El Govern ha defensat aquest dimarts a Lleida el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) com una "solució innovadora davant d'un sistema de benestar insuficient per a reduir la pobresa". Així ho ha assenyalat el cap de l'Oficina d'aquest projecte, Sergi Raventós, a la presentació del projecte a les entitats dels àmbits econòmic, social i del tercer sector i representants del món local de les comarques de Ponent. A la jornada també hi ha participat la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, que ha subratllat que l'RBU és una eina ja inclosa en l'Agenda Rural de Catalunya per a la dinamització i la diversificació de l'activitat econòmica i la promoció de l'arrelament de la població en l'àmbit rural.
Raventós ha explicat que el treball assalariat no evita la pobresa. A Catalunya, el 2022, l'11% de la població treballadora es trobava en risc de pobresa. I "malgrat l'esforç realitzat a través dels programes de rendes mínimes, l'actual sistema de protecció social es mostra poc eficaç per evitar la precarietat de les condicions de vida", ha afegit.
De la seva banda, la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha fet esment que la pobresa es cronifica i s'intensifica al voltant del 20% després de transferències, amb especial incidència en la població estrangera, la franja d'estudis baixos i les llars amb menors d'edat.
L'RBU és una assignació monetària atorgada de forma individual, periòdica, universal i incondicional, sense tenir en compte criteris de renda o requisits laborals, amb l'objectiu de proporcionar una base material suficient per garantir i fer efectiu el dret a l'existència, promoure la llibertat real de les persones que les capaciti per a decidir la pròpia vida de forma plena i redistribuir la riquesa generada socialment, revertint la desigualtat, la pobresa i l'exclusió social.
El Pla pilot, en pausa
El pla pilot d'aplicació de l'RBU en què ha estat treballant el Govern preveu que durant els dos anys de durada els participants rebin un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys, exempts d'IRPF. En total, unes 5.000 persones rebrien la renda bàsica universal: 2.500 serien escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i les 2.500 restants correspondrien a la població de dos municipis concrets. La proposta de finançament de l'RBU preveu el manteniment dels serveis públics de l'estat del benestar, la reforma de l'IRPF (tipus nominal únic del 44%) i impost a les grans fortunes. Tota la població rebria l'RBU, però el 20% amb més renda serien contribuents nets i el 80% amb menys renda es mantindria o hi sortiria guanyant.
El 10 de març del 2023, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per a aquell any, però en virtut de l'aprovació d'una esmena, l'article que creava l'assignació monetària i era la base jurídica del Pla pilot va ser suprimit del text que finalment va ser aprovat. Tot i això, el Govern continua apostant per l'RBU com a mesura clau de transformació social i ha encomanat a l'Oficina continuar amb les tasques de difusió i comunicació de la proposta de la renda bàsica i del Pla Pilot, i tenir-lo a punt per a quan es doni una nova oportunitat política.
