El segon arrestat és un home de 20 anys detingut dimarts acusat de fer una estrebada violenta a una dona a la plaça Mercadal el 2 de març. A més, se'l relaciona amb dos robatoris amb força en trasters d'on van sostreure dues bicicletes valorades en uns 3.700 euros, uns fets pels quals ja es va detenir un home de 37 anys el 9 de març.

D'altra banda, els Mossos van detenir dijous un lladre que acumula una trentena d'antecedents per un robatori en una empresa del carrer Camp de Mart, a Lleida. L'alarma de l'empresa es va activar de matinada i els agents que s'hi van desplaçar van trobar l'individu amagat en un racó d'una de les estances. L'home duia tres telèfons mòbils que acabava de sostreure i hauria forçat els accessos del local, segons la policia.

Els Agents Rurals van començar el programa especial de vigilància dels espais protegits de Catalunya per Setmana Santa i el pont de l’1 de maig, però amb l’arrencada d’activitats aquàtiques per l’estiu, s’intensifica la presència en zones com Mont-rebei, on en determinades jornades fins i tot arriben a triplicar el nombre d’efectius. En els darrers dos anys, el cos d’Agents Rurals ha passat de 500 efectius a pràcticament 700. Segons Ricou, amb l’activació del pla per part del Departament d’Interior, molts agents que tenen descans pel dia de cap de setmana també treballen per fer reforç en aquests espais. A la zona del Montsec de les dues patrulles que hi ha habitualment, ara n’hi ha quatre i fins i tot poden arribar a ser cinc.

Mont-rebei és una reserva natural específica, amb uns valors naturals “molt apreciats” i per això els Agents Rurals vetllen perquè no hi hagi excés de sorolls, animals sense lligar, que ningú hi faci foc o hi acampi. El més important, però, és vigilar la circulació i la navegació, perquè es faci respectuosa amb el medi. A més a més, hi ha l’afegit que a l’embassament de Canelles hi ha presència del musclo zebrat, i per això s’ha de controlar que les embarcacions disposin de l’autorització per poder-hi navegar, ja que s’han de desinfectar. Una altra de les activitats que controlen els Agents Rurals és l’escalada, ja que entorn del congost hi ha moltes vies, però també espècies protegides d’aus que hi nidifiquen.

Segons Ricou, el 90% de la gent que aturen complexen les normes. Així i tot, els Agents Rural es troben embarcacions sense autorització. Mont-rebei limita amb Aragó i hi ha molts visitants que hi entren per aquesta banda. “Això té els seus inconvenients”, ha comentat Ricou. També s’han trobat amb vols il·legals de drons que porten molts “influenciadors” i està prohibit fer-ho perquè cal un permís especial. Altres infraccions són la pesca en hores no permeses.

Retorn de les activitats després de la sequera

Enguany amb la recuperació del volum d’aigua s’ha recuperat l’afluència de visitants tot i que encara no s’arriba a les xifres postpandèmia quan espais com Mont-rebei es van popularitzar molt. Simon de la Canal, de Zenit Aventura, s’ha mostrat satisfet pel fet que el pantà s’ha recuperat més aviat de què pensaven, però després de tant temps aturats, els està costant tornar a tenir els visitants que havien registrat. “El juliol està una mica lluny del que hauria de ser en xifres de visitants”, ha apuntat, i per això, les empreses de la zona esperen que l’agost sigui una mica millor.

Els membres de la plataforma Pobles Vius, convocants de la protesta, han denunciat que el projecte s’ha impulsat d’esquena al territori i han carregat contra el Govern per “posar el país al servei de fons d’inversió internacionals”. El portaveu del col·lectiu, Gerard Batalla, ha assegurat que els opositors —entre els quals hi ha 27 ajuntaments de la zona— estan disposats a portar el pla als tribunals mitjançant un contenciós administratiu.

Durant l’acció davant del departament, s'han cridat consignes com “la màfia de Dinamarca contamina la comarca” o “el biogàs em toca el nas”, en referència a la promotora Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), que impulsa la planta. Segons Batalla, la infraestructura no respecta la normativa de bioseguretat, ja que es preveu instal·lar a menys distància d’una granja del que permet la llei, i ha advertit que es convertiria sòl agrícola en un “gran abocador”, perquè més de la meitat dels residus que s’hi tractarien no serien purins.

El portaveu també ha criticat que s’han inflat les xifres de llocs de treball i de col·laboració amb ramaders. “No hi ha pràcticament cap explotació que s’hi hagi volgut adherir”, ha dit, i ha afegit que el biogàs que es produiria seria gestionat per un monopoli energètic, en referència a Naturgy. La iniciativa, segons Pobles Vius, responen a interessos especulatius que res tenen a veure amb les necessitats del món rural.

Batalla també ha lamentat la manera com el Govern ha gestionat la comunicació amb els alcaldes de la zona. Ha denunciat que la consellera Sílvia Paneque els va convocar a una reunió a Lleida “només 30 minuts abans” de la trobada de la comissió d’Urbanisme, fet que ha interpretat com una maniobra per evitar la seva presència a la protesta.

Tot i l’aval urbanístic, el projecte encara ha de superar l’autorització ambiental, prevista per a finals d’any. També queda pendent que l’Ajuntament de la Sentiu de Sió concedeixi la llicència d’obres, fet que segons la plataforma demostra que “el camí no està tancat”.

Una setmana abans de l’aprovació del pla, 27 alcaldes de Ponent van enviar una carta a la consellera i al director de la promotora demanant frenar la tramitació i exigint una reunió urgent i una visita sobre el terreny. Els batlles alertaven que la producció local de purins no és suficient per abastir la planta i que això obligaria a importar residus, cosa que comportaria l’entrada de prop de 31.000 camions anuals, amb el consegüent impacte ambiental i sobre la xarxa viària.

L’acte també ha comptat amb una alumna de Català Poch, la doctora Trinitat Cadefau i el nebot de la matemàtica i astrònoma, Ramon Català, entre d’altres. Català i Poch va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de 30 anys.

Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 14 de juliol de 1925 – 3 de juliol de 2009), va ser una matemàtica i astrònoma que va exercir com a primera professora astrònoma de l’Estat i el 1970 va ser la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesis ‘Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars amb simetria cilíndrica’.

Va ser professora de Matemàtiques i Astronomia a la UB i va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de 30 anys i va representar l’Estat a la Unió Astronòmica Internacional. El 21 d’abril de 2009, uns mesos abans de morir, va rebre la Creu de Sant Jordi. El 4 de març de 2016 es va batejar amb el seu nom el telescopi ubicat al Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec.

Trinitat Cadefau, que va ser alumna de Català Poch, ha explicat que al primer curs era la “clàssica professora” que omplia la pissarra de fórmules i altres conceptes. Això no obstant, a mesura que la va anar coneixent els cursos següents, Cadefeu ha assenyalat que de Català i Poch en recorda l’empatia, sobretot quan estava fent la tesi i va tenir el primer fill, li va donar l’enhorabona, però també “el comentari oportú” perquè no deixes de banda els estudis.

La professora del Departament de Física Quàntic i Astrofísic de la Universitat de Barcelona i investigadora de Ciències del Cosmos de la UB, Francesca Figueras Siñol, ha valorat la “faceta transcendental” de Català i Poch, que va fer que incidís en diferents àmbits de la història de l’astronomia. En aquest sentit, ha remarcat que el centenari, la celebració del qual es va iniciar al febrer, ha servit per potenciar i mostrar el seu coneixement.

Els afectats assenyalen que, per tal que una concentració parcel·lària es pugui iniciar legalment, és necessari demostrar el suport majoritari, que ha de ser com a mínim del 50% dels propietaris o del 75% de les terres afectades. En aquest cas, però, asseguren que la tramitació ha presentat nombrosos defectes formals, qüestionant la validesa del procés.

La recent constituïda Plataforma Pla de l’Om critica la “política de fets consumats” que, segons ells, està duent a terme el Departament d’Agricultura juntament amb l’empresa pública Infraestructures.cat, amb la complicitat dels Ajuntaments de la Sentiu de Sió i Montgai. Aquesta situació els ha portat a organitzar-se per defensar els seus interessos i protegir alhora el patrimoni agrari, cultural i natural de la zona.

Un dels principals arguments dels afectats es basa en irregularitats detectades durant la recollida de signatures que va tenir lloc entre els anys 2012 i 2018. Denuncien que cap de les fitxes que recullen les signatures no indica la data ni l’any en què es van signar, que la sol·licitud no porta la signatura del president de la col·lectivitat, i que entre els firmants hi ha fins a 27 persones que ja havien mort l’any 2018.

A més, el 2022, la comunitat general del canal Segarra-Garrigues va presentar una nova sol·licitud per a una ecoconcentració parcel·lària, que proposava unir la concentració als termes de la Sentiu de Sió i Montgai. Aquesta decisió va motivar un acord de Govern per executar la concentració, però la Plataforma la considera “problemàtica, irregular i motivada per interessos particulars”.

Els afectats també lamenten la manca d’informació pública. Des de l’inici del procés de recollida de signatures fins a l’actualitat, afirmen que no s’ha convocat cap assemblea informativa a la Sentiu de Sió per explicar els detalls i implicacions del projecte. Critiquen que han passat 15 anys de desinformació intencionada amb l’objectiu d’evitar debats i resistències a una mesura que modificarà la propietat de les terres de centenars de persones.

La Plataforma Pla de l’Om reclama una revisió urgent de l’acord de Govern per anul·lar aquesta ecoconcentració. Demanen una reunió amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, per lliurar-li les signatures recollides en contra del projecte i sol·licitar que s’analitzin de forma independent respecte a Montgai. En cas que aquestes signatures en contra siguin majoritàries, volen que la concentració es deixi sense efecte. També exigeixen que l’Ajuntament de la Sentiu de Sió rectifiqui la seva aprovació favorable al projecte mitjançant una moció.

A més, proposen obrir la possibilitat d’una concentració privada, que permeti als propietaris favorables agrupar les seves terres sense imposar-ho als qui s’hi oposen, mantenint els avantatges de la via actual però sense obligar ningú en contra de la seva voluntat. Finalment, reclamen l’abandó de la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari de 1973, normativa que consideren obsoleta i inadequada per a les necessitats actuals del sector.

El pla és fruit d’un procés de nou mesos de treball col·lectiu que ha comptat amb la participació activa d’associacions locals, entitats educatives, professionals de la salut, membres dels serveis socials i experts en comunicació i entorn digital, així com representants de la Paeria, Mossos d’Esquadra, el Consell Comarcal de la Noguera, la biblioteca municipal i altres agents del territori. L’objectiu era clar: abordar, des de tots els àmbits possibles, els riscos derivats de l’ús intensiu de les pantalles i les xarxes socials entre els menors d’edat.

El document recull catorze mesures i trenta-una accions concretes, organitzades en cinc grans eixos d’actuació. El primer se centra en la protecció de la identitat digital dels menors i en la reducció de la seva petjada digital, mitjançant accions dirigides a escoles i mitjans de comunicació. El segon eix aposta per posar límits a l’accés als continguts digitals, i preveu eines per facilitar el control parental i reforçar el paper de les famílies en la supervisió tecnològica.

Pel que fa al tercer eix, es treballarà per oferir alternatives d’oci digital i promoure bones pràctiques en l’ús de les xarxes socials, especialment a través de campanyes informatives i formació per a famílies i docents. El quart eix inclou actuacions formatives i d’assessorament adreçades tant a pares com a joves, amb suport d’experts en benestar digital. Finalment, el cinquè eix planteja la creació d’un equip de joves formadors que ajudin els seus iguals a fer un ús conscient i crític de la tecnologia, a més d’eines que permetin conèixer millor els riscos digitals i com prevenir-los.

L’elaboració del pla ha estat dirigida per les educadores Anna Ramis i Alba Castellví, reconegudes pel seu treball en l’acompanyament digital a famílies i infants. Cada acció definida al pla compta amb una persona responsable i un grup de suport per garantir-ne la viabilitat i el seguiment durant la fase d’implementació, que començarà al setembre del 2025 i s’estendrà al llarg de dos anys.

Des de la Paeria de Balaguer s’ha destacat la importància del treball en xarxa com a eina per fer front als reptes socials que planteja l’ús creixent de la tecnologia, i s’ha agraït la implicació de tots els col·lectius que han fet possible aquesta iniciativa. Balaguer es posiciona així com una ciutat capdavantera en matèria de benestar digital i protecció de la infància i l’adolescència en l’àmbit tecnològic.

La ruta del Sió connecta quinze municipis i segueix el curs del riu des de la Segarra fins a la seva confluència amb el Segre, a les portes de Balaguer. El recorregut, que presenta un lleuger pendent descendent d’est a oest, combina trams planers amb pujades puntuals com les de Montfalcó Murallat o l’ermita de Santes Masses, i alterna paisatges de secà i regadiu.

L’aparcament intel·ligent de Balaguer té capacitat per a deu bicicletes, ofereix punts de càrrega per a models elèctrics, està tancat i vigilat, i disposa de dues estacions de reparació. El seu accés es gestiona mitjançant una aplicació mòbil amb connexió Bluetooth.

El projecte també ha inclòs millores al ferm en municipis com Estaràs o les Oluges, l’habilitació de zones de descans per a ciclistes i àrees d’aparcament per a autocaravanes a diversos punts del recorregut, així com la reconversió d’equipaments locals, com l’antiga bàscula de la Sentiu de Sió, en centres de serveis.

Els actes de commemoració s’iniciaran divendres a la nit al parc de la Transsegre, on es podrà gaudir d’una actuació de dansa i la participació dels Diables Bèsties Ferèstegues, un grup de cultura popular molt actiu a la ciutat. La nit es tancarà amb una sessió de DJ que amenitzarà l’ambient per als assistents.

El dissabte serà el dia gran de la festa. Al matí, a Gerb, es durà a terme la verificació de les embarcacions participants, seguida d’un dinar popular per als inscrits i el públic en general. A partir de les 15.30 hores començarà el descens de les barques des del Partidor de Gerb fins a Balaguer, un recorregut d’uns quilòmetres pel riu Segre que sempre genera gran expectació. L’arribada a Balaguer serà acompanyada d’un vespreig musical per celebrar l’esdeveniment. A la nit, la festa culminarà amb un correfoc, una explosió de foc i cultura popular, seguida del concert d’El Mago de Oz i altres grups de versions.

Mago de Oz és una banda de folk metal espanyola fundada l’any 1988, reconeguda per la seva combinació d’estils que inclou heavy metal, música celta i elements folk. Amb més de tres dècades d’experiència, el grup ha assolit un gran èxit internacional, especialment a Espanya i Llatinoamèrica, gràcies a àlbums icònics com Finisterra i Gaia. La seva actuació a la Transsegre és un dels plats forts de la celebració, que atraurà públic de diverses edats i interessos.

Gemma Guarné, presidenta de l’entitat organitzadora, ha destacat que les inscripcions a la festa han augmentat respecte a l’any passat i que enguany es mantindrà el format d’una sola baixada, tot i que esperen recuperar el doble descens en futures edicions per ampliar la participació. També ha avançat que aquesta edició comptarà amb una cançó oficial dedicada a la Transsegre, composta per Miquel Aige i Benjamí Felip, que han definit el tema com a “fresc i divertit”.

L’alcaldessa de Balaguer, Lorena González, ha posat en valor la implicació dels diferents departaments municipals que, amb suport logístic i econòmic, han fet possible aquesta edició especial, compensant així la manca de voluntaris que afecta altres celebracions locals.

Amb quatre dècades d’història, la Transsegre continua sent una festa que uneix cultura, natura i comunitat, i enguany ho farà amb una edició que promet ser especialment memorable.

Aquesta iniciativa, impulsada amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de la Noguera, ha estat presentada a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Un dels membres de l’equip de Nilak, Oriol Escursell, ha remarcat que el projecte neix per acostar les arts contemporànies a zones rurals sovint excloses dels circuits culturals habituals. La vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, ha subratllat que “Nilak fa que el territori formi part de l’espectacle, implicant-hi els seus habitants”.

Nilak viatja amb una carpa amb condicions tècniques òptimes per acollir creació, exhibició i formació. A Àger s’hi podran veure propostes d’artistes i companyies com Manel Rosés, If Circus, La Baldufa o La Mula, entre d’altres. El programa inclou activitats per a tots els públics i en col·laboració amb entitats locals, com observacions astronòmiques, jocs, vermuts musicals i presentacions de revistes del territori.

La proposta també inclou una creació escènica col·lectiva dirigida per Júlia Campistany i Laura Alcalà, amb la participació de veïns i veïnes d’Àger. La recaptació d’aquesta activitat es destinarà a la rehabilitació de l’ermita de la Mare de Déu de Pedra.

Nilak, estrenat el 2021 a Vilalba dels Arcs, ja ha passat per altres comarques com la Conca de Barberà, l’Alta Ribagorça o el Pallars Sobirà. El 2024 ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i acumula altres reconeixements com el Lluís Carull, el Serra d’Or i el Temps de les Arts.

El consistori ha fet una crida al suport econòmic i logístic d’administracions com el Consell Comarcal de la Noguera i altres entitats per fer front a aquesta situació que supera els recursos locals.

L’Ajuntament defensa que, tot i ser una mesura difícil, és necessària per garantir la salut i la seguretat tant dels animals com del personal i voluntaris del refugi. A més, demana a la ciutadania que aposti per l’adopció, eviti abandonaments i cessions irresponsables, i recorda la importància d’esterilitzar i identificar els animals de companyia per prevenir aquesta crisi.

Organitzat per l’Ajuntament de Torrelameu i Festuc Teatre, el festival combina cultura i proximitat amb una programació pensada per a tots els públics. Es podrà gaudir d’espectacles en sis espais diferents del poble, molts d’ells decorats per l’ocasió amb la col·laboració veïnal. Més de seixanta voluntaris participen en la logística del certamen.

La diputada Sandra Marco ha destacat que Marrameu és una aposta “per la cultura arrelada i inclusiva, que dinamitza el territori i omple els pobles de vida”.

El programa inclou actuacions gratuïtes i de pagament, amb entrades a tres euros, disponibles a entradium.com o al punt d’accessibilitat del festival. La jornada s’iniciarà el 31 de maig a les 18 hores amb Apicirc, de Pessic de Circ, i acabarà el dia següent amb The incredible box, de la companyia Lo Tal, a la plaça del poble.

Com a preàmbul, el dijous 29 de maig s’ha programat una activitat escolar amb alumnes de Menàrguens, Corbins i Torrelameu, que participaran en un taller artístic conduït per Anna Mongay.

El festival manté el seu compromís inclusiu, amb serveis específics per a persones amb necessitats especials i la participació de col·lectius com la Fundació Ilersis.

El projecte més votat, amb 154 suports, és una actuació prevista a l’estació de Vallfogona de Balaguer, que preveu millores en l’enllumenat, l’accessibilitat i la creació d’un espai d’aparcament, amb un pressupost assignat de 55.000 euros. Entre les altres iniciatives seleccionades, destaca la instal·lació d’una pantalla informativa a l’estació de Rubí, valorada en 12.000 euros, i la creació d’un mirador astronòmic a la Vall de Núria, que rebrà una inversió de 80.000 euros.

A més, es preveu una actuació per fer més accessible la zona del llac de la mateixa Vall de Núria, amb un cost de 40.000 euros, i la creació d’un refugi climàtic a l’estació de Plaça Catalunya, pressupostat en 60.000 euros. També s’habilitaran nous vestidors per al personal a Port Ainé (50.000 euros) i es dotarà la sala de reunions de Vallter amb una pantalla tàctil (10.000 euros).

Aquest procés, impulsat per FGC, vol fomentar la implicació directa dels diferents col·lectius vinculats a la xarxa ferroviària i reforçar la seva veu a l’hora de decidir en què es destinen part dels recursos públics.

La jornada començarà a les 19:30h amb la inauguració de l’exposició "La memòria del Centre Històric", una mostra que repassa la trajectòria i les lluites del veïnat al llarg d’aquests 50 anys. A les 21:00h, se celebrarà un sopar popular (amb un cost de 15 euros), per al qual es poden adquirir tiquets prèviament als establiments Manhattan i la Filo.

La nit culminarà a les 22:00h amb una gran festa amenitzada per DJ Boss, que farà un recorregut musical pels darrers 50 anys. L’acte s’emmarca en la voluntat de l’Associació de reforçar els vincles comunitaris i posar en valor la memòria col·lectiva del barri.

El dijous 15 de maig, les audicions escolars començaran a les 9:30 amb una proposta pedagògica de l’Escola Municipal de Música de Balaguer, que recorrerà la història del jazz. A la tarda, a partir de les 18:00, es presentarà l’espectacle familiar ReBOOMbori de la Companyia Roger Canals, seguit a les 20:00 pel concert de Macchia-Hager Collective, amb la Nú Miret com a narradora. Aquest espectacle és una col·laboració amb la Biblioteca Margarida de Montferrat.

El divendres 16 de maig continuarà amb les audicions escolars a les 9:30, que seran guiades pel Macchia-Hager Collective i professors de l’Escola Municipal de Música de Balaguer. A la tarda, a les 20:00, actuarà Marina Garrido Quintet, que oferirà un repertori de jazz contemporani, seguit a les 21:30 pel Arnau Torné Sextet, que presentarà el seu primer treball com a líder Introversion.

El festival es tancarà el dissabte 17 de maig amb la formació Head Out Quintet, integrada per estudiants del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, a les 20:00, i el grup Glossip a les 21:30, que portarà un repertori influenciat pel Rhythm & Blues dels 90s.

A més, el premi al millor intèrpret de la VIII edició del Jazz al Pati ha estat atorgat a la cantant Marina Garrido per la seva tècnica, expressivitat vocal i creativitat compositiva.

Des de llavors, el servei d’aigües de la Diputació de Lleida ha pres mostres per analitzar l’estat de l’aigua. El dijous passat es va realitzar una nova analítica i l’Ajuntament es troba a l’espera dels resultats per decidir si pot aixecar les restriccions. “Confiem que la contraanàlisi confirmi que l’aigua torna a ser apta per al consum humà”, va declarar Torres.

Tot i la incidència, es permet continuar utilitzant l’aigua per altres usos domèstics com rentar-se, cuinar o fer neteja. El consistori va reaccionar ràpidament incrementant el nivell de clor per eliminar el bacteri detectat. Pel moment no s’ha distribuït aigua embotellada entre la població, ja que, segons Torres, “la majoria de gent ja acostuma a comprar aigua per beure”. Tanmateix, l’Ajuntament està disposat a fer-ho si algun veí ho sol·licita.

El passat dissabte, durant la IV Nit de la Cultura celebrada a Balaguer, el president del Col·lectiu Sardanista de la ciutat, Jaume Marvà, va recordar aquest mig segle d'història de la composició, destacant-ne el seu valor cultural i emocional per a la comunitat. En l'acte, els escolars de l'Escola Pia de Balaguer i de l'escola La Noguera van ballar la melodia, obra de Jaume Ventura amb lletra de Joan Sabaté. 

La sardana ha estat interpretada en nombroses ocasions per cobles com la Bellpuig Cobla i ha acompanyat actes festius i commemoratius de la ciutat. La seva melodia evoca l'orgull i la tradició d'una ciutat amb un profund arrelament sardanista.

Aquest 50è aniversari arriba després que Balaguer fos proclamada Capital de la Sardana 2022, un reconeixement que va posar en relleu la vitalitat i la continuïtat del moviment sardanista a la ciutat. 

Amb motiu de la commemoració, s'espera que al llarg d'aquest any es programin actes especials, concerts i ballades per retre homenatge a aquesta sardana tan significativa per als balaguerins i per al patrimoni musical català.  Una de les primeres propostes ha estat la interpretació d'un arranjament per cloure el concert d'aquest diumenge de rams a la tarda amb la pianista Marta Mesalles i el violoncelista Norbert Llorca, organitzat pel Grup d'Art 4. És per això que s'ha encarregat un arranjament per a piano i violí de "Balaguer Ciutat Comtal" al músic Lluís Alcalà.

Gilabert ha afirmat: "Intentarem fer milers de bombolles simultàniament, però aquest any serà només una prova per preparar-nos per l'any vinent."

A l'Ensabonada, es comptarà amb tecnologia per mesurar la quantitat de bombolles a l'aire i assegurar la precisió del repte. Els participants rebran un aparell per fer bombolles i un impermeable.

La Fira del Sabó de Montgai, creada el 2008, vol reivindicar la tradició sabonera local, que data del segle XIX. El 2017, Montgai va ser nomenat Poble d'Ofici Singular del Sabó. Entre les activitats tradicionals, destaca la demostració de l'elaboració artesanal de sabó de caldera amb oli reciclat.

La fira també comptarà amb una trentena de professionals, incloent l'Obrador d'Artesans Saboners de Catalunya, i es podran adquirir sabons i cosmètica natural. Abans de la fira, ja s'han celebrat tallers i, el proper dissabte, es faran jornades tècniques amb l'Associació d'Artesans Saboners.

El dia següent, la jornada arrencarà amb una gimcana lingüística pel Centre Històric, i a la plaça del Mercadal es tornarà a oferir teatre escolar. Al migdia, la plaça del Pou acollirà una ballada de sardanes i una tertúlia literària amb autors locals, combinada amb música de la Coral Modulant.

A la tarda, hi haurà un cafè-tertúlia amb escriptors locals sobre el procés creatiu, seguit d’una cantada d’havaneres al claustre del Consell Comarcal i la cerimònia de lliurament de premis dels concursos literaris. A la plaça del Mercadal, també es podrà gaudir de l’espectacle Funtastik i d'una estona de lectures en veu alta, abans del concert dels combos de l’Escola Municipal de Música.

La celebració finalitzarà el 24 d’abril al Casal Lapallavacara amb una activitat per fomentar l'ús del català, Enxarxa’t en català.

El pas superior, amb 12,3 metres de longitud i 10 metres d’amplada, inclou dos carrils de 3,5 metres i una vorera. Està situat a 96 metres al sud de l’anterior pas i connecta amb una mitja rotonda per facilitar l’accés a la C-13.

Amb un pressupost de 980.000 euros, les obres van començar al maig i han millorat la seguretat tant ferroviària com viària. FGC continua avançant en l’eliminació progressiva de passos a nivell, un procés que ja ha permès retirar vuit d’aquests passos des de 2005, com els més recents a Balaguer i Térmens l’any passat.

L'activitat començarà a les 10:30 amb la concentració de les escoles, seguida de balls com el galop de fantasia i diverses sardanes, incloent-hi una de germanor per als participants i el públic. Després dels parlaments i el lliurament de records, la jornada finalitzarà amb una segona part de sardanes oberta a tothom.

Aquesta trobada també acollirà l'estrena de Mirada innocent, una sardana composta per Jordi Montanyà i dedicada als joves sardanistes de la ciutat. Montanyà, amb només 16 anys, és el compositor més jove de Catalunya i dedica aquesta obra als nens i nenes que, amb la seva “mirada innocent”, il·luminen el futur de la sardana.

Amb aquest esdeveniment, Balaguer continua fomentant la sardana a les escoles, un projecte iniciat durant la seva capitalitat l'any 2022 i que forma part de l'oferta educativa per a tots els alumnes de la ciutat.

Les projeccions s'han fet des de fa anys a la sala d’actes de la Casa de la Paeria després que aquest espai s’equipés amb un projector digital i el corresponent sistema de so Dolby per reproduir cinema comercial. Els llargmetratges es passaven tots els cap de setmana, festius i els dilluns. Anteriorment s’havien fet al Teatre Municipal després del tancament de tots els cinemes de la ciutat. 

Aquesta aturada de les projeccions no afecta a la programació del Cicle Gaudí de Cineque es fa, un cop al mes. La propera projecció tindrà lloc el 10 d’abril amb la projecció de la pel·lícula "L`àvia i el foraster".

Aquest tancament suposa un nou revés per a l'oferta cultural de la ciutat, que ja havia experimentat períodes sense cinema en el passat.

La història cinematogràfica de Balaguer ha estat marcada per diversos alts i baixos. Des de les primeres projeccions a Cal Pau el 1922, passant per sales emblemàtiques com el Cinema Balaguer, el Cine Comtal i la sala Condes d'Urgell, la ciutat ha vist com les seves sales anaven tancant al llarg dels anys. El 2004, el tancament de la sala Condes d'Urgell va deixar Balaguer sense cinema durant una dècada. El 2014, la Paeria va adaptar la seva sala d'actes consistorial per projectar novetats cinematogràfiques, trencant així amb deu anys d'absència de cinema a la ciutat. ​

Circuit Urgellenc, empresa amb gairebé 80 anys d'experiència en l'exhibició cinematogràfica, ha estat clau en la programació de cinema a diverses localitats de Lleida, Aragó i les Balears. No obstant això, en els darrers anys, ha hagut de fer front a desafiaments significatius. El 2014, el gerent de l'empresa, Pere Aumedes, va destacar que la transició al cinema digital requeria una inversió considerable, fet que va posar en perill la continuïtat de moltes sales de poble. 

El tancament actual del cinema a Balaguer s'emmarca en aquest context de dificultats per a les sales de cinema tradicionals. Tot i això, la Paeria de Balaguer ha mostrat interès en recuperar espais culturals per a la comunitat. El març de 2023, es va plantejar la possibilitat de rehabilitar l'antic cinema Comtal per convertir-lo en un Centre Municipal d'Estudis Artístics i una sala de format mitjà, amb capacitat per a 250-300 persones. ​

Tot i això, Montfort ha subratllat que el municipi no s’oposa a les plantes de biogàs, sinó a la "mida desmesurada" d’aquests projectes. Si el de la Sentiu de Sió es porta a terme, es convertiria en la planta de biogàs més gran de Catalunya i Espanya, amb la capacitat de convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà. A més d’aquesta, també es projecta una altra planta a Linyola, a només 4 quilòmetres de Bellcaire.

Les últimes pluges han permès reactivar un sector que havia patit greument la sequera, amb una caiguda de fins al 90% de la demanda i reducció de personal en moltes empreses. Ara, però, la situació ha fet un gir positiu. "Està trucant molta gent", explica Paula Maestre, gerent de Montsec Activa, qui assegura que les reserves estan en augment i augura una bona temporada.

Els primers visitants ja han pogut gaudir de les rutes. José Maria, de Mollet del Vallès, destacava l'experiència com a "fantàstica", mentre que Sílvia, de Sant Cugat, explicava que feia temps que volien visitar la zona i han aprofitat l’oportunitat.

Amb les reserves d’aigua garantides per la neu acumulada, el congost de Mont-rebei es prepara per un període de recuperació, amb les empreses turístiques esperant recuperar el ritme després de tres anys de dificultats.

L’esdeveniment oferirà sis espectacles amb nou actuacions, combinant teatre de titelles, circ i humor visual. Entre les companyies participants destaquen Apikipala, amb una instal·lació interactiva, La Tal, que portarà l’espectacle Carrilló, i Hilarilar Marionetas, que ens traslladarà a un hotel ple de situacions inesperades amb The Bellhop. Des de França, Têtes de Mules presentarà Parasite Circus, una proposta de titelles i humor burlesc, mentre que la companyia lleidatana Campi Qui Pugui sorprendrà amb Manneken’s Pis, una posada en escena on les estàtues cobren vida. Finalment, el Centre de Titelles de Lleida portarà Hathi, un espectacle itinerant protagonitzat per un elefant gegant.

A més dels espectacles, els assistents trobaran espais de joc, zones de pícnic i servei de barra amb opcions gastronòmiques. El festival s’inspira en els grans esdeveniments teatrals a l’aire lliure d’altres països i busca oferir una experiència immersiva en un entorn natural.

Informació pràctica

• Ubicació: Camp de futbol de Gerb
• Horari: De 16.30 a 22 hores
• Preu: 10 € per a majors de quatre anys
•  Entrades: Disponibles online a www.gerb.ddl.net (aforament limitat).
•  Menors de 12 anys han d’anar acompanyats d’un adult.

Per garantir una experiència segura, el parc posarà a disposició telescopis i ulleres especials, acompanyats d’explicacions d’experts sobre aquest fenomen. A més, la Vall de Núria, també gestionada per FGC, habilitarà un altre punt d'observació amb ulleres homologades, cadires i telescopis perquè els visitants puguin seguir l'esdeveniment amb comoditat.

El Triplet ibèric: tres eclipsis consecutius a la península

Aquest eclipsi és només un avançament del que es coneix com el Triplet ibèric, un fenomen excepcional que es produirà el 2026, 2027 i 2028, amb tres eclipsis solars consecutius visibles des de la península Ibèrica.

• 12 d'agost de 2026: eclipsi total.

• 2 d'agost de 2027: un altre eclipsi total.

• 26 de gener de 2028: eclipsi anular, amb un anell de llum solar al voltant de la Lluna.

Per què es produeixen els eclipsis solars?

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna es posiciona entre la Terra i el Sol, bloquejant totalment o parcialment la llum solar. Tot i que la Lluna nova es repeteix cada mes, només en ocasions es genera un eclipsi, ja que la seva òrbita té una lleugera inclinació respecte a la Terra.

Les entrades per a les sessions especials al Parc Astronòmic del Montsec es poden adquirir a parcastronomic.cat.

Segons informa el Departament, l'actuació permetrà millorar la seguretat i la canalització del trànsit en aquesta cruïlla i millorar l'accés al nucli de Castellserà. La nova rotonda tindrà 48 metres de diàmetre exterior, i el projecte inclourà l'enllumenat, la senyalització i altres elements de seguretat viària. Es preveu que les obres comencin la tardor vinent i tinguin un termini d'execució de cinc mesos.

El 2023 veïns de la zona van dur a terme diverses mobilitzacions per exigir al Govern la construcció de la rotonda en aquest punt negre de la xarxa viària, però també a l'altura de Penelles i a l'encreuament amb Ivars d'Urgell. Les protestes es van convocar després que s'hi registressin diversos accidents greus, un dels quals amb tres víctimes mortals. 

Enguany, la mostra oferirà l’espectacle Una Festa al terrat, dirigit per Albert Bonet amb coreografies creades conjuntament amb Alba Quirós. Més de cent ballarins i ballarines de l’escola donaran vida a aquesta proposta a través de diversos estils com la dansa clàssica, contemporània, jazz, hip-hop i lindy hop. L’obra explorarà les dinàmiques d’un espai de trobada entre l’interior i l’exterior, on la quotidianitat es transforma en moments inesperats.

A més, l’espectacle comptarà amb la participació de Lluï López, que presentarà la cançó La nena dels ulls grisos.

La Xemeneia, amb més de dues dècades d’experiència, aposta per una formació en dansa que integra educació emocional, social i cultural, proporcionant eines pedagògiques per al desenvolupament artístic i personal de l’alumnat.

Aquest certamen es va impulsar amb la voluntat de fer partícip la ciutadania més jove de Balaguer amb la creació d’una imatge representativa per a la commemoració del 40 aniversari de la Transsegre. Per aquest motiu, es va idear aquest concurs al qual es podien presentar joves d’entre 12 i 20 anys, i el tema era les quadre dècades de la festa. A partir d’aquest tema central es proposava crear un logotip o imatge representativa de la trajectòria de l’esdeveniment, i que transmetés motius com el sentiment de festivitat, les barques casolanes o la baixada pel riu. 

Pel que fa als criteris de valoració de les propostes rebudes, el jurat ha tingut en compte l’originalitat de la proposta, la utilització de tècniques d’il·lustració o disseny gràfic, la qualitat visual i artística, l’adequació del missatge amb la temàtica del concurs, i aspectes formals com la composició, la tipografia o la cohesió visual. I un cop feta la selecció es convoca una votació pública, adreçada a tota la ciutadania, per a escollir les tres propostes guanyadores.

La votació estarà disponible a través de la Bústia ciutadana de la Paeria de Balaguer, i es podrà votar fins el proper 18 de març. També es pot consultar l’enllaç de la votació a través del perfil de xarxes socials de la Transsegre. 

Pel que fa a les propostes guanyadores, el primer premi es destinarà a crear el marxandatge de la Transsegre, amb elements com samarretes, gorres, difusió a les xarxes socials i publicitat, així com un a dotació econòmica de 200 €. Pel que fa al segon premi, aquesta proposta esdevindrà el cartell oficial de la Transsegre; i finalment, el tercer rebrà un guardó honorífic.

El resultat de la votació es donarà a conèixer públicament en el marc de Fira Q, el proper 26 d’abril.

L’estudi de les restes ha estat liderat per un grup de paleoantropòlegs de la Universitat Complutense de Madrid, sota la direcció del Dr. Adrián Pablos. L’anàlisi de 120 fragments ossis ha permès determinar que Linya era una dona adulta, acostumada a tasques físiques exigents i a desplaçaments llargs.

Aquesta troballa és especialment rellevant perquè representa les primeres restes humanes documentades a la Cova Gran, un enclavament ocupat durant més de 50.000 anys. A més, el descobriment obre noves perspectives sobre el paper de les dones prehistòriques a la Noguera.

L’estudi s’ha presentat dins la col·lecció ‘En femení’, coordinada pel Museu de la Noguera. La fitxa ha estat elaborada per investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona: Javier Sánchez Martínez, Rafael Mora, Susana Vega i Jorge Martínez-Moreno.

A la tarda, a partir de les 17 h al centre cívic i comunitari Eixample, es farà l’espectacle de ball i poesia "Dones en dansa" a càrrec de la cia. de ball Factoria del Moviment, una proposta en la que s’explora la bellesa i la feminitat a través de l’expressió artística. Seguidament, a partir de les 19 h, es farà el taller "Cosim en tribu" a càrrec d’Anna Puigdemasa, en el que es proposa cosir una compresa reutilitzable en un ambient acollidor i divertit.

L’endemà dissabte es farà la xerrada "Sostres de vidre i baixa representativitat de les dones al món de la sardana i la cobla"’, a les 12 h a l’espai de la Fundació Marguerida de Montferrato organitzada pel Col·lectiu Sardanista de Balaguer, i que anirà a càrrec de Queralt Pedemonte. Finalment, la darrera activitat serà la xerrada "Benvinguda menopausa", a càrrec de Carolina Ackermann, per la qual es proposaran reflexions i consells sobre com viure aquesta etapa. Aquest taller es farà el dimecres 19 de març a partir de les 19 h al Casal Lapallavacara.