La Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) lideren una investigació, en la col·laboració de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, que ha demostrat que l'estrès oxidatiu en la progressió de la malaltia d'Alzheimer afecta només a nivell cel·lular i es descarta el dany en fluids extracel·lulars, com el plasma i el líquid cefalorraquidi. La manca d'associació pot suggerir que l'estrès oxidatiu en la malaltia d'Alzheimer és probablement ben tolerat per les proteïnes d'aquests líquids circulants al cos.
L’estrès oxidatiu és l’excés d’oxigen que genera una presència descontrolada de molècules inestables a l’organisme que poden atacar la cèl·lula i provocar malalties. Aquest desenvolupa un paper important en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer
La recerca permet continuar coneixent la malaltia neurodegenerativa i la seva progressió. "Els estudis que s’han fet fins ara al respecte demostren resultats inconsistents, degut a la diversitat en la metodologia i poca mida mostral, entre d’altres, i per això el nivell de dany oxidatiu circulant a nivell sistèmic i central en pacients amb la malaltia d’Alzheimer queda poc clar" ha explicat la primera autora de l’article, Farida Dakterzada, de la Unitat de Trastorns Cognitius de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i investigadora del Grup d’Estudi de la Cognició i la Conducta de l’IRBLleida.
L’objectiu d’aquesta investigació era determinar si aquest dany que produeix l'estrès oxidatiu a nivell cerebral també es podia observar en els diferents líquids biològics. Les troballes demostren la necessitat d’estudiar directament el cervell per poder avaluar l’impacte de l’estrés oxidatiu en la malaltia d’Alzheimer.
La recerca, que s'ha publicat recentment a la revista Redox Biology, s'ha realitzat en una mostra de 289 persones: 103 amb Alzheimer, 92 deteriorament cognitiu lleu i 94 persones sense aquestes malalties, per a fer-ne un anàlisi comparatiu.
