El Kurdistan és un territori amb identitat pròpia que es troba entre Turquia, Iran, Iraq i Síria que fa anys que lluita per la seva llibertat, i per aconseguir el reconeixement internacional com a poble.
Amb l’escat del conflicte Sirià, i la presència de grups integristes com Estat Islàmic o Al-Qaeda, la situació de la població del Kurdistan es va agreujar. Els integristes van ocupar un gran nombre de ciutats de la regió, castiga'n a la població.
A conseqüència de la cruel situació a la qual estaven sotmesos l’any 2012 van sorgir les Unitats de Protecció de les Dones (YPJ), col·lectius concentrats majoritària ment en la regió de Rojava, al nord de Síria. Dones, que en un principi es van armar per defensar les seves llars, però que van traslladar la bel·ligerància als carrers, després als barris, ciutats i finalment es van convertir en faccions armades, motiu pel qual es va anomenar “la Revolució de les dones”.
Les YPJ, van tenir un paper molt rellevant en la lluita per l’alliberament de la ciutat de Kovane, capital del Kurdistan sirià, que va permetre expulsar als grups d’Estat Islàmic, de la regió.
La retirada dels invasors va permetre recuperar els drets i llibertats i tradicions del poble kurd. S’abolia la poligàmia, els casaments forçats d’infants, i una cogovernança entre homes i dones per desplegar una nona administració autònoma a la regió.
Reconeixement Ànima a la periodista kurda Amina Hussein
La periodista kurda formada a Catalunya, Amina Hussein ha estat l’encarregada de divulgar des de fa uns anys la situació del poble Kurd, el que han aconseguit les dones de Rojava, i trobar el suport institucional de la comunitat internacional, per reconèixer el Kurdistan.
Per aquesta tasca que ha dut a terme, l'Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran l’hi van atorgar el Reconeixement Ànima, un guardó que es va lliurar aquest divendres en el decurs de l’acte que va tenir lloc al Teatre L’Amistat, presidit per la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina.
Amina Hussein, molt emocionada i lluint un vestit tradicional kurd prohibit durant segles va dir que “és un honor rebre aquest reconeixement, no només per a mi, sinó per totes les dones que fa més d'11 anys que lluiten a la guerra a Síria” i va remarcar, que “reivindiquem la nostra cultura, el nostre idioma, les nostres tradicions i els sacrificis que dones i homes del Kurdistan estem fent per aconseguir la nostra llibertat”.
La periodista va voler posar en relleu que “el Parlament de Catalunya, amb la seva declaració en suport al poble kurd, és la primera institució en tot el món que reconeix oficialment l’administració autònoma de Rojava, que va arribar en un moment molt complicat a causa dels constants atacs de mercenaris islamistes emparats per Turquia i la declaració va ajudar a fer que la causa tornés a ser notícia”.
Abans de l’acte de lliurament Amina Hussein va ser rebuda a l’Ajuntament de Mollerussa per l’alcalde de la ciutat, Marc Solsona, i els portaveus dels grups municipals, acompanyats per Miquel Pujol, representant de la Fundació CIS Ángel Olaran.
Pujol ha agraït a la periodista kurdo-catalana la seva “implicació incansable amb la revolució de les dones” i ha subratllat que “Mollerussa aporta el seu granet de sorra amb la visibilització d’aquesta causa, responent a la crida a les institucions des del Parlament de Catalunya quan va fer una declaració de suport al poble kurd”.
Miquel Pujol ha destacat que “és una gran oportunitat tenir a persones com l’Amina a Mollerussa que ens puguin explicar les seves realitats, per a esdevenir referents que ens permetin convertir-nos en una societat millor”, i en referència al seu model de governança, basat en la presència dels dos gèneres en tots els òrgans institucionals, ha afegit que “la regió de Rojava ens pot aportar uns coneixements aplicables al món sencer pel que fa a qualitat democràtica, igualtat de gènere i també presidència que al món europeu no existeixen”.
Sis anys dels Reconeixements Ànima
Els Reconeixements Ànima s’instauraven a la capital del Pla d’Urgell l’any 2016 premiant a l’ONG Defensa Civil Siriana (Cascos Blancs), pel seu heroisme, compromís i labor humanitària a Síria. L’any 2017 es va distingir Meir Margalit, del Center for Advancement of Peace Initiatives de Jerusalem, per la seva lluita en defensa de la pau amb el poble palestí. L’any 2018 el guardó va recaure en l’activista Helena Maleno Garzón per la seva defensa dels Drets Humans, l’any 2019 es va distingir l’economista colombià, Henry Acosta Patiño, per la seva tasca com a facilitador de la pau a Colòmbia, mentre que l’any 2020 va recollir el guardó Glòria Casaldàliga, directora de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i neboda de l’eclesiàstic, continuadora de les causes socials i mediambientals impulsades pel seu tiet, mort a l’agost el 2020 a 92 anys.
