que el festival Barcelona Poesia va estrenar el passat 19 de maig s'escenificarà novament a Ponts el dissabte 15 de juny, a l'interior de Sant Pere.

Aquesta producció multidisciplinar no només se serveix de la poesia per engendrar una creació a temps real que pivota a mig camí entre allò fixat i perenne, sinó que fa dialogar els dibuixos i projeccions de JOMA a la paraula recitada per la rapsoda Anna Maluquer i a les músiques originals de Robert Gerhard, Joaquim Homs o Claude Debussy interpretades en directe per la flautista Elisabet Franch.

Pel que fa al programa del festival, la primera de les actuacions destacades la signa la prestigiosa formació musical internacional TASTO SOLO i serà el dissabte 8 de juny; una matinal per a famílies amb l'activitat 'Pintem Sant Pere!' i l'espectacle 'Una carretada de contes (15 de juny); l'audició de professors de l'Escola de música de Ponts i del grup Entre teles (21 de juny); i el concert extraordinari Glòria de Vivaldi, a càrrec de la Coral Joia de Maig d'Anglesola, la Coral Espluguina i l'Orquestra Andreví de Cervera (29 de juny).

El concert inaugural serà el 5 de juliol i porta per títol 'Venècia, entre canals i música', en què la mezzosoprano Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky interpretaran obres de Schubert, Mendelssohn, Chopin, Rossini, Fauré, Hahn, entre d'altres, acompanyades de textos de Neruda, Pla o Gimferrer, recitats per l'actriu Sílvia Bel. Encara al juliol, el dia 19, serà el torn per al concert extraordinari en col·laboració amb la Càtedra Cervera Emili Pujol, a càrrec de la pianista Alba Ventura.

Passant ja al mes d'agost, el dia 2 es podrà gaudir de "La Nit", una proposta del Trio Fortuny amb la col·laboració de la companyia de dansa Mal Pelo, mentre que el dia 16, Abel Tomàs i Emma Stratton oferiran 'Fantasies per a violí i piano'. El concert de cloenda, programat per al 30 d'agost, anirà a càrrec de Maria del Mar Bonet, una actuació gratuïta i a l'exterior de la col·legiata.

Els actes de la revetlla començaran el diumenge a dos quarts de sis de la tarda amb un Correbars, que anirà acompanyat de la xaranga Bsumeta i que començarà el recorregut a la part alta del passeig de l’Estació. També es farà una ballada de sardanes a càrrec de la Colla Sardanista Verge del Miracle i del Col·lectiu Sardanista de Balaguer.

A dos quarts de vuit arribarà la flama del Canigó de la mà del Club Ciclista Balaguer al parc de la Transsegre, i seguidament es farà la lectura del manifest a càrrec del Ball de Bastons del Casal Pere III. A continuació hi haurà l’actuació de música folk, tradicional i cultural amb el grup Kasonronda. Durant l’espectacle s’oferirà als assistents coca de sant Joan i moscatell.

A les onze de la nit es farà la concentració de la Rua de Llum i Foc, a càrrec dels Diables Bèsties Feréstegues de Balaguer i la companyia Saltimbankis de Bellvís. El recorregut de la rua començarà al mateix parc de la Transsegre cap a la plaça del Morter, seguirà per la passarel·la nova, el carrer el Portalet, travessarà el pont Nou fins a la plaça Pau Casals i retorn al parc de la Transsegre.

Seguidament es farà l’encesa de la foguera i començarà l’espectacle de pirotècnia i música. Un mica després de mitjanit començaran els concerts de la mà del grup "Milindris" amb tribut a Melendi; i després hi haurà els dj’s Juanjo Garcia i Nash fins la matinada.  

La festa continuarà el divendres amb una proposta pels escolars, que visitaran l’Arxiu Històric Comarcal i el safareig de la Reguereta abans de fer un taller de ball on s’ensenyarà la dansa del salt de l’Harpia.

El motiu que vehicularà l’edició d’enguany són els 600 anys de la mort de la comtessa Isabel d’Aragó, i el tema de la Jornada d’Estudis Rei Pere el Cerimoniós serà la maternitat a l’edat mitjana. La jornada se celebrarà el mateix divendres i clourà amb un espectacle teatral.

Dissabte serà el torn del rei Pere III el Cerimoniós, que baixarà des del Castell Formós fins la plaça del Pou, on el rebrà el govern de la ciutat. A diferència de les altres edicions, aquest any no caldrà anar vestit de medieval per formar part del seguici reial. Tota la comitiva presenciarà els dos balls que farà la figura de l’Harpia a la Plaça dels Comtes d’Urgell.

D’altra banda, el Parc de la Transsegre acollirà durant tot el cap de setmana un campament medieval mentre que al carrer del Pont es celebrarà una nova edició de la Mostra d’antics oficis.

Amb aquesta resolució, comença el tràmit per estudiar la possible declaració de la casa com a BCIN, que ha de disposar de l'informe favorable del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans i, en última instància, ser aprovat pel Govern de la Generalitat. El departament de Cultura, així com el de Justícia, Drets i Memòria, la Diputació de Lleida, i l'Ajuntament d’Alcarràs van acordar el desembre passat la compra de la casa per restaurar-la.

El 2008, l’Ajuntament d’Alcarràs va declarar la casa com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), però degut a la inversió que requeria la compra i restauració de la casa, no ha pogut fer-se responsable de la seva conservació i difusió patrimonial.

Per aquest motiu, el desembre de 2023 el Departament de Cultura, el Departament de Justícia, Drets i Memòria, la Diputació de Lleida, i l’Ajuntament d’Alcarràs van acordar l’adquisició de la Casa Vallmanya, la seva restauració i inclusió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. En aquests moments, s’està pendent que es pugui efectuar la compravenda entre el propietari i l’ajuntament.

La inauguració serà una experiència multisensorial que començarà a les 12h amb una performance en viu protagonitzada per l'artista Fèlix Pons i Jordi Busquets a la guitarra. Seguirà, a les 13h, amb la inauguració de l'exposició "Omphalos", que revisa la idea de centre tot connectant ancestralitat i contemporaneïtat. 

"Omphalos" és un concepte de l'antiga Grècia que es referia al centre del món. Per als grecs el melic del món es situava a les muntanyes de Delfos, al peu del Mont Parnàs. Segons la tradició, l'entrada del temple d'Apol·lo, s'hi podia llegir aquesta inscripció: "Coneix-te a tu mateix”. 

L'exposició parteix d'una residència artística a Mallorca (Serra de Tramuntana), illa d'origen del pare de l'artista. A partir d'aquesta experiència, d'aquest desplaçar-se de l'estudi a la natura, de la ciutat al camp i a la terra dels ancestres, Fèlix Pons reflexiona sobre la idea de centre, d'origen i de natura, des d'una perspectiva simbòlica, dialogant amb el paisatge i els mites locals. A través d'una sèrie d'intervencions en la natura, o millor, amb la natura, l'artista ha elaborat diferents peces que connecten el present amb el passat: frottages del primer abric neolític poblat a les Balears, dibuixos fets amb el moviment del vent o pintures de gran format de les ombres dels arbres locals.

La vinya dels artistes, un espai pensat per posar en diàleg art i natura, és un espai ideal per acollir un projecte d'aquestes característiques. L'entrada a l'exposició inclou un tast de vins i olis a càrrec del celler Mas Blanch i Jové, que oferirà als visitants l'oportunitat de degustar alguns dels seus millors vins mentre gaudeixen de l'art. 

Les entrades anticipades es poden adquirir per 8€ a través de la pàgina web del celler (https://www.masblanchijove.com/producte/felix) mentre que les entrades a taquilla costaran 10€.

Sobre Fèlix Pons 

Fèlix Pons és un artista plàstic, actor i director d'escena amb una extensa trajectòria en les arts visuals i escèniques. La seva obra s'ha exposat en l'àmbit nacional i internacional, i aborda temes com el cos, l'arqueologia, la natura i els processos culturals que configuren la idea d'identitat.

En els últims anys, la programació de la Fundació ”la Caixa” presta una atenció especial a les manifestacions culturals pròpies dels segles XX i XXI. Després de dedicar exposicions als universos de la moda, els videojocs i els tatuatges, ara arriba el torn del còmic.

El còmic té avui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d’expressió. Tot i així, durant dècades el seu valor cultural i artístic no va ser reconegut. De manera progressiva s’ha consolidat com una forma d’expressió que, emparentada amb d’altres com la literatura, la pintura o el cinema, ha conquistat milers de persones a tot el món i ha entrat a les sales d’exposicions i en l’àmbit acadèmic.

L’exposició Còmic. Somnis i història proposa una panoràmica molt completa sobre el naixement i l’evolució dels diferents tipus d’historieta existents al món occidental. En reunir els millors còmics de la història del gènere a Europa i Amèrica, en redescobreix el potencial artístic. El títol de la mostra remet a la doble condició del còmic com a eina de reflexió sobre el present i el futur, i com a mitjà poderós de creació de realitats paral·leles, mons imaginaris, utopies i distopies.

Des de la prehistòria, l’ésser humà ha narrat en imatges. La forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics egipcis, la pintura narrativa medieval o els saltiris i llibres d’hores. La historieta tal com la coneixem fa eclosió amb els mitjans d’impressió massius durant el segle XX i presenta elements formals que la defineixen, com ara la narració múltiple o un ritme característic.

Des que el suís Rodolphe Töpffer va dibuixar una sèrie de divertides historietes per als seus estudiants a mitjan segle XIX i, més tard, autors com Richard Felton Outcault van adoptar com a norma el globus de text, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de reflectir els canvis de la societat i, sobretot, els models d’imaginació. Al mateix temps, el còmic ha estat també un incentiu d’aquests canvis i ha aportat anticipacions substantives, com mostra l’aproximació a l’obra d’autors com George Herriman, Milton Caniff, Winsor McCay, Alberto Breccia, Jean Giraud (Moebius) o Enki Bilal en aquesta exposició.

Còmic, Somnis i història fascinarà tant el lector erudit que podrà contemplar centenars de pàgines originals d’obres seminals com el neòfit gràcies a l’apropament històric i didàctic al gènere.

De Mafalda a Tintín: les vinyetes més cèlebres, ara a Lleida

L’exposició presenta l’obra dels grans mestres universals i també de clàssics del còmic a Espanya. La mostra arrenca amb un dibuix de la sèrie del 1896 The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault, considerat el primer còmic modern, i arriba fins a l’actualitat amb el còmic en línia Joselito, de Marta Altieri, que juga amb totes les possibilitats que ofereix el món digital, com el concepte de scroll infinit.

Entre aquestes dues obres, els visitants podran gaudir de 144 originals i una reproducció, entre les quals destaquen desenes de pàgines dels dibuixants més cèlebres dels àmbits nacional i internacional. L’exposició reuneix, com no s’havia fet mai fins ara, nombroses obres mestres de la història del còmic que justifiquen per elles mateixes la visita a l’exposició.

Entres elles, inclou una reproducció d’un dels personatges o còmics més cèlebres, com The Yellow Kid, de Richard Felton Outcault; originals de Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay; Terry y los piratas, de Milton Caniff; Tintín, d’Hergé; Flash Gordon, d’Alex Raymond; Dropsie Avenue, de Will Eisner; diferents obres de Moebius; Corto Maltès, d’Hugo Pratt, o Mafalda, de Quino, els originals dels quals compleixen 60 anys des de la seva primera aparició i es poden veure a Espanya per primera vegada.

La mostra es completa amb primeres edicions de revistes i llibres, i també amb reproduccions digitals. A més, també s’ha volgut que hi col·laboressin destacats autors espanyols, que han creat obres expressament per a la mostra.

Còmic. Somnis i història inclou un muntatge escenogràfic que fa de la visita una experiència immersiva. A càrrec de l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià, reprodueix elements icònics com el llit de Little Nemo el primer gran clàssic de la història del còmic, que ens obrirà la porta a un món fantàstic, o un decorat d’Astèrix, amb els seus protagonistes en 3D juntament amb una il·lustració de grans dimensions creada expressament per a la mostra i que presenta absolutament tots els personatges de la popular historieta francesa.

El projecte va néixer de la rica col·lecció de Bernard Mahé, una de les més importants d’Europa, i s’ha completat amb préstecs de nombroses institucions i de col·leccionistes privats, com també dels mateixos autors, en el cas del còmic espanyol. L’exposició s’ha pogut veure anteriorment a la xarxa de centres CaixaForum de Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Saragossa. Posteriorment, viatjarà a Tarragona, Palma i Girona.

Per acompanyar l’exposició, s’ha col·laborat amb l’editorial Flammarion en la publicació d’Anatomía del cómic, a càrrec de Damien MacDonald, una recopilació històrica que reuneix una selecció d’obres mestres del còmic d’Europa i Amèrica.

Literatura, música o gastronomia: més enllà de l’exposició

La Fundació ”la Caixa” proposa un assortiment d’activitats innovadores durant els mesos en què romandrà la mostra a CaixaForum Lleida perquè tots els públics puguin acostar-se a l’art del còmic des de diferents perspectives. El tret de sortida el donarà aquest divendres una conferència a càrrec de Vicent Sanchis, expert en diferents àmbits del còmic. També es duran a terme el cicle La vida en vinyetes: Còmic+Música, el 8 de maig, a càrrec de Dani Nel·lo, saxofonista, compositor i productor; Còmic+Gastronomia, el 15 de maig, a càrrec de Roger Ortuño fundador i director de Comer Japonés; Còmic+Autoficció, el 22 de maig, a càrrec de Nerea Pérez de Las Heras, coneguda per la seva feina com a periodista i còmica; i el taller Superherois i malvats, per al públic familiar, a càrrec del reconegut il·lustador Artur Laperla.

Com és habitual, en el marc de l’exposició, el centre cultural acollirà visites guiades en diversos formats per a diferents públics i edats, un vermut-tertúlia (el 21 de juliol), un cafè-tertúlia (els dies 29 de maig i 19 de juny) i projeccions del cicle Petits Cinèfils. Del còmic al cinema. La informació ampliada es pot consultar a través d'aquest enllaç

La mostra comença amb The Yellow Kid, obra de Richard Felton Outcault. Considerat l’autor del primer còmic modern, se li atribueix ser el primer que va utilitzar globus de text. A partir d’aquí, el primer àmbit de la mostra fa un repàs dels orígens de la narració seqüencial prestant una atenció especial a Winsor McCay, un dels pares del còmic modern, autor del clàssic Little Nemo in Slumberland. I acaba amb altres autors centrals en l’experimentació de les primeres dècades, com ara George Herriman i la seva tira Krazy Kat.

L’edat d’or del còmic nord-americà va venir marcada pel crac del 29 i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, el còmic va virar cap a la quotidianitat i van néixer algunes sèries molt populars fins al dia d’avui. En el segon àmbit de l’exposició en trobem molts exemples, com ara Popeye, d’Elzie Crisler Segar; Dick Tracy, de Chester Gould; o Gasoline Alley, de Frank King. És en aquesta època quan apareix Disney i els còmics d’aventures, entre els quals destaquen, en aquest àmbit, El Príncep Valent i Tarzan, d’Harold Foster, o Flash Gordon, d’Alex Raymon.

Arribem a un moment fonamental del classicisme nord-americà: la sèrie Terry y los piratas, de Milton Caniff, crònica de la Segona Guerra Mundial que va tenir un gran èxit i va arribar a tenir més de 200 milions de lectors. Paral·lelament neix el gènere dels superherois, que deu el seu gran èxit a l’aparició d’un nou format de publicació: el comic book. Superman va ser el primer i el van seguir Batman, Wonder Woman, el Capità Amèrica. Els superherois van passar per diferents fases que van definir la seva identitat fins als anys vuitanta: el desdoblament, la doble identitat i la mutació. En aquest àmbit es podran veure pàgines originals de la primera generació de dibuixants de superherois, com Jack Kirby (Capità Amèrica, Els Quatre Fantàstics), John Buscema (Los Vengadores), o Bill Sienkiewicz (Elektra), com també d’autors centrals de la renovació radical dels superherois a partir dels vuitanta, com Mike Mignola (X-Men Classics) o Steve Ditko (The Amazing Spider-Man, When Falls the Meteor!).

La història del còmic a Espanya comença al segle XIX amb alguns precursors com Apel·les Mestres o Ramón Cilla i es popularitza amb revistes com TBO —de la qual surt el nom que encara utilitzem per referir-nos als còmics: tebeos— i autors com Ricard Opisso, Manuel Gago o Eduardo Vañó i el seu Roberto Alcázar y Pedrín. Tot i la bretxa que va suposar la Guerra Civil Espanyola, es van continuar publicant revistes franquistes com, Flechas y Pelayos. Durant la dictadura van néixer revistes d’aventures com El Guerrero del Antifaz o El Capitán Trueno (Ambrós), la gran comèdia humana de Bruguera amb Francisco Ibáñez o Manuel Vázquez, i les revistes infantils que llegia tota la població, com TBO o Pulgarcito.

A partir dels anys seixanta, nous corrents i autors, com Enric Sió o Antonio Hernández Palacios, van minar la fèrria censura franquista i van obrir el camí tant a l’esclat de l’underground de Max, Miguel Gallardo o Jordi Bernet com a l’alè narratiu del format de la novel·la gràfica, que culmina en la sèrie Blacksad, de Juan Díaz Canales i Juanjo Guarnido. Després de la Segona Guerra Mundial, van triomfar a França i Bèlgica les publicacions juvenils Le Journal de Spirou, d’André Franquin, i Tintin, d’Hergé, del qual es podran veure a l’exposició diferents peces emmarcades i dibuixos originals. A l’entorn d’aquests autors, trobem diversitat d’historietes i línies argumentals, des d’Els barrufets fins a Pilote, revista que va triomfar des del seu primer número amb Astèrix, la mítica sèrie de René Goscinny i Albert Uderzo. L’exposició n’inclou diversos números originals de la dècada dels seixanta, i la seva presència és central en aquest àmbit, amb la reproducció a gran escala d’una il·lustració.

Amb el Maig del 68 hi ha una revolució i es consolida un còmic adult, i també autors com Jean Giraud, present en aquest àmbit amb diverses pàgines de Blueberry, que va crear abans de revolucionar el món del còmic sota el pseudònim de Moebius.

La modernitat va florir a l’entorn de l’eix Itàlia-Argentina amb autors com Alberto Breccia, gran renovador des del punt de vista gràfic. Entre els autors destacats en aquest àmbit trobem, d’una banda de l’Atlàntic, Quino —del qual es veuran per primera vegada a Espanya algunes tires originals gràcies a la cessió extraordinària de la seva família; de l’altra banda, Guido Crepax, i Milo Manara. I amb un peu a cada país, l’eterna singladura del Corto Maltès, d’Hugo Pratt, present a la mostra amb tres pàgines.

A partir dels setanta apareixen relats fantàstics a una banda i a l’altra de l’Atlàntic. Alliberats de la censura i animats pel corrent llibertari del 68, els autors de còmic se submergeixen en una efervescència creativa i reescriuen el mapa de les relacions entre el còmic i la resta de les formes expressives. Aquesta sala està dedicada a figures com Richard Corben, Frank Frazetta, Jean-Claude Mézières, François Schuiten i, sobretot, Moebius. Aquest àmbit es tanca amb Enki Bilal, autor fonamental d’origen iugoslau establert a França, que va portar a la màxima expressió la relectura de la tragèdia històrica des de la ciència-ficció més radical.

L’últim àmbit de l’exposició obre la porta a la gran quantitat de camins que s’han obert en l’univers del còmic en els darrers 50 anys. Arrenca amb l’obra de Will Eisner, que des del 1978 va publicar sota el concepte de novel·la gràfica. A partir dels vuitanta es renoven i es diversifiquen temàtiques, formes de publicació i formats, amb revistes i fanzins com MAD, RAW, Weirdo i Tits & Clits, i amb noms com Robert Crumb, Charles Burns o Charles M. Schulz. L’exposició finalitza amb les noves experimentacions que obren el camí del còmic assaig o el còmic expandit, poètiques performatives, etc.

El sorteig, que va atraure la participació de nombrosos seguidors a Instagram, va portar l'Olga i el Joan a gaudir d'un autèntic esmorzar de forquilla.

Amb una excel·lent selecció de plats, entre els quals es destaquen la cua de bou amb parmentier de patata i la tradicional coca de recapte, entre altres exquisideses, el menú per als 'esmorzadors' mostra el compromís de Restaurant Resquitx per oferir una cuina de qualitat i saludable, amb productes frescos i de temporada. 

Pel que fa a Jonathan Nuevo (@esmorzarsdeforquilla.cat), lleidatà de soca-rel, que ha convertit la seva passió pels esmorzars de forquilla (és a dir, d'esmorzador) en una experiència compartida amb més de 40.000 seguidors a les xarxes socials, opina que "l'esmorzar de forquilla del Restaurant Resquitx és per treure's el barret".

L'acte inaugural d'aquesta proposta va estar presidit pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat per la vicepresidenta quarta de la Diputació, Rosa Pujol, i per la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, a més dels diputats Jordi Verdú i Fermí Masot, i del director de l'IEI, Andreu Vàzquez.

En el seu parlament, Joan Talarn va destacar com, un any més, doncs, l'Institut d'Estudis Ilerdencs ofereix un muntatge per compartir la diada de Sant Jordi amb tota la ciutadania. Enguany, la proposta escollida du per nom 'Intentareu refer l'espill romput' i se centra en la figura del poeta Vicent Andrés Estellés, del qual aquest 2024 se'n celebra el centenari del seu naixement, amb la qual cosa ha estat declarat Any Estellés.

Segons va explicar Estefania Rufach, la instal·lació "Intentareu refer l'espill romput' deu el seu nom a un vers del poeta valencià i juga amb la idea del reflex i del mirall. Així, prenent la rosa i el drac com a icones de la diada de Sant Jordi, el muntatge proposa un joc de mirades en el què el públic interactua i és, de fet, el protagonista, ja que es tracta d'un mirall suspès sobre la imatge en gran format d'una rosa, on el públic pot emmirallar-s'hi des d'una perspectiva sorprenent. Uns monitors amb imatges d'ulls de drac reforça aquesta idea del mirar i ser mirat.

En la instal·lació de Sant Jordi d'aquest any agafem la referència del poeta del poble per mostrar el compromís amb la tradició, amb allò que, com defineix Estellés, ens converteix en el que som: poble", va assenyalar Estefania Rufach

En aquesta mateixa línia, Joan Talarn va apuntar que "fem poble quan som capaços de mantenir més viva que mai una festa única, una tradició cívica tant com cultural, una diada que ens marca com a poble singular i que hem convertit en una data de reconeixement internacional del llibre i la literatura".

El president de la Diputació va remarcar que "la singularitat no significa exclusió", i que "la identitat no està renyida amb la diversitat, sinó que tal i com ens acaba proposant Vicent Andrés Estellés, la nostra imatge la conformem des de la suma d'identitats que abans formaven part d'un altre mirall diferent". Talarn va animar la ciutadania a gaudir durant aquests dies "dels llibres, de la literatura i del pati de l'IEI, la institució lleidatana que fa de la cultura i la llengua la nostra senya d'identitat".

Les beques d'enguany es van concedir als projectes presentats per Arnau Millà, Àngels Farrerons, Produccions Griot, Salvador Gabarrella, Olga Montoliu, Marta Palací i Àlex Rubio. Després es va fer la representació d’un fragment de l’obra de teatre Samurai, interpretat per Javier Lázaro, i sota la direcció i dramatúrgia de Ferran Joanmiquel Pla, obra seleccionada en l’edició anterior de les beques.

Seguidament es van lliurar els premis Ziryab Ciutat de Balaguer, en les categories de conte llegendari i composició musical per a conjunts instrumentals infantils.

En la de conte llegendari van estar premiats Joan Biscarri com a accèssit amb el relat titulat ‘Traspàs’, i Àlvar Llobet com a primer premi amb el relat ‘El revisor de la memòria’

En la categoria de composicions musicals, va estar guardonat Òscar Ferrer Joyera amb el primer premi per la composició 'Suite de la locomotora encantada', i Aleix Puig Caminal amb l'accèssit per la peça ‘Suite del tren fantasma’.

Després del lliurament de la 12a edició dels premis Ziryab, el Quartet de Flauta l’Escola Municipal de Música es va interpretar ‘La vida de l’home gros’ de Laia Guillem Pieres, obra premiada Ex aequo a l’11a edició dels premis.

El següent guardó que es va lliurar, van ser els Premis Comte Jaume d’Urgell, els quals reconeixen a persones i a entitats dels Països Catalans, que per la seva força cultural, la seva original trajectòria i la gran capacitat de comunicació de la seva feina i obra, contribueixen a fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans.

En aquesta edició, els premis Comte Jaume d’Urgell es va atorgar en categoria col·lectiva Ex aequo a Plataforma per la Llengua, per la promoció de la llengua catalana com a eina de cohesió social, treballant en els diferents territoris de parla catalana des d'una perspectiva transversal: en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida i l'arrelament lingüístic dels nouvinguts, en les universitats i l'educació i en les administracions, entre altres àmbits d'actuació. Actualment, l’entitat compta amb diferents comissions temàtiques de voluntaris, té grups locals en desenes de poblacions i s'estructura en cinc delegacions territorials. També a Obra Cultural balear, per la promoció de la llengua i la cultura pròpia, la defensa del dret de les Illes Balears al pel autogovern i la seva tasca a favor de l’autonomia i del reconeixement de la personalitat nacional de les Illes Balears tenint com eixos principals la llengua, la cultura i el país. I en categoria individual a Josep M. Benet i Ferran, periodista i empresari de mitjans de comunicació, més conegut com a Tatxo Benet, per exercir un actiu mecenatge, amb adquisicions d’obres com Presos políticos en la España contemporánea de Santiago Sierra, obra censurada a la fira ARCO, punt de partida de l’adquisició d’altres obres d’art igualment retirades o vetades a l’exposició pública. L’any 2020 va obrir la llibreria i espai cultural Ona, que recuperava el nom i l’esperit de la històrica llibreria catalana. Des del 2021 és propietari de l'editorial Navona.

Finalment, es va lliurar el Premi d’Honor de la Cultura, el qual es va concedir a Josep Vallverdú per la seva llarga trajectòria en el món literari, essent un referent de la cultura catalana.

La Nit de la Cultura va finalitzar amb un vídeo resum dels actes culturals celebrats a la ciutat durant 2023, i un parlament d’agraïment per part de la paera en cap de la ciutat, Lorena González.

La companyia britànica, especialitzada en turisme responsable, ha catalogat la ruta com una de les novetats de senderisme d’aquest 2024, destacant el recorregut com un dels més “nous i impressionants de Catalunya”. Amb aquesta distinció com a proposta turística d’interès, La Ruta dels Indiketes avança en el seu objectiu de guanyar presència a escala europea, i convertir-se, així, en una proposta turística i de valor, traspassant la frontera del nostre país.

The Natural Adventure és un dels principals agents europeus especialitzats en turisme actiu, organització de viatges d’aventura i natura, senderisme autoguiat i ciclisme, que dona visibilitat a propostes de vacances a peu o en bicicleta econòmicament accessibles per a persones que volen aprofundir en la natura i riquesa local. Això és possible perquè tenen professionals situats a les diferents destinacions, que promouen un turisme responsable.

“Per nosaltres, és tot un orgull i reconeixement, La Ruta dels Indiketes reivindica la memòria històrica i el patrimoni cultural de la zona de l’Empordà, i de retruc, del nostre país, i enforteix l’oferta turística local”, valora Josep Montalat, creador de l’itinerari, “ The Natural Adventure permetrà donar visibilitat a la ruta a escala europea”

El passat estiu, La Ruta dels Indiketes va iniciar la fase de consolidació, on un dels objectius era posicionar el recorregut amb més força dins el mapa turístic català i nacional, i estrènyer relacions amb entitats de turisme europees per donar a conèixer aquest itinerari, que impulsa el turisme de proximitat i la marca Catalunya.

A hores d’ara, altres empreses americanes i asiàtiques de turisme estan interessats a incloure la ruta en les seves propostes. Aquest interès ja s’ha fet palès, ja que, des de la seva creació fa prop d’un any, la ruta rep visitants d’arreu d’Europa.

La Ruta dels Indiketes, un itinerari que combina història, cultura i esport

La ruta ressegueix de forma circular la xarxa de senders històrics que van dibuixar sobre el territori els Indiketes, els habitants ibers que ocupaven la zona de l’Empordà durant l’època preromana, abans de l’entrada de les tropes romanes a través del port emporità l’any 218 aC.

Està estructurada en 22 etapes d’entre 20 i 30 km cadascuna i diferents graus de dificultat i desnivell acumulat, i està pensada per seguir-la en un format autoguiat, amb el suport, materials i informació d’interès facilitats a la pàgina web del projecte (www.rutadelsindiketes.com), i mitjançant la descàrrega del track del recorregut en format GPX pels GPS, que permet visualitzar i seguir la ruta de forma autònoma.

Es tracta d’una proposta turística sostenible i responsable amb l’entorn, que pretén retre homenatge i contribuir a la conservació de l’herència històrica que va deixar el poble iber a la zona de l’Empordà. L’itinerari passa per diferents punts d’interès cultural i històric, com ara monuments megalítics, edificacions com monestirs, necròpolis, ermites i esglésies romàniques i preromàniques, runes dels antics poblats i ciutats gregues i romanes, entre d’altres.

També, es consolida com una ruta que vol enfortir l’oferta de turisme actiu local, promovent la pràctica de l’activitat física, i un estil de vida saludable i dinàmic. Per això, és una proposta des de la vessant del senderisme, excursionisme i ciclisme (BTT o bicicletes de carretera), ja que es pot adaptar a qualsevol disciplina, gràcies a les característiques i naturalesa dels mateixos senders. La ruta és adaptable, ja que es pot començar des de qualsevol lloc, en qualsevol moment de l’any, i es pot realitzar per etapes.

Al llarg de les 22 etapes, hi ha zones planeres i menys abruptes, aptes per a famílies amb nens, gent gran i persones amb mobilitat reduïda o capacitats especials, sempre tenint en compte les condicions i la preparació física de cadascú.

Segellar la credencial “Indiketa”, essencial per obtenir el diploma

El recorregut, impulsat de forma altruista pels empordanesos Josep Montalat i Mercè López que van inspirar-se en el Camí de Sant Jaume, transcorre per terrenys molt diversos, com ara la pintoresca Costa Brava o les contrades dels Pirineus. Montalat i López plategen la possibilitat d’explorar més opcions en un futur. “Estem valorant una nova modalitat perquè els visitants puguin fer tot del recorregut a cavall, amb l’objectiu de donar un punt més distès a la ruta, en alguns trams es passaria per llocs alternatius al traçat senderista ja que el terreny no ho permet”, explica Montalat.

Per poder aconseguir el diploma que assegura que s’ha realitzat la totalitat de la ruta -100 quilòmetres si es fa a peu i 200, amb bicicleta-, els visitants han de sol·licitar la credencial “Indiketa”, a través de la web de la iniciativa, a l’agència de viatges Tourist Club 65 de Figueres o a la botiga de bicicletes Gran Fondo de Palafrugell.

Per poder segellar el passaport, els interessats s’han d’adreçar als restaurants, botigues o allotjaments que trobin al llarg del recorregut, i demanar-ho proactivament als responsables dels establiments.

Montalat destaca que actualment hi ha un inconvenient a la ruta: “En algunes poblacions, els participants tenen dificultats per aconseguir el segell d’un negoci, que certifiqui que han passat per aquella zona, el principal motiu és que encara hi ha molts establiments que no coneixen el nostre projecte i volem transmetre’ls el missatge que és una forma d’ajudar-nos i contribuir a mantenir viu aquest llegat Indiketa, amb un simple segell que corrobori que aquella persona ha fet pas per allà és suficient”. Es tracta d’un tampó simbòlic, que només acredita el pas d’aquella persona per la zona, i que en cap cas compromet els establiments amb l’organització de la ruta.

Sobre La Ruta dels Indiketes

La Ruta dels Indiketes és la volta a l'Empordà, a través de diversos camins i senders mil·lenaris, utilitzats antigament pels ancestrals habitants ibèrics de la regió -els Indiketes. Amb un total de 22 etapes que sumen un recorregut de 476 km, es ressegueixen les comarques de l’Alt i el Baix Empordà (Catalunya), a través de zones marítimes, muntanyoses, parcs naturals i zones de protecció especial. L’objectiu de la ruta és impulsar la memòria històrica i el patrimoni cultural de l’Empordà, mitjançant la promoció de la riquesa natural i paisatgística de la zona i una opció de turisme actiu de senderisme o ciclisme, on l’activitat física és l’autèntica protagonista. Els participants han d’anar segellant la “Indiketa”, la credencial que acredita el pas per les etapes i haver transcorregut la distància mínima exigida, i en finalitzar, poden rebre el diploma "Indiketa" amb el nom de la persona que ha completat el traçat escrit en caràcters ibers.

Tornant al llibre que s’ha presentat avui, Joan Talarn ha explicat que, des del diari ‘Segre’, “se’ns va plantejar aprofitar l’efemèride del Centenari Magre per posar fi a un greuge: i és que fins ara no existia cap biografia d’un personatge que ha deixat una empremta a la capital i a la resta de la demarcació”, un buit que ara, coincidint amb la diada de Sant Jordi, s’ha omplert, fent així “justícia amb la memòria de Jaume Magre”.

El president ha destacat també que aquest llibre homenatja la característica que més va definir Jaume Magre, la de “ser un pragmàtic de l’idealisme: en ell convergien aquests dos factors, el de l’home que teoritzava per difondre coneixement, però que al temps materialitzà idees i projectes, creant estructures culturals i socials que avui en dia encara perduren”.

En qualsevol cas, l’obra ve a posar encara més en valor la figura de Jaume Magre, el qual, després de patir l’exili i la pressió del franquisme, “va ser capaç d’innovar i provocar des de dins del teixit cultural i, després, de projectar i crear estructura cultural des de dins de la política en la recent estrenada democràcia”, deixant arreu del territori una petjada que, a partir d’ara, “tindrà un reconeixement popular que li devíem”.

Per últim, el president ha recordat que Lleida encara homenatja de forma més gran a Magre amb la inauguració del Museu Morera. Com ha dit, “és el millor homenatge que podem fer a Jaume Magre”.

La guanyadora dels 5.000 euros amb què està dotat el premi, que concedeix l’Ajuntament de Mollerussa i que en la seva 36a edició ha arribat a la xifra rècord de 78 originals, és escriptora i guionista. També treballa com a docent en diferents centres com la Universitat Autònoma de Barcelona o l’Escola Internacional de Negocis de Barcelona i és consultora sonora i d’escriptura creativa. En el seu vessant literari és autora de les novel·les El forat que deixes (2023) i No he estat jo (2024) i diversos podcasts de ficció com Mai no ho sabreu (2022), nominada als Premis Sonor; Ladrones de memòria (2018) i Operación Reset (2020) per a Storytel i tres obres més per a Podimo (2021) i també és guionista de l’adaptació a ficció sonora de la saga Cómo llamarte amor, d’Alina Not per a Planeta Audio.

Pel que l’accèssit, dotat amb 1.000 euros, la guanyadora és Montserrat Piquer Llorens (Sant Boi de Llobregat) amb la novel·la Flors i cendra, un drama poètic a l’estil de la novel·la realista de la postguerra que tradueix l’ambient social i familiar de després de la Guerra Civil. L’autora, que és professora de Ciències Socials, ha participat amb relats curts a la revista digital Núvol i el 2023 va guanyar el primer premi de Relats en Femení al Centre Cívic Sagrada Família amb el relat La fàbrica.

El veredicte del jurat, format pels escriptors Josep Borrell, Pep Coll, Albert Villaró i Montse Sanjuan al qual enguany s’ha incorporat l’activista cultural Antoni Gelonch, s’ha donat a conèixer aquest vespre en un acte literari al Teatre L’Amistat que ha estat conduït per la periodista Montse Llussà, col·laboradora del programa de ràdio Versió Rac1 i logopeda, i que ha comptat també amb l’acompanyament musical d’Itsasgorak, àlies artístic de la cantautora Marta Argilès.

El jurat deixa desert el 8è Premi Saó de Ponent

La nit literària també havia de servir per atorgar el 8è Premi Saó de Ponent de textos teatrals per a espectacles de petit format, al qual l’Ajuntament, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, va decidir al gener donar continuïtat després que l’entitat que el va impulsar anunciés el passat desembre que posava punt final a la seva activitat després de 9 anys. El jurat del premi, format pels filòlegs Anton Not i Francesc Pla i la gestora cultural Margarida Troguet, ha decidit deixar-lo desert en considerar que cap de les obres presentades era mereixedora del guardó, dotat amb 5.000 euros patrocinats per l’IEI i que corresponen a la primera edició de l’obra, que va a càrrec de Pagès Editors dins la col·lecció Teatre de Butxaca.

La idea de Pacheco neix de la imatge d'un cementiri de creuers d'una ciutat turca que se li va quedar gravat a la ment. Es tractava d'una escena molt suggerent, que escenificava "com aquells espais d'esbarjo i oci s'havien convertit en pura quincalla", i que la van portar a reflexionar sobre què estava passant amb el turisme i què podria passar en un futur. Aquest pensament va coincidir amb la proposta d'un comitè sindical que la va contactar per convidar-la a investigar sobre un hotel de luxe de la capital catalana.

"Em va semblar que tot encaixava", reconeix. A partir d'aquí, va començar una feina de múltiples mesos que la va portar a entrevistar-se en profunditat amb més d'una trentena de persones relacionades amb aquest món. A més, una part de la informació que ofereix a l'assaig la va aconseguir infiltrant-se ella mateixa en algunes reunions. "Em va donar accés a una naturalitat, a un material periodístic i literari sense l'artifici que tothom adopta quan manté una conversa amb un periodista", afegeix.

'Estuve aquí y me acordé de nosotros' se situa entre l'assaig i la crònica, amb capítols que fugen d'una estructura compacta i que es complementen amb parts més lúdiques. L'assaig posa sobre la taula les dinàmiques d'uns equipaments que tenen com a principal objectiu oferir una experiència d'alta gamma als seus visitants, amb un preu a pagar per part dels seus treballadors. "És una situació que no només passa als hotels, sinó en qualsevol altre sector", recorda Pacheco, "Per què encara treballen si saben que tot és un artifici i un teatre? Doncs perquè el treball és un xantatge on no només s'espera una actitud dòcil del treballador, sinó també un cert entusiasme".

En aquest sentit, l'autora afirma que una de les "perversitats" més grans en l'actualitat és que a més de fer el treball, s'hagi de "fingir" que aquest t'agrada. "No és només eficiència, sinó també altres atributs no tangibles necessaris per fer la feina correctament", afegeix. El llibre també parla de les reunions, les festes, els incentius o algunes experiències narrades pels empleats. També de les hores extra, un "monstre" a ulls dels treballadors i directius amb el qual "ningú sap què fer".

És aquí, per exemple, on Pacheco busca retratar petits moments de resistència per part del col·lectiu, ja que no es tracta d'un assaig "fet des del pessimisme tràgic" ni tampoc des de la "frustració". "No volia explorar la classe treballadora com un ens monolític i homogeni que sempre fa el que s'espera d'ella, sinó com una cosa diversa i heterogènia", subratlla, "i per això he intentat observar totes aquestes petites coses".

Durant tot el procés, la periodista admet que ha passat per tota mena de fases i que s'ha trobat amb diverses coses que l'han sorprès. Per exemple el concepte de "classe mitjana" que, assenyala, va sortir de forma "recorrent" en les converses amb els treballadors. Molts d'aquests se situaven en aquest llindar només pel fet de poder viatjar una mica durant l'any. Un altre vessant en el qual es va capbussar de ple va ser l'ús d'aquests espais de luxe.

"Ara que es parla tant de la sequera, si les restriccions continuen per la societat civil, però no pels rics, s'hauran d'expropiar les piscines dels hotels?", apunta, "vaig pensar en altres usos i ocupacions, vaig preguntar als treballadors en com els imaginaven i em va sorprendre les grans restriccions que tenien". No poder entrar amb roba de carrer, no poder entrar per mostrar l'edifici a amics i familiars sense permís d'un superior o no poder fer servir les instal·lacions esportives, en són algunes mostres.

La part final del llibre obre la porta a explorar el futur del turisme i es pregunta si la dinàmica actual ha arribat per quedar-se. "És veritat que s'ha democratitzat un viatge que fa cinquanta anys era impensable, però també s'ha de pensar fins a quin punt ens interessa mantenir aquest model", sosté. Per això, l'autora fa un al·legat a obrir un debat i no tenir por d'abordar un tema cal "parlar i discutir".

Seguint l’objectiu principal del seu projecte, volen apropar la terra i els seus aliments a les persones, per tal de refer el lligam que es té entre natura, terra, persones i aliments. En aquesta ocasió, serà a través d’un prisma artístic.

De març a octubre es podran viure espectacles de circ, dansa, poesia, música i teatre d’ombres que s’entrellaçaran amb diferents aspectes del tros, com l’aigua, la natura o la biodiversitat, entre d’altres. La finalitat: reflexionar conjuntament sobre el què ens envolta, a través del llenguatge universal de l’art.

Anna Amigó i Sven Rock inauguren un innovador cicle d'arts en viu a la seva finca, oferint espectacles de circ, dansa, música i poesia que fusionen l'expressió artística amb els valors de la terra i la natura

Obriran el cicle aquest dissabte 23 de març els Joglars de la Bota, amb un espectacle de música i malabars. Els espectacles de dansa aniran a càrrec de la ballarina i actriu Irene Benavent i el grup de balls folk Folkatr3s.

Blanca Martínez serà l’encarregada de posar l’accent poètic al cicle, mentre que Mercè Framis ens transportarà cap al món màgic del teatre d’ombres. Tot i que la música serà present en la majoria d’espectacles, el plat fort serà el dia 29 de juny, 2n aniversari de Lligams Orgànics, quan Lídia Papió i el seu piano de cua es fusionaran per oferir al públic un Bany de Natura. Coincidint amb al Dia Internacional de l’Arpa, Anna Amigó tancarà el cicle d’espectacles el 19 d’octubre amb un concert dedicat a la dona i a la terra.

Tots els espectacles es realitzaran al terme de l’Espluga de Francolí i són aptes per a tots els públics.

Els detalls dels espectacles es poden consultar al web www.lligamsorganics.com i a instagram @lligamsorganics. Les entrades ja es poden adquirir via www.entrapolis.com.

Mig centenar de persones van omplir el menjador de L'Espurna en una vetllada que va comptar amb la 'influencer' Marta Clot. Una jove sommelier que parla de vins a les xarxes socials amb un estil fresc i directe que li ha fet mereixedora de més de 320.000 seguidors als seus perfils digitals. Com és habitual, el sopar va estar comentat per l'enòloga convidada Eva Carmona i cuinat per l'equip del xef Jesús Gimena.

Lingot de pa brioix a la brasa amb formatges, foie, carpaccio de vedella i fruits vermells, amb Turritela Rosat 2022; i Amanida de pamplines i verat amb escabetx de ravenissa, amb el mencionat Ancestral Blanc 2023 de garnatxa blanca; i van ser les primeres harmonies del sopar.

Mentre que el Caneló de pollastre de corral amb salsa de bolets i tòfona s'ha casat amb el Turritela Negre 2022; i la Galta de porc estofada amb parmentier de patata i fruita seca, es van reservar pel complex i estructurat Numulit 2020. Tots dos vins, monovarietals de merlot.

El final dolç, Tronc amb xocolata, panses i cacauets; es va degustar amb el merlot Dolç de Pansa Solera.

La campanya "d'vines" que contempla quatre maridatges al restaurant L'Espurna de Lleida i dos tastos de vins a Juneda i l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Lleida, entre altres activitats. Aquesta promoció està impulsada per la consultoria de comunicació enogastronòmica Como Pomona i compta amb la col·laboració de l'Institut Català del Vi i la Vinya de Catalunya (INCAVI), la DO Costers del Segre, l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de Lleida, Turisme de Lleida de l'Ajuntament de Lleida, Eschotur Lleida, Tastavins de Juneda i L'Espurna.

Els darrers anys en actiu, Roca havia estat al capdavant del setmanari L’Econòmic, d’El Punt-Avui. Com a director d’aquesta publicació d’àmbit català, tenia molt clar que havien de donar a conèixer empreses de tots els àmbits i també de tot el territori. I, tot i procurar-ho, la distància i els recursos per a la producció periodística sempre acaben deixant a l’ombra el més llunyà de la capital catalana on es concentren les redaccions de diaris i ràdios. El centralisme periodístic barceloní és comú a la majoria dels mitjans de comunicació.

Ara fa un any, però, quan aquest periodista es va prejubilar, tenia el temps a la seva disposició i la llibertat de moure’s pels pobles del Pallars. I va fer la pensada de retratar el panorama econòmic dels dos Pallars: Sobirà i Jussà. Acostumat com estava a explicar les històries d’empreses de tota classe i dimensió, li va ser fàcil emprendre una bona exploració d’aquesta matèria, a la seva terra natal. Ramon Roca és fill de Benavent, un poble del municipi d’Isona i Conca Dellà. Hi va viure fins que va marxar a estudiar a Barcelona, on ja es va quedar a treballar de periodista.

És el mateix camí que van seguir, i continuen fent molts joves pallaresos que, després de formar-se a la universitat, ja no retornen als seus pobles per a viure i treballar. La ciutat forma i es queda el jovent i el futur d’aquests. És la realitat que explica la baixa densitat de població de molts pobles del Pallars, sobretot els més petits. I d’això parla Ramon Roca en la introducció del llibre que ha recollit la seva radiografia econòmica de les dues comarques pallareses: El Pallars, oportunitats de negoci, publicat per l’editorial Bresca.

Nova tendència

A dins, el retrat de vint-i-quatre vigoroses empreses mostren una nova tendència que amenaça, o fa retornar, població en actiu al territori pallarès. “Vaig quedar sorprès en descobrir empreses, pioneres en algun sector, de recent creació o centenàries amb gent jove al capdavant, ben preparada”, explica. El periodista es va adonar que no hi havia cap llibre, ni del Pallars Sobirà, ni del Pallars Jussà que parlés de l’economia actual d’aquests territoris, i això encara el va engrescar més a fer la seva pròpia investigació.

Ara el seu llibre aporta aquest nou horitzó d’emprenedoria que fa bategar els dos Pallars de maneres diferents, i ja no únicament amb el reclam del turisme per sobre de tot. Amb l’exemple de vint-i-quatre negocis que rutllen, vuit dels quals els lideren dones, Ramon Roca mostra que avui desenvolupar una carrera professional al Pirineu des de l’emprenedoria és possible.

“La fibra i el teletreball fan molt més possible compatibilitzar vida laboral i familiar, allà on sigui, tant en un poble com en una ciutat”, precisa Roca. No sense obviar que, en el cas dels pobles, calen més projectes empresarials que puguin arrossegar més gent jove, perquè no tothom té la capacitat, ni vol iniciar una aventura empresarial.

Hàndicaps

Altres hàndicaps importants també els té en compte. “S’ha de millorar la comunicació, perquè el Pallars encara queda molt lluny de la gran àrea metropolitana”. I en aquest sentit, destaca la importància dels projectes de millora i escurçament dels trajectes de Senterada al Pont de Suert, “una carretera tercermundista que creua dos ports de muntanya -Perves i Viu de Llevata-“, expressa. Els accessos des del port de Comiols i des del Port del Cantó són on els pallaresos tenen la mirada posada, com a vies a refer i contribuir a escurçar el trajecte de Barcelona al Pirineu de Lleida.

Però encara n’hi ha un altre d’inconvenient que impedeix més creixement econòmic, segurament, en terres pallareses. Com en altres pobles de tota la geografia catalana, la manca d’habitatge, tant de compra com de lloguer, fa repensar projectes de vida ubicats al món rural.

Molts dels entrevistats per Ramon Roca, ho han tingut més fàcil perquè ja comptaven amb la casa familiar, però són ells els qui aporten un bon exemple d’apostar pel propi territori, fent aflorar l’autoestima que no sempre ha prevalgut al món rural.

“El Pallars té un paisatge bestial i moltes possibilitats, però la gent no s’ho acaba de creure. Sempre ens sembla que allò de fora és millor”, afirma l’autor del llibre

La seva conclusió, després d’haver entrevistat els empresaris que dona a conèixer al seu treball, és que “el que cal és ser valent i creure en el que fas”.

A través d’històries particulars, com la de la Cristina Cirera, una jove de vint anys que va crear l’empresa Carrella per donar sortida a les ametlles que produeix la seva família a Abella de la Conca, el periodista ha posat sobre el paper aquesta nova i molt esperançadora tendència econòmica als Pallars.

“La Cristina estudiava a Irlanda, però el confinament de la pandèmia de la Covid la va agafar al Pallars. Quan el pare li va dir que s’hauria de vendre les terres perquè els set o vuit mil ametllers no donaven prou per viure, ella li va dir que esperés, que ja pensarien alguna cosa”, explica Ramon Roca. I ho va fer. Ara les ametlles de les finques familiars, salades, garrapinyades o en carquinyolis, es comercialitzen envasades en bossetes. Carrella dona feina a sis treballadors i va creixent cada dia. Casos així, el Ramon els ha anat a trobar pels pobles pallaresos. “Són iniciatives de gent jove amb moltes idees, que sap que és difícil, sobretot començar, però se’n surten”, diu.

Val a dir que el Ramon Roca fa deu anys que estava ja una mica al corrent d’algunes iniciatives econòmiques sorgides al Pallars. Si més no, la d’alguns emprenedors que acudien a demanar l’assessorament de Pallars Actiu, un servei publicoprivat que promou i ajuda a desenvolupar els interessos econòmics dels Pallars. Ell n’és part perquè va ser un dels seus impulsors i és membre del seu consell assessor. Reconeix que “si no hagués format part de Pallars Actiu, potser no hauria tingut tant de vincle amb el territori, i potser tampoc hauria fet el llibre. El Pallars i la seva economia em quedaven molt lluny”, admet.

L’actual president de Pallars Actiu, Carles Rabaneda, és propietari, juntament amb el seu germà Lluís, de RocRoi, l’empresa d’esports d’aventura nascuda l’any 1996 a Llavorsí. Gràcies a la digitalització, els germans Rabaneda han pogut crear una start-up tecnològica que preveu ocupar 300 persones arreu del món i estar facturant 40 milions d’euros l’any 2027. RocRoi 2.0 és la firma que comercialitza en línia, experiències a l’aire lliure, al riu, al mar, al cel i a terra, una mostra més de tot el potencial econòmic que batega des dels Pallars.

Les comarques de Lleida també se sumen a aquesta iniciativa i ho fan posant a disposició del públic més de 2.900 localitats d'11 espais escènics de la demarcació. D'aquesta manera, el proper 16 de març hi haurà funcions adherides al "Cap Butaca Buida" a l'Alt Urgell, La Noguera, Les Garrigues, el Pallars Jussà, el Segrià, el Solsonès i l'Urgell.

El portaveu de Cap Butaca Buida a les comarques de Lleida, Javier Lázaro, director de la sala La Mercantil de Balaguer i membre d'ADETCA, explica que "Cap Butaca Buida serà la festa del teatre a tot Catalunya. Estic segur que el públic lleidatà omplirà les butaques de tots els teatres adherits. Per les sales i els teatres de Lleida, una iniciativa tan important i especial com Cap Butaca Buida, ens ajuda a explicar el valor de l'existència d'equipaments escènics cada cop més conscienciats i propers al públic a tot el territori català. Les arts escèniques, com a manifestacions de cultura, tenen un valor incalculable. El treball d'aquests teatres i sales incita l'espectador a emocionar-se, a conviure en societat, a compartir en pau i tolerància i, en definitiva, a construir una societat més feliç".

Cap Butaca Buida és un repte de país, abraça tot Catalunya. Des de que va començar fa una setmana el compte enrere per la venda d'entrades per al dia 16 de març, ja hi ha 20.508 butaques plenes al conjunt de Catalunya a tres setmanes de la diada

L'espectacle "Hamlet 01" amb Enric Cambray dirigit per Sergi Belbel a La Mercantil de Balaguer; "Els contes meravellosos" de Teatre Nu, a Alpicat;  "Estereotips" a Artesa de Segre i "La gata que volia canviar la història" a Alcarràs, apta per a tots els públics,  juntament amb el "Heavy per a xics" a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida  o el clàssic de "La Senyoreta Júlia" a Arbeca, són només alguns dels espectacles adherits que esperen omplir les seves platees aquest 16 de març. Podeu trobar informació específica dels espectacles de la demarcació de Lleida al web de Cap Butaca Buida aquí.

Un Sant Jordi del Teatre

"Cap Butaca Buida" és una proposta insòlita que a Catalunya servirà per donar el tret de sortida dels actes de celebració de la Setmana Mundial del Teatre, que enguany es prepara amb la intenció de plantar la primera llavor de la que esdevindrà la "Diada Nacional del Teatre", a l'estil d'altres diades culturals com Sant Jordi.

Isabel Vidal, presidenta de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), valora de manera molt positiva la "resposta dels teatres de Catalunya, teatres nacionals, públics i ateneus, que han mostrat les seves ganes de participar" i recorda que el dissabte 16 de març "serà la gran festa del sector i del públic" i anima la ciutadania a formar-ne part.

Compte enrere pel CAP BUTACA BUIDA

El tret de sortida de la campanya de "Cap Butaca Buida" es va donar el 18 de desembre passat amb la presentació de la iniciativa al Teatre Romea. Des d'aquell moment, els teatres i sales del país es van posar en marxa per a formar part, a través de les seves adhesions, d'aquest projecte pioner que té en marxa el compte enrere per a fer història. Per aquest motiu, Eduard Voltas, director general d'estratègia de Time Out a Espanya i França, subratlla que "fins el 16 de març ens toca convidar tota la ciutadania a formar-ne part, volem que aquell dia tothom vagi al teatre, hagi comprat entrades o n'hi hagin regalat. Estem convençuts que valen la pena tots els esforços que calguin per fer un èxit d'aquesta diada nacional i cultural a l'estil de Sant Jordi, que ha estat la nostra inspiració".

La venda d'entrades està disponible a la web de capbutacabuida.cat i al web de cadascun dels teatres adherits. El web de "Cap Butaca Buida" mostra també el comptador del total de butaques disponibles i cada dimecres s'actualitza fins arribar a l'esperat zero, que significa que no hi ha cap butaca buida, amb un compte enrere a mesura que es vagin omplint les butaques dels teatres adherits.

El recompte d'entrades venudes se centralitza en el Centre de Treball de la Fundació Esclerosi Múltiple, que estarà en contacte de forma constant amb els teatres adherits per fer un seguiment del nombre de butaques que es van omplint i així actualitzar el marcador.

Tota la campanya té un gran repte: que l'esdeveniment del 16 de març converteixi tot el territori català en una gran festa del teatre. Un dia on tots els teatres duran a terme una acció conjunta que permetrà visibilitzar l'èxit de la jornada així com diverses activitats de comunicació vinculades a aquest gran esdeveniment cultural. La celebració de la fita aconseguida tindrà la seva cloenda a El Molino de Barcelona amb l'espectacle "Festa Grossa" de Fel Faixedas i Carles Xuriguera, amb una festa posterior que comptarà amb la presència d'autoritats i personalitats del món de la cultura.

Una iniciativa solidària 

"Cap Butaca Buida" és una iniciativa que "vol demostrar al món el potencial cultural de Catalunya i ser, a la vegada, solidària. El sector porta anys reclamant el 2% del pressupost de la Generalitat per a inversions en cultura i és per aquest motiu que Adetca destinarà aquest mateix percentatge mínim de la racaptació total a un projecte que utilitzi la cultura com a eina de millora i transformació social. En aquesta primera edició, l'entitat beneficiària serà Pallassos sense fronteres per "la seva tasca humanitària".

"Cap Butaca Buida" és una campanya que depèn de la mobilització de la gent. Una mobilització que s'ha de fer poble a poble, barri a barri, teatre a teatre.  Cada català i cada catalana que estigui omplint la seva butaca sabrà que està participant d'una fita col·lectiva que traspassarà totes les fronteres.

Com és habitual, i per premiar als usuaris més primerencs, les entrades anticipades gaudeixen d’un 20% de descompte. En els concerts de vespre, es passa dels 18 euros dels a taquilla, als 14 euros si es fa la compra anticipada pel web. Com és habitual, es poden adquirir de forma anticipada les entrades pels concerts de matí per només 6 euros.

El Festival amplia la seva política de descomptes i avantatges amb nous abonaments 

En cada edició, s'implementen noves formes de descomptes i avantatges per fer arribar la música clàssica catalana a un públic encara més ampli. Enguany, s’amplien els abonaments i les bonificacions. 

D’aquesta manera, els interessats en assistir a més d’un concert poden escollir l’adquisició d’un abonament que els permetrà veure tots els concerts del certamen per només 70 euros, la qual cosa suposa un 40% de descompte. També hi ha abonaments específics per gaudir dels concerts de vespre per només 55 euros. Els concerts matinals també tenen el seu propi abonament, el qual permet gaudir de dos concerts diferents per tan sols 10 euros. 

El Festival també segueix amb els acords amb diverses entitats i organitzacions com el Carnet Jove, el Club TRESC i diversos mitjans de comunicació, entre d’altres, per oferir descomptes entre els seus abonats.

També gaudeixen d’importants bonificacions el col·lectiu “Apropa Cultura”, els majors de 65 anys i les famílies monoparentals i/o nombroses. Les diferents opcions de descompte (entrada anticipada o a través d’aquestes rebaixes amb entitats o subscriptors de mitjans) no són acumulables entre elles.

Impuls per apropar la música clàssica als més joves 

Amb la voluntat de fer arribar la música clàssica catalana a totes les capes de la societat, el Festival de Pasqua també segueix una especial atenció als més joves. Per aquesta raó, els concerts de vespre tindran un preu de només 6 euros pels menors de 18 anys i de 2 euros en el cas dels concerts matinals. 

El certamen referent de la música clàssica catalana tindrà lloc del 21 al 30 de març amb 10 produccions musicals diferents que es concretaran en 14 concerts. A més, també tindran lloc diverses activitats paral·leles en forma de projeccions documentals, una conferència, una exposició i un concert-presentació d’un llibre.

El Festival de Pasqua, organitzat per la Paeria de Cervera, és un punt de trobada pel sector de la música clàssica a Catalunya i un aparador de la música clàssica que es fa a Catalunya.