Un estudi de l'Arnau de Vilanova, premi al millor treball a un congrés estatal de Nefrologia

La nefropatia IgA és una malaltia renal que es produeix quan un anticòs anomenat immunoglobulina A s'acumula als ronyons. El treball ha recollit dades de 127 pacients amb nefropatia IgA per buscar noves línies de tractament

Cedida a l'ACN per l'ICS
Pla mitjà llarg de la doctora del servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Andrea Muijsenberg, el 28 d'octubre del 2021. (Horitzontal)
photo_camera La doctora del servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, Andrea Muijsenberg - Foto: cedida per l'ICS

Un estudi del servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida ha obtingut el Primer Premi al Millor Treball presentat al 51è Congrés de la Societat Espanyola de Nefrologia. El treball presentat per la doctora Andrea Muijsenberg se centra en la millora dels mètodes diagnòstics i pronòstics de la nefropatia IgA, amb l'objectiu de buscar noves línies de tractament.

La nefropatia IgA és una malaltia renal que es produeix quan un anticòs anomenat immunoglobulina A s'acumula als ronyons. Aquest fet pot derivar en una inflamació local que, amb el temps, pot dificultar la seva capacitat per filtrar les impureses de la sang.

L'estudi ha analitzat dades de 127 pacients amb nefropatia IgA durant sis mesos de tractament

Segons explica Muijsenberg, la nefropatia IgA és una malaltia renal freqüent que pot donar-se a qualsevol edat, però que és més freqüent entre els 20 i els 30 anys, i en un 30% dels casos deriva en una malaltia renal crònica terminal al cap de 15 anys del diagnòstic. En els darrers anys s'ha descobert part de la seva fisiopatologia i que el dipòsit d'IgA anòmala és el seu distintiu, així com l'activació del complement, en certs casos, que s'associa a un pitjor pronòstic.

"Encara no sabem per què uns malalts mantenen la funció renal normal i altres progressen fins a la malaltia renal terminal, fins i tot en membres d'una mateixa família", afirma la doctira. "Com que no coneixem bé la fisiopatologia de la malaltia no existeix un tractament específic, de forma que els pacients se solen tractar amb corticoesteroides i altres agents immunosupressors, sense aconseguir frenar la progressió de la malaltia en molts casos", afegeix.

L'estudi ha analitzat dades de 127 pacients amb nefropatia IgA durant sis mesos de tractament. L'objectiu ha estat identificar quins pacients tindran pitjor pronòstic i desenvoluparan un major grau de la malaltia renal per tal de tractar-los activament, així com per desenvolupar tractaments específics que evitin o frenin la progressió de la malaltia, assenyala Andrea Muijsenberg. Així mateix, es podrien evitar els efectes secundaris de la immunosupressió en aquells pacients amb menor risc de deteriorament de la funció renal.

L'estudi ha estat dirigit pel Dr. Alfons Segarra, cap del servei de Nefrologia, director mèdic de l'Hospital Arnau de Vilanova i investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Leida (IRBLleida), amb la col·laboració de la Dra. Marisa Martín, ambdós amb llarga experiència investigadora i clínica en aquest tipus de pacients, i finançat pel Fons d'Investigacions Sanitàries de l'Institut Carlos III.

Comentaris