Borja Solans, president de PIMEC Lleida, ha aprofitat l’ocasió per reclamar un “compromís polític ferm” en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, considerats essencials per garantir estabilitat i finançament al teixit productiu. L’acte, celebrat a la seu de l’entitat, ha servit per presentar l’informe sobre les perspectives econòmiques de la demarcació per a l’any 2026.

Segons l’informe, el creixement a Ponent i l’Alt Pirineu i Aran podria situar-se al voltant del 2,1%, lleugerament per sota de la mitjana catalana, que podria arribar al 2,4%. Aquesta moderació es deu, en gran part, a la forta dependència del sector agroalimentari, que representa prop del 27% de l’economia lleidatana.

Carles Mas, director de l’àrea d’economia i empresa de PIMEC, ha subratllat els “reptes crítics” als quals s’enfronta la indústria local: l’augment dels costos energètics i dels carburants, la incertesa generada per la pesta porcina africana i una evolució desigual entre diferents subsectors. A més, ha posat l’accent en la dualitat econòmica de Lleida: mentre les grans empreses mostren resiliència i capacitat exportadora, la realitat de les microempreses és molt més precària.

Tot i que els actes oficials començaran el dijous 14 amb el pregó i la proclamació de les pubilles i hereus, els dies previs ja oferiran activitats destacades. El dimarts 12 i el dimecres 13, els tornejos d’estiu de futbol sala i pàdel viuran les seves finals, convertint l’esport en l’eix de l’escalfament festiu.

L’inici formal serà dijous al vespre, amb el pregó de l’empresari lleidatà amb arrels maialenques Marc Ceron, president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida. L’acte comptarà també amb l’actuació de la Colla Gegantera de Maials i un aperitiu popular. Aquella nit, també hi haurà activitats a les piscines, una posta de sol al Calvari i la primera nit jove.

Divendres 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció, s’obrirà amb la Missa Major, i continuarà amb espectacles com l’escala en hi-fi, balls per a totes les generacions i una nova proposta musical nocturna.

El dissabte portarà activitats com la tirada amb aire comprimit, el correbars amb la xaranga Bsumeta, havaneres amb Els Cremats i animació infantil amb Bitxicleta. El vespre estarà marcat pel to humorístic amb l’espectacle La niña bonita, del popular Peyu, i nova sessió de festa jove.

El diumenge 17 s’omplirà de música i convivència, amb sardanes, el sopar de penyes i més actuacions musicals. Finalment, dilluns 18 posarà el punt final amb una jornada popular que inclourà paella, festa de l’escuma, una tirada de bitlles i el concert De pel·lícula a l’espai de la Vilaclosa.

El projecte, amb un pressupost de 120.000 euros, inclou la definició de serveis, la redacció de dues convocatòries públiques i l’acompanyament a les empreses seleccionades. També preveu la cerca activa de propostes innovadores i el suport continu a les activitats que es desenvolupin dins del viver.

La gestió anirà a càrrec d’una consultora amb un mínim de tres experts acreditats, que s’encarregaran de captar firmes tecnològiques i promoure l’ecosistema empresarial vinculat a l’aeroport.

Aquest nou pas s’emmarca en l’estratègia de consolidar Alguaire com a pol d’emprenedoria i recerca, sumant-se als àmbits ja prioritzats pel complex: operacions comercials, usos industrials, formació, el sector New Space i la innovació tecnològica. L’aposta per un viver especialitzat busca reforçar la capacitat de l’aeroport per atreure talent i empreses de valor afegit en un context de creixement del sector aeroespacial al sud d’Europa.

Aquest edifici d’origen cartoixà, datat al segle XVII, és un dels pocs exemples que es conserven de casa pairal a la comarca del Segrià. La seva estructura i arquitectura reflecteixen un estil propi i rellevant en el patrimoni català, fet que el converteix en un testimoni important de la història rural i arquitectònica de la zona. A finals del segle XIX, Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià, va dur a terme una gran reforma arquitectònica que va transformar profundament l’estructura original per adaptar-la a l’ús residencial de la seva família. Des d’aquell moment, Vallmanya es va convertir en una estada habitual per als Macià Lamarca, marcant així la seva importància familiar i política.

Un espai clau de la història política catalana

Durant la Guerra Civil, la casa va patir danys importants quan va ser incendiada. Tot i que l’interior ha estat modificat des d’aleshores, encara conserva elements que evidencien la seva rellevància històrica i cultural. Aquesta fita no només té valor arquitectònic, sinó que també és un símbol de la resistència i la memòria del període més convuls de la història recent de Catalunya.

El Departament de Cultura ha posat en relleu que la Casa Vallmanya va ser un espai clau en la història política catalana. Va ser escenari de trobades decisives, com les relacionades amb el complot de Prats de Molló, un intent revolucionari per assolir la independència de Catalunya, i de la gestació del partit Estat Català. A més, Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana, va fer servir aquesta casa com a seu per a la seva activitat política. Des d’allí, va rebre polítics, membres de la premsa i altres figures rellevants del moment.

En aquell període, Vallmanya va funcionar gairebé com una segona residència oficial del Palau de la Generalitat, un centre des d’on es van impulsar diverses iniciatives en àmbits com l’educació, la cultura i la justícia social. Aquesta dimensió institucional dota l’edifici d’una gran rellevància com a patrimoni històric.

Finalment, la declaració com a BCIN arriba després d’anys de debat sobre el futur de la finca, que havia quedat en estat de degradació i sense ús públic. Diversos col·lectius i institucions locals havien reclamat una intervenció urgent per evitar-ne la desaparició i assegurar la seva conservació. Amb la nova protecció oficial, s’obre la porta a una recuperació patrimonial que permetrà preservar aquest espai emblemàtic per a la memòria i la història de Catalunya.

El projecte centra els esforços a analitzar com afecten els cops de calor i les precipitacions imprevistes en la fase final del cultiu, especialment durant l’ompliment del gra i la pre-collita, dues etapes decisives per a la qualitat de l’ordi maltejat. Segons Neus Prieto, responsable de producció i medi ambient de La Moràvia, “cada vegada és més habitual que les pluges arribin en moments crítics i que les onades de calor siguin més llargues. Això pot dificultar la germinació del gra i, per tant, el procés de maltejat que permet fer cervesa”.

La urgència per adaptar els cultius es fa encara més evident en aquests primers dies d'estiu, quan Ponent va viure un dels dies més calorosos de l’any. A Gimenells i el Pla de la Font, un dels punts d’assaig del projecte, es van registrar 40,6 graus, mentre que a Lleida ciutat, Torres de Segre o Castellnou de Seana es va superar també la barrera dels 40 graus. La calorada no va ser només diürna: una vintena de municipis van tenir una nit tropical, amb mínimes per sobre dels 20 graus.

En aquest context, els assajos del ResOrMa es duen a terme en camps de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) i Gimenells (Segrià), dues localitats que sovint encapçalen els rànquings de màximes més altes a l’estiu. En aquestes finques s’hi testa el comportament de diferents varietats d’ordi en condicions ambientals adverses. Per simular-les, s’han instal·lat estructures com cobertes tipus hivernacle per intensificar la calor o sistemes de reg puntual per recrear episodis de pluja sobtada. Aquestes tècniques permeten observar com reacciona cada varietat i avaluar-ne la tolerància.

El projecte també preveu classificar les varietats existents segons la seva resistència i identificar-ne de noves que es puguin homologar per a l’ús cerveser. Paral·lelament, es treballa en la definició de noves estratègies agronòmiques que permetin adaptar els sistemes de cultiu i minimitzar les pèrdues econòmiques en tota la cadena de valor, des del camp fins a la cervesa.

“Potser caldrà començar a fer les coses d’una altra manera”, apunta Prieto. “Ens anem adaptant any rere any, però necessitem identificar quins canvis ens permetran garantir la qualitat de l’ordi”. Els resultats de la recerca podrien condicionar la manera com es cultiva aquest cereal en els propers anys.

Amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, el projecte té previst finalitzar el maig del 2026. La seva aplicació podria ser clau per garantir el futur de l’ordi cerveser en un context de clima incert.

En aquest marc, l’Associació de Defensa Forestal (ADF) d’Almatret, amb el suport de l’Ajuntament, ha instal·lat sis càmeres d’alta definició al campanar del poble, ubicat en un punt elevat que permet vigilar una superfície de fins a 12.000 hectàrees. Aquestes càmeres, les primeres de Ponent destinades específicament a la prevenció d’incendis forestals, cobreixen zones del Segrià, les Garrigues, la Terra Alta, i parts de les províncies de Saragossa i Osca. El sistema transmet imatges en temps real durant les 24 hores, cosa que facilita detectar ràpidament qualsevol indicis d’incendi i activar els equips d’emergència sense necessitat de trucades externes.

Gerard Jové, president de l’ADF i de la Societat de Caçadors, ha destacat que les despeses de la instal·lació, que sumen 5.800 euros, han estat finançades íntegrament per l’ADF. Tot i la proximitat del riu Ebre i l’embassament de Riba-roja, la zona presenta una orografia complicada amb camps de conreu i boscos d’accés difícil, fet que fa molt important disposar d’un sistema de vigilància permanent i exhaustiu.

L’alcaldessa d’Almatret, Jennifer Nadal, ha explicat que el terme municipal, que arriba fins als 60 quilòmetres quadrats, té una geografia natural i complexa que dificulta l’accés dels equips d’extinció. Per això, a més de les càmeres, s’ha treballat en l’arranjament de camins forestals i s’han instal·lat nous punts d’hidrant per garantir l’abastament d’aigua en zones remotes.

El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, ha qualificat aquestes càmeres de “vitals” per poder actuar amb rapidesa i controlar situacions d’incendi abans que esdevinguin greus. Ricou ha remarcat que, malgrat la presència d’aigua al riu Ebre i l’embassament, les condicions meteorològiques, com els vents forts que dificulten l’ús dels mitjans aeris, compliquen la tasca d’extinció. Per això, la combinació de vigilància per càmera i punts d’aigua estratègics és fonamental.

Enguany, segons Ricou, ja s’han cremat més hectàrees que l’any passat a causa de la sequera, fet que augmenta la necessitat de complir estrictament les mesures de prevenció, com portar extintors a les màquines agrícoles i evitar activitats que puguin provocar focs.

Amb la instal·lació d’aquestes càmeres, Almatret es posiciona com un exemple pioner en la prevenció i la protecció contra incendis en un territori que afronta reptes cada cop més grans per la crisi climàtica i la gestió forestal.

La presentació oficial del festival s’ha fet aquest dimecres al Casal d’Alpicat, amb la participació de l’alcalde, Joan Gilart; la regidora de Cultura, Mireia Perna; i el director artístic del festival, Jordi Escuer. Tots tres han destacat l’esforç sostingut del municipi per mantenir una programació diversa, inclusiva i oberta a tothom, que connecti tant amb el públic fidel com amb nous visitants.

Del conjunt d’espectacles programats, 16 seran gratuïts i els altres 6 tindran un preu simbòlic de tres euros. Les propostes de pagament es faran a La Unió i a la carpa de l’Espai Taverna, espais amb aforament limitat que acolliran algunes de les propostes més singulars de l’edició.

Pel que fa a la procedència de les companyies, n’hi haurà 10 de catalanes, entre les quals tres amb segell lleidatà: Tandor & Paxton, que estrenarà l’espectacle Currídicum Vitae; Lobrut Catifa, amb l’estrena de Hissar; i Nasty Lovers, que posarà la nota musical. També hi participaran quatre companyies d’altres punts de l’Estat i quatre d’internacionals, com els belgues Be Flat, que presentaran per primera vegada a Catalunya Ludo & Arsène, o els francesos Cie Poc amb Bobby & Moi.

El festival s’obrirà dijous 3 de juliol amb Cosmicomics, de Cirque Hirsute, una proposta visualment impactant que marcarà l’inici de la programació. La clausura arribarà diumenge 6 amb The Legend, de la companyia andalusa El Gran Dimitry, un espectacle carregat d’humor i poesia visual.

Els escenaris del festival s’estendran per diversos punts del municipi, com el pavelló nou, el Parc del Graó, l’Espai Molí, La Unió i l’Espai Taverna. També hi haurà tallers de circ per a totes les edats, zona infantil, food trucks i activitats paral·leles que convertiran Alpicat en un gran escenari a l’aire lliure, pensat per gaudir en família.

Les entrades per als espectacles de pagament ja es poden adquirir a través del web municipal www.alpicat.cat/entrades, i tota la informació detallada del festival està disponible a www.circpicat.cat.

El ple d’investidura està previst per aquest dimecres a les vuit del vespre, on Olivart podria ser escollida per majoria simple en segona votació. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la futura alcaldessa ha assenyalat que també han mantingut converses amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i es mostren oberts a incorporar-los al nou executiu. "Volem estabilitat i tranquil·litat per tirar endavant els projectes que necessita el municipi. Si no hi ha entesa amb ERC, haurem de treballar amb pactes puntuals", ha advertit Olivart.

El context polític d’Almacelles ve marcat per una profunda inestabilitat. Després de les eleccions municipals de 2023, un acord tripartit entre Ara Pacte Local, ERC i En Comú va permetre l’elecció de Joan Bosch (Ara Pacte Local) com a alcalde. Tanmateix, el mandat es va veure truncat quan Bosch va expulsar els comuns del govern a l’octubre, quedant-se en minoria amb el suport d'ERC. Davant les dificultats per gestionar l’executiu, Bosch va presentar la seva dimissió el maig passat, i el republicà Josep Torres va assumir l’alcaldia de manera provisional.

Amb l’acord actual, Junts i PSC preveuen una distribució equilibrada del poder: Junts assumirà la primera tinença d’alcaldia i les àrees d’Urbanisme i Hisenda —aquesta última compartida amb el PSC—, mentre que els socialistes es faran càrrec de la tercera tinença i de la cartera d’Educació. Olivart, que ja va ser alcaldessa entre 2021 i 2023, ha expressat la seva satisfacció per recuperar el lideratge institucional: "Vam guanyar les eleccions, però vam quedar fora per un tripartit que no va funcionar".

Entre els reptes immediats del nou govern hi ha la reactivació de projectes estratègics paralitzats com el desenvolupament del polígon industrial, la licitació del nou contracte de recollida de residus o la millora dels camins municipals, amb un pressupost que l’alcaldable considera "clarament insuficient". A més, caldrà abordar amb urgència la regularització de diversos serveis bàsics, com els subministraments d’electricitat, gas i combustible per a vehicles municipals, ja que els contractes no estan en vigor i es preveu la seva aprovació per via extrajudicial.

La setmana passada, el ple municipal va desbloquejar part d’aquestes despeses pendents, amb l’autorització de pagaments per un import d’uns 200.000 euros. Amb tot, el futur govern afronta el repte de recuperar la confiança ciutadana i donar resposta a una situació financera i administrativa que arrossega una clara paràlisi.

L’alberg ofereix 40 places i cobreix els mesos de maig i setembre, quan no funciona el dispositiu d’acollida de Fira de Lleida. Durant aquest temps, persones amb situació regular poden accedir a deu dies d’allotjament gratuït mentre busquen feina, evitant així situacions de carrer o d’infrahabitatge.

Els últims sis residents deixaran Seròs aquest dilluns. Entre ells hi ha en Robin Banu i la seva dona, que han destacat la bona acollida i la qualitat de les instal·lacions. “Ens han tractat molt bé, hem tingut menjar, dutxa i aire condicionat”, explica ell.

Durant el mes, els temporers han comptat amb el suport de dinamitzadors socials que els han ajudat amb tràmits, recerca de feina i necessitats bàsiques. L’alberg ocupa part d’una antiga instal·lació privada a les afores de Seròs, al terme municipal de Fraga, amb habitacions compartides, espais de cuina i servei de bugaderia.

Amb el tancament temporal del centre, el relleu el pren el pavelló 3 de la Fira de Lleida, que a partir d’aquest dilluns oferirà allotjament nocturn a un centenar de persones temporeres, amb servei de dutxes, àpats i consigna. Paral·lelament, la Paeria activarà un dispositiu amb habitatges per a treballadors amb contracte, incloent un espai destinat específicament a dones.

El Govern estudia obrir nous albergs en futures campanyes, en un context en què molts municipis del Baix Segrià veuen duplicada la seva població durant l'estiu i calen recursos per garantir una acollida digna.

Segons l’informe emès pel Departament, només dos dels sis elements al·legats podrien tenir una vinculació històrica amb Macià, però aquesta seria de caràcter "circumstancial", relacionada amb l’ús econòmic i agrari de la propietat. Pel que fa a la resta d’elements, Cultura sosté que van ser construïts posteriorment a la mort del president, fet que, segons l’administració, n’invalida la inclusió en el reconeixement patrimonial.

L’anàlisi tècnica elaborada pel Departament assenyala que el camí dels xiprers, la bàscula de vehicles i la plataforma de formigó destinada a les cases dels colons apareixen documentats per primera vegada en les bases de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’any 1945. Així mateix, l’edifici conegut com les escoles noves no figura en cap registre gràfic anterior a l’ortofotomapa realitzat entre 1983 i 1992. Per tant, des del Departament es conclou que aquests elements no poden considerar-se vinculats a l’activitat de Macià.

Tanmateix, l’informe sí reconeix el valor històric de les anomenades escoles velles. Existeix documentació que acredita que Francesc Macià va ordenar-ne la construcció a partir de 1914, així com que va contractar personal docent per formar els fills dels parcers. També s’admet la possible relació del president amb la casa dels caçadors, de la qual es considera plausible que en promogués l’edificació. Amb tot, el Departament manté que el nucli fonamental del BCIN ha de ser la casa principal, no només com a residència, sinó com a escenari de reflexió i planificació política per part del dirigent.

Des de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià, la resposta del Departament ha estat rebuda amb indignació. En un comunicat, l’entitat qualifica de “decisió incomprensible” la negativa a protegir les escoles velles i la casa dels caçadors, tot denunciant el que consideren una "ficció institucional" sobre quins espais de la finca poden considerar-se històricament rellevants. A més, subratllen que la resta d’elements rebutjats són claus per entendre el funcionament agrícola de la finca, i per tant, part essencial d’un llegat patrimonial que caldria preservar en la seva totalitat.

Finalment, el col·lectiu recorda que la intenció inicial del Departament era no incloure Cal Macià dins del catàleg de BCIN, fet que, al seu parer, demostra una manca de voluntat política per protegir el conjunt de Vallmanya com a espai històric de referència nacional.

L’alcalde, Toni Bosch, remarca que la mesura vol combatre l’exclusió financera, especialment entre la gent gran o amb mobilitat reduïda, en un poble sense caixer automàtic des de fa gairebé tres anys. Està previst que en el futur també es permeti operar a clients d’altres bancs, tot i que amb una petita comissió per operació.

La iniciativa forma part del programa Cuidem de tu, cuidem dels Alamús, enfocat a millorar els serveis de proximitat. El mateix bar on s’ofereix el servei és municipal, creat després del tancament de l’últim bar privat i gestionat ara com a espai comunitari.

Aquest sistema de retirada d’efectiu, conegut com a servei CashOut, s’estendrà a 458 municipis catalans i donarà cobertura a més de 290.000 persones.

La jornada es completa amb un tast de productes elaborats a la comarca, com el vermut El Polvorí de Raimat, formatges, embotits i xocolates artesanals. Amb aquesta acció, impulsada per l’Ajuntament d’Aitona, es vol fomentar el consum directe i posar en valor el vincle entre el paisatge agrícola i el patrimoni cultural del territori.

“El nostre objectiu és mantenir viva la connexió entre la terra i la gent que ens visita, també més enllà de l’època de floració”, ha apuntat el tinent d’alcalde, Jordi Vidal.

La iniciativa de Aitona en Fruita, nascuda el 2019, va iniciar-se amb la recollida de préssecs, nectarines i paraguaios. L’any passat s’hi va afegir la cirera, i enguany la campanya ja ha començat fa unes setmanes amb l’albercoc. La temporada continuarà a la tardor amb activitats centrades en la collita de figues i nous.

Pel que fa al balanç de la darrera edició de Fruiturisme, el municipi va rebre més de 20.000 persones al març, en plena explosió dels camps florits. L’èxit de convocatòria va anar acompanyat de novetats com la primera experiència nocturna Aitona, un somni en rosa o la 1a Fira Agroalimentària.

En el text de salutació institucional, Pérez —que governa com a independent— fa una controvertida reflexió sobre el paper dels colons agraris a la història del municipi, distingint entre els que considera “bons” i “dolents”. Els primers, segons ell, són espanyols “naturals, nacionals, autòctons”, als quals qualifica de “bons” i creu que cal “reivindicar i honrar sempre”.

Tanmateix, el to esdevé obertament hostil quan es refereix al segon grup, a qui anomena “colons aliens, invasors, parasítics, alienígenes, fills d’una gossa sarnosa”. L’alcalde afirma que a aquests “només se’ls pot combatre i expulsar, sempre i de tot arreu, per pura supervivència”, i remarca que “la diferenciació entre uns i altres és fàcil, senzilla i per a tota la família”.

L’escrit ha desfermat una allau de crítiques per l’ús de terminologia deshumanitzadora i per promoure l’exclusió en un acte institucional destinat a unir la comunitat. Diversos partits i organitzacions socials han exigit explicacions i responsabilitats immediates.

Tot i la polèmica, l’alcalde no ha rectificat ni s’ha pronunciat per disculpar-se. La situació ha generat inquietud a la població i ha tornat a posar en el punt de mira el discurs de l’odi dins de les institucions públiques.

Els actes començaran divendres amb la missa i la Primera Comunió, l'obertura d'una exposició a la capella de Sant Gaietà i la ja clàssica Pernilada Popular. La jornada es tancarà amb música i DJ al pavelló.

Dissabte estarà marcat per la intensitat. Des de primera hora hi haurà tir esportiu, futbol sala, inflables infantils, espectacles al carrer i l’elecció de les pubilles i hereus 2025. A la nit, el pavelló acollirà concert i ball amb Band the Rock i DJ Javi Robres.

El diumenge es viurà amb un doble component emotiu i cultural. S’hi celebrarà la 5a edició de la cursa Embarrocat, que enguany ret homenatge a Pol Guàrdia, i també el 21è aniversari del Mercat de la Baronia, amb parades artesanes, tallers i activitats al centre històric. La cloenda serà amb un sopar solidari i ball.

L’acte s’ha presentat aquest dimarts en una roda de premsa amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que ha destacat “la capacitat de l’Hort Poètic per fer reviure la poesia en un entorn singular i viu”.

Enguany hi participaran poetes com Xavier Macià, Àngels Marzo, Francesc Pané, Jaume Pont, Carme Vidalhuguet i Josep Vallverdú, entre altres, així com membres del Club d’escriptura 1899 de Bellvís. Cada autor escull un poema personal i el planta simbòlicament amb un arbre. Tots dos resten guardats en una capsa del temps enterrada al jardí.

A més, aquesta edició inclourà un homenatge al poeta i agitador cultural Àlex Susanna, desaparegut el juliol de 2024. La seva família plantarà un arbre en record seu i llegirà alguns dels seus textos. El cartell de l’acte l’ha il·lustrat Josep Vallverdú.

L’Hort Poètic, impulsat per l’Ajuntament de Bellvís i els Arcs i diverses entitats col·laboradores, ha acollit més de 170 poemes i una vintena d’arbres plantats en vuit edicions. Poetes d’arreu dels territoris de parla catalana i de la resta de l’Estat hi han deixat empremta.

Els assistents podran sumar-se a la caminada popular que sortirà a les 11.45 h de la plaça Verge de les Sogues fins al recinte poètic.

Un dels moments destacats del programa serà el reconeixement a la figura de Lluís Pagès, impressor i editor, fundador de Pagès Editors, que rebrà el Premi Festa del Llibre de Ponent per la seva trajectòria en favor del món literari català.

L’acte de presentació de la diada s'ha fet aquest dimarts a l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb la presència d’Andreu Vàzquez (IEI), Montse Parra (Cultura), Carme Vidalhuguet (coordinadora) i Jaume Farreny (Ajuntament d’Alguaire). Vàzquez va subratllar l’aposta del municipi per una iniciativa que vol créixer i consolidar-se com a referent cultural a les terres de Ponent.

El programa arrencarà a les 11.00 hores amb l’obertura de parades de llibres de diverses editorials i llibreries. A partir d’aquí, hi haurà contacontes per als més petits, activitats juvenils i diversos diàlegs literaris: sobre novel·la negra, amb Juan Cal i Marta Alòs; sobre la mort, amb Teresa Ibars, Alba Reñé i Jordi Vilalta; i sobre poesia, amb Josep M. Nogueras. També es farà una trobada amb Ramon Besora i una conversa entorn del 35è Premi Josep Lladonosa d’Història, amb el guanyador Josep Lluís Viladot. Tot plegat acompanyat d’un vermut literari amb música en directe.

A la tarda, a partir de les 17.00 hores, es reprendran les activitats amb més contacontes, presentacions de llibres i converses amb autors com Ivet Eroles, Xavier Macià, Montse Sanjuán, Joan M. Minguet o Carles Llop, entre d’altres.

Vidalhuguet ha volgut remarcar que l’homenatge a Pagès és “més que necessari” per la seva aportació clau al món editorial, donant veu a creadors del territori i facilitant la publicació d’obres que, en altres contextos, difícilment haurien vist la llum.

L’objectiu del nou contracte és augmentar la recollida selectiva, que actualment ronda el 40%, i acostar-se als estàndards europeus. “Aquesta iniciativa ens ha de permetre assolir un 60% de reciclatge, tal com exigeix la UE”, ha destacat Sebastià Ribes, vicepresident de l’ens comarcal.

Entre les novetats, s’inclouen l’ampliació d’horaris a les deixalleries d’alguns municipis, un nou servei de manteniment dels contenidors i un major control del servei mitjançant la digitalització. A Aitona, a més, es construirà una nova deixalleria.

El president del Consell, David Masot, ha subratllat la importància d’un contracte a llarg termini: “Assegura una inversió estable per millorar la gestió dels residus i avançar cap a un model més eficient i sostenible per al Segrià”.

Novetats i experiències d’èxit

Entre les novetats, destaca l’experiència nocturna Aitona, un somni en rosa, que va permetre als visitants gaudir dels presseguers en flor il·luminats amb música en directe i tastos de productes locals. L’activitat va duplicar places per la seva gran acollida. També es va celebrar per primer cop la Festa del Fruiturisme amb una calçotada, amenitzada pel grup Lesquefaltaband i DJ Farrez, i la 1a Fira Agroalimentària Aitona que va reunir productors locals al març.

Visites i suport institucional

Diverses personalitats institucionals, com el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, i el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, van visitar els camps en flor i la fira. A més, l’Agència Catalana de Turisme va organitzar activitats com el Grand Tour, per descobrir la cultura i gastronomia de la zona.

Accions solidàries i cobertura mediàtica

Fruiturisme també va tenir un vessant solidari amb la XIII Caminada Solidària en benefici del Centre d’Iniciatives Àngel Olaran i la caragolada de la Fecoll, amb un rècord de participació. El projecte ha tingut una gran presència mediàtica, amb aparicions a TV3, Catalunya Ràdio i altres mitjans nacionals, consolidant la seva repercussió.

Una aposta de futur

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha destacat el potencial de Fruiturisme com a projecte de futur i ha fet una crida a continuar impulsant-lo com a motor de desenvolupament turístic, econòmic i social.

L’Ajuntament agraeix la tasca dels voluntaris que han fet possible aquesta nova edició.

Durant l'acte de presentació, el director de l'IEI, Andreu Vàzquez, ha remarcat la consolidació del projecte, mentre que l'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, ha reivindicat la importància de recordar el passat per entendre el present. "Aitona és una terra marcada per la Guerra Civil, un llegat que cal preservar i estudiar", ha afirmat.

Els premis també reten homenatge a Robert Capa, pioner del fotoperiodisme de guerra, que va documentar l'ofensiva republicana a Aitona i la Serrabrisa durant el conflicte. Per aquest motiu, la categoria de recerca posarà el focus en els fets del Front del Segre i la seva repercussió a Catalunya, mentre que el premi de fotografia reconeixerà imatges que mostrin la cruesa dels conflictes armats actuals.

Cada guardó està dotat amb 2.000 euros i un trofeu. A més, la fotografia guanyadora formarà part d'una exposició temporal. El jurat estarà presidit pel doctor en història Josep Maria Solé Sabaté i comptarà amb figures destacades com la fotoperiodista Sandra Balsells i l'historiador Manel López, entre d'altres. Els guanyadors es donaran a conèixer el 7 de novembre, i l'acte de lliurament tindrà lloc abans del 4 de desembre.

El Bar Social és un espai senzill però acollidor, amb taules petites repartides per tota la sala i una barra que convida a fer una bona conversa. La llum natural entra per les finestres, omplint el local d’una sensació de calma i proximitat. Aquí, els veïns s’hi reuneixen per passar temps junts, parlar de la vida, fer tornejos de botifarra i gaudir de la companyia, a vegades, massa difícil d’aconseguir. 

Mari, una de les treballadores del bar, explica com la gestió pública ha fet una gran diferència. “El tracte amb els avis és molt més proper, ens coneixem de tota la vida i això fa que l’ambient sigui molt més familiar”. El Bar Social no només és un lloc on es poden gaudir menjars i begudes a preus assequibles, sinó també un espai on la gent gran, molts dels quals han crescut al poble, poden reunir-se per passar temps junts.

Les taules de fusta i les cadires amaguen les històries de molts anys. Els matins, sobretot, es veu una gran quantitat d’homes pagesos que “s’hi reuneixen per parlar de les collites, del temps i de les seves coses”, relata la Dolors. 

Un projecte municipal amb vocació social

Després d’una sèrie de gestions fallides per part d’empreses privades, l’Ajuntament d’aquest municipi de 800 habitants va decidir prendre les regnes del Bar Social a partir de l’octubre, amb l'objectiu de mantenir viu el vincle entre els veïns. L’alcalde Toni Bosch afirma que “aquest espai no només era essencial per a la convivència social, sinó que representa l’únic lloc on podíem trobar-nos tots”. La compra i gestió del bar per part de l’Ajuntament era imprescindible, apunta.

I així va néixer un dels projectes més ambiciosos del Bar Social: Un plat calent a taula, un programa que ofereix menús saludables i econòmics a les persones grans o en situació de risc. Menús que utilitzen productes de proximitat i ecològics, amb l'objectiu de garantir que ningú quedi al marge. “Era impossible implementar aquest projecte amb la gestió privada anterior. Ara, gràcies a la gestió pública, podem oferir un servei essencial per a aquells que més ho necessiten”, afegeix l’alcalde.

El Bar Social com a motor cultural i comunitari

A més dels àpats econòmics, el Bar Social ha esdevingut un pol cultural i social del municipi: activitats per a infants, concerts de música local i altres esdeveniments estan previstos per al futur amb l'objectiu de donar vida a l'espai i crear un ambient animat i participatiu. “M’agrada que al bar passin coses més enllà del cafè. Els nens també tenen un lloc on poder jugar i fer activitats”, comenta la treballadora.

L’experiència del Bar Social ha estat tan positiva que l’alcalde Bosch anima altres municipis a seguir aquest model. “Els pobles petits necessiten serveis propis. Gestionar espais així directament és una bona manera de garantir-ne l’èxit i dinamitzar la vida local”, conclou.

Les instal·lacions compten amb tres consultes i dues sales d'espera a la planta baixa, i atenen una població d'uns 700 usuaris. La creació d'aquest equipament ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Diputació de Lleida, que ha finançat l'obra, el Servei Català de la Salut, responsable de l'equipament, i l'Ajuntament de la Portella, que ha cedit el terreny.

L'acte va reunir representants institucionals, comerciants i premiats, i va començar amb els parlaments de Verdú, l'alcalde de Torres de Segre, Àxel Curcó, i el regidor de Medi Ambient, Gabriel Florensa. Els guanyadors van rebre lots de productes locals en reconeixement al seu suport al comerç de proximitat.

Aquesta edició ha comptat amb municipis com Balaguer, Cervera, Lleida, Solsona, Tàrrega i Tremp, entre altres, i ha permès als premiats gaudir d'experiències turístiques i rutes que destaquen la riquesa del territori. La jornada va finalitzar amb una ruta cultural per Torres de Segre, incloent visites al Museu Evolució, l'ermita de Carrassumada i el pantà d'Utxesa.

Les visites als camps florits han estat una de les principals atraccions, amb 3.500 hectàrees d'arbres fruiters en plena floració. Els visitants van poder gaudir de guies locals i conèixer el procés de cultiu. A més, la Festassa de Fruiturisme ofereix activitats com una bicicletada solidària, una calçotada popular i un concert de Les que Faltaband.

Fins al 22 de març, l'Ajuntament d'Aitona ha organitzat diverses activitats, incloent tasts de vins i vermuts, i la Nit de somni rosa, que permetrà passejar entre els arbres fruiters amb música i productes de proximitat. També es celebrarà la fira agroalimentària Aitona, amb molt de gust i diverses activitats esportives i culturals, com la XIII Caminada Popular i l'exposició PagesArt, que reivindica la pagesia a través de l'art.

Aquesta iniciativa, amb més de deu anys d'història, ha transformat el turisme rural a la comarca i continua generant un gran impacte en l'economia local.

Durant la resta de l'any, el monestir estarà obert el primer i tercer cap de setmana de cada mes en horari matinal (10:30-13:30 hores). A més, amb motiu de la Setmana Santa, obrirà el 19 d'abril, Divendres Sant.

Les visites al convent no es faran durant el mes d'agost, com en anys anteriors. L'entrada és gratuïta i no cal fer reserva.

Els visitants podran descobrir la història del primer temple trinitari de la Península Ibèrica, gaudint del paisatge i la floració de l'entorn, així com d'un audiovisual que explica la història del monestir. Aquest convent, datat entre els segles XIII i XIX, va ser modificat per la família Montcada al segle XIV i posteriorment al XVII, amb elements àrabs que rememoren els orígens agropecuaris del lloc.

L'estudi, que es desenvoluparà durant els pròxims anys, compta amb la participació d'experts de l'IRTA i també vol impulsar la producció de mel i la conservació de la biodiversitat. Segons Joan Maria Llorens, president de l'Associació Amics de les Abelles, aquesta recerca és clau perquè "hi ha pocs estudis" sobre la contribució d'aquests insectes a la millora dels cultius.

La finca on s'ha instal·lat la prova pilot té set hectàrees d'ametllers i està envoltada d'altres camps d'oliveres. Les abelles, que viuen en colònies d'entre 20.000 i 30.000 exemplars per arna, poden moure’s en un radi d’1,5 quilòmetres. La previsió és que, d’aquí a tres anys, es comencin a veure els primers resultats, amb un augment de la producció i fruits més simètrics, grans i resistents.

L'Ajuntament de Riner, un dels impulsors del projecte, ha valorat aquest pas cap a la investigació com una manera de consolidar la iniciativa més enllà de la seva vessant mediambiental i educativa. "Aquesta fase reforça el projecte afegint-hi una dimensió científica", ha destacat l'alcalde, Joan Solà.

L'alcalde, Gerard Companys, ha destacat el valor de l'esdeveniment per a la vila, subratllant la importància de promoure un model turístic sostenible. La regidora Marta Morreres ha afegit que la combinació de natura, gastronomia i coneixements tècnics faran que els visitants visquin una experiència completa, amb una opció que inclou tastos de productes locals i rutes guiades per la floració.

Les rutes en bicicleta elèctrica sortiran a les 8.30 hores i les 15.30 hores des de les Escoles Velles, mentre que la ruta en autobús ho farà a les 9.30 hores. Totes les opcions inclouen tastos locals i visites a l'Agrobotiga de Fruits de Ponent.

Amb aquest esdeveniment, Alcarràs reafirma el seu compromís amb un turisme més verd. Les entrades estan disponibles a www.alcarras.cat/entrades, amb un cost de 15 euros per a les rutes en bicicleta i 10 euros per la ruta en autobús.

En el seu comunicat, denuncien que des de 2019 els vols s’han incrementat enormement i s’han convertit en un “circuit d’entrenament constant”, afectant la qualitat de vida dels veïns. A més, alerten dels perills de la contaminació per partícules ultrafines (UPF). Els impulsors de l’Associació Stop Vols de Pràctica Aeroport Lleida-Alguaire reclamen respostes sobre aquest creixement descontrolat.

El 2023, l’aeroport va registrar 28.112 operacions, un 61% més que l’any anterior. Els veïns denuncien l'impacte de la contaminació acústica i ambiental que aquests vols generen, afectant tant zones residencials com a escoles i centres sanitaris de poblacions com Almacelles, Alpicat i Altorrefarrera.

Amb la creixent activitat a l’aeroport, especialment durant l'estiu amb escoles com la CESDA i BB Training, els veïns demanen que la Generalitat prengui mesures per garantir la seguretat. Dijous, anuncien les primeres accions per donar resposta a aquest problema.

Una de les propostes més destacades és Aitona, un somni en rosa, una experiència nocturna entre camps de presseguers florits il·luminats, amb música ambiental, degustació de cava i productes de proximitat. Aquesta activitat es farà els divendres i dissabtes, segons ha detallat l’alcaldessa, Rosa Pujol.

Les visites als camps, que duren una hora i mitja, es mantenen com la principal atracció del programa. Es preveu que les primeres flors comencin a aparèixer a finals de febrer.

També s'ha programat el Doga, una proposta per gaudir de la natura amb el gos, combinant caminades, relaxació i jocs d'olfacte. Segons l'educadora canina Lídia Miralles, aquesta activitat permet "connectar millor amb l'animal" a través de massatges i postures de ioga adaptades.

Pel que fa a l'oferta enològica, els dies 8 i 22 de març es faran tasts a cegues de cinc vins de Raimat, mentre que el 15 de març tindrà lloc un maridatge especial al capvespre amb vins i sabors típics d'Aitona.

Els caps de setmana, els visitants podran gaudir d'una experiència gastronòmica amb vermut ecològic, acompanyat de nous, formatge, secallona i bastonets de proximitat.

A més, l’agenda inclou la Festassa del Fruiturisme, prevista per a l'1 de març, i la 13a Caminada Popular, que es farà el 9 de març.

La resolució signada per la consellera detalla que el 14 de gener la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre un informe favorable a la incoació de l'expedient i que s'ha procedit a fer-ho d'acord amb la Llei del patrimoni cultural català. El tràmit s'ha notificat a l'Ajuntament d'Alcarràs La incoació de l'expedient comporta l'aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per als béns culturals que ja han estat declarats d'interès nacional. Amb tot, un cop publicat l'expedient al DOGC s'obre un procés d'al·legacions durant el termini d'un mes.

Des de la iniciativa popular "Salvem Cal Macià" han valorat aquest tràmit com "una petita passa" i han subratllat que, un cop incoat l'expedient, Casa Vallmanya "ja es pot considerar a tots els efectes com un BCIN" i que "si existeix la voluntat política necessària" la Generalitat ja pot expropiar la casa. 

El col·lectiu afirma que la Generalitat i l'Ajuntament són contraris a dur a terme aquesta expropiació i defensen que aquesta és "l'única via i garantia de preservar l'immoble i la memòria del president Francesc Macià". 

El 22 de desembre del 2023, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Alcarràs van presentar un acord per recuperar aquest patrimoni segons el qual les dues primeres administracions destinarien 920.000 euros a la compra i restauració de la casa de Vallmanya, de propietat privada. Finalment, però, el compromís no es va materialitzar.

L'organització preveu la participació de 600 adults —400 a les curses i 200 a la caminada— i 150 nens i nenes, a més de voluntaris i acompanyants. Rosa Pujol ha destacat la col·laboració entre tres municipis i la bellesa del recorregut, que podria comptar amb algunes flors.

Jordi Miarnau ha ressaltat la importància de mostrar el paisatge verd i agrícola de la zona. Les curses infantils tindran distàncies adaptades a les edats, des dels 60 metres fins als 1.200 metres. Tot plegat, amb activitats i inflables per als més petits.

Xavi Thai ha destacat la sostenibilitat de l'esdeveniment, amb la supressió de les bosses de plàstic i la substitució de les begudes isotòniques per aigua i sucs ecològics.

L'esdeveniment recorrerà l'entorn natural de l'embassament, una zona humida de gran biodiversitat compartida per Aitona, Torres de Segre i Sarroca, que cobreix 642 hectàrees.