Si jo fos policia a Catalunya em preguntaria si hi ha algú del govern català que vol que faci la meva feina. I no ho dic amb afany de enaltir la protesta ni de potenciar el desencís dels nostres policies a Catalunya. En tot cas ja hi ha algú que s’hi ha esmerçat. I potser és foc “amic”.
Com pot ser que un govern qüestioni permanentment la tasca policial? Amb la que està caient als carrers de Catalunya, amb quin objectiu actuen d’aquesta forma? Serà que volen desgavell permanent? Serà que els importa poc la seguretat de la societat? Què serà?...
La culminació a aquests despropòsits ha estat l’última aportació. Votar al Parlament català en contra d’una proposta contra els fets violents i de màxim suport als policies de Catalunya, restituint i reforçant l’autoritat del Cos de Mossos d’Esquadra i del conjunt de policies que actuen a Catalunya, és de traca i mocador.
I crec que és de justícia focalitzar, pels moments actuals, aquest suport als i les policies de Catalunya però sense oblidar la resta de treballadors i treballadores, de diferents sectors, que es veuen perjudicats per aquest descrèdit permanent a les tasques policials que, en definitiva, treballen en el dia a dia per mantenir i garantir la seguretat de tothom.
Des del nostre grup de treball no podem per més que donar el nostre màxim suport a aquells i aquelles que, a diari, vetllen per la nostra seguretat les vint-i-quatre hores del dia, els tres-cents seixanta cinc dies de l’any. Sense ells, la seva professionalitat i la seva perseverança no em vull ni imaginar que podria arribar a passar.
Necessitem donar mitjans i suport a la nostra policia i no obrar al contrari. Així no.
