L'avió de la companyia Smartwings ha aterrat deu minuts abans de l'hora prevista a l'aeroport de Lleida-Alguaire, prop de les dotze del matí, d'on han baixat desenes de turistes procedents del país escandinau seduïts pel bon temps, la gastronomia i els gruixos de neu que acumulen les estacions d'esquí. "Aquí hi ha millors pistes, més llargues", ha explicat la Marina, una de les passatgeres del vol, qui anirà a esquiar a Andorra després de la recomanació d'uns amics.

Un altre dels turistes, el Pavel, ha destacat els que un dels beneficis de viatjar en un aeroport petit és la facilitat logística.  "Només hem trigat cinc minuts a agafar l'equipatge des que hem sortit de l'avió i un a arribar fins a l'àrea de sortida", ha explicat. Aquest ciutadà de Göteborg també ha dit que "he sentit que enguany hi ha molta neu i esperem que sigui una setmana agradable per esquiar", ha conclòs.  

Estació d’autobusos amb 28 andanes per a més de 1,4 milions de viatges anuals

La futura estació disposarà de 28 andanes distribuïdes en una superfície de gairebé 12.500 metres quadrats i donarà servei a més de 1,4 milions de viatges anuals que connectaran més de 120 línies d’autobús interurbans, estatals i internacionals. Amb aquesta ubicació, es reforçarà la intermodalitat del transport públic, facilitant l’enllaç entre el tren, l’autobús i altres mitjans de mobilitat, millorant així l’accessibilitat i la qualitat del servei per als usuaris.

Els treballs actualment avancen tant en la construcció de nous edificis com en la rehabilitació de la nau dels Docs, on s’estan completant acabats i instal·lacions per acollir part de les andanes, les dependències i el vestíbul que connectarà amb la plaça Ramon Berenguer IV. També s’ha avançat en l’ampliació de les andanes a la zona que fa cantonada amb el carrer Comtes d’Urgell, on es crearà un dels accessos principals a l’estació, així com en la construcció d’un nou edifici multifuncional amb accés per al trànsit d’autobusos i espais com una cafeteria i zones de cotreball.

L’accés principal es situarà a la plaça Ramon Berenguer IV, on confluiran diversos modes de transport: autobusos urbans i interurbans, trens d’alta velocitat i convencionals, taxis, i mobilitat a peu o amb vehicle privat. L’edifici comptarà amb un volum singular de vidre que s’alçarà per sobre de la nau rehabilitada dels Docs, integrant la història arquitectònica amb les necessitats modernes, i disposarà d’un espai mirador destinat a futurs usos culturals i socials.

A més de l’accés principal, s’habilitarà un segon punt d’entrada per a vianants al carrer Comtes d’Urgell, pensat per facilitar l’accés als veïns dels barris de Balàfia i Pardinyes, amb escales i ascensor que salvaran el desnivell amb el carrer Príncep de Viana. Per últim, hi haurà un accés exclusiu per als autobusos que arribin per aquest últim carrer, garantint la funcionalitat i fluïdesa del trànsit.

Aquest projecte no només millorarà la mobilitat i la intermodalitat a la ciutat, sinó que també suposarà una renovació urbanística important d’una zona estratègica de Lleida, reforçant el seu caràcter urbà i social.

El consum estimat de cocaïna a la ciutat ha estat especialment elevat: 3,64 grams diaris per cada mil habitants el 2024, per sobre del Baix Llobregat (3,11) i el Besòs (2,45). També destaca l’augment d’amfetamines, amb 0,29 grams diaris detectats a Lleida, gairebé el doble que a les altres dues zones analitzades.

Pel que fa a l’èxtasi, després de dos anys de consum estable, l’any 2024 es va registrar un pic de 0,28 grams per cada mil persones a la primavera, que posteriorment va baixar a 0,18 grams. La presència de ketamina, tot i menor, ha passat de 0,02 a 0,08 grams diaris entre finals de 2023 i 2024. En paral·lel, el nivell de metadona es manté estable (0,1 grams), mentre que les restes de THC arriben als 38,3 grams.

L’objectiu és promoure la lactància materna a partir del respecte, la proximitat i l’evidència científica, segons ha informat l’Institut Català de la Salut (ICS).

Una de les iniciatives destacades és la consulta Lactassir, adreçada a famílies que volen donar pit, però s’enfronten a dificultats com la pèrdua excessiva de pes del nadó o les fissures al mugró, sovint causades per una mala posició durant la presa.

El 2024 es van realitzat 269 visites a aquesta consulta, que ha rebut una valoració molt positiva. A més, s’està treballant per formar els professionals d’Atenció Primària perquè disposin de coneixements bàsics sobre lactància.

El programa també compta amb el grup Popetaines, un espai emocional on les mares comparteixen experiències i suporten els reptes de la lactància, coordinat per la infermera Núria Palència.

La proposta, comissariada per Antoni Jové Albà, arrencarà el dimecres 6 d’agost amb Kneecap (2024), film dirigit per Rich Peppiatt que barreja ficció i realitat per narrar l’origen del grup de rap irlandès Kneecap. Els membres de la banda s’interpreten a ells mateixos en una història que reflexiona sobre la identitat irlandesa i la memòria del conflicte des del punt de vista de les noves generacions. El grup ha estat notícia recentment per les seves actuacions polèmiques en festivals internacionals.

La segona sessió serà el dimecres 27 d’agost amb MaQKina: Història d’una subcultura (2023), un documental que revisita l’escena Màkina des dels seus inicis a València fins al seu apogeu als anys noranta a Catalunya. Els codirectors, Àlex Salgado del Tarré i Òscar Sueiro, seran presents per comentar la pel·lícula i compartir-ne el procés creatiu amb el públic.

Totes dues sessions començaran a les 21:00 hores, amb entrada lliure i recomanació per a majors de 16 anys. L’activitat forma part del programa Estiu en Viu de la Regidoria de Cultura, que busca obrir espais com La Panera a nous públics i oferir alternatives culturals durant els mesos d’estiu a Lleida.

L’edició anterior va aplegar 120 espectadors al llarg del cicle.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha assegurat que “Lleida és una ciutat segura”, tot i reconèixer que cal combatre la percepció d’inseguretat entre la ciutadania. Larrosa ha destacat la coordinació entre cossos policials i el fet que s’ha assolit un rècord de detencions, amb 1.093 persones arrestades, un 7,1% més que l’any anterior. També han baixat els furts (-8,2%) i les ocupacions il·legals d’immobles (-25%).

En aquest sentit, el paer en cap ha subratllat la col·laboració entre Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Guàrdia Civil, i ha posat com a exemple una recent operació de la Policia Nacional contra empadronaments fraudulents, amb quatre detencions.

Pel que fa als robatoris a l’interior de vehicles, Larrosa ha admès que sovint estan relacionats amb actes de vandalisme comesos per menors no imputables. Davant aquesta situació, s’ha anunciat un pla de treball amb estratègies de mediació i intervenció amb les famílies i l’entorn d’aquests joves.

A l’Horta de Lleida, un dels punts amb més incidència delictiva, el dispositiu especial desplegat ha permès reduir un 48% els delictes contra el patrimoni, amb caigudes del 62% en robatoris amb força i del 66% als interiors de cases. En total, s’hi han fet 1.639 actuacions, 406 controls policials i nou detencions. “Vam passar un moment difícil, però hem sabut actuar amb contundència i coordinació”, ha dit Larrosa.

Tot i els resultats, l’alcalde ha expressat el seu malestar per la decisió judicial que va deixar en llibertat un home acusat de robatoris i incendis a l’Horta, malgrat els mesos d’investigació i proves. “Em sento personalment dolgut i institucionalment molest”, ha declarat.

El director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha considerat positiva l’evolució dels indicadors i ha remarcat que la millora dels delictes patrimonials es deu a la millor coordinació policial i al focus en problemes com la multireincidència, les ocupacions il·legals, la possessió d’armes o el tràfic de marihuana. Trapero ha anunciat que es reforçaran els efectius policials i es mantindran els patrullatges intensius a l’Horta.

Finalment, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha destacat la “cada vegada millor coordinació policial” i diverses operacions impulsades des de Lleida: l’operació Frenchi, amb 25 detinguts i el decomís de 7 tones de droga; el comís de roba falsificada a Albatàrrec, valorada en 5 milions d’euros; accions contra growshops il·legals; la detenció d’una persona per continguts pedòfils, i dotze operacions contra el crim organitzat, amb 50 detencions i dotze més en curs a Lleida.

La smash burger es diferencia de l’hamburguesa tradicional perquè es cuina aixafant la carn directament sobre la planxa molt calenta, formant un disc fi i caramel·litzat per fora, però sucós i tendre per dins. Aquesta tècnica potencia el sabor del producte i en millora la textura. El públic que assisteixi al festival podrà degustar aquestes propostes i votar-ne les seves preferides a través d’un sistema digital basat en codis QR, valorant criteris com el pa, la carn, la combinació d’ingredients o la presentació.

Entre les hamburgueseries participants hi haurà quatre establiments catalans, que competiran amb creacions exclusives pensades expressament per a aquest certamen. Totes les elaboracions són úniques i només es poden tastar dins del circuit del festival. Lleida serà la vuitena parada d’una ruta que ja ha passat per ciutats com Mallorca, Granada, Alacant o Badalona, i que aquest any preveu superar el mig milió de visitants.

A més de les propostes en competició, el festival comptarà amb un espai dedicat a figures destacades del sector gastronòmic, que presentaran les seves creacions fora de concurs. Hi participaran noms com Gottan Grill —guanyadora del premi a millor hamburguesa d’Espanya i d’Europa el 2024—, Faakin Smash, liderada pel conegut youtuber Joe Burger, i Cheecks’s, especialitzada en hamburgueses de pollastre fregit.

L’oferta es completarà amb acompanyaments com el food truck de Ybarra Truck, especialitzat en patates fregides, i dues propostes dolces: Sandgüix, amb gelats artesans en forma de pal, i Tartas Domi, amb pastisseria casolana.

El sistema de votació permetrà establir un rànquing final a escala estatal: les 20 hamburgueseries més ben valorades de tota la ruta accediran a la gran final, prevista per a finals d’any, on es decidirà quina és la millor smash burger del país.

Després de l’èxit de la seva primera edició dedicada exclusivament a aquest format, celebrada l’any passat a Màlaga amb més de 140.000 assistents, l’organització ha ampliat la gira per respondre a la demanda creixent dels amants de les hamburgueses. En paral·lel, The Champions Burger manté el seu compromís amb la sostenibilitat, amb la instal·lació de punts de recollida selectiva i la reutilització de gots reciclables a cada ciutat on fa parada.

Amb més de vuit anys d’història i més de 40 ciutats al calendari de 2025, The Champions Burger s’ha convertit en un referent per a professionals i aficionats al món de l’hamburguesa gourmet. Aquesta nova Smash Edition busca consolidar-se com a nova línia dins del festival, oferint una experiència gastronòmica diferent i orientada a un públic cada cop més exigent i curiós.

Les Adoberies de Lleida són testimoni de la intensa activitat artesana que es va dur a terme durant segles a tocar del riu Segre, on es concentraven diversos tallers dedicats a l’adob de pells. Aquest procés, essencial per a la fabricació de cuir, era una de les indústries més actives de la ciutat entre l’edat mitjana i el segle XIX. Amb el pas del temps, molts d’aquests espais van quedar abandonats o amagats sota noves construccions.

El projecte impulsat per la Diputació ha permès recuperar i posar en valor aquests elements històrics. Després d’unes primeres fases de restauració i consolidació dels vestigis, ara s’hi afegeix l’equipament tècnic necessari per convertir l’espai en un punt de divulgació obert a la ciutadania.

La diputada de Serveis Tècnics, Cristina Morón, que ha visitat les obres juntament amb el director de l’àrea, Ivan Sabaté, ha destacat que “aquesta actuació permetrà projectar continguts històrics i consolidar les Adoberies com un espai de referència per a la memòria del territori”. També ha remarcat que el nou equipament s’integrarà en el conjunt de transformacions urbanes del centre de Lleida i contribuirà a enfortir la connexió amb el barri de Noguerola.

D’altra banda, la Paeria ha adquirit recentment un local situat al número 9 de la mateixa rambla, on també es conserven restes d’adoberies i on es preveu organitzar-hi visites guiades per ampliar el recorregut patrimonial.

Amb aquesta actuació, les institucions lleidatanes fan un pas més per recuperar espais històrics de la ciutat i obrir-los a la ciutadania amb criteris pedagògics i tecnològics.

El conveni impugnat és una peça clau per desencallar el projecte, ja que contempla el desenvolupament dels vials d’accés al futur centre comercial, considerats imprescindibles per a la seva posada en marxa. Els republicans alerten, però, que aquest pas s’ha fet sense garantir una planificació urbanística rigorosa i sense tenir en compte les implicacions jurídiques de l’acord.

Segons el portaveu adjunt d’ERC, Juanjo Falcó, l’Ajuntament ha ignorat les advertències fetes pel grup, que considera que el conveni no compleix amb les garanties necessàries i que representa un greu desequilibri per al model de ciutat. “Aquesta operació afavoreix interessos especulatius i hipoteca el futur comercial i urbanístic de Lleida”, ha afirmat. A més, ha recordat que el centre no podrà entrar en funcionament fins que els vials d’accés estiguin completament executats i en condicions d’ús.

El projecte de Torre Salses, que fa anys que genera controvèrsia, preveu la construcció d’un gran complex comercial i lúdic a la zona sud de la ciutat, a tocar del barri de la Bordeta i proper a Magraners. Des del seu anunci, ha estat objecte de debat per l’impacte que pot tenir sobre el petit comerç, la mobilitat i l’estructura dels barris. Durant el mandat anterior, l’anterior govern ja va mostrar reticències al desenvolupament del projecte per manca de sostenibilitat i pel seu caràcter desconnectat del teixit urbà.

Des d’Esquerra, es defensa un model de ciutat compacte, amb serveis distribuïts i amb una aposta clara pel comerç de proximitat. En aquest sentit, Falcó ha denunciat que Torre Salses s’ha concebut com un “macroprojecte pensat des de despatxos” i que no respon a les necessitats reals de la ciutadania. El recurs contenciós, segons el grup, vol frenar un desenvolupament que consideren desequilibrat i perjudicial per a l’interès general.

Els republicans insisteixen que no es tracta només d’un conflicte tècnic, sinó d’una qüestió de model urbà. “Estem parlant de quin tipus de ciutat volem per al futur”, ha conclòs Falcó.

Aquestes xifres s’han presentat aquest dimarts durant la reunió ordinària del Consell General del Consorci del Turó de la Seu Vella, presidida per l’alcalde Fèlix Larrosa, amb la participació de representants municipals i del Departament de Cultura de la Generalitat.

Aquest estiu, el Turó desplega una àmplia programació cultural que inclou concerts, circ, sessions de lectura, astronomia, ioga i visites temàtiques. Les activitats es reparteixen entre la Seu Vella, el Fossat-Pont llevadís i el Castell del Rei-La Suda. També s’hi manté l’itinerari autoguiat per a públic familiar A la recerca de la Blau. Tota la programació forma part de l’Estiu en Viu i es pot consultar tant al web del Consorci com al de la Paeria.

Durant el 2024, el monument també va acollir una vintena d’activitats, incloent-hi actes corporatius, congressos, esdeveniments culturals, esportius i solidaris, a més de diverses gravacions audiovisuals.

Pel que fa a la conservació patrimonial, actualment s’està executant la primera fase de rehabilitació de les cobertes del Claustre, unes obres que van començar a l’abril i es preveu que acabin a la tardor. També està en marxa la intervenció a la Llengua de Serp i al Baluard del Rei, on s’instal·laran elements interpretatius amb codis QR i es farà accessible la visita.

Entre els projectes imminents hi ha la redacció de les obres de millora del terra de les capelles del Claustre i de la Sagristia, la digitalització de l’inventari patrimonial, i la protecció de les restes arqueològiques de la muralla a l’espai de la Tenalla. En total, enguany es preveu invertir 1,7 milions d’euros al conjunt monumental.

Finalment, el Consell ha acordat demanar a l’Ajuntament una nova regulació de l’accés rodat a la Seu Vella i ajustar els horaris d’obertura del recinte per coordinar-los amb el servei de restauració.

Aquestes condicions tan extremes no només dificulten la recuperació dels pacients, sinó que també afecten la tasca dels professionals que treballen en un ambient tancat i asfixiant. Els passadissos compten amb aire condicionat parcial, però a les habitacions la calor es fa molt present, fet que obliga a traslladar alguns pacients a espais més frescos i a utilitzar ventiladors portàtils, moltes vegades aportats pels familiars. Aquestes mesures, però, no són suficients per combatre l’efecte de la calor que afecta tota la regió.

Les dades meteorològiques d’aquest període confirmen la intensitat d’aquesta onada de calor. Les comarques de Ponent han viscut un dels dies més calorosos de l’any, amb municipis com Gimenells i el Pla de la Font marcant fins a 40,6 graus. Lleida ciutat va arribar als 40,5 graus, mentre que Torres de Segre, Castellnou de Seana, Alfarràs i Alguaire també van superar la barrera dels 40 graus. Tot i aquestes xifres, cap d’aquests punts va superar el rècord històric de temperatura màxima per al mes de juny, establert l’any 2019. A més, les últimes nits són tropicals a una vintena de municipis lleidatans, amb mínimes que superen els 20 graus, un factor que agreuja la sensació de calor i dificulta la recuperació durant el descans.

La situació de l’hospital no és nova. Fa anys que, amb l’arribada de l’estiu, es produeixen problemes similars, fruit d’un sistema de climatització antiquat i amb greus deficiències estructurals. La manca de recanvis i la necessitat d’una renovació integral han convertit aquest episodi en un problema recurrent. Tot i que des del Departament de Salut s’han anunciat plans de millora per abordar aquestes mancances, la resposta encara no s’ha materialitzat.

A més de posar en risc el confort, la calor extrema dins de l’hospital pot tenir conseqüències negatives per a la salut dels pacients, especialment els més vulnerables. Aquesta situació posa en evidència la necessitat d’invertir en infraestructures sanitàries més resilients davant el canvi climàtic, que cada cop fa més freqüents i intenses aquestes onades de calor.

Mentrestant, la ciutat de Lleida i la seva regió continuen sota l’alerta de Protecció Civil, que manté el nivell d’alerta per temperatures extremes fins al proper dimecres, donant continuïtat a un episodi climàtic que posa a prova la capacitat d’adaptació dels serveis essencials de la zona.

Durant els mesos previs, l’Ajuntament ha rebut prop d’un centenar de sol·licituds d’exempció per poder accedir a la zona restringida. Bona part corresponen a persones amb mobilitat reduïda, rendes baixes o situacions específiques, com l’accés a centres sanitaris situats dins la ZBE. També se’n beneficien determinats vehicles d’emergència. A més, s’estableix una exempció per als vehicles sense etiqueta de persones empadronades a Lleida i que tributin al municipi. Segons la tinenta d’alcalde Cristina Morón, aquesta excepció s’ha inclòs per facilitar una transició progressiva, que permeti adaptar-se als canvis sense generar una afectació abrupta.

La ZBE de Lleida s’emmarca en el compliment de la normativa estatal, que obliga totes les ciutats de més de 50.000 habitants a establir mesures per reduir la contaminació derivada del trànsit rodat. En el cas de la capital del Segrià, la creació d’aquesta zona forma part del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que té per objectiu promoure una ciutat més saludable i amb una millor qualitat de l’aire.

L’horari de restricció va de dilluns a divendres, de les set del matí a les vuit del vespre. Fora d’aquests horaris, l’accés és lliure. Tanmateix, per aquelles persones que no compleixin els requisits per accedir a la ZBE, s’ofereixen passis puntuals per accedir-hi de manera esporàdica. El límit anual és de 24 passis, però aquest 2025 es limita a 12, ja que el període sancionador comença a mig any.

Actualment, la ZBE ocupa aproximadament un 10% del nucli urbà i inclou el Centre Històric, la Rambla Ferran, l’avinguda Catalunya, la Rambla Aragó, Prat de la Riba i Príncep de Viana, entre d’altres. La previsió municipal és ampliar el seu abast l’any 2028 a barris com Noguerola, l’Escorxador i Humbert Torres, on els vehicles amb etiqueta B tampoc podran accedir-hi. L’any 2030, la mesura s’estendrà fins al barri de Cappont i a l’entorn de la LL-11. Les excepcions establertes es mantindran també en aquestes futures fases.

Segons Morón, tot i que aquest tipus de canvis poden generar incomoditats, es tracta d’una transformació necessària per avançar cap a una mobilitat més sostenible. “El que fem avui tindrà un impacte positiu en la salut i qualitat de vida dels lleidatans de demà”, ha afirmat.

D'altra banda, el Consell de Govern de la UdL ha aprovat aquest dijous els comptes anuals del 2024, amb uns ingressos liquidats de 116,5 milions d'euros. Això són 8,6 milions menys respecte al 2024, per la retirada de les transferències de capital provinents dels fons europeus Next Generation, segons ha apuntat el gerent, Ramon Saladrigues. Les obligacions contretes s'han enfilat fins als 114,9 milions d'euros, uns 15,2 milions més. 

Segons el gerent de la UdL, la despesa del darrer exercici "reflecteix l'extraordinari volum de fons de finançament captats durant el 2023". A més, ha explicat que el romanent de tresoreria no afectat és de poc més de 546.000 euros i que la liquidació mostra "una situació d'equilibri, amb un nivell d'activitat que situa tant els ingressos com les despeses per damunt dels 109,9 milions d'euros inicialment previstos en el pressupost de 2024".

Les partides de despesa que més han crescut han estat les de personal --amb un increment de 5 milions respecte de l'exercici anterior-- i les inversions reals --amb un augment de 2,4 milions sobre el 2023--. El gerent ha posat en relleu l'increment de la taxa d'execució, fet que "contribueix a la millora de la prestació dels serveis de docència i recerca i transferència".

En un altre ordre de coses, el Consell de Govern ha donat llum verda a la creació de dues empreses derivades --spin-offs-- de productes bioactius per a la salut humana i animal, i per als sectors de la cosmètica funcional i la nutrició de precisió, respectivament.

Larrosa ha deixat clar que una vegada el projecte de Promenade obtingui la llicència de Comerç de la Generalitat, només quedarà que l’Ajuntament avanci amb el tràmit reglat i la llicència d’obres. Per tot plegat, veu molt clar que els treballs començaran enguany, de forma imminent un cop hi hagi tots els permisos.

Amb relació a les persones que afirmen que el projecte de Torre Salses pot suposar un cop dur o fins i tot la mort de l’Eix Comercial, Larrosa ho nega rotundament i considera fins i tot que es tracta de dos models comercials iguals. El que sí que té clar l’alcalde és que Lleida té una pèrdua de 500 milions anuals en compres a altres ciutats o per internet. En aquest sentit, aposta per “combatre la fuga comercial” amb totes les eines que tinguin a l’abast. Larrosa assegura que prefereix que els diners es gastin a Lleida i no a Saragossa o Barcelona, i per això, afegeix que si cal facilitar la “diversitat de l’oferta comercial”, ho faran.

Larrosa també ha remarcat que un 70% dels lleidatans volen Torre Salses i per això ha parlat de la necessitat que el comerç local “es posi les piles” apostant per la innovació i l’evolució en la prestació de serveis així com en la millora de la qualitat del seu producte. Considera que possiblement haurien d’avançar en termes d’especialització, amb la vista posada en una mena de gran àrea dels establiments comercials amb estratègies conjuntes al voltant del “màrqueting zonal, la capacitat de promoció i comercialització dels seus espais”.

Segons la portaveu d’ERC, Jordina Freixanet, “els problemes fa anys que s’arrosseguen, però ara s’han intensificat i no hi ha una voluntat política clara per fer-hi front”. Entre les demandes més reiterades hi ha la manca de neteja amb aigua a pressió, l’incivisme creixent, l’absència de manteniment de l’arbrat —especialment al carrer Alfred Perenya— i la proliferació de pisos sobreocupats, que el veïnat vincula a situacions de tensió i ús excessiu de l’espai públic.

A tot plegat s’hi afegeix la paràlisi del projecte per al nou centre cívic i la incertesa arran de la caducitat del conveni amb el Bisbat pel local social. Per a la regidora referent al Clot, Sandra Castro, cal una estratègia de barri “amb mesures reals com inspeccions d’habitatge, recuperació de mediadors i acció conjunta entre serveis socials, civisme i seguretat”. També ha reclamat que es reforci la presència de la Guàrdia Urbana “no només per multar, sinó per escoltar i prevenir conflictes”.

ERC considera que el Clot està quedant fora de les prioritats municipals pel simple fet de no figurar com a “barri vulnerable” dins la classificació oficial. “Aquesta etiqueta no pot condicionar l’atenció que reben els veïns”, ha afirmat Freixanet. “Hi ha barris que pateixen molt, encara que les dades tècniques no ho reflecteixin, i la Paeria hauria de ser proactiva arreu de la ciutat”.

El malestar dels republicans amb l’equip de govern s’ha agreujat després de les declaracions de l’alcalde Fèlix Larrosa al ple de l’estat de la ciutat. El paer en cap va mostrar una enquesta electoral que, segons ell, preveu una forta davallada d’ERC, que passaria dels cinc regidors actuals a només dos o tres. “Segueixin així que els acabaran passant els de Vox. És una mala notícia”, va dir amb to sarcàstic.

Des d’ERC critiquen que l’alcalde sembla prioritzar atacar l’oposició amb enquestes electorals en lloc d’atendre les demandes dels veïns i escoltar el clam del carrer. Asseguren que aquesta actitud mostra una desconexió amb la realitat dels barris i una manca de sensibilitat davant les problemàtiques socials que afecten el Clot.

Larrosa ha retret als jutges que no tinguin criteris tècnics en matèria d’art i conservació, i que, en lloc de preservar les obres, en poden provocar la degradació. “Els jutges no són experts en patrimoni, són servidors de la justícia, i caldria que es mantinguessin en aquest àmbit”, ha afirmat.

Les pintures murals en qüestió daten del segle XII i formen part del conjunt romànic que decorava l’antiga sala capitular del monestir. Durant la Guerra Civil espanyola, davant l’amenaça de destrucció, van ser arrencades i traslladades a Catalunya, on han estat conservades i exposades al MNAC des de fa dècades. El govern aragonès en reclama la propietat des de fa anys, i la justícia espanyola li ha donat la raó en diverses sentències.

El cas de Sixena, però, va adquirir notorietat el desembre del 2017, quan la policia espanyola va entrar al Museu de Lleida per endur-se’n 44 peces que també reclamava el govern aragonès. Aquella operació, ordenada per un jutjat d’Osca, es va fer amb el suport del 155, en ple control de la Generalitat per part del govern espanyol. Aquell episodi va tensar les relacions entre Catalunya i l’Aragó i va deixar una ferida oberta en el sector cultural.

Per a Larrosa, la via judicial no ha estat la correcta. “Aquest conflicte no hauria d’haver arribat mai als tribunals. S’hauria d’haver abordat políticament, buscant fórmules de col·laboració entre institucions”, ha dit. Ha defensat que hi ha precedents d’iniciatives museístiques compartides entre territoris, on es coopera en la conservació i difusió del patrimoni.

L’alcalde de Lleida també recorda que l’origen del litigi és una decisió eclesiàstica arran d’un canvi en l’administració del monestir ordenat pel Vaticà. “Tot plegat ha derivat en un conflicte entre governs i en una pèrdua de sentit comú, especialment per part de la justícia, que ara mateix és absent”, ha lamentat.

El MNAC ja ha comunicat al jutge que el trasllat de les pintures podria provocar danys irreversibles. La decisió final sobre el futur de les obres encara està pendent.

Aquest pla, impulsat pel govern de Fèlix Larrosa, busca descongestionar el trànsit urbà i complementar la implantació de la Zona de Baixes Emissions. L’alcalde destaca que un 30% de les emissions provenen de vehicles que busquen estacionament. Paral·lelament, manté les 650 places regulades de zona verda i blava que van entrar en servei aquesta setmana, tot i que l’ús encara és baix.

Larrosa assegura que aquestes mesures acabaran formant part de la quotidianitat i recorda que els residents poden estacionar en zona verda per 60 cèntims al dia. També remarca les 3.700 places gratuïtes disponibles a l’interior de la ciutat, sense comptar els carrers.

Acollida de temporers i noves iniciatives socials

Sobre la campanya agrària, Larrosa admet que el pavelló 3 de Fira de Lleida seguirà acollint persones sense contracte aquest estiu, mentre es desplega un pla d’inclusió previst a set anys vista. Els nous pisos per a persones amb contracte han tingut una ocupació del 20%, i el Centre d’Acollida de Temporers de la Caparrella, que oferirà 32 places, hauria de ser operatiu l’estiu vinent, tot i que les obres avancen lentament.

També s’està treballant en un segon equipament, encara sense ubicació confirmada, i en un hub cívic al barri de Balàfia, que inclourà allotjament per a col·lectius vulnerables i espais comunitaris.

Larrosa reclama canvis legals per facilitar permisos de treball temporals a persones sense papers, especialment en sectors amb manca de mà d’obra, com el camp, la logística o l’hostaleria.

Vol tornar a ser candidat el 2027

Amb el 59% de les actuacions del Pla d’Acció Municipal en marxa o completades, l’alcalde es mostra disposat a repetir com a cap de llista del PSC l’any 2027, si el partit li ho demana. Afirma que vol culminar els projectes iniciats, com el nou POUM que ha de planificar la Lleida del futur.

Tot i governar en minoria, Larrosa ha buscat complicitats puntuals. Va oferir entrar al govern a Junts, que va rebutjar-ho, i manté converses amb el PP per temes urbanístics i amb ERC per qüestions de civisme i seguretat, tot i les distàncies arran del canvi de govern.

Aquesta edició comptarà amb gairebé 140 catifaires. Cada entitat deixarà empremta en el disseny, incorporant el seu logotip o símbol distintiu. La catifa més gran, de 70 metres quadrats, es podrà veure a la plaça Paeria, on també es farà l’acte central a les 13 h, amb balls tradicionals del bestiari local —com l’Àliga, el Lleó i els Cavallets de Corpus— acompanyats pels Puputs de Montoliu. Conduirà l’acte la comunicadora Empar Rovira, i hi assistiran regidors municipals.

A la tarda tindrà lloc la processó, que sortirà de la Catedral i recorrerà les catifes, que es desfaran al pas del custodi. Acompanyaran el seguici gegants de diverses agrupacions, amb una ballada final a la plaça Paeria. L’Àliga de Lleida, l’únic element autoritzat per ballar dins la Catedral, clourà la jornada amb els tradicionals balls de respecte.

Els actes de Corpus ja començaran el dijous 19 de juny, amb la instal·lació de l’Ou com balla al pati de l’IEI i l’exposició del bestiari i gegants als porxos de la Catedral. A més, es convoca la vuitena edició del concurs fotogràfic de Corpus a Instagram.

Enguany també se celebren dues efemèrides destacades. D’una banda, els vint anys dels Cavallets del Corpus, que han participat en trobades arreu de Catalunya i internacionals com la d’Eslovènia l’any passat. Per altra banda, ja es prepara un esdeveniment especial: el pròxim mes d’octubre, Lleida acollirà per primera vegada la Trobada Nacional de Catifaires, amb una quinzena d’equips d’arreu del país treballant conjuntament l’art efímer de les catifes de flors.

Amb una participació prevista de més de 15.000 persones, el Corpus lleidatà es consolida com una festa viva, oberta i amb projecció internacional. El Patronat recorda que, si es compleixen les previsions, aquest art floral efímer podria rebre el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2026.

Els participants, vestits majoritàriament de negre, han expressat el seu malestar amb una performance simbòlica i sense paraules. "El silenci és la millor manera de fer soroll des del teatre", ha explicat Martí Cobo, portaveu del grup. Asseguren que el nou model impulsat per l’Ajuntament redueix recursos i posa en risc la qualitat pedagògica del servei.

Els actuals gestors de l’Aula, l’Associació Cultural Aula de Teatre de Lleida, ja han anunciat que no es presentaran a la nova licitació. Consideren que les condicions econòmiques establertes no només no milloren el pressupost, sinó que comporten una precarització laboral i una disminució dels recursos disponibles. També critiquen que el suposat augment del 34% anunciat per la Paeria és enganyós, ja que només un 16% respecte a l’anterior contracte es destina a noves partides, com el programa d’arts visuals i plàstiques.

El nou concurs, afirmen, obliga a assumir activitats que fins ara no depenien de l’Aula, com els tallers d’arts plàstiques de l’Escola Leandre Cristòfol, i limita l’ús d’espais essencials com la sala principal del Teatre de l’Escorxador. També denuncien que s’anuncien noves disciplines –com el circ, la màgia o la càmera– sense que aquestes apareguin detallades al plec de condicions.

Davant la incertesa sobre qui es farà càrrec del servei a partir del setembre, l’alumna Marta Vadillo va expressar preocupació per la possibilitat que s’hi presenti alguna empresa “incapaç d’oferir un servei digne” o que el concurs quedi desert. En aquest darrer cas, segons la Paeria, l’actual gestió hauria de mantenir-se provisionalment fins a una nova adjudicació, garantint la continuïtat del servei.

Els impulsors de la protesta avisen que continuaran mobilitzant-se per visibilitzar la situació i reclamar que es rectifiqui un model que, segons ells, posa en perill la trajectòria i l’essència de l’Aula de Teatre de Lleida.

A més, s’han reconvertit 336 places de zona blava en zona verda fora de la ZBE, que continuaran sent de pagament però amb una tarifa més assequible. Segons la regidora de Mobilitat, Cristina Morón, aquesta reordenació forma part d’un “canvi profund” en el model de mobilitat de la ciutat, orientat a “una ciutat més saludable, sostenible i justa”.

Els preus de l’estacionament oscil·len entre els 70 cèntims per hora per als vehicles sense etiqueta ambiental i els 50 cèntims per als d’etiqueta zero. Els residents podran optar a abonaments mensuals de 45 euros que inclouen 10 viatges gratuïts en autobús, i es premiarà l’ús de vehicles menys contaminants.

Malestar veïnal a Joc de la Bola

Una de les zones amb més oposició és Joc de la Bola. Treballadors i veïns critiquen la mesura com una “imposició” i un “abús”. “Jo treballo matí i tarda, i això em costarà molts diners cada dia”, lamenta una treballadora del barri. En Xavier, un altre veí, denuncia que “es paguen molts impostos i multes, però hi ha pocs serveis”.

En resposta, la regidora assegura que la mesura busca afavorir la rotació de vehicles i ha estat sol·licitada per comerciants de la zona, que consideren que pot dinamitzar l’activitat comercial i facilitar l’aparcament als visitants.

De moment, la Paeria no preveu regular amb zona blava els aparcaments del Camp d’Esports ni del pavelló Barris Nord. No obstant això, estudia restringir l’accés al pàrquing de la plaça de la Sardana, que actualment funciona com a aparcament dissuasiu, per reservar-lo només als visitants del turó de la Seu Vella.

Estudi per reformar la xarxa d’autobusos

Paral·lelament, l’Ajuntament ha tret a licitació un estudi per analitzar l’actual xarxa de busos urbans amb l’objectiu de revisar línies, freqüències i parades. “Fa molts anys que no es fa cap modificació i ara és el moment”, defensa Morón. La pròrroga del contracte amb l’empresa Moventis finalitza a finals d’any, i la Paeria preveu implementar els canvis el 2026.

Una de les propostes destacades és la creació d’una línia nocturna d’autobús. “És una necessitat, no només pels caps de setmana, sinó també entre setmana”, afirma la regidora, tot i reconèixer que la decisió encara no està presa.

Aquesta aposta per la compacitat urbana inclou la rehabilitació de barris com el Centre Històric i la Mariola, on es contemplen 387 nous pisos i la reforma de 800 habitatges més. Alhora, es vol fer aflorar el parc de més de 400 pisos buits existents a la ciutat.

El creixement residencial es distribuirà per diverses zones estratègiques: Ciutat Jardí, entorn de l’església de Montserrat; la Bordeta, entre l’avinguda d’Artesa i la variant sud; una nova Àrea Residencial Estratègica entre Cappont i la Bordeta; i un eix entre Pinyana, Balàfia i Torre Vicens que articularà la connexió amb Pardinyes. També es preveu la transformació del barri dels Magraners, amb la construcció de la nova ciutat esportiva i la seva reconversió com a zona residencial, amb actuacions als carrers Almeria, Antoni Guix i Ribelles, Francesc Argilés i Bifet, així com a l’entorn de la N-240.

Cappont, per la seva banda, s’expandirà gràcies al desenvolupament dels Camps Elisis i avançarà cap a la zona de Víctor Torres amb nous espais d’habitatge. Tot i que encara no s’ha concretat la nova ubicació de la presó, el trasllat d’aquesta instal·lació també influirà en l’impuls urbanístic d’aquesta àrea.

A banda dels sectors delimitats, el POUM reserva 330 hectàrees de sòl urbanitzable no delimitat, amb potencial per acollir fins a 14.800 habitatges addicionals, repartits en nou àmbits, entre ells Raimat.

Eixos comercials i equipaments per vertebrar la nova Lleida

El futur de la ciutat també passa per l’impuls econòmic i comercial. El carrer Major guanyarà centralitat amb la prolongació de l’eix comercial fins al carrer Alcalde Costa i fins a Gardeny, que es convertirà en un nou pol d’activitat empresarial. El districte de l’Estació, amb 110.000 metres quadrats de sòl, serà una altra de les àrees que articularan el teixit comercial i enllaçaran barris com Pardinyes, Balàfia i el Secà.

En l’àmbit dels equipaments, el POUM preveu 218 hectàrees per a usos públics i 29 més de caràcter privat, una xifra que triplica les necessitats calculades. A nivell productiu, es reserven 621,6 hectàrees per a grans desenvolupaments econòmics, amb ampliacions a Gardeny i al polígon del Segre, i un fort impuls al sector de Torreblanca, que sumarà 333,8 hectàrees. També s’ampliarà el polígon de Torre Solé.

Lleida verda i sostenible: més arbres i protecció de l’Horta

La sostenibilitat és un dels pilars del nou model urbanístic. La Paeria vol fer de Lleida una ciutat més verda, amb la plantació de 80.000 arbres i la creació de 509 hectàrees de zones verdes, l’equivalent a 3,5 milions de metres quadrats de parcs i espais naturals. El POUM inclou també un pla especial de protecció del riu Segre i una aposta per salvaguardar l’activitat productiva de l’Horta, afavorint la reutilització de construccions existents i la integració paisatgística.

Amb aquest full de ruta, el govern municipal busca el màxim consens polític per tirar endavant un projecte transformador que redefinirà la Lleida del futur.

Segons fonts municipals, l’Ajuntament de Lleida treballa per trobar una alternativa viable, entre les quals es contempla la cessió d’un espai municipal que permeti continuar amb les activitats culturals i acollir els elements patrimonials de l’entitat, com els gegants. Tot i això, des del col·lectiu denuncien que encara no se’ls ha traslladat cap proposta concreta, i confien a poder trobar una solució dialogada amb la Paeria.

El Col·lectiu Cultural Cappont és una entitat de referència en la dinamització del teixit associatiu del barri. Ha estat impulsor de nombroses iniciatives populars, com la tradicional visita del Camarlenc, i participa activament en celebracions i esdeveniments comunitaris. Fa només uns mesos, l’entitat va commemorar el seu 40è aniversari amb una gran festa a la plaça de Cappont, reafirmant el seu compromís amb la promoció de la cultura local.

La incertesa actual ha despertat preocupació tant entre els membres de l’associació com en el conjunt de veïns i veïnes, que temen que la possible pèrdua de l’espai comprometi la continuïtat de les activitats que han contribuït a la cohesió i vitalitat del barri. Per a molts, el col·lectiu representa un pilar fonamental de la identitat cultural de Cappont.

Denúncia contra l'alcalde Fèlix Larrosa

A més, el col·lectiu ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, davant la comissió d’ètica de la Paeria arran de les declaracions en què l’alcalde va acusar públicament l’entitat d’haver fet pintades a la seu del PSC. Les suposades accions estarien relacionades amb la protesta per la decisió municipal de deixar de pagar el lloguer del local.

Portaveus del col·lectiu van negar rotundament les acusacions. Per la seva banda, fonts municipals van assenyalar que la Paeria respecta la llibertat d’expressió i les decisions dels col·lectius, però van recordar que “penjar cartells en un edifici protegit, com és la seu del PSC, vulnera les ordenances municipals”.

El regidor d’Educació, Xavier Blanco, ha garantit la continuïtat del servei: “Les classes del curs en marxa es desenvoluparan amb normalitat i es mantindrà la matriculació del Cicle Formatiu de Grau Superior”. També ha puntualitzat que, si la licitació quedés deserta, els actuals gestors estarien obligats a mantenir l’activitat educativa fins a la nova adjudicació, tal com estipula la normativa vigent.

Segons el consistori, el nou plantejament reforça el paper de l’administració local en la coordinació del servei i permet als docents centrar-se en la tasca pedagògica. La proposta inclou la incorporació d’un psicopedagog per donar suport emocional i educatiu tant a l’alumnat com al professorat.

Pel que fa a l’oferta formativa, la Paeria aposta per ampliar disciplines, encara no especificades al plec, però que es valoraran durant el procés de licitació a partir de les propostes de les empreses aspirants. Aquesta flexibilitat, segons el govern municipal, permetrà enriquir el projecte amb nous llenguatges escènics i professionals especialitzats.

En relació amb els espais, el nou model resol la manca d’aules de la seu actual amb l’ús gratuït de sales a La Llotja. Tot i això, els costos tècnics associats a l’ús d’aquests espais aniran a càrrec del concessionari, com s’estableix en altres contractes públics similars. Blanco ha afirmat que aquesta mesura contribuirà a una formació més professionalitzadora i motivadora per a l’estudiantat.

Finalment, el consistori ha expressat el seu respecte envers la decisió de l’actual adjudicatari de no presentar-se al nou concurs i ha assegurat a les famílies que la formació en arts escèniques a la ciutat està garantida, amb la voluntat de sumar noves perspectives i talents a l’Aula.

La primera fase, centrada a la zona de Jaume II, Pere de Cabrera i avinguda Barcelona, va començar la setmana passada. Ara s’actua entre el Canal de Seròs i l’avinguda de les Garrigues, així com a l’entorn dels Camps Elisis. La setmana que ve es farà el tram central, entre les avingudes de les Garrigues i Estudi General.

El regidor Jackson Quiñónez ha visitat les feines a la plaça Maria Mercè Marçal, on s’hi millorarà l’àrea canina amb una neteja i airejat específics. Aquesta setmana també es reparen i repinten bancs i fonts, es renoven papereres, es netegen pintades, es desbrossa i es millora la senyalització. A més, es netegen embornals, fanals i quadres elèctrics, i es fa una intervenció a la rotonda del Canal de Seròs per anivellar el terreny.

El programa acabarà a Cappont la setmana vinent i a partir del 16 de juny es traslladarà al barri de la Mariola, on ja s’ha començat la renovació del paviment de les voreres en diversos carrers.

Pel que fa a les disciplines específiques, el millor posicionament de la UdL correspon a l’àmbit de l’Educació, situat entre les 251 i 300 millors universitats del món. Altres àrees amb presència destacada són Arts i Humanitats (401-500), Ciències de la Vida, Psicologia i Ciències Socials (501-600), així com Medicina, Salut i Enginyeria, totes elles entre les posicions 601 i 800.

En l’àmbit estatal, només dues universitats espanyoles aconsegueixen entrar al top 200 del rànquing mundial. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ocupa el lloc 126, amb una destacada pujada de 70 posicions en un any, mentre que la Universitat de Barcelona (UB) se situa en el lloc 136, després de guanyar 6 posicions.

El rànquing del CWUR es basa en diversos indicadors de rendiment com l’èxit acadèmic dels graduats, l’ocupabilitat, la qualitat docent i investigadora, la producció científica en revistes d’alt impacte i el volum de citacions dels treballs publicats.

Tot i que la intenció de la Paeria era traslladar aquest servei a l’antic hotel de l’estació, Adif ha declinat cedir l’espai i s’ha mantingut l’equipament habitual. El pavelló obre cada tarda a les 18.00 hores i tanca a les 8.00 hores del matí, amb una estada màxima de set dies per persona.

A banda d’aquest recurs, s’han posat a disposició un centenar de places en pisos municipals per a treballadors amb contracte, amb una aportació simbòlica de cinc euros al dia. Un dels 17 habitatges està reservat per a dones.

Les persones en situació vulnerable s’adrecen a altres recursos com l’alberg Jericó. Tota la primera atenció es centralitza a l’oficina única instal·lada al mateix pavelló, amb un equip de 15 professionals que també coordina la derivació a l’alberg de Seròs, gestionat amb el suport d’administracions com la Generalitat i la Diputació.

L’any passat, el servei va atendre més de mil persones, unes 600 sense permís de treball. Per aquest motiu, el consistori ha tornat a proposar a l’Estat una prova pilot per regularitzar temporalment persones sense papers que puguin treballar durant la campanya.

D’altra banda, el 15 de juny començaran les obres del futur centre d’acollida a la Caparrella, que tindrà una capacitat inicial per a 32 persones, però no estarà operatiu a temps per a la campanya actual.

L’Ajuntament considera les piscines un espai clau per mitigar els efectes de la calor, i les inclou dins la xarxa de refugis climàtics de la ciutat. De fet, aquest 31 de maig s’han registrat temperatures de fins a 37,5 °C.

Els tiquets es podran adquirir preferentment en línia a través d’un codi QR disponible al web de la Paeria, per evitar cues i facilitar el control d’aforament. El preu de l’entrada individual serà de 3,70 euros, amb opcions d’abonaments de 5, 10 i 20 entrades, i amb entrada gratuïta per a majors de 65 anys, menors de tres anys, jubilats i persones amb discapacitat reconeguda superior al 33%.

També s’aplicaran descomptes del 25% per a famílies nombroses o monoparentals, i s’ofereixen ajuts específics per a casos de vulnerabilitat social, amb valoració prèvia dels Serveis Socials.

La temporada comptarà amb un equip de 48 treballadors entre socorristes, personal de recepció i manteniment de les instal·lacions.

La mesura s’emmarca dins de les accions per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, millorar la salut pública i combatre els efectes del canvi climàtic.

Un dels canvis destacats és l’entrada en funcionament de noves places d’aparcament regulat a les zones limítrofes de la ZBE, amb tarifes variables segons l’etiqueta ambiental del vehicle: els cotxes sense distintiu pagaran 0,70 euros l'hora, mentre que els vehicles amb etiqueta ZERO només hauran d’abonar 0,50 euros l'hora.

Els residents de carrers amb zona verda podran aparcar per 0,60 euros al dia, mentre que els no residents que tributin l’impost de circulació a Lleida podran accedir a un abonament mensual de 45 euros, amb deu viatges d’autobús urbà inclosos. Les gestions es poden fer a l’oficina de l’EMAU o a través de l’app Blinkay.

Morón ha destacat que aquestes mesures volen facilitar la rotació de vehicles en punts clau com hospitals, escoles o zones comercials, tot reduint el trànsit i les infraccions d’estacionament.

A més, el mateix 16 de juny es posarà en marxa un sistema digital per controlar les zones de càrrega i descàrrega mitjançant una aplicació mòbil. El sistema s’estrenarà a barris com el Centre Històric, Rambla Ferran, Instituts i Príncep de Viana, afectant unes 470 places distribuïdes en 168 punts, que ja han estat senyalitzats.

La cessió, que s’ha fet per mitjà de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU), tindrà una durada de 75 anys, amb un cànon simbòlic d’un euro anual més IVA. Un cop finalitzi el dret de superfície, l’edifici passarà a mans de l’EMAU.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha presidit la signatura de l’acord a la Casa de Fusta, acompanyat de la tinenta d’alcalde Begoña Iglesias i del regidor de Joventut, Xavi Blanco. Larrosa ha destacat que aquest projecte forma part de l’estratègia de revitalització del Centre Històric i ha recordat que actualment hi ha 32 actuacions en marxa dins del Pla Integral del barri, moltes de les quals estan centrades en l’habitatge assequible i en l’impuls de l’activitat econòmica.

El govern municipal remarca que el Centre Històric s’està convertint en un espai amb incentius específics que no s’apliquen a altres zones de la ciutat, amb l’objectiu de fer-lo atractiu tant per a joves com per a públics diversos, en clau intergeneracional i intercultural.

El solar on es construirà l’edifici té una superfície útil de 441,78 m² i està inscrit al registre de la reserva pública de solars de la Generalitat, fet que garanteix finançament públic per a la promoció i un lloguer màxim de 6,64 €/m². Els habitatges, de fins a 70 m², es destinaran íntegrament al lloguer assequible.

Just al costat del futur bloc, està previst aixecar-hi l’Espai 4.0, un equipament tecnològic per acollir iniciatives emprenedores del sector digital, que completarà l’oferta de la Casa de Fusta. Tot plegat s’emmarca en el planejament urbanístic que preveu la creació de fins a 700 nous habitatges al Centre Històric, com a part del procés de recuperació integral del barri.

L’informe, elaborat amb les respostes de 65 doctorands (d’un total de 120), també alerta de dinàmiques d’explotació com la realització de tasques que corresponen als directors de tesi o altres càrrecs acadèmics. "Ens autoexplotem per arribar als objectius", admet Adrià Zarco, doctorand en Història. Més del 70% assegura haver treballat caps de setmana, festius o fora de l’horari habitual per complir amb les exigències del programa.

La durada dels contractes és una altra preocupació. Prop del 71% dels enquestats consideren insuficients els tres anys actuals i reclamen mantenir el quart any per als contractes vinculats a la UdL i la Generalitat. Per pressionar en aquest sentit, el col·lectiu ha iniciat una recollida de signatures dins la comunitat universitària.

Els efectes d’aquesta precarietat també es deixen sentir en la salut. Més de la meitat dels participants manifesten haver patit problemes de salut mental, i un 30% reconeixen que el seu estat ha empitjorat des de l’inici del doctorat. La incertesa pel futur universitari afecta sis de cada deu doctorands, que no saben si podran continuar vinculats a la recerca un cop finalitzin el contracte.

Des de Doctorandes en Lluita exigeixen a les administracions i a les universitats un replantejament del model actual. No descarten mobilitzar-se si no s’atén la seva crida: "Cal estabilitat per garantir una recerca de qualitat i unes condicions humanes per als que la fem possible", conclou Zarco.