08:55h. Dissabte, 25 Novembre de 2017

...I el govern del Consell Comarcal del Segrià, amb qui està?

Per seguir-ho

El descrèdit de la política rau sovint en les actuacions que portem a terme els polítics de torn i que son legítimament percebudes de forma escèptica pels electors.  Massa reiteradament, els nostres conciutadans veuen, amb perplexitat, determinats pactes polítics que no s´ajusten a cap lògica, i que esdevenen instruments per mantenir cadires i possiblement pagar deutes.

La comarca del Segrià i l´Ajuntament de Lleida al capdavant, es mantenen ferms en un marc teatral amb escenificació d’obres surrealistes, en les quals els actors principals es prometen un amor incondicional amb una amnèsia global dels seus orígens fundacionals i de la seva trajectòria social i de país i, en alguns casos, també de la personal. Seran els espectadors, delerosos de que baixi el teló, els que en les properes eleccions, de ben segur posaran aquests mals actors entre bastidors.

A l’altre costat de l’escenari, a la plaça San Joan, s’erigeix l’edifici que alberga el Consell Comarcal, un ens supramunicipal que té com a missió fonamental  mancomunar els serveis bàsics dels 37 municipis de la comarca. I és aquí, on de forma silent i on malgrat tot el que ha caigut i està caient, es manté un pacte de govern entre PDeCAT i PSC/PSOE i Unió des de l’inici de la legislatura actual. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya ja va manifestar la seva contrarietat legítima a uns acords polítics amb un partit, el PSC, amagat dels carrers ja en aquells moments i mut davant les contundents protestes socials de desaprovació pel pacte estrenat entre el senyor Ros i Ciudadanos, el partit d’un tal Albert Rivera.

El posicionament actual del PSC/PSOE  i de tots aquells que en fan seguidisme respecte al seu suport al 155, l’oposició frontal a les urnes, els brindis al sol compartits a ma alçada,  la justificació i negació  de la repressió policial del dia 1 d’octubre, han obligat a repensar molts pactes que s’havien teixit al llarg del país des de les darreres eleccions. Però tota aquesta tramuntana de canvi que ha pentinat el país, el darrer a l’ajuntament de Barcelona, no ha fet moure ni un mil·límetre el pacte de govern al Consell Comarcal.

Al darrer Ple,  que va tenir lloc a començaments d’octubre, el grup d´ERC ja va interpel·lar als consellers socialistes i els va acompanyar argumentalment per un viatge històric, als seus orígens com a partit, la carta fundacionals, els primers programes electorals, eixos de país, socials i polítics, paraules que brollaven de la boca d’un tal Felipe González. Entenem que alguns socialistes no es trobin còmodes, però paralitzats, immòbils, mantenen l´ afiliació a unes sigles que han traït a molts dels seus votants.

Hom es pregunta que és tan important pel grup del PDeCAT al Consell perquè malgrat tot, presos polítics, exiliats, indignació, eclosió del feixisme, mantinguin el pacte de govern amb ells. Des del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya entenem que no hi ha res que justifiqui allargar una situació indigna i insostenible per les cadires i el poder. El Consell Comarcal del Segrià amb tot allò que representa, es mereix tenir uns polítics que siguin dignes del poble que dignament lluita en pau i dempeus per la seva dignitat i llibertat.