Quatre dècades després, aquesta relació ja no es percep només a les institucions o en les grans xifres macroeconòmiques. També és present als hospitals, les universitats, les infraestructures o els centres de recerca. I una part important d’aquest canvi profund iniciat el 1986 s’explica a través dels fons europeus.

Les xifres de la transformació

Les dades ajuden a entendre la magnitud d’aquesta evolució. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB català ha passat de 40.576 milions d’euros el 1986 a 334.765 milions el 2025. Les exportacions catalanes a la Unió Europea han crescut un 542% des del 1994, fins a superar els 61.000 milions d’euros anuals. I la població catalana ha augmentat en més de dos milions de persones des de l’adhesió europea.

La transformació també es percep en àmbits molt més propers: la millora dels equipaments públics, la modernització del món rural, l’impuls de la recerca científica i l’expansió universitària. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya va rebre prop de 5.946 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió europeus. Uns recursos distribuïts en centenars de projectes que han acabat modelant el territori i la vida quotidiana de diverses generacions.

Inversió en sanitat i serveis socials

Un dels exemples més visibles és l’Hospital de la Cerdanya, inaugurat l’any 2012 i considerat el primer hospital transfronterer de la Unió Europea. El projecte va rebre 18,6 milions d’euros de fons FEDER i simbolitza una idea d’Europa construïda també des de la cooperació territorial. El finançament d’aquest fons ha arribat igualment a centres d’atenció primària com els de l’Ametlla de Mar, Roquetes o Torreforta, així com a reformes en escoles, residències i equipaments socials.

Els Fons Next Generation, desplegats després de la pandèmia, han donat un nou impuls a aquesta política d’inversions. Han permès reformar centres de dia i residències, construir unitats Barnahus d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual o avançar en la digitalització de l’administració i la justícia.

Recerca i talent

Si durant les primeres dècades els fons europeus van estar molt vinculats a les infraestructures i a la cohesió territorial, en els darrers anys el focus s’ha desplaçat cap a la innovació i l’economia del coneixement. Catalunya s’ha convertit en un dels principals pols científics del sud d’Europa i ha reforçat la seva capacitat per captar finançament competitiu.

Només entre el 2021 i el febrer del 2026 va obtenir prop de 1.900 milions d’euros del programa Horizon Europe, amb més de 2.300 projectes de recerca. Iniciatives en àmbits com les ciències de la vida, la fotònica o la supercomputació han guanyat pes internacional i han consolidat un ecosistema científic plenament connectat amb Europa. Paral·lelament, els fons Next Generation han reforçat centres com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, així com universitats i hospitals de referència.

De les ciutats al camp i al mar

L’impacte de la UE no es limita a les ciutats ni a la recerca. El món agrari català ha mantingut durant dècades una relació directa amb les polítiques europees.

Només l’any 2024, més de 36.000 explotacions agràries van rebre ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna (PAC) per un valor de 301 milions d’euros. Els fons europeus també han servit per impulsar programes de relleu generacional, ajuts a joves agricultors i projectes de desenvolupament rural.

En l’àmbit pesquer, iniciatives finançades pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura han promogut una activitat més sostenible i eficient. Programes com Pesca Neta treballen conjuntament amb les confraries catalanes per retirar residus del Mediterrani i reforçar la protecció ambiental.

Cultura i cohesió social

L’empremta europea també s’estén a l’àmbit cultural. Més de 65 milions d’euros procedents dels fons MEDIA han impulsat produccions audiovisuals catalanes i la seva circulació internacional. Pel·lícules com Alcarràs, Robot Dreams o Pacifiction són alguns exemples recents d’aquesta projecció exterior.

D’altra banda, el programa Erasmus, convertit ja en símbol d’una generació europea, va permetre que prop de 10.000 estudiants catalans realitzessin estades internacionals entre el 2021 i el 2025, segons el Departament de Recerca i Universitats.

Al mateix temps, els indicadors socials mostren una evolució significativa durant aquestes quatre dècades. La taxa d’ocupació ha passat del 47,9% al 72,2% des del 1986, mentre que l’ocupació femenina ha crescut prop de quaranta punts, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.

En un moment en què Europa torna a afrontar reptes econòmics, tecnològics i geopolítics de gran abast, aquest aniversari es presenta també com una oportunitat per revisar el camí recorregut. Perquè una part molt important de la transformació viscuda per Catalunya des del 1986 no es pot entendre sense aquesta vinculació sostinguda amb el projecte europeu.

Més de 240 municipis ja participen en el Pacte Nacional per la Llengua, una xarxa que integra ajuntaments, entitats i administració autonòmica. El reforç d’aquesta col·laboració amb els municipis s’ha concretat amb noves subvencions, eines de planificació i espais de coordinació, amb l’objectiu d’arribar a col·lectius que sovint queden fora dels circuits habituals. De fet, els ajuntaments són sovint els primers a detectar on creix la demanda de cursos i on cal reforçar l’acollida lingüística.

El termini de les sol·licituds estarà obert fins al 29 d’octubre

En aquest context, el curs vinent s’oferiran fins a 150.000 places gratuïtes per aprendre català als nivells inicials A1 i A2, 50.000 més que en l’actual. La mesura forma part del pla d’impuls del català de la Generalitat, vinculat al procés de regularització extraordinària de persones estrangeres.

L’ampliació de places s’articula a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, les escoles d’adults, els programes d’acreditació i també els cursos impulsats des del món local amb suport públic. Tot plegat arriba després d’un període en què les inscripcions als nivells inicials han assolit nivells històrics.

Ajuts per a municipis de menys de 17.500 habitants

La Generalitat ha obert una nova convocatòria d’ajuts perquè ajuntaments i entitats organitzin cursos gratuïts de català per a adults, centrats en els nivells inicials A1 i A2, i amb una durada d’entre 45 i 90 hores.

La convocatòria d’ajuts s’adreça principalment a municipis de menys de 17.500 habitants i a entitats que treballen sobre el terreny. El termini de les sol·licituds estarà obert fins al 29 d’octubre i es pot demanar en aquest enllaç.

Cursos totalment gratuïts

Els cursos han de ser completament gratuïts i la subvenció cobreix el professorat i el material didàctic. La primera convocatòria, el 2025, va permetre finançar 350 cursos impulsats per 205 organitzacions, amb una presència destacada del món municipal.

Enguany, el ventall de beneficiaris s’amplia i inclou també consells comarcals, entitats municipals descentralitzades, entitats religioses amb personalitat jurídica pròpia i col·legis professionals, amb l’objectiu de multiplicar els punts d’accés a la formació.

Però el pla del Govern no es limita a ampliar places. Una de les prioritats del Departament de Política Lingüística és reforçar la capacitat dels ajuntaments per incorporar la perspectiva lingüística a la seva activitat quotidiana i desenvolupar polítiques pròpies d’impuls del català.

Noves eines per al món local

Amb aquest objectiu, el Departament ha posat a disposició dels municipis la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció. Són dues eines pensades perquè els governs locals integrin la promoció de la llengua en àmbits tan diversos com la cultura, l’esport, la joventut, l’acollida de persones nouvingudes, la comunicació institucional o la contractació pública.

La guia ofereix una metodologia per elaborar plans municipals adaptats a la realitat de cada població, mentre que les 40 propostes recullen mesures concretes que els ajuntaments poden aplicar independentment de la seva mida o recursos.

El conseller Vila porta les eines al territori

Durant aquest 2026, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha recorregut les vegueries de la Catalunya Central, l’Alt Pirineu i Aran, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, Girona i el Penedès per presentar aquests materials als responsables municipals. Les trobades han servit per treballar directament amb alcaldes, regidors i tècnics municipals l’aplicació pràctica.

El conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: “Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la vostra competència.” I, en aquest sentit, el conseller ha ofert el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística als ajuntaments que vulguin impulsar o reforçar els seus plans locals.

En les darreres hores, els Bombers han informat que han quedat controlats els incendis de l’Albi, Alfarràs i Talavera, que se sumen als que ja estaven sota control a Sanaüja, Cervià de les Garrigues, Ponts i Agramunt. Pel que fa als focs de Torrefeta i Florejacs, Arbeca i Cervera, ja han estat donats per extingits. Durant el matí, els equips d’emergència han continuat treballant en les tasques de remull i revisió dels perímetres per evitar possibles revifades.

El foc de Talavera va mobilitzar més de 200 efectius

L’incendi de Talavera (la Segarra), declarat dimecres a la tarda, ha estat donat per controlat aquest divendres al matí. El dispositiu desplegat en els moments de màxima intensitat va comptar amb 60 dotacions terrestres i 13 mitjans aeris, amb més de 200 efectius treballant sobre el terreny.

Les flames van quedar estabilitzades poc abans de les onze de la nit de dimecres, i posteriorment els Bombers han pogut avançar en les tasques de control.

Superfície afectada pels diferents incendis

Segons les dades provisionals dels Agents Rurals, l’incendi de l’Albi hauria afectat unes 12 hectàrees de terreny. El foc d’Alfarràs hauria cremat aproximadament 4 hectàrees de vegetació agrícola. També s’estima una afectació d’unes 4 hectàrees a Agramunt, on la investigació treballa amb la hipòtesi que l’origen podria estar relacionat amb els treballs d’una recol·lectora.

En el cas d’Arbeca, la superfície afectada seria d’unes 7,5 hectàrees, mentre que l’incendi de Cervera hauria cremat aproximadament 1,3 hectàrees de terreny agrícola. En aquest últim cas, els investigadors apunten a una burilla com a possible causa del foc.

El servei meteorològic ha activat els avisos per calor intensa i alerta que la situació s’intensificarà sobretot entre diumenge i dimarts o dimecres, amb el moment més crític previst per a dilluns.

A les comarques de Ponent, com el Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell, es preveu que els termòmetres puguin arribar als 40 graus i superar puntualment aquesta xifra en alguns punts de l’interior.

Avisos taronges al Segrià, Pla d’Urgell i Garrigues

La jornada més complicada serà dilluns, quan diverses comarques lleidatanes estaran sota avís taronja per calor. És el cas del Segrià, el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell, mentre que altres territoris com la Noguera, la Segarra o el Solsonès tindran avisos de nivell groc.

Aquest episodi serà el primer que s’aplica amb els nous criteris d’avís per calor del Meteocat, actualitzats aquest mes de juny per adaptar els llindars de temperatura a la nova realitat climàtica. Ara els valors de referència es calculen a partir de les dades dels darrers 15 anys, en lloc dels 10 anys utilitzats anteriorment.

Nits molt càlides i pols en suspensió

La calor no només serà intensa durant el dia. A Ponent també es preveuen nits tropicals, amb temperatures mínimes que no baixaran dels 20 graus en molts punts i que poden dificultar el descans.

El Meteocat també ha alertat de l’arribada de pols en suspensió, un factor que pot incrementar la sensació de calor i afavorir episodis de nits especialment càlides.

Crida a extremar les precaucions

Davant aquest episodi, els serveis d’emergència recorden la importància d’evitar l’exposició al sol en les hores de màxima calor, hidratar-se sovint i extremar la precaució amb persones vulnerables, especialment gent gran i infants.

A les comarques de Ponent, on les temperatures acostumen a ser més extremes durant els episodis càlids, la previsió apunta a uns dies de calor intensa i persistent coincidint amb el primer gran episodi de l’estiu.

El cos d’emergències alerta que la combinació entre vegetació seca, temperatures elevades i més activitat agrícola al territori pot afavorir l’aparició de focs durant els pròxims dies. El principal temor no és tant un únic incendi agrícola, sinó la possibilitat que coincideixin diversos focs simultanis que obliguin a repartir els recursos disponibles.

El cap de la Regió d’Emergències de Lleida, Joan Josep Bellostas, ha explicat que la campanya de sega s’ha avançat i que el Prepirineu ja es troba en situació de risc, una situació que podria intensificar-se fins al voltant del 24 de juny. Tot i això, ha apuntat que el fet que la sega avanci també pot ajudar a reduir abans aquest factor de perill.

Més efectius i eines tecnològiques per respondre als focs

Davant l’escenari previst, els Bombers han reforçat el dispositiu amb més personal als parcs per garantir unes primeres actuacions més contundents en cas d’emergència.

El cos també compta amb una flota de drons de vigilància, una eina que permet millorar el seguiment dels incendis, obtenir informació més precisa i facilitar la presa de decisions durant les actuacions.

Amb seu a la ciutat de Lleida, l’empresa centra bona part de la seva activitat en la comercialització d’electricitat i gas, però en els darrers anys ha ampliat els seus serveis per donar resposta a les noves necessitats del mercat. La companyia va néixer fa cinc anys, quan un dels socis va adquirir la central hidroelèctrica del Pont de Suert. Inicialment, la seva activitat es va centrar en la distribució energètica en aquesta zona de l’Alta Ribagorça, però amb el pas del temps va iniciar un procés d’expansió cap al conjunt de la demarcació de Lleida. Actualment, Lleida Energia combina les funcions de comercialitzadora, productora i distribuïdora d’energia, mentre que el gas el compra directament al mercat per oferir-lo als clients amb marges mínims. Segons explica el propietari de l’empresa, Toni Mestre, aquesta estratègia permet reduir notablement la factura energètica dels consumidors.

Objectiu: arribar als 20.000 clients amb preus competitius

Així, ofereix també instal·lacions elèctriques, tramitació de butlletins i certificats, projectes d’autoconsum fotovoltaic i assessorament energètic destinat a millorar l’eficiència dels consumidors. L’empresa destaca especialment per la revisió gratuïta de les factures de llum i gas amb l’objectiu d’eliminar costos innecessaris.

«Analitzem la factura, revisem si la potència contractada és l’adequada i detectem possibles serveis addicionals que molts clients paguen sense necessitat. L’objectiu és que cadascú tingui la potència que realment necessita i no assumeixi sobrecostos», explica López Mestre.

Aquest servei d’assessorament integral és totalment gratuït i, segons la companyia, permet optimitzar la despesa energètica de moltes llars i negocis.

L’auge de les energies renovables ha obert noves oportunitats per a les empreses del sector, especialment en territoris com les comarques de Ponent, on les hores de sol i la disponibilitat d’espais afavoreixen la implantació de sistemes fotovoltaics. En aquest sentit, Lleida Energia ha començat a apostar per impulsar projectes d’autoconsum tant en habitatges particulars com en negocis. Si bé aquesta és una línia de negoci incipient, l’objectiu de l’empresa és el de reduir la dependència de la xarxa elèctrica convencional i contribuir a la reducció de les emissions contaminants.

Segons les dades facilitades per la mateixa companyia, durant l’any 2025 va superar la xifra del miler de clients, va col·laborar amb 27 empreses de la demarcació i va participar en 64 projectes sostenibles. Aquestes dades reflecteixen una trajectòria de creixement que coincideix amb l’augment de la demanda de serveis relacionats amb l’estalvi energètic i la transició cap a models de consum més eficients. De cara al futur, la firma s’ha fixat l’objectiu d’assolir els 20.000 clients i convertir-se en una marca de referència al territori.

La companyia defensa un model basat en la proximitat i l’atenció directa, un aspecte que considera diferencial davant les grans comercialitzadores del mercat estatal. L’objectiu és oferir un servei més personalitzat i adaptat a les necessitats de cada client, tant en l’àmbit domèstic com empresarial. «No pot ser que la gent estigui pagant barbaritats per la llum i el gas. Actualment oferim preus competitius i la nostra voluntat és mantenir-los estables en el temps. Volem retornar el que produïm a la gent d’aquí», afirma Mestre. «Busquem mantenir el preu al client de per vida. La gent ens ha de conèixer i hem adquirit un compromís ferm amb els consumidors per oferir preus de mercat de manera continuada», afegeix.

Assessorament gratuït i compromís amb el territori

El sector energètic viu actualment una etapa marcada per canvis regulatoris, fluctuacions dels preus de l’energia i una creixent conscienciació social sobre la necessitat de reduir l’impacte ambiental. En aquest escenari, les empreses locals especialitzades en serveis energètics han anat adquirint un paper cada vegada més rellevant, especialment en l’acompanyament dels consumidors que busquen alternatives per reduir la seva factura i incrementar l’eficiència de les seves instal·lacions.

Un altre dels elements que Lleida Energia reivindica és la seva vinculació amb el territori. «Som una empresa creada aquí i per a la gent d’aquí. Oferim atenció en català, coneixem la realitat del territori i apostem per un tracte directe i proper», destaca el seu propietari. A més, la companyia assegura que és capaç de gestionar l’alta dels nous subministraments en un termini aproximat de 24 hores, facilitant així els tràmits als nous clients.

Amb la transició energètica com un dels grans reptes de la pròxima dècada, empreses com Lleida Energia aspiren a jugar un paper destacat en la implantació de noves solucions sostenibles i en l’acompanyament dels consumidors cap a un model energètic més eficient, descentralitzat i respectuós amb el medi ambient. La firma disposa de les seves oficines al carrer Antoni Creus número 2, al barri de Balàfia de Lleida, i atén els clients a través del telèfon 634 533 359.

Si bé sabem que la tecnologia, avui, permet accedir a molta informació telemàticament, i a espais a internet per a entrenar-se simulant situacions reals, el context de la conducció, l’actitud de qui té el volant a les mans i els millors consells per a qui aprèn a conduir es transmet de manera personal, des de l’experiència de qui s’ha format per a ensenyar a conduir. De persona a persona.

Així és com han treballat sempre i continuen fent-ho a Autoescola La Seu3 (autoescuela.laseu3.com) d’ençà del 1980, quan varen començar a formar conductors. En el seu web, trobareu totes les formacions que ofereixen, a partir d’una dilatada experiència amb vehicles pesants des d’un bon inici i també especialitzats en la conducció del vehicle particular.

Xofers i formadors d’autoescola

En temps de reinvenció professional, entre altres motius per la irrupció de la intel·ligència Articificial (IA) en molts àmbits, una gran sortida laboral és la de xofer d’autobusos o camions. Segons explica el director i gerent d’Autoescola La Seu3, Alfonso Garreta, especialment en el cas de la conducció d’autobusos, els horaris poden fàcilment permetre la conciliació de la vida laboral amb el temps per a la família i l’àmbit més personal.

Aconseguir la certificació oficial que dona el Ministeri de Foment per exercir com a professional del transport és, per tant, una aposta i una inversió en el camp laboral. El sector del transport i la conducció de transports per carretera, tant públics com privats, presenta avui dia una gran demanda de professionals. En conseqüència, es pot tenir la feina assegurada. De fet, comenta Alfonso Garreta,

“falten conductors per a empreses de transport, però també mecànics per a treballar en tallers especialitzats”

A Autoescola La Seu3, s’aprèn a conduir amb vehicles amb canvi de marxes. Instruir-se amb un vehicle amb marxes permet aprendre a treure profit de cada posició del canvi manual, la qual cosa fa conèixer millor la distribució de l’energia del cotxe. Encara que després s’hagi de conduir un vehicle automàtic, la base d’una bona conducció, feta amb canvi de marxes i embragament, aporta més coneixement i domini del procés de conduir.

Cultura d’una conducció segura

El comportament al volant, la prudència, l’anticipació, l’alerta que garanteix aquell sisè sentit, el context, l’entorn que s’ha de captar, tot això que fa de coixí i complement importantíssim en l’aprenentatge de la conducció, en cap test superat directament davant de la pantalla d’un ordinador hi és.

Com diu Garreta,

“en la classe sempre s’aporten més matisos que poden ser molt útils i amplien el contingut de l’aprenentatge”

Perquè, diu, “ensenyar a intuir què faran els altres és important. No tot s’arregla amb la senyalització, el comportament també és una forma de senyalització. Una cosa és aprovar i una altra, haver-se impregnat de tota una transmissió cultural que inclou diversos punts de vista i els consells de l’experiència, per saber mesurar el risc a cada moment i poder-lo reduir al màxim. Aquesta filosofia s’ha de transmetre a l’alumne”.

L’estiu és un bon temps per a concentrar-se tranquil·lament en les classes intensives i assolir l’aprenentatge amb un professor al costat, de manera més constructiva que en solitari. Aprendrem a coordinar l’ús dels pedals amb el moviment del volant, per després adaptar-se al tràfic com un més, sense alterar el ritme dels vehicles, que és l’objectiu.

Les cremes prescrites de vegetació tenen lloc principalment durant l’hivern quan les condicions meteorològiques ho permeten. No es poden fer si bufa el vent, si la vegetació és massa seca, ni si encara queda molta neu, com ha passat aquest any en gran part de les comarques de muntanya.

El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), encarregat del programa de cremes de vegetació, ha fet aquesta temporada 32 actuacions. Els treballs consisteixen a eliminar vegetació seca i matolls de manera planificada i sota estrictes mesures de seguretat. Això manté la coberta vegetal i promou el creixement d’un herbatge més tendre i fresc, beneficiós tant per al bestiar domèstic com per a la fauna cinegètica.

De fet, la millora i manteniment de pastures de muntanya és una de les funcions principals d’aquest programa, especialment a les zones del Pirineu. Les cremes també s’utilitzen per a actuacions fitosanitàries, per afavorir la biodiversitat dels hàbitats o per controlar espècies exòtiques i invasores.

Menys combustible vegetal, menys intensitat dels incendis

Un dels objectius principals de les actuacions és reduir la quantitat de vegetació seca acumulada al bosc i a les zones obertes per disminuir la intensitat dels possibles incendis forestals que puguin afectar aquests espais naturals.

Les cremes prescrites de vegetació es fan a petició de ramaders, ajuntaments o d’espais naturals protegits, que veuen en aquesta eina una manera de mantenir el territori obert i afavorir-ne els usos tradicionals. A més de la funció preventiva, aquestes actuacions també contribueixen a configurar un paisatge més divers, amb mosaics entre zones forestals i espais oberts, per dificultar la propagació de grans incendis.

Una actuació excepcional a la Gola del Ter

Les cremes de vegetació també s’apliquen en situacions excepcionals. El GEPIF va intervenir a la Gola Sud i a la platja de la Fonollera, a l’Estartit, per eliminar restes vegetals i residus acumulats després del temporal del 20 de gener.

Els materials havien estat arrossegats pel riu i formaven grans acumulacions que, en alguns casos, arribaven als cinc metres d’amplada, tres metres d’alçada i entre 100 i 200 metres de llargada.

L’actuació es va fer en col·laboració amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb l’objectiu de retirar aquests residus de manera controlada i segura.

El foc com a element natural

Agricultura recorda que el foc és un element natural dels ecosistemes mediterranis i que el seu ús controlat pot tenir efectes positius sobre el territori. Utilitzat de manera planificada i sota supervisió tècnica, el foc pot contribuir a millorar els hàbitats, mantenir espais oberts i afavorir la biodiversitat.

Les cremes formen part, així, d’una estratègia de gestió forestal i prevenció que combina la recuperació de pastures, la protecció dels ecosistemes i la reducció del risc d’incendis en zones especialment sensibles de muntanya.

Amb el lema ‘Passa a l’acció: canviem l’energia’, la iniciativa, impulsada per la Comissió Europea, se celebra enguany del 9 a l’11 de juny. La campanya a Catalunya proposa accions concretes en la llar, la mobilitat i les comunitats energètiques per fer un ús més eficient de l’energia. A més, durant aquests dies, s'organitzen conferències, tallers, visites tècniques i accions divulgatives, obertes al públic en general i dirigits a professionals del sector energètic, representants polítics i empreses, entre d’altres. 

Una de les accions clau és l’electrificació dels usos energètics en el nostre dia a dia. Substituir progressivament els combustibles fòssils per electricitat procedent de fonts renovables és una de les vies més efectives per reduir emissions i incrementar l’eficiència del sistema energètic, segons els experts. A més, aquest procés permet aprofitar millor el potencial de la generació renovable de proximitat i rebaixar la dependència energètica de l’exterior.

Les dades indiquen que els catalans i les catalanes encara tenim marge de millora en la nostra relació amb l’energia. De fet, el grau d’electrificació del sector domèstic és del 42,9%, segons el balanç energètic de Catalunya 2023. En canvi, els estudis de la PROENCAT 2025 indiquen que la indústria catalana podria assolir un potencial d’electrificació del 84% i que la mobilitat podria situar-se en una taxa del 62,6% en l’horitzó 2050, incloent-hi el transport per carretera, ferroviari, aeri i marítim.

Què podem fer nosaltres en el nostre dia a dia?

A les llars, la campanya posa el focus en la rehabilitació. Millorar l’aïllament de façanes i cobertes permet disminuir les pèrdues d’energia i incrementar el confort interior durant tot l’any; tant amb fred com amb calor. Aquesta actuació, combinada amb sistemes de climatització eficient, contribueix a reduir significativament la factura energètica. En aquest sentit, l’aerotèrmia és la tecnologia estrella per aconseguir aquests objectius.

Les bombes de calor permeten escalfar i refrigerar els habitatges i produir aigua calenta sanitària amb un consum molt inferior al dels sistemes tradicionals. A més, quan funcionen amb electricitat d’origen renovable, esdevenen una eina clau per avançar cap a habitatges amb menys emissions i molt més sostenibles.

Mobilitat elèctrica

La mobilitat és un altre dels grans eixos de transformació. En aquest aspecte, el vehicle elèctric és la gran alternativa més eficient, econòmica i sostenible als motors de combustió. Amb la possibilitat de recarregar durant les hores amb tarifes més reduïdes, els usuaris poden disminuir notablement la despesa energètica al mateix temps que redueixen la dependència dels combustibles fòssils.

Comunitats energètiques

L’ús de l’energia fotovoltaica ja no és cap quimera per habitatges o comunitats gràcies a l’arribada de les comunitats energètiques; una fórmula col·laborativa que permet produir, compartir i consumir energia renovable de proximitat. Mitjançant instal·lacions fotovoltaiques compartides, ciutadania, empreses i administracions poden participar activament en la generació d’energia neta i avançar cap a un mode més autosuficient i democràtic. A través del portal comunitatenergetica.cat es poden consultar i conèixer les iniciatives actives que busquen socis, recursos legals i tècnics i que estan en procés de posar-se en funcionament.

Amb desenes d’activitats repartides arreu del territori, la Setmana Europea de l’Energia Sostenible vol demostrar que la transició energètica no depèn exclusivament de les administracions o de les grans empreses sinó que la responsabilitat és compartida també amb la ciutadania i en cadascun dels nostres actes. El canvi energètic és possible i cada acció compta per a construir una Catalunya més sostenible, competitiva i preparada per als reptes del futur. Més informació icaen.gencat.cat.

Les dades mostren que espais molt freqüentats com el massís de Montserrat concentren desenes d’intervencions cada any. De fet, només l’any passat, aquest espai natural va registrar 97 actuacions dels Bombers, més de la meitat de les quals per accidents.

Planificar abans de sortir

Si el recorregut supera la capacitat física o tècnica dels excursionistes existeix el risc de patir algun accident. Per això es recomana ajustar sempre l’activitat al nivell del grup i no improvisar un cop iniciada la ruta. El primer consell és la planificació prèvia. No es tracta només de triar una ruta, sinó d’entendre-la: desnivell, durada, punts d’escapament i dificultat real.

També és clau consultar la meteorologia abans de sortir. Els canvis sobtats de temps poden ser un factor en incidents, especialment en zones d’alta muntanya o amb relleu abrupte.

Montserrat: la majoria d’incidències per senderisme

Un estudi fet pels Bombers de la Generalitat sobre la sinistralitat a Montserrat mostra que el senderisme va ser l’activitat que va concentrar més rescats en aquest massís al llarg de 2025. En aquest massís, de fet, tres de cada quatre intervencions estan relacionades amb excursionistes, una realitat que evidencia tant la gran afluència de visitants com els riscos derivats d’una preparació insuficient.

Centre de pelegrinatge internacional i un dels espais naturals més visitats del país, Montserrat registra una activitat constant durant tot l’any, especialment els caps de setmana, quan es concentren la meitat de les actuacions dels Bombers. L’any passat, l’helicòpter va intervenir en 57 serveis al massís, és a dir, en sis de cada deu rescats efectuats a la zona.

Horaris i cansament: un factor sovint oblidat

Un altre element important és la gestió del temps. Tal i com mostren les dades de Montserrat de 2025, moltes incidències es produeixen a la tarda, quan el cansament i la manca de llum juguen en contra dels excursionistes. En aquest sentit, ajustar els horaris i planificar el retorn abans que es faci fosc és una mesura bàsica de seguretat.

Equipament adequat i orientació constant

No subestimar l’equip necessari és un altre punt a tenir en compte. És essencial portar calçat adequat, aigua suficient, roba adaptada al canvi de temperatures i un mòbil amb bateria.

També és important no perdre mai les referències del camí. Cal prestar atenció especialment en zones amb cruïlles o senders poc marcats.

El cas del Pedraforca

El Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país, és un dels exemples més clars de com el terreny pot condicionar la seguretat; per la complexitat de la seva orografia i la inestabilitat de la tartera, factors que incrementen el risc de caigudes.

Per aquest motiu, les recomanacions oficials insisteixen a no improvisar itineraris i a triar sempre rutes adequades al nivell tècnic i físic. En aquest tipus de muntanya, una decisió errònia pot derivar ràpidament en una situació d’emergència. En aquest sentit, es recomana consultar mapes o guies fiables i, si cal, recórrer als punts d’informació del Parc Natural o a serveis de guiatge especialitzat.

La popular tartera requereix especial prudència en el descens i la planificació dels horaris —sobretot a l’estiu, per evitar les hores de més calor i les tempestes de tarda. A la zona del Verdet és freqüent el despreniment de roques pel pas d'excursionistes, per aquest motiu és important intentar evitar-la.

En cas d’emergència, actuar amb rapidesa

La muntanya no s’ha de completar a qualsevol preu. Saber renunciar a temps és una decisió de seguretat, no de fracàs. És un risc forçar la continuïtat de la ruta malgrat el cansament, el mal temps o la pèrdua d’horari previst.

Si es produeix un incident, el protocol és clar: trucar al 112, mantenir la calma i facilitar la ubicació exacta. La precisió en la localització és clau per reduir els temps de rescat, especialment en zones de difícil accés.

Dijous i divendres, els dies més càlids

Aquest dimecres s'han registrat les temperatures més elevades d'aquest 2026. A Vinebre, per exemple, s'ha arribat a 36,6 ºC. A més, en molts punts de l'interior de les Terres de l'Ebre i de Ponent  s'han superat els 35 graus.

Malgrat que són valors que queden lluny del rècord de maig -el 2022 es va arribar a 38,5 a Castellbisbal i Anglès-, sí que s'ha assolit a la Tallada d'Empordà. Els 32,5 ºC són el valor més alt en 37 anys de dades (empatant amb el 28 de maig de 2022). 

Tanmateix, el pitjor encara no ha arribat. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya explica que mentre al litoral i prelitoral central el pic de calor s'assolirà aquest dijous, a les comarques de Lleida podria ser divendres amb valors de fins a 38 ºC, localment per sobre.

Al llarg d'aquests dos dies, les màximes superiors als 34 ºC afectaran tot Catalunya excepte punts de la costa i de l'Alt Pirineu. A la Catalunya Central s'arribarà als 35-36 ºC, mentre que a la conca de Tremp, Ponent i l'Ebre als 37-38.

Setmana de nits tropicals

Al migdia els termòmetres s'enfilen. A Barcelona, per exemple, aquest dimecres s'han situat entre els 30 i 31 ºC, valors poc habituals a la capital catalana. Tanmateix, el problema és que a la nit no refresca. 

A l'estació del Raval ja s'acumulen tres nits tropicals consecutives -mínimes superiors als 20 ºC- mentre que a l'estació manual de Can Bruixa, al barri de les Corts, ja són quatre. A més, tot apunta que aquest recompte s'anirà incrementant i amenaça de batre el rècord del maig de sis dies consecutius.

Durant la vista, l'acusat ha negat l'autoria de l'incendi i ha assegurat que estava dormint quan es va iniciar el foc. En la seva declaració, ha explicat que es va despertar en veure flames al capçal del llit de la seva habitació i que va avisar el seu company, amb qui ha dit que va abandonar l'immoble ajudant-lo a treure les seves pertinences. 

"Un dia abans em va demanar que marxés de l'habitatge perquè volia viure sol. En avisar-lo que hi havia foc, em va respondre que com que jo no tenia papers avisaria a la policia i m'acusaria de ser l'autor de l'incendi", ha declarat el processat. L'home també ha afirmat que havia consumit heroïna i altres substàncies, tot i que ha negat qualsevol comportament intencionat. L'acusat ha afirmat que feia uns tres mesos que vivia a l'habitatge.

Per la seva banda, la víctima ha afirmat que gairebé no tenia relació amb l'acusat i que feia poc més d'una setmana que convivien. Segons el seu testimoni, un altre dia el processat ja havia incendiat el seu propi matalàs. Sobre el dia dels fets, ha relatat que es va despertar de matinada enmig d'una gran quantitat de fum i flames que sortien de l'habitació de l'acusat, i que va sortir com va poder al carrer. Allà, ha explicat, es va trobar amb l'acusat, el qual es va burlar d'ell i li va robar la bicicleta. L'home ha declarat que se'n va anar a peu fins a la comissaria dels Mossos per tal de denunciar els fets.

Els agents que van intervenir han explicat que van localitzar i detenir l'acusat en una plaça de la capital del Pla d'Urgell poc després dels fets, i que aquest es mostrava alterat. Pel que fa a la investigació de l'incendi, els agents han situat l'origen del foc en una de les habitacions de l'habitatge, tot i que no han pogut determinar amb certesa el focus exacte ni la font d'ignició. 

Els investigadors han declarat que la conclusió a què van arribar és que la causa més probable de l'incendi era l'aplicació d'una flama a algun objecte o material present a l'habitació. Els mossos van descartar una causa elèctrica, malgrat l'existència d'una instal·lació "defectuosa" que estava connectada il·legalment a la xarxa d'enllumenat públic. Responent a les preguntes de la defensa, els agents han admès que no poden descartar al 100% un origen accidental. 

Les xifres no enganyen i parlen d'una metamorfosi radical. L'any 2015, sota l'operativa de Renfe, la línia amb prou feines registrava 74.000 validacions anuals; un desert de passatgers que alimentava els arguments de qui volia tancar-la. Avui, deu anys després que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) n’assumís el comandament total, la línia frega el mig milió d’usuaris (487.000 el darrer exercici). No és un bolet estadístic, és una tendència consolidada que ha multiplicat per sis la demanda.

La rebel·lió del territori

La història d'aquest tren és, per sobre de tot, la història d'una resistència. Quan Madrid va voler abaixar la persiana del servei fa quaranta anys, la gent del Segrià i el Pallars es va plantar. Aquella pressió social va forçar un traspàs a la Generalitat que es va formalitzar el 2005, tot i que el canvi real no arribaria fins al 2016. Va ser aleshores quan FGC va agafar les regnes de veritat: nous trens, nous horaris i una filosofia de gestió pròpia.

"S'ha passat d'una infraestructura envellida que anava a remolc a un servei que vertebra el territori amb orgull”.

135 milions contra la fúria de la muntanya

Mantenir un tren que serpenteja entre congosts i parets de roca no és barat ni senzill. El Govern ha hagut d'injectar 135 milions d'euros en dues dècades per garantir que la via no acabés engolida pel paisatge. Les xifres de l'obra civil són colossals:

• 63 quilòmetres de via totalment nous (el 70% del recorregut).

• Intervencions de reforç en 22 túnels.

• Estabilització de més d’un centenar de talussos.

La vulnerabilitat de la línia va quedar nua durant el temporal Gloria, que va tallar el servei vuit mesos per una esllavissada. Lluny d'abaixar els braços, aquell incident va servir per accelerar els protocols de seguretat i blindar el traçat entre Balaguer i la Pobla, on la muntanya sempre dicta la seva llei.

Un futur amb deures pendents

Malgrat l'èxit, la línia no es pot adormir sobre els llorers. El traçat sinuós continua sent el principal obstacle per guanyar velocitat comercial i augmentar les freqüències. El territori és exigent: ara que el tren ja és fiable, es demanen trajectes més curts per competir amb el vehicle privat.

El trajecte Lleida–la Pobla ha deixat de ser el símbol d’una decadència per ser la prova fefaent que, quan hi ha pressupost, proximitat en la gestió i voluntat política, fins i tot les línies considerades "perifèriques" poden trobar el seu camí cap al futur.

Després de quatre anys recorrent cada comarca, Nuevo ha cristal·litzat una doctrina gastronòmica. Per a ell, un bon esmorzar no és un tràmit, és una alifara. La litúrgia comença amb les "cortesies": pernil, amanida i galtes de porc. Però el que dona la nacionalitat a l'àpat són els tres pilars: la brasa, els callos o el capipota.

La geografia del suc i el terrer

"El capipota és més típic de la Catalunya central i de Barcelona; de callos se’n veuen més a Lleida i Tarragona", analitza amb la precisió de qui ha tastat centenars de cassoles. Segons Nuevo, cada zona té el seu segell: “L’esmorzar de forquilla té requesta a tot Catalunya, però cada territori té la seva història. Lleida és més de brasa, mentre que cap al nord tira més la cullera, els embotits i els guisats”.

A la seva terra lleidatana, a més, hi afegeix el toc distintiu: una tapa de caragols. No en va, sovint llueix a la màniga el logo de la Federació de Colles de l'Aplec, exercint d'ambaixador d'una manera d'entendre la vida on el rellotge s'atura entre plat i plat. Aquesta identitat marca també el que trobem a la taula: “A Lleida es veia poc peix fresc perquè la logística d'abans no ho permetia; el transport trigava massa. En canvi, el bacallà, la sardina i l'arengada sí que arribaven, tot i que tardessin dos dies, i per això són tan presents en la nostra tradició”.

De l'arbitratge al "fenomen fan"

La història de Jonathan Nuevo no neix entre fogons —admet que no és un gran cuiner—, sinó com a client exigent. En la seva etapa com a àrbitre de bàsquet, ja buscava el refugi de les fondes abans dels partits. "A Balaguer tocaven molt bé els callos", recorda. Avui, la seva popularitat l'ha portat a l'altre costat de la barrera. “Sóc una persona popular, em reconeixen a molts llocs de Catalunya. Abans em passava sobretot a Lleida, però ara ja succeeix arreu”, explica.

Aquesta fama l'ha convertit en un reclam per a ajuntaments i fires. “Em van convidant a indrets i esdeveniments; em truquen molt per a festes majors i concursos de cassoles”. Amb una comunitat de 60.000 seguidors —dels quals 40.000 han arribat en els darrers tres anys—, Nuevo ha passat de ser un aficionat a ser el jutge de guisats de referència, des de Vallfogona de Balaguer fins a les mítiques cassoles de Juneda.

El ritual perfecte

Per a Nuevo, l'esmorzar ideal és una simfonia en tres actes. Primer, el plat al mig de cortesia, que sol ser una amanida amb tomàquet i olives (o embotit si som al nord). Després, els plats principals: capipota, callos, bacallà, brasa o uns ous ferrats amb tall. I per tancar, la traca final: “Els postres de músic estan molt ben considerats; fruita seca amb el porró de moscatell i, per acabar, el cigaló”.

Tot i que alguns podrien pensar que és una moda passatgera, ell ho té clar: “Els restaurants d’esmorzar de forquilla mai van marxar. Estan de moda a les xarxes i ara sembla que hagi eclosionat, però sempre han estat allà. Ara molta gent s’ha apuntat al carro; fins i tot hi ha restaurants que han posat esmorzars i han tret els sopars”.

Un mapa que no s'atura

Amb quasi 300 punts marcats al seu mapa particular, que inclou també incursions a la Franja de Ponent, el seu objectiu és clar: “El projecte de futur és intentar fer créixer aquest àpat i, sobretot, gaudir. L’esmorzar de forquilla s’esmorza per oci, per compartir. Abans es feia molt en el dia a dia de la feina, però ara és un moment de celebració”.

Sigui amb el porró a la "republicana" (pel broc estret) o a la "monàrquica" (a galet pel brot ample), Jonathan Nuevo ha aconseguit que milers de persones tornin a mirar cap a les tavernes de tota la vida. Perquè, al capdavall, abans de la feina o de la gresca, el que mana és la forquilla

Els arrestats són dos homes de 48 i 58 anys, i dos menors, que formarien part d'un grup criminal provinent de l'àrea de Barcelona dedicat a cometre delictes contra el patrimoni arreu del país, segons els Mossos. Divendres passat al matí un treballador de l'empresa va trobar dins el recinte una furgoneta carregada de palets sostrets i amb quatre ocupants. L'home va intentar evitar que marxessin, però els lladres el van intentar agredir amb un pal de fusta, el van amenaçar i van fugir.

El treballador va donar l'avís al 112 i els Mossos van activar patrulles de les comissaries de Mollerussa, Tàrrega i Cervera per intentar localitzar-los. Els Mossos van observar que les dades facilitades del vehicle i de les persones implicades en el robatori coincidirien amb els protagonistes d'incidents anteriors registrats en poblacions properes a l'autovia A-2.

Segons informa la policia, l'agilitat en el desplegament del dispositiu de control va permetre detectar el vehicle sospitós quan circulava per l'autovia A-2 a l'altura de Tàrrega. El conductor de la furgoneta va fer cas omís de les indicacions de les patrulles i, tot i les maniobres temeràries que realitzava per fugir, finalment els agents el van poder aturar. 

Un cop assegurada la zona, els mossos van detenir els quatre ocupants, dos adults i dos menors, com a presumptes autors d'un robatori amb violència i intimidació. Els mossos van constatar que el vehicle estava a nom d'una persona de l'entorn dels detinguts. A aquesta persona no li constaven antecedents, però tenia 44 vehicles al seu nom. 

Tot apunta que formarien part d'un grup criminal d'alta mobilitat compost per diferents bateries que es desplacen amb aquests vehicles per tot el país per cometre delictes contra el patrimoni. La investigació iniciada arran aquestes detencions continua en curs per tal d'esbrinar la seva participació en fets anteriors ocorreguts a Ponent, segons la policia catalana.

Davant d’un Teatre L’Amistat ple, Castanyé ha fet una defensa aferrissada del caràcter mollerussenc. El xef ha explicat que l’esperit obert i comercial de la ciutat ha estat una peça fonamental en la construcció de la seva proposta culinària, la qual combina la innovació amb una atenció propera al client. Segons el pregoner, la gastronomia és, per sobre de tot, una eina per crear connexions humanes i escenaris on la gent viu moments significatius.

En l’àmbit professional, Castanyé ha reconegut que La Boscana viu un moment d’especial plenitud. Amb les reserves completes durant mesos, el cuiner ha posat en valor el mèrit d’haver consolidat un projecte d’aquest nivell en un entorn rural, un fet que considera un èxit compartit amb tota la comunitat local que sempre li ha fet costat. Tot i l’exigència i la incertesa del sector de la restauració, s’ha mostrat optimista i apassionat pel futur.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, la regidora de Cultura, Raquel Pueyo, i el rector Alfons Busto. Abans de l’acte central, Castanyé ha visitat la casa de la vila per signar el llibre d’honor de la ciutat. La vetllada ha finalitzat amb una actuació musical a càrrec del Conjunt de Música Moderna de l’Escola Municipal de Música.

Per la instal·lació baixava aigua i va morir ofegada mentre la companya va sortir a buscar ajuda perquè no portava telèfon. L’altre cas va passar entre Castellnou de Seana i Golmés, on un treballador agrícola de 56 anys va caure en una séquia i també va morir ofegat.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir els dos successos, però tot apunta a fets accidentals.

El Correllengua Agermanat és una iniciativa cultural i esportiva que vol reforçar els vincles entre tots els territoris de parla catalana i reivindicar el català com a llengua comuna. Se celebrarà del 19 d'abril al 5 de maig i recorrerà més de 1.500 quilòmetres en 17 etapes. La flama sortirà de Prada i es bifurcarà en dos recorreguts simultanis. A més de Lleida, a Ponent també passarà per Agramunt, Linyola i les Borges Blanques.

Els organitzadors del Correllengua Agermanat a les comarques de Ponent han presentat aquest dimarts el programa de la iniciativa al seu pas per la ciutat de Lleida. Hi donen suport més d'una vintena d'entitats, entre les quals clubs esportius, colles geganteres.

La flama arribarà a la capital del Segrià el 21 d'abril a les 7 de la tarda, procedent d'Agramunt i Linyola. A la seva arribada, s'iniciarà un recorregut urbà que recorrerà el pont de Príncep de Viana, rambla de Ferran avinguda Blondel, carrer Major, plaça de la Paeria fins a arribar a plaça Sant Joan, on hi haurà l'acte central.

Els actes a la plaça Sant Joan començaran a les 6 de la tarda i inclouen activitats culturals, parlaments i cantada de garrotins, entre altres. A l'arribada de la flama hi haurà la lectura del manifest i l'acte culminarà amb un concert del grup lleidatà Sexenni.

Un dels organitzadors, Oriol Rebull, ha destacat la voluntat de la iniciativa de donar visibilitat a la llengua catalana "en un moment en què la defensa del català és tan important", ha dit, i ha posat d'exemple l'ordre el TSJC de la setmana passada sobre l'ús del català a l'escola. A més del caire cultural, ha afegit, la iniciativa també "aglutina festa i esport".

La ruta que passarà per Lleida continuarà el seu camí l'endemà, 22 d'abril, cap a les Borges Blanques i l'Espluga de Fracolí fins arribar a Tarragona, on es retrobarà amb la ruta que passa per la costa per continuar plegats fins a València i Elx.

Segons ha avançat Segre i han confirmat a l'ACN fonts de l'institut armat, l'arrestat és fill del comandant a la reserva que ja estava investigat com a suposat inductor del crim. La detenció de l'agent es va produir dimecres i el jutjat de Solsona el va deixar dijous en llibertat amb càrrecs acusat d'homicidi. Al setembre els investigadors ja van detenir el comandant retirat de la Guàrdia Civil, un veí de Lleida i un veí de Cervera. El jutge els va enviar a tots tres a la presó, però l'Audiència de Lleida els va deixar en llibertat al novembre.

La víctima era un empresari de 61 anys, veí d'Oliana, a l'Alt Urgell. Va morir a causa d'un tret al pit des de més de 100 metres de distància en una zona boscosa de Gualter, una pedania de la Baronia de Rialb. El cas es manté sota secret de sumari.

Les claus del dispositiu: Guerra als GPS i "dreceres"

Una de les grans novetats d'aquest operatiu serà la vigilància sobre els navegadors. Trànsit vol posar fi a l'efecte pervers dels algoritmes que, per esquivar una retenció, desvien milers de cotxes per l'interior de pobles i viles, col·lapsant nuclis urbans que no estan preparats per a aquest volum de pas.

"Controlarem els navegadors per evitar la circulació per pobles com a drecera per arribar al destí", ha advertit Lamiel, posant el focus en la protecció de la xarxa viària local.

L'operació es divideix en dos grans blocs per intentar esponjar el trànsit:

• Fase 1 (Aquest cap de setmana): Una primera onada d'uns 580.000 vehicles començarà a sortir aquest divendres. El focus de tensió estarà al nord i l'interior: la C-16, la C-55 i la C-17 patiran pel reclam de l'esquí i la celebració del Mercat del Ram a Vic.
• Fase 2 (Setmana Santa): El gruix més important entre el Dijous Sant i el Dilluns de Pasqua, amb el retorn previst de 240.000 vehicles només durant el diumenge 29

Aquest equip de control cinegètic porta a terme tasques de seguiment de poblacions de fauna cinegètica, d'avaluació de danys, extracció de mostres, i realització de mesures de control amb mètodes excepcionals. Ho ha anunciat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha afegit que des del juny del 2025 a Ponent s'han abatut 156.000 exemplars. Això, ha afegit, ha contribuït a reduir entre un 30 i un 40% les densitats de conills a comarques com la Segarra, l'Urgell o les Garrigues.

Els equips de control cinegètic d'Agricultura actuen a les zones on el Departament manté  activats els Plans de control poblacional (PCP): a Girona, per senglar; a Lleida, per conills i al Pirineu, principalment, per cérvols.

En aquesta línia, el Govern reforçarà els equips de control cinegètic arreu de Catalunya, incorporant nous efectius als ja actius sobre el terreny. En total, es desplegaran 50 professionals, entre els que ja hi ha i el nou personal del Departament, amb l'objectiu de reduir la sobrepoblació d'espècies cinegètiques. "Dedicarem els efectius i esforços que facin falta el temps que facin falta per resoldre una problemàtica de país", ha expressat Ordeig.

En el cas de Ponent, els equips desplaçats tenen una capacitat d'intervenció d'una mitjana de 8 actuacions de control i entre 1.500 i 2.000 animals abatuts per setmana.

Segons el relat de la investigació judicial els fets es van descobrir quan la Policia Local de Corella va identificar el pare de la menor el 20 d'agost de l'any passat i aquest va manifestar obertament que havia venut la seva filla a una persona de Lleida a més una testimoni va confirmar davant la Guàrdia Civil que el preu inicial de la transacció s'havia fixat en 10.000 euros tot i que finalment es va tancar per la meitat de l'import acordat i les viandes esmentades

La policia ha trobat enregistraments clau al perfil d'Instagram de la mare de la víctima on es pot veure la celebració de l'enllaç forçós amb el lliurament d'un anell així com vídeos de la dona exhibint grans quantitats de diners en efectiu un cop tancat el tracte de la mateixa manera el jutge considera provat que després del casament el marit de 21 anys i els seus pares van induir l'adolescent a demanar almoina per diverses poblacions lleidatanes com les Borges Blanques i Bellpuig

Els cinc processats que aniran a judici davant l'Audiència de Navarra són els pares de la menor de 35 anys el jove que es va casar amb ella i els pares d'aquest últim de 40 i 42 anys tots veïns del Pla d'Urgell la resolució judicial destaca la gravetat dels fets ja que la víctima és una menor d'edat que va ser tractada com una mercaderia i explotada posteriorment per la seva pròpia família política a les comarques de Ponent.

Unes mesures que es van consensuar a la darrera Taula Agrària amb les organitzacions professionals agràries representatives que van ser escollides en les eleccions del 2021 i que han format part d’aquest òrgan durant aquest període de cinc anys: Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Arran de les darreres eleccions agràries, celebrades el 27 de febrer de 2026, la nova Taula Agrària es constituirà amb sis representants d’Unió de Pagesos (UP) i quatre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Aquest espai de diàleg ha permès convertir les reivindicacions del sector en actuacions concretes, gràcies a una negociació participativa que ha facilitat arribar a consensos. El resultat és un conjunt de mesures que combinen finançament, ajuts directes i suport a la inversió per fer front tant a tensions immediates com a reptes de fons.

Una de les principals decisions de la passada Taula Agrària és l’ampliació de la línia ICF Agroliquiditat, amb 37,5 milions d’euros addicionals que eleven la dotació total fins als 210 milions d’euros. Des de la seva posada en marxa, la línia ha donat suport a prop de 2.200 professionals amb 172,5 milions d’euros, en un context marcat per l’augment dels costos i la incertesa climàtica.

Els préstecs mantenen condicions bonificades, amb un tipus d’interès de l’1,9% —que baixa fins al 0,95% per als joves— i terminis de fins a sis anys, amb dos de carència. A més, es reserven 12,5 milions d’euros per a menors de 40 anys, en línia amb una de les principals preocupacions del sector: el relleu generacional.

Aquesta prioritat també es reflecteix en altres acords adoptats en el marc de la Taula Agrària, com la línia de 10 milions d’euros per facilitar la incorporació de joves o els ajuts per fer front a episodis de DANA, amb una dotació d’uns 5 milions d’euros i especial incidència a les Terres de l’Ebre.

La modernització de les explotacions va ser un altre dels eixos. A través de la línia ICF Agroinversió i noves convocatòries, es preveuen ajuts que poden cobrir fins al 65% de la inversió en actuacions com la millora de regadius o la instal·lació de sistemes de protecció contra pedregades i gelades.

El paper de la Taula també ha estat determinant per canalitzar mesures en territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. El Fons de Transició Nuclear destina uns 5 milions d’euros anuals al sector agrari dins una dotació global d’uns 7 milions d’euros, amb actuacions en 96 municipis de les zones PENTA I i II, especialment a les Terres de l’Ebre.

Aquestes ajudes inclouen suport a inversions productives —amb intensitats del 65% i del 75% per a joves— i línies per a la contractació d’assegurances agràries. A això s’hi suma una inversió de 13 milions d’euros per millorar infraestructures de regadiu entre 2025 i 2028.

En paral·lel, durant l’últim any s’han acordat mesures per fer front a la sequera, amb 26 milions d’euros, les pedregades, amb 3 milions d’euros, o les afectacions en el sector boví, amb 4,8 milions d’euros.

Tot plegat evidencia la utilitat de la Taula Agrària com a espai de consens, capaç de traduir el diàleg en mesures concretes per reforçar la competitivitat de les explotacions i garantir la continuïtat del sector agroalimentari. Aquest òrgan de representació del sector agrari continuarà treballant en nous reptes i oportunitats que beneficiïn a la pagesia i el món rural.

Per una banda, assenyala la Unió de Pagesos, el Departament d’Agricultura ha d'autoritzar el tractament aeri d'aquests drons a Catalunya, uns equips que han d'haver passat la inspecció tècnica d'aplicació de productes fitosanitaris i, d'altra banda, el Ministeri ha '’haver autoritzat els productes fitosanitaris concrets que es poden fer servir per als tractaments aeris.

L'organització recorda que des del 2024 reclama una solució per a poder aplicar productes fitosanitaris amb drons a Espanya i, tot i la predisposició que sempre li ha transmès el Ministeri, assegura, "la realitat és que avui dia encara no ha posat cap solució en mans del sector".
 
Davant la impossibilitat de poder entrar als camps a causa de les pluges de desembre i gener, Unió de Pagesos que el Ministeri "mogui fitxa" i, en coordinació amb el Departament d'Agricultura," estableixin els mecanismes necessaris per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons, de caràcter excepcional per aquesta campanya a la zona cerealística de Lleida". 
 
El sindicat lamenta que, fins ara, la resposta del Ministeri hagi estat reconèixer el problema i donar-li la raó, però que s'excusi amb el fet que l'actual normativa europea considera que els drons són tractaments aeris i no s'hagi desenvolupat un sistema per a facilitar-ne el seu ús. 

"El sindicat reclama que, primer, el Ministeri utilitzi les seves competències per realitzar autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris per tal que es puguin usar en drons i al Departament que faciliti l'autorització dels tractaments aeris", assegura en el comunicat.
 
A més, l'organització agrària denuncia que el paquet òmnibus de simplificació legislativa en matèria d'aliments i pinsos del 16 de desembre de 2025 estableix uns terminis excessivament llargs per autoritzar els tractaments fitosanitaris amb drons. 

Amadeu Ros ha explicat que “tocava obrir” el canal per abastaments a indústries, poblacions i granges, però en realitat cap regant havia demanat aigua per regar. Es preveu que si la setmana continua amb temperatures suaus i sol, cap a dijous o divendres algú comenci a regar cultius com l’alfals, en zones més “graveroses” per tal que quan hi hagi demanda per al cereal “es vagi més tranquil”. L’abundància de pluges de l’hivern ha fet molta saó, fins i tot en excés en alguns punts, on els pagesos han tingut dificultats per entrar a les finques i aplicar tractaments contra les plagues per risc de quedar-se atrapats amb el tractor al fang.

El desgel ja fa dies que està en marxa, però les reserves de neu encara són molt importants. Ha estat un hivern especialment nivós al Pirineu i segons la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) hi ha peritats uns 300 hectòmetres en forma de neu a les capçaleres de la conca del Segre. Els pantans d’Oliana i Rialb també estan a prop de la seva capacitat màxima i sumen uns 430 hectòmetres. Així i tot, segons Ros no hi ha risc que la situació col·lapsi amb l’entrada de més aigua perquè la transformació de la neu també preveu una part d’evaporació que no acabarà als pantans.

“Modernització inevitable”

Aquesta situació d’abundància és molt diferent de la viscuda el 2023, quan el canal d’Urgell va haver de tancar al cap de pocs dies d’obrir la campanya per la sequera. El debat de la modernització de la infraestructura per assegurar l’estalvi d’aigua i optimitzar el reg va prendre en aquell moment més força que mai. Uns anys després la situació ha canviat i a finals de l’any passat, els regants van votar en contra del projecte perquè consideren molt elevat el preu que han de pagar per adequar les finques al reg modernitzat.

Amadeu Ros remarca que la “modernització és inevitable” i s’ha d’engegar ja, sense buscar cap enfrontament entre el sí i el no. El president dels regants es mostra convençut que la gent “té ganes de modernitzar” i per això cal treballar per impulsar projectes en diferents sectors del canal que es presentaran després de les vacances de Setmana Santa. Ros ha parlat d’un sector amb prop de 4.000 hectàrees entre Torregrossa, els Alamús i Bell-lloc d’Urgell, on s’està aconseguint molta gent. Actualment, hi ha projectes per modernitzar fins a 11.500 hectàrees del canal d’Urgell. La infraestructura en rega més de 70.000 a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià.

Agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos van arrestar el presumpte autor dels fets de matinada, al barri de la Mariola. En aquell moment el processat tenia 22 anys i l'home es va acollir al seu dret a no declarar davant el jutjat de guàrdia, que en va decretar l'ingrés provisional a presó, comunicada i sense fiança.

La Fiscalia sol·licita per a l'home una pena de 22 anys i mig de presó, a més de 5 anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat amb traïdoria i acarnissament, així com el pagament d'una indemnització de 296.000 euros a la vídua i als dos fills de l'home. L'acusació particular eleva la petició fins als 23 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i 430.000 euros d'indemnització.

L'assassinat es va produir el 10 d'abril del 2022. Segons les acusacions, poc abans de les dues de la matinada el processat va pujar al taxi que conduïa la víctima, de 43 anys, a l'avinguda de Blondel i li va demanar que el portés al barri de la Bordeta. Quan es trobaven al carrer Sifó, segons la Fiscalia, l'acusat li va clavar prop d'una trentena de ganivetades de forma inesperada.

El taxista va aconseguir sortir del vehicle molt malferit, però va acabar morint unes hores després a l'hospital. Per la seva banda, l'autor de l'agressió va fugir i va llançar el ganivet en un contenidor proper. Els agents hi van trobar restes d'ADN de la víctima i del presumpte autor. Els mossos van comprovar que el ganivet era d'ús professional i, a partir del número de sèrie, van confirmar que l'havia adquirit una empresa càrnia de Lleida on havia treballat l'acusat.

Com que a la base de dades de la policia no hi constava l'ADN del sospitós, els investigadors li van fer diversos seguiments per poder recollir mostres que pogués deixar. L'anàlisi d'una mostra de saliva d'una llauna de beguda que l'home va llançar a la brossa i una escopinada a la vorera van donar un resultat coincident amb el perfil localitzat a l'arma del crim. Un cop detingut, l'home va accedir a que li prenguessin una altra mostra d'ADN que va corroborar el perfil.

El jutjat va acordar a finals de l'any passat la pròrroga de presó del processat, en assolir-se els dos anys de termini màxim que fixa la llei. D'altra banda, la jutgessa va denegar una pericial fisiognòmica sol·licitada per la defensa per comparar el rostre del processat amb les imatges d'una persona enregistrades per una càmera d'un xalet proper al lloc dels fets. 

El jutjat també va rebutjar la petició per realitzar una nova pericial de geolocalització del telèfon mòbil de l'acusat, atès que els Mossos d'Esquadra ja van fer-ne una durant la investigació. En aquest sentit, el telèfon mòbil del processat va confirmar que l'home es trobava a la mateixa zona d'on va sortir el taxi i que, a partir d'aquell moment, l'hauria desconnectat.

Durant el judici a l'Audiència de Lleida està previst que declarin com a testimonis algunes persones vinculades a la víctima i a l'acusat, així com els propietaris de l'escorxador d'on l'home hauria sostret dos ganivets professionals, un dels quals seria l'arma del crim. També declararan almenys una dotzena d'agents de la policia catalana. El judici arrencarà el 6 de novembre amb la tria del jurat popular i la setmana següent s'ha reservat per a la vista oral i la deliberació del jurat.

L’espai exterior, un oceà de xapa i pneumàtics gegantins destinat a la maquinària, contrastava amb el recinte interior, on el reg i la tecnologia dron buscaven el seu espai. Però el camp no espera a ningú. Francesc Baldomar, de Vicenç Maquinària Agrícola, ho definia amb la clarividència de qui coneix el territori: "L’afluència ha estat l’adequada, però no la prevista". El motiu? Una paradoxa feliç però exigent: els pagesos tenien feina acumulada. Mentre la fira bullia, les màquines ja treballaven el solc real uns quilòmetres més enllà.

Entre la pols i el núvol digital

La fira ja no és només tractors. Eduard Ruiz-Olivares, d’Aerofor, observava el tràfec de visitants des de la seva talaia tecnològica. Per ell, Sant Josep és un punt de retrobament necessari amb el client de la zona, tot i que reconeixia que, enmig del formiguer de gent, a vegades costa filtrar el visitant "experimentat" del simple vianant. És el signe dels temps: el camp s'ha tornat digital, però encara necessita el contacte visual i la conversa pausada.

A l'interior, la sensació era d'un moviment més constant, gairebé resguardat. Xavier González i Martí Guijarro, des de sectors tan vitals com la instal·lació de reg o les solucions ramaderes, coincidien en la diagnosi: el balanç és positiu. No importa que la campanya de reg ja estigui en marxa; a Sant Josep es venen llavors de futur, es fan "clients nous de cara a properes campanyes". És la màgia d'un certamen que no viu només del present, sinó de la previsió.

El pes de la història

Per a Jordi Solsona, d’Agrotec, no hi ha dubte: "A nivell agrícola, Sant Josep és la fira més important per a nosaltres". És una sentència que ressona amb força en un recinte que ha vist passar més d'un segle i mig d'història. Malgrat que alguns moments fessin pensar en una calma tensa de públic, el sentiment general és el de la feina ben feta.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, també ha assenyalat que els cossos policials que actuen al municipi tenen controlats entre 6 i 7 multireincidents que precisament han passat temporades a la presó durant el darrer any i, per tant, han deixat de cometre delictes a la ciutat o s’han traslladat a Lleida.

A la Junta també s’ha informat que durant el primer semestre de 2027 entrarà en funcionament la nova comissaria de Mossos.

L’actualització aprovada recull l’ampliació del servei fins a Terrassa, una mesura que el Govern va prendre l’any 2024 per redefinir el servei de la línia RL4 i perllongar el servei de Manresa a Terrassa. Amb aquesta ampliació, no prevista inicialment, es pretén millorar la connectivitat de la línia i l’atractivitat del servei proposat. A més, preveu un augment de les circulacions contemplades inicialment, amb l’increment de tres circulacions respecte a l’oferta actual de l’RL3.

D’altra banda, també s’ha acordat que FGC assumeixi l’explotació de les estacions de viatgers vinculades a les línies RL3 i RL4, amb l’objectiu de millorar els serveis ferroviaris que comuniquen Lleida amb el seu entorn. En aquest sentit, s’autoritza FGC Rail a iniciar els tràmits necessaris amb ADIF, com a ens titular d’aquestes estacions, per tal de formalitzar la cessió de l’explotació.

D’aquesta manera, Ferrocarrils preveu assumir la gestió de les 14 estacions on FGC serà l’únic operador: Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega, Cervera, Sant Guim de Freixenet, Sant Martí de Sesgueioles, Calaf, Seguers-Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rajadell.

L’explotació de les estacions per part de Ferrocarrils implicarà l’execució de diferents treballs per tal de reformar-les i millorar-ne les funcionalitats, amb l’objectiu d’adaptar-les als estàndards de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Les principals actuacions que s’hi duran a terme seran l’adequació d’instal·lacions i millora de la seguretat, la instal·lació d’equips i sistemes d’informació al viatger en temps real i equips de venda de bitllets, i els treballs de millora d’edificació o obra civil.

En paral·lel, s’han comptabilitzat ferits greus en 429 accidents a la província, una xifra similar a la de l’any anterior, tot i que els Mossos d’Esquadra han intensificat els controls amb 53.356 inspeccions realitzades arreu de Catalunya. Els positius en alcohol han disminuït un 15%, mentre que els positius en drogues han augmentat un 3,5%.

Col·lectius vulnerables i tipus d’accidents

Entre les víctimes mortals lleidatanes, els motoristes continuen sent el col·lectiu més afectat, amb 8 morts, seguits de vianants (2) i ciclistes (1). La resta viatjaven en turismes, vehicles pesants o furgonetes. Pel que fa als accidents, la majoria han estat xocs frontals i col·lisions laterals, amb alguns encalços i atropellaments.

La proporció de sexes manté la tendència general catalana: el 75% de les víctimes mortals i ferides greus són homes i el 25%, dones. Una de les dades més preocupants és l’augment de víctimes entre els menors de 35 anys, amb 12 joves morts a la província, 7 d’ells menors de 25 anys.

Sinistralitat per comarques

El Segrià lidera la sinistralitat amb 15 víctimes, seguit de La Noguera i El Pallars Jussà, amb 3 i 2 morts respectivament. Altres comarques han registrat casos aïllats, però la concentració al Segrià crida especialment l’atenció a les autoritats locals. Els Mossos recorden la necessitat de respectar els límits de velocitat i extremar la precaució, especialment en carreteres interurbanes amb més trànsit i zones amb més motoristes.

Tot i l’increment lleuger a Lleida, a nivell català les dades mostren un augment del 1% en víctimes mortals a la xarxa viària, amb 193 morts en 185 accidents, comparat amb 191 morts el 2024. La xarxa urbana, en canvi, presenta una disminució del 11%, amb 49 morts, destacant la millora en zones amb més densitat de trànsit.

Els motoristes continuen sent el col·lectiu més vulnerable de Catalunya, amb 45 morts, seguits de vianants i ciclistes. Les vies més perilloses aquest 2025 han estat l’AP-7, l’N-II, la C-58 i l’A-2, amb trams especialment conflictusos com Hostalric-La Roca del Vallès i Cambrils-Ulldecona.