Particulars i entitats de la plana de Lleida agrupats sota la plataforma Pobles Vius iniciaran aquest dissabte el procés d'al·legacions al projecte de la macrocentral de biogàs de la Sentiu de Sió, a la comarca de la Noguera, en un acte informatiu obert a la ciutadania. Es tracta de la planta de biogàs més gran de Catalunya, projectada per l'empresa danesa Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), que preveu aprofitar residus ramaders per produir biometà i vendre'l a distribuïdores. Mentre que la Generalitat assegura que el projecte "compleix els condicionants d'inversió i ambientals", la plataforma considera que el document conté mancances nivell urbanístic i paisatgístic, a més d'afectar la bioseguretat de la zona i el medi ambient.
La comissió d'Urbanisme de la Generalitat va donar llum verda al projecte de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió, a la Noguera, el passat mes de maig. La central la promou un grup danès de grans inversors en energies renovables que també preveu construir un altre complex similar a Linyola, al Pla d'Urgell.
El projecte preveu una inversió d'entre 75 i 90 milions d'euros per construir una planta en 10 hectàrees de terrenys agrícoles particulars per tractar residus ramaders, com purins i altres residus orgànics, i produir gas biometà. La promotora preveu una producció de 227 GWh a l'any que, segons indica, equival al consum de 26.000 habitatges. Així mateix, estima que la planta generarà entre 35 i 40 llocs de treball directes i estarà ubicada a peu de la C-53, la carretera que connecta la Sentiu de Sió amb Bellcaire d'Urgell, per tal d'injectar el biometà a la xarxa gasística.
El projecte s'inclou dins del Pla del Biogàs de Catalunya 2023-2030 de la Generalitat, amb el qual el Govern vol impulsar la creació d'unes 90 plantes de generació i aprofitament de biogàs per assolir 1,1 TWh anuals el 2030.
A banda del vessant energètic, el Departament d'Acció Climàtica vol donar solució al tractament de les dejeccions ramaderes, sobretot a les zones rurals on hi ha més granges com és el cas de la Sentiu de Sió. El projecte compleix "els condicionants d'inversió i ambientals".
La Sentiu de Sió és una zona amb bastantes granges i "es pretén valorar les dejeccions ramaderes per registrar fertilitzants orgànics de qualitat i treure càrrega de nitrogen que té la zona", ha indicat la directora d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes
En aquest sentit, considera el projecte de la Sentiu de Sió com a "estratègic" i justifica, així, l'agilització administrativa per tal de fer realitat la macrocentral. Guillaumes també recorda que el projecte sorgeix d'una associació de ramaders del territori.
Àudio
A més, la directora apunta que "tots els processos de gestió anaeròbica aporten reduccions d'emissions. Les plantes de biogàs no són les mateixes que les de cogeneració" i afegeix que la seva eficiència és "més elevada" i que "està demostrat que en la gestió de les dejeccions ramaderes hi ha una reducció clara dels gasos d'efecte hivernacle". En aquest sentit, la directora considera que hi ha una "manca de coneixement a nivell social" que el pla de la Generalitat preveu abordar fent pedagogia.
Per la seva banda, Gerard Batalla, membre de la plataforma Pobles Vius, assegura que el projecte té mancances "greus" en matèria ambiental, urbanística, paisatgística i de bioseguretat
Subratlla que el document no contempla un pla de mobilitat i que els accessos per carretera estan mal plantejats. A més, denuncia que la macrocentral està projectada sobre un terreny protegit i d'especial protecció lumínica, així com que no compleix amb les distàncies de bioseguretat entre granges.
Gerard Daniel, que també forma part de la plataforma, puntualitza que el projecte "no es prou sostenible" i que la macrocentral necessitarà abastir-se de residus d'altres zones del territori provocant una petjada de diòxid de carboni.
Àudio
A tot això, Batalla apunta que "a nivell de poble" no hi ha problemes pel que fa a les dejeccions ramaderes i que la Sentiu "no és una zona de moltes granges" tot i que en municipis propers "hi ha problemes puntuals". En tot cas, considera que "la necessitat dels ramaders no justifica la dimensió del projecte".
Per tot, Batalla lamenta que el Govern "posi catifa vermella a multinacionals que s'aprofiten del context de crisi agrícola per comprar part dels pobles" i conclou que "el projecte s'ha tramitat d'una forma accelerada, atropellada, poc respectuosa i rigorosa".
