Fa poc més de dos anys, es va constituir la Fundació Castell del Remei, nascuda per a preservar els béns materials i immaterials d’aquest centenari celler. La presideix la Mireia González Antó. L’any 1991 va començar a assessorar en temes de comunicació l’enòleg i propietari del Castell del Remei Tomàs Cusiné, que poc després va esdevenir el seu marit. Avui ens endinsem al castell des de la visió i emocions de la Mireia, algú que viu la seva feina com un privilegi i se sent afortunada de dedicar-se -diu- “al que més m’agrada: la natura, l’art i la cultura, en un entorn magnífic i únic que, a més, pertany a la nostra família”.
-Per què s’ha creat la fundació i què li aporta al Castell del Remei aquesta nova figura?
-La missió de la Fundació Castell del Remei és preservar, mantenir i fomentar el patrimoni natural, històric, artístic, cultural i vitivinícola de la finca Castell del Remei. I suposa que l’entorn privilegiat estigui en les millors condicions possibles dintre de les nostres possibilitats. Fem un gran esforç que, sens dubte, contribueix a exercir la nostra responsabilitat com a propietaris d’un enclavament tan emblemàtic i esperem, també, que els valors que transmet vagin en consonància amb l’excel·lència dels vins que produïm al celler, el més antic de Catalunya en l’elaboració i etiquetatge de vins de criança. És una qüestió de coherència amb una manera de fer. I de ser.
-Encara no havia fet dos anys la Fundació, que la Universitat de Lleida li va atorgar el Premi al Lideratge Social. On posa l’accent aquest guardó?
-En la nostra tasca envers el desenvolupament social i cultural del territori. Tot un honor! Ens va fer molta il·lusió perquè mai no estem segurs si la nostra activitat de fons és percebuda, però el Consell Social de la Universitat la va detectar i ens la va reconèixer.
-Quins objectius t’agradaria assolir en aquesta nova etapa?
-En primer lloc, vull ajudar a vendre molt de vi per a obtenir recursos per a poder fer tot el que cal en l’àmbit de la promoció de la cultura i de la preservació de l’antiguitat: el foment de la biodiversitat, restauració d’edificis, pintures, mobiliari... Les necessitats de cura que requereix conservar el patrimoni que aplega Castell del Remei és molt per a un celler familiar i, tot i ser una propietat privada, hi ha una tradició i demostrada voluntat de fer-ne partícip a tothom. Considero que les administracions haurien de valorar aquest fet i fer-nos mereixedors del seu ajut per tal d’evitar el seu deteriorament. Voldria aconseguir-lo.
-Tu fa poc has rebut el Premi Mila de Periodisme per a la igualtat de gènere amb un reportatge sobre la necessitat de potenciar les vocacions científiques entre les dones. Dones al capdavant d’empreses, institucions, fundacions, en posicions on es decideixen coses, ajuden a fer aquesta igualtat. Però, una mentalitat ‘feminista’ sembla que no hi és tant en les noves generacions.
-Les dones del meu entorn en són, de feministes, però em temo que no és el cas de tots els joves. No obstant això, observo en noves promocions de dones que són molt més conscients dels nostres drets que no pas nosaltres a la seva edat i que estan disposades a defensar-los. Desitjo que la meva filla no hagi de passar per situacions que jo i moltes dones de la meva generació hem viscut i, ni cal dir, la de les nostres antecessores. Però la realitat és que aquests patrons encara perviuen i crec que tots els gèneres i edats ens hem d’unir en aquesta lluita contra una realitat que palesa l’estat d’una societat fracassada.
-Tu ets periodista, continues exercint la teva professió ?
-Sí, en la mesura del possible. De fet, el premi Mila és per un reportatge publicat l’any passat. Vaig descobrir força aviat que el periodisme és la meva vocació.
-Creus que els mitjans recullen bé o prou bé la petjada de les dones en tots els àmbits?
-És gairebé impossible fer-ho com seria desitjable i ens mereixem, per les limitacions dels mateixos mitjans, però crec que hi ha una voluntat evident per part d’alguna premsa. I això és molt positiu, perquè els mitjans de comunicació tenen una funció formativa molt important.
-El Castell del Remei, com el presentes tu a qui no el coneix?
-Qui valori el paisatge, assaboreixi el vi, gaudeixi la història, admiri l’art, desitgi cultura, qui es diverteixi amb alguna d’aquestes pràctiques estarà encantat de visitar el Castell del Remei. Tothom que ve sent, per tot arreu, molt present la petjada de les persones que hi han treballat i viscut en el decurs de tants segles. És com reconèixer-se en el paisatge. El Castell del Remei ens parla de nosaltres mateixos.
-De tot l’impuls cultural que duu a terme, què és el que més destaques, personalment?
- La nostra oferta, diversa i de qualitat, amb exposicions d’art, presentacions literàries, conferències, concerts, festes populars, i programacions com El Tast. Aplec literari, l’Aplec de Primavera, l’Aplec de la Sardana, la Festa Major, el concert inaugural del Festival Jazztardor, tot això constitueixen esdeveniments culturals d’un nivell que en altres demarcacions serien encara molt més reeixits pel que fa a participació. Malauradament, trobo molt a faltar la massa crítica que tant ens manca en el nostre territori. Les conseqüències del costum dels nostres habitants de marxar fora els caps de setmana (a l’estiu a la platja i a l’hivern a la muntanya) impedeix programar moltes més activitats per al públic autòcton.
-La producció dels vins Castell del Remei, en què es diferencia, quina peculiaritat tenen que han estat tan premiats?
-Són vins fets a consciència, a plena consciència. El Tomàs Cusiné es planteja assolir el màxim en tots els paràmetres que integren l’elaboració d’un vi: el terrer, la vinya, el moment òptim de collita, el procés de vinificació, la bota, la criança, el nom, l’ampolla, el suro, l’etiqueta... L’excel·lència a cada pas. S’estima la terra i això es reflecteix en els seus vins. I, de vegades, arriben premis. Són un gran reconeixement, però el premi més important de tots és que la gent begui els vins que un fa.
- Fins ara quina havia estat la teva activitat al Castell del Remei?
-Jo m’estimo el Castell del Remei, el que significa, i el que veig que significa per a les persones que l’han fet possible, que van viure en l’antiga colònia agrícola. La gent em fan arribar el vincle emocional que hi tenen, el paper cabdal de modernització que va tenir en la història del nostre país, i el que suposa això com a tret d’identitat. I jo intento, amb la meva tasca, generar motius que el continuïn fent un indret especial.
-En la teva opinió personal, com a dona, com a periodista, com a ciutadana, quins trets diferencials creus que aporta la ment i el saber fer d’una dona en un càrrec empresarial?
-Depèn molt dels valors de cada dona perquè des del meu punt de vista -que no és gens expert en aquesta qüestió- la superior capacitat empàtica que se’ns adjudica crec que es deu a raons culturals i socials. I, per aquests factors, però no pròpiament per un motiu relacionat amb el gènere, opino que moltes de les desigualtats que es produeixen en les empreses causades per prejudicis, les dones no haurien permès que s’implementessin.
-A banda de més dones en càrrecs on es prenen decisions que afecten persones, què més ens cal com a societat vers la igualtat entre homes i dones?
-Doncs, evitar qualsevol situació en què es produeixen aquestes diferències. Erradicar-les. A més de càrrecs, sous, però sobretot el tracte. Si el tracte és el mateix, ho serà la resta. Per això l’educació és essencial.
-En la teva trajectòria professional, què és el que creus que t’ha permès ser tu mateixa, una època determinada? Una dedicació específica? Algun treball en concret?
-He tingut la sort -que no té tothom- de poder ser jo mateixa. Les circumstàncies m’han estat favorables en aquest sentit perquè he pogut triar. L’època, però, no ha estat fàcil en el sentit que comentàvem anteriorment. He estat víctima de la desigualtat respecte als homes patint assetjament físic i emocional, sous inferiors en comparació als meus homòlegs, humiliacions i, alhora, el fet de ser dona ha determinat alguns aspectes positius de la meva trajectòria professional: els llibres dels quals soc autora són d’entrevistes a dones; vaig rebre el primer premi que es va atorgar de la categoria Directiva de l’Any (l’any 2007); he moderat debats sobre temes relacionats amb dones... D’altra banda, he sigut plenament conscient quan han recorregut a mi pel fet de ser dona per tal de complir amb la quota.
Pel que fa a les feines, sempre em reconeixeré en la redacció d’un diari. I em va fascinar l’assessoria política, quan hi vaig treballar. Formar part de l’equip de Pasqual Maragall va ser una oportunitat extraordinària, poder conviure professionalment amb una persona amb tanta visió i una ment tan brillant, amb tanta categoria humana i intel·lectual va ser un privilegi. I actualment, exerceixo un càrrec que em permet promoure la bellesa i complaure els sentits, una aspiració màxima.
-Què hi veus quan mires el teu camí recorregut?
-Rigor, tenacitat, esforç... I també ingenuïtat, abús... Aprenentatge i agraïment. Satisfacció i reconeixement. Intento que el que penso i faig vagin en consonància, ser conseqüent.
-I què t’agradaria veure quan facis el mateix d’aquí a uns anys?
-M’agradaria continuar sentint que aprenc. Tinc moltes oportunitats d’enriquir-me amb experiències gràcies a les ocasions que em brinden moltes persones. Aprendre és estimulant, motivador. I voldria veure que hem estat capaços de fer créixer un llegat ancestral que perdura en el temps. Hi estem treballant de valent.
-Podries fer-nos una proposta de descoberta del Castell del Remei, tant per als qui el coneixen com per als qui el descobriran des de zero.
-Jo no em perdria la llum d’ixent i els paons blaus que apareixen a la fresca del matí. Passejar a qualsevol hora i en qualsevol època de l’any pel Castell del Remei és garantir una conversa amb un mateix. Cal descobrir el pati de la casa-palau i la serenor del santuari. Fer la visita guiada al celler centenari i tastar els vins és una activitat imprescindible. Prendre l’aperitiu i comprar els vins elaborats pel Tomàs Cusiné és una ocasió que no es pot perdre. Sens dubte, dinar al restaurant de la finca i, després de la sobretaula, visitar les exposicions d’art. Finalment, una altra passejada i admirar, des de l’embarcador del llac, la millor posta de sol de Ponent amb una copa del vi que hem comprat a migdia a l’enoteca del celler.
-Al santuari del Castell del Remei, a banda de celebracions especials, s’hi fan misses habitualment?
-El santuari de la Mare de Déu del Remei és el conjunt de pintures més important -pel que fa a la concentració d‘obres- de l’obra de Josep Obiols, l’artista més representatiu del moviment del noucentisme català. La pica baptismal barroca i la gelosia del cor de fusta són dignes d’una visita guiada. El santuari acull la missa solemne de la Festa Major -el segon diumenge d’octubre, des de final del segle XIX- i s’hi celebren altres cerimònies dels sagraments catòlics a petició, però no s’hi celebren misses de forma regular.
