Els ramaders del sector boví, oví i cabrum de Catalunya perceben que el seu futur és molt complicat, sobretot per les dificultats econòmiques de tirar endavant les seves explotacions, però també perquè no es consideren valorats socialment i pateixen, en general, males condicions de vida. Aquest és el resum de les conclusions de la jornada tècnica "La visió del productor lleter sobre l'actualitat del sector. Resultat de l'enquesta realitzada als productors lleters el 2022", que ha anat a càrrec de Daniel Villalba Mata, del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL) que s'ha dut a terme avui en el marc de la Fira de Sant Miquel i Eurofruit.
La Fira de Sant Miquel ofereix els resultats d'una enquesta sobre el sector boví, oví i cabrum encarregat per la Generalitat i la Universitat de Lleida
La jornada, organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, amb la col·laboració de la UdL, ha analitzat els resultats d'una enquesta que es va fer l'any passat a gairebé la meitat dels ramaders de Catalunya, basada en la percepció personal de la gent del sector, que es manifesta molt pessimista envers el seu futur. Tanmateix, Villalba va voler emetre un missatge positiu perquè també s'ha detectat que hi ha jovent que vol mantenir i treballar a les granges, encara que reclama ajuts i també reconeixement social. De fet, un 80% dels ramaders catalans enquestats va manifestar que no se sent gens valorat socialment, la qual cosa, segons Villalba, fa que sigui habitual l'abandonament del sector.
Segons l'estudi, l'any 2017 a Catalunya hi havia un total de 530 granges de vaques a tot Catalunya, mentre que aquest juliol tan sols n'hi havia 350, de manera que les previsions indiquen que, si tot continua igual, el 2030 només en quedaran un centenar (com a molt 150) a tot el territori. "Això significa que perdrem un teixit molt important ramader, però també del sector agrícola que hi va lligat directament o indirecta", va explicar.
Bàsicament, els ramaders, sobretot els del sector boví (majoritari), es queixen que els costos de producció són més grans que el preu de la llet, segons reflecteix l'enquesta, que també critica les dificultats burocràtiques dels tràmits administratius (i no pas dels funcionaris que les gestionen) i la manca de temps lliure que suposa dedicar-se a una explotació ramadera. Segons les dades recollides, la mitjana d'hores setmanals destinades pels ramaders a la feina supera les 68, tot i que molts li dediquen més de 100 hores setmanals. La mitjana de vacances és de 8 dies anuals.
La mitjana d'edat dels ramaders catalans és de 49 anys i almenys la meitat en pensa que el 2030 ja no treballarà al sector, mentre que pocs joves veuen aquesta feina com a una possibilitat de futur. Un altre aspecte que preocupa els ramaders és la manca de mà d'obra per treballar a les granges, que encara dificulta més la seva viabilitat.
Un aspecte rellevant de l'estudi del professor de la UdL es refereix a la possibilitat de limitar la mida de les explotacions ramaderes, en aquest cas de boví. A tot Catalunya, gairebé el 70% de la gent que s'hi dedica aposta per ficar límits (entre 300 i 400 caps de bestiar), bàsicament per preservar els negocis familiars, mentre que la resta (el 30%) està en contra perquè creu que ampliar pot optimitzar els seus recursos. En tot cas, a Lleida, segons l'enquesta, aquest tema és especialment controvertit perquè hi ha la meitat dels afectats a favor i la meitat en contra. Això fa, segons Villalba, que la Generalitat no tingui clar el seu posicionament al respecte.
Val a dir que pel que fa a les explotacions ramaderes d'oví i de cabrum, les seves expectatives acostumen a ser una mica millors, sobretot perquè moltes elaboren productes associats i en treuen un valor afegit de la seva dedicació.
