15:29h. Dilluns, 18 Desembre de 2017

L'ultradreta al carrer, amenaça a la convivència

Grups d'ultrdreta en les manifestacions
Grups d'ultrdreta en les manifestacions

En els darrers dies sembla haver-se "normalitzat" la presència de l'extrema dreta al carrer. Tant el 8-O -en la manifestació unionista de BCN- com el 9-O -a València- hem tornat a constatar com la violència, el racisme i la xenofòbia augmenten la seua presència en l'espai públic, amb la consegüent amenaça a la convivència. Un perill present a tota Europa i aquí que no rep la resposta contundent necessària per part de les institucions, els polítics i la justícia. Una denúncia que ens porta a reflexionar a través de 2 articles a La Directa.

atalunya és un país d’acollida, que considera la diversitat com un fet que aporta riquesa cultural, social i econòmica. Davant aquest context advers i per tal d’aturar la normalització del racisme a la nostra societat, volem fer una crida per construir una lluita conjunta, ja que els retrocessos en drets i llibertats ens afecten a tothom!

L’unionisme es bolca a Barcelona amb el suport de l’extrema dreta

Malgrat les consignes, s’ha pogut veure simbologia franquista i membres de la dotzena d’organitzacions ultres que donaven suport a la convocatòria de SCC                                            

Era previsible que la manifestació convocada per Societat Civil Catalana els símbols ultres i franquistes no farien gaire acte de presència. Democracia Nacional ja s’havia preocupat de demanar a militants i simpatitzants que respectessin "les normes establertes pels convocants". Tot i així, amb dotze organitzacions d’extrema dreta que donaven suport a la convocatòria ha estat impossible.

Dues hores abans de la cita a la plaça Urquinaona, una gentada s’ha concentrat davant la Caserna de la Guàrdia Civil de travessera de Gràcia. Alguns agents han sortit a l’exterior per saludar i s’han fotografiat amb les manifestants. Així mateix, entre la gent onejava una bandera franquista i hi havia el legionari Jesús Cañada.

El president de la Lliga de Futbol Professional i antic militant del partit neofeixista Fuerza Nueva, Javier Tebas, amb una bandera espanyola penjada al coll, també hi ha estat present. Sonaven càntics de "Viva España" i "Esta es nuestra policia". L'acte ultranacionalista ha estat convocat per les associacions D'Espanya i Catalans, Somatemps, Regeneración Democrática, MC 12-O i Profesores por el Bilingüismo.

En contrast amb els 930.000 que ha apuntat l’organització, la Directa ha comptat 170.000 persones i la Guàrdia Urbana de Barcelona, 350.000. La manifestació de SCC ha transcorregut per Via Laietana fins a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, davant de l'entrada del Parc de la Ciutadella, amb banderes espanyoles i senyeres, sota el lema "Prou: recuperem el seny!". Una part de les manifestants han arribat d’altres indrets de l’Estat espanyol, almenys 180 autobusos s’han desplaçat a Barcelona.

Seguir llegint article a La Directa.

9 d'Octubre, la batalla de València contra la impunitat feixista

La violència feixista i la connivència policial han aglutinat a organitzacions i forces polítiques sota una mateixa veu, la de denúncia pública dels fets i la recerca de responsabilitats polítiques .

Aquest nou d’octubre, per a moltes persones, ha estat ple de reminiscències històriques i emocionals cap a la coneguda com "Batalla de València", fet històric i violent viscut a finals dels anys setanta. És més, des que la dreta política va perdre el govern de la Generalitat i de la ciutat de València, la dreta reaccionària ha intentat fer de la celebració del 9 d’Octubreun escarni contra les noves forces polítiques assentades a les institucions i contra les forces transformadores que es manifesten totes les vesprades d’aquesta diada per reclamar els drets socials i la sobirania total del País Valencià.

Aquest any, l’escarni públic durant la processó cívica del matí ha superat l’escala d’assetjament i violència dels últims dos anys des del canvi de govern. La nul·la agitació prèvia als carrers per part de l’extrema dreta, que anys abans acostumava a caldejar l’ambient, denotava una davallada de forces entre l’espectre feixista i anticatalanista del cap i casal. No obstant això, aquests grupuscles han reunit forces, tant de dins com de fora de València, per tal d’orquestrar un espectacle antidemocràtic en una festivitat de tot el poble valencià. El fet de sembrar el terror entre la població durant un dia on milers de persones ocupen els carrers respon a l’antiga estratègia de la por que practicava el blaverisme: atemorir per provar de desmobilitzar l’espectre social i polític valencianista situat a l’esquerra.

La processó cívica del matí ha estat durant dècades un acte monopolitzat per la dreta i el catolicisme més conservador, motiu pel qual va perdre el to inclusiu que l’hauria de caracteritzar, tot i els intents de l’actual govern per fer que hi participaren altres entitats cíviques i culturals de la ciutat. Això l’ha convertit en un celebració hostil per a l’esquerra política i en un espai encara conquerit pels elements més reaccionaris de la societat.