Salvem Cal Macià celebra l'acord històric per la restauració de la casa de Vallmanya

El teixit popular del Segrià mantindrà la trobada anual i la reformularà en una jornada de record i tribut al president

Salvem -1
photo_camera Imatge dels assistents durant el brindis - Foto:: Salvem Cal Macià

Desenes de persones, convocats per Salvem Cal Macià, han celebrat aquest dilluns a les portes de la casa de Vallmanya a Alcarràs (Segrià) l'acord anunciat divendres passat per la Generalitat i la Diputació de Lleida per comprar i restaurar l'immoble on estiuejava Francesc Macià. El portaveu de l'entitat popular, Ferran Dalmau, ha recordat els tres anys de lluita per preservar l'espai i ha advertit que vetllaran perquè "no hi hagi passes enrere" en la seva preservació i que volen "ser part activa" en la definició dels seus usos. Coincidint amb el 90è aniversari de la mort de Macià, s'ha donat a conèixer que el teixit popular del Segrià mantindrà aquesta trobada anual i la reconvertirà en una jornada de record a la figura del president.

Dalmau ha indicat que tenir veu en el futur de la casa de Vallmanya "és un dret que ens hem guanyat a pols" al llarg dels darrers tres anys, "doblegant l'immobilisme i la desídia administrativa i aconseguint, amb la pressió popular, aquesta primera victòria". Tanmateix, Dalmau, ha recordat que encara "no se'ns ha notificat formalment" la declaració de Vallmanya com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, "va deixar a entendre que passaria" i, que, per tant, esperen que això es constati amb "fets" després que presentessin un recurs d'alçada a la seva primera negativa.

Els assistents a l'acte d'aquest dilluns han desplegat una pancarta on s'hi podia llegir: "Victòria popular: Cal Macià és del poble". A continuació, han brindat amb cava i han fet públic que pensen mantenir activa per part del teixit popular i associatiu del Segrià aquesta convocatòria anual a Vallmanya en el dia de Nadal, reformulant-la en una jornada de record i tribut a la figura de Francesc Macià.

Comentaris