En el programa de tarda amb nou sardanes, inclou, com a acte destacat, la participació dels alumnes de 4t de primària de l’Escola Carrassumada de Torres de Segre.

A les 10 de la nit l’organització ha preparat un sopar per a totes i tots els sardanistes que desitgin compartir una bona estona. Un cop finalitzat el sopar, arrancarà la segona de les ballades programades  també de nou sardanes.

L’organització de l’aplec sortejarà lots de productes cedits per empreses i comerç local al llarg de tota la trobada sardanista.

El 9è Aplec de Torres de Segre és organitzat per l’Escola Sardanista de la vila, amb el suport de l’Ajuntament de Torres de Segre i la col·laboració de la Coordinadora d’Aplecs de les Comarques Lleidatanes, La Unió d’Aplecs Sardanistes de Catalunya i La Federació Sardanista de les Terres de Lleida.

En categoria Gran el primer lloc va ser per la colla Dolç Infern de Lleida. La classificació de la resta de les 5 colles que van participar en aquesta categoria va ser, un segon lloc per Xalem de Bellvís, Font de Valldans de Ponts en tercer lloc, en quarta posició Somnis del Pla de Mollerussa i un cinquè lloc per Estelats d’Agramunt.

En juvenils, la colla Guspira de Lleida, es va imposar a l’agramuntina Esbarzer. En les colles de les categories més petites no hi va haver pugna entre colles perquè només hi van participar una colla per categoria, Escarlata en Infantil i Dimoniets en Alevins, ambdues del Grup Sardanista Montserrat de Lleida.

En la modalitat de Punts Lliures van sumar punts per la classificació general les colles Dolç Infern en el Grup A i Dimoniets en el Grup B al participar elles soles en aquesta modalitat.

La sardana revessa també s’entravessa a les colles participants només essent resolta per Dolç Infern.

El concurs d’Ivars d’Urgell és organitzat per la Colla Sardanista de la localitat amb el suport de l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell i la col·laboració de l’Acstell, la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.

Ivars tanca la primera part de la temporada de concursos els quals reprendran la seva activitat el diumenge 1 de setembre en el concurs de Borges Blanques.

Els actes sardanistes s’iniciaren a les 5 de la tarda amb la primera part de la ballada de sardanes de l’aplec amb les cobles Jovenívola d’Agramunt i la Punt Cat Cobla. A 2/4 de 7 de la tarda va tenir lloc la 26a Trobada de sardanistes Adults simultàniament amb la proclamació de les Pubiles i Hereus del Segrià. Un cop finalitzat els actes de tarda, el Pavelló Municipal va acollir el tradicional sopar de Germanor en el que hi participaren més de 200 comensals per seguidament continuar amb la segona ballada de l’aplec de la Sardana.

12 colles participen en la Trobada de sardanistes adults del Saltem i Ballem.

Més de 170 dansaires de 12 colles sardanistes d’arreu de les terres lleidatanes van participar en la 26a Trobada que es va celebrar el passat dissabte 1 de juny a Almacelles. Les colles es van presentar al públic assistent amb un galop, algunes d’elles s’atreviren amb galop de fantasia, seguidament van demostrar el seus dots dansaires ballant les dues sardanes que interpretaren les cobles, l’Aplec de Torredembarra d’en Xavier Forcada i Roca Ventosa d’en Jaume Bonaterra, interpretada en la modalitat de Punts Lliures per alguna de les colles participants. Les autoritats presents en l’acte van adreçar unes paraules al públic assistent i després de la sardana de germanor, L’Encís d’Almacelles d’en Josep Capell, van lliurar els obsequis i records.

Les colles que van participar en la trobada van ser: Sardanistes d’Alpicat, Grup Sardanista Balàfia, Casal de la Gent Gran de Borges Blanques, Colla 1 de juny de Balaguer, Colla Santa Maria de les Franqueses de Balaguer, Grup Sardanista Alcarràs, Colla Veterans d’Alella, Amics de la Sardana d’Almacelles, Brut Natura de les Borges Blanques, Casal de la Gent Gran de Tàrrega, Escola Sardanista de Torres de Segre, i Colla 27 Abril – Benestar Social de Lleida.

L’acte sardanista va ser presidit per la Sra. Maria Lluïsa Granero, regidora de cultura primera tinent d’alcaldia, la Sra. Vanesa Olivart, segona tinent d’alcaldia, El Sr. Carles Vall, president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, el Sr. Josep M. Roset, president dels Amics de la Sardana d’Almacelles i la Sra. Pilar Torrades, presidenta del Saltem i Ballem.

Aquesta última sessió és en realitat, un taller complementari a les ensenyances impartides en aquesta edició del curs que s’han desenvolupat al llarg de diferents mesos l’any 2018.

El taller s’iniciarà amb una introducció de com els monitors/es, mestres o capdansers, han d'ensenyar físicament la interpretació (aire i salt) de la sardana als infants, joves o adults. La classe, la impartiran la Sara i la Júlia Queralt, del Grup Sardanista Montserrat, sardanistes i monitores amb una llarga experiència.

Seguidament, als volts de les 5 de la tarda, i amb el taller “Punta i Salt”, tots els participants en el curs i en el taller, practicaran els exercicis apresos anteriorment. L’exercici s’acompanyarà amb sardanes adients per practicar l’aire i el salt, interpretades pel Sextet de Cobla, format per: Joan Farreny Calafell, Joan Farreny Seguí, Jaume Torné, Òscar Barqué, Miquel Hortigüela i Eduard Arribas.

En aquest taller, d’una hora de durada, els assistents en el taller, posaran a la  pràctica els diferents aires en el moment d’interpretar una sardana com: sense aire, poc aire, molt aire, saltat fluix i saltat fort.

El coneixement dels instruments que conformen la cobla també és una part molt important per als monitors en el moment d’ensenyar a ballar sardanes. Per aquest motiu, un cop finalitzat l’anterior taller d’interpretació física de la sardana, els components del Sextet de Cobla, amb l’Òscar Barqué al capdavant, presentaran els instruments, en aquest cas els del sextet, i explicaran les característiques i aspectes fisiològics de cadascun d’ells. També les característiques de la cobla i d’altres formacions musicals en les quals també intervenen o en formen part aquests instruments.

Els músics explicaran els recursos interpretatius de cada instrument en una sardana i en quin fragment musical s’utilitza més habitualment. També faran una demostració dels dits recursos, instrument a instrument.

Dues sardanes per a ballar, Colometa de Ricard Viladesau i EnGanxa! d’Albert Palau, interpretades pel sextet,  tancarà aquest primer bloc més formatiu de l’acte.

A les 7 de la tarda, Saltem i Ballem, organitzador del curs, oferirà un berenar amb xocolata desfeta i coca per a tots els assistents.

A 2/4 de 8 del vespre, concert de “Itsasgorak” a càrrec de Marta Argilés i seguidament tancament de la festa amb un concert de Lo Pau de Ponts.

En el transcurs de l’acte es lliuraran els carnets de monitors i monitores als 35 alumnes que han realitzat el curs. Aquest taller intensiu està obert a tots els sardanistes que desitgin participar-hi, independent de si han participat o no en el curs.

L’acte de proclamació va tenir lloc a la Sala de les Llibertats de la Capital del Rosselló amb la participació de l’alcalde de la ciutat, Jean-Marc Pujol, i la presència de Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya, Josep Andreu, alcalde de Montblanc, Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Víctor Sallés, coordinador de Capital de la Sardana i altres representants institucionals i del món sardanista. Moment emotiu el protagonitzat pel conseller de Cultura en l’exili, en Lluís Puig, el qual va felicitar Perpinyà pel nomenament i li desitja tot un seguit d’èxits.

Perpinyà donarà el relleu el març de 2020 a Sant Feliu de Guíxols i Balaguer en serà la Capital de la Sardana 2021

Un dels punts que sempre crea polèmica és la puntuació a atorgar a les colles que participen en el concurs d’Encamp. En aquesta edició, aquest concurs tindrà una circumstància especial i  a les colles que hi participin se'ls aplicarà mitjana anual de concursos, més 1 punt d'assistència.

Pel que fa a la sardana revessa, en categoria Aleví i Infantil, la sardana podrà ser comptada per a dues persones de la mateixa categoria per infantils o immediatament superior en el cas dels alevins.

En la reunió també s’acordà que, en les dues categories més petites, les errades de repartiments seran només de 3 punts en el cas de no comptar amb cap ajut extern.

Les colles lleidatanes estan integrades a la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, on tenen un representant a la Junta directiva.

El programa, que s’ha desenvolupat en els primers mesos del 2019, aplegarà, el dissabte 4 de maig, als nens i nenes que hi han participat, per tal de demostrar tot allò que han après en els cursos impartits en diferents escoles del territori lleidatà i alhora gaudir amb altres joves d’arreu de la província d’una tarda festiva.

La Trobada s’iniciarà a 1/4 de 6 de la tarda amb l’arribada a la Plaça Ramon Folch de tots els participants. A 2/4 de 6 de la tarda, s’iniciaran els actes de la trobada amb una cercavila que comptarà amb la participació de tots els nens i nenes sardanistes, monitors, monitores, acompanyants a la trobada i tot el públic que vulgui participar-hi, encapçalada pels gegants i tabalers de Bellpuig. La cercavila recorrerà des de la Plaça Ramon Folch, punt de partida, fins a la Plaça 1 d’octubre.

Un cop acabada la cercavila i amb tots els participants sardanistes concentrats, les colles de les diferents escoles participants es presentaran davant el públic al ritme d’un galop interpretat per la cobla Lo Castell de Bellpuig, encarregada de la part musical de la trobada.

Seguidament, els joves dansaires demostraran els seus dots sardanistes ballant la sardana “A la Feli” del compositor René Picamal en la modalitat de lluïment i la Sardana “Enganxa!” d’Albert Palau, tots plegats en sardana de germanor.

A continuació es lliuraran els records a les escoles participants en la trobada i l’organització oferirà berenar als joves dansaires.

La trobada clourà amb una ballada de 5 sardanes amb la cobla Lo Castell per a tot el públic assistent.

L'accés serà gratuït fins a omplir l'aforament, previst per a unes 600 persones. La durada serà d'aproximadament una hora.

Dissabte 16 de març, Perpinyà, pren el relleu com a Capital de la Sardana 2019

Els actes de proclamació s’iniciaran amb un esdeveniment protocol·lari a les 10 del matí en la Sala de les Llibertats presidit pel batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol; acompanyat d’autoritats locals i del president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés, i d'altres autoritats del món de la sardana i la dansa. Un dels moments més emocionants serà quan es donin a conèixer els noms dels guanyadors dels Premis Capital de la Sardana 2019.

Les activitats de proclamació continuaran al llarg del matí i clouran amb un concert a les 4 de la tarda a l'Església de Nostra Senyora La Real amb la cobla Mil·lenària, acompanyada de la cantant Leslie Malet.

Perpinyà pren el relleu de Montblanc com a Capital de la Sardana. La seva capitalitat durarà fins al 15 de març de 2020, quan Sant Feliu de Guíxols la substituirà. Perpinyà és la 7a Capital de la Sardana després d'Arenys de Munt, Barcelona, Calella, Mollerussa, Figueres i la mencionada Montblanc.

El bon temps s’ha posat del costat dels sardanistes i en una matinal radiant de sol i temperatura, les colles, al ritme de la cobla agramuntina “Vents de Riella”, s’han presentat a la plaça amb un galop d’exhibició. A continuació, les colles sardanistes han ballat la primera de les sardanes de lluïment: Colla Roca del compositor Jordi León. Seguidament,  la cobla ha interpretat la sardana “Revessa número 13” del compositor Marc Santiago que ha posat a prova l’oïda musical dels revessaires sardanistes. Aura del Tura, d’en Conrad Saló, ha estat la segona sardana de lluïment i Joves triomfants, del compositor Lluis Alcalà, ha tancat la competició en la modalitat de punts lliures.

La sardana de germanor i una per a tot el públic present a la plaça, han donat pas al lliurement de premis que ha comptat amb la presència d’en Josep Ibarz Gilart, alcalde d’Almacelles, acompanyat de regidors i regidores del consistori i d’en Josep M. Roset, president dels amics de la sardana d’Almacelles.

En la categoria “Alevins”, els sardanistes més petits, la classificació ha estat encapçalada per Dimoniets de Lleida, seguits d’Esclat de Primavera d’Almacelles i Petits Dimoniets de Lleida.

En les categories infantils i juvenils les colles Escarlata i Guspira, ambdues de Lleida, no han tingut rival, ja que no hi ha competit cap altra colla i s’han emportat els primers punts del campionat.

En categoria Gran, amb vuit colles disputant-se els punts, el triomf ha estat per la colla Dolç Infern del Grup Montserrat de Lleida. Verge del Miracle de Balaguer i Jovencells de Cervera han ocupat la segona i tercera plaça del pòdium. La classificació ha continuat amb Aires d’Or de Sant Pedor, Xalem de Bellvís, Font de Valldans de Ponts, Somnis del Pla de Mollerussa i Brut Natura de les Borges Blanques.

La pròxima cita del campionat tindrà lloc el diumenge 28 d’abril a Mollerussa, que recupera el concurs de colles sardanistes de la capital del Pla d’Urgell i s’incorpora a l’agenda sardanista de l’Acstell i alhora, suma un acte més en la de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa.

El concurs d’Almacelles és organitzat pels Amics de la Sardana d’Almacelles, l’Acstell i compta amb el suport de l’Ajuntament d’Almacelles.

Cada temporada s’organitzen, arreu del territori ballades, aplecs, i trobades sardanistes,  amb molt d’entusiasme per part de tots aquells que ens estimem la sardana. És una gran tasca la que es fa des de les Agrupacions, Federacions, Confederació i per part de totes les persones i entitats, que d’una manera o altra hi participen.

Tot i així, no és suficient.

Ens manca relleu generacional, la mitjana d’edat d’organitzadors, públic i simpatitzants en tots aquests actes ronda, essent molt optimistes, la seixantena. La mitjana d’edat en els concursos, per sort, és més baixa, però de moment no ens soluciona el problema, són pocs els joves i encara menys els nens i nenes. Ens manca afició, i sobre tot, afició jove per aconseguir relleu i continuïtat del moviment sardanista, sobre tot a les nostres comarques.

Hem d’admetre que, malgrat tots els esforços, les accions que es duen a terme durant el curs escolar, no donen els resultats que caldria esperar, en el sentit de fomentar l’afició i la implicació del jovent, imprescindible per fer reeixir el sardanisme.

Potser els que hi som podríem mirar de fer-hi alguna cosa més. Pensar en noves fórmules, des del fons i la forma, des de la música i des de la dansa, actualitzant l’estètica i la manera de promocionar el fet sardanista. Necessitem idees revitalitzadores i renovadores.

Hauríem de ser més presents en festes de fi de curs, espectacles infantils i espectacles populars en general, activitats i tallers de casals d’estiu, actes solidaris... També exigir una major presència i més continuada als mitjans de comunicació, oferint projectes engrescadors. I també, reivindicar més suport per part de les administracions públiques en el sentit d’obtenir ajudes i subvencions per organitzar cursets amb monitors pels pobles, i poder oferir més sovint, espectacles innovadors, relacionats amb el mon sardanista, d’una major qualitat artística per aconseguir més repercussió entre tots els públics.

Hem d’intentar fer atractiu el fet sardanista a les noves generacions, i no permetre de cap manera que acabi essent una tradició simbòlica de temps passats, que vagi quedant arraconada i de la que només en gaudeixi una minoria.

Hem de defensar la sardana com a part molt important de la nostra cultura i de la nostra identitat i fer el que calgui i més per no deixar-la caure en l’oblit.

Encara hi som a temps però ens ho hem de treballar, i en aquest cas diria que, amb pressa i sense pausa.

Un total de 13 colles repartides en les categories: Alevins, Infantils, Juvenils i Grans competiran per aconseguir els primers punts de la temporada.

Un dels principals atractius d’aquesta edició tindrà lloc en la categoria gran pel fet que el grup Sardanista Estol d’Agramunt hi participarà amb dues colles. Els Estelats en aquesta edició pugen de categoria i es veuran enfrontats a la colla Estol-Espígol. Tot un repte per les colles agramuntines. Convé destacar que la tercera colla agramuntina, Esbarzer, canvia de categoria i passa d’Infantil a Juvenil.

També la celebració dels 45 anys del Grup Sardanista Montserrat afegirà un punt més d’emoció al campionat per saber si la colla Dolç Infern aconseguirà revalidar el títol de campions en aquesta tan especial edició pel grup de Lleida.

Les colles participants en el 39è concurs d’Almacelles són: Petits Dimoniets i Dimoniets de Lleida i Esclat de Primavera d’Almacelles en categoria Aleví. La colla Escarlata  i Guspira, ambdues de Lleida i de les categories Infantils i Juvenils respectivament no tindran contrincants en aquest concurs, ja que no s’hi ha presentat cap altra colla en aquestes categories.

I en el grup de les colles grans hi participen: Font de Valldans de Ponts, Xalem de Bellvís, Jovencells de Cervera, Verge del Miracle de Balaguer, Aires d’Or de Sant Pedor, Brut Natura de les Borges Blanques, Somnis del Pla de Mollerussa i Dolç Infern de Lleida.

La cobla agramuntina “Vents de Riella” serà l’encarregada de la part musical.

L’agenda del campionat continuarà amb el recuperat concurs de Mollerussa el 28 d’abril, Lleida el 12 de maig i el concurs d’Agramunt el 26 de maig el qual tanca la primera part del campionat.

El mes de setembre, el qual concentra un bon grapat de concursos, s’inicia el dia 1 a Les Borges Blanques i continua el dia 7 a Vilanova de Bellpuig, el 8 a Tàrrega, el 14 a Solsona (se celebra cada dos anys), el diumenge 15 a Ponts que canvia de data per no coincidir amb el concurs d’Almacelles i tanca el mes el concurs de Cervera. En el mes d’octubre tindran lloc els concursos de Verdú i Bellvís el dissabte 5 i el diumenge 27  respectivament. També en aquest mes d’octubre se celebrarà a Mollerussa el 2n Concurs Individual de Sardana Revessa el diumenge 13. I com és tradicional, Balaguer acollirà la gran final el diumenge 10 de novembre.

El concurs de colles sardanistes d’Almacelles, que arriba a la 39a edició, és organitzat pels Amics de la Sardana de la població i compta amb el suport de l’Ajuntament d’Almacelles.

El conveni i el procediment serà molt similar als anteriors, basat en tetra brics de litre, bosses i lots de producte. Aquests elements promocionals serviran a les entitats per trobar noves formes d'engrescar els assistents i recaptar recursos amb activitats com sorteigs. Com en ocasions anteriors, caldrà fer difusió del projecte a través de les xarxes socials, l'etiqueta identificativa de la qual es donarà a conèixer properament.

Les entitats participants també hauran de fer públic aquest patrocini amb la inclusió del logotip d'Aneto als cartells, programes, continguts de xarxes socials, etc. que facin servir per promocionar l'activitat. També caldrà retratar l'activitat de promoció i distribució del producte i facilitar-ne imatges a la Confederació Sardanista de Catalunya.

La valoració d'Aneto de la resposta del món de la sardana dels darrers anys és molt postitiva i per això ha apostat per continuar amb l'acció. La Confederació Sardanista de Catalunya també considera molt interessant la col·laboració, que ha permès obtenir noves fonts de finançament i reforçar el compromís del públic a les entitats sardanistes.

Aquest serà el 4t any consecutiu en què la Confederació Sardanista de Catalunya tanca un acord de patrocini amb Aneto.

La presidenta de la Coordinadora dels Aplecs informa que en data molt propera es convocarà una reunió amb tots els organitzadors de les trobades sardanistes per mantenir un intercanvi d’experiències, seguint la petjada iniciada l’any passat, amb una trobada anual d’organitzadors d’aplecs per tal de cercar idees i projectes per la dinamització de les trobades i altres punts d’interès.

També el president de l’Acstell va manifestar la intenció de convocar una reunió de Caps Dansers i representants de les colles que participen en el campionat de colles sardanistes de la Terra Ferma per tal de revisar la normativa, aprovar determinats punts del calendari, aportar noves idees al campionat i recuperar certs punts que es van tractar de manera informal en la reunió de jurats del setembre de l’any passat. La reunió tindrà lloc abans del primer concurs d’aquest any amb seu a Almacelles el diumenge 3 de març.

També va informar de la celebració aquest 2019 del 45è aniversari del Grup Sardanista Montserrat. L’entitat té previst organitzar diferents activitats que informaran puntualment.

El Saltem i Ballem informa que la cloenda del programa d’ensenyament de la sardana amb la Trobada Intercomarcal Infantil tindrà lloc a Bellpuig el dissabte 4 de maig, i la Trobada Sardanista d’Adults serà a Almacelles el dissabte 1 de juny coincidint amb l’aplec de la vila.

Mollerussa i Lleida celebren, un any més, les Troba Sardanista dels Centres Escolars que han participat en el programa del Saltem i Ballem a les escoles. El dimecres 25 d’abril se celebrarà en la capital del Pla d’Urgell, en el parc municipal i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa, el Pla Educatiu d’Entorn, CRP del Pla d’Urgell i l’Agrupació Sardanista de la Ciutat. A la ciutat de Lleida la trobada tindrà lloc el dimarts 30 d’abril i compta amb el suport del Pla Educatiu a l’Abast de l’Ajuntament i la Paeria de Lleida.

També el 30 de març, en una trobada per acabar d’organitzar, es lliuraran els diplomes de l’últim curs de Monitors de Sardanes.

La junta encoratja a tots els agents implicats en el món sardanista a la seva participació en totes les activitats que s’organitzen al llarg de l’any i també en reunions assemblees i altres que de ben segur són d’interès pel bon funcionament de les entitats i sobretot per difondre i potenciar la nostra dansa.

La Paeria de Cervera, en contesta a una petició d’en Carles Vall, president de la Federació, ha autoritzat a l’entitat sardanista i a les seves associades l’ús del distintiu.

Amb aquest gest, des d’un col·lectiu tan important i que aplega molts associats com és el sardanista, es congratula pel fet de designar Cervera com a Capital Cultural i alhora recorda que la Sardana és la dansa nacional del nostre país i alhora, pilar fonamental i indiscutible de la nostra cultura i de les nostres tradicions.

En l’atapeïda agenda d’activitats culturals previstes per l’organització, destaquen en l’àmbit sardanista: el 20è Concurs Individual de Sardana Revessa que tindrà lloc el 10 de febrer i el 58è Concurs de Colles Sardanistes el 22 de setembre entre altres.

Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.

Cervera és la segona ciutat de la demarcació en ser la seu de la capital cultural. Les anteriors Capitals de la Cultura Catalana han estat: Banyoles (2004), Esparreguera (2005), Amposta (2006), Lleida (2007), Perpinyà (2008), Figueres (2009), Badalona (2010), Escaldes-Engordany (2011), Tarragona (2012), Ripoll (2013), Barcelona (2014), Vilafranca del Penedès (2015), Vic (2016), Reus (2017), Manresa (2018).

Aquesta xifra es manté constant, inclús en augment com és el cas de l’aplec d’Alpicat que aquest any en celebrarà la segona edició i es va adaptant a la normativa de les trobades. Aquest fet, segons Llovera,  indica l’esforç i empenta de les diferents entitats per mantenir viva la tradició sardanista a les seves viles i al suport rebut per part de les institucions.

La demarcació de Lleida compta amb una llarga tradició sardanista la qual es reflecteix també en la trajectòria dels aplecs. Així, aquest any 2019, diferents viles del nostre territori celebraran efemèrides senyalades com la 40a edició de l’aplec de la sardana de Mollerussa, el 30è aplec de Bellvís, 30è aplec de Bell-lloc d’Urgell o la 25a edició de l’aplec de Torregrossa.

També destacar que es consoliden en el calendari, l’aplec de Torres de Segre i d’Alguaire que arriben a la seva 9a edició.

Ela aplecs que configuren l’agenda 2019 es distribueixen en el calendari d’abril a octubre essent el primer d’ells l’aplec de Preixana, que com és tradicional, tindrà lloc el 22 d’abril coincidint amb la festivitat del Dilluns de Pasqua. Aplec de Cappont a Lleida el 27 d’abril, l’Aplec de Tàrrega el 12 de maig, Aplec de Mollerussa el 25 de maig, Almacelles l’1 de juny i tanca les trobades sardanista de primavera l’aplec Torres de Segre el 15 de juny.

Agramunt estrena l’agenda dels aplecs d’estiu amb la celebració de la seva trobada el 29 de juny. El seguiran en el mes de juliol: Rosselló el dia 6, Juneda el diumenge 7, Torregrossa el dia 13, Bellvís el 20 i Arbeca el 27 de juliol. En el mes d’agost trobem els aplecs de Borges Blanques el dissabte 3, Bell-lloc d’Urgell i Organyà el dissabte 10 i el 24 l’aplec d’Alpicat.

En el mes de setembre estan programats els aplecs d’Alguaire el dia 7, Bellpuig el 15 i Lleida Ciutat el dissabte 21. Tanca l’agenda l’aplec de Vilanova de Bellpuig el dia 6 d’octubre.

També celebren l’aplec de la sardana les viles d’Andorra la Vella en el mes de juny i Encamp en el mes de setembre en el Principat d’Andorra.

Per aquesta edició es publicarà i enviarà a totes les entitats un cartell que recull de forma esquemàtica totes les dates dels aplecs de la demarcació com un recordatori general de les trobades sardanistes.

Ester Llovera manifesta, des de la coordinadora d’aplecs, la intenció de continuar fomentant les trobades entre les entitats organitzadores dels aplecs per tal d’intercanviar i posar en comú experiències, debatre novetats i presentar propostes de dinamització de les trobades.

També es fomenta l’intercanvi en l’àmbit de país amb la creació, ara fa dos anys, de la Unió d’Aplecs de Catalunya en la qual Llovera ostenta la tresoreria. L’entitat estrena perfil a les xarxes socials per tal d’incentivar el intercanvi entre agrupacions i donar més difusió a les activitats sardanistes que s’organitzen arreu del territori.

En la ballada hi participaran les colles sardanistes del Grup Sardanista Balàfia de Lleida, les colles formades per sardanistes dels cursos d’adults d’Arbeca i Castelldans, la colla del Casal Cívic de la ciutat i les colles de competició: Font de Valldans de Ponts i Brut Natura de les Borges Blanques.

Les colles es presentaran amb un Galop d’entrada i ballaran una sardana d’exhibició i una de Punts Lliures. La ballada seguirà amb la interpretació, per part de la Cobla Lo Castell, de sis sardanes per a tots els assistents.

La ballada, que tradicionalment es celebrava davant mateix dels pavellons firals, es trasllada en aquesta edició, per qüestions d’espai i per evitar la mica de pendent de davant del Pavelló de l’Oli, a la Placeta del Terrall.

La ballada de Soses tindrà lloc diumenge 20 de gener a 2/4 d’1 del migdia amb la cobla Vents de Riella.

Torregrossa comptarà amb la Cobla Selvatana i la ballada tindrà lloc també diumenge 20 de gener a 2/4 d’1 del migdia en al Sala Cultural Recreativa de la població. Un cop finalitzada la ballada, l’Agrupació Sardanista de Torregrossa oferirà a tots els assistents un refrigeri.

Més d’un centenar de sardanistes provinents de diversos punts de la geografia lleidatana no van deixar passar l’oportunitat de ballar sardanes a punta de sol. L’esplanada de l’Ermita de Sant Salvador es va omplir de dansaires que a ritme de sardana van fer front a la boira ponentina i al fred de les primeres hores del matí.

Entrepans calents i beguda, oferts per l’organització, van ajudar a entrar en calor i agafar forces per completar la ballada de 9 sardanes interpretades per la Bellpuig Cobla.

En el repertori, sardanes tan entranyables com Niu d’amor d’en Ricard Viladesau, Mari France de Manuel Saderra i Puigferrer, o la recuperada Colla Urgellina d’en Artur Rimbau i Clos o sardanes de joves compositors com Per molts anys d’en Carles Raya.

La festa va concloure amb la tradicional fotografia de grup de tots els participants.

Així se celebren els 150 anys del naixement dels compositors Josep Cirilo Expósito, Magne Bosch i Vives, Salvador Raurich Ferriol i Pere Valls i Duran i els 125 de compositors com Josep Font Grau, Pere Masats Vilalta, Ramon Rosell Mestres, Joaquim Zamacois Soler, Agustí Borguñó Garriga, Faust del Cerro Alabau, Joan Gaig Andreu, Josep Juanola Reixach, Antoni Malats Gallés, Anastasi Niubó Cunill i Llorenç Sales i Tost.

Com a curiositat destacar que Pere Masats, que va ser el creador d'una fàbrica de llapis que amb el temps va ser la coneguda Industrias Masats, de la marca Alpino.

D’aquest grup destaquem, per la seva prolífica obra, a Agustí Borgunyó. Va viure als EUA, on continuar escrivint sardanes. Moltes d'elles van ser premiades, i es menten com Collserola, Violetes del Bosc, o La cova del Drac.

També celebrem el centenari del naixement d’autors com Joan Cerrada Vivet, Sebastià Figuerola Escusa, Josep M. Albertí Busquets, Manuel Bertran Pujol, Antoni Carbonell Costa, Jaume Casadevall Costa, Josep Llopis Rius, Jofre Margarit Tayà, Ferran Muzás Joaquim, Josep M. Oriol Murt, Romà Pujades Ticó, Artur Rimbau Parals, Joan Baptiste Sabater Sànchez, Enric Sauret Gastó i Albert Serrano Delclòs.

Pel que fa als 75 anys de la seva mort trobem els noms de Joan Castañer Turon, Agustí Coll Agulló, Pasqual Godes Terrats, Pau Guanter Casadevall, Jaume Juanola Escaler, Josep Pi Pascual, Domènec Rovira Castellà i Ramon Serrat Fajula.

Pel que fa a Pau Guanter, es calcula que va composar unes 200 sardanes, algunes d'elles obligades de tenora. Va fundar la cobla Els Rossinyols, molt coneguda i de fama a la seva època.

Pels 50 anys de la mort es poden commemorar els noms de Francesc de Paula Argemí Mustich, Josep M. Arnaus Casals, Francesc Casanova Estorch, Vicenç Castellano Alcaide, Josep Cervera Bret, Fortunat Esquerrà Negrell, Enric Gratacós Massanella, Pere Mercader Andreu, Isidre Molas Font, Joan Monclús Monclús, Jaume Pahissa Jo, Leandre Roure Garriga, Ramon Sopeña Vidal, Josep Sutorras Fortuny, Melcior Vaquer Clapera i Josep M. Vilà Saliner.

Pere Mercader és conegut per Escalenca,  però és autor de més de 400 composicions, algunes obligades de tible, o de tible i tenora.

Finalment, s'escauen els 25 anys de la mort de Josep Capell Hernàndez, Esteve Casademunt Verdaguer, Josep Colomer Ribera, Agustí Cot Bonfill, Isidre Fabra Bover, Salvador Illa Jansana, Josep Jofré Savé, Jaume Mestres Pérea, Josep Planas Casals, Jaume Riumalló Orriols i Aureli Vila Gómez.

Josep Capell també és un nom molt conegut dins el món sardanista. Amb més de 70 sardanes, moltes d'elles són de domini popular com Ara saltarem, Sardanes a la lluna o Sardanes a Mollerussa.

Les associacions o entitats han de presentar les seves candidatures convenientment documentades, al correu electrònic de la secretaria de la confederació o directament en la seu de l’entitat a Barcelona.

Les candidatures seran estudiades per la Comissió Capital de la Sardana, la qual les estudiarà i comprovarà  i decidirà les persones i entitats a les quals s'atorgaran els guardons. No s'acceptaran propostes de persones que formin part de la Comissió Organitzadora.

Els guanyadors es faran públics el dissabte 16 de març durant l’acte de proclamació de Perpinyà com a Capital de la Sardana 2019. El lliurament dels Premis serà en aquesta mateixa ciutat cap a finals del 2019, en un acte en el qual  també es presentarà Sant Feliu de Guíxols com a Capital de la Sardana 2020 i es nomerà la del 2022. Balaguer en serà la seu el 2021 i fou nomenada el passat mes de desembre en Montblanc.

Els Premis Capital de la Sardana es divideixen en dos modalitats: les Medalles al Mèrit i el Premis Capital de la Sardana.

Les Medalles al Mèrit es composen de la Medalla al Mèrit Sardanista, la qual destaca la trajectòria de persones o entitats en la divulgació i promoció de la sardana.

La Medalla al Mèrit Musical, per a persones o entitats que s’han distingit per una trajectòria rellevant i continuada en la divulgació i promoció o composició de música per a cobla. I la Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana, que s'atorga a persones o entitats que s'han distingit per una trajectòria rellevant i continuada en la divulgació i promoció de la dansa tradicional i popular catalana.

Els Premis Capital de la Sardana es configuren en cinc categories. Premi a la Dedicació, per a persones en àmbits generals que han desenvolupat una feina constant a favor de la sardana o la dansa. A la Continuïtat, per a entitats, concursos o Aplecs adscrits a les comissions d'Aplecs que celebren 50, 75, 100, 125 anys.

Premi Mitjans Audiovisuals, per a edicions discogràfiques, premsa, ràdio, televisió, produccions cinematogràfiques, xarxes socials. Premi Iniciatives Renovadores, per a persones o entitats que s'han distingit per portar a terme propostes innovadores en el camp de la sardana o la dansa. I Premi Estudis Sardanistes, per a persones o entitats que s'han distingit per realitzar publicacions, investigacions, etc., en el camp de la sardana o la dansa.

Les Medalles al Mèrit Premis Capital de la Sardana són el guardó més destacat del món de la sardana, la cobla i la dansa catalana i s'atorguen anualment.

Per saber el balanç que se’n fa des de l’àmbit sardanista lleidatà de l’any vençut i de les novetats que ens depara el 2019 en parlem amb en Carles Vall, president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida.

• Carles, d’entrada, quina seria la teva valoració sardanista global d’aquest 2018.

Certament ha estat un any força positiu. Hem continuat treballant tots junts i hem mantingut i inclús incrementat les activitats i continua el relleu generacional en alguns sectors.  S'ha fet una gran feina en comunicació i hem notat una major repercussió mediàtica a la premsa i a les xarxes. Hem posat en marxa una nova web molt més àgil i clara i preparada per les noves tecnologies i l'acabem amb una gran notícia com és la proclamació de Balaguer com a Capital de la Sardana 2021.

• Fem un repàs amb més detall i ho fem per sectorials. Comencem pels Aplecs. Quin balanç en fas?.

S'ha consolidat l'aplec de Torres de Segre i n'ha començat un de nou, de moment amb format ballada però amb voluntat de ser aplec properament, que es el d'Alpicat. Va ser positiva una reunió que es va fer des de la coordinadora d'aplecs amb totes les agrupacions organitzadores, on es van discutir i posar en comú la problemàtica del sector i d’on van sortir idees molt interessants.

• Podem ressaltar alguna novetat en aquesta sectorial per l’any entrant?

De part de la junta de la coordinadora s'està treballant molt. Està prevista fer a una trobada de tots els implicats de cara al febrer. S'intentarà portar a terme un concurs popular per incentivar la participació i s'està treballant en que sigui atractiu per tots tipus de públic, tant el joves com els balladors més experimentats.

• Parlem del Saltem i Ballem. Quines xifres, en col·legis participants, alumnes, tallers, cursos ens ha deixat aquesta edició.

Hem mantingut i consolidat el numero d'alumnes d'uns 1.800, de 43 escoles, amb 35 monitors de les comarques Segrià, Les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell i l'Urgell. Es continua potenciant la figura de tallers de sardanes amb els que esperem poder incrementar aquestes xifres. Molts ajuntaments estant receptius amb aquesta nova modalitat de cursos. De cara al curs que ve la nostra intenció és expandir-nos cap a la zona del Pirineu i de les comarques del nord de Lleida.

• Aquest 2018 va començar amb un curs de formació de monitors. Hi ha previsió de revalidar de nous aquests cursos de monitores i monitors.

Hi ha la previsió de celebrar un gran acte per reconèixer com es mereixen els nous monitors de sardanes, lliurar-los el carnet, i que tinguin clar que són una figura molt important dins del món de la sardana. També està prevista una jornada de perfeccionament.

• Sembla que es va mantenint el nombre de concursos de colles sardanistes.

Les colles grans i veteranes s'han mantingut enguany. Destaquem amb satisfacció  que s'han encarrilat dues colles infantils de Vilanova de Bellpuig i s'ha consolidat la colla jove del grup sardanista Estol d'Agramunt, Esbarzers, així com també s'ha estrenat amb força èxit la colla Somnis del Pla de Mollerussa participant amb molts concursos en categoria de lluïment i punts lliures, inclús resolen alguna revessa.

• Pel que fa al món de colla, aquest any ha estat l’últim en actiu de la colla veterana Ferma de Ponent. En veurem alguna de nova en la nova edició del campionat?

Treballarem perquè surtin colles joves i com a mínim es mantinguin totes les altres.

• I d’una notícia dolenta a una de bona. Acaben de nomenar la ciutat de Balaguer Capital de la Sardana 2021. Que representa pel territori acollir una nova seu de Capital de la Sardana.

Per la Federació de Lleida és molt important aquesta notícia perquè després de la gran experiència de Mollerussa 2016 que va deixar el llistó molt alt, una població com Balaguer, que assumeix el repte de representar les nostres comarques a nivell nacional i que durant tot un any serà la màxima representant del sardanisme és un fet molt rellevant i tinc el convenciment que serà tot un èxit.

• A principis de la primavera se celebrarà l’assemblea de la Federació i de la resta de les sectorials. Es preveu algun canvi en les juntes i en les directrius de les entitats que formen la federació.

Cada sector és autònom i sap com té previst el relleu. Des de la Federació respectem aquesta autonomia si be considerem que en alguna sectorial seria bo la incorporació de persones joves que les dinamitzessin.

• Per acabar, ens deixem alguna cosa en el tinter?

Continuarem enriquint i potenciant la web per adaptar-la a les noves tecnologies. Consolidarem els canvis produïts. Sense deixar mai la unitat d'acció, continuarem dinamitzant i potenciant l'ensenyament als joves, buscant la formula perquè continuïn actius en el món sardanista i surtin més colles. Implicarem més gent perquè participin en les ballades, aplecs i altres actes sardanistes. I per acabar voldria desitjara tots els sardanistes que gaudeixin d'unes bones festes i de cara a l'any 2019 que ens mantinguem units, que participem en els màxims actes sardanistes, i que continuem amb les conviccions fortes i clares per aconseguir la recuperació de les nostres llibertats. Bon any 2019.

Carles Vall és el president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida des de l’any 2013 i també és el president dels Amics de la Sardana de Tàrrega, entitat que organitza l’Aplec i el concurs de colles sardanistes de la capital de l’Urgell. Recordeu que podeu consultar tota la informació sardanista de les nostres contrades a www.sardalleida.cat.

Dimoniets, pren el relleu a la seva colla germana, Petits Dimoniets, campiona l'any passat, la qual va aconseguir la segona posició per davant de Cabirols de Sabadell. La colla Escarlata s'ha imposat en la categoria Infantil a l’altra colla participant en aquest grup, la colla Nins de Banyoles.

En categoria Absoluta o Gran la colla Mare Nostrum de Barcelona va revalidar el títol de campiona. La 2a posició l'han compartida, en empatar a punts, les colles Mans Amigues, de Cassà de la Selva i Xàldiga, de Barcelona. Les altres rotllanes participants en aquest campionat han sigut, per ordre alfabètic, Dolç Infern, de Lleida; Estol-Espígol, d'Agramunt i Mirant al Cel, de Sabadell.

En categoria juvenil, en la qual la colla Creixent  de Canet de Mar va aconseguir el primer lloc després d’aplicar criteris de desempat, també va comptar amb la participació de les colles lleidatanes Guspira i Estelats que aconseguiren un 5è i 7è lloc en la classificació.

En Veterans, el premi ha estat per a la colla Trenc d'Alba de Girona, la qual va superar a la colla Claro de Goges de Banyoles.

Del Campionat d'enguany es pot deduir que les colles de Lleida han dominat els podis de les rotllanes més júniors i que hi ha hagut una important incorporació de colles de la Territorial lleidatana a aquesta edició

Amb el domini propi; sardamollerussa.cat, l’Agrupació vol aconseguir crear una identitat pròpia al ciberespai i alhora fer molt més fàcil la cerca de continguts i activitats de l’entitat.

Amb aquest canvi també es pretén dotar de més espais informatius en la pàgina amb la creació d’espais propis per la colla sardanista actual i per d’altres que es puguin crear en un futur, un espai per l’ensenyament i una interconnexió permanent amb les xarxes socials de l’entitat. La pàgina també recull tota la normativa legal vigent pel que fa a la protecció de dades, consulta de documentació com els estatus i les diferents actes de les assemblees.

Els apartats més destacats són; l’agenda anual d’activitats genèriques de l’agrupació, les notícies de l’entitat i les més destacades del món sardanista, l’activitat de la Colla Somnis del Pla i l’accés directe des de la pàgina al programa radiofònic d’informació Sardanes al Pla.

Amb el domini, l’entitat també ha adquirit nous comptes de correu electrònic amb el domini sardamollerussa.cat, encara que els actuals estan operatius i redirigits a les noves comptes fins a un termini prudencial perquè substitueixin als actuals sense suposar cap problema de pèrdua de contactes per part d’associats i altres entitats.

El nou disseny web és responsiu i adapta el format dels continguts a qualsevol dispositiu d’accés; ordinador, tauleta o telèfon intel·ligent.

Maria Sarret, alcaldessa de Vallfogona, va lliurar el testimoni a l’alcalde de Bellcaire d’Urgell, Jaume Monfort, el qual, en un breu parlament, va expressar la seva satisfacció perquè el municipi que ell presideix, sigui la seu de la celebració del 25è aniversari de la tradicional cita sardanista.

Monfort també va recordar la seva estreta vinculació amb la sardana al llarg de la seva vida, que com va recordar, ell també va formar part d’una colla sardanista. Es dona el fet que la Nit de la Sardana se celebrarà per segon any consecutiu en una població de la comarca de la Noguera.

Ferma de Ponent ha celebrat 25 anys en actiu aquest any 2018 i ho va celebrar en l’Aplec de la Sardana de Torres de Segre  que va tenir lloc el dissabte 16 de juny. La colla va ballar una sardana de lluïment, envoltats de tots els amics i amigues sardanistes que participaven en l’aplec en un sentit homenatge a la veterana colla.

Ferma de Ponent va néixer l’any 1993 arran de l’amistat de sardanistes de diferents poblacions que a banda d’assistir a ballades i aplecs, es trobaven els diumenges en el local de Mascançà a Mollerussa per ballar sardanes.

El seu debut oficial va tenir lloc l’1 de maig en el concurs de colles d’Anglesola. Al llarg d’aquests 25 anys, Ferma de Ponent ha participat en concursos, aplecs, ballades i altres esdeveniments sardanistes com la Nit de la Sardana en el Cercle Català de Madrid.

Els integrants de la colla sempre han estat molt actius dins del món sardanista, així dos dels seus components van ser presidents de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, monitors i monitores del Saltem i Ballem, han obtingut diversos premis Rotllana, i molts d’elles i ells continuem vinculats a altres associacions culturals de les respectives poblacions.

Gironell va participar en la 3a edició de les jornades sardanistes “Enganxa’t” que van tenir lloc a Manlleu el març de 2017 amb la conferència “Contrapunt per no abaixar els braços", en la qual el periodista i escriptor, va defensar la dansa catalana i va remarcar la necessitat en el fet que cal insistir i persistir per visualitzar la sardana.

El compositor Xavi Piñol, en el seu últim enregistrament, estrena la sardana Ítram, basada en el protagonista (Martí, escrit al revés) del llibre El pont dels jueus. La sardana vol reflectir el caràcter del jove protagonista de la novel·la basada en les converses que escriptor i músic van mantenir. Ítram va ser estrenada el 2017.

Martí Gironell, nascut a Besalú, és periodista i escriptor. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i com escriptor les seves obres han estat reconegudes amb premis tan importants com el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica el 2008 per la seva obra “La venjança del bandoler” o amb el Premi de les Lletres Catalanes per la novel·la “La força d’un destí”.

Martí Gironell va publicar la seva primera obra “El pont dels jueus” l’any 2007. Amb més de 100.000 còpies i traduïda a diversos idiomes, la novel·la s’ha convertit en un referent de la novel·la actual. Altres obres destacades d’en Gironell són: L’Arqueòleg, L’últim Abat, Strapo i l’última Once upon a time.

• Sr. Gironell, en una entrevista va dir que “si escoltes a les pedres, et parlen” Néixer a un poble amb tanta història com Besalú ha marcat el seu camí com a escriptor de novel·la històrica?

No tinc cap dubte que haver nascut en un poble pel d’història com Besalú determina aquest caràcter de voler saber i aprofundir en el passat. Per mi escoltar les pedres vol dir saber escoltar, mirar, valorar el patrimoni que ens envolta i que ens han llegat els nostres avantpassats. I això inclou també les tradicions, la música, la cuina...

• La seva obra El pont dels Jueus, va coincidir en el temps amb altres publicacions de novel·les històriques tant en l’àmbit nacional com internacional. A què deu vostè l’interès per aquest tipus de novel·la per part dels lectors?

Llegeixo obres de teatre, de poesia, novel·les el contingut de les quals m’interessi no només de novel·la històrica. Però sí que és cert que crec que les persones en general ens agraden aquelles novel·les que ens transporten a un passat que ens interessi, que ens permeti viatjar a unes èpoques que no hem ni vist ni viscut però que ens atrauen. Sóc del parer que la novel·la històrica sempre manté uns bons nivells de lectura perquè ens agrada saber què ha passat quan nosaltres no hi érem. I aquest gènere et permet capbussar-te en el passat i ,si es fa bé, t’hi trobes!

• Que el va atraure de la història de Jean León (Ceferino Carrión) per escriure una obra dedicada a aquest personatge dels anys 50?

Em va fascinar la història de superació, d’esforç i de sacrifici de Ceferino Carrion per voler aconseguir el seu somni sense deixar de tocar de peus a terra. Però també em va captivar el fet de la força de voluntat d’algú que creu en ell mateix i en els seus projectes malgrat les circumstàncies adverses i no para de treballar i pencar per canviar el seu destí. I per aconseguir-ho acompanyat d’uns personatges secundaris de luxe.

• Sr. Gironell; que representen els premis en la seva carrera com escriptor?

Un reconeixement a la feina feta. Són una empenta perquè a tots ens convé un revulsiu d’aquestes característiques. Et dona més visibilitat i al mateix temps t’atorga la responsabilitat de no abaixar els braços i de voler continuar treballant.

• Parlant de premis, la Federació Sardanista de Lleida li ha lliurat el premi Rotllana per la defensa pública que ha fet vostè de la nostra dansa. Com veu vostè el moviment sardanista en el moment actual?

Em fa molta il·lusió que m’hagin atorgat aquest guardó i els ho agraeixo. Fa molts anys que estic vinculat a la sardana. Des de la ràdio del meu poble on fèiem un programa de sardanes, a presentar concerts de sardanes i tenir contacte directe amb músics, compositors i cobles fa que ho visquis des de dins però amb la perspectiva d’algú que és fora del circuit. Veig que les noves generacions entenen que com en altres disciplines perquè no es perdi o no es mori una tradició cal saber-la fusionar amb les noves tendències. I en el moviment sardanista es va cap aquí i crec que de manera molt encertada. Recordo que és una tendència que java començar fa uns quants anys Santi Arisa amb la Sardanova. Llavors se’l van menjar però ara s’ha entès que és el camí a seguir no només per a sobreviure sinó per marcar un nou perfil sardanista que no està renyit amb la tradició.

• Creu que hi ha un desinterès generalitzat per la cultura popular i per cultivar i defensar les tradicions?
• Depèn per on et moguis. Hi ha sectors que no els interessa i d’altres que no només els interessa sinó que treballen perquè la resta també ho trobi interessant. Crec que la diferència rau en mirar de no voler convèncer ningú per força sinó anar-lo seduint de mica en mica perquè vegi com n’és d’important i el que li pot aportar conèixer les tradicions, la cultura popular i tot el que se’n deriva.
• Creu possible que algun dia un sardanista sigui el protagonista d’una obra d’en Martí Gironell?

No ho sé!!! No se sap mai! Perquè no?? I tant! En les novel·les, com en la vida, tot és possible només t’ho has de proposar!

• Ens pot avançar quin projecte té en cartera? El veurem aviat al capdavant d’algun programa de televisió?

Tinc tres projectes engegats i aviat n’hi haurà un que haurà de prendre avantatge. Encara no sé quin però tots tres són de caràcter històric.

Moltes gràcies a Martí Gironell per atendre’ns i li desitgem molts d’èxits.

Gironell va participar en la 3a edició de les jornades sardanistes “Enganxa’t” que van tenir lloc a Manlleu el març de 2017 amb la conferència “Contrapunt per no abaixar els braços", en la qual el periodista i escriptor, va defensar la dansa catalana i va remarcar la necessitat en el fet que cal insistir i persistir per visualitzar la sardana.

El reconeixement va ser lliurat en el transcurs dels actes de celebració de la 24a Nit de la Sardana que va tenir lloc el dissabte 17 de novembre en la localitat de Vallfogona de Balaguer.

El premi Rotllana és un guardó únic que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida atorga a persones o entitats vinculades o no directament al món sardanista però que, amb les seves activitats quotidianes, col·laboren a difondre i normalitzar la sardana, i alhora, contribueixen a projectar el món sardanista fora del seu àmbit d’actuació.

La trajectòria de la Cobla Jovenívola d’Agramunt reconeguda amb el Premi Sardalleida

La formació musical agramuntina celebra aquest 2018 els 30anys de la seva fundació. Per aquest motiu, la Federació Sardanista de les comarques de Lleida, conjuntament amb les sectorials que la composen, han volgut lliurar el màxim guardó del sardanisme lleidatà, el Premi Sardalleida, a la Cobla Jovenívola d’Agramunt en reconeixement a la seva labor en la difusió, promoció i projecció de la sardana.

La Cobla Jovenívola d’Agramunt es va presentar en públic l’11 de setembre de 1987. La formació musical es va formar en l’escola de música de la vila a proposta del seu director en Ricard Bertrand.

El Premi Sardalleida s’atorga a persones o entitats de les nostres comarques que destaquen per la seva aportació innovadora a favor de la sardana. El premi es consensuat per totes les sectorials.

L’acte començarà a les 6 de la tarda amb el Sardajove: Trobada de colles sardanistes infantils i juvenils. Un espai on els dansaires més joves compartiran activitats i jocs entre ells. Activitat que vol fomentar la interrelació dels nois i noies de diferents poblacions amb la sardana com a comú denominador.

A les 7 de la tarda, i pel públic més gran, i en l’Església de Sant Miquel Arcàngel de Vallfogona de Balaguer, la Coral Vallfogonina oferirà un recital de peces musicals del seu repertori. A continuació una formació instrumental de la vila interpretarà vaires peces musicals.  Tot seguit, i amb la presència de totes les colles sardanistes participant en el campionat es procedirà al lliurament de premis i trofeus en la cloenda del 44è Campionat de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida organitzat per l’ACSTELL.

Seguidament, Els grallers i gegants acompanyaran a tots els assistents a la Nit de la Sardana des de l’Església fins al pavelló Municipal on es desenvoluparà la segona part de la trobada. Una segona part que s’iniciarà amb el lliurament del premi Rotllana per part de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida. Un premi que es guarda en incògnit a la persona que el rebrà fins al mateix moment del lliurament. També s’atorga el premi Sardalleida per part de les sectorials de la Federació.

La festa continuarà amb el sopar en el qual hi participaran als vols de 300 comensals. És el moment en què el jovent sardanista participant en la festa agafa el relleu i el protagonisme amb tot un seguit d’activitats enfocats en aquest sector tan important del moviment sardanista de casa nostra.

El concurs a Instagram, No passis de la Sardana, el Sardabars, ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola d’Agramunt i el fi de festa amb Discomòbil i moltes altres sorpreses clouran la nit més especial de la sardana a les nostres contrades.

El premi Rotllana és un guardó únic que la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida atorga a persones o entitats vinculades o no directament al món sardanista però que, amb les seves activitats quotidianes, col·laboren a difondre i normalitzar la sardana, i alhora, contribueixen a projectar el món sardanista fora del seu àmbit d’actuació.

El Premi Sardalleida s’atorga a persones o entitats de les nostres comarques que destaquen per la seva aportació innovadora a favor de la sardana. El premi és consensuat per totes les sectorials.

La Nit de la Sardana comptarà amb la presència de Rosa M. Perelló, presidenta de la Diputació de Lleida, Maria Sarret, alcaldessa de Vallfogona de Balaguer, Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya i Carles Vall, president de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, acompanyats d’altres autoritats.

Malgrat el mal temps imperant al llarg del matí, les colles van defensar les sardanes essent conscients que arriba la gran final de Balaguer en la qual es decidiran les posicions finals en aquesta 44a edició.

Mirant al Cel de Sabadell es va proclamar campiona de Catalunya Gran Final B. En el concurs de Bellvís la segona posició d’aquest grup va ser per Conti 2000 de Torroella de Montgrí, seguits per Dolç Infern de Lleida i Encís de Manlleu.

En la categoria Gran de la territorial de Lleida el pòdium va ser per Dolç Infern de Lleida, seguits de molt a prop per Estol-Espígol d’Agramunt. La tercera posició fou per Ressò de Sabadell i la classificació continua amb Xalem de Bellvís, Verge del Miracle de Balaguer, Font de Valldans de Ponts, Amunt i Crits de Terrassa, Humor i Alegria de Vilanova i la Geltrú, Jovencells de Cervera, Encara hi Som de Vilanova i la Geltrú, Continuïtat de Terrassa, Flor del Segrià d’Alguaire, Ferma de Ponent d’Arreu de Ponent, Brut Natura de les Borges Blanques i Somnis del Pla de Mollerussa.

En categoria Aleví la primera posició va ser per la colla Trapelles de Sabadell, seguits per Dimoniets de Lleida, Petits Amunt i Crits de Terrassa i Petits Dimoniets de Lleida.

En Infantils la Colla Escarlata de Lleida s’endugué la primera posició del pòdium seguits per Demà Jovencells de Cervera i Esbarzer d’Agramunt.

Cabirols de Sabadell va ser la guanyadora del concurs en la categoria Juvenils. La classificació va seguir amb Estelats d’Agramunt, Guspira de Lleida i Cors Juvenils de Terrassa.

En la modalitat de Punts Lliures el primer lloc de la categoria Gran fou per Estol-Espígol d’Agramunt, seguits de Dolç Infern de Lleida, Estelats d’Agramunt, Guspira de Lleida i Brut Natura de les Borges Blanques. En el grup B la primera posició va ser per Escarlata, seguits de Dimoniets i Petits Dimoniets les tres de Lleida.

El lliurament dels obsequis a les colles va ser presidit per en Joan Talarn, alcalde de Bellvís, acompanyat per Núri Escudé, presidenta de la Unió de Colles de Catalunya i regidors del consistori de la població. La Colla Xalem de la vila en va ser l’amfitriona i organitzadora del concurs i la Cobla Jovenívola d’Agramunt la responsable de la part musical.

Valls, Balaguer i Montblanc, seus de les finals dels campionats 2018.

Valls acollirà el diumenge 4 de novembre, a partir de 2/4 de 12 del migdia i a la Plaça del Pati, la gran final de les categories més joves del campionat. Les colles Alevines, Infantils i Juvenils d’arreu del territori es disputaran les primeres posicions. Valls acull aquesta final des de fa 25 anys i s’ha convertit en una gran festa pels sardanistes més joves.

El diumenge 11 a les 12 del migdia, la Plaça del Mercadal de Balaguer viurà la doble Final de les categories Gran o Absoluta i la de la Veterana del Campionat de Catalunya. Però també serà l’escenari de la Gran Final de la 44a Edició del Campionat de Colles Sardanistes de les Terres de Lleida organitzat per l’Acstell. Balaguer, un any més, concentrarà la gran massa del sardanisme de competició.

I finalment i tancant els campionats Montblanc, Capital de la Sardana 2018, serà la seu de la Final del Campionat de Punts Lliures, el diumenge 25 de novembre a  partir de les 11 del matí i en el pavelló Poliesportiu amb la participació de 22 colles sardanistes.

Amb una clara aposta per donar visibilitat i reconeixement als sardanistes més petits del campionat, les colles alevines i infantils, l’organització ha dissenyat tot un seguit de propostes perquè siguin partícips de forma activa en la festa. Així, La Nit de la Sardana començarà a les sis de la tarda amb el Sardajove, el qual es marca com a objectiu principal donar un espai als dansaires més joves dins aquesta festa i ajudar a fet que que els sardanistes de les diferents poblacions es coneguin en un context diferent del de la competició.

A les 7 de la tarda i per al públic més adult, s’iniciaran els actes de la Nit de la Sardana a l’Església de Sant Miquel de la població amb un concert de la Coral Vallfogonina que interpretarà peces del seu repertori. A continuació, i amb la presència de totes les colles sardanistes, es durà a terme el lliurament de premis del 44è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma.

Una vegada lliurats tots els premis, el públic assistent a la festa es desplaçaran en comitiva, acompanyats en cercavila per gegants i grallers, fins al Pavelló Municipal el qual serà l’escenari de la segona part dels actes de la Nit de la Sardana.

Una segona part en la qual es lliuraran en primer lloc els premis Sardalleida i Rotllana. Els premiats es mantenen en secret fins al mateix moment del lliurament. La festa seguirà amb el sopar de la 24a Nit de la Sardana i es complementarà amb activitats que tindran lloc en el transcurs del mateix sopar i la posterior ballada de sardanes a càrrec de la cobla Jovenívola d’Agramunt.

Les activitats organitzades en aquesta segona part de la festa, estan pensades perquè hi puguin participar i gaudir tots els presents a la festa.  Els concursos “No passis de la Sardana”  i el de fotos a Instagram, repeteixen en aquesta edició per la bona acollida que van tenir aquestes propostes la passada edició celebrada a Alguaire, per part de tots els participants en el sopar.

L’organització ha preparat tot un seguit d’activitats pensades de cara als sardanistes més joves. El Sardabars, galop d’entrada, colles improvisades, final de festa amb discomòbil i moltes altres sorpreses  tancaran una atapeïda agenda d’activitats de la festa del sardanisme lleidatà en una clara aposta innovadora, la qual pretén atraure el màxim públic possible a la festa i fer-la atractiva i engrescadora de cara als dansaires més joves de les nostres contrades els quals són el futur del moviment sardanista lleidatà.

La Federació Sardanista de les Comarques de Lleida i l’Agrupació de Colles Sardanistes de la Terra Ferma conviden a tots els sardanistes de les nostres contrades a participar en la 24a Nit de la Safranada. Per reservar el sopar cal trucar abans del 9 de novembre al telèfon de la Federació (973 711 975) o al correu electrònic federació@sardalleida.cat