Solsona ha recordat que la situació de bloqueig no es devia a una falta de liquiditat perquè la “salut financera” del municipi és bona, sinó a problemes amb intervenció. L’equip de govern, de Pacte Local, Junts i el PSC té previst aprovar el pressupost 2026 en un Ple el dia 22 d’abril. Rondarà els 19,5 MEUR, una mica menys que el de l’any passat, que va ser de 20,5 milions.

El 10 d’octubre passat la Direcció General d’Administració Local (DGAL) va iniciar un acompanyament a l’Ajuntament de Mollerussa amb suport tècnic per analitzar el funcionament del consistori i buscar solucions a la situació de bloqueig i col·lapse intern que l’alcalde havia denunciat uns dies abans. Un “efecte embut” provocat per la “inacció o omissió de funcions” per part de l’òrgan interventor, va dir l’alcalde en aquell moment.

Mig any després, Solsona ha fet un balanç positiu de l’ajuda sol·licitada i assegura que, actualment, l’Ajuntament presenta una “bona solvència econòmica” i disposa de liquiditat a les entitats bancàries.

Queda pendent el repte de reduir el termini de pagament a proveïdors, que en el darrer trimestre s’ha situat en 154 dies. L’objectiu prioritari amb el nou pressupost que s’aprovarà aquest abril és agilitzar aquests pagaments per “normalitzar la relació” amb les empreses col·laboradores.

En aquests mesos passats, l’Ajuntament també ha pogut demanar el crèdit de 2 MEUR per afrontar la transformació visual de la ciutat amb projectes d’asfaltatge, renovació de voreres, enllumenat públic i millora de jocs infantils, entre d’altres.

Solsona ha dit que l’objectiu és que aquestes actuacions, que ja estan en fase de licitació, tinguin un “impacte visual estructural potent” que es percebi clarament al municipi.

Pel que fa al pressupost 2026 que passarà per Ple extraordinari el proper 22 d’abril, l’alcalde ha explicat que se situarà al voltant dels 19,5 MEUR, una xifra lleugerament inferior a la de l’any passat, que va ser de 20,5 MEUR, la més elevada de la història. Això és així perquè no inclou operacions extraordinàries de deute que es van realitzar per finançar grans inversions.

El pressupost és fruit del consens entre els tres partits que conformen l’equip de govern, amb una visió enfocada a la “recta final del mandat”. Solsona l’ha definit com a “ambiciós i quirúrgic” per buscar l’eficàcia en el manteniment de la via pública i garantir el finançament de tot el personal laboral i dels serveis socials.

El diputat de l'àrea, Òscar Martínez, ha explicat que "el pla és fruit de la voluntat de seguir acompanyant les necessitats dels ajuntaments i les EMD en matèria d'inversions, i donat que els últims anys hi ha hagut un increment de preus que fa que en molts casos sigui complicat finançar determinades actuacions necessàries per seguir prestant serveis als veïns i veïnes, i per al bon funcionament dels equipaments dels municipis de la demarcació".

També, i en funció del nombre d'habitants dels municipis, s'aplicaran criteris concrets, així com en els municipis de les comarques de muntanya. D'altra banda, amb aquest pla els ens locals disposaran dels recursos durant el primer quadrimestre de l'any d'aprovació, reforçant així la capacitat de gestió i execució de les inversions previstes, segons la corporació.

Modificació de crèdits

El ple també ha donat llum verda a les modificacions de crèdit de la Diputació i dels diferents organismes autònoms. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la xifra de les modificacions de crèdit ascendeix a 28,6 milions d’euros, dels quals 13,1 milions es deuen a suplements de crèdit --partides que ja estaven creades al pressupost-- i 15,5 milions d'euros es deuen a crèdits extraordinaris --partides que es crearan de nou--. 

En el marc d’aquestes modificacions, destaquen els prop de 5 milions d'euros que es destinaran al pla de camins, que permetrà arranjar i rehabilitar les vies i camins dels ajuntaments, per tal de millorar les comunicacions i garantir el dret a una mobilitat digna entre els municipis del territori. Així mateix, 4,2 milions d'euros aniran destinats a continuar amb el desplegament de la fibra òptica per tal de millorar la connectivitat. 

També s'ha aprovat per unanimitat el pla econòmic financer per als exercicis 2026 i 2027 a causa de l'incompliment de la regla de la despesa i de l'objectiu d'estabilitat pressupostària, atesa l'alta execució del pressupost de l'exercici 2025 de la Diputació de Lleida i del seu sector públic. 

Pla Econòmic d'Educació

La sessió plenària també ha aprovat per unanimitat el pla econòmic als ajuntaments de la demarcació de Lleida per al desenvolupament d'accions i programes per garantir l'equitat en el lleure educatiu i l'educació a temps complet, per al període d'1 de juliol de 2026 a 30 de juny de 2027. El pla comptarà amb una dotació inicial de 200.000 euros. 

D'altra banda, el ple ha donat via lliure al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l'Associació Alba per a l'ampliació de la Llar-Residència a Sant Martí de Maldà, durant el període 2025-2028, per un import total de 300.000 euros; i al conveni amb  l'Associació AMISOL per a la reforma d'un local del centre ocupacional durant el període 2025-2026, que suposa una aportació de 200.000 euros. 

Aprovada una moció sobre la situació de l'A-2

En l’apartat de mocions s'ha aprovat la presentada pel grup de Junts-Impulsem, amb els vots favorables dels grups de Junts-Impulsem, Ara-Pacte Local, PP i ERC, i l'abstenció del grup del PSC, sobre la "precària" situació de l'A-2 a Ponent i la resta de carreteres estatals a la demarcació de Lleida.

L’organització preveu reunir el seu Consell Nacional la setmana vinent per valorar la petició de dimissió del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i decidir possibles accions de protesta.

Segons JARC, alguns dels acords ja estaven aprovats fa anys o pràcticament tancats a les taules agràries. Massot ha comparat la situació amb la signatura d’un pacte amb un partit sense representació parlamentària i ha criticat la creació d’un "nou model d’agricultura familiar" que, segons ell, podria perjudicar els professionals del sector.

També ha qualificat de "contradictòria" la bonificació del 95% de l’impost de successions i transmissions, afirmant que ja existeixen deduccions similars per a les explotacions agràries prioritàries des de fa 25 anys.

Pel que fa al control de la fauna cinegètica, JARC considera que les mesures anunciades se centren només en el conill de bosc, deixant de banda els danys provocats per altres espècies com el senglar o el cabirol.

La reunió del Consell Nacional, pendent de data, es podria celebrar a Lleida o Barcelona, on es concretaran les pròximes accions del sindicat.

Mínguez ha qualificat així de “lamentable l’aliança de Junts per Catalunya amb la dreta del PP i l’extrema dreta de Vox per tombar un decret que, a més, incloïa un increment del 3% d’ajuts als ajuntaments i un 5% a les diputacions”.

La diputada socialista ha recordat que “cadascú haurà de lidiar amb la seva consciència, però no sé quina tranquil·litat o seguretat li pot donar al senyor Gavín privar a 101.692 lleidatans i lleidatanes d’una millora de la seva pensió i contribuir a que demà qui agafi transport públic hagi de pagar més”.

En aquest context de mar en calma, Larrosa es permet el luxe de pensar de tant en tant en les properes eleccions municipals, on es presentarà amb tota probabilitat per optar a la reelecció. Ningú al PSC discuteix el seu lideratge. Quan s'aborda aquesta qüestió, l'alcalde no amaga el seu interès en les prospeccions electorals i els pronòstics de les enquestes. Explica que n'encarrega una cada any per tenir dades de com està el pati polític a la ciutat. I com està? No ho concreta (assegura que no dóna dades ni als regidors del seu govern), però tampoc no amaga l'optimisme.

En la recent trobada d'any nou del govern de Lleida amb els responsables dels mitjans de comunicació que cobreixen el dia a dia de la Paeria, Larrosa va mostrar-se satisfet amb els resultats que li mostra la demoscòpia alhora que va apuntar que potser algun partit "s'enduria un ensurt" si ara hi haguessin eleccions municipals a la ciutat. Tot i que no ho va explicitar, tothom va entendre que parlava d'ERC, partit amb qui manté una complicada relació.

A Larrosa se'l nota enutjat amb els republicans, a qui recrimina una manca de voluntat a Lleida i al Parlament de Catalunya a l'hora d'aprovar els pressupostos per aquest 2025. És de l'opinió que, en política, qui no lluita per ser influent cau en la irrellevància. Creu que ERC és intranscendent, i en cercles reduïts, opina que aquesta estratègia l'afavoreix a ell per revalidar l'alcaldia el 2027.

Fa dos anys deia que guanyaria les eleccions amb nou regidors perquè els seus sondatges així li apuntaven. Va aconseguir justament aquesta xifra. 

Bergés ha recordat que el mes de juliol l'anterior Govern va aprovar la memòria preliminar de l'Avantprojecte de la llei de caça, que inclou la gestió dels riscos derivats de les sobrepoblacions d'espècies cinegètiques. La diputada ha destacat que la voluntat del Govern republicà és consensuar aquesta llei amb els sectors implicats per superar la legislació vigent de 1970, que no respon a les necessitats actuals.

Esquerra interpel·la al Govern per saber si ha reprès els treballs iniciats en la legislatura anterior per aprovar la llei catalana de fauna cinegètica i quan preveu fer-ho. A més, demanen explicacions sobre el retard en la implementació de mesures del Decret Llei 5/2024 i la falta de desplegament de les actuacions previstes per controlar les espècies cinegètiques.

Finalment, Bergés ha subratllat la necessitat de respostes per part del Departament d'Agricultura sobre les accions concretes per controlar la fauna cinegètica i minimitzar els danys als cultius, així com sobre la previsió d'incrementar els recursos per implementar-les de manera eficaç.

La portaveu d'ERC a la Paeria, Jordina Freixanet, va assenyalar que "les demandes del sindicat són totalment legítimes i reflecteixen problemes que fa temps que el govern municipal ignora. La gestió indirecta no està funcionant, i cal un canvi cap a un model públic més eficient i segur".

El regidor Juanjo Falcó va afegir que "la flota d'autobusos està en mal estat, els sistemes de pagament són antics, i la coordinació amb la Guàrdia Urbana és deficient. Necessitem solucions immediates per avançar cap a la municipalització".

Esquerra ha instat a continuar treballant amb el sindicat per avançar en la gestió pública del servei, amb l'objectiu d'iniciar una auditoria i obrir un procés de diàleg amb tots els implicats per garantir un transport públic de qualitat.

Freixanet va concloure: "El transport públic és fonamental per a la mobilitat sostenible. No podem seguir amb més retards. És hora d'actuar".

Les regidores del PSC i Junts, Carme Valls i Neus Caufapé, respectivament, han comparegut conjuntament la vigília del ple de pressupostos de la Paeria de Lleida per valorar el conjunt de propostes i esmenes que han presentat els grups a l’oposició. El PSC governa en minoria a l’Ajuntament però ha pactat i treballat conjuntament els pressupostos d’aquest any amb Junts i els va presentar abans d’acabar l’any. Han destacat que la majoria de les proposes del PP, ERC i el Comú de Lleida “ja estan assumides” a la proposta de pressupost i per això han volgut manifestar satisfacció per “aquest grau de coincidència”.

Carme Valls ha explicat en relació a les propostes del PP que coincideixen entre un 75 i un 80% però ha matisat que veuen “curiós” la retirada de partides concretes com la del Casal de la Dona, els diners per al parc d’inclusió i les línies d’habitatge. Així mateix, ha afegit que els populars han fixat la “línia vermella” del pla del govern municipal que preveu allotjar temporers sense sostre durant la campanya de la fruita a l’hotel d’Adif que hi ha a l’estació. Per aquest motiu, Valls s’ha mostrat convençuda que el PP votarà que no al pressupost però els ha instat a reflexionar per optar per l’abstenció.

En el cas d’ERC, Neus Caufapé ha dit que coincideixen al 80% amb les propostes presentades i comparteixen la millora de l’accessibilitat, l’arranjament de voreres i la millora del transport públic. Amb el Comú s’ha valorat les 19 esmenes presentades i comparteixen el projecte del centre d’interpretació de la Guerra Civil, entre d’altres. Els ha sorprès els plantejaments de reducció de determinades partides com la que preveu millorar el sostre de l’església de la Sang, els 200.000 euros de les activitats de promoció del comerç local o també 100.000 euros de retallada al nou Museu Morera.

El projecte de pressupostos del PSC i Junts és de 232 milions, un 6,2% més que l’any passat, dels qualls 30 MEUR es volen destinar a inversions. Una xifra que Valls i Caufapé han posat en valor tot i ser inferior que altres anys, quan hi havia les partides dels fons Next Generation.

Una part important del finançament, 200.000 euros, es destinarà a la promoció de l’aranès, considerat una prioritat per la síndica d’Aran, que ha subratllat la necessitat de recursos per assegurar la vitalitat de la llengua al territori.

A més, Generalitat i Conselh Generau han acordat iniciar un procés conjunt per establir un nou model de finançament per Aran, amb l'objectiu d’aprovar-lo abans de finalitzar el 2025.

Habitatge i singularitat territorial

La síndica d’Aran ha destacat que l’habitatge és un dels reptes més greus, i per això s’ha creat la Taula d’Habitatge de l’Aran. Aquesta taula buscarà solucions per al problema d’habitatge turístic i la falta d’oferta per a la fixació de la població al territori.

En la declaració conjunta, Generalitat i Conselh Generau també han reafirmat el compromís de reconèixer la singularitat política i jurídica de l’Aran, assegurant que es treballarà per garantir el seu autogovern en tots els àmbits. Dalmau ha destacat aquesta aliança renovada com una forma de reforçar les relacions i el reconeixement de l’Aran.

Entre les inversions previstes, es destinen 12,5 milions a mobilitat i 9 milions a millores en aigua i clavegueram. També es preveuen actuacions pel Pla de l’Estació, un projecte llargament esperat que es finançarà amb recursos externs. A més, es reforçarà la vigilància a l’Horta amb càmeres de videovigilància amb Intel·ligència Artificial.

En habitatge, es destinaran 1,6 milions per adquirir pisos i desenvolupar sectors urbanístics amb 3.800 habitatges assequibles previstos en tres anys. Altres partides clau inclouen 23 milions per educació, 3,2 milions per ocupació i 7 milions per promoció de la ciutat. També es potenciaran els equipaments culturals, com el Museu Morera, amb un augment de 300.000 euros respecte a l'any passat.

Freixanet també ha criticat la paralització del Pla de l’Estació, un projecte que, segons ERC, era clau per revitalitzar el barri de Noguerola i millorar la mobilitat i l’economia local. "El govern ha condemnat aquest projecte a l’oblit, però nosaltres no hi renunciem", ha declarat.

La proposta d’ERC inclou accions concretes als barris, com la millora d’espais públics, urbanització de carrers, creació de zones verdes i reforç dels equipaments. El document registrat per ERC també contempla acords extrapressupostaris i més d’un centenar de mesures per transformar la ciutat, responent a les necessitats de les associacions veïnals.

Nous regidors a l'Ajuntament

Després de diverses renúncies, Marta Urgell (ERC) i Antoni Roca i Marta Farré (Junts) han entrat al consistori, amb ajustos en les atribucions i reorganització dels grups municipals.

Moció sobre la gestió dels purins

Els grups municipals de Borges per la República i ERC les Borges van presentar una moció per instar les grans empreses integradores del sector porcí a responsabilitzar-se del tractament dels purins. Aquesta moció, que va comptar amb el suport majoritari, sol·licita la creació d'un marc normatiu per a aquestes empreses i la possibilitat de desenvolupar una planta comarcal de tractament. A més, es proposa formar una taula de treball amb ramaders, integradores i polítics.

Problemes amb el subministrament elèctric

Es va aprovar per unanimitat una moció per denunciar les deficiències del subministrament elèctric a la comarca, especialment els microtalls i les baixades de tensió. S'ha sol·licitat un informe a la Direcció General d'Energia i s'ha instat a les companyies a invertir en la millora del servei.

Informe econòmic

Finalment, es va presentar un informe sobre la gestió econòmica del consistori, destacant que es manté un bon ritme en el compliment dels terminis de pagament, amb un període mitjà de pagament de 10,72 dies.

Els membres també van aprovar un conveni de col·laboració entre diverses entitats per atendre a les persones sense sostre a la comarca de la Noguera. A més, es va aprovar inicialment el Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM), que establirà protocols per a situacions de risc.

Una de les aprovacions destacades va ser el projecte d'arranjament de paviment al carrer Barrinou, amb una inversió de més de 116.000 euros. També es va aprovar el calendari de pagament dels tributs per a 2025.

Pel que fa a la solidaritat, el ple va acordar destinar les assignacions d’octubre i novembre dels grups municipals a la Fundació Horta Sud, en resposta als danys causats per la gota freda a la Comunitat Valenciana el mes passat.

Finalment, es va aprovar una moció presentada per ERC per millorar la connexió ferroviària entre Balaguer i Barcelona.

El diputat ha destacat la comparació desfavorable amb l'Aragó, on les inversions en infraestructures són més elevades. "Els Pirineus catalans no poden continuar amb aquest abandonament", ha afegit, insistint en la urgència de millorar la connectivitat i la seguretat d'una zona que pateix despoblament.

La senadora ha aprofitat un debat sobre una moció del PP per projectar el patrimoni espanyol per denunciar la seva “incoherència”. Bailac ha retret als populars haver instrumentalitzat la cultura amb una visió “centralista i excloent”, destacant el cas de Sixena com a exemple de doble moral.

També ha vinculat aquesta actitud amb l’anticatalanisme del PP, acusant-los de “falsejar la realitat històrica” i posar en risc la unitat artística del patrimoni lleidatà, especialment durant l’aplicació de l’article 155. Segons Bailac, el trasllat de les obres de Sixena s’ha fet amb el suport del PSOE i del poder judicial espanyol, ignorant els criteris tècnics i museístics.

Junts també ha proposat que RENFE augmenti les freqüències entre Lleida i Montsó, incloent-hi parades a Almacelles i Raïmat, especialment en els intervals sense cobertura del bus exprés. A més, reclama a l’Estat la transferència de fons per assumir els costos d’aquest servei, evitant que recaiguin en la Generalitat.

L’estació d’Almacelles, situada en un punt estratègic del Segrià, donaria servei a la segona població més gran de la comarca després de Lleida. Paral·lelament, Junts exigeix a l’Estat l’adaptació de la via al sistema europeu d’ample estàndard per facilitar la circulació de combois intermodals i assegurar la connexió amb infraestructures com el Parc industrial d’Almacelles o l’aeroport de Lleida-Alguaire.

També es reclama la modernització de la flota de trens que cobreixen la línia Lleida-Montsó. Tot i que la connexió ferroviària Barcelona-Madrid continua operativa, els trens no fan parada a Almacelles des de 2004. Aquest dèficit, compensat parcialment amb millores en el servei d’autobusos, segueix sent insuficient per cobrir les necessitats de mobilitat entre Catalunya i Aragó.

Malgrat que les obres van finalitzar a finals de 2023, el centre encara no està operatiu. El Departament de Salut ha confirmat que l'espai està equipat, però no s'ha establert una data d'obertura.

La portaveu de Junts a la Paeria, Violant Cervera, ha recordat que les obres, amb un pressupost de 2.743.000 euros finançats amb fons europeus REACT, van començar el juny de 2023 i han duplicat la superfície del CAP, afegint 18 noves consultes.

D’altra banda, el diputat Jordi Fàbrega ha presentat preguntes al Parlament per aclarir els motius del retard i conèixer quan es preveu obrir l’ampliació. Junts també ha sol·licitat millores al Consultori de Magraners, amb més horaris i serveis.

Junts reclama que es resolgui aquesta situació amb la màxima urgència per poder atendre millor els veïns de la zona.

Solsona ha destacat la necessitat d’un calendari clar per part del Departament de Salut per activar aquest nou equipament, que millorarà l'atenció sanitària a Mollerussa. El CUAP, destinat a urgències de mitjana i baixa complexitat, evitarà desplaçaments a Lleida per a la ciutadania. També ha subratllat la importància d’establir terminis per organitzar la mobilitat a la zona, ja que el centre estarà annex al CAP de Mollerussa, en un espai cedit per l’Ajuntament.

Amb una inversió de 3,7 milions d’euros, finançada per fons europeus REACT, el CUAP tindrà una superfície de 1.150 m² i inclourà una base del SEM, donant servei a unes 65.000 persones del Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell.

Durant la trobada, l’alcalde ha aprofitat per esmentar altres projectes importants per a la ciutat, com la nova ABP Mollerussa-les Borges Blanques i la construcció d’una passarel·la sobre l’Autovia A-2, que milloraria la connexió amb El Palau d’Anglesola. També va expressar la seva preocupació per la burocràcia creixent i l’excés de control fiscal que, segons ell, dificulten l’agilitat administrativa i afecten la relació entre les administracions locals i els ciutadans.

El pacte va ser formalitzat pel president del MDC, Ramon Lluís Lletjós, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, durant la cloenda del Congrés Nacional celebrat a Calella. La seva intenció és defensar les zones rurals i reactivar el sector primari.

Antecedents i compromisos

Des de la seva creació el 2013, MDC ha lluitat contra el despoblament i per la reactivació d'activitats tradicionals, amb un focus especial en les àrees que ocupen més del 70% del territori català. Per la seva banda, Junts per Catalunya ha impulsat iniciatives alineades amb aquestes inquietuds.

Les dues formacions treballaran conjuntament en àmbits econòmics, socials, culturals i mediambientals, establint una Taula de Seguiment per definir prioritats i avaluar progressos. MDC aportarà propostes per al sector primari i, en col·laboració, es desenvoluparan polítiques per fer front a la crisi rural.

Col·laboració electoral

A més, l'acord contempla la integració del MDC en les llistes de Junts per Catalunya en les properes eleccions al Congrés i al Parlament, garantint així la representació del món rural en les institucions.

Amb aquest pacte, les dues formacions busquen frenar el despoblament, assegurar la sostenibilitat de les zones rurals i impulsar el sector agrari, considerat essencial per al futur de Catalunya.

Entre les iniciatives destaca el Pla de Cooperació Comarcal 2024-25, amb una dotació de 9,6 MEUR, que servirà per cobrir les despeses de secretaris-interventors i serveis tècnics als municipis amb menys de 1.000 habitants. El vicepresident Agustí Jiménez ha ressaltat que s’han mantingut converses amb els consells comarcals per millorar el pla, adaptant-lo a les necessitats de cada territori.

D'altra banda, el Pla de Teleassistència i Prestació d'Urgència Social, que ascendeix a 3,6 MEUR fins al 2026, es destinarà a serveis socials amb aparells de teleassistència i situacions d'urgència social. Això inclou una aportació de 300.000 € per a la ciutat de Lleida, gestionada per la Paeria.

També s'ha aprovat un conveni amb el Conselh Generau d'Aran per un total d'1,2 MEUR, que se centrarà en la promoció de la llengua aranesa, el turisme, la restauració del patrimoni i altres inversions públiques d'interès.

A més, s'ha presentat una proposta per reduir la taxa de cobrament a partir de 2025, que beneficiarà ajuntaments amb un estalvi de fins a un milió d'euros anuals. Així mateix, s’ha aprovat un conveni amb l'Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya per fomentar la cultura del dret a la mort digna.

Finalment, s'han rebutjat mocions que demanaven la gratuïtat del transport i menjador escolar obligatori, recordant que la Diputació ja financia el 50% d'aquestes despeses.

Junts també qüestiona la decisió d’abandonar el projecte d’un equipament comunitari a Pardinyes, que preveia 90 places, mentre s’opta ara per instal·lar 200 persones al mateix barri, que ja pateix una progressiva deshabituació. Pel que fa a l’ús de l’hotel de l’estació per allotjar persones en situació de vulnerabilitat, Cervera considera que “no és la millor imatge per a l’arribada a Lleida”.

La formació critica altres aspectes del pla, com l’ús del col·legi Cervantes, que considera que hauria de ser un motor de revitalització del centre, i no "un espai per concentrar persones amb dificultats". A més, Junts rebutja l’equipament previst a la Partida de la Caparrella per a temporers, assenyalant la falta de consens amb els veïns de l’Horta i l’aïllament de la zona com a problemes.

Finalment, Junts posa en dubte la viabilitat econòmica del pla, alertant que només s'ha presentat un cost aproximat de 13 milions d'euros sense detallar el cost del servei d’atenció a aquestes persones, que sovint pateixen patologies complexes. Cervera també critica la manca de transparència en relació amb la rehabilitació del col·legi de Balàfia, qüestionant si les inversions previstes seran suficients.

Segons Cervera, “el Centre Històric és patrimoni de tots els lleidatans" i la seva degradació es deu a dècades de polítiques errònies, especialment durant els governs del Partit dels Socialistes. La portaveu defensa la recuperació de la zona mitjançant el Pla de l’Estació i altres projectes, i conclou que l’atenció a les persones sense llar requereix consens social i polític.

Aquest mes d’octubre, els diferents actors implicats es reuniran per elaborar un document amb propostes de millora. Paral·lelament, s'ha anunciat una nova línia d’ajuts destinada a la construcció o rehabilitació d’allotjaments temporals privats per a temporers, a partir de l’experiència pilot d’aquest any.

Aquests ajuts responen a les demandes dels productors de fruita. Aquest any, 17 de les 19 sol·licituds aprovades a Catalunya provenen de Lleida, amb un import proper a 1 milió d’euros dels 1,2 milions habilitats. Amb això, es preveu la creació de 318 noves places d’allotjament.

El sobreseïment s’ha acordat al considerar el magistrat jutge d’instrucció que no resulta degudament justificada la perpetració de cap delicte i que, a partir del 26 de maig d’enguany, no és poden acordar noves diligències al haver expirat el termini màxim d’un any d’instrucció establert sense que s’hagués acordat cap pròrroga.

El Ministeri Públic va recórrer apuntant que no havia expirat el termini màxim d’instrucció però l’Audiència Nacional ho va desestimar. De moment només una de les peces separades d’aquest cas de suposada corrupció a la Diputació de Lleida arribarà a judici. Es tracta de la que implica l’excap de carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet, per qui la fiscalia demana 12 anys de presó per manipular, suposadament, adjudicacions. En aquest sentit, està acusat de prevaricar en relació amb suposades irregularitats en contractes d’obra pública.

El "cas Boreas" es va destapar fa prop de 6 anys, el 2 d’octubre quan hi va haver un escorcoll policial a la Diputació de Lleida i els Mossos d’Esquadra es van emportar detingut l’aleshores president Joan Reñé.

La proposta busca abordar el fet que molts autors de delictes lleus, com furts i baralles, són sovint detinguts però ràpidament posats en llibertat, permetent que continuïn delinquent sense conseqüències. Segons Trilla, aquesta dinàmica ha generat un clima d'inseguretat creixent que afecta la vida quotidiana dels balaguerins.

A través d'aquesta moció, Junts per Balaguer vol que el consistori se sumi a la iniciativa legislativa presentada al Congrés dels Diputats, que proposa modificar el Codi Penal i altres normatives. L'objectiu és establir una resposta judicial més eficient i dotar l'administració de justícia de més instruments legals.

A més, la moció inclou la proposta que els ajuntaments puguin exercir l'acció penal en casos de furt, un pas que buscaria intensificar la persecució d’aquest tipus d’infraccions. Amb aquestes mesures, Junts per Balaguer espera contribuir a una societat més segura i protegida.

La regidora del Comú, Laura Bergés, ha atribuït aquesta situació a la "manca de rigor en la gestió pública" de l'anterior equip de govern. Segons Bergés, la decisió de Ros de no aplicar multes de velocitat en un any preelectoral va ser una estratègia de populisme que ara recau sobre les finances públiques.

El Comú també ha destacat que l'ajuntament haurà d'aprovar una modificació de crèdit en el Ple d'aquest divendres per poder cobrir la primera part del pagament. La sentència judicial, que va quedar ferma el passat mes d'abril, posa fi a un conflicte legal que s'arrossegava des de l'any 2016.

Amb aquesta resolució, el consistori haurà de fer front a una càrrega financera significativa, un fet que el Comú lamenta i atribueix a una gestió imprudent del govern d'Àngel Ros.

Tot i les acusacions, el diputat socialista ha negat qualsevol falta de respecte o desconsideració cap als agents, tal com ha recollit el Segre. De moment, Ezquerra no ha fet declaracions públiques més enllà d'aquestes negacions

Es tracta d'una ofrena floral a l'escultura de l'"Escull", una creació de l'artista balaguerí Josep Mateu i que simbolitza la unitat de les terres de parla catalana. Aquest acte s'havia fet durant anys en època del batlle socialista Miquel Aguilà i en els darrers anys no s'havia celebrat.

En un comunicat, les formacions asseguren que plantaran el govern de la ciutat per l'enfocament que li dona a l'acte, basat només en la defensa de la llengua catalana i ometent, al seu parer, el caràcter nacional de la celebració del dia 11 de setembre. 

"No es tracta de rebutjar la llengua, sinó de posar en valor el veritable significat de la Diada”, han explicat en el seu comunicat. Per a ells, actes com l’ofrena floral, encara que benintencionats, "poden acabar desvirtuant l’essència d’una jornada que, històricament, ha estat de lluita i reivindicació". Davant aquesta situació, els partits i entitats han decidit convocar una concentració alternativa el mateix dia de la Diada, a les 11:30h, a la part central de la muralla de Balaguer. Amb aquesta acció, volen manifestar les reivindicacions que consideren pròpies de la Diada. 

El text l'han signat Junts per Catalunya, ERC, CUP, el Casal Pere III i la Colla Bastonera Casal Pere III.

La regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, que havia lliurat la proposta als grups municipals el 30 de juliol, té previst presentar l'expedient per a l'aprovació provisional de l'ordenança en la comissió informativa de Mobilitat del 16 de setembre i posteriorment al ple del mateix mes. No obstant això, ERC afirma que aquesta tramitació es realitza sense el procés de participació pública previst en el projecte original.

Els regidors Juanjo Falcó i Xavier Estrada han manifestat el seu desacord amb la manera com s'està gestionant l'aprovació de l'ordenança. Segons Falcó, "és inaudit que la regidoria proposi un procés de participació, però al mateix temps intenti saltar-se'l en la tramitació de l'expedient". Estrada afegeix que la manca de temps per a una tramitació adequada s'hauria pogut evitar si la proposta s'hagués iniciat amb anterioritat.

A més de les seves preocupacions sobre el procés participatiu, ERC també ha criticat la proposta per la seva manca d'objectius clars en termes de reducció de contaminants com l'NO2 i el CO2, així com la falta d'inclusió de Zones d'Especial Sensibilitat, que podrien protegir àrees vulnerables com hospitals i escoles. La regidora s'ha compromès a revisar i incorporar aquests aspectes, incloent-hi els objectius de millora de la qualitat de l'aire i els nivells de soroll.

Els republicans han demanat que l'expedient sigui retirat de l'ordre del dia fins que es realitzi el procés de participació i es revisin les mancances detectades en la proposta. En cas contrari, la formació votarà en contra de la tramitació de l'ordenança.