Durant la vista, l'acusat ha negat l'autoria de l'incendi i ha assegurat que estava dormint quan es va iniciar el foc. En la seva declaració, ha explicat que es va despertar en veure flames al capçal del llit de la seva habitació i que va avisar el seu company, amb qui ha dit que va abandonar l'immoble ajudant-lo a treure les seves pertinences. 

"Un dia abans em va demanar que marxés de l'habitatge perquè volia viure sol. En avisar-lo que hi havia foc, em va respondre que com que jo no tenia papers avisaria a la policia i m'acusaria de ser l'autor de l'incendi", ha declarat el processat. L'home també ha afirmat que havia consumit heroïna i altres substàncies, tot i que ha negat qualsevol comportament intencionat. L'acusat ha afirmat que feia uns tres mesos que vivia a l'habitatge.

Per la seva banda, la víctima ha afirmat que gairebé no tenia relació amb l'acusat i que feia poc més d'una setmana que convivien. Segons el seu testimoni, un altre dia el processat ja havia incendiat el seu propi matalàs. Sobre el dia dels fets, ha relatat que es va despertar de matinada enmig d'una gran quantitat de fum i flames que sortien de l'habitació de l'acusat, i que va sortir com va poder al carrer. Allà, ha explicat, es va trobar amb l'acusat, el qual es va burlar d'ell i li va robar la bicicleta. L'home ha declarat que se'n va anar a peu fins a la comissaria dels Mossos per tal de denunciar els fets.

Els agents que van intervenir han explicat que van localitzar i detenir l'acusat en una plaça de la capital del Pla d'Urgell poc després dels fets, i que aquest es mostrava alterat. Pel que fa a la investigació de l'incendi, els agents han situat l'origen del foc en una de les habitacions de l'habitatge, tot i que no han pogut determinar amb certesa el focus exacte ni la font d'ignició. 

Els investigadors han declarat que la conclusió a què van arribar és que la causa més probable de l'incendi era l'aplicació d'una flama a algun objecte o material present a l'habitació. Els mossos van descartar una causa elèctrica, malgrat l'existència d'una instal·lació "defectuosa" que estava connectada il·legalment a la xarxa d'enllumenat públic. Responent a les preguntes de la defensa, els agents han admès que no poden descartar al 100% un origen accidental. 

Les xifres no enganyen i parlen d'una metamorfosi radical. L'any 2015, sota l'operativa de Renfe, la línia amb prou feines registrava 74.000 validacions anuals; un desert de passatgers que alimentava els arguments de qui volia tancar-la. Avui, deu anys després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumís el comandament total, la línia frega el mig milió d’usuaris (487.000 el darrer exercici). No és un bolet estadístic, és una tendència consolidada que ha multiplicat per sis la demanda.

La rebel·lió del territori

La història d'aquest tren és, per sobre de tot, la història d'una resistència. Quan Madrid va voler abaixar la persiana del servei fa quaranta anys, la gent del Segrià i el Pallars es va plantar. Aquella pressió social va forçar un traspàs a la Generalitat que es va formalitzar el 2005, tot i que el canvi real no arribaria fins al 2016. Va ser aleshores quan FGC va agafar les regnes de veritat: nous trens, nous horaris i una filosofia de gestió pròpia.

"S'ha passat d'una infraestructura envellida que anava a remolc a un servei que vertebra el territori amb orgull”.

135 milions contra la fúria de la muntanya

Mantenir un tren que serpenteja entre congosts i parets de roca no és barat ni senzill. El Govern ha hagut d'injectar 135 milions d'euros en dues dècades per garantir que la via no acabés engolida pel paisatge. Les xifres de l'obra civil són colossals:

• 63 quilòmetres de via totalment nous (el 70% del recorregut).

• Intervencions de reforç en 22 túnels.

• Estabilització de més d’un centenar de talussos.

La vulnerabilitat de la línia va quedar nua durant el temporal Gloria, que va tallar el servei vuit mesos per una esllavissada. Lluny d'abaixar els braços, aquell incident va servir per accelerar els protocols de seguretat i blindar el traçat entre Balaguer i la Pobla, on la muntanya sempre dicta la seva llei.

Un futur amb deures pendents

Malgrat l'èxit, la línia no es pot adormir sobre els llorers. El traçat sinuós continua sent el principal obstacle per guanyar velocitat comercial i augmentar les freqüències. El territori és exigent: ara que el tren ja és fiable, es demanen trajectes més curts per competir amb el vehicle privat.

El trajecte Lleida–la Pobla ha deixat de ser el símbol d’una decadència per ser la prova fefaent que, quan hi ha pressupost, proximitat en la gestió i voluntat política, fins i tot les línies considerades "perifèriques" poden trobar el seu camí cap al futur.

Després de quatre anys recorrent cada comarca, Nuevo ha cristal·litzat una doctrina gastronòmica. Per a ell, un bon esmorzar no és un tràmit, és una alifara. La litúrgia comença amb les "cortesies": pernil, amanida i galtes de porc. Però el que dona la nacionalitat a l'àpat són els tres pilars: la brasa, els callos o el capipota.

La geografia del suc i el terrer

"El capipota és més típic de la Catalunya central i de Barcelona; de callos se’n veuen més a Lleida i Tarragona", analitza amb la precisió de qui ha tastat centenars de cassoles. Segons Nuevo, cada zona té el seu segell: “L’esmorzar de forquilla té requesta a tot Catalunya, però cada territori té la seva història. Lleida és més de brasa, mentre que cap al nord tira més la cullera, els embotits i els guisats”.

A la seva terra lleidatana, a més, hi afegeix el toc distintiu: una tapa de caragols. No en va, sovint llueix a la màniga el logo de la Federació de Colles de l'Aplec, exercint d'ambaixador d'una manera d'entendre la vida on el rellotge s'atura entre plat i plat. Aquesta identitat marca també el que trobem a la taula: “A Lleida es veia poc peix fresc perquè la logística d'abans no ho permetia; el transport trigava massa. En canvi, el bacallà, la sardina i l'arengada sí que arribaven, tot i que tardessin dos dies, i per això són tan presents en la nostra tradició”.

De l'arbitratge al "fenomen fan"

La història de Jonathan Nuevo no neix entre fogons —admet que no és un gran cuiner—, sinó com a client exigent. En la seva etapa com a àrbitre de bàsquet, ja buscava el refugi de les fondes abans dels partits. "A Balaguer tocaven molt bé els callos", recorda. Avui, la seva popularitat l'ha portat a l'altre costat de la barrera. “Sóc una persona popular, em reconeixen a molts llocs de Catalunya. Abans em passava sobretot a Lleida, però ara ja succeeix arreu”, explica.

Aquesta fama l'ha convertit en un reclam per a ajuntaments i fires. “Em van convidant a indrets i esdeveniments; em truquen molt per a festes majors i concursos de cassoles”. Amb una comunitat de 60.000 seguidors —dels quals 40.000 han arribat en els darrers tres anys—, Nuevo ha passat de ser un aficionat a ser el jutge de guisats de referència, des de Vallfogona de Balaguer fins a les mítiques cassoles de Juneda.

El ritual perfecte

Per a Nuevo, l'esmorzar ideal és una simfonia en tres actes. Primer, el plat al mig de cortesia, que sol ser una amanida amb tomàquet i olives (o embotit si som al nord). Després, els plats principals: capipota, callos, bacallà, brasa o uns ous ferrats amb tall. I per tancar, la traca final: “Els postres de músic estan molt ben considerats; fruita seca amb el porró de moscatell i, per acabar, el cigaló”.

Tot i que alguns podrien pensar que és una moda passatgera, ell ho té clar: “Els restaurants d’esmorzar de forquilla mai van marxar. Estan de moda a les xarxes i ara sembla que hagi eclosionat, però sempre han estat allà. Ara molta gent s’ha apuntat al carro; fins i tot hi ha restaurants que han posat esmorzars i han tret els sopars”.

Un mapa que no s'atura

Amb quasi 300 punts marcats al seu mapa particular, que inclou també incursions a la Franja de Ponent, el seu objectiu és clar: “El projecte de futur és intentar fer créixer aquest àpat i, sobretot, gaudir. L’esmorzar de forquilla s’esmorza per oci, per compartir. Abans es feia molt en el dia a dia de la feina, però ara és un moment de celebració”.

Sigui amb el porró a la "republicana" (pel broc estret) o a la "monàrquica" (a galet pel brot ample), Jonathan Nuevo ha aconseguit que milers de persones tornin a mirar cap a les tavernes de tota la vida. Perquè, al capdavall, abans de la feina o de la gresca, el que mana és la forquilla

Els arrestats són dos homes de 48 i 58 anys, i dos menors, que formarien part d'un grup criminal provinent de l'àrea de Barcelona dedicat a cometre delictes contra el patrimoni arreu del país, segons els Mossos. Divendres passat al matí un treballador de l'empresa va trobar dins el recinte una furgoneta carregada de palets sostrets i amb quatre ocupants. L'home va intentar evitar que marxessin, però els lladres el van intentar agredir amb un pal de fusta, el van amenaçar i van fugir.

El treballador va donar l'avís al 112 i els Mossos van activar patrulles de les comissaries de Mollerussa, Tàrrega i Cervera per intentar localitzar-los. Els Mossos van observar que les dades facilitades del vehicle i de les persones implicades en el robatori coincidirien amb els protagonistes d'incidents anteriors registrats en poblacions properes a l'autovia A-2.

Segons informa la policia, l'agilitat en el desplegament del dispositiu de control va permetre detectar el vehicle sospitós quan circulava per l'autovia A-2 a l'altura de Tàrrega. El conductor de la furgoneta va fer cas omís de les indicacions de les patrulles i, tot i les maniobres temeràries que realitzava per fugir, finalment els agents el van poder aturar. 

Un cop assegurada la zona, els mossos van detenir els quatre ocupants, dos adults i dos menors, com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació. Els mossos van constatar que el vehicle estava a nom d'una persona de l'entorn dels detinguts. A aquesta persona no li constaven antecedents, però tenia 44 vehicles al seu nom. 

Tot apunta que formarien part d'un grup criminal d'alta mobilitat compost per diferents bateries que es desplacen amb aquests vehicles per tot el país per cometre delictes contra el patrimoni. La investigació iniciada arran aquestes detencions continua en curs per tal d'esbrinar la seva participació en fets anteriors ocorreguts a Ponent, segons la policia catalana.

Davant d’un Teatre L’Amistat ple, Castanyé ha fet una defensa aferrissada del caràcter mollerussenc. El xef ha explicat que l’esperit obert i comercial de la ciutat ha estat una peça fonamental en la construcció de la seva proposta culinària, la qual combina la innovació amb una atenció propera al client. Segons el pregoner, la gastronomia és, per sobre de tot, una eina per crear connexions humanes i escenaris on la gent viu moments significatius.

En l’àmbit professional, Castanyé ha reconegut que La Boscana viu un moment d’especial plenitud. Amb les reserves completes durant mesos, el cuiner ha posat en valor el mèrit d’haver consolidat un projecte d’aquest nivell en un entorn rural, un fet que considera un èxit compartit amb tota la comunitat local que sempre li ha fet costat. Tot i l’exigència i la incertesa del sector de la restauració, s’ha mostrat optimista i apassionat pel futur.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, la regidora de Cultura, Raquel Pueyo, i el rector Alfons Busto. Abans de l’acte central, Castanyé ha visitat la casa de la vila per signar el llibre d’honor de la ciutat. La vetllada ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec del Conjunt de Música Moderna de l’Escola Municipal de Música.

Per la instal·lació baixava aigua i va morir ofegada mentre la companya va sortir a buscar ajuda perquè no portava telèfon. L’altre cas va passar entre Castellnou de Seana i Golmés, on un treballador agrícola de 56 anys va caure en una séquia i també va morir ofegat.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els dos successos, però tot apunta a fets accidentals.

El Correllengua Agermanat és una iniciativa cultural i esportiva que vol reforçar els vincles entre tots els territoris de parla catalana i reivindicar el català com a llengua comuna. Se celebrarà del 19 d'abril al 5 de maig i recorrerà més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. La flama sortirà de Prada i es bifurcarà en dos recorreguts simultanis. A més de Lleida, a Ponent també passarà per Agramunt, Linyola i les Borges Blanques.

Els organitzadors del Correllengua Agermanat a les comarques de Ponent han presentat aquest dimarts el programa de la iniciativa al seu pas per la ciutat de Lleida. Hi donen suport més d'una vintena d'entitats, entre les quals clubs esportius, colles geganteres.

La flama arribarà a la capital del Segrià el 21 d'abril a les 7 de la tarda, procedent d'Agramunt i Linyola. A la seva arribada, s'iniciarà un recorregut urbà que recorrerà el pont de Príncep de Viana, rambla de Ferran avinguda Blondel, carrer Major, plaça de la Paeria fins a arribar a plaça Sant Joan, on hi haurà l'acte central.

Els actes a la plaça Sant Joan començaran a les 6 de la tarda i inclouen activitats culturals, parlaments i cantada de garrotins, entre altres. A l'arribada de la flama hi haurà la lectura del manifest i l'acte culminarà amb un concert del grup lleidatà Sexenni.

Un dels organitzadors, Oriol Rebull, ha destacat la voluntat de la iniciativa de donar visibilitat a la llengua catalana "en un moment en què la defensa del català és tan important", ha dit, i ha posat d'exemple l'ordre el TSJC de la setmana passada sobre l'ús del català a l'escola. A més del caire cultural, ha afegit, la iniciativa també "aglutina festa i esport".

La ruta que passarà per Lleida continuarà el seu camí l'endemà, 22 d'abril, cap a les Borges Blanques i l'Espluga de Fracolí fins arribar a Tarragona, on es retrobarà amb la ruta que passa per la costa per continuar plegats fins a València i Elx.

Segons ha avançat Segre i han confirmat a l'ACN fonts de l'institut armat, l'arrestat és fill del comandant a la reserva que ja estava investigat com a suposat inductor del crim. La detenció de l'agent es va produir dimecres i el jutjat de Solsona el va deixar dijous en llibertat amb càrrecs acusat d'homicidi. Al setembre els investigadors ja van detenir el comandant retirat de la Guàrdia Civil, un veí de Lleida i un veí de Cervera. El jutge els va enviar a tots tres a la presó, però l'Audiència de Lleida els va deixar en llibertat al novembre.

La víctima era un empresari de 61 anys, veí d'Oliana, a l'Alt Urgell. Va morir a causa d'un tret al pit des de més de 100 metres de distància en una zona boscosa de Gualter, una pedania de la Baronia de Rialb. El cas es manté sota secret de sumari.

Les claus del dispositiu: Guerra als GPS i "dreceres"

Una de les grans novetats d'aquest operatiu serà la vigilància sobre els navegadors. Trànsit vol posar fi a l'efecte pervers dels algoritmes que, per esquivar una retenció, desvien milers de cotxes per l'interior de pobles i viles, col·lapsant nuclis urbans que no estan preparats per a aquest volum de pas.

"Controlarem els navegadors per evitar la circulació per pobles com a drecera per arribar al destí", ha advertit Lamiel, posant el focus en la protecció de la xarxa viària local.

L'operació es divideix en dos grans blocs per intentar esponjar el trànsit:

• Fase 1 (Aquest cap de setmana): Una primera onada d'uns 580.000 vehicles començarà a sortir aquest divendres. El focus de tensió estarà al nord i l'interior: la C-16, la C-55 i la C-17 patiran pel reclam de l'esquí i la celebració del Mercat del Ram a Vic.
• Fase 2 (Setmana Santa): El gruix més important entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua, amb el retorn previst de 240.000 vehicles només durant el diumenge 29

Aquest equip de control cinegètic porta a terme tasques de seguiment de poblacions de fauna cinegètica, d'avaluació de danys, extracció de mostres, i realització de mesures de control amb mètodes excepcionals. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha afegit que des del juny del 2025 a Ponent s'han abatut 156.000 exemplars. Això, ha afegit, ha contribuït a reduir entre un 30 i un 40% les densitats de conills a comarques com la Segarra, l'Urgell o les Garrigues.

Els equips de control cinegètic d'Agricultura actuen a les zones on el Departament manté  activats els Plans de control poblacional (PCP): a Girona, per senglar; a Lleida, per conills i al Pirineu, principalment, per cérvols.

En aquesta línia, el Govern reforçarà els equips de control cinegètic arreu de Catalunya, incorporant nous efectius als ja actius sobre el terreny. En total, es desplegaran 50 professionals, entre els que ja hi ha i el nou personal del Departament, amb l'objectiu de reduir la sobrepoblació d'espècies cinegètiques. "Dedicarem els efectius i esforços que facin falta el temps que facin falta per resoldre una problemàtica de país", ha expressat Ordeig.

En el cas de Ponent, els equips desplaçats tenen una capacitat d'intervenció d'una mitjana de 8 actuacions de control i entre 1.500 i 2.000 animals abatuts per setmana.

Segons el relat de la investigació judicial els fets es van descobrir quan la Policia Local de Corella va identificar el pare de la menor el 20 d'agost de l'any passat i aquest va manifestar obertament que havia venut la seva filla a una persona de Lleida a més una testimoni va confirmar davant la Guàrdia Civil que el preu inicial de la transacció s'havia fixat en 10.000 euros tot i que finalment es va tancar per la meitat de l'import acordat i les viandes esmentades

La policia ha trobat enregistraments clau al perfil d'Instagram de la mare de la víctima on es pot veure la celebració de l'enllaç forçós amb el lliurament d'un anell així com vídeos de la dona exhibint grans quantitats de diners en efectiu un cop tancat el tracte de la mateixa manera el jutge considera provat que després del casament el marit de 21 anys i els seus pares van induir l'adolescent a demanar almoina per diverses poblacions lleidatanes com les Borges Blanques i Bellpuig

Els cinc processats que aniran a judici davant l'Audiència de Navarra són els pares de la menor de 35 anys el jove que es va casar amb ella i els pares d'aquest últim de 40 i 42 anys tots veïns del Pla d'Urgell la resolució judicial destaca la gravetat dels fets ja que la víctima és una menor d'edat que va ser tractada com una mercaderia i explotada posteriorment per la seva pròpia família política a les comarques de Ponent.

Unes mesures que es van consensuar a la darrera Taula Agrària amb les organitzacions professionals agràries representatives que van ser escollides en les eleccions del 2021 i que han format part d’aquest òrgan durant aquest període de cinc anys: Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Arran de les darreres eleccions agràries, celebrades el 27 de febrer de 2026, la nova Taula Agrària es constituirà amb sis representants d’Unió de Pagesos (UP) i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Aquest espai de diàleg ha permès convertir les reivindicacions del sector en actuacions concretes, gràcies a una negociació participativa que ha facilitat arribar a consensos. El resultat és un conjunt de mesures que combinen finançament, ajuts directes i suport a la inversió per fer front tant a tensions immediates com a reptes de fons.

Una de les principals decisions de la passada Taula Agrària és l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat, amb 37,5 milions d’euros addicionals que eleven la dotació total fins als 210 milions d’euros. Des de la seva posada en marxa, la línia ha donat suport a prop de 2.200 professionals amb 172,5 milions d’euros, en un context marcat per l’augment dels costos i la incertesa climàtica.

Els préstecs mantenen condicions bonificades, amb un tipus d’interès de l’1,9% —que baixa fins al 0,95% per als joves— i terminis de fins a sis anys, amb dos de carència. A més, es reserven 12,5 milions d’euros per a menors de 40 anys, en línia amb una de les principals preocupacions del sector: el relleu generacional.

Aquesta prioritat també es reflecteix en altres acords adoptats en el marc de la Taula Agrària, com la línia de 10 milions d’euros per facilitar la incorporació de joves o els ajuts per fer front a episodis de DANA, amb una dotació d’uns 5 milions d’euros i especial incidència a les Terres de l’Ebre.

La modernització de les explotacions va ser un altre dels eixos. A través de la línia ICF Agroinversió i noves convocatòries, es preveuen ajuts que poden cobrir fins al 65% de la inversió en actuacions com la millora de regadius o la instal·lació de sistemes de protecció contra pedregades i gelades.

El paper de la Taula també ha estat determinant per canalitzar mesures en territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. El Fons de Transició Nuclear destina uns 5 milions d’euros anuals al sector agrari dins una dotació global d’uns 7 milions d’euros, amb actuacions en 96 municipis de les zones PENTA I i II, especialment a les Terres de l’Ebre.

Aquestes ajudes inclouen suport a inversions productives —amb intensitats del 65% i del 75% per a joves— i línies per a la contractació d’assegurances agràries. A això s’hi suma una inversió de 13 milions d’euros per millorar infraestructures de regadiu entre 2025 i 2028.

En paral·lel, durant l’últim any s’han acordat mesures per fer front a la sequera, amb 26 milions d’euros, les pedregades, amb 3 milions d’euros, o les afectacions en el sector boví, amb 4,8 milions d’euros.

Tot plegat evidencia la utilitat de la Taula Agrària com a espai de consens, capaç de traduir el diàleg en mesures concretes per reforçar la competitivitat de les explotacions i garantir la continuïtat del sector agroalimentari. Aquest òrgan de representació del sector agrari continuarà treballant en nous reptes i oportunitats que beneficiïn a la pagesia i el món rural.

Per una banda, assenyala la Unió de Pagesos, el Departament d’Agricultura ha d'autoritzar el tractament aeri d'aquests drons a Catalunya, uns equips que han d'haver passat la inspecció tècnica d'aplicació de productes fitosanitaris i, d'altra banda, el Ministeri ha '’haver autoritzat els productes fitosanitaris concrets que es poden fer servir per als tractaments aeris.

L'organització recorda que des del 2024 reclama una solució per a poder aplicar productes fitosanitaris amb drons a Espanya i, tot i la predisposició que sempre li ha transmès el Ministeri, assegura, "la realitat és que avui dia encara no ha posat cap solució en mans del sector".
 
Davant la impossibilitat de poder entrar als camps a causa de les pluges de desembre i gener, Unió de Pagesos que el Ministeri "mogui fitxa" i, en coordinació amb el Departament d'Agricultura," estableixin els mecanismes necessaris per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons, de caràcter excepcional per aquesta campanya a la zona cerealística de Lleida". 
 
El sindicat lamenta que, fins ara, la resposta del Ministeri hagi estat reconèixer el problema i donar-li la raó, però que s'excusi amb el fet que l'actual normativa europea considera que els drons són tractaments aeris i no s'hagi desenvolupat un sistema per a facilitar-ne el seu ús. 

"El sindicat reclama que, primer, el Ministeri utilitzi les seves competències per realitzar autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris per tal que es puguin usar en drons i al Departament que faciliti l'autorització dels tractaments aeris", assegura en el comunicat.
 
A més, l'organització agrària denuncia que el paquet òmnibus de simplificació legislativa en matèria d'aliments i pinsos del 16 de desembre de 2025 estableix uns terminis excessivament llargs per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons. 

Amadeu Ros ha explicat que “tocava obrir” el canal per abastaments a indústries, poblacions i granges, però en realitat cap regant havia demanat aigua per regar. Es preveu que si la setmana continua amb temperatures suaus i sol, cap a dijous o divendres algú comenci a regar cultius com l’alfals, en zones més “graveroses” per tal que quan hi hagi demanda per al cereal “es vagi més tranquil”. L’abundància de pluges de l’hivern ha fet molta saó, fins i tot en excés en alguns punts, on els pagesos han tingut dificultats per entrar a les finques i aplicar tractaments contra les plagues per risc de quedar-se atrapats amb el tractor al fang.

El desgel ja fa dies que està en marxa, però les reserves de neu encara són molt importants. Ha estat un hivern especialment nivós al Pirineu i segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hi ha peritats uns 300 hectòmetres en forma de neu a les capçaleres de la conca del Segre. Els pantans d’Oliana i Rialb també estan a prop de la seva capacitat màxima i sumen uns 430 hectòmetres. Així i tot, segons Ros no hi ha risc que la situació col·lapsi amb l’entrada de més aigua perquè la transformació de la neu també preveu una part d’evaporació que no acabarà als pantans.

“Modernització inevitable”

Aquesta situació d’abundància és molt diferent de la viscuda el 2023, quan el canal d’Urgell va haver de tancar al cap de pocs dies d’obrir la campanya per la sequera. El debat de la modernització de la infraestructura per assegurar l’estalvi d’aigua i optimitzar el reg va prendre en aquell moment més força que mai. Uns anys després la situació ha canviat i a finals de l’any passat, els regants van votar en contra del projecte perquè consideren molt elevat el preu que han de pagar per adequar les finques al reg modernitzat.

Amadeu Ros remarca que la “modernització és inevitable” i s’ha d’engegar ja, sense buscar cap enfrontament entre el sí i el no. El president dels regants es mostra convençut que la gent “té ganes de modernitzar” i per això cal treballar per impulsar projectes en diferents sectors del canal que es presentaran després de les vacances de Setmana Santa. Ros ha parlat d’un sector amb prop de 4.000 hectàrees entre Torregrossa, els Alamús i Bell-lloc d’Urgell, on s’està aconseguint molta gent. Actualment, hi ha projectes per modernitzar fins a 11.500 hectàrees del canal d’Urgell. La infraestructura en rega més de 70.000 a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià.

Agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos van arrestar el presumpte autor dels fets de matinada, al barri de la Mariola. En aquell moment el processat tenia 22 anys i l'home es va acollir al seu dret a no declarar davant el jutjat de guàrdia, que en va decretar l'ingrés provisional a presó, comunicada i sense fiança.

La Fiscalia sol·licita per a l'home una pena de 22 anys i mig de presó, a més de 5 anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat amb traïdoria i acarnissament, així com el pagament d'una indemnització de 296.000 euros a la vídua i als dos fills de l'home. L'acusació particular eleva la petició fins als 23 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i 430.000 euros d'indemnització.

L'assassinat es va produir el 10 d'abril del 2022. Segons les acusacions, poc abans de les dues de la matinada el processat va pujar al taxi que conduïa la víctima, de 43 anys, a l'avinguda de Blondel i li va demanar que el portés al barri de la Bordeta. Quan es trobaven al carrer Sifó, segons la Fiscalia, l'acusat li va clavar prop d'una trentena de ganivetades de forma inesperada.

El taxista va aconseguir sortir del vehicle molt malferit, però va acabar morint unes hores després a l'hospital. Per la seva banda, l'autor de l'agressió va fugir i va llançar el ganivet en un contenidor proper. Els agents hi van trobar restes d'ADN de la víctima i del presumpte autor. Els mossos van comprovar que el ganivet era d'ús professional i, a partir del número de sèrie, van confirmar que l'havia adquirit una empresa càrnia de Lleida on havia treballat l'acusat.

Com que a la base de dades de la policia no hi constava l'ADN del sospitós, els investigadors li van fer diversos seguiments per poder recollir mostres que pogués deixar. L'anàlisi d'una mostra de saliva d'una llauna de beguda que l'home va llançar a la brossa i una escopinada a la vorera van donar un resultat coincident amb el perfil localitzat a l'arma del crim. Un cop detingut, l'home va accedir a que li prenguessin una altra mostra d'ADN que va corroborar el perfil.

El jutjat va acordar a finals de l'any passat la pròrroga de presó del processat, en assolir-se els dos anys de termini màxim que fixa la llei. D'altra banda, la jutgessa va denegar una pericial fisiognòmica sol·licitada per la defensa per comparar el rostre del processat amb les imatges d'una persona enregistrades per una càmera d'un xalet proper al lloc dels fets. 

El jutjat també va rebutjar la petició per realitzar una nova pericial de geolocalització del telèfon mòbil de l'acusat, atès que els Mossos d'Esquadra ja van fer-ne una durant la investigació. En aquest sentit, el telèfon mòbil del processat va confirmar que l'home es trobava a la mateixa zona d'on va sortir el taxi i que, a partir d'aquell moment, l'hauria desconnectat.

Durant el judici a l'Audiència de Lleida està previst que declarin com a testimonis algunes persones vinculades a la víctima i a l'acusat, així com els propietaris de l'escorxador d'on l'home hauria sostret dos ganivets professionals, un dels quals seria l'arma del crim. També declararan almenys una dotzena d'agents de la policia catalana. El judici arrencarà el 6 de novembre amb la tria del jurat popular i la setmana següent s'ha reservat per a la vista oral i la deliberació del jurat.

L’espai exterior, un oceà de xapa i pneumàtics gegantins destinat a la maquinària, contrastava amb el recinte interior, on el reg i la tecnologia dron buscaven el seu espai. Però el camp no espera a ningú. Francesc Baldomar, de Vicenç Maquinària Agrícola, ho definia amb la clarividència de qui coneix el territori: "L’afluència ha estat l’adequada, però no la prevista". El motiu? Una paradoxa feliç però exigent: els pagesos tenien feina acumulada. Mentre la fira bullia, les màquines ja treballaven el solc real uns quilòmetres més enllà.

Entre la pols i el núvol digital

La fira ja no és només tractors. Eduard Ruiz-Olivares, d’Aerofor, observava el tràfec de visitants des de la seva talaia tecnològica. Per ell, Sant Josep és un punt de retrobament necessari amb el client de la zona, tot i que reconeixia que, enmig del formiguer de gent, a vegades costa filtrar el visitant "experimentat" del simple vianant. És el signe dels temps: el camp s'ha tornat digital, però encara necessita el contacte visual i la conversa pausada.

A l'interior, la sensació era d'un moviment més constant, gairebé resguardat. Xavier González i Martí Guijarro, des de sectors tan vitals com la instal·lació de reg o les solucions ramaderes, coincidien en la diagnosi: el balanç és positiu. No importa que la campanya de reg ja estigui en marxa; a Sant Josep es venen llavors de futur, es fan "clients nous de cara a properes campanyes". És la màgia d'un certamen que no viu només del present, sinó de la previsió.

El pes de la història

Per a Jordi Solsona, d’Agrotec, no hi ha dubte: "A nivell agrícola, Sant Josep és la fira més important per a nosaltres". És una sentència que ressona amb força en un recinte que ha vist passar més d'un segle i mig d'història. Malgrat que alguns moments fessin pensar en una calma tensa de públic, el sentiment general és el de la feina ben feta.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, també ha assenyalat que els cossos policials que actuen al municipi tenen controlats entre 6 i 7 multireincidents que precisament han passat temporades a la presó durant el darrer any i, per tant, han deixat de cometre delictes a la ciutat o s’han traslladat a Lleida.

A la Junta també s’ha informat que durant el primer semestre de 2027 entrarà en funcionament la nova comissaria de Mossos.

L’actualització aprovada recull l’ampliació del servei fins a Terrassa, una mesura que el Govern va prendre l’any 2024 per redefinir el servei de la línia RL4 i perllongar el servei de Manresa a Terrassa. Amb aquesta ampliació, no prevista inicialment, es pretén millorar la connectivitat de la línia i l’atractivitat del servei proposat. A més, preveu un augment de les circulacions contemplades inicialment, amb l’increment de tres circulacions respecte a l’oferta actual de l’RL3.

D’altra banda, també s’ha acordat que FGC assumeixi l’explotació de les estacions de viatgers vinculades a les línies RL3 i RL4, amb l’objectiu de millorar els serveis ferroviaris que comuniquen Lleida amb el seu entorn. En aquest sentit, s’autoritza FGC Rail a iniciar els tràmits necessaris amb ADIF, com a ens titular d’aquestes estacions, per tal de formalitzar la cessió de l’explotació.

D’aquesta manera, Ferrocarrils preveu assumir la gestió de les 14 estacions on FGC serà l’únic operador: Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera, Sant Guim de Freixenet, Sant Martí de Sesgueioles, Calaf, Seguers-Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rajadell.

L’explotació de les estacions per part de Ferrocarrils implicarà l’execució de diferents treballs per tal de reformar-les i millorar-ne les funcionalitats, amb l’objectiu d’adaptar-les als estàndards de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Les principals actuacions que s’hi duran a terme seran l’adequació d’instal·lacions i millora de la seguretat, la instal·lació d’equips i sistemes d’informació al viatger en temps real i equips de venda de bitllets, i els treballs de millora d’edificació o obra civil.

En paral·lel, s’han comptabilitzat ferits greus en 429 accidents a la província, una xifra similar a la de l’any anterior, tot i que els Mossos d’Esquadra han intensificat els controls amb 53.356 inspeccions realitzades arreu de Catalunya. Els positius en alcohol han disminuït un 15%, mentre que els positius en drogues han augmentat un 3,5%.

Col·lectius vulnerables i tipus d’accidents

Entre les víctimes mortals lleidatanes, els motoristes continuen sent el col·lectiu més afectat, amb 8 morts, seguits de vianants (2) i ciclistes (1). La resta viatjaven en turismes, vehicles pesants o furgonetes. Pel que fa als accidents, la majoria han estat xocs frontals i col·lisions laterals, amb alguns encalços i atropellaments.

La proporció de sexes manté la tendència general catalana: el 75% de les víctimes mortals i ferides greus són homes i el 25%, dones. Una de les dades més preocupants és l’augment de víctimes entre els menors de 35 anys, amb 12 joves morts a la província, 7 d’ells menors de 25 anys.

Sinistralitat per comarques

El Segrià lidera la sinistralitat amb 15 víctimes, seguit de La Noguera i El Pallars Jussà, amb 3 i 2 morts respectivament. Altres comarques han registrat casos aïllats, però la concentració al Segrià crida especialment l’atenció a les autoritats locals. Els Mossos recorden la necessitat de respectar els límits de velocitat i extremar la precaució, especialment en carreteres interurbanes amb més trànsit i zones amb més motoristes.

Tot i l’increment lleuger a Lleida, a nivell català les dades mostren un augment del 1% en víctimes mortals a la xarxa viària, amb 193 morts en 185 accidents, comparat amb 191 morts el 2024. La xarxa urbana, en canvi, presenta una disminució del 11%, amb 49 morts, destacant la millora en zones amb més densitat de trànsit.

Els motoristes continuen sent el col·lectiu més vulnerable de Catalunya, amb 45 morts, seguits de vianants i ciclistes. Les vies més perilloses aquest 2025 han estat l’AP-7, l’N-II, la C-58 i l’A-2, amb trams especialment conflictusos com Hostalric-La Roca del Vallès i Cambrils-Ulldecona.

La comunitat educativa de l'Institut Terres de Ponent fa anys que reclama la millora i reforma del centre davant els problemes creixents de falta d'espai. El centre està en funcionament des del 1980 i, segons l'AFA, està pensat per a uns 250 alumnes, una xifra que s'ha pràcticament doblat amb el pas del temps. Això ha fet que els docents hagin hagut d'adaptar espais com el menjador o els tallers de tecnologia i els laboratoris per a fer classes ordinàries.

Les principals demandes de la comunitat que es van aprovar a la comissió del Parlament del desembre, inclouen la instal·lació immediata d'un ascensor per garantir l'accessibilitat, l'ampliació d'espais per adequar el centre al volum real d'estudiants i evitar el "col·lapse" de les aules i una reforma estructural que posi fi a "l'obsolescència d'alguns equipaments".

"L'aprovació de la resolució va ser un pas històric, però els nostres alumnes i docents no necessiten bones paraules, necessiten fets i infraestructures dignes. No entendríem que els mateixos grups que van votar a favor de la reforma el desembre, ara no hi destinessin els recursos necessaris als pressupostos", han afirmat des de la representació de les famílies.

A mitjan 2025, els investigadors van tenir coneixement que en un pis d'Arbeca hi vivia un home que es dedicava a cometre robatoris a les comarques de Ponent. Més tard, també van esbrinar que la seva parella, amb qui convivia, venia els objectes robats a través d'internet.

El primer dels robatoris que els hi atribueixen, però, es remunta a principis de gener del 2024, quan els propietaris d'una explotació agrícola d'Arbeca van denunciar el robatori d'una motocicleta i eines d'un magatzem.

Tres mesos més tard, agents de la comissaria de Lleida van detectar que havien forçat l'accés a una nau industrial on dies enrere els Mossos d'Esquadra havien desmantellat una plantació de marihuana, i n'havien sostret quadres elèctrics i làmpades de led.

Al mes d’agost del mateix any, un home d'Arbeca va denunciar que havien entrat a robar a casa seva i havien sostret eines, joies i 800 euros.

Al maig del 2025, un tercer membre del grup criminal va incendiar un vehicle que es trobava en un pàrquing públic de les Franqueses del Vallès. El vehicle constava com a sostret dies enrere a Arbeca i la policia sospita que l'individu el va cremar per no deixar empremtes. Aquest incendi va afectar altres vehicles que estaven aparcats al costat.

L’últim robatori que els Mossos atribueixen a aquest grup criminal va tenir lloc dies després, també a Arbeca, on van sostreure una furgoneta.

Venda dels objectes sostrets

Els investigadors van detectar que molts d'aquests objectes robats estaven a la venda a través d'internet, en un portal de compravenda d'objectes de segona mà.

Les gestions dels investigadors van permetre acreditar la participació de dues persones del grup en les vendes dels objectes. Un cop van tenir la investigació conclosa, entre l'11 i el 16 de febrer agents de la comissaria de Caldes de Montbui, que van col·laborar activament en la investigació, van detenir les quatre persones que formaven part del grup criminal.

Els detinguts van passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Granollers.

L'ompliment del pantà de l'Albagés va començar oficialment dimecres passat després que Protecció Civil, la CHE, els ajuntaments i el Govern culminessin totes les tramitacions i aprovessin tots els plans de protecció. Durant una visita a la infraestructura aquest dilluns, el conseller Ordeig ha insistit que la posada en marxa de l'embassament es farà d'acord amb els paràmetres de seguretat establerts i amb les proves de càrrega que pertoquen.

Així, durant els pròxims tres mesos el pantà s'anirà omplint amb aigua del pantà de Rialb fins a la meitat de la seva capacitat, uns 40 hectòmetres cúbics. Posteriorment, caldrà que passin tres mesos per tal de garantir la correcta humectació del terreny i comprovar el bon funcionament de la presa. Si tot va bé, el 2027 el pantà podrà omplir-se del tot, fins a assolir els 82 hectòmetres cúbics d'aigua de capacitat.

Els regants havien manifestat la seva preocupació pel retard de l'operació malgrat la situació actual de pluges abundants i bones reserves al sistema Oliana-Rialb. El conseller ha admès que "som conscients que plou molt, hi ha molta aigua i que, per tant, hem d'aprofitar tota la que puguem, però ho farem amb criteris de seguretat i seguint les instruccions dels tècnics". Malgrat tot, la campanya de reg està garantida, ha subratllat Ordeig.

D'altra banda, el conseller ha valorat que la posada en marxa del pantà permetrà disposar d'una aigua "de molta més qualitat" i que es pugui començar a estudiar la proposta de la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues de captar aigua de boca de l'Albagés. Actualment, l'organisme proveeix amb aigua del pantà d'Utxesa un total de 24 municipis de les comarques de les Garrigues i el Segrià, i un altre de la Conca de Barberà.

L’operació arrenca després que Protecció Civil, la CHE, els ajuntaments i el Govern hagin finalitzat totes les tramitacions i aprovats tots els plans de protecció. Segons el conseller, la infraestructura permetrà estalviar costos als regants, però al mateix temps tenir “més reserves” per començar les proves de càrrega de la presa. Els regants havien manifestat la seva preocupació pel retard de l’operació malgrat la situació actual de pluges abundants i bones reserves al sistema Oliana-Rialb.

Ordeig ha remarcat que és important que no es vagi “més lent del compte” en l’ompliment en uns moments en que les reserves hídriques són importants i abans, sobretot, que comenci el desgel de la neu, ja que amb els gruixos que hi ha a les capçaleres es preveu que baixi molt aigua.

En aquest context, el Govern ha anunciat la suspensió de tota l’activitat educativa, universitària i esportiva prevista per a aquest dijous. La mesura també implica l’aturada de l’activitat sanitària que no sigui urgent, amb l’objectiu de minimitzar riscos i desplaçaments.

L’Executiu ha fet una crida a la ciutadania perquè eviti moviments innecessaris i opti pel teletreball sempre que sigui viable. A més, està prevista una nova reunió aquesta tarda per analitzar l’evolució de la situació i valorar si cal adoptar noves decisions.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ja ha apuntat que no es descarta la suspensió del servei ferroviari, una mesura que podria concretar-se en funció de com evolucionin les condicions meteorològiques.

Arran de la nova detecció al gener i tal com demana la norma, el Departament d’Agricultura va establir un nou radi de vigilància de 10 quilòmetres al voltant de la granja afectada, fet que incrementava en 4 el nombre de pobles afectats (Bellvís, la Fuliola, Linyola i el Poal) i en 4 les explotacions incloses dins de l’àrea de control.

A la granja de Castellnou de Seana es van haver de sacrificar els 9.000 animals que hi havia, mentre que a la de Bellpuig on hi va haver el primer focus, es van matar 230.000 gallines ponedores distribuïdes en dos naus.

La policia creu que l’entramat que s’ha desarticulat hauria estafat més de 100.000 euros que 55 famílies havien confiat a una agència de viatges, a Màlaga, contractant paquets vacacionals que mai no van arribar a disfrutar. Segons la policia, el gerent de l’agència, que va tancar el negoci de cop i volta després d’anys de bona reputació al sector, hauria desviat els diners dels seus clients en benefici de la xarxa criminal, en caure en la trampa d’un fals romanç virtual, en el que va tractar d’afavorir un militar en conflictes econòmics i destinat al Líban. La principal sospitosa, que va ingressar a presó provisional, va passar a convertir-se en part connivent en el frau.

Hi ha onze detinguts per la seva suposada participació en delictes d’estafa i blanqueig de capitals, en diferents províncies de l’Estat: Màlaga (5), Sevilla (1), Valladolid (1), Lleida (2) i Barcelona (2). També es van fer 7 registres a Màlaga (1), tres a Lleida, un a Barcelona, un a Valladolid i un a Sevilla.

En total, la Policia Nacional ha intervingut 28.730 euros en efectiu i 8.725 dòlars en criptoactius, i s’ha procedit al bloqueig preventiu de 10 immobles valorats en uns 600.000 euros i tres vehicles a motor.

Des d’aquest nou context, l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, assegura que la Fira de Sant Josep ha reforçat el seu paper com a gran aparador de la maquinària agrícola. Aquest posicionament, afirma, situa el certamen com una referència no només a Catalunya, sinó també a escala del sud d’Europa. Solsona defensa que la clau del creixement passa per l’especialització i la cooperació entre fires, descartant qualsevol plantejament de competència amb Lleida.

Aquest impuls es reflecteix en les xifres prèvies de la 153a edició de la Fira de Sant Josep, prevista del 19 al 22 de març. A manca de setmanes per a la seva celebració, el certamen ja supera els 200 expositors confirmats i ha venut 20.500 metres quadrats d’espai expositiu, uns registres que consoliden la tendència ascendent dels darrers anys.

Pel que fa a l’organització de l’espai, la fira manté el model estrenat amb motiu del 150è aniversari, concentrant l’activitat al voltant dels pavellons firals, després de la bona valoració dels participants. Tanmateix, les obres de reforç de la xarxa elèctrica a l’avinguda del Canal obligaran a ajustar el perímetre del recinte. Això comportarà que l’edició de 2026 arrenqui a la zona de la rotonda del tractor, a la carretera de les Borges Blanques.

Un altre dels punts d’atenció és el 42è Saló de l’Automòbil, integrat dins la Fira de Sant Josep. L’alcalde ha reconegut la seva preocupació per l’estat del terreny del recinte de les piscines a causa de les pluges recents, una situació similar a la viscuda l’any passat. Malgrat tot, el saló continua creixent i ampliant espai per donar resposta a la forta demanda d’expositors.

Paral·lelament, Fira de Mollerussa ha fet públic el calendari firal de 2026, que inclou un total de deu esdeveniments. A banda de la Fira de Sant Josep i el Saló de l’Automòbil, s’hi programen la Borsa Interpirinenca de Cereals, l’Autotrac, la Trobada Empresarial sobre Transformació Digital, la Lan Party, la Fira d’Antiquaris i Brocanters, l’Expoclàssic, el Concurs de Pintura Ràpida i l’Autotardor. El pressupost global se situa entorn dels 750.000 euros, amb un increment proper al 3%, i compta amb el suport de Puleva i Vera com a principals patrocinadors.

El pantà de l’Albagés fa 5 anys que espera el seu ompliment. La infraestructura està acabada i només cal fer la prova de càrrega a la presa. Actualment es troba al voltant del 10% de la seva capacitat, amb uns 10 hectòmetres cúbics, del total de 82 que hi caben. L’embassament rebrà l’aigua sobrant del pantà de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues, i es farà servir per regar el sud de les Garrigues i el Segrià.

Els regants havien manifestat el seu malestar perquè amb les pluges abundants de les darreres setmanes hi ha excés d’aigua i consideren que s’està desaprofitant per poder omplir l’Albagés. Només faltava resoldre aquest tràmit burocràtic de la signatura que s’ha fet aquest mateix dilluns, segons fonts del Departament d’Agricultura.

La pluja, per norma general, és sempre ben rebuda als camps agrícoles, tot i que aquest hivern per al sector agrícola s'ha convertit en un problema. L'aigua ha arribat "massa aviat" i de manera continuada, situació a la qual cal sumar-li la falta de fred, segons ha explicat el responsable de cereals i herbacis d'Unió de Pagesos, Santi Caudevilla.

Els camps negats fa que els tractors i la resta de maquinària no puguin accedir a les finques, una situació que afecta tant el panís de segona collita, que ja s'havia d'haver recol·lectat, com els cereals de la campanya d'hivern.

Per una banda, des d'UP calculen que prop del 35% del blat de moro de segona collita que es va plantar a les comarques de Ponent segueix als camps per la impossibilitat de recol·lectar-lo. Es tracta d'unes 10.000 hectàrees de panís, la collita de les quals pràcticament es perdrà. "Si es pot entrar a recollir, tindrà una qualitat molt dolenta i el cost d'assecar-lo és tan alt que gairebé és millor deixar-lo al camp sense recollir-lo", ha explicat Caudevilla.

Pel que fa a la campanya d'hivern, alerten que un nombre elevat de productors no han pogut sembrar perquè els camps estan negats. En zones de regadiu, estimen que hi ha unes 30.000 hectàrees afectades, mentre que en terrenys de secà, on la sembra s'acostuma a fer abans, afirmen que la situació també afecta un nombre important d'explotacions.

Un equip d’investigació format per professionals de l’IRBLleida, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova ha desenvolupat un model clínic innovador per millorar la gestió dels pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) lleu o moderat als serveis d’urgències. L’eina, anomenada "Goliat score", permet predir el risc de complicacions agudes durant les primeres 48 hores i ha estat publicada a la revista científica BMC Emergency Medicine.

Els TCE no greus representen una part molt important de les visites a urgències, tot i que només una minoria dels pacients acaba presentant complicacions clíniques rellevants. Aquesta realitat fa especialment complexa la presa de decisions sobre l’alta hospitalària, el seguiment clínic o la necessitat de proves d’imatge. Segons Oriol Yuguero, responsable del grup de recerca ERLab de l’IRBLleida, identificar precoçment els casos amb més risc continua sent “un repte clínic de primer ordre”.

Els resultats de l’estudi mostren que aquesta eina té una bona capacitat per discriminar entre pacients amb risc alt i baix de desenvolupar complicacions neurològiques o cardiorespiratòries, així com de mortalitat precoç. A més, el seu rendiment és consistent en diferents grups d’edat i sexe. Tot i això, els investigadors subratllen la necessitat de validar el model en altres entorns abans de la seva aplicació rutinària.

Segons els autors, el Goliat score podria ajudar a reduir l’ús innecessari de tomografies cranials, disminuir l’exposició a radiacions i facilitar decisions d’alta més segures i personalitzades, especialment en pacients d’edat avançada amb múltiples patologies associades. L’estudi, finançat per la Fundació Mutua Madrileña, obre la porta a una atenció més eficient i basada en el risc en el maneig del traumatisme cranioencefàlic lleu o moderat.