La prioritat absoluta s’ha fixat en la via pública amb l’objectiu de “donar el tomb al mitjó” a la situació actual de la ciutat, amb mancances importants en carrers, voreres, senyalització, enllumenat públic i jardineria.

Solsona ha destacat que un aspecte clau d’aquest exercici és que l’ajuntament tanca el pla de sanejament, fet que permetrà “guanyar llibertat financera” de cara al 2027. En aquest sentit, s’ha avançat que tot i aprovar aquesta setmana els pressupostos d’enguany, ja es pot treballar en els de 2027, que s’aprovarien al novembre.

La inversió en via pública és la prioritat absoluta del govern municipal, amb la previsió d’engegar treballs d’asfaltatge de carrers, reparació de voreres, senyalització vertical horitzontal, passos adaptats i la millora de l’enllumenat públic.

Dos paquets importants estan vinculats, un al PUOSC que permetrà injectar 400.000 euros per a la renovació i posta a punt de l’àrea de jardineria. Es plantaran arbres i es renovaran els que no estan en condicions. La poda també es reforçarà. D’altra banda, el Consell Català de l’Esport ha atorgat un ajut de 180.000 euros per renovar el parquet del Pavelló Poliesportiu, canviar cistelles de bàsquet i millorar la grada del pavelló on es juga a hoquei.

En paral·lel, l’alcalde ha destacat que hi ha projectes importants en desenvolupament a la ciutat, que no figuren als pressupostos perquè estan impulsats pel Govern, com són la reforma del CUAP i la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra.

La part més elevada del pressupost és, però, la que es destina al capítol 1 de personal. Representa un 35% del total (6,9 milions), una xifra que creix per l’actualització salarial fixada per l’Estat.

Salut financera i endeutament

L’equip de govern ha destacat la “bona salut financera” del consistori. Han explicat que la ràtio d’endeutament, que s’ha vist alterada temporalment per les noves operacions de crèdit, s’estima que baixarà per sota del 39% al tancament del 2026. En aquest sentit, consideren que aquesta “capacitat de gestió”, sumada a la reducció del deute a curt termini, permet a l’Ajuntament encarar el futur sense “problemes de liquiditat” amb una tresoreria suficient per atendre obligacions i invertir.

L’avís s’ha rebut a les 08:30 hores, quan els serveis d’emergència han estat alertats d’un sinistre greu al punt quilomètric 4 de la citada carretera, una via local amb poc volum de circulació però que, com moltes carreteres secundàries, pot presentar trams amb dificultats i risc d’accidents si no es manté una conducció prudent.

Immediatament s’han mobilitzat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres unitats terrestres del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Malgrat els esforços dels equips d’intervenció, l’home, identificat com A. E. G., de 48 anys i veí de Mollerussa, ha mort al mateix lloc del sinistre.

Els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de les tasques d’investigació per aclarir les causes exactes de l’accident, que podrien estar relacionades amb factors com la velocitat, l’estat de la via o condicions meteorològiques, tot i que aquests detalls encara no s’han confirmat.

Aquest accident eleva a 84 el nombre provisional de víctimes mortals en sinistres de trànsit a la xarxa viària interurbana catalana durant el 2025. Des del Servei Català de Trànsit es fa una crida a la responsabilitat i a la prudència al volant, especialment a les carreteres secundàries, que concentren una gran part dels accidents greus i mortals.

Malgrat la gravetat del sinistre, l’accident no ha provocat afectacions destacades en la circulació, ja que la LV-3321 és una carretera amb poc trànsit. Els serveis d’emergència han treballat durant tot el matí per retirar el vehicle accidentat i garantir la seguretat de la zona.

Els tallers, que tenen lloc a l’Escola Municipal de Música, ofereixen atenció personalitzada en grups reduïts i estan adaptats a les necessitats de cada alumne. Formant part del Pla Educatiu d’Entorn, els centres escolars col·laboren en la selecció dels participants.

Les sessions, de dilluns a divendres al matí, combinen assignatures com la comprensió lectora, matemàtiques, anglès, català i castellà amb activitats dinàmiques i participatives. El programa es desenvolupa en col·laboració amb l’entitat Lleure Quàlia i professionals del món educatiu i del lleure.

Entre les propostes destacades hi ha l’ampliació de l’illa de vianants al centre de la ciutat, la transformació del traçat urbà de l'N-II en un eix cívic i la creació d’una xarxa de carrils bici de 10 quilòmetres que connecti centres educatius i equipaments. També s’estudiarà la viabilitat d’un servei de transport públic que uneixi Mollerussa amb els nuclis pròxims i el Parc de la Serra.

Segons l’alcalde, Marc Solsona, el pressupost del 2025 ja preveu actuacions inicials com la millora de la senyalització horitzontal, l’adequació de 132 passos de vianants i la primera fase del carril bici. El pla es defineix com un projecte “viu i participatiu” orientat a reduir l’ús del vehicle privat i promoure una mobilitat més saludable, segura i accessible. També es proposen actuacions sobre la xarxa de vehicle privat, com la reducció de velocitats o la reclamació del traspàs de titularitat de trams urbans a les administracions corresponents.

El document es pot consultar al web de l’Ajuntament, on també s’han recollit les aportacions del procés participatiu amb entitats i veïnat.

Tancament del pressupost del 2024 amb 2,2 milions d’euros de superàvit

El Ple també abordarà la liquidació del pressupost de 2024, que s’ha tancat amb un superàvit de 2,2 milions d’euros i un endeutament municipal inferior al 43%. Tot i que el termini legal per presentar-la acabava l’1 de març, l’informe s’ha registrat el 13 de juny. L’alcalde ha encarregat una anàlisi tècnica per determinar si aquesta demora pot tenir conseqüències en l’execució del pressupost actual.

El romanent de tresoreria ha estat de 641.000 euros, una xifra per sota de la previsió inicial, que superava el milió. Solsona ha demanat aclariments sobre diverses partides que han influït en aquest resultat, però ha destacat l’estabilitat financera de l’Ajuntament.

El concert inaugural, a les 20 hores a Cal Jaques, oferirà un recorregut pels grans èxits del pop i rock, a càrrec del Cor Stabat Mater juntament amb la Coral d’Avui d’Agramunt. La música coral també es farà present el 12 de juliol al col·legi El Carme, amb la Coral Universitat de les Illes Balears i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida.

Pel que fa a la dansa, l’Estudi Dansa Vicky Rodríguez presentarà una mostra el 16 de juliol al carrer Ciutat de Lleida. I el teatre tornarà amb l’obra Agost, el 19 de juliol al Teatre L’Amistat, sota la direcció d’Emili Baldellou i produïda per Agropecuària Produccions Extensives.

Les festes també tindran espai amb el Vespreig de la Colla del 1975, el 5 de juliol a la zona enjardinada entre el passeig de la Sardana i el carrer 8 de març, i amb la desfilada de moda intercultural organitzada per l’Associació Senegalesa, el 12 de juliol al carrer Ciutat de Lleida.

A l’agost, el Festival Minúscul portarà concerts els dijous a Cal Jaques amb artistes com Joan Masdeu (7 d’agost), Maren (14), Eduard Gener (21) i Dan Peralbo (28). Les entrades, amb un horari de 20 h, ja estan a la venda al Punt 14. També destaca el Mercat de Rebaixes d’Estiu, previst per al 2 d’agost i organitzat per Mollerussa Comercial.

L’objectiu d’aquest dispositiu és reduir els sorolls, el consum de drogues, la presència d’armes blanques i altres comportaments que alteren la convivència, segons ha indicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. L’augment de l’activitat als carrers durant l’estiu fa que es disparin les queixes veïnals. “Estar de vacances no eximeix de respectar les normes”, ha advertit Solsona.

Aquest tipus de patrullatge ja fa cinc anys que s’aplica i, segons el consistori, contribueix a millorar la percepció de seguretat i a preservar el descans nocturn. El sergent en cap de la Policia Local, Salvador Tuxans, ha remarcat la necessitat de trobar un “equilibri” entre l’ús de l’espai públic i el respecte al descans dels veïns.

Les patrulles mixtes permeten actuar de manera més àgil davant tota mena d’infraccions, des de les regulades per les ordenances municipals fins a les de caràcter penal. “Aquesta suma de forces ens fa més eficients”, ha valorat l’inspector dels Mossos Roderic Moreno, cap de l’ABP Pla d’Urgell – Garrigues.

Entre les infraccions més habituals hi ha el consum i tinença de drogues, especialment entre menors, així com l’ús d’armes blanques. També s’incideix en conductes com llençar brossa fora dels contenidors, no recollir els excrements dels animals de companyia o circular imprudentment amb patinet elèctric.

L’Institut de Mollerussa i la Universitat Boubacar Saye de Mali avancen en un projecte conjunt per compartir models formatius en àmbits com l’agroalimentació, la construcció i la logística. L’objectiu és que alumnes de Mali puguin formar-se a les comarques lleidatanes i aplicar els coneixements al seu país, que vol potenciar el sector agrari aprofitant els seus recursos naturals.

El projecte, impulsat amb el suport de la delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, també contempla la possibilitat que estudiants de Mollerussa puguin fer estades a Mali. De moment, ja s’han iniciat classes virtuals de català i francès per a una trentena d’alumnes de tots dos centres, dins un conveni de col·laboració signat el març passat.

A més de l’intercanvi d’estudiants, l’acord promou la mobilitat de professorat i la transferència de metodologies docents. També es treballa per establir un programa estable de mobilitat que consolidi els vincles educatius i tecnològics entre els dos territoris. Els representants malians destaquen l’expertesa de l’Institut Mollerussa i la seva connexió amb empreses com a clau per a la transferència de tecnologia.

La festa, però, ja va tenir una prèvia aquest dimecres amb una celebració al Casal Municipal Sènior, traslladada a la Sala de Ball de L’Amistat per la pluja, amb l’actuació de Only Anthony i més de 250 assistents.

Fins diumenge, Mollerussa acollirà una cinquantena de propostes culturals, lúdiques i esportives. Torna el concert al carrer de l’antiga Musicland, les visites guiades al campanar i l’Aplec de la Sardana, que enguany es farà al parc municipal. Entre les novetats, hi ha tallers familiars amb ArtPla i una ballada de swing.

Els concerts nocturns seran un dels plats forts. Divendres actuaran Ginestà, Hey Pachucos i Hector Ortega (Flaix FM); dissabte, serà el torn de Doctor Prats, Bali 13, DJ Mon i Toni Oliver. La JoveFest, promoguda pel Jovent de Mollerussa, portarà La Noche Quilombera, La Tremenda i DJ Ryko la tarda-nit de dissabte.

El Teatre L’Amistat acollirà espectacles com les havaneres de Port Bo amb rom cremat (divendres), el monòleg La Niña Bonita de Peyu (dissabte) i el concert de jazz de Joan Chamorro Sextet. Les entrades dels dos últims es poden comprar per 15 euros a entrapolis.com i teatrelamistat.com.

Per al públic juvenil es torna a programar el Dancing Molle, iniciativa del Consell de Participació Adolescent, i les famílies tindran a disposició sessions d’animació al carrer i jocs creatius a Cal Jaques.

La cultura popular també serà protagonista amb la 19a Trobada Gegantera i Grallera, amb una desena de colles convidades, i un correfoc que arrencarà des de la plaça Manuel Bertrand. Diumenge hi haurà Diada Castellera amb els Margeners de Guissona, els Tirallongues de Manresa i els Castellers de Molins de Rei, a més de sardanes i balls de tarda amb orquestres com Maravella, Selvatana i Nueva Etapa.

La 31a edició del Mercat de Festa Major omplirà els carrers amb una trentena de parades de comerç local, i l’esport tindrà una presència destacada amb tornejos de futbol 7, escacs (Memorial Igor Florez), tennis taula, pàdel, waterpolo, bicicletada popular i trobada de motos clàssiques.

Tot i aquest increment, un dels aspectes més destacats ha estat la millora en la qualitat de la recollida selectiva. Especialment en la fracció orgànica, que ha assolit el mínim històric d’impropis, amb un 4,65%, per sota de la mitjana catalana, que és del 9,3%.

Segons la memòria elaborada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, que gestiona aquest servei des de 2014, l’índex de recollida selectiva a Mollerussa ha estat del 45,27%, lleugerament per sota de la mitjana catalana del 46,7%. L’alcalde, Marc Solsona, ha destacat que el municipi encara presenta dificultats amb la fracció de rebuig, fet que repercuteix en els costos del servei dels abocadors. Per millorar aquesta situació, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció per implementar el tancament dels contenidors d’orgànica i aplicar mesures específiques per a la fracció resta.

De les 7.329 tones recollides, 3.318 tones corresponen a la recollida selectiva, amb un augment del 9,5% respecte a l’any anterior. En canvi, la fracció resta ha crescut un 4%, arribant a les 4.011 tones. Les dades també mostren una disminució en la recollida de vidre i envasos lleugers, mentre que la recollida de voluminosos ha baixat lleugerament, amb 48 tones recollides, però ha registrat un rècord de 527 serveis.

A més, l’ús de la deixalleria ha augmentat significativament durant el 2024, amb 8.311 visites i una recollida total de 1.487 tones de residus, dels quals un 84% han estat considerats recuperables.

La inauguració ha comptat amb representants institucionals de les dues ciutats, com l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i les regidores Inés Martí i Anna Tomàs, d’Amposta. També hi ha intervingut el director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Moisés Rodríguez, que ha expressat el suport de la Generalitat a la candidatura.

Els vestits exposats abracen estils molt diversos, des de recreacions d’època fins a dissenys de fantasia i moda contemporània. La comissària de la mostra, Mireia Caba, del Museu de Vestits de Paper de Mollerussa, ha guiat la visita destacant la complexitat tècnica i creativa d’aquestes peces. Algunes de les modistes que hi participen també hi han estat presents, com Pepita Marrades, Carme Solà o Josefina Xufré.

A banda de l’exposició, s’hi oferiran tres tallers gratuïts amb inscripció prèvia per experimentar amb el paper com a material tèxtil: brodats (13 de maig), tècniques creatives (20 de maig) i ganxet i mitja amb paper (3 de juny).

L’alcalde Marc Solsona i el tècnic de Cultura i Festes, Àlex Culleré, han presentat el programa, destacant concerts destacats com Ginestà i Doctor Prats al Pavelló Firal. A més, el Jovent de Mollerussa organitzarà la JoveFest amb diversos DJ’s i grups. El dijous 15 començarà amb el repic de campanes i una llonganissada popular, seguit d’un espectacle de foc i un concert de La Causa Major.

El Teatre L’Amistat acollirà espectacles com les havaneres del grup Port Bo i el monòleg de Peyu La Niña Bonita. Les famílies també podran gaudir d'activitats al carrer i l'espai de jocs creatius a Cal Jaques.

La tradició tindrà un paper destacat amb la Trobada gegantera i grallera i el correfoc de l’ARF Diables de Mollerussa. El diumenge serà el torn de la Diada Castellera, amb la participació de diverses colles. A més, el Mercat de Festa Major tornarà a oferir productes locals, i s'organitzaran tornejos esportius com el Memorial Igor Florez d’Escacs i competicions de tenis taula, pàdel i waterpolo.

Joan Masdéu obrirà el cicle amb La Bonaventura, un recull de temes nous i versions pròpies. La següent setmana, serà el torn de Maren, artista revelació del pop estatal, que oferirà un concert únic i íntim amb el seu nou disc Qué Lástima. El 21 d’agost, Eduard Gener, acompanyat per Les Coristes, portarà un directe amb aires de jazz clàssic i orquestral. Finalment, Dan Peralbo —Premi Enderrock al millor disc de rock— tancarà el festival amb un set acústic en clau festiva.

Com a novetat, enguany es posen a la venda entrades anticipades al bar Punt 14, amb l’objectiu de facilitar l’accés als veïns i millorar el sistema de reserva. També hi haurà entrades disponibles a taquilla el mateix dia del concert, amb portes obertes a dos quarts de vuit del vespre.

El festival aposta per l’arrelament local, i enguany incorpora Sant Isidori, patró de Mollerussa, al cartell. L’alcalde Marc Solsona ha destacat que el Minúscul “s’ha integrat en la vida social de la ciutat, convertint els dijous en punt de trobada estival”.

El Minúscul està impulsat per Produccions Minúscules amb el suport de l’Ajuntament i diverses empreses del territori.

El premi, impulsat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA, ofereix una gira valorada en 20.000 euros que inclou l’actuació al Festival Temporada Alta. L’objectiu és donar visibilitat a noves creacions teatrals i enfortir el sector professional.

El jurat de la 22a edició, integrat per figures destacades com Íria Roig, Ernest Villegas, Marta Marco o Laura Iglesias, va escollir la proposta de Vinyals entre 121 espectacles per la seva sensibilitat, capacitat de risc i compromís escènic. L’actor, a més, va rebre una menció especial per la seva interpretació.

«El gegant del Pi», co-dirigit per Júlia Barceló, és un monòleg que combina memòria familiar i introspecció personal. El protagonista és un home de 33 anys que, tot just instal·lat amb la seva parella en un pis al Raval de Barcelona, repassa fragments de la seva vida marcats per l’amor, els records d’infantesa i la figura d’un avi franquista. Un relat íntim i emotiu que travessa espais públics i privats, del bosc al menjador de casa.

Durant l’apagada, es van mobilitzar tres patrulles de Policia Local per regular el trànsit en cruïlles sense semàfors i atendre els veïns que no tenien accés a comunicacions. La coordinació amb Mossos es va fer a través de la xarxa RESCAT. També es va donar suport a serveis essencials com el CAP, que va requerir un generador, i a les residències i escoles de la ciutat.

Un dels punts crítics ha estat la mobilitat als passos a nivell, on les barreres van quedar abaixades per coincidència de trens durant el tall elèctric. Aquest matí, ADIF les ha obert a petició del consistori, i la Policia Local ha pogut retirar la senyalització provisional que havia instal·lat per evitar el pas de vehicles en situació de risc.

La llum es va començar a restablir cap a les 22 h, mentre que la cobertura de dades no va tornar fins a mitjanit.

Entre les novetats d’aquesta edició destaca un concurs de pintura artística de miniatures amb pintors professionals, així com tallers de pintura oberts al públic per aprendre tècniques bàsiques i avançades. També hi participaran els creadors del joc Rise of Myths: Cthulu, que oferiran sessions especialitzades.

La jornada de dissabte comptarà amb una exhibició de cosplay ambientada en l’univers Warhammer, a càrrec de l’Associació Hispahammer. El públic podrà accedir-hi gratuïtament de 10 h a 20 h, i visitar tant la zona d’expositors com l’espai de joc lliure, on es podran descobrir i provar nous jocs.

Warhammer 40.000, creat l’any 1987, és molt més que un joc d’estratègia. Amb un rerefons de ciència-ficció i un fort component artístic, ha esdevingut un hobby de gran abast amb una comunitat fidel que no ha parat de créixer, especialment durant els darrers anys.

En aquesta edició, la mostra comptarà amb 25 firmes —dues més que el 2024— i ocuparà més de 16.000 metres quadrats, un increment del 50% en superfície. A la roda de premsa, on Solsona ha estat acompanyat pel tècnic Ramon Xinxó, s’ha remarcat que les bones dades de la recent Fira de Sant Josep generen optimisme.

El certamen reunirà 20 expositors de cotxes —inclòs un de furgonetes—, 4 de maquinària i 1 de serveis.

L’espai firal, que combina pavellons i recinte a l’aire lliure, estarà obert de 10 del matí a 8 del vespre durant els tres dies, amb accés gratuït. L’acte d’inauguració oficial es farà el divendres 25 a les 17.30 h i anirà a càrrec del subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín.

Pel que fa a xifres de l’any anterior, la fira va exposar 380 cotxes i prop d’un centenar de màquines. Enguany es preveu superar aquestes dades, així com també les de vendes: el 2024 es van vendre 103 vehicles per un valor de dos milions d’euros.

Com és habitual, entre les persones que comprin un cotxe durant el certamen se sortejarà un premi de 3.000 euros, iniciativa impulsada per l’ens firal amb la col·laboració dels expositors per fomentar les operacions de venda.

El club del Pla d’Urgell tanca així una temporada brillant, amb dinou victòries en 24 jornades, i completa tres ascensos en només dos anys —un d’ells per compra de plaça a Supercopa—. L’equip s’ha mostrat especialment sòlid en aquesta segona volta de la competició, amb una ratxa destacada de triomfs que li ha permès dominar la classificació.

Aquest serà el retorn del Mollerussa a la Tercera FEB vint anys després, una categoria en què no competia des de les temporades 2001-02 i 2004-05, quan actuava com a filial del Lleida Bàsquet.

L’ascens representa una fita important per al club i una empenta per al bàsquet del territori, que torna a tenir presència a les categories nacionals després d’una llarga absència.

Tot i que Catalunya comença a superar la sequera i es relaxen les restriccions, Illa ha insistit en la necessitat de continuar impulsant aquestes infraestructures per preparar-se davant futures crisis hídriques. En aquest sentit, ha subratllat que la modernització del canal d'Urgell serà un projecte de gran envergadura que requerirà constància i suport institucional.

A més, el president ha expressat la voluntat de reduir la burocràcia per facilitar el desenvolupament econòmic, especialment en el sector primari. Ha defensat la "simplificació" administrativa, però ha rebutjat polítiques "dràstiques" com les aplicades a l’Argentina per Javier Milei o als Estats Units per Elon Musk, alertant que podrien tenir efectes contraproduents.

L’edició d’enguany de la Fira de Sant Josep es veu marcada per la incertesa en el comerç internacional, especialment pels possibles aranzels impulsats per Donald Trump, que generen inquietud en un sector que comença a recuperar-se després d’anys de sequera. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha destacat la capacitat de resiliència del sector agrícola en un context de dificultats.

El certamen s'allargarà fins diumenge i inclourà el 44è Saló de l’Automòbil, amb 23 expositors en un espai de 7.190 metres quadrats. També s'hi celebraran 22 jornades tècniques i trobades professionals. La cloenda de la fira anirà a càrrec del conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig.º

Aquest any, el dispositiu policial presenta una coincidència poc habitual: dues patrulles estaran formades per pares i fills que comparteixen professió dins el cos. Es tracta dels joves agents Pau Reig i Ivan Cruz, que estan en període de pràctiques a la comissaria de Mollerussa, i els seus respectius pares, Ramon Reig i Joan Cruz, que ja hi treballen.Coincidint amb la festivitat de Sant Josep, que a Mollerussa és dia festiu i també el Dia del Pare, aquesta circumstància fa que la jornada sigui especial per als protagonistes. Tot i l’emoció del moment, els agents asseguren que el vincle familiar no interfereix en la seva feina. "A la patrulla, som companys com qualsevol altre", subratllen.

Entre les novetats d'enguany, destaca la incorporació d'activitats innovadores dins del programa de les Jornades Tècniques. Es podran gaudir de sessions com l'oficina d'eficiència energètica de l'associació Agrupem, una jornada sobre digitalització i millora de la qualitat de l'aigua, i la Jornada del Campus Empresarial sobre la producció agrícola de proximitat. A més, una de les principals novetats serà el fòrum Gastro Sàvies, una activitat que posa en valor la gastronomia tradicional de la comarca. Segons Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i president de la Fira de Sant Josep, “és una jornada molt especial, on cuiners i cuineres grans del Pla d’Urgell compartiran els seus coneixements culinaris amb el xef amb estrella Michelin, Joel Castanyé, en el marc de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia”.

Una edició inèdita de cinc dies i canvis per al futur

La Fira de Mollerussa continua creixent i evolucionant, consolidant-se com una de les grans referències del calendari firal català. Aquesta edició, que tindrà lloc del 19 al 23 de març, arriba amb una durada inèdita de cinc dies, una extensió que ha permès augmentar considerablement l’oferta d'activitats professionals i fer créixer la presència d'expositors i visitants, consolidant el paper de la fira com a punt de trobada clau per al sector.

Tanmateix, aquest serà l'últim any en què es mantindrà aquesta durada, ja que, segons Solsona, “després de parlar amb els sectors i expositors, vam considerar que aquest format era massa feixuc i costós. Per això, a partir del 2026, la fira se celebrarà durant quatre dies, de dijous a diumenge, amb l’objectiu de fer-la més eficient i accessible per als participants”. Aquest canvi respon a la voluntat de millorar l’experiència general de la fira, adaptant-se millor a les necessitats dels expositors i del públic.

No obstant això, per al sector de l'hostaleria, l'extensió de cinc dies ha estat ben rebuda. Joan Parra Santiago, propietari del Bar del Canal, destaca que "quan ve la fira, l'afluència de visitants és molt més gran que qualsevol altre moment de l'any. Aquest esdeveniment afavoreix no tan sols l'economia del meu bar, sinó de tot el Pla d'Urgell. De fet, molts hostalers preferim que siguin més dies, ja que això significa un volum més gran de visitants i, per tant, de clients".

Una fira de referència amb un fort impacte econòmic

Amb uns 250 expositors confirmats i l'espai d'exposició completament ocupat, la Fira de Sant Josep s'ha consolidat com el punt de trobada més important per al sector agrícola. Aquesta edició comptarà amb un suport destacat de la Generalitat i altres entitats que permetran garantir l'èxit de l'esdeveniment. La seva programació inclou esdeveniments importants com la jornada de Reg i Futur, que atrauran un gran nombre de professionals del sector agrícola. La fira no només ha esdevingut un espai de negoci, sinó també una plataforma per a la innovació i l'intercanvi de coneixements entre els diferents agents del sector agrícola.

Per a empreses del sector, aquesta fira és una oportunitat única per establir contactes i generar negoci. Fermí Amorós, de l’empresa Regs del Segrià, destaca que "el més valuós de la Fira de Sant Josep és que agrupa totes les empreses del sector agrari en un mateix espai, facilitant que qualsevol empresa aprofiti aquests dies per donar-se a conèixer i establir relacions comercials". La seva empresa viu de primera mà aquesta interacció, ja que "és una fira molt de tu a tu, on la gent ve directament al teu estand, pregunta, s'interessa i s'acaben tancant acords".

L'any passat, la fira va comptar amb uns 180.000 visitants, però enguany, amb l'ampliació a cinc dies, es preveu un increment de la xifra. Amorós recalca que "són dies d'activitat constant per als negocis locals. La fira no només és una plataforma comercial, sinó també una manera perquè la gent descobreixi el territori i la seva gastronomia".

En analitzar la fira de l’any passat, el govern local destaca que, a banda del nombre d'expositors i visitants, l'impacte econòmic i de negoci és el veritable termòmetre de l'esdeveniment. Marc Solsona, explica que més enllà de les xifres, les enquestes de satisfacció dels participants són clau per mesurar l'èxit de la fira. Unes enquestes que no només valoren el nombre d'assistents, sinó també si ha estat útil per als expositors i si s'ha generat prou negoci per justificar la seva participació. Caldrà veure com reacciona el sector a la fira d’enguany i a les novetats que ofereix.

Entre les actuacions previstes, destaca la construcció d'un refugi d'animals i l'habilitació de noves oficines d'Acció Social, amb una inversió de 1,4 milions d'euros. També es destinaran fons a la renovació del paviment, voreres, senyalització i eliminació de barreres arquitectòniques, així com a la substitució de 3.000 lluminàries amb tecnologia més eficient, en una operació valorada en 356.000 euros.

L'alcalde, Marc Solsona, ha remarcat que aquest creixement pressupostari es farà sense incrementar els impostos, gràcies a la previsió d'ingressos derivats de l'activitat econòmica. En concret, es preveu recaptar prop de 600.000 euros en llicències d'obres industrials i comercials, una xifra que suposa un augment del 180% respecte a l'any passat.

El pressupost també inclou una operació de crèdit de dos milions d'euros per a la millora de la via pública i contempla un total de 72 actuacions. Entre elles, la construcció d'un vial lateral al carrer de Ferrer i Busquets, la renovació de canonades i l'ampliació del cementiri amb 88 nous nínxols.

A nivell financer, es preveu amortitzar un milió d'euros de deute, situant la ràtio d'endeutament en el 53,55%, una de les més baixes dels darrers anys. També es destinen 7,6 milions a despesa corrent i 6,7 milions a personal, un 2% més que l'exercici anterior.

Amb aquest pressupost, el consistori aposta per una gestió equilibrada que permeti millorar els serveis municipals i la qualitat de vida dels veïns sense augmentar la pressió fiscal.

El recinte expositiu de la 152a Fira de Sant Josep de Mollerussa creix fins als 21.100 metres quadrats, una xifra semblant a la de fa dos anys quan el certamen va celebrar el seu segle i mig d'història. "Per tant, els números previs a la fira són bons", ha expressat el president de Fira de Mollerussa i alcalde de la ciutat, Marc Solsona, que ha pronosticat que l'activitat al recinte expositiu, sumada a les jornades professionals, com la Borsa Interpirinenca de Cereals o les altres 22 jornades tècniques, fan preveure una "molt bona edició de la fira".

Pel que fa al 44è Saló de l'Automòbil, tindrà 23 expositors, un menys que l'any passat, i també creix en espai expositiu. Arribarà als 7.190 metres quadrats ocupats, gairebé mil més que l'any passat que s'ubicaran al recinte de les piscines i al parc Municipal. Entre les millores del saló, s'ha reforçat la cobertura wifi a l'espai i també s'ha reacondicionat el sòl del parc. Tot plegat, per facilitar als expositors que puguin mostrar un nombre més gran de models i les darreres novetats del mercat, ha explicat el president Mario Pinilla, president de l'Associació d'Automoció de Lleida.

Al llarg dels cinc dies, la Fira rebrà la visita de diferents representants institucionals. A banda de la inauguració presidida per Salvador Illa, que tindrà lloc el dimecres 19 a les 4 de la tarda, i de la cloenda del diumenge a càrrec del conseller Ordeig, que també es farà a les 16 hores, per la fira hi passarà el president del Parlament, Josep Rull, que presidiria el Dia de la Comarca el dissabte a la tarda juntament amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. A més, Talarn també presidirà la recepció d'expositors i el lliurament dels premis de maquinària. Falta per concretar, però, qui inaugurarà el Saló de l'Automòbil el dijous 20 de març.

Després de la rua, s'ha celebrat un espectacle infantil al Pavelló Pla d'Urgell amb el grup DR Fly, mentre els Diables de Mollerussa han repartit coca i xocolata.

La festa ha continuat al vespre amb un sopar popular al Pavelló Pla d’Urgell, amb prop de 1.200 persones inscrites, i s'ha conclòs amb música de La Cosa Nostra i DJ Tassies.

D'altra banda, l'anunciat esdeveniment de Lleida es farà a novembre, centrat en el sector agroalimentari i amb un nom diferent. La separació de dates afavoriria la Fira de Sant Josep, que consolidaria el seu lideratge en el sector agrícola. Solsona també ha avançat que aquesta serà l'última edició de la fira amb cinc dies de durada, ja que, a partir de 2026, la fira es reduirà a quatre dies, de dijous a diumenge.

En el programa de les Jornades Tècniques, destaquen novetats com l'oficina d'eficiència energètica de l'associació Agrupem i una jornada sobre digitalització i millora de la qualitat de l'aigua. Una altra activitat innovadora serà la Jornada del Campus Empresarial, que tractarà la producció agrícola de proximitat.

A més, enguany, la fira inclourà una activitat especial dins del programa ‘Som Gastronomia’, amb el nom ‘Gastro Sàvies del Pla d’Urgell’, que consistirà en la recuperació de receptes tradicionals de la comarca cuinades pel xef amb estrella Michelin, Joel Castanyé. El seu objectiu és preservar aquest patrimoni gastronòmic i evitar que es perdi.

L’esdeveniment, organitzat per Fira de Mollerussa i Analític Lleida, aspira a superar els més de 450 inscrits de l’edició anterior. Entre els ponents confirmats hi ha Toni Badias (Zacaris.com i Yellowshop), Vicenç Franco (Franco & Romero Advocats), Jordi Giné (ILERNA FP Online), Jaume Alsina (BonÀrea), Joan Talarn (president de la Diputació de Lleida) i Blanca Cusiné (Arcusin).

La trobada començarà a les 9 del matí i es clourà amb un dinar de networking, presidit pel conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que reunirà uns 130 assistents. L’àpat, recuperat l’any passat després d’un temps sense celebrar-se, es consolida com un espai per fomentar el contacte entre professionals i empreses del sector.

Aquesta actuació forma part d’un conjunt de millores en la xarxa de clavegueram adjudicades a la Sociedad General de Aguas de Barcelona, SAU. En total, es destinen 50.000 euros a la reparació de nou punts repartits en sis carrers de la ciutat.

Durant el seu mandat, va impulsar importants projectes per al desenvolupament de la ciutat, com la cessió de terrenys per a la Creu Roja l’any 1984 o, un any abans, quan va aconseguir aprovar els Estatuts que regirien el Patronat Fira de Sant Josep com a organisme autònom, una fita molt important per poder gaudir d’aquest esdeveniment tal com la coneixem avui en dia. Carner va ser també una figura fonamental per a la creació de la Mancomunitat d'Aigües de Mollerussa i la fundació de l'Organisme Autònom Fira de Mollerussa, entre altres fites.

Tot i el pes de les seves responsabilitats polítiques, la figura de Magí Carner va transcendir l’àmbit públic. En una conversa amb el seu fill, Jordi Carner, recorda al seu pare com un home de contrastos entre la dedicació professional i la vida familiar. Magí Carner mai va deixar de treballar amb la mateixa intensitat, fins i tot quan assumia el càrrec d'alcalde. Els seus dies estaven organitzats de manera estricta: de vuit del matí a una del migdia es dedicava a la seva empresa constructora, i a la tarda, es desplaçava a l'Ajuntament. Però, malgrat el seu horari exigent, sempre es feia present a casa per sopar amb la família, cosa que va marcar la manera d’entendre la relació amb els seus fills.

Jordi recorda que les hores compartides amb ell eren més abundants durant els caps de setmana, moments en què la família es reunia a llocs com Rialp o Cambrils, on practicaven esquí o gaudien de l'estiu. Per a Magí Carner, aquestes escapades no només eren una oportunitat per desconnectar, sinó una forma de mantenir els vincles familiars i transmetre valors importants a la seva descendència. "Passàvem més temps amb ell durant els caps de setmana," explica Jordi, afegint que, malgrat les seves agendes saturades, el pare sempre buscava mantenir les tradicions familiars vives com el dinar de Nadal i el dia de Sant Esteve.

Un home proper i senzill

La seva influència no es limitava a l’àmbit polític ni a la vida familiar. Era un home molt respectuós i equilibrat, amb una gran capacitat per establir vincles profunds amb la comunitat. A Mollerussa, la seva proximitat a la gent era evident; fins i tot quan s'escapava a Rialp, preferia passar temps amb les persones del poble que no pas amb les de Lleida, ja que sentia que a les de Lleida les veia sovint, mentre que a les de Rialp no tant, a més sentia una connexió molt forta amb els veïns. "Li agradava la proximitat i l’afecte de la gent del poble," recorda Jordi, destacant com la seva manera de relacionar-se amb els altres es caracteritzava per una gran senzillesa i naturalitat.

Com a pare, Magí Carner també va inculcar valors d’esforç i constància als seus fills. "Els èxits arribaven gràcies a l'esforç i la constància," subratlla Jordi, fent referència a l'ensenyament més important que el seu pare va transmetre. Aquesta disciplina i determinació eren característiques que també definien la seva personalitat, en què la senzillesa era un tret fonamental. "No era una persona que busqués luxes ni complicacions," destaca el seu fill, reflectint com la seva vida, tant en l'àmbit personal com professional, es basava en la calma, la paciència i l'eficiència.

Generositat i serenitat per governar

Enfront de les crítiques que va rebre com a alcalde, Jordi recorda la serenitat amb què el seu pare les va afrontar. "Ell sempre les va afrontar amb serenitat," comenta, destacant que Magí Carner no compartia amb la seva família els detalls de les crítiques rebudes, però sí la capacitat d'afirmar-se en les seves conviccions i en la tranquil·litat davant l’adversitat.

Tot i el càrrec que ocupava, Jordi afirma que el seu pare mai va canviar la seva manera de ser. "Sempre va mantenir la mateixa actitud," afirma. La seva dedicació i el seu profund sentiment de responsabilitat cap a la família i la comunitat van ser els pilars que van guiar la seva vida. "Era una persona molt sensible, fins al punt que es podia emocionar fàcilment," recorda Jordi, indicant com, malgrat la seva imatge pública de força i lideratge, la seva humanitat i afecte per la família eren els aspectes que realment el definien.

Una de les característiques més destacades de Magí Carner era, sens dubte, la seva generositat. A la seva família mai els va faltar res, i als seus nets també els va oferir tot el que tenia. Sempre estava disposat a complaure a tothom i, d’aquesta manera, va construir una reputació de persona amable i accessible. La seva casa a la Vall d’Aran es va convertir en un punt de trobada habitual, amb dinars i sopars que es prolongaven en llargues sobretaules, on les converses i rialles no faltaven. “Fins i tot, en una ocasió, vam compartir un moment inoblidable cantant amb l’alcalde de Vielha, Calbetó,” comenta en Jordi, tot en un ambient distès i ple de complicitat.

"El meu pare sempre va ser un home generós, amb una gran capacitat d’estar al servei dels altres. A casa nostra, mai vam viure amb mancances." Un altre exemple de la seva generositat es va produir en el context de la seva tasca en el sector immobiliari. En una de les promocions que estava portant a terme, un client que volia establir-se a Mollerussa va mostrar interès per comprar un dels pisos que estaven construint. Tot i que el client necessitava tancar l’operació amb urgència, no disposava de la totalitat dels diners per fer front al pagament.

En aquell moment, conscient de la situació, l’exalcalde de Mollerussa va decidir assumir el risc i va formalitzar l’escriptura del pis sense que el client hagués completat el pagament. Aquest gest de confiança va ser agraït per l’adquirent, qui més tard va abonar l’import pendent quan va poder fer-ho. Fins i tot avui, aquest client recorda amb agraïment l’actitud generosa del pare, una història que reflecteix la seva manera de viure i d’interactuar amb els altres.

Treballador incansable, pare exemplar

Jordi, al final, resumeix la figura del seu pare en poques paraules: "Com a professional, era un treballador incansable. Com a pare, era exigent, però sempre amb un to suau". Les seves arrels familiars i el seu compromís amb la ciutat de Mollerussa van marcar la seva vida, tot i que mai no va renunciar a la seva essència. En un moment tan carregat de canvis socials i polítics com va ser la transició a la democràcia, Magí Carner va ser una figura que va saber mantenir la calma i la serenitat, encara que la responsabilitat que comportava el seu càrrec era gran.

Per a la família Carner, ell va ser, sobretot, un pare que donava exemple amb la seva dedicació i la seva capacitat de mantenir l'harmonia entre les responsabilitats personals i professionals. Aquella senzillesa i proximitat que el van caracteritzar, fins i tot en els moments més difícils, són ara un llegat que perdura. La seva memòria queda no només reflectida en les fites polítiques i socials que va aconseguir per a la ciutat, sinó també en els petits moments que compartia amb els seus éssers estimats, amb una tranquil·litat que només poden donar aquells que saben el que és important a la vida: la família, el treball i la pau interior.

Magí Carner Tella va ser més que un exalcalde per a Mollerussa. Va ser un home que va dedicar-se al seu poble i a la seva família amb una passió i una humilitat que el defineixen com una figura important de la ciutat.

L’esdeveniment comptarà amb nou ponents, entre els quals destaquen Toni Badias (Zacaris.com), Vicenç Franco (Franco & Romero Advocats) i Jordi Giné (ILERNA FP Online), que participaran en la sessió "Casos d’èxit del territori". També s’ha organitzat una taula rodona sota el títol "Innovació digital, territori i oportunitats 2025", amb la participació del director general de BonÀrea, Jaume Alsina; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la CEO d'Arcusin, Blanca Cusiné, i el mateix José Elías.

Segons Narcís Romà, director de Xtrategics, la trobada pretén "aportar valor al teixit empresarial de la Plana de Lleida" i destacar com la digitalització pot ser clau per fer créixer els negocis. Aquest canvi d’enfocament respon a les demandes dels assistents d’edicions anteriors, afegint més espai per a la reflexió i l’intercanvi d’experiències.

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, ha destacat l'evolució de la jornada cap a una proposta més enfocada en l'economia del territori i ha recordat que l'edició anterior va reunir 460 assistents. Solsona també ha qualificat el cartell d’aquesta edició de "molt potent" i ha assegurat que aquesta trobada obre el calendari anual de la Fira de Mollerussa, consolidant-la com a referent en l’àmbit de la digitalització.

La jornada començarà a les 9 del matí i finalitzarà a les 2 del migdia, amb ponències destacades sobre intel·ligència artificial, innovació tecnològica i vendes digitals, a càrrec d’experts com José Sanchís i Rosa Montaña.

El Premi de Novel·la Breu està dotat amb 5.000 euros i la publicació de l’obra a càrrec de Pagès Editors. També s’hi concedeix un accèssit de 1.000 euros. El veredicte es farà públic el pròxim 25 d’abril al Teatre L’Amistat, coincidint amb les Festes de Sant Isidori. El jurat el formen Josep Borrell, Pep Coll, Antoni Gelonch, Montse Sanjuan i Albert Villaró.

Pel que fa al Premi Saó de Ponent, dedicat a textos teatrals de petit format, destaca la seva consolidació com a referent en aquest gènere. El premi també està dotat amb 5.000 euros i la publicació de l’obra en la col·lecció Teatre de Butxaca de Pagès Editors. El jurat està integrat per Anton Not, Francesc Pla i Margarida Troguet. L’any passat, el premi va quedar desert per no reunir cap text els requisits necessaris.

Unió de Pagesos planteja el congrés com un punt d’inflexió per definir els grans reptes del camp català i buscar solucions reals davant d’una crisi que no para de créixer. Entre les qüestions centrals hi ha la greu afectació de la sequera, l’increment dels costos de producció, la manca de preus justos pels productes agraris i les dificultats per atraure joves al sector, agreujades per la despoblació rural.

Quins són els reptes del camp català?  

Excés de burocràcia

El sector agrícola denuncia l'excés de burocràcia i la lentitud dels tràmits, que dificulten la gestió diària. Reclamen mesures urgents per alleugerir la càrrega administrativa i una col·laboració més efectiva entre govern i pagesia.

Falta de relleu generacional

La manca de relleu generacional i l’envelliment del sector posen en risc la continuïtat de l’activitat agrària. Proposen ampliar la bonificació de l’impost de successions per facilitar la transmissió de terres als joves agricultors.

Amenaça de l'acord amb Mercosur

Els productors alerten que l’acord amb Mercosur afavoreix la competència deslleial i perjudica la producció local. Demanen a Europa més protecció per als productors locals davant productes amb menys exigències ambientals i laborals.

Sequera i necessitat del reg de suport

La sequera persistent posa en perill les collites. Pagesos i institucions reclamen accelerar la modernització dels regadius i garantir el reg de suport a tot Catalunya per salvar les explotacions.

Conreus danyats per la fauna

L’augment descontrolat de conills i senglars causa greus danys als conreus. El sector reclama una normativa actualitzada i una millor coordinació amb l’administració per controlar la sobrepoblació.

Falta de conscienciació ciutadana

Els pagesos demanen més suport als productes locals i insisteixen en la importància de fer pedagogia per conscienciar la ciutadania sobre el valor del sector primari i els productes de proximitat.