Un bon tàndem al capdavant d’un establiment marca la diferència. El rigor i constància d’una ex-nadadora professional i la maduresa d’un xef que ha begut de la saviesa d’altres mestres als fogons fan brillar els resultats culinaris de L’Atrevit Gastrobar de Fondarella. Montserrat Bota i Eduard Carulla són els amfitrions d’una proposta culinària que, amb la base de productes de proximitat de primera qualitat porten de viatge el nostre paladar.
Aquesta parella de professionals viatgen a la recerca de sabors que després combinen amb les elaboracions de les nostres padrines i padrins. Amb molt d’estil gosen presentar una tapa que reprodueix la llesca de pa torrat, l’arengada i el raïm que molts padrins menjaven acompanyats del porró de vi. En mans del xef Carulla, L’Atrevit serveix un plat que, sobre una reducció de vi, ha sabut construir una croqueta amb el record del pa torrat amb l’arengada a dins i el raïm. Això, banyat amb una cúpula de fum regala una reminiscència deliciosa perquè alegra el paladar i és un viatge a la infantesa dels qui varen viure l’àpat casolà dels padrins.
Un toc de cuina amb més complicitat amb la terra i les tradicions de moltes cases presenten la cuina de L’Atrevit amb molta elegància en els seus plats. “És una altra manera de visualitzar la cuina, des de la mateixa elaboració, fins a la seva presentació, amb un altre estil basat molt a provar, innovar i atrevir-se”.
A la Montserrat li agrada explicar que la seva font d’inspiració va ser, en gran part, la visita que amb el seu pare feia a restaurants de gran nivell. Can Fabes, El Bulli, El Celler de Can Roca, l’Hispània i el restaurant de Carme Ruscalleda els varen visitar, i “aquesta ha estat la meva escola”, diu Bota. Ella aporta molta meticulositat, ordre i lucidesa al negoci, mentre que el seu tàndem al capdavant de L’Atrevit hi deixa anar la seva pinzellada transgressora, sempre buscant el nivell més elevat en la qualitat de la matèria primera.
El resultat són plats molt diferents i amb una vista molt creativa, alhora que molt senzills en el sabor, gens desarrelats del territori. “Les meves paraules es transformen en plats”, expressa la Montserrat. Això sí, cada plat, tal com explica l’Eduard Carulla, “té moltes hores al darrere”. La tria dels ingredients, pensar quina elaboració correspon a cada producte i com presentar el conjunt són part del procés. “És com un I+D -investigació i desenvolupament”. El producte de temporada sempre mana. Ara toca carxofa, espinac, moniato..., a cada moment de l’any, el seu. Les idees molts cops les posa la Montserrat i la creativitat, l’Eduard.
La Montserrat dirigeix també el Tucumán. Ja fa deu anys que porta el mític local d’oci que la seva tieta Pepi, va fundar i se’n va ocupar durant cicnquanta-cinc anys.
L’emblemàtic local -afirma Bota- “ho ha sigut tot per a L'Atrevit, perquè ha fet possible l'inici d'aquesta nova etapa de la nostra cuina”
Al Tucumán, un espai al qual ella li agrada presentar amb l’expressió "Entre la música i tu", és on va conèixer l’Eduard. Allà van descobrir que feien un bon equip. Va ser durant la pandèmia, quan no es podia obrir a la nit com a espai d’oci, que varen començar a idear tapes. Unes braves, unes croquetes, les bombes de l’Edu, que és una boleta de pollastre asiàtica, beixamel d’ou ferrat, stick tàrtar amb gelat de mostassa verda, el tàrtar de tonyina, tataki... Fins a 67 tapes diferents varen a arribar a idear, i disset postres.
Allò va ser com un gran entrenament per a la conquesta que viuen ara: cuina de mercat, amb segell d’autor, amb producte de quilòmetre zero, elaborada des de la simplicitat, que serveixen els migdies a L’Atrevit Gastrobar de Fondarella, i les nits de dijous a diumenge, al Tucumán de Lleida.
