La diputada i portaveu a la comissió de Sanitat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Inés Granollers, ha estat l'encarregada d'exposar en el Plenari d'aquesta setmana de la càmera baixa legislativa espanyola el posicionament del seu grup parlamentari davant la preposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista sobre un Pacte d'Estat per la Salut Mental, que com ha assegurat en la seva intervenció "és una proposta que, tal i com la plantegen no passa de ser una mera declaració d'intencions, és clarament millorable i també arriba tard, però potser és millor tard que mai".
La republicana ha assenyat també que 'tots els indicadors al respecte de la salut mental són alarmants' i que segons la OMS, el 2030 seran la principal causa de discapacitat al món i una 'autèntica pandèmia a nivell mundial'. És per aquest motiu que ha assenyalat que cal la implicació de totes les administracions que abordar la qüestió "des de la proximitat i amb respecte absolut al marc competencial. Cal aplicar més que mai el lema pensa globalment i actua localment".
És en aquest sentit que Granollers, també ha estat contundent a l'afirmar que "és necessària una política de salut mental i benestar emocional que respongui a les necessitats de tota la ciutadania i que estigui present en tots els àmbits socials". Alhora que ha assegurat que el nou Pacte d'Estat per la salut mental, 'esdevindrà un molt mal "pacte d'Estat" si no té en compte el marc competencial i que recordi i respecti escrupolosament que són les Comunitats Autònomes les que tenen les competències en polítiques de salut'.
De la mateixa manera que ha retret al Govern espanyol que "en aquest moment a Catalunya anem un pas endavant perquè acabem d'aprovar un Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional de Catalunya amb les directrius de l'OMS, OCDE, UNICEF i consell europeu"
"En tot cas, amb voluntat constructiva i de dotar d'un cert gruix la seva proposta, hem presentat una esmena perquè estudiïn el traspassar a les Comunitats Autònomes l'acreditació de professionals, l'ampliació de la cartera de serveis i la creació de fons estructurals per finançar polítiques de salut mental' ha continuat la diputada lleidatana.
Granollers també ha fet una exposició de diferents estadístiques publicades per Confederación de Salud Mental Espanyola (CSME) que mostren dades tan preocupants com:
- Que 4 de cada 10 persones a l'estat espanyol valoren de manera negativa l'estat de la seva salut mental.
- Que un 42% de les persones han tingut depressió durant la seva vida i gairebé la meitat han patit atacs d'ansietat i/o pànic, i el 14,5% de la població ha tingut idees suïcides o ha intentat suïcidar-se.
- Que, des de la perspectiva de gènere, les xifres indiquen que el 61% de les persones amb problemes de salut mental són dones.
- I que per franges d'edat, els col·lectius més vulnerables en aquest àmbit són els i les joves entre 18 i 34 anys.
Alhora ha expressat la seva preocupació pel "dèficit de professionals a la xarxa de salut pública acaba redundant en un augment de les prescripcions farmacològiques de psicofàrmacs per part dels metges de capçalera, que veuen pràcticament impossible la derivació a especialistes o bé impracticable una psicoteràpia amb mínimes garanties de seguiment i periodicitat que aquesta requereix"..
"Incorporin la nostra esmena a la seva iniciativa, incorporar aquestes mesures ajudarà a millorar el finançament per aquestes polítiques i, de facto, ajudarà a fer salut comunitària, demostradament eficaç a l'hora de prevenir malalties" ha reblat la diputada lleidatana Inés Granollers.
